A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Llop ]    [ Llopi ]    [ Llor ]    [ Llorda ]    [ Llorença ]    [ Llorens i M ]

No m'avergonyeixo, al contrari de molts altres, de confessar el que ignoro. (Ciceró)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llop  (Catalunya, s X – s XI)  Magnat. Era un dels fills menors del vescomte d'Osona Guadall i de la dama Ermetruit. Germans grans seus foren els vescomtes de Cardona Ermemir i Ramon, així com el bisbe Arnulf de Vic. Figura documentat el 981, ja mort el seu pare.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llop, barranc del  (Castell de Castells, Marina Alta Barranc de capçalera del riu de Gorgos, que neix a la Serrella (1.360 m alt), prop de la vila; s'uneix amb el de Malafí al pla de Petracos, dins el mateix terme.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llop, Josep  (València, 1630 ? – 1685)  Jurista. Deixeble de Llorenç Mateu i Sanç. Advocat de València, continuà el Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia de G. Gil Polo. Publicà Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen (1669) i De la institució, govern polític i jurídic, observàncies, costums, rentes i obligacions delsInici página oficials de les il·lustres Fàbriques Vella, dita de Murs e Valls, i Nova, dita del Riu, de la insigne, lleal i coronada ciutat de València (1675).

5 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Llop, pas del  (VallespirIndret de l'alt Vallespir, a la vall del Tec, entre Montferrer i Arles, on s'uneix la carretera de Sant Llorenç de Cerdans a la de Ceret a Prats de Molló.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llop, rei  Nom que rebé a les cròniques cristianes el noble àrab Muhammad ibn Sa'id inb Mardäanis.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llop I de Bigorra  (França, s IX - v 910)  Comte de Bigorra (865-v910). Possiblement fou pare del comte Ramon II de Pallars i Ribagorça.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llop I de Pallars  (Catalunya, s X – 947)  Comte de Pallars. Germà d'Isarn I de Pallars. Estigué casat amb Goldregot de Cerdanya, enllaç que contribuí a estrènyer els contactes de la casa comtal de Pallars amb la de Barcelona, i tingueren quatre fills -Ramon III, Borrell I, Sunyer I i Sunifred- i una filla -Riquilda-. Hom pensa que en morir Llop els seus fills devien ésser menors d'edat i que aleshores Goldregot, com a usufructuària dels béns i honors del marit difunt, devia exercir la funció comtal i la regència del patrimoni fins a la seva mort (953/63).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llop i Convalia, Roc  (Miravet, Ribera d'Ebre, 9/nov/1908 - París, França, 1991)  Sindicalista. Mestre d'escola, s'afilià a la CNT a través del federalisme pimargallià. Fou empresonat després de l'oct/1934. S'exilià el 1939 i va ser deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen. Autor de Poemes de llum i de tenebra (París, 1967), fou redactor del periòdic anarcosindicalista "Terra Lliure" de París.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlop i Marqués, Francesc  (Camp-redó, Tortosa, Baix Ebre, 24/ago/1873 – Barcelona, 2/ago/1970)  Pintor. Estudià a l'Ateneu Obrer de Barcelona. Féu exposicions individuals i col·lectives, i participà a les nacionals de Madrid i de Barcelona des del 1917. El seu tema preferit fou el paisatge, pintat a l'aquarel·la.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llop i Sansano, Joaquim  (Onda, Plana Baixa, s XVIII – València, 1772)  Escultor. Deixeble de Jaume Molins, fou membre de l'Acadèmia de Sant Carles de València. Treballà a València (Àngels dels Sagrari, a l'església de Sant Andreu), Yecla, Albacete i Carlet.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llop ibn Muhammad ibn Llop  (Catalunya ?, v 870 – 908)  Senyor de Lleida (890-908). Membre de la família dels Banú Qasï, fill de Muhammad. Després d'uns quants anys de govern pacífic, fortificà el castell de Montsó (896), cosa que provocà topades amb Muhammad ibn Abd al-Malik al-Tawil d'Osca. L'any següent fortificà el castell de Balaguer i la regió de Lleida, féu una ràtzia contra Barcelona i ferí de mort Guifré el Pilós en un encontre (jul/897). Succeí al seu pare en el govern de Tudela-Tarassona (898), i inicià campanyes contra Astúries, Toledo (903), Saragossa, Pallars (904) i Navarra (905). El seu bel·licisme originà un coalició entre Astúries, Navarra i Pallars; fou derrotat i mort.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llopard, Bernat  (Barcelona, s XV – 1460)  Argenter. Ciutadà de Barcelona. Entre les seves obres cal destacar la gran creu processional de Sant Nicolau de Cervera (1435), feta a l'obrador del seu mestre o soci Marc Canyes.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llopard, cal  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès)  Masia, vora la qual hi ha l'església de Sant Esteve de Castellet.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlopard, el  (Castelldefels, Baix Llobregat Veïnat, al nord de la població.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llopart, Berenguer  (Catalunya, s XIV)  Pintor. Establert a Barcelona. Realitzà treballs a la Casa de la Ciutat (1370) i al retaule major de la seu (1377).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llopart, Mercè  (Barcelona, 1895 – Milà, Itàlia, 2/set/1970)  Soprano. Debutà l'any 1913 al Liceu de Barcelona. Toscanini la féu debutar al teatre de l'Scala de Milà, amb La Walkíria (1924). Actuà a molts teatres d'Europa. Retirada el 1945, fundà una escola de cant, de gran prestigi, a Milà, amb deixebles com Alfredo Kraus, entre d'altres.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llopart, Pere  (Barcelona, s XVIII)  Argenter. És autor d'obres molt remarcables, en destaca la gran urna per a les restes del cos de sant Ermengol, realitzada per encàrrec del capítol d'Urgell. Aquesta obra d'argent, contractada el 1753, amida 1,85 m de llarg per 0,85 d'alçada i 1,12 de fons.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llopart i Ribes, Jordi  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 5/mai/1952 - )  Atleta. Va ser el primer marxador espanyol que aconseguí un lloc destacat en l'alta competició, i l'artífex, amb Josep Marin, del reconeixement popular de la marxa atlètica. Campió d'Europa el 1978, guanyà la medalla d'argent dels 50 km marxa als Jocs Olímpics de Moscou (1980), primera medalla olímpica en la història de l'atletisme espanyol. Des del 1992 la seva principal activitat és la d'entrenador i formador.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llopart i Vilalta, Amadeu  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1888 – Barcelona, 1970)  Arquitecte. Fou catedràtic a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. El 1929, amb motiu de l'Exposició Internacional, s'encarregà de la construcció del Palau de la Metal·lúrgia de Montjuïc, una de les primeres obres de la nova arquitectura a Catalunya, propera a l'estructuralisme.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlopis, Artur  Veure> Llorens i Opisso, Artur.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llopis, Joan  (València, s XV – Roma, Itàlia, 1501)  Cardenal. Bisbe de Perusa (1492), fou elevat al cardenalat per Alexandre VI, a la cort del qual figurava com a datari (1496); poc temps després fou promogut a l'arquebisbat de Càpua (1498), però continuà residint a Roma.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llopis, Joan  (País Valencià, 1727 – Gandia, Safor, 1794)  Historiador i religiós jesuïta. Deixà inèdits bastants escrits de caràcter històric.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llopis, Manuel  (Catalunya, s XIX - Sitges, Garraf, s XIX)  Pintor. Llegà a la vila de Sitges el Museu Romàntic. Fou pare de Josep Maria Llopis i de Casades.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llopis, Pere  (Catalunya, s XV)  Escriptor. Li ha estat atribuïda, amb incertesa, la versió catalana de les Antiquitats judaiques, de Flavi Josef, editada a Barcelona en 1482.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llopis i Bertomeu, Vicent  (Teulada, Marina Baixa, 1911 - )  Escriptor i eclesiàstic. És autor del treball Calpe y el Santísimo Cristo del Sudor (1955) i de les monografies d'història local Calpe (1953) i Teulada (1955).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llopis i Climent, Antoni  (Gràcia, Barcelona, 28/des/1899 - Barcelona, 21/mar/1984)  Escultor i medallista. Es formà a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis, i en escultura a Llotja. És autor de restauracions i d'una imatge de la Mare de Déu de la Mercè, per a la catedral de Quito, que li valgué la medalla al mèrit cultural de la diputació de Barcelona. Ha treballat al Museu Arqueològic de Barcelona com a restaurador i medallista.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlopis i de Casades, Josep Maria  (Sitges, Garraf, 30/jun/1886 – Barcelona, 28/gen/1915)  Pintor. Deixeble de Fèlix Mestres. Participà a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1907. Conreà la temàtica religiosa, sobretot vistes d'interiors de temples: Altar de l'església de Sant Sever, La Sala Capitular de la Seu de Barcelona, L'orgue de la parròquia de Sitges, etc.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llopis i Domínguez, Josep Maria  (València, 1826 – 1895)  Advocat. Fou catedràtic a Santiago i a València. Ocupà el deganat de dret en aquesta darrera universitat. És autor d'una obra de text de dret penal.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llopis i Establier, Jordi  (Alacant, 1919 – Madrid, 1976)  Humorista. Col·laborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño, i estrenà altres comèdies d'èxit i l'antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana. Fou durant anys un dels col·laboradors més característics de "La Codorniz", sovint amb el pseudònim d'El Marqués de Santi-Llopis. Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo (1963), de Jordi Grau.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rodolf Llopis i FerrandisLlopis i Ferrandis, Rodolf  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa, 27/feb/1895 - Albí, França, 22/jul/1983)  Polític i mestre. Traduí i prologà obres de caràcter pedagògic. Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament, que depenia de la UGT. Durant la II República fou diputat a les corts (1931, 1933, 1936) i director general d'ensenyament primari (1931-33), càrrec des d'on impulsà un ambiciós programa de construcció escolar. En el període de la guerra civil fou sotssecretari de la presidència de govern, amb Largo Caballero. Exiliat des del 1939, fou president del govern de la República espanyola a l'exili (gen-jul/1947) i secretari general del PSOE del 1950 al 1974, any en què fou desplaçat per Felipe González. Separat del PSOE oficial, dirigí, sense èxit, una organització paral·lela amb el mateix nom, considerada com a històrica, de caràcter socialdemòcrata. Tornà a la Península el 1976. Entre les seves obres destaquen Cómo se forja un pueblo: la Rusia que yo he visto (1929), La revolución en la escuela (1933), Etapas del socialismo español, 1879-1936Inici página (1936), escrita en col·laboració, i España espera su hora (1958).

31 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Llopis Gálvez, Juan  (Almeria, Andalusia, 1851 - Santander, Cantàbria, s XX)  Republicà. Catedràtic de geografia a Palma de Mallorca des del 1889. Dirigent del partit d'Unió Republicana de Mallorca (1896), fou regidor des del 1899. Organitzador, amb Francesc Julià, del Partit Republicà Radical (1911). Marxà a Santander l'any 1914.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noel Llopis i LladóLlopis i Lladó, Noel  (Barcelona, 1911 - Molins de Rei, Baix Llobregat, 15/feb/1968)  Geòleg. Llicenciat en ciències naturals a la Universitat de Barcelona (1932), fou professor auxiliar d'aquesta universitat i catedràtic de geografia física a Oviedo (1948-59), estudià tectònica alpina a Grenoble (1949-53) i fou el primer catedràtic d'estratigrafia a Madrid. Durant els anys 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d'Andorra a escala 1:50.000, publicà nombrosos treballs sobre tectònica i morfologia del Prepirineu i del Pirineu català, i sobre la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani. Creà el Servicio Geológico del Instituto de Estudios Asturianos i les revistes "Breviora Geologica Asturica" i "Speleon". Fou un dels fundadors de l'Editorial Alpina, de Granollers (1949), i publicà a més diversos treballs de divulgació.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llopis i Sànchez, Isaias  (Dolores, Baix Segura, 1812 - País Valencià, 1882)  Gravador. En la seva joventut es dedicà a la pintura. Excel·lí gravant retrats de personalitats polítiques importants de la seva època.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llopis i Sarrió, Joan  (Barcelona, 17/jul/1932 - 25/jun/2012)  Teòleg i liturgista. Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973. Fou catedràtic de litúrgia a la universitat pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona. Col·laborà en la reforma postconciliar del ritual d'exèquies. Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica, de Barcelona, de l'Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín (Colòmbia) i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona. Crític de literatura religiosa de "Serra d'Or",Inici página responsable de la pàgina de religió del diari "Avui", membre dels consells de redacció de "Phase" i de "Concilium" (secció de litúrgia), és autor de nombrosos articles i d'obres com Itinerari litúrgic (1968), La inútil liturgia (1972), El entierro cristiano (1972), L'home obert a la fe (1981), Pedir es comprometerse (1982), Què és un sagrament (1984).

35 ANDORRA - GEOGRAFIA

Llops, coma de  (Encamp, Andorra)  Coma de la parròquia, que aflueix al riu d'Ensagens per l'esquerra; davalla del pic de Llops (2.858 m alt), a l'oest de la cresta de Pessons.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llor, el  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat Antiga quadra, al nord-oest de la vila. Adossada a l'antiga torre del Llor, esmentada ja el x. X, hi ha la capella de Santa Bàrbara del Llor, abandonada d'ençà de la destrucció del 1936.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llor, el  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Poble (522 m alt) (ant: Esllor), situat a l'est del poble, al cim d'un tossal entre la plana de Guissona i la vall del Sió. De la seva església parroquial (Sant Julià) depenen el Far i Castellmeià, amb els quals formà un municipi el s XIX.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llor, el  (Sant Julià de Llor i Bonmatí, Selva Veure> Sant Julià de Llor.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llor i Forcada, Miquel  (Barcelona, 3/mai/1894 – 2/mai/1966)  Novel·lista. Durant més de trenta anys treballà a la subsecció de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Conreà la novel·la psicològica d'inspiració proustiniana i joyciana amb un estil poètic, pulcre i minuciós. Destaquen Història grisa (1925), Tàntal (1928), L'oreig al desert (1934), El somriure dels sants (1947), Jocs d'infants (1950), Un camí de Damasc (1959) i, sobretot, Laura a la ciutat dels sants, guardonada el 1931 amb el premi Joan Crexells i que ha estat emparentada per la crítica amb Madame Bovary de Flaubert, representà la plena consagració literària deInici página l'autor i fou un dels grans èxits de l'època. També conreà els contes: L'endemà del dolor (1930), El premi a la virtut (1935), reunits el 1952 a Tots els contes. Col·laborà a "Mirador" i a "Destino", i va traduir, entre altres, Gide i Moravia.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llor i Montguió, Benet  (Valls, Alt Camp, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  XXXVIII Abat quadriennal del monestir de Santes Creus. Fou elegit el 1740. Era home molt entès en qüestions musicals. El 1766 projectà l'orgue de l'església arxiprestal vallenca. És autor de música religiosa.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llorà  (Sant Martí de Llémena, Gironès Poble i cap del municipi, situat a l'esquerra de la riera de Llémena, aigua amunt de Ginestar (Sant Gregori), al sector oriental del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. Era lloc reial.

42 CATALUNYA -MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàLlorac  (Conca de Barberà Municipi: 23,27 km2, 648 m alt, 112 hab (2014). Situat a la capçalera del riu Corb, afluent per l'aesquerra del Segre, al nord de Montblanc, a l'extrem sud-est dels altiplans de la Segarra, comarca amb al qual limita. Vegetació natural, amb algunes hectàrees de pinedes i pastures, que ocupen més de la meitat del territori. Agricultura, especialment de secà, de cereals, queè és l'activitat econòmica principal, amb petites extensions dedicades a la vinya i a l'ametller; i conreus de regadiu. Ramaderia porcina i cria d'animals de granja (aviram). La població ha minvat notablement durant la segona meitat del s XX. Al poble destaca l'església parroquial dedicada a sant Joan; hi ha restes de l'antic castell de Llorac. Dins el terme hi ha els pobles d'Albió, la Cirera, Rauric i Montargull. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

43 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Llorac  (Lloret de Vistalegre, Mallorca Septentrional Antiga alqueria islàmica, situada al sud del nucli urbà.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlorac, Berenguer de  (Catalunya, s XIV – Sicília ?, Itàlia, s XV)  Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de Martí I el Jove. El 1398 figurava entre els principals capitans reialistes de l'illa.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llorac, comtat de  (Catalunya Títol concedit el s XVIII per l'emperador Carles VI al general Carles de Llorac i de Moixó.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorac i Bertran, Manuel de  (Catalunya, s XVII - Viena, Àustria, 1791)  Tresorer imperial (1765-91) i comte de Llorac. Fill de Carles de Llorac i de Moixó.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorac i de Moixó, Carles de  (Solivella ?, Conca de Barberà, 1681 - Viena, Àustria, 1762)  Militar. Fill dels barons de Solivella. L'emperador Carles VI li concedí el comtat de Llorac, que vengué durant la Guerra de Successió a la corona d'Espanya. Fou el pare de Manuel de Llorac i Bertran.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorach, Ezequiel  (els Omellons, Garrigues, 1846 - Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1887)  Escriptor. Fou periodista actiu. Publicà una novel·la i poesies en castellà.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorach i Dolsa, Isabel  (Barcelona, 1874 – 1954)  Figura destacada de la vida social i cultural barcelonina. Filla del metge Pau Llorach i Malet -creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l'Institut Frenopàtic de les Corts (Barcelona)-, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d'aigües medicinals de Rubinat (Segarra). Presidí el Conferentia Club (1929), el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-21), i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus. Fou membre de l'Associació Wagneriana. Col·laborà al llibre Un siglo deInici página Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorca i Berrocal, Vicenç  (Barcelona, 23/gen/1965 - )  Escriptor. Llicenciat en filologia catalana, s'ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia i l'assaig, dels quals ha publicat diversos llibres i ha guanyat diversos premis. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès, al castellà, al francès i al gallec. Col·laborador de diversos mitjans de comunicació, des del 2000 fou director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorca i Die, Ferran  (València, 1872 - Nauta Riva, Llenguadoc, 1939)  Periodista i erudit. Doctor en història i llicenciat en dret. Col·laborador d'"El Pueblo", director d'"El Noticiero Sevillano" i redactor d'"El Liberal", de Madrid (1902-07). Gerent de l'editorial Española y Americana i director de l'editorial Prometeo de Blasco Ibáñez, amb la filla del qual, Llibertat, es casà (1991). Autor de La Escuela Valenciana de Arquitectura (1932), Sublevación del infante don Jaime de Aragón, seguida de la de su hijo del mismo nombre (1462-1477) (1934).

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorca i Pillet, Joan  (Alacant, 1885 - s XX)  Escriptor i advocat. Col·laborà a la premsa alacantina. És autor de l'obra jurídica Los tribunales de comercio i de diversos opuscles, com els titulats Alicante, estación de invierno (1957) i Estudio histórico-artístico sobre la colegiata de San Nicolás de Bari, de Alicante (1958), entre d'altres.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorca i Vilaplana, Carme  (Alcoi, Alcoià, 1921 – Madrid, 29/jun/1998)  Escriptora en castellà. Doctora en filosofia i lletres i tècnic especial d'informació i turisme de l'estat, fou professora a l'Escola Oficial de Periodistes a Madrid i el 1974 fou designada per a la presidència de l'Ateneu d'aquella ciutat. Alternà els seus treballs de ciències de la informació amb la investigació històrica, fruits de la qual foren: Europa, ¿enInici página decadencia?' (1949), El marscal Bazain en Madrid (1950), Isabel II y su tiempo (1956), Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966), i altres.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorca i Vives, Bernadí  (Oliva, Safor, 1898 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1985)  Historiador i religiós. Doctor en filosofia i teologia per l'Ignatius Kolleg de Valkenburg (Holanda) i en història per la Universitat de Munic. Fou professor d'història eclesiàstica, arqueologia cristiana i patrologia, a Barcelona fins al 1948, i després a la universitat pontifícia de Salamanca (1948-68). Especialitzat en la història de l'Església, sobretot en la Inquisició, de la seva producció historiogràfica destaquen La Inquisición en España (1956), Nueva visión de la Historia del cristianismo (1956), Compendio de la Historia de la Iglesia (1962) i Manual de Historia Eclesiástica (1966), així com nombroses treballs publicats a revistes com "Estudios Eclesiásticos", "Analecta Sacra Tarraconensia", "Gregorianum", "Razón y Fe", etc.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llord, Josep  (Barcelona, s XVII)  Eclesiàstic. Rector de Fondarella (Pla d'Urgell), fou també examinador sinodal i visitador de la diòcesi de Solsona. Autor de Foment de la pietat i devoció cristiana (1693), d'una gran difusió, i altres llibres de pietat.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llord, Josep  (Catalunya, s XX)  Escriptor i historiador. És autor, entre altres obres, de Lliçó de la Història (Cap a un món nou) (1927), i Campanya montemolinista de Catalunya o Guerra dels Matiners.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llordà  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Poble, 2 km a l'est de la vila. Prop seu, enlairades sobre uns espadats, hi ha les ruïnes de l'antic castell de Llordà, del comtat d'Urgell, que defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l'Alt Urgell pel coll de Bóixols. Tenia tres recintes de muralles; a més de restes del nucli residencial (al nord-est), es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní,Inici página de tres naus, consagrat el 1040, amb un notable campanar de planta quadrada. L'adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llordat, Arnau de  (Catalunya, s XIII – 1346)  Eclesiàstic (o Guillem de Llorda). Bisbe d'Urgell (1326-41) i de Tortosa (1341-46). Durant el seu govern a l'Urgell s'enverinaren novament les lluites entre la mitra urgellesa i els comtes de Foix, per qüestió de les respectives jurisdiccions, fins al punt que hagué d'absentar-se uns quants anys del bisbat.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llordat, Arnau de  (Illes Balears, s XIV)  Cavaller. Fou vice-canceller del rei Jaume III de Mallorca, el qual acompanyà el 1339 a Barcelona per al jurament de vassallatge que calgué prestar-hi a Pere III, quan ja no faltaven gaires anys perquè esclatés la guerra oberta entre els dos monarques.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llordat, Sicard de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 lluitava a Aragó, amb els reforços que hi foren duts després de la caiguda de Carinyena.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lloreda  (Badalona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, predominantment obrer, situat al nord-oest del terme municipal; abans de formar barri propi pertanyia a Sistrells. Agafà el nom de la masia de can Lloreda, desapareguda vers el 1960. També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d'un gran safareig per a regar. És format de tres sectors diferenciats: la Immaculada i Lloreda Vella, que tenen l'origen els anys 1920 (primera onada immigratòria a l'aglomeració industrial barcelonina) i que consten, fonamentalment, d'habitatges d'autoconstrucció, i la urbanització Lloreda, formada per blocs d'habitatges. L'equipament urbà hi és deficient. Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondó de Santa Coloma de Gramanet. Té associació de veïns. És afectat pel pla parcial Carig (1962). Als terrenys lliures immediats hom inicià la construcció delInici página polígon Montigalà-Batlloria, previst per a 60.000 h, que de moment, però, resta aturat.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloreda, Antic  (Manresa, Bages, s XVI – s XVII)  Argenter. Actiu a Manresa, obrà les arquetes dels Cossos Sants i la imatge de Sant Maurici per a la seu d'aquesta ciutat. També és autor de les imatges de Sant Ermenter i de Sant Celdoni per a Cardona i de nombroses creus processionals.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llorell, platja de  (Tossa, Selva Platja de la Costa Brava, al límit amb el terme de Lloret de Mar, a ponent de la platja de Canyelles. Ha estat urbanitzada, i és centre turístic.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llorenç  (Maià de Montcal, Garrotxa Veïnat, situat al sector meridional del terme, prop del Fluvià. Hom hi ha fet la urbanització del Molí d'en Llorenç.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorenç, Cristòfol  (País Valencià, 1831 – 1890)  Pintor. Seguidor i imitador, ja ben tardà, de l'art de Vicent López.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorenç, Cristòfor  (València, 1571 – 1645)  Pintor. Probablement fou deixeble de Joan de Joanes, del qual seguí l'estil. Obres seves són el retaule major i el de Sant Josep d'Alaquàs i les teles sobre la vida de sant Domènec pintades per al convent dominicà de Xàtiva. Germà d'Onofre, amb el qual col·laborà en algunes obres.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorenç, Jaume de S.  (Catalunya, s XVI)  Religiós mercenari. Féu un llarg viatge per Europa visitant santuaris. En tornar, l'any 1522, prengué l'hàbit. Publicà en llatí diverses obres de caràcter religiós.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlorenç, Joan  (València ?, s XV – 1521)  Cabdill dels agermanats valencians. Teixidor de llana establert a la ciutat de València. Organitzà i dirigí el moviment de la Germania en la primera època (1519-20). Fou un dels ambaixadors que els revoltats enviaren a Carles I, i inicialment aconseguí el favor del rei. Bon polític i teòric revolucionari, comandava un dels cossos armats de menestrals organitzats a la capital valenciana. Aviat fou desbordat pels extremistes, perdé el control del moviment i morí poc després.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorenç, Onofre  (País Valencià, s XVI - s XVII)  Pintor. Germà de Cristòfor, amb el qual treballà a Cabdet.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorenç, Tomàs  (País Valencià, s XVII)  Arquitecte i escultor. Obrà una imatge de Sant Pere Pasqual' que fou situada al costat del Túria, a València. Fou pare de Tomàs Llorenç i Vilanova.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llorenç de Montgai  (Camarasa, Noguera)  Poble (290 m alt) (o de Balaguer), situat a l'oest del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris pre-pirinencs (el Mont-roig, limitat a l'oest pel coll de Llorenç, de 629 m alt), vora la riba occidental del pantà de Llorenç de Montgai, format a la vall del Segre amb la construcció, el 1935, per part de La Canadenca, d'una resclosa 2 km al sud del poble, i destinat a la producció d'electricitat (central de Llorenç de Montgai) i al regadiu. L'església parroquial és dedicada a santa Maria.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llorenç de Vallbona  (Sant Martí de Riucorb, Urgell Poble (471 m alt), situat al sud-oest del terme, a l'esquerra de la riera de Maldanell, entre Vallbona de les Monges i Maldà. La senyoria pertanyia a l'abadessa de Vallbona. L'església parroquial és dedicada a sant Abdó i sant Senén. Formà part de l'antic terme deInici página Rocafort de Vallbona.

71 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix PenedèsLlorenç del Penedès  (Baix Penedès Municipi: 4,64 km2, 162 m alt, 2.306 hab (2014). Situat a la Depressió Pre-litoral Catalana, al sud-est de la serra del Montmell, al nord del Vendrell. Hi ha conreat més del 90 % de l'àrea total; els conreus són de secà: vinya, cereals, oliveres, ametllers i arbres fruiters (que ha donat lloc a una cooperativa agrícola (1918) que produeix vi, cava i oli). Avicultura. Petites indústries, entre les quals cal destacar la tèxtil (gènere de punt i teixits), continuació de la indústria tradicional de brodats. Lloc d'estiueig. La població tendeix a augmentar. La vila és a la vora de l'antic castell de Llorenç, molt restaurat. Església parroquial dedicada a sant Llorenç. El nucli més modern és anomenat les Cases Noves. Al s XIX formà un municipi amb Lleger, amb el nom de Llorenç i Lleger. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Cooperativa

72 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llorenç d'Hortons  (Alt Penedès)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Llorenç d'Hortons.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorenç i del Clavell, Josep  (Castelló de la Plana, s XVII – 1734)  Arxiver i escriptor. Compilà els privilegis de Castelló en una obra que titulà Variarum. També deixà unes Memorias de la villa de Castellón... (1725).

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorenç i Vilanova, Tomàs  (València, 1713 – 1772)  Pintor i escultor franciscà. Fill de Tomàs Llorenç. Obres seves són, entre d'altres, el retaule de Nostra Senyora de la Soledat a l'església dels Mínims de València, el retaule de l'església parroquial de Xest i la portalada de l'església d'Alcoi.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlorençà  (Maià de Montcal, Garrotxa Veïnat, al sector meridional del terme, prop del Fluvià.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llorença, font  (Torres Torres, Camp de Morvedre Font, origen del reg d'una part important de les hortes del municipi.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llorençà, puig  (el Poblenou de Benitxell, Marina Alta Cim (440 m alt) de la serra de Benitatxell, al sector meridional del promontori del cap de la Nau.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorens, Andreu  Nom de l'il·lusionista Selvin.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorens, Joan Pau  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Polític. Era mercader i membre del Consell de Cent de Barcelona. En 1712-13 fou conseller quart de la ciutat, i visqué des d'aquest càrrec els primers mesos del gran setge borbònic, esmerçant-se a les tasques governatives. Poc abans de cessar el seu mandat fou l'encarregat de fumigar la correspondència procedent d'Alemanya, per evitar l'extensió d'una epidèmia de pesta que hi havia en aquell país. Cessà el 30/nov/1713, per elecció del nou consistori presidit per Rafael Casanova. A les mateixes eleccions reingressà al Consell de Cent i continuà lligat al govern per haver tingut un lloc a les juntes agregades. Després de la capitulació del 1714, els borbònics li confiscaren els béns.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorens, Manuel  (València, s XIX – 1910)  Actor. Després d'haver començat a treballar al teatre castellà, entrà a la companyia d'Eduard Escalante. Amb aquesta representà, obtenint grans èxits com a actor de caràcter, un gran nombre d'obres de costums valencians.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlorens, Onofre  Veure> Llorenç, Onofre.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorens, Onofre  (València, 1579 – 1658)  Religiós agustí. Fou doctor en teologia i més tard catedràtic. Ocupà diversos càrrecs, entre ells el de provincial de l'orde, en dues ocasions, i el d'examinador sinodal de l'arquebisbat de València. Publicà alguns tractats teològics i bon nombre de sermons.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorens, Pau  (Tarragona, s XVI)  Humanista. Fou catedràtic d'humanitat a la universitat de Barcelona. És autor d'obres de gramàtica i història, escrites en llatí.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorens, Pere  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1894)  Pedagog. Fou recompensat per un sistema original d'ensenyament de lectura i escriptura per als invidents. Publicà diverses obres estudiant el seu mètode i altres problemes de la mateixa especialitat pedagògica.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorens, Tomàs  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió, amb les unitats irregulars. Durant el setge de Barcelona de 1713-14 fou sargent major del regiment de fusellers de Sant Vicent Ferrer. Sobresortí en diverses ocasions, com els cops de mà contra una casa propera al Pont de les Bigues (9/jun/1714), contra la part de la Granota (10/jul) i a l'atac per sorpresa a les bateries de Jesús (5/ago). A la batalla final de l'11/set combaté per la dreta catalana i morí a la defensa del Carnalatge.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaLlorens, Vicenç  (Illes Balears, s XIX – 1901)  Compositor. Produí obres de diversos gèneres, que obtingueren bon acull.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Llorens i ArtigasLlorens i Artigas, Josep  (Barcelona, 16/jun/1892 – 11/des/1980)  Ceramista. De jove fou crític d'art a la revista "La Veu de Catalunya". Format inicialment a l'Escola de Belles Arts, l'any 1917 ingressà a l'Escola Superior dels Bells Oficis, on fou deixeble de Francesc Quer. Perfeccionà estudis a París a partir del 1923. En aquesta ciutat col·laborà amb l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i amb els pintors Albert Marquet, Raoul Dufy i Georges Braque. Amb Joan Miró realitzà (1958) els frisos simbòlics, en gres acolorit, per al palau de la Unesco a París, els murals de la universitat d'Harvard, de la Fundació Maeght i de l'aeroport de Barcelona. A més d'un domini tècnic perfecte, que li permeté l'obtenció de noves pastes i esmalts, la seva ceràmica es caracteritza per la puresa i simplicitat de la forma i per l'absència de decorativismes. Entre les exposicions fetes a Catalunya i a l'estranger, cal esmentar la del 1969 a la Galeria Maeght, de París. Guanyà la medalla d'or a l'Exposició Internacional de París del 1937 i el gran premi de la III Biennal Internacional Hispanoamericana d'Art (1955). Publicà diversos llibres referents a la seva especialitat artística, entre els quals cal esmentar: Formulario y prácticas de cerámica (1948) i Esmaltes y colores sobre vidrio, porcelana y metal (1950).

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorens i Barba, Francesc Xavier  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23/oct/1820 – Barcelona, 23/abr/1872)  Filòsof. Va estudiar filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on poc després i fins a la mort va ocupar la càtedra de metafísica i va crear escola. Va publicar Sobre el desarrollo del pensamiento filosófico (1855). Pòstumament, el 1920, la Universitat va editar Lecciones de filosofía, a partir d'apunts presos a les seves classes. Seguidor de l'escola escocesa i màxim representant de l'Escola de Barcelona, el filòsof exercí una forta influència en Milà i Fontanals i Menéndez y Pelayo, entre altres.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaLlorens i Carreres, Sara  (Lobos, Argentina, 1881 – Perpinyà, 1954)  Folklorista. Estudià a Llotja i fou deixeble de Rossend Serra i Pagès. El 1908 es casà amb Manuel Serra i Moret. Publicà una obra important: El cançoner de Pineda (1931), part del seu inèdit Folklore del Maresme. Pòstumament li fou publicat un diari íntim, cant a l'amor conjugal i a la bellesa de la vida, i El llibre del cor (1954). Morí exiliada.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorens i Cisteró, Josep Maria  (Guissona, Segarra, 8/feb/1923 - )  Musicòleg. Deixeble d'Higini Anglès, es doctorà en musicologia a l'Institut de Música Sagrada de Roma. Cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya i sotsdirector de l'Instituto Español de Musicología del CSIC. És autor, entre altres obres, de Capellae Sixtinae codicis musicis (1960). Fou professor de musicologia i de paleografia musical al Conservatori del Liceu.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorens i Fàbrega, Joan  (Lleida, 1866 – 1937)  Escriptor. Era metge. Col·laborà a la revista "Lleida" amb treballs sobre història local. El seu estudi La universitat de Lleida fou premiat als Jocs Florals lleidatans de 1900 i aparegué al volum dedicat a aquells (1901).

92 EUROPA - BIOGRAFIA

Llorens i Gardy, Joan  (Boulogne-Billancourt, Illa de França, 18/jun/1938 - )  Escultor i ceramista. Fill de Josep Llorens i Artigas. Format a París, on conegué Chagall, Braque i Giacometti, i al Japó, on estudià ceràmica antiga. El 1959 s'instal·là a París i començà a col·laborar amb Joan Miró a les obres per a l'Exposició d'Osaka (1970). Té, entre les seves escultures a l'aire lliure, una a l'autopista Barcelona-Girona, que palesa el seu gust per les formes orgàniques i pel bronze i els plàstics com a materials escultòrics. Conegut també amb el nom de Gardy Artigas.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlorens i Jordana, Rodolf  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1910 – Caracas, Veneçuela, 1985)  Escriptor. Fundador de la revista "Hèlix", dirigí "Abril" i "La Terra". Fou secretari de la Unió de Rabassaires i capità d'infanteria. En acabar la guerra civil, s'exilià a França i, posteriorment, a Mèxic i a Veneçuela. Cal destacar les obres: La ben nascuda (1937), rèplica de l'obra d'Ors, La ben plantada, Com han estat i són els catalans (1968) i El Centre Català en les seves noces d'or (1970).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorens i Masdeu, Eduard  (Barcelona, 1837 – 1912)  Pintor i decorador. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a París, on fou deixeble de Gleyre. Conreà la pintura de gènere i la decoració mural, que realitzà per a nombroses mansions.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorens i Opisso, Artur  (Barcelona, 1909 – 1968)  Periodista. Nét d'Alfred Opisso. Repòrter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà. Fou col·laborador de "La Humanitat" i, a la postguerra, redactor de "Destino" i col·laborador de "La Vanguardia". Signà sempre Arturo Llopis. Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorens i Poy, Vicent  (Vila-real, Plana Baixa, 19/ago/1936 - 22/feb/2014)  Pintor. Deixeble de Josep Ortells, es formà a les escoles oficials de Castelló de la Plana, València i Madrid, i amplià estudis, becat, a Roma (1962-63) i a París (1965-66). Ha conreat el paisatge, el retrat i la composició, i ha exposat a Madrid, València, Castelló, Lisboa i París.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorens i Raga, Pelegrí Lluís  (Catarroja, Horta, 1903 - )  Erudit. Canonge arxiver de la catedral de Sogorb, ha publicat articles sobre art i història a revistes valencianes, i els llibres Relicario de la catedral de Valencia (1964) i Episcopologio de la diócesis de Segorbe-Castellón (1974).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlorens i Riu, Francesc  (Barcelona, 1864 – 1925)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. La tècnica i els procediments pictòrics que emprà seguien les línies acadèmiques dels quals és un exemple palès l'obra titulada Taller de tintoreria (1886). Són interessants, tanmateix, els dibuixos a la ploma que féu per a "La Il·lustració Catalana" i "L'Avenç".

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorens i Robles, Carles  (València, 1821 – Cartagena, Múrcia, 1862)  Músic. Fill del tenor Carles Llorens. Fou músic de diferents registres a partir del 1840. Les seves principals obres són l'òpera El cuerno de oro (1850) i les sarsueles Federico II el Grande (1853) i Por balcones y ventanas (1867). És autor d'obres simfòniques de caràcter descriptiu i de música religiosa.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorens i Sala, Roc  (Alacant, 1806 – 1848)  Escriptor. Produí bon nombre de composicions poètiques de caràcter molt popular, remarcables sobretot per ser en llengua catalana i i per l'època tan primerenca de la Renaixença en què foren escrites.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tomàs Llorens i SerraLlorens i Serra, Tomàs  (Almassora, Plana Alta, 1936 - )  Professor i crític d'art. Titulat en dret i filosofia i lletres. S'ha especialitzat en teoria de l'art contemporani, teoria del disseny de l'estètica, arquitectura, urbanisme, etc. Ha col·laborat en revistes: "Serra d'Or", "Imagén y Sonido", "CAU", "Arquitectura Bis", etc. Ha estat professor en diverses universitats, ha dirigit l'IVAM (1986-88), el centre d'art Reina Sofia de Madrid (1988-90) i, des del 1991, fou conservador en cap de la Fundació Thyssen-Bornemisza. Ha publicat, entre altres obres, els llibres Equipo Crónica (1972), España, vanguardia artística y realidad social, 1936-76 (1977) i Julio González (1986).

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlorens i Serrano, Montserrat  (Palau d'Anglesola, Pla d'Urgell, 1931 - )  Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1953). Fou col·laboradora d'"Estudios de Historia Moderna", i el 1958 fou coautora, amb Jaume Vicens i Vives, del volum Industrials i polítics del segle XIX, del qual redactà les notes biogràfiques de la segona part.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorens i Solé, Antoni  (Solsona, Solsonès, 1904 – 3/ago/1988)  Eclesiàstic. Canonge de Solsona, historiador i conservador del Museu Diocesà. Identificà l'origen solsoní de Francesc Ribalta (1951) i és autor de l'obra La Mare de Déu del Claustre de Solsona (1966) i d'altres articles i treballs.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorens i Torres, Modest  (Barcelona, 1835 – s XIX)  Escriptor i advocat. Fou secretari de Francesc Permanyer quan aquest fou nomenat ministre d'ultramar. Ingressà al cos d'advocats de l'estat i ocupà diversos càrrecs al ministeri de finances. Publicà en castellà diverses col·laboracions a la premsa periòdica, alguns assaigs i tres comèdies.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorens i Ventura, Josep Maria  (Tarragona, 15/abr/1886 - Labastida, Llenguadoc, 11/mai/1967)  Eclesiàstic. S'ordenà de sacerdot el 1911. Residí a Osca, on fundà l'Orfeón Oscense. Beneficiat i mestre de capella de la catedral de Lleida, el 1934 publicà una Teoria de la música. Per la seva adhesió a la Generalitat i el seu prestigi entre les classes populars, durant la guerra civil fou respectat i fou director de l'Escola de Música de Lleida. S'exilià el 1939, i patí camps de concentració i estretors econòmiques. Exercí el ministeri pastoral a la diòcesi de Montalban, del seminari de la qual fou professor. Publicà el polèmic L'Església contra la República Espanyola (sd), signat Joan Comas, i La meva Tarragona (1971).

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlorente, Fèlix  (València, 1712 – 1787)  Pintor. Fou deixeble d'Evarist Muñoz. Pertanyia a l'Acadèmia de Sant Carles. Conreà la pintura religiosa, amb obres remarcables, per a les esglésies valencianes de Sant Agustí i de Sant Joan del Mercat. Destacà també com a retratista.

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorente, Marià  (València, 1752 – Bolonya, Itàlia, 1816)  Historiador, filòsof i naturalista. Ingressà als jesuïtes (1766) i, en ésser expulsada l'orde d'Espanya, passà a residir a Bolonya, on deixà els jesuïtes. Cal destacar les obres Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell'America (1804) i Richerche storico apologetiche sulla prigionia e morte del principe D. Carlos figliulode Fillippo II rei de Spagna (1815).

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorente de las Casas, Lluís G.  (Elx, Baix Vinalopó, 1822 – 1893)  Escriptor. És autor de diverses obres de teatre com Pepeta l'espardenyera (estrenada el 1874, amb edicions del 1892 i 1922), Ramona (1887, bilingüe) i La condesa del Prado (estrenada el 1890).

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llorente i Escarpanté, Concepció  (Lleida, 1867 - oceà Atlàntic, 1919)  Actriu. Debutà a Barcelona el 1885 i formà part de diverses companyies teatrals catalanes. Al Teatre Romea de Barcelona, fou primera actriu entre 1897 i 1911.

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorente i Falcó, Teodor  (València, 15/mar/1869 – 3/jun/1949)  Periodista i escriptor. Fill de Teodor Llorente i Olivares. Fou director de "Las Noticias" i un dels puntals de "Lo Rat Penat", a més de cronista oficial de la província de València. Escriví sobretot en castellà i, entre d'altres, publicà els llibres Mistral i Llorente (1932), En defensa de la personalidad valenciana (1930), Memorias de un setentón (1942-48) i Los valencianos en San Sebastián (1941). Traduí les rondalles mallorquines d'Antoni M. Alcover i anotà l'epistolari del seu pare.

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlorente i Monleon, Teodor  (València, 1905 – 1936)  Periodista. Fill de Teodor Llorente i Falcó. Sota el títol Piadosa invocación (1941), el seu pare li publicà aquest recull d'articles del 1928-29.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorente i Olivares, Felicíssim  (País Valencià, s XIX)  Economista. Germà de Teodor. Era secretari de la Societat Econòmica d'Amics del País a València. Ocupava aquest càrrec el 1867, quan col·laborà intensament a la promoció de l'Exposició Regional d'Agricultura, Indústria i Arts celebrada a València, que fou considerada com la primera fira de mostres de l'estat.

113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Teodor Llorente i OlivaresLlorente i Olivares, Teodor  (València, 7/gen/1836 – 2/jul/1911)  Poeta, periodista i polític. Procedent de família d’advocats i regidors de València, estudià dret en aquesta ciutat, on es llicencià l’any 1858, moment en que ja s’havia donat a conèixer com a literat. D’entre les seves primeres obres, escrites en llengua castellana, sobresurt el drama Delirios de amor, compost a disset anys. En la seva joventut mantingué relacions amb escriptors madrilenys, com Alarcón, el qual l’impulsà a editar les traduccions de Víctor Hugo amb el pròleg d’Emilio Castelar. Traduïdes també en castellà, contribuí a donar a conèixer obres de lord Byron, Goethe i d’altres, alhora que apareixien les seves primeres poesies en el llibre Versos de Juventud (1907). Les primeres composicions poètiques d’aquest autor en català foren publicades a “El Conciliador” i premiades dos anys més tard als Jocs Florals de València. Decidit en aquesta època a dedicar-se totalment a les lletres, ingressà de ple en el...  Segueix... 

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llorente Solá, Rafael  (Bilbao, País Basc, 25/feb/1893 - Madrid, 7/feb/1948)  Militar. L'any 1936 fou empresonat a la zona republicana de Catalunya. Després de la guerra civil ascendí a general i del 1945 al 1947 fou destinat com a general en cap a la Regió Aèria de València.

Anar a:    Llop ]    [ Llopi ]    [ Llor ]    [ Llorda ]    [ Llorença ]    [ Llorens i M ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -