A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Lloret ]    [ Lloria ]    [ Lloria, M ]    [ Lloris ]    [ Llosa de ]    [ Llot ]

Estic assedegat d'una conversa que sigui alguna cosa més que una cerimònia. (Stendhal)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lloret  (Roquetes, Baix Ebre Caseria, situat al vessant meridional del Caro. El barranc de Lloret, que neix al racó dels Avellanars i forma, en part, el límit amb el terme de Mas de Barberans, és afluent, per la dreta, del barranc de Sant Antoni, tributari de l'Ebre.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloret, Antoni  (la Vila Joiosa, Marina Baixa, s XIX – 1926)  Polític i periodista. Fundà a la seva vila natal el setmanari polític "La Marina". Col·laborà a d'altres publicacions periodístiques, com "El Graduador de Alicante" i "La Correspondencia de Valencia". Fou diputat provincial en diverses ocasions, així com governador civil de les províncies de Pontevedra i de Jaén.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLloret, Antoni  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Advocat i polític. Durant molts anys dugué un plet per sostreure la vila d'Alberic de la senyoria del duc de l'Infantado. Fou diputat de la vila esmentada a les corts de Cadis (1810-12). Hi mostrà gran competència sobre les qüestions jurídiques. Inicià el debat sobre els senyorius el 23/abr/1811, amb un discurs contundent i molt sentit per l'experiència personal que tenia sobre aquests afers.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lloret, el  (Bràfim, Alt Camp)  Santuari (la Mare de Déu del Lloret o de Loreto), al sud-est del poble.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret, Guillem de  (Catalunya, s XIII - Illes Balears ?, s XIII)  Cavaller. Serví Alfons II el Liberal en la incorporació de Mallorca. Tot seguit fou un dels encarregats de gestionar la submissió d'Eivissa, obtinguda el 13/gen/1286. El rei el nomenà governador de l'illa.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret, Jeroni  (Cervera, Segarra, s XVI - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1571)  Erudit. Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (1559-62 i 1568-71). Excel·lí pels seus coneixements bíblics i patrístics. La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae (1570), obtingué una gran difusió i fou reedita als s XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret, Mateu  (Cervera, Segarra, s XVI - San Liberatore di Majella, Itàlia, 1622)  Erudit i monjo de l'abadia de Montserrat. Deportat a Nàpols per Felip II, s'escapà a l'abadia de Montecassino, on va escriure De vera existentia corporis sancti Benedicti in Cassinensi Ecclesia (1607) i Chronicon monasterii Cassinensis (1616). Des del 1610 portà el títol d'abat de San Salvatore de Castellis.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLloret, Mateu  (Cervera, Segarra, s XVI – s XVII)  Frare benedictí. Fou arquitecte oficial de la ciutat de València devers el 1590.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret, Rosa  (Barcelona, 1909 - )  Guitarrista. Estudià a l'Escola Municipal de Música. Donà gran nombre de concerts amb bons èxits.

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaLloret de Mar  (Selva Municipi: 48,67 km2, 5 m alt, 38.624 hab (2014). Situat en una cala de la Costa Brava, al peu de la Serralada Litoral, la qual dóna lloc a una costa on se succeeixen diverses cales i penya-segats (platges de Canyelles, les Figueretes, Fenals, Santa Cristina). La cala de Lloret té dimensions de badia i una platja de materials aportats per la mar i la riera de Lloret, L'interior és suaument muntanyós, amb pinedes i suredes. L'agricultura, la ramaderia i la pesca s'han vist superades pel turisme i la indústria de la construcció, causes del gran creixement demogràfic, i han donat una nova fesonomia al municipi, amb càmpings, hotels, edificis d'apartaments, comerços i locals d'oci, que la converteixen en una de les viles amb més places d'allotjament turístic de Catalunya i de l'estat espanyol, ja que la població estacional (preferentment estiuenca) pot superar de llarg els 100.000). El port de Lloret ha sofert una profunda transformació en esdevenir un gran port esportiu. La vila...  Segueix... 

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret de Mar, Ramon de  (Lloret de Mar, Selva, 1677 - Olot, Garrotxa, 1737)  Frare caputxí. Fou continuador del manuscrit Anales de los varones ilustres y cosas notables de nuestra santa provincia... deInici página Cataluña, d'interès per als estudis referents a l'orde.

12 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaLloret de Vistalegre  (Mallorca Septentrional Municipi: 17,43 km2, 170 m alt, 1.251 hab (2014), (ant: Manresa, pop: Llorito). Situat al pla de Mallorca, al sud-oest de Sineu. L'agricultura ocupa més del 70% del terme, amb terres cobertes per sòls margosos que constitueixen magnífiques terres de conreu, on predominen els cereals, els ametllers, els llegums i els arbres fruiters (figueres). Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porcí; aviram. Una part de la població activa treballa en la indústria de sabates d'Inca i en la construcció, als municipis veïns. La vila, d'origen islàmic, va crèixer al voltant de l'església de la Mare de Déu del Loreto (s XVIII), a la qual deu el nom. Dins el terme hi ha, a més, el lloc i antic convent dominicà de Son Joan Arnau. Malgrat els intents d'esdevenir municipi independent del de Sineu, fets el 1812 i el 1821, no ho aconseguí fins a l'any 1922. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret i Homs, Joaquim  (Barcelona, 1890 - 1988)  Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1915. Signà els plans de la Clínica Barraquer (1934-39), un dels més notables edificis racionalistes de Barcelona, ampliat posteriorment. Durant la postguerra construí gran blocs sumptuosos, com l'anomenat El Rancho Grande, i diverses torres a Sarrià.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloret i Martí, Francesc  (València, s XVII – Madrid, 1736)  Metge. Fou catedràtic (1690) a la Universitat de València. El 1706 publicà Enigma sydereo..., apologia del rei-arxiduc Carles III. El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina... (1726) i La calentura mesentérica... (1730).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLloret i Massaguer, Isidre  (Barcelona, 1880 – 1922)  Advocat. Fou funcionari de l'ajuntament de Barcelona i catedràtic de dret municipal. Dirigí l'Escola d'Administració Local de la Mancomunitat i intervingué en la redacció de l'Estatut de la Mancomunitat de Catalunya. Organitzador, des del 1915, de les Setmanes Municipals, publicà Dret municipal vigent i Dret orgànic municipal.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Lloret i OrdeixLloret i Ordeix, Pere  (Tarragona, 1877 – Barcelona, 1967)  Polític i advocat. Participà en els moviments catalanistes del començament de s XX a Tarragona. Fou cap de la Unió Democràtica Nacionalista a Tarragona i fou l'impulsor de diversos periòdics, com "Lo Camp de Tarragona" (1900-07), "Catalunya Nova" (1907-13) i "Renovació" (1913-18). Diputat provincial per Falset-Gandesa, regidor de l'ajuntament tarragoní (1913), conseller de la Mancomunitat de Catalunya (1921-23) i president de la diputació de Tarragona (1917-19 i 1925). Membre fundador d'Acció Catalana, fou elegit batlle de Tarragona (abr/1931 a oct/1934 i feb-mar/1936), promogué la urbanització del passeig Arqueològic de la ciutat. En les eleccions del 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, com a representant únic d'Acció Catalana, i director general d'administració local de la Generalitat (de l'abr/1936 al mai/1937). President del patronat de Santes Creus (1931-36) i comissari del mateix monestir (1936-39), n'impulsà la conservació i la restauració. S'exilià a França el 1939 i retornà el 1945.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Lloret i OrriolsLloret i Orriols, Antoni  (Barcelona, 13/mai/1935 - )  Físic. Estudià a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a Barcelona (1963) i a París (1964). Especialitzat en física nuclear de les altes energies, ha treballat al Centre National de Recherche Scientifique a París i al CERN de Ginebra, així com també a Madrid, Strasbourg i Ginebra. Ha publicat nombroses obres en el camp de la física nucleònica i subnucleònica, la física de plasmes i la síntesi de nous semiconductors. Cal destacar les obres: Dictionnaire de l'atome (1964), Física pop: una expedició al microcosmos (1977), Diccionari de la Ciència i la Tecnologia Nuclears (1979) i Per què les coses són com són (1981, amb versions francesa, anglesa i castellana). El 1979 fou comissionat per la Generalitat per informar de l'accident nuclearInici página de Three Mile Island (Harrisburg, EUA).

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloret i Torregrosa, Joan  (Alacant, 1899 - 1959)  Pintor. Deixeble de Joaquim Mir, inicialment impressionista, evolucionà cap a una estructuració cézanniana i postcubista de gran qualitat pictòrica. El 1959 fou premiat per la seva obra Port en repòs.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lloret Salvatge  (Amer, Selva)  Poble (o Lloret de la Muntanya), situat a l'esquerra del Ter, al sector sud-occidental del terme. L'església (Sant Agustí), romànica, depèn de la de Santa Maria d'Amer. Era possessió del monestir d'Amer.

20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria  (Calàbria, Itàlia, s XIII - Catalunya, s XVIII)  Llinatge (o Llúria). El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent (1266). La seva muller, Bella d'Amichi, dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València. Llur fill fou l'almirall Roger de Lauria, dit en català Roger de Lloria, que heretà les possessions valencianes i italianes. La línia dels Lloria de Grècia, que habitaren els ducats d'Atenes i Neopàtria, fou sens dubte relacionada amb el llinatge de l'almirall Roger de Lloria, però la seva genealogia és molt confusa. El més famós de tots fou Roger de Lloria, mariscal de la Companyia Catalana. Hi ha branques d'aquest llinatge, cognominades Lloria o Roger de Lloria; una d'elles, establerta a Esterri d'Àneu, passà a Anglesola, a Lleida i a Barcelona, on encara subsisteix. Una altra fou la dels castlans de Granyena, senyors de Biure de Gaià i castlans de Sidamon, que s'estingí el 1714, i l'herència passà als Borràs, marquesos de la Bárcena, que es cognomenaren Borràs de Lloria.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLloria, Alfons Roger de  (País Valencià, d 1314 – València, 1355)  Fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria. Adoptà el cognom matern per raó d'haver heretat de la seva mare la baronia de Cocentaina i altres llocs dels Lloria. Actuà com a coper en la coronació de Pere III (1336). Acompanyà el rei a la campanya de Mallorca (1343). Lluità contra els nobles de la Unió a València (1347) i participà en la batalla de Mislata. Combaté també contra l'infant Ferran, marquès de Tortosa, quan aquest volgué envair les terres d'Alacant. Fou intermediari en les aliances entre Aragó i Castella. A Sardenya, prengué part en el setge de l'Alguer (1354), però emmalaltí i hagué de tornar a València, on morí, sense successió legítima del seu matrimoni amb Maria de Cardona i d'Anglesola. Deixà Cocentaina al seu germà Pere de Xèrica. Tingué, amb Teresa del Puerto, un fill, Joan Alfons de Lloria.

22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Antoni de  (Grècia, s XIV)  Senyor de la Grècia catalana. Nebot del mariscal Roger de Lloria. Tant ell, com el seu oncle i un parent anomenat Berenguer de Lloria, foren absolts per Frederic III de Sicília de tots els fets de la revolta de Tebes.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloria, Beatriu de  Veure> Beatriu de Xèrica i de Lloria.

24 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Berenguer de  (Grècia, s XIV)  Noble. Parent del mariscal Roger de Lloria, els quals, juntament amb Antoni de Lloria, foren absolts per Frederic III de Sicília de tots els fets de la revolta de Tebes.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloria, Constança de  (Catalunya, s XIV)  Dama. Encara que algun autor la creu filla de Roger de Lloria, sembla, per raons cronològiques, que n'era néta. Es casà amb Pere de Montcada, almirall de Pere III el Cerimoniós. La mare de Pere era Jofredina de Lloria, probablement tia de Constança. D'aquest matrimoni eren fills, segons sembla, Gastó i Roger de Montcada, el segon dels quals fou una figura notable del seu llinatge.

97 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaLloria, Francesca de  (Grècia, s XIV)  Filla del mariscal Roger de Lloria i germana de Joan, del qual administrà la senyoria d'Estir. Fou muller de Tomàs de Pou.

96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Isabel de  (Grècia, s XIV - Sicília, Itàlia, s XIV)  Filla de Nicolau de Lloria. Fou muller de Francesco Ventimiglia, comte de Geraci. Hom ha suposat que, en caure Atenes, se n'anaren a Sicília (1388), puix que hi ha indicis de llur presència a l'illa el 1392.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloria, Joan Alfons de  (País Valencià, s XIV)  Fill d'Alfons Roger de Lloria i de Teresa del Puerto. Fou legitimat el 1369. Es casà amb Constança de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume III.

28 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Joan de  (Grècia, s XIV - d 1381)  Senyor d'Estir. Fill del vicari general d'Atenes i Neopàtria Roger de Lloria. Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d'Enghien, però el matrimoni no s'efectuà. Ajudà Lluís Frederic d'Aragó per tal de procurar l'obediència dels ducats a Pere III de Catalunya-Aragó. Detingut per Lluis d'Enghien, comte de Conversano, a l'Argòlida, en una nova campanya francesa (1378), era encara presoner el 1381.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloria, Joan de  (Sicília, Itàlia, s XIII - Messina, Itàlia, 1298)  Marí. Nebot de l'almirall Roger de Lloria, amb el qual col·laborà intensament. El 1286, quan Roger deixà per un temps el comandament del seu estol, el transferí al seu nebot i li ordenà d'hostilitzar la costa de Barbaria. El 1297 vivia a Sicília. Quan Roger trencà amb el rei Frederic II i es passà a Jaume II, començà a combatré les forces del rei Frederic des de les possessions sicilianes del Lloria, però fou vençut i hagué de retre's a Castiglione, on es trobava també Rogeró, fill de l'almirall. Aconseguí tanmateix escapar i, mentre el seu oncle era ocupat en lluita terrestre al setge de Siracusa, Joan prengué 20 galeres i realitzà missions d'aprovisionament. Quan anava a Siracusa a estrenyer el bloqueig, fou interceptat prop de Messina per 22 galeres de Frederic II. Perdé 16 galeres i fou fet presoner,Inici página jutjat com a traïdor, condemnat a mort i escapçat, cosa que produí un augment del zel combatiu de Roger contra Sicília, demostrat a les batalles del cap Orlando i de Ponça. Era casat amb Hilària de Maletta, filla del comte de Camerata.

30 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Joan de  (Catalunya ?, s XIV - Grècia, s XIV)  Noble de la Grècia catalana. Destacà secundant la política del seu germà Roger. El 1362 vencé els soldats addictes a Pere de Pou. Tingué dos fills: un Roger, que fou lloctinent dels ducats d'Atenes i Neopàtria el 1384, i Nicolau.

31 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Joan de  (Grècia, s XIV)  Noble de la Grècia catalana. Germà i col·laborador del mariscal Roger de Lloria. fou veguer de Tebes (1359) i governà els ducats d'Atenes i de Neopàtria en absència del vicari Gonçal Ximenes d'Arenós. Tingué dos fills: Roger i Nicolau de Lloria.

33 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Llòria, Matilde (Matilde González i Palau)  (Almansa, Castella, 1/gen/1912 - València, 16/mai/2002)  Poetessa. Residí a València, i hi escriví diversos llibres en català, dels quals ha estat editat Altíssim regne (1965), premi València de literatura del 1960. Després anà a residir a Ourense.

34 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Nicolau de  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Cavaller. Potser nebot de l'amirall Roger o possiblement nét. Fill de Margarida de Lloria i de Nicolau de Janvilla, que potser prengué el cognom matern per qüestions d'heretatge. Fou conseller i diplomàtic de prestigi. El 1338 fou enviat a Catalunya per demanar l'enviament d'auxilis a Sicília. Idèntica missió havia de realitzar el 1349, però caigué malalt i fou substituït per Bonanat Jafer.

35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaLloria, Nicolau de  (Grècia, s XIV - d 1381)  Noble de la Grècia catalana. Fill de Joan i germà de Roger. Cooperà a l'establiment de la sobirania de Pere III sobre els estats grecs. Ha deixat poques notícies.

98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Perelló de  (Itàlia, s XIII - Grècia, s XIV)  Possible fill de l'almirall Roger de Lloria. Ha estat dit que eren fills seus Antoni i Roger de Lloria.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

estàtua de Roger de Lloria a BarcelonaLloria, Roger de  (Scalatea, Itàlia, 17/gen/1250 – València, 19/gen/1305)  Almirall de la flota catalana (1283). Magnat sicilià al servei dels monarques de la casa de Barcelona. De petit passà a Catalunya amb la seva mare, Bella d'Amici, dida de Constança de Sicília; molt aviat es casà amb Margarida Llança, germana de Conrad Llança. Pere el Gran el nomenà almirall el 23/abr/1283 i li confià la defensa de Sicília contra els angevins. El 8/jul/1283 va desfer l'estol de Carles d'Anjou al port de Malta i s'apoderà de les illes de Malta i Gozzo. Aquesta i altres accions de les naus catalano-sicilianes determinaren que Carles d'Anjou emprengués una àmplia ofensiva naval contra Sicília, dirigida pel seu fill Carles el Coix. Roger de Lloria sorprengué i desféu l'estol angeví al golf de Nàpols el dia 5/jun/1284, i féu presoner el mateix Carles el Coix, que després serví al sobirà catalano-aragonès d'objecte de negociació. En una expedició per la costa africana...  Segueix... 

37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Roger de  (Grècia, s XIV - 1370)  Gran personatge de la Grècia catalana. Habitant de Tebes, fou mariscal de la Companyia Catalana (1354). Capitanejà una revolta contra la tirania del lloctinent Pere de Pou, que morí assassinat el 1362. Governant, de fet, com a vicari, cridà en ajuda seva, contra els venecians de Negrepont, els turcs del soldà Murad I, els quals arribaren fins al davant d'Atenes (1363). Amb el seu germà Joan els donà refugi a Tebes, fins que, a precs del papa, els expulsaren del país (1364). Anà a Venècia a presentar uns capítols sobre treves i sobre reclamacions de tipus comercial (1365). Frederic III de Sicília l'absolgué, així com al seu nebot Antoni de Lloria i un parent anomenat Berenguer de Lloria, de tots els fets de la revolta de Tebes, i el nomenà oficialment vicari dels ducats (1367). En una assemblea reunida a Tebes,Inici página hom donà uns capítols favorables als catalans, que procuraren uns breus anys de pau. Ocupà el castell i senyoria d'Estir, que li vengué Ermengol de Novelles i li confirmà el rei (1367). Fills seus foren Francesca i Joan de Lloria.

38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Roger de  (Itàlia, s XIV - Grècia, s XIV)  Noble, dit Il Puntignano. Era un italià traslladat a Grècia. Potser era fill de Perelló de Lloria i germà d'Antoni de Lloria. Pere III li féu recuperar (1381) unes propietats a Tebes que la Companyia Navarresa li havia pres.

39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Roger de  (Grècia, s XIV - d 1381)  Senyor de la Grècia catalana. Fill de Joan de Lloria, nebot del mariscal Roger de Lloria i germà de Nicolau.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloria, Saurina de  (Catalunya, s XIV)  Dama. Probablement néta de l'almirall Roger. Es casà amb el cavaller Guillem de Sant Vicenç.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloria i de Maguerola, Maria Roger de  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Abadessa de Vallbona. Pertanyia a la branca dels castlans de Granyena.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloria i d'Entença, Berenguer de  (País Valencià ?, v 1303 – València, 1324)  Senyor de la baronia de Cocentaina, en successió del seu germà Rogeró. Fill de Roger de Lloria. En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d'Entença (1306-09) i, després, dels marmessors de l'almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat; el rei imposà a aquests el lliurament del lloc (1312). Pel testament del seu germà granInici página Rogeró (1307), del qual més tard adoptà el nom, obtingué l'herència familiar. Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València. Tingué litigis amb Bernat de Sarrià per qüestions de termes en les possessions valencianes. Casat amb Faida de Maloleone, prengué part en la conquesta de Sardenya (1323), i morí poc temps després, sense haver tingut descendència.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloria i d'Entença, Carles de  (País Valencià, 1292 - Cocentaina, Comtat, 1335)  Fill de Roger de Lloria. Anomenat sempre en primer lloc, ha estat considerat més gran que el seu germà Berenguer, bé que aquest tingué l'herència paterna i ell, també sota la tutoria de Gombau d'Entença, fou destinat als estudis i no figurà en el testament del germà gran, Rogeró. Residí a Calàbria, amb la seva mare. Restablí la pau a l'illa de Gerba, alterada per una rebel·lió en la qual intervingué el rei de Tunis. Tingué un fill, Francesc o Rogeró, mort en la infantesa, i una filla, Teresa, que es casà amb Pau Descalç (o d'Escalç), fill d'Albert Descalç i d'Elisa Romeu i besnét de Pere II. Tingué possessions a la vall de Planes.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloria i d'Entença, Margarida de  (País Valencià, 1292 – València, 1345)  Filla de Roger de Lloria. Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs (1325); algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià. Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville, comte de Terranova. Pere III els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest (1343). Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit. Té la sepultura a Santes Creus. Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l'heretat passà al rei.

100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria i d'Entença, Robert de  (Itàlia, s XIII - s XIV)  Fill de l'almirall Roger de Lloria i germà de Berenguer, Carles i Margarida. Morí abans que el seu pare.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLloria i Lancia, Beatriu de  (Itàlia, v 1275 - València ?, 1334)  Filla de Roger de Lloria. Educada a València, on s'havia traslladat vers el 1291. Es casà amb Jaume de Xèrica, segon senyor de la baronia de Xèrica (1298). Vídua (1321), actuà com a senyora usufructuària de Xèrica, i tingué diferències amb el seu fill Jaume, que li ocupà els llocs d'Eslida, Xelva i altres, fins que el rei ordenà una divisió de béns entre ella i tots els fills (1327): Jaume tindria Xèrica i li restituiria tot el que li havia pres. Com a hereva del seu germà Berenguer, fou senyora de la baronia de Cocentaina, que deixà al seu fill Alfons de Lloria. Testà a València el 1334.

26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria i Lancia, Hilària de  (Itàlia ?, s XIV - d 1337)  Filla de Roger de Lloria i de Margarida Llança. Es casà amb l'italià Enrico Sanseverino, comte de Marsico. Hagué de sostenir un plet amb Ot de Montcada per raó dels béns de la seva germana Jofredina.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloria i Lancia, Jofredina de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Filla de l'almirall Roger de Lloria i de la seva primera muller, Margarida Llança. Es casà amb Ot de Montcada, que seria majordom reial i padrí de Pere III el Cerimoniós. Fou, per tant, cunyada de la reina Elisenda de Montcada. Del seu matrimoni hagué almenys tres fills: Ot, casat amb Teresa de Montcada i mort jove, Elisenda, que es casà amb el vescomte Jofre V de Rocabertí, i Pere, almirall del rei Cerimoniós, que precisament es casaria amb Constança de Lloria, probablement neboda de Jofredina.

40 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria i Lancia, Rogeró  (Itàlia, 1285 - Nàpols, Itàlia, 1307)  Fill de l'almirall Roger de Lloria. Fou senyor de la baronia de Cocentaina. Era a Itàlia al morir el seu pare. Sembla que el rei de Nàpols volia casar-lo amb una filla natural seva, però morí a 22 anys, després de testar a favor del seu germà consanguini Berenguer.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaLloriac  (es Mercadal, Menorca Lloc, prop de la costa de Tramuntana. Hi ha un notable palau de la família dels barons de Lloriac. L'albufera, o pantà, de Lloriac, és una zona pantanosa que es comunica amb la cala de Tirant. En el pariatge de 1301-11 fou creada la parròquia de Santa Creu de Lloriac, que fou traslladada al començament del s XV a l'església de Sant Narcís des Mercadal, que n'era sufragània i que canvià l'advocació per la de Sant Martí.

47 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Lloriac, baronia de  (Menorca Títol concedit a l'illa, el 1683, al mestre de camp Miquel Lleonard de Cardona i de Renteria (Benasc, Ribagorça, 1634 - Almeria, 1702), senyor de Lloriac, tinent general de la cavalleria de la costa del regne de Granada i cavaller de Sant Jaume. El 1743 passà als Olivar.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lloriana de Ter  (Osona)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç de Torelló.

49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloris, Garcia de  (Aragó, s XIV)  Noble i conseller d'Alfons III de Catalunya-Aragó. Caigué en desgràcia de la reina Elionor de Castella, en oposar-se a la partició dels regnes, i romangué fidel a l'infant Pere, contrari a aquesta divisió (1332). Rei aquest (Pere III), li confià delicades missions de govern, com fer d'ambaixador de Mallorca a l'inici de la lluita contra Jaume III (1336). Per la seva fidelitat al rei, la Unió aragonesa el destituí del càrrec de camarlenc (1347). Del 1351 al 1360 fou procurador general de València.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloris, Joan Dimes  (Barcelona, s XVI – 1598)  Eclesiàstic i escriptor. Abat de Sant Feliu de Girona i conseller de Catalunya. Fou bisbe d'Urgell (1572-76) i de Barcelona (1576-98), on fou promotor de les canonitzacions de sant Oleguer i de sant Ramon de Penyafort; acollí i animà els nous ordes religiosos (carmelites descalços -tant la branca masculina com la femenina-, caputxins); fundà el seminari i amplià el palau episcopal; edità els propis dels sants diocèsans i recercà, sense èxit, les relíquies de sant Pacià.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLloris i de Borja, Francesc Galceran de  (València ?, s XV – Roma, Itàlia, 1506)  Eclesiàstic. Ocupà el bisbat d'Elna (1499-1506), deixat vacant per Cèsar Borja, i el retingué fins a la mort. Fou a més cardenal de Santa Maria Nova (1503), arquebisbe de Trani, i patriarca de Constantinoble, càrrec en el qual succeí a Joan de Borja i Navarro. Exercí també les funcions de vice-secretari i tresorer del papa Alexandre VI, que li va conferir els anteriors benifets.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llorito  (Lloret de Vistalegre, Mallorca Septentrional Nom popular del municipi.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llorito, el  (Tarragona, Tarragonès Santuari, dedicat a la Mare de Déu del Llorito, al nord de la ciutat. La seva construcció fou patrocinada pel prevere tarragoní Pere Mir a partir de l'adquisició a Itàlia d'una imatge de la Verge, al s. XVI. El santuari fou ampliat el s. XVIII i destruït el 1823 per l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. La imatge fou conservada al convent de l'Ensenyança fins al 1936, any que fou destruïda. El santuari fou refet a partir de 1957.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llorona  (Albanyà, Alt Empordà Poble (766 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Llorona (840 m alt), contrafort sud-oriental del puig de Bassegoda. L'església parroquial de Sant Andreu és romànica (s XV); és esmentada ja el 1019, i pertangué a la canònica de la seu de Girona. En depenen les de Corsavell i de Bassegoda.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llort, castell de  (Espot, Pallars Sobirà)  Antic castell de la vall d'Àneu, a la confluència del riu Escrita i la Noguera Pallaresa. És esmentat ja el 950.

56 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlorts  (Ordino, Andorra)  Poble (1.413 m alt) de la parròquia, situat a la dreta de la Valira d'Ordino, a la seva confluència amb la riera de Llengonella.

57 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Llosa, coll de la  (Cauders de Conflent, Conflent / la Llaguna, Capcir Depressió (1.866 m alt) de la serra que separa l'altiplà de la Quillana de les Garrotxes de Conflent, al nord del pic de la Tossa (2.038 m alt).

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llosa, la  (Lles, Baixa Cerdanya Antic poble, situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, aigua amunt del poble, sota les ruïnes del castell de Lles. Pertangué a la mitra d'Urgell. La capella del castell esdevingué santuari dels Àngels de Viliella.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llosa, la  (Cambrils, Baix Camp Vil·la romana. Ocupada des del principi de l'era cristiana fins al s V, els sectors coneguts corresponen a l'àrea industrial, en la qual possiblement hi hagué una fàbrica de salaó o salses de peix. L'interès fonamental del jaciment rau en el descobriment d'un conjunt excepcional de bronzes del s II compost per peces de vaixella i elements per a la il·luminació pertanyents a un triclinium. Aquests objectes, juntament amb la troballa de fragments de pintura mural i de paviments d'opus sectile, fan evident l'existència d'un sector residencial luxós.

60 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llosa, pic de la  (Conflent / Ripollès Cim (2.503 m alt) de la línia de crestes que separa les dues comarques, a l'extrem oriental del pla de Calm-agra.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llosa, riu de la  (Andorra / Baixa Cerdanya Riu, afluent per la dreta de l'alt Segre. Neix a les muntanyes d'Andorra limítrofes amb la Cerdanya, prop dels estanys de Vallcivera; forma la vall de la Llosa iInici página desemboca, prop de Martinet, al Segre.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llosa, sèquia de la  (Costera Sèquia de la comarca, que pren l'aigua del riu Cànyoles, aigua avall de la font Santa i a l'esquerra del riu. Rega els termes d'Aiacor, Annauir, Torrella, Vallès, la Granja i Xàtiva (on forma els braçals de Terç i dels Albanyals), i continua dividida en el braçal de Sorió i el braçal de la Llosa, el segon dels quals rega les hortes de Corberà, Roglà, Terrafort, Xàtiva i la Llosa.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llosa de Camatxo, la  (Alcanalí, Marina Alta Veure> Llosa d'Olocaive, la.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llosa de Cavall, rua de la  (Navès, Solsonès)  Congost obert pel Cardener, entre les serres de Guilanyà i de Busa, a l'esquerra, i el pla de Ricard i la serra d'Encies, a la dreta, al límit meridional de la vall de Lord. L'embassament de la Llosa del Cavall, comprèn part dels termes de Navés, Guixers i Sant Llorenç de Morunys. La presa, de volta amb doble corvatura, té una altura de 122 m, amb una amplària de 10 m i una longitud de coronació de 300 m, amb una capacitat de 80 hm3, i un sobreeixidor capaç de desguassar 473 m3/segon.

65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaLlosa de la Plana, la  (Plana Baixa Municipi: 10,03 km2, 19 m alt, 972 hab (2014), (o d'Almenara). Situat al nord de la serra d'Almenara, al sud-est del municipi de la Vall d'Uixó, vora la costa. Al nord està accidentat pels darrers contraforts de la serra d'Espadà. Bona part del terme és ocupat pels conreus; al regadiu es conreen especialment tarongers, al secà predominen els garrofers. La ramaderia (bestiar oví) és poc important. Indústries derivades de l'agricultura (conserves fruiteres). Incipient activitat turística. La població ha crescut al llarg de tot el s XX, especialment durant el període 1960-80. El poble és prop de l'antic camí de Barcelona a València i és d'origen islàmic; l'església parroquial, modesta, és dedicada al Salvador. El terme comprèn, a més, una part del barri turístic iInici página marítim de Casablanca, en part a Almenara. Àrea comercial de València. Ajuntament

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraLlosa de Ranes, la  (Costera Municipi: 7,13 km2, 106 m alt, 3.610 hab (2014). Situat a l'esquerra del Cànyoles, afluent de l'Albaida, a l'oest de Xàtiva, amb el port de Càrcer al nord del terme. El terme és pla i l'agricultura n'és la principal riquesa. Els regatges derivats de les deus, així com les sèquies procedents del Cànyoles, fan possible una agricultura de regadiu (taronges i hortalisses); al secà es conreen garrofers, oliveres i vinya. Ramaderia de bestiar boví. Pedreres de calç i de guix. Entre les activitats industrials destaquen l'alimentària i la de materials per a la construcció. La població ha experimentat un creixement lent però continu des de la fi del s XVIII. Poble d'origen islàmic. Església parroquial de Santa Maria, de la fi del s XVII. Dins el terme hi ha el balneari de Santa Anna i les ruïnes del santuari de la Llosa. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament - Institut - Club Basket - Grup de danses Ras i Pla

67 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransLlosa del Bisbe  (Serrans Municipi: 12,17 km2, 350 m alt, 510 hab (2014), (o de l'Arquebisbe, o de Xulella; cast: Losa del Obispo). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l'est de la comarca, al sector menys muntanyós al límit amb el Camp de Túria, al sud-oest del municipi del Villar. Una quarta part del terme no és conreada (brolla i pastures de propietat comunal, aprofitats pel bestiar oví). La major part de les terres conreades són de secà: vinya, oliveres, garrofers, ametllers i cereals. Ramaderia ovina. Cooperativa agrícola (vi i oli). Jaciments d'argila i caolí. La població ha minvat de manera continua des de mitjan s XIX, si bé darrerament s'ha estabilitzat. La vila és a la plana; l'església parroquial és dedicada a sant Sebastià. Formava part de la baronia de Xulella, de la mitra de València. Hi ha banda de música. Àrea comercial de Llíria. Ajuntament (en castellà)

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaLlosa d'Olocaive, la  (Alcanalí, Marina Alta Poble (o la Llosa de Camatxo), al vessant septentrional de la serra del castellet d'Aixa, entre Alcanalí (de la parròquia del qual depèn l'església dels Sants Reis) i Pedreguer. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (24 focs el 1609) de la fillola d'Ondara. Formava municipi independent a mitjan s XIX.

69 ANDORRA - GEOGRAFIA

Llosada, tossal de la  (Andorra Cim (2.548 m alt) de la línia de crestes que separa la vall dels Cortals d'Encamp de la baga de Soldeu.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llosar, bordes de  (les Valls de la Valira, Alt Urgell Grup de bordes de l'antic terme de Civís, a la capçalera del Romadriu, aigua avall de les de Conflent.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llosar, el  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat Poble, al nord-oest de la vila. El santuari de la Mare de Déu del Llosar fou bastit al s XVI (acabat el 1577), sobre un ermitatge anterior, i fou modificat posteriorment, amb edificis annexos (hostatgeria i casa dels ermitans); conserva un notable retaule gòtic de Valentí Montoliu (s XV). Hom hi venera una imatge de marbre, gòtica (segons la llegenda, una marededéu trobada).

72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llosars, vall de  (Alta Ribagorça Una de les capçaleres de la vall Hiverna, a la qual aflueix per la dreta. S'origina a la fosa de la glacera de Llosars, al vessant meridional de l'Aneto. L'erosió remuntant de la conca de recepció de l'estany de Llosars (2 493 m alt) ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al sud-est per la cresta de Llosars, entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars. El barranc de Llosars, però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars (2 250 m alt), entre la qual i la vall Hiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars. El principal immissari a l'estany procedeix de l'estany petit de Llosars.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlosas i Badia, Pere  (Olot, Garrotxa, 12/mai/1870 – 28/nov/1955)  Polític carlí. Fou regidor d'Olot, diputat provincial i governador civil de les Balears. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou president de la diputació de Girona, conseller de cultura de la Mancomunitat de Catalunya (1924), i governador civil de la Corunya i de les Balears. És autor de Veritable concepte de la democràcia cristiana (1902).

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Lloscos, Llàtzer de  (Illes Balears, s XV)  Procurador reial a Mallorca durant el regnat d'Alfons IV de Catalunya-Aragó. Fou un dels qui més s'oposaren, l'any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus prèstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça. Mobilitzà l'opinió, al·legant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets. El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloses, Francesc  (Barcelona, 1728 – Ferrara, Itàlia, 1782)  Jesuïta. Fou professor de filosofia a Calataiud (Aragó) i de teologia a Barcelona. Excel·lí com a predicador. Hagué d'emigrar a Itàlia en decretar Carles III l'expulsió de la Companyia de Jesús. Publicà algunes obres que no signà per la seva molta modèstia.

76 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaLloseta  (Mallorca Septentrional Municipi: 12,09 km2, 175 m alt, 5.686 hab (2014). Situat la part baixa de la serra de Tramuntana, a la zona del torrent de s'Estorell, al sud-oest d'Inca. La zona no conreada és ocupada per pinedes, alzinars i garrigues. La major part del terme és conreat, principalment de secà (cereals, garrofers, figueres i, sobretot, ametllers); el regadiu, que ocupa una petita part del territori, és dedicat als tarongers. Les explotacions agràries són de petita extensió. Entre les activitats industrials, destaquen les del calçat, de la pell, de materials per a la construcció i l'alimentària. Importants jaciments de lignit i pedreres calcàries i d'argiles. La població ha crescut notablement des de mitjan s XIX. La vila és al raiguer de la serra; església parroquial de Santa Maria, neoclàssica (s XVIII), amb una imatge romànica trobada de la Mare de Déu de Lloseta; el nucli antic és anomenat es Morull. El lloc té l'origen en les cavalleries d'Aiamans i de Lloseta. Formà part de BinissalemInici página fins al 1842. Àrea comercial d'Inca. Ajuntament - Col·legi Es Puig - Teatre

77 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Lloseta, baronia de  (Illes Balears Jurisdicció senyorial, confirmada i concedida (1634) amb plena jurisdicció a Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, primer comte d'Aiamans, que els seus avantpassats posseïen des de la conquesta de Mallorca. Seguí les vicissituds del comtat d'Aiamans.

78 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsLlosses, les  (Ripollès Municipi: 113,7 km2, 986 m alt, 211 hab (2014). Situat a la vall de les Llosses, entre el Ter, límit oriental, i la riera de Merlès, al sud-oest de Ripoll. El terme és accidentat pels relleus de la serralada Pre-pirinenca, amb rouredes i pinedes. Agricultura de secà (cereals d'hivern, farratges i patates). Ramaderia (ovins, bovins i porcí), i avicultura. Indústria tèxtil (filats de cotó) a la Farga de Bebié, situada en un meandre del Ter, aprofitant el desnivell. El poble és centrat per l'església parroquial de Santa Maria (s XII), amb un campanar del s XVII i alguna reforma tardana. El municipi comprèn, a més, els pobles de Sovelles, Matamala, Vinyoles de Portabella, Estiula, Viladonja (municipi independent fins el 1974) i Palmerola (municipi independent fins el 1991), el veïnat de Vila-seca, els antics pobles de Vallespirans i de Corrubí, les antigues quadres de Maçanes i les Planes, les masies de Portavella, Vilardell i Llentes, el santuari de Santa Margarida de Vinyoles i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb les masies del Cosp i de Moreta). Àrea comercial de Ripoll. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llot de Ribera, Miquel  (Clairà, Rosselló, 1555 – Lleida, 1607 ?)  Eclesiàstic. Frare dominicà. Fou prior del convent de Perpinyà (1585), catedràtic de teologia i rector (1586) de l'Estudi de Perpinyà. Procurador pel procès de canonització de sant Ramon de Penyafort, en va escriure el De laudabili vita (1595). També escriví: Llibre... Del Gloriós Sant Joan Baptista (1590), Llibre de la translació... dels màrtirs... Abdon i Senén (1591) i un Epítome' teològic (1595); en el primer demanava la impermeabilització militar i religiosa del RossellóInici página enfront de França. Morí essent prior del convent de Lleida.

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llot i Ribera, Francesc  (Rosselló, s XVII)  Escriptor. Batxiller en arts i doctor en dret, s'establí a Rigardà (Conflent) i dedicà els seus béns a obres devotes. El 1649 escriví Llibre de la primera missa i de la confraria del Roser, pintura excepcional de la vida i els costums de Rigardà.

81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Llotes  (Rosselló Veure> Sant Miquel de Llotes.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llotger, Joan  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Frare dominicà. Fou inquisidor general dels regnes en temps de Jaume II el Just. El 1308 assistí a la reunió de prelats celebrada a València per tractar de la supressió de l'orde del Temple.

95 CATALUNYA - CULTURA

Llotja, Escola de  Veure> Escola de Belles Arts de Barcelona.

83 CATALUNYA - ART

interior de la Llotja de BarcelonaLlotja de Barcelona  (Barcelona)  Edifici neoclàssic d'interior gòtic, destinat inicialment a llotja de contractació dels mercaders barcelonins. Insuficients dos edificis anteriors —que hom ha distingit amb els termes d'antiga i antiquíssima—, Pere el Cerimoniós autoritzà la continuació de l'actual el 1380. La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392; té tres naus separades per dues sèries de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades. El 1708 s'hi celebraren les primeres representacions d'òpera conegudes de Barcelona. Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard caserna, fins que, retornada a la ciutat (1767), fou reconstruïda en estil neoclàssic per Joan Soler i Faneca, des del 1772, conservant la gran sala gòtica, però no la Sala dels Cònsols, també gòtica, emmascarada per Soler iInici página redescoberta el 1971. Hom hi celebrà un gran nombre de balls de disfresses, els anys...  Segueix... 

84 ILLES BALEARS - ART

Llotja de Mallorca (façana)Llotja de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1426-47)  Edifici gòtic. Obra de Guillem Sagrera. De planta rectangular, les sis columnes helicoïdals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l'efecte d'un bosc de palmeres. A l'exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn. Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua. Una galeria de finestres emmerletades corona l'edifici. La decadència del comerç reduí durant molts d'anys la seva utilitat a simple dipòsit de mercaderies. Durant la guerra del Francès fou usada com a fàbrica d'artilleria. Més tard passà a jurisdicció de la diputació provincial, que la restaurà i hi instal·là, a la fi del s XIX, un museu de pintures i d'arqueologia.

85 PAÍS VALENCIÀ - ART

Llotja de ValènciaLlotja de València  (València, 1480)  Edifici gòtic de la ciutat, destinat a llotja de contractació dels mercaders valencians. En disposà la construcció el consell general de València, que confirmà, així, acords previs. Fou construïda pel gironí Pere Comte entre el 1482 i el 1498, seguint el model de la Llotja de Mallorca. La sala, de tres naus separades per vuit columnes helicoïdals, té una façana emmerletada que limita amb una torre també emmerletada, a l'altra banda de la qual hi ha adossat l'edifici del Consolat de Mar, iniciat pel mateix Comte el 1498. La decoració escultòrica, extraordinàriament rica, conté, a part peces de caire religiós, detalls d'un gran erotisme.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlovera, Joan Baptista de la Concepció  (País Valencià, 1826 – 1902)  Pilot naval. Durant anys estigué adscrit als serveis del port de València, per al qual féu un projecte de dic que fou objecte de serioses controvèrsies. El diari "Las Provincias" es distingí en la defensa del mateix. A la fi, el dic fou construït i duu el seu nom. Ja gran, el 1880, prengué l'hàbit cartoixà a Vauclaire (França) i posteriorment passà a la cartoixa de Montrieux. En religió prengué el nom propi de Vicent.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llovera i Bofill, Josep  (Reus, Baix Camp, 7/gen/1846 – 7/nov/1896)  Pintor i dibuixant. D'estil acadèmic, pintà a l'aquarel·la i a l'oli, tèniques amb les quals es servia amb desimboltura en la composició d'obres de gènere (Esperant la processó, Tornant del bateig, Damisel·les en el balcó). Col·laborà com a il·lustrador en moltes revistes del moment ("La Ilustración Española y Americana", "La Il·lustració Catalana", "La Campana de Gràcia", "Un Tros de Paper", "L'Esquella de la Torratxa", etc) tant de Barcelona com de Madrid, on residí de jove.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Llovera i TomàsLlovera i Tomàs, Josep Maria  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 17/des/1874 – Barcelona, 23/mar/1949)  Eclesiàstic i escriptor. Estudià a Girona i a Roma, on fou ordenat sacerdot. Canonge de Barcelona (1919) i professor de sociologia del Seminari, se sentí vinculat al grup de Severino Aznar. Participà en Acció Popular i en la redacció de la "Catalunya Social". Fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica i, en un altre ordre, de la Federació de Joves Cristians. És notable el seu Tratado de sociología cristiana (Barcelona, 1909), reeditat diverses vegades, així com les seves traduccions de clàssics i Pares de l'Església (la seva traducció de La Ciutat de Déu, de sant Agustí, és considerada com a modèlica).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloveras i Herrera, Frederic  (Barcelona, 1912 - Tossa de Mar, Selva, 1983)  Pintor, il·lustrador i aquarelista. Estudià al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Ha publicat el volum Barcelona amb text de Camilo José Cela. Abandonà l'oli per l'aquarel·la, on destacà molt.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLloveras i Sorni, Joan  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1934 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 15/jul/1998)  Tenor. Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu. Debutà el 1966 a Tel Aviv, amb La Bohème de Puccini. Passà després a la República Federal d'Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d'òpera d'Essen i Hamburg. El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York (Cavalleria rusticana, de Mascagni). Ha actuat encara a diversos teatres europeus i americans.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloveras i Vallès, Gonçal  (Barcelona, 7/nov/1926 - 17/oct/2003)  Metge i escriptor. Fundador del Centre d'Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de la Lletra d'Or. Conferenciant i publicista, s'ha dedicat a tasques de divulgació, mitjançant la premsa i la ràdio, de temes mèdics, literaris i sobre caracterologia de l'infant. El 1993 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Escriptor fecund, ha publicat Mals pensaments a favor de l'home (1962), la biografia Agustí Pedro Pons (1964), Diabetis (1992), i ha col·laborat en el llibre Diabetologia: anàlisi clínica (1999). Fou professor en diverses institucions pedagògiques.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llovet i Miserol, Ramon  (Barcelona, 1917 - 1987)  Pintor. Format amb Josep Mestres i a Llotja. Es presentà el 1951 a la sala Argos de Barcelona, i immediatament ja féu una exposició individual a París. El seu estil és una síntesi d'expressionisme i ingenuisme. Guanyà, entre altres premis, la medalla d'or de la diputació de Mallorca.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlovet i Pomar, Jordi  (Barcelona, 17/des/1947 - )  Filòsof i crític literari. Professor de la Universitat de Barcelona i membre del Col·legi de Filosofia i de l'Institut d'Humanitats. És autor de llibres sobre estètica, teoria literària i filosofia: Por una estética egoista (1978), Ideología y metodología del diseño (1979), Francesc Todó (1983), El sentit i la forma: assaig d'estètica (1990) i Teoria literària (1997), entre d'altres. Destacà també per les seves traduccions, especialment de l'alemany, i per l'edició de clàssics de la literatura.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llovet i Verdura, Joaquim  (Mataró, Maresme, 1921 - )  Historiador i escriptor. Ha publicat diversos articles d'investigació històrica i ha defensat la data de 1378 com la del primer fogatge o cens realitzat a Catalunya, contra la tesi que defensava la de l'any 1359. És autor de l'obra, en dos volums, La ciutat de Mataró (1959-61), així com de Mataró 1680-1719: pas de vila a ciutat i a cap de corregiment (1966), Carta a Veracruz (1974) i Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986), entre d'altres.

Anar a:    Lloret ]    [ Lloria ]    [ Lloria, M ]    [ Lloris ]    [ Llosa de ]    [ Llot ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -