A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Llu ]    [ Lluça, G ]    [ Lluce ]    [ Llue ]    [ Llui ]    [ Llull ]

Vinc de no sé on. Sóc no sé qui. Moro no sé quan. Vaig a no sé on... Em sorprenc d'estar tan alegre. (Emil Cioran)

1 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaLlubí  (Mallorca Septentrional Municipi: 34,92 km2, 74 m alt, 2.216 hab (2014), (ant: Castell-llubí). Situat al pla de l'illa, a l'est d'Inca. Ocupa terres planeres, de pendents suaus, al sud-est, i terres baixes, al nord, on enllaça amb l'horta de sa Pobla. Hi ha alguns boscs d'alzines i pins. L'agricultura n'és el principal recurs, amb més de tres quartes parts del territori conreat; el secà és destinat a ametllers, cereals, llegums, tàperes i figueres; només una petita part és dedica al conreu de regadiu. La ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porcí complementa l'economia. Indústries alimentàries i de la construcció. En les darreres dècades la població ha experimentat una lenta davallada. La vila, d'origen islàmic, és a la dreta del torrent de Vinagrella; església parroquial de Sant Feliu, de mitjan s XVII, ampliada el XIX; al s XVII s'hi establí el barri de Son Ramis. Dins el terme hi ha, a més, la caseria de sa Serra i l'antiga finca de son Perot Alomar. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlubià i Munné, Lluís Maria  (Barcelona, 1906 – 1973)  Arqueòleg. Especialista en ceràmica, conservador de ceràmica dels Museus d'Art de Barcelona (1950-64), enriquí considerablement el nou Museu de Ceràmica de Barcelona (creat el 1964), del qual fou nomenat director. Féu nombroses excavacions i viatges d'investigació a la Península Ibèrica. Entre les seves publicacions, algunes en col·laboració, cal citar: Cerámica catalana decorada (1949), Aragón-Muel (1952), La cerámica de Teruel (1962) i Cerámica medieval española (1967). Fou membre de la Spanish Society of America i de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

santuari de Lluc (Escorca, Mallorca)Lluc  (Escorca, Mallorca Septentrional Santuari (525 m alt) de la Mare de Déu de Lluc, situat en un replà de la serra de Tramuntana. Deixant de banda la llegenda de la meravellosa troballa del monjo i el pastor, el seu origen es remunta a mitjan s XIII. La primitiva i humil església aviat atragué un gran nombre de pelegrins, i el senyor del lloc, Bernat Sacoma, cedí, el 1322, tota la terra necessària per a fer-hi un alberg o una porxada per a utilitat dels pelegrins. El 1343 Pere III féu convertir la vella casa de l'alqueria de Lluc en habitació d'un sacerdot i d'un donat. Més endavant s'eixamplà l'església primitiva, i a la fi del s XIV l'aspre camí de Caimari a Lluc fou embellit amb set monuments als Set Goigs de Nostra Senyora. A mitjan s XV era obrer del santuari Tomàs Tomàs, el qual es proposà d'augmentar-ne al màxim el prestigi. Sol·licità que la parròquia, fins aleshores radicada a la solitària església de Sant Pere d'Escorca, fos...  Segueix... 

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluc  (Catalunya, s XII - 1164)  Músic. Escriví organa a veus, contemporanis del repertori de Sant Marçal de Llemotges i anteriors al de l'Escola de Notre-Dame de París. Actuà a la catedral de Tarragona. És l'únic nom d'un compositor català conegut d'ars antiqua. No s'ha conservat cap obra seva.

5 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Lluc  (Palma de Mallorca, 1943 - )  Revista mensual en català. Continuadora del periòdic religiós "Lluch", que en el període 1908-10 fou portaveu de la Congregació Mariana de Seglars Catòlics. Encetà una segona època l'any 1943. Dirigida entre 1974 i 1987 per l'Obra Cultural Balear, va adoptar una línia més general i per a unInici página públic més majoritari. Posteriorment, tornà a la seva vinculació religiosa.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluc  (Barcelona, s XVI)  Eremita. El 1587 publicà la seva Historia Romualdina, que escrivi en un lloc solitari proper a Pàdua (Itàlia).

7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Lluç  (Santa Llocaia, Alta Cerdanya Llogaret, a l'est del poble, prop del límit amb el territori de Llívia (Baixa Cerdanya). És bastit al sud del coll de Lluç (1.345 m alt), al voltant de l'església de Sant Esteve, a la dreta del torrent de Lluç (que neix al puig d'Estaca i és tributari del Segre, per l'esquerra, a través del torrent de la Verneda). El lloc fou donat el 890 pels comtes de Cerdanya al monestir de Ripoll.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lluc, Vicent  (Bonrepòs, Horta, 1771 - València ?, 1812)  Pintor. Acadèmic de mèrit de Sant Carles (1804). Entre la seva obra sobresurt el Casament a València de Felip III i Margarida d'Àustria-Estíria (Museu de Belles Arts de València).

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lluça  (Senterada, Pallars Jussà Poble (748 m alt), situat a l'esquerra del Flamicell, aigua amunt del congost d'Erinyà, a l'extrem meridional de la vall Fosca. Havia estat dels comtes de Pallars.

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaLluçà  (Osona Municipi: 53,04 km2, 745 m alt, 257 hab (2014). Situat a la subcomarca del Lluçanès, entre la riera de Lluçanès, límit oriental del terme, i la de Merlès, límit occidental. Boscs de pins i roures a la zona forestal. La principal activitat és l'agricultura de secà (cereals d'hivern, farratges i patates). La ramaderia de bestiar boví, oví i porcí, complementa l'economia. La població ha disminuït notablement durant la segona meitat del s XX. El cap del municipi és el poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, on darrerament s'ha establert una indústria tèxtil. Al poble de Lluçà hi ha el monestir canonical de Santa Maria de Lluçà (que fou el centre de nou petites parròquies que formen el nucliInici página central del Lluçanès) i les restes de l'antic castell de Lluçà, amb capella romànica (origen del municipi). El terme fou, des de la fi del s X, de la família Lluçà. El 1376 es formà l'extensa baronia de Lluçà. L'antual municipi comprèn, a més, les antigues parròquies del Grau, Borrassers i Sant Climent de la Riba, la propietat anomenada la Vila d'Alpens i l'antic terme de Tordelespà. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lluçà  (Tàrrega, Urgell)  Antic terme del Talladell, al nord de la ciutat.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà  (Catalunya, s X - s XIII)  Llinatge de magnats feudals. Senyors dels termes dels castells de Lluçà i de Merlès des de la fi del s X. Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà. El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà (977); la genealogia es pot seguir des de Sunifred (I) de Lluçà.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lluçà, baronia de  (Catalunya Jurisdicció feudal (o de Lluçanès) centrada en el castell de Lluçà, pertanyent originàriament (s X) als Lluçà (el Lluçanès).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Berenguer de  Veure> Berenguer Sunifred (altre nom del bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Bernat Guillem de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Fou figura destacada durant tot el govern del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i formà part del seu consell bastant sovint. El seu nom figura a una desena de documents de govern importants entre el 1134 i el 1160. El més transcendent és el del privilegi

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLluçà, Eissó de  (Catalunya, s X)  Primer membre de la dinastia (977), potser pare de Sunifred (I) de Lluçà.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Elisenda de  (Catalunya, s XIII)  Muller de Bernat de Saportella (1256). Fou la darrera membre del llinatge. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Guisald de  (Catalunya, s XI)  Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Guisla de  (Catalunya, s X - 1026)  Muller de Bernat I, vescomte de Conflent. Era filla de Sunifred (I) de Lluçà i germana de Guissad (I).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Guissad (I) de  (Catalunya, s X – 1006)  Fill de Sunifred (I) de Lluçà i germà de Guisla de Lluçà. Era casat amb Oda de Besora. Inicià una època d'enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred (II) de Lluçà.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Miró de  (Catalunya, s XII)  Magnat. El 1134 fou un dels nobles que prometeren d'ingressar per un any a l'orde del Temple. Figura en alguns documents de govern importants entre els anys 1132 i 1157, com a conseller del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de Lluçà (Osona)Lluçà, monestir de  (Lluçà, Osona)  Canònica augustiniana. Fundada a mitjan s XII, a l'antiga església parroquial de Santa Maria de Lluçà. Consta des del 1168, amb el prior Pere de Sagàs. Fou afavorida i segurament fundada pels senyors del castell de Lluçà. El 1192 establí un pacte de fraternitat amb la canònica de l'Estany. Per aquest temps havia refet l'església i havia erigit el petit claustre romànic, de vint-i-dos capitells, sobre columnes simples, emparentatInici página amb la part primitiva del claustre de Ripoll. Als temps de més gran esplendor (s XIII) hi hagué un prior, cinc canonges i quatre beneficiats. El seu patrimoni s'estenia pel Lluçanès, i era administrat per deu batllies. Decaigué durant el s XIV; però, malgrat això, es feren, en aquests temps, unes pintures murals sota el cor, guardades ara en una dependència prop del claustre. La comenda posà fi a la vida comunitària al s XV. El 1592 els seus béns foren units a la mensa capitular de Barcelona, on es guarda el seu arxiu. El monestir esdevingué una petita parròquia rural. El frontral d'altar (actualment al Museu Episcopal de Vic) és un bon exemple d'un nou corrent bizantinitzant dins el romànic català del començament del s XIII, manifestat en altres obres, que hom ha atribuït a un Mestre de Lluçànès o de Lluçà.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Pere (I) de  (Catalunya, s XII)  Senyor dels castells de Lluçà i Merlès. Entre els anys 1180 i 1198 pladejà amb el rei Pere I la possessió dels seus castells, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Sunifred (I) de  (Catalunya, s X – 988)  Possible fill d'Eissó de Lluçà. Es casà amb Engúncia. Foren fills seus Guisad (I) i de Guisla de Lluçà.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Sunifred (II) de  (Catalunya, s XI – 1063)  Marit d'Ermessenda de Balsareny; foren pares de Berenguer Sunifred. Usurpà béns de l'església. Aquest fet l'enfrontà amb el famós abat i bisbe Oliba, oncle natural de la seva muller.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLluçà i Casanoves, Isidre  (Santpedor, Bages, 1791 - 1809 ?)  Guerriller. Pertanyent al sometent, participà a la primera batalla del Bruc (6/jun/1808). Segons alguns cronistes, va ser qui féu ressonar el timbal que provocà la retirada dels francesos.

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llucalari  (Alaior, Menorca)  Lloc i destacament militar, prop de la costa meridional de l'illa, on hi ha la cala de Llucalari, a llevant de la platja de son Bou, de la qual la separa el cap de ses Penyes.

30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llucalcari  (Deià, Mallorca Occidental Poble (o es Carrer), situat prop de la costa, al nord de la vila. Resten tres de les cinc torres de defensa que tenia ja el s. XVI. L'església (la Mare de Déu dels Desemparats) té un campanar d'espadanya. Ha estat un lloc molt estimat per la seva bellesa; hi tingué una casa Sebastià Junyer i Vidal.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

el Lluçanès (Bages, Berguedà, Osona)Lluçanès, el  (Bages / Berguedà / Osona Subcomarca de l'Altiplà Central Català, que forma part de les tres comarques. Morfològicament la constitueix un altiplà de materials oligocènics, que es troba inclinat vers el sud-oest, per on enllaça amb la subcomarca del Moianès. Té uns 400 km2 d'extensió i la seva altitud es manté entre els 800 i els 1.000 m. El relleu és accidentat, particularment als extrems septentrional i meridional. El clima es caracteritza per la continentalitat i la feblesa de les influències mediterrànies; les temperatures hivernals són molt baixes i la pluviositat elevada (880 mm anuals, caiguts en 92 dies, és la mitjana de Prats de Lluçanès) amb tendència a augmentar en direcció sud-nord, per influència del relleu, i amb un règim peculiar (màxim pluviomètric al començament d'estiu). La vegetació natural, que ha estat molt malmesa per l'home a través dels segles, forma nombroses taques de boscos residuals, situats als...  Segueix... 

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçanès, mestre de  (Catalunya, s XII - s XIII)  Pintor romànic anònim. Representa el corrent bizantí a Catalunya. Se li atribueix la pintura sepulcral de Sant Pau de Casserres, una majestat procedent del monestirInici página de Lluçà, el frontal de Santa Magdalena de Solanllong i una peça pintada sobre fusta procedent d'Eguillor. L'obra mestra és el frontal de l'altar de Lluçà, on aconsegueix una força expressiva enorme amb gran economia de mitjans.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lluçanès, riera de  (Osona Afluent de capçalera de la riera Gavarresa, subafluent del Llobregat. Neix als relleus de Comià, a 1.045 m alt, a ponent d'Alpens (Osona). Té uns 20 km de curs; recorre el Lluçanès en direcció nord-sud, i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d'un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lluçanès, sots-vegueria de  (Catalunya, s XII – s XVIII)  Antiga demarcació administrativa. Consta un primer sots-veguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge. El 1396 s'intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s'hi oposaren tenaçment. El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sots-vegueria, i nomenà un sots-veguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana. El 1455 un decret de Joan II anul·là aquesta creació, i la contrada tornà a restar en poder del baró. Nous intents de creació de la sots-vegueria tingueren lloc el 1474 i el 1491; aquesta darrera vegada es creà un nou sots-veguer, que no arribà a poder exercir el càrrec. Finalment, el 1611 el baró vengué els seus drets al rei i a la Universitat de prohoms, i es creà definitivament la sots-vegueria, amb la seva cúria a Sant Feliu Sasserra. Era integrada pels 18 termes o llocs. En romania exclòs Sant Boi de Lluçanès, que pertanyia a la jurisdicció total de la mitra de Vic. Perdurà fins al principi del s XVIII, que es desmembrà entre els corregiments de Vic i de Manresa.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLluçars  (Vilanova de Meià, Noguera Poble, situat al vessant esquerre del riu Boix. Fou centre administratiu de la Baronia de la Vansa. L'església parroquial era dedicada a sant Pere.

35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Lluçars  (Tolba, Ribagorça Poble (786 m alt), situat a la dreta del riu de Queixigar. L'església parroquial és dedicada a sant Cristòfol. És conserven les ruïnes de l'antic castell de Lluçars. Formà municipi independent fins el 1969. L'antic terme comprenia, a més, el llogaret de l'Almúnia de Sant Llorenç i la quadra de l'Avellana.

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llucassaldent  (Alaior, Menorca Caseria, al sud-oest de la ciutat.

37 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlcalaténLlucena  (Alcalatén Municipi: 137,04 km2, 568 m alt, 1.417 hab (2014), (cast: Lucena del Cid). Situat a la riba dreta de la vall del riu, o barranc, de Llucena, el qual drena el terme i que rep diversos barrancs, accidentat al sector nord-oest pel massís de Penyagolosa, al nord-oest de Castelló de la Plana. Terme molt muntanyós, fet que ha impedit l'expansió de l'agricultura de secà (cereals, farratges, ametllers i avellaners); hi ha algunes ha de regadiu, localitzades al fons de la vall del riu de Llucena. Té importància la ramaderia, sobretot la de llana. Indústria tèxtil i fabricació de rajoles, que avui és la principal activitat econòmica. Hi ha un important mercat dominical. Centre d'estiueig. La població, amb tot, ha disminuït notablement a partir del 1900. Vila d'origen islàmic, enlairada a l'esquerra del riu. Antic palau dels Ducs d'Híxar i plaça porticada, on hi ha l'església arxiprestal de Santa Maria (1724-42) i la casa de la vila. El municipi comprèn, a més, diverses caseries i els despoblats de Benagualit i de Torrocelles. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament - Informació - CEIP Comtessa de Llucena

38 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Lluch  (Mallorca, 1921 - 1962)  Revista mensual. Fundada per Gaspar Munar. Portaveu del monestir de Lluc,Inici página en foren precedents "Guia de Lluch" (1884, cinc números) i "Lluch" (1908-10, vint-i-cinc números). Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys 1930. Amb la guerra civil i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar. El 1962, sota l'impuls de Cristòfor Veny, es transformà en "Lluc", de capçalera en català, i intentà una nova orientació. Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la dimissió de Veny, n'ofegà les possibilitats, i el 1968, superades aquestes circumstàncies, tornà sota la direcció de Veny,

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluch, Miquel  Veure> Lochner, Michael.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lluch i Arnal, Emili  (Nàquera, Camp de Túria, 1879 – València, 1955)  Mestre i arqueòleg. Féu descobriments arqueològics interessants a la comarca del Camp de Túria i col·laborà en les activitats del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València. Publicà diversos estudis, entre els quals: Algunes notes sobre l'arqueologia en el terme i poble de Nàquera, Història de l'antic Regne de València per a ús de les escoles, etc.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluch i Bofarull, Carme  (Barcelona, 1935 - )  Soprano. Estudià a Barcelona i perfeccionà els seus coneixements a Milà. Debutà al Liceu l'any 1960 i ha cantat per tot Europa. El seu repertori fou molt ampli i comprèn especialment òperes romàntiques i veristes.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluch i Garriga, Joaquim  (Manresa, Bages, 22/feb/1816 – Umbrete, Andalusia, 28/set/1882)  Cardenal. Carmelità (1830) fins a l'exclaustració, tornà a Barcelona després d'estar a Itàlia (1847) i s'encarregà de la càtedra de teologia moral. Bisbe de Canàries (1858-68), de Salamanca (1868-74), de Barcelona (1874-77) i de Sevilla (1877-82), on fou promogut al cardenalat, però morí abans de rebre el capell cardenalici. Essent a Barcelona confià a Elies Rogent la construcció del nou seminari, per al qual comprà els terrenys. Fou protectorInici página del ordes religiosos.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Lluch i MartínLluch i Martín, Enric  (Barcelona, 1928 - 4/des/2012)  Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres (1956). Fou lector de català a la universitat de Liverpool (1956-57). Passà aviat dels estudis històrics als geogràfics, centrats en el vocabulari i la metodologia, de la qual introduí fonts anglo-saxones. Ensenyà demografia a l'Escola d'Assistents Socials. En 1961 fou nomenat adjunt i encarregat del curs de geografia a la Universitat de Barcelona, fins al 1966, en què en fou expulsat per pertànyer a l'Agrupació Acadèmica del Professorat No Numerari. Aquest mateix anys començà a donar classes de geografia a l'Escola d'Estiu. Pedagog destacat, ha excel·lit a formar un equip d'estudiosos a la

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ernest Lluch i MartínLluch i Martín, Ernest  (Vilassar de Mar, Maresme, 21/gen/1937 – Barcelona, 21/nov/2000)  Economista i polític. Es llicencià en ciències econòmiques a Barcelona (1961). Ha estat professor universitari a Barcelona i València, rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (1985-95) i, des del 1986, catedràtic d'història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona. Dirigent del PSC, diputat al congrès (1977-89) i, en el període 1982-86, ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialista. Ha publicat nombrosos llibres sobre teoria econòmica i història, entre els quals destaquen La població catalana (1964), L'economia de la regió de Tarragona (1968), en col·laboració amb E. Giralt, Notes sobre el desenvolupament de l'economia al Principat de Catalunya: 1750-1964 (1965), Una teoria de l'Empordà (1987) i La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustracióInici página (1996). Participà també en l'obra col·lectiva Ecnomia crítica: una perspectiva catalana (1973). Morí en un atemptat d'ETA.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluch i Rafecas, Francesc Xavier  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1818 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1889)  Dibuixant i expert tèxtil. Estudià a Llotja, on més tard fou professor de dibuix. El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l'Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863. Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits. Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos (amb Francesc Miralles, 1852), Arte de armonizar los colores... (1858) i altres tractats.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lluch i Soler, Manuel  (Russafa, València, 1859 – València, 1895)  Escriptor i periodista. Estudià lleis i obtingué el peritatge agrícola (1875). Fou un dels fundadors a València de Lo Rat Penat (1878), entitat de la qual fou secretari general. Escriví Constantino Llombart. Apuntes biográficos (1879) i fundà (1884) i dirigí el semanari satíric "La Traca".

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lluch i Tamarit, Vicent  (València, 1922 – Barcelona, 1995)  Director cinematogràfic. Vinculat durant anys a la professió cinematogràfica, realitzà els seus primers films personals amb El certificado (1968), sàtira costumista, i Laia (1971), adaptació de l'obra de Salvador Espriu.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llúcia  (Catalunya, s XI)  Primera muller d'Ermengol IV d'Urgell. Alguns historiador han volgut identificar-la amb Llúcia de la Marca, sembla, en tot cas, que ha de tractar-se d'una altra dama homònima. Fou la mare del futur comte Ermengol V d'Urgell, i segurament també d'Elisabet i de Sança, casades amb els comtes Guillem Ramon de Cerdanya i Hug II d'Empúries, respectivament.

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaLlucià, Francesc Xavier de  (Perpinyà, 1752 – París, França, 1794)  Polític. Adherit a la Revolució francesa des dels primers moments, fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals (1790-91) i membre de l'Assemblea Legislativa (1791-92), on destacà entre els girondins. Elegit maire de Perpinyà (1792), deixà el càrrec per tornar a la procuradoria, des de la qual organitzà la resistència contra Carles IV d'Espanya. Morí abans d'ésser empresonat per moderat.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llúcia de la Marca  (França, s XI - Catalunya, v 1090)  Comtessa de Pallars Sobirà i potser d'Urgell. Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d'Almodis, comtessa de Barcelona. Féu compromís de casar-se amb Guillem II de Besalú (1054), però el matrimoni no se celebrà, i el 1058 ho féu amb el comte Artau I de Pallars Sobirà (mort el 1081), de qui fou la segona muller. Hom creu possible que vers el 1065 es divorciés d'Artau I i es casés amb el comte Ermengol IV d'Urgell (mort el 1092), de qui també es divorcià.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llucià i Olivet, Joaquim  (Vidreres, Selva, 21/set/1929 – Barcelona, 6/set/1973)  Pintor. Després d'una primera etapa figurativa, evolucionà cap a l'abstracció amb una gran simplificació d'elements. Fou un dels fundadors del Cicle d'Art d'Avui (1962), del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i de la Mostra d'Art Nou (MAN).

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llucmaçanes  (Maó, Menorca)  Poble, situat al sud de la ciutat, prop de l'aeroport de Sant Lluís. L'església de Sant Gaietà, sufragània de la de Santa Maria de Maó, fou bastida en 1877-85. Fou centre d'una companyia.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaLlucmaçanet  (Maó, Menorca Caseria, entre la ciutat i Llucmaçanes.

53 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaLlucmajor  (Mallorca Oriental Municipi: 327,05 km2, 151 m alt, 37.257 hab (2013). Situat als contraforts de la serra de Migjorn, entre el massís de Randa i la costa, a l'est de la badia de Palma. El seu terme, molt planer, està tallat per torrents i barrancs que obren cales als penya-segats de la costa amb pinedes i alzinars. És el terme més extens de les Balears, amb una bona part dedicada al conreu de secà: cereals, ametllers, llegums, garrofers, figueres i arbres fruiters. La ramaderia consta de bestiar oví, boví, porcí i aviram. El sector primari ha estat eclipsat totalment pel boom turístic (concentrat especialment a s'Arenal, un dels complexes més importants de les Illes), per la indústria (del calçat, de la pell, l'alimentària, la tèxtil, de la fusta i les metal·lúrgiques) i pel comerç. Paral·lelament, el creixement demogràfic, en bona part de base immigratòria, ha estat espectacular. La ciutat, d'origen islàmic, és a l'encreuament de diversos camins; l'església parroquial de Sant Miquel és un gran...  Segueix... 

54 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Llucmajor, batalla de  (Llucmajor, Mallorca, 25/oct/1349)  Combat entaulat entre les forces de Pere III el Cerimoniós, dirigides per Gilabert de Centelles, i les de Jaume III de Mallorca. Aquest darrer, que havia estat desposeït de les Illes pel monarca catalano-aragonès, preparà una expedició a Mallorca amb l'ajut de la cort papal avinyonenca i de 120.000 escuts que obtingué de la venda de Montpeller al rei de França. Malgrat els preparatius, fou derrotat i mort, i el seu fill Jaume fou fet presoner. Després d'aquesta batalla, Mallorca quedà definitivament unida a la corona de Catalunya-Aragó.

55 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsLludient  (Alt Millars Municipi: 31,35 km2, 431 m alt, 175 hab (2014), (cast: Ludiente). Situat a la vall mitjana del riu de Vilamalefa, a l'àrea de parla castellana del País Valencià, al límit amb l'Alcalatén. El territori és força accidentat pel vessant meridional extrem del massís de Penyagolosa, i la major part és ocupat per garrigues i pasturatges pobres, amb una petita superfície forestal. La riquesa es basa en l'agricultura de secà, la qual es limita a un 15% del terreny, dedicada sobretot a cereals. Hi ha ramaderia (bestiar oví) i avicultura. Notable davallada demogràficaInici página iniciada ja a mitjan s XIX. La vila és en una foia, a l'esquerra del riu de Vilamalefa; l'església parroquial és dedicada a santa Maria. El municipi comprèn, a més, la caseria de Giraba i diversos masos i caseries en procés de despoblació. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lluelles  (Montmajor, Berguedà Veure> Sant Feliu de Lluelles.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluelles i Carreter, Nicolau Enric  (Barcelona, 1885 - Tolosa, Llenguadoc, 1943)  Autor teatral i comediògraf. Actuà amb les companyies de Margarida Xirgú i d'Enric Guitart. Escriví moltes obres de teatre, de caire costumista: Soltera, casada i viuda (1909), La festa del carrer (1918), La vida no és nostra (1925), Tres milions busquen hereu (1932), Les indecises (1934), etc. També escriví la novel·la L'ombra de Maria Clara (1924).

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lluent, puig  (Berguedà / Ripollès Cim (1.269 m alt) de la serra de Puig Lluent, entre les dues comarques, contrafort sud-oriental de la serra del Catllaràs, que separa les conques de l'Arija (terme de la Pobla de Lillet) de les de la riera de Merdançol (terme de Castell de l'Areny i de Palmerola).

59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Lluent de Castelló, el  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Antiga marjal de la costa, en procés de dessecament.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lluera, pla de la  (Alcover / Mont-ral, Alt Camp)  Altiplà (843 m alt), a les muntanyes de Prades, a l'est del massís, entre els dos termes, limitat per una alta cinglera.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluert, Joan  Veure> Lloert, Joan.

62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaLlúgols  (Rià, Conflent Llogaret, situat en un coster, a l'esquerra de la riera de Callau.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Lluhí i RissechLluhí i Rissech, Joaquim  (Lloret de Mar, Selva, 1866 - Castellterçol, Vallès Oriental, 1929)  Advocat, publicista i polític republicà. Estudià professorat mercantil i dret. Entrà al partit federal, dins el qual ocupà importants càrrecs, i fou col·laborador de Valentí Almirall. En formar-se la Lliga Regionalista de Catalunya, s'hi incorporà, encara que sempre mantingué el seu ideari republicà. L'any 1904, arran de la tàcita declaració de monarquisme que representava l'acolliment fet per Cambó i la Lliga a Alfons XIII, sortí del partit amb Carner i Sunyol. Fundà el diari "El Poble Català" i el 1906

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Lluhí i VallescàLluhí i Vallescà, Joan  (Barcelona, 12/oct/1897 – Mèxic DF, Mèxic, 21/ago/1944)  Advocat i polític. Fill de Joaquim Lluhí i Rissech. En els darrers anys de la Dictadura de Primo de Rivera participà en diverses conspiracions i intents revolucionaris. Fou un dels fundadors i director del periòdic "L'Opinió", que orientà un important sector del republicanisme nacionalista català. Intervingué en la formació del partit d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1931 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i diputat a les corts constituents de la República espanyola. Participà assenyaladament en la campanya de defensa de l'Estatut de Núria, del qual havia estat un dels redactors. L'any 1933 el president Macià li conferí el càrrec de primer conseller en el govern de la Generalitat amb la facultat delegada de representar-lo al Parlament, però el destituí al cap de poc. Exclòs d'ERC aquell mateix any, amb el grup de "L'Opinió" creà el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, més...  Segueix... 

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLluís  (Catalunya, s XIV – Mallorca, s XV)  Prelat. Era fill del comte Joan de Prades i de Sança Eiximenis d'Arenós. Fou bisbe de Mallorca.

66 ALGUER - BIOGRAFIA

Lluís, Mateu  (l'Alguer, 1761 – París, França, 1816)  Historiador i magistrat. Estudià a l'Alguer, a Sàsser i a Càller. Pròfug per motius polítics, es refugià a França, on exercí càrrecs públics importants. Autor de Crisi política dell'isola di Sardegna, obra reeditada per R. Catardi el 1964, Il bombardamento di Cagliari (1964) i Mémoire pour Napoléon (1967).

67 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lluís I de Sicília  (Sicília, Itàlia, s XIV - 1355)  Rei del casal català de Sicília (1342-55). Fill de Pere II de Sicília i d'Elisabet de Caríntia. A la mort del seu pare (1341), estigué successivament sota la regència de la seva mare, de Joan, duc d'Atenes, i de Blasco d'Alagó, que hagueren de combatre les rivalitats entre els partits català i llatí pel govern de l'illa. Pere III el Cerimoniós volgué solucionar-ho casant-se amb la infanta Elionor i projectant el matrimoni de la seva filla Constança amb el rei Lluís, però la mort d'aquest impedí el casament.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lluís Bertran  Veure> Bertran, Lluís.

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Lluís de Flandes  (Flandes, França, 1697 – Illes Balears ?, d 1750)  Lul·lista caputxí. Fou provincial de València. Publicà un Tratado teológico del sistema luliano (1740) i la traducció castellana del Fèlix, de Llull. Dintre les polèmiques suscitades per Feijoo, incità Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca a escriure l'Apología de Lulio i ell mateix hi aportà El antiguo académico contra el moderno escéptico (1750).

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaLluís de Vilafranca (Joan Mestre i Oliver)  (Vilafranca de Bonany, Mallorca, 1770 – 1847)  Historiador i bibliòfil. Religiós caputxí des del 1788, fou guardià i bibliotecari del convent de Palma de Mallorca.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís d'Olot (Lluís Bassols)  (Olot, Garrotxa, 1720 - Barcelona, 1793)  Bibliotecari caputxí del convent de Barcelona, escriví un Tratado del origen y arte de escribir bien, il·lustrat amb 25 làmines que contenen el dibuix de diversos tipus de lletres d'aquell moment.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Eixarc  Veure> Eixarc i Bertran, Lluís

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís i Facerias, Josep "el Facerias"  (Barcelona, 6/gen/1920 – 30/ago/1957)  Guerriller anarquista. Membre de l'organització juvenil anarquista Joventuts Llibertàries des del 1936, lluità al front d'Aragó i fou empresonat del 1939 al 1945. Incorporat al moviment anarquista, des del 1947 es destacà per les seves accions armades -atracaments, bombes, atemptats- a la guerrilla urbana antifranquista. Morí deu anys més tard en un enfrontament amb la policia.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís i Font, Pere  (Pujalt, Anoia, 1934 - )  Filòsof. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on portà a terme una important tasca docent, codirigí la col·lecció "Textos Filosòfics". Ha estat membre del Col·legi de Filosfia, de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC i president de l'Associació Catalana de Filosofia Moderna, filial de la Societat Catalana de Filosofia.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís i Pallarès, Joan  (Enviny, Pallars Sobirà, mai/1912 – Barcelona, 18/jul/1999)  Folklorista. Fins a 19 anys, que es traslladà a Barcelona, féu de bosquerol, de mosso i de pastor per algunes pagesies de laInici página comarca. Amic de folkloristes com Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant, va escriure diverses obres sobre el folklore del Pallars: Records de la meva vida de pastor (1955), El meu Pallars (4 volums, 1959-79, amb un cinquè inèdit), L'home de la bossa (1960), Els pastors i les estrelles (1965), Històries i llegendes del Pallars (1971).

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Lluís Salvador d'Àustria  (Florència, Itàlia, 1847 - Brandys nad Labern, Àustria, 1915)  Arxiduc d'Àustria. Molt popular a l'illa de Mallorca, on comprà les terres de Miramar i s'hi instal·là. Escriví un gran nombre d'estudis d'història, geografia, botànica, zoologia: Les Balears descrites per la paraula i la imatge (1869-91), inventari social històric, econòmic i cultural de les Illes.

91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Lluita  (Barcelona, gen/1923 - abr/1927)  Publicació mensual de la Federació de Dependents de Catalunya. Patrocinada pel CADCI, va difondre les reivindicacions dels dependents catalans i observa una actitud crítica davant la dictadura de Primo de Rivera.

92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Lluita!  (Barcelona, nov/1934 - abr/1935)  Periòdic del Partit Comunista de Catalunya, publicat en català. La seva sortida fou molt irregular. Representà la tendència ortodoxa del comunisme internacional.

78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Lluita Obrera  (Barcelona, 1972 – )  Periòdic. Aparegut d'una manera irregular i clandestina, com a portaveu de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Fou legalitzat l'any 1977 i reaparegué a partir d'aquell any amb peridiocitat quinzenal i del 1979 ençà amb peridiocitat mensual. És de caràcter bilingüe, per bé que hi predomina el castellà. Publicà uns dotze mils exemplars i fou dirigida des del 1980 pel periodista Alfons Labrador.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlull  (Barcelona, s XIII - s XVII)  Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniats des de mitjan s XIII entre la classe dirigent del municipi. El primer del qual es té notícia és d'un Ramon Llull (1248). Llur fortuna era considerable: rendes, cases i terres, la torra d'Horta, les vinyes de Montjuïc, etc. Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d'en Llull (ara, el Born), i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l'església del convent de Santa Caterina. Es pot establir la seva genealogia des de Romeu Llull (m 1362/63). Hom troba també aquest llinatge vinculat a l'Escola de Mestres Ramon Llull, de Barcelona, de la qual eren administradors el 1447, juntament amb Felip de Farrera. Això fa pensar que els Llull de Mallorca

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llull, Bartomeu  (Manacor, Mallorca, s XVI - Palma de Mallorca ?, 1639)  Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de la seu de Mallorca. A Palma de Mallorca millorà la casa d'educació d'òrfenes (1629) i fundà el col·legi de la Sapiència (1633). Amb l'aprovació d'Urbà VIII redactà les Constitutiones in lulliana Baleari Maioricae Colleggio B.V. Mariae Sapientiae observandae (publicades el 1834).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Bernat  (Barcelona, s XIV – 1348)  Fill de Berenguera. Fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar (on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist), canonge i vicari general de Barcelona.

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llull, Guillem  (Manacor, Mallorca, s XIX – 1855)  Cronista. Escriví el Llibre d'algunes notícies de lo que ha succeït i passat hasta el present, sobre diversos esdeveniments que tingueren lloc a Manacor, Palma i altres poblacions, del 1809 al 1851.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Guillem  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Conseller en cap (1306 i 1320) de la ciutat de Barcelona.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlull, Joan  (Catalunya, s XIV - 1388/89)  Fill de Romeu Llull. Es casà amb Agnès de Gualbes, i foren pares de dos fills, que iniciaren les dues línies del llinatge: Joan i Romeu Llull i de Gualbes.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Joan  (Barcelona, s XV)  Conseller en cap (1467) de la ciutat de Barcelona.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Joan  (Barcelona, s XV)  Conseller en cap (1489) de la ciutat de Barcelona.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Joan  (Barcelona, s XV)  Ciutadà de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1492, als començaments de la guerra contra Joan II. Pel nov/1492 era elegit membre del consell de la Generalitat que actuava aleshores amb caràcter extraordinari. Figurà entre els qui juraren l'efímera sobirania oferta al rei de Castella.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Joan  (Barcelona, s XV – s XVI)  Conseller en cap (1508) de la ciutat de Barcelona.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Joan Lluís  (Barcelona, s XVI - d 1574)  Nét de Pere Llull i Grau. Es casà (1523) amb la seva cosina segona Dionísia Joana de Sentmenat i Llull. Fou conseller en cap de Barcelona el 1551. El seu nét fou Joan Llull i Soler.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Pere  (Catalunya, s XV)  Arquitecte. Projectà el campanar de la capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona. En dirigí la construcció amb Guillem de Gallifa.

Anar a:    Llu ]    [ Lluça, G ]    [ Lluce ]    [ Llue ]    [ Llui ]    [ Llull ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -