A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Llur ]    [ Lo ]    [ Lop ]    [ Lopez i C ]    [ Lopez i G ]    [ Lopez i R ]

Pressa!. Mai no tinc pressa, no tinc temps. (Igor Stravinsky)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llurba i Tost, Rossend  (el Vilosell, Garrigues, 30/nov/1887 – Barcelona, 21/mar/1954)  Escriptor teatral i poeta. Autor de consum, publicà una vintena d'obres en català: Drama d'amor, Pasqua florida o les caramelles, La Costa Brava, etc. Escriví, amb èxit, versos de cuplets, a l'època daurada d'aquest gènere.

2 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Llúria  Veure> Lloria.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lluriana  (Sant Vicenç de Torelló, Osona)  Masia, al peu del castell de Torelló. Donava nom a una part de l'antic terme de Torelló (1057) i a la parròquia de Sant Vicenç de Lluriana, a Torelló. El 1937 hom donà al municipi de Sant Vicenç de Torelló el nom de Lloriana de Ter.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLluró i Moncillo, Gaietana "Tana Lluró"  (Barcelona, 1891 – 25/nov/1967)  Soprano. Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d'Enric Granados, de Barcelona. Féu el seu debut l'any 1908 i actuà per primera vegada al Liceu el 1912 amb l'òpera Roméo et Juliette, de Gounod. Entre les seves interpretacions cal recordar Liliana d'Apel·les Mestres (1912), i Maruxa d'Amadeu Vives (1914), paper que cantà molts cops. Posteriorment va dedicar-se a l'ensenyament.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llurri, serra de  (Pallars Sobirà Alineació muntanyosa de la vall de Cardós. Culmina al pic de Llurri (2.325 m alt) i separa les valls de Colatx i de Certascan; a la part baixa d'aquesta darrera hi ha la cabana i el pletiu de Llurri.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llussà i Casanoves, Isidre  Veure> Lluçà i Casanoves, Isidre.

7 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaLlutxent  (Vall d'Albaida Municipi: 40,12 km2, 280 m alt, 2.452 hab (2014). Situat a banda i banda del riu de Vernissa. al nord hi ha el massís de Mondúver i la serra de Buixcarró, amb pinedes. Comprèn la major part del sector nord-est de la comarca. Quasi dues terceres del territori no són conreades (pins i matollar), mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l'agricultura de secà, especialment la vinya, i també oliveres, ametllers i cereals. Avicultura, Indústria alimentària (oli). La vila és a la plana que s'estén a la dreta del riu, dominada per l'antic palau senyorial del s XVI; l'església parroquial és dedicada a santa Maria. Antic convent dominicà del Corpus Christi (s XV), bastit en commemoració del miracles dels Corporals de Daroca, que la tradició situa prop del castell de Xiu, durant la batalla de Llutxent. Fou centre de la baronia de Llutxent. El municipi comprèn, a més, el despoblat de Mesquita i el despoblat i antic castell de Vilella. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaLlutxent, baronia de  (País València Jurisdicció senyorial, que comprenia els llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet; pertangué als Maça de Liçana, i passà als Lladró de Vilanova, barons de Castalla, que es cognominaren Maça de Liçana.

9 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llutxent, batalla de  (Llutxent, Vall d'Albaida, jun/1276)  Derrota de Jaume I enfront dels musulmans revoltats, els quals foren derrotats posteriorment per l'infant Pere. Aquesta batalla es relaciona amb el miracle dels corporals de Daroca: derrotats els cristians les hòsties consagrades que el rector aragonès de Sant Cristòfol de Daroca havia amagat, embolcallades en els corporals, els deixaren tacats de sang; el miracle ennaltí els ànims dels cristians, que tornaren a la batalla.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Loaces, Ferran de  (Oriola, Baix Segura, 1497 – València, 1568)  Prelat. Fou bisbe d'Elna (1542), de Lleida (1543) i de Tortosa (1552). El 1560 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. Sis anys després rebé el títol de patriarca d'Antioquia. El 1567 passà a ocupar l'arxidiòcesi de València. Fundà el col·legi de dominicans d'Oriola. És autor de diverses obres jurídiques i religioses, escrites en llatí.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lobatera, bosc de  (Salardú, Vall d'Aran Bosc de l'antic mun. d'Arties, al vessant septentrional del tuc de la Lobatera (2.154 m alt), que domina per l'esquerra la Garona.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Loberuela, La  (Camporrobles, Plana d'Utiel Llogaret, situat 6 km al nord-est de la vila.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Lobos Lobos  (Sinarques, Plana d'Utiel Caseria, situada uns 2 km al sud-est de la vila.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLocampo, bosc de  (Vall d'Aran Bosc, al vessant esquerre de la vall del riu de Ruda, davant el port de la Bonaigua.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lochner, Michael  (Alemanya, s XV – Barcelona, 1490)  Escultor i tallista gòtic (o Miquel Lluch, o Loquer). Establert a Barcelona a partir del 1483. Se li atribueix el retaule de Tots Sants i el relleu del timpà de la porta de la Pietat, a la seu de Barcelona. Realitzà el retaule de Sant Pere de Premià de Dalt, malmès el 1936, i els pinacles de la carreuada alta del cor de la seu de Barcelona, que deixà inacabats; aquesta obra, com també el retaule de Sant Antoni de la confraria dels paraires del monestir de Sant Agustí, fou continuada per Joan Frederic de Cassel. El seu estil, d'una tècnica excel·lent, manifesta en les obres figuratives un caràcter dramàtic i expressionista.

16 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Locomotor, El  (Barcelona, 15/abr/1849 - 29/des/1849)  Diari en castellà. Els seus principals animadors foren Manuel Duran i Bas, Francesc de P. Forns, Estanislau Reynals i Rabassa, Ramon Suñol i Serancolí, Francesc Avià de Pinto i Joan Mañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se'n càrrec una nova empresa, més conservadora. Representà un esforç periodístic del sector actiu de la burgesia catalana per comprendre les qüestions socials i ajudar al progrés de les indústries.

17 CATALUNYA - MÚSICA

Locomotora Negra, la  (Catalunya, 1971 - )  Grup de jazz de caràcter amateur. Format com a quintet i compost pels germans Ricard, Carles i Toni Gili, i Lluís i Cristòfor Trepat. La formació s'ha anat ampliant fins a convertir-se en una veritable orquestra. Amb un estil proper al swing i al jazz popular i ballable, ha participat en múltiples festivals, tant a Catalunya com per tot Europa, i ha acompanyat sovint grans estrelles del jazz, com Bill Coleman o Benny Waters. Entre els diversos àlbums que ha editat, sobresurten La Locomotora Negra (1983), Hey Mr Landlord (1983, amb Gene Mighty Flea Conners), Round Christmas (1992), el disc de celebració del 25è aniversari, 25 anys (1995) i Ellington Train (1999).

18 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaLoforno, coma  (Alta Ribagorça Coma de la vall de Boí, afluent, per l'esquerra, de la Noguera de Tor, que davalla del pic de Comaloforno.

19 ALGUER - BIOGRAFIA

Lofrasso, Antoni  (l'Alguer, s XVI)  Escriptor en castellà. Empresonat a Barcelona per motius desconeguts, quan sortí lliure hi residí. Va escriure: Los mil y doscientos consejos y avisos discretos (1571), que conté consells sobre diverses professions i feines, d'interès històric, i una descripció de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part, i la novel·la pastoral Diez libros de la Fortuna de Amor (1573), interessant sobretot per la descripció de l'illa de Sardenya i, també, de la vida de l'alta societat barcelonina, que ell conegué, obra que elogià Cervantes, amb una certa ironia, en el Quijote.

20 CATALUNYA - ART

Logicofobista, Grup  (Lleida, 1936 - 1939)  Grup artístic d'avantguarda. Fou presentat per l'ADLAN al públic de Barcelona. Els seus components foren: A. Carbonell, L. Cristòfol, A. Ferrant, E. Francès, A. Gamboa-Rothwoss, J. Ismael, A.G. Lamolla, R. Marinel·lo, J. Massanet, M. Mallo, A. Planell, J. Sans, N. Sokalova i R. Varó. Volien unir l'estètica surrealista amb una mena d'espiritualisme.

87 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Loiola, Ignasi  Veure> Ignasi de Loiola.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Loma y Hernández, José Antonio de la  (Barcelona, 4/mar/1924 - 6/abr/2004)  Director cinematogràfic i guionista. Fou estudis de magisteri i filosofia i lletres i dirigí el Teatro Español Universitario (TEU). Entre els seus films cal destacar Golpe de mano (1968), Razzia (1972), Perros callejeros (1977), Jugando con la muerte (1982), Yo, el Vaquilla (1985), Passió d'home (1988) i Lolita al desnudo (1991).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLongàs i Torres, Frederic  (Barcelona, 1895 - Santiago de Xile, Xile, 1968)  Músic. Estudià piano amb Enric Granados i Joaquim Malats i féu una brillant carrera de concertista. A partir del 1940 residí als Estats Units i a Xile. Compongué un concert per a violí i orquestra, així com obres per a piano.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Longlois, Joan  Veure> Langlois, Joan.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lopes, Mateu (o Llopis)  (País Valencià ?, s XVI - Palma de Mallorca, 1581)  Pintor. Actiu a Mallorca. Es formà a València en el moment en què s'introduí el Renaixement. És autor del retaule major de l'obreria de l'església parroquial de Santa Eulàlia (1548) i de part del de Montuïri, el qual acabà el seu fill Mateu Lopes (II). El seu estil mostra una millor comprensió del Renaixement.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Lopes, Mateu (II)  (Montuïri, Mallorca, 1549 - Mallorca, s XVI)  Pintor. Fill de Mateu Lopes, del qual acabà el retaule major de l'església de Montuïri. Pintà una Anunciació (1590) per al convent de Santa Clara.

26 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Lopes de Ayerbe, Sanço  (Galeriana, Aragó, s XIV – Saragossa, Aragó, 1357)  Eclesiàstic. Besnét de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure. Fou mestre i conseller d'Alfons III el Benigne. Pere III l'envià d'ambaixador al papa Benet X d'Avinyó. Arquebisbe de Tarragona (1346-57), celebrà quatre concilis provincials (1349-51, 1354 i 1357), dels quals restà una relació global escrita. Hi donà normes sobre la dotació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l'antic sistema de les calendes.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López, Jaume  (Catalunya, 1616 – 1670)  Religiós agustí. Ensenyà filosofia i teologia als convents de l'orde. Dintre d'aquest ocupà alguns càrrecs. Excel·lí com a predicador. En resten col·leccions de sermons i altresInici página escrits religiosos.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López, Jeroni  (Gandia, Safor, 1589 – 1658)  Jesuïta. Recorregué en missió tot el país i molts punts d'Espanya. Assolí fama de gran predicador. És autor de diverses obres religioses.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López, Joan  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1730 – Vic, Osona, 1798)  Frare franciscà i filòleg. Deixà inèdita una relació de la seva estada a Palestina (1726-44) titulada Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà. També va escriure una gramàtica aràbiga i un vocabulari àrab-castellà.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López, Joaquim Maria  (Villena, Alt Vinalopó, 1798 – Madrid, 1855)  Polític liberal progressista. Tinent de la milícia nacional (1822), s'exilià el 1823 a Montpeller. Diputat l'any 1834, fou encarregat de respondre al discurs de la corona i s'hi oposà en defensar els drets individuals i la independència del poder judicial. Ministre de Governació (1836), president de les corts espanyoles (1837) i alcalde de Madrid (1840), fou nomenat president del Govern després del derrocament d'Espartero (1843).

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López, Llorenç  (Alacant, 1680 – s XVIII)  Jesuïta. Ensenyà a Manresa, Vic i València. Tingué fama de bon orador. Publicà glosses a una obra història i altres escrits.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López, Manuel  (Catalunya, s XIX – 1905)  Cantant. Havia actuat amb èxit, com a baix còmic, en bon nombre d'obres líriques en català.

33 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaLópez, Miquel  (Villarroya de la Sierra, Aragó, 1669 – Saragossa, Aragó, 1723)  Compositor i organista. Format a l'escolania de Montserrat (1678-84).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sergi López i AyatsLópez i Ayats, Sergi  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 22/des/1965 - )  Actor cinematogràfic. Estudià teatre i debutà el 1986 amb Brams, o la kumèdia dels errors. En 1990-92 estudià interpretació a París, a l'escola de Jacques Lecoq, on conegué el director Manuel Poirier, que li facilità el debut al cinema i amb qui rodà quatre pel·lícules, entre les quals cal esmentar Western (1997), premiada al festival de Canes i que li representà la seva consagració interpretativa. Posteriorment ha rodat, entre d'altres, Carícies (1997), Lisboa (1998), Morir (o no) (1999), Une liaison pornographique (1999), El cielo abierto (2000), Harry, un ami qui vous veut du bien (2000), amb la qual guanyà el guardó de millor actor de l'Acadèmia Europea de Cinematografia i el premi César 2001 al millor intèrpret masculí, Te quiero (2001), Hombres Felices (2001), El laberinto del fauno (2006; premi Butaca 2007 al millor actor català), Parc (2007), Petit indi (2008) i Map of the Sounds of Tokyo (2009). El 2008 protagonitzà el monòleg teatral Non Solum, pel qual rebé el 2010 el premi Terenci Moix d'arts escèniques. L'any 2001 fou guardonat amb el premi Sant Jordi de cinema com a millor actor.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López i Batllori, Narcís  (Barcelona, 1921 - 1980)  Advocat i escriptor. Fill de Josep Maria López-Picó. Cap lletrat de la diputació barcelonina, s'especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes (1954) i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques (1961).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López i Benturas, Antoni  (Barcelona, 1861 – 1931)  Editor i llibreter. Fill d'Innocent López i Bernagossi i continuador de la Llibreria Espanyola. Donà empenta als setmanaris "La Campana de Gràcia" i "L'Esquella de la Torratxa", que amb ell arribaren a tenir una gran popularitat, encara que els últims anys de la seva vida els deixà decaure. Edità la majoria d'obres de Santiago Rusiñol i de Gabriel Alomar. Fundà la col·leccióInici página "Diamante" i creà l'almanac "El año en la mano". També publicà Barcelona a la vista i el Diccionari català-castellà de Rovira i Virgili. A la seva mort foren venudes les revistes i liquidada la llibreria.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López i Bernagossi, Innocenci  (Girona, 1829 – Barcelona, 1895)  Editor i llibreter. Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d'on projectà setmanaris i col·leccions populars, que tingueren una gran irradiació. Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres d'Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc. Fou el creador dels periòdics "El Cañón Rayado", "El Tiburón", "Lo Xanguet", "Un Tros de Paper", "Lo Noi de la Mare", "La Rambla" i altres, i assolí uns grans èxits amb "La Campana de Gràcia" i "L'Esquella de la Torratxa". D'idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de Barcelona; també fou nomenat (1873) director general de correus a l'illa de Cuba.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López i Bor, Juan José  Veure> López Ibor, Juan José.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López i Bru, Claudi  (Barcelona, 1853 – Madrid, 1925)  Empresari i terratinent. Segon marquès de Comillas. Els seus interessos econòmics s'estenien a diverses empreses i bancs importants. Ajudà econòmicament institucions eclesiàstiques, finançà la guerra del 1898 i les guerres del Marroc. Durant la revolta del 1917 adquirí armament per enfrontar-se al moviment obrer. Protegí la Dictadura de Primo de Rivera. Hom intentà iniciar-ne el procés de beatificació el 1948.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López i Campello, Josep Maria  (Elx, Baix Vinalopó, 1861 - País Valencià, s XX)  Metge. És autor de remarcables escrits de caràcter professional, referents en gran part a malalties gàstriques.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLópez i Català, Felip  (València, 1781 – 1835)  Religiós de l'orde dels mínims. Participà a la defensa de València contra els napoleònics, i s'hi distingí. Fou afusellat per elements populars, amb altres religiosos, durant els disturbis antieclesiàstics de l'any 1835.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López i Català, Salvador  (València, 1803 – 1896)  Metge. Germà de Felip. Es destacà a València durant l'epidèmia de còlera de 1834. Distingit per la seva abnegació, refusà honors i condecoracions pel dolor que li produí la tràgica mort del seu germà. Fou un dels fundadors a València de l'Institut Mèdic i de l'Acadèmia de Medicina, on hi presentà diversos treballs remarcables. Pertanyia a d'altres corporacions doctes.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López i Clarós, Pere  (Barcelona, 1818 – Madrid, 1870)  Jurista. Era catedràtic de l'Escola de Notaris de Madrid. Fou diputat a Corts. És autor de diverses obres de caràcter jurídic.

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

López i Crespi, Miquel  (sa Pobla, Mallorca Septentrional, 30/des/1946 - )  Escriptor. Resident durant molts anys a Palma de Mallorca, ha col·laborat en les pàgines literàries de "Diario de Mallorca" i "Última Hora". Ha conreat el teatre i, més assíduament la narrativa. Dins aquest gènere el preocupa la descripció de l'illa sotmesa al colonialisme turístic. L'interès pels recursos formals també és ben constant. Darrerament també ha escrit novel·la i poesia. Les seves obres han guanyat diversos premis.

47 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

López de Baylo, Martín  (Saragossa, Aragó, s XVI – s XVII)  Eclesiàstic. Fou doctor en ambdós drets. Fou secretari d'Antoni Agustí i Albanell, arquebisbe de Tarragona -sobre la biblioteca del qual publicà una NoticiaInici página (1586)-, canonge de la catedral de Tarragona i, el 1605, canonge electe de la de Saragossa.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eduard López de Ochoa i PortuondoLópez de Ochoa i Portuondo, Eduard  (Barcelona, 31/gen/1877 – Madrid, 16/ago/1936)  Militar. Participà en les guerres de Cuba i del Marroc. General d'infanteria des del 1918. Recolzà el cop d'estat de Primo de Rivera, de qui se separà el 1924. Liberal, pro-republicà i francmaçó, hagué d'exiliar-se a París el 1925 i participà en la conspiració de Sánchez Guerra (1928-29). Acceptà la legalitat republicana el 14/abr/1931 i l'autoritat de Francesc Macià. Capità general de Catalunya des del 1931, fou encarregat de refrenar la sublevació d'Astúries (1934), oposant-se a la violència de la Legió. Tanmateix, fou responsabilitzat de la repressió i empresonat el mar/1936, i al juliol fou mort. És autor de dos llibres document de primera mà: De la Dictadura a la República (1930) i Campaña militar de Asturias en octubre de 1934 (1936).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís López del Castillo i RosiqueLópez del Castillo i Rosique, Lluís  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1938 - )  Pedagog i lingüista. Professor de didàctica de la llengua i la literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona, s'ha dedicat als temes de lingüística catalana. Seguidor de l'obra d'Alexandre Galí, ha publicat els manuals de llengua catalana per a infants Faristol, Llenguatge i Gramàtica (1966), Corriola (1971), Escletxa (1972) i Eina (1973), els tres darrers en col·laboració, i Llengua standard i nivells de llenguatge (1976), en què analitza el fet lingüístic català per arribar a una sistematització coherent de la llengua comuna. Altres obres que cal esmentar són: El català a través del temps (1980), Quina llengua i quina escola (1988), El català, llengua romànica (1990), Diccionari català bàsic (1996) i Diccionari complementari del català normatiu (1998).

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López i Enguídanos, Josep  (València ?, 1760 – Madrid, 1812)  Pintor i gravador. Format a l'Academia de San Fernando de Madrid, de la qual fou acadèmic de mèrit, i pintor de cambra del rei. És autor de dues Natures mortes, de les làmines de l'edició del Quixot del 1797 i de les il·lustracions per a diverses obresInici página didàctiques.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López i Enguídanos, Tomàs  (València ?, 1760/63 - 1812/14)  Gravador. Deixeble de les acadèmies de San Fernando de Madrid i de Sant Carles de València, esdevingué acadèmic de mèrit de totes dues institucions i gravador de cambra del rei (1806). És autor de nombrosos retrats i paisatges de ciutats espanyoles (Godoy, Ferran VII, El Dos de Maig a Madrid, etc) i il·lustrà diversos llibres.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López Enguídanos i Ortiz, Josep  (País Valencià, s XVIII – 1864)  Poeta. Estudià dret a València. Fou jutge a Xàtiva i a Barcelona. Els seus versos destaquen pel seu classicisme i per la seva correcció. Traduí les Èglogues de Virgili.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López Estrada, Francisco  (Barcelona, 1918 - )  Historiador de la literatura castellana. Catedràtic de llengua i literatura castellana de la universitat de Sevilla. A més de diverses edicions crítiques (Viaje a Tamorlán, 1943; La Diana, 1948) i de molts articles sobre novel·la pastoral i bizantina, ha publicat Introducción a la literatura medieval española (1953), Métrica española del siglo XX (1969), Notas sobre la espiritualidad española de los siglos de oro (1972), Los libros de pastores en la literatura española (1974), Los "primitivos" de Manuel y Antonio Machado (1977) i Lírica medieval española (1977).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López i Fabra, Francesc  (Barcelona, s XIX – 1891)  Militar, geògraf i gravador. Assolí el grau de coronel per mèrits de guerra. Per encàrrec del Ministeri de la Guerra féu un mapa militar d'Europa. Fou director general de correus i president de l'Ateneu Barcelonès. Introduí a la Península la tècnica del fotogravat, amb la qual reproduí en 1871-73 la primera edició del Quixot.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLópez i Ferrer, Llucià  (País Valencià, 1869 - 1945)  Diplomàtic. Estudià dret a la Universitat de València i el 1898 ingressà per oposició al cos consular. Del 1913 al 1915 fou cònsol d'Espanya a l'Havana i, en tornar-ne, fou elegit diputat a corts per Alacant. En cessar el general Berenguer com a alt comissari d'Espanya al Marroc el substituí interinament, i ocupà el càrrec l'any 1931. Dos anys després marxà a Cuba com a ambaixador, fins que dimití en iniciar-se la guerra civil. Durant la guerra, al servei del govern de Burgos, fou destinat a Centramèrica, amb missions de propaganda, i a Gibraltar. Des del 1939 fins a pocs mesos abans de la seva mort treballà com a professor de dret internacional, a l'Escola Diplomàtica del Ministeri d'Afers Estrangers.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López García, Simón  (Nerpio, Múrcia, 1744 – València, 1831)  Eclesiàstic. Fou nomenat bisbe d'Oriola (1815) i arquebisbe de València (1824-31), càrrec des del qual desenvolupà una intensa campanya contra els liberals. Creà la Junta de Fe en substitució del Tribunal del Sant Ofici, junta que féu l'última condemna a mort per motius religiosos de la història espanyola: la de Gaietà Ripoll, mestre de Russafa.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Victòria dels Àngels López i GarciaLópez i Garcia, Victòria dels Àngels  (Barcelona, 1/nov/1923 - 15/gen/2005)  Soprano, més coneguda pel seu nom artístic de Victòria dels Àngels. Filla d'un bidell de la Universitat de Barcelona, estudià al Conservatori del Liceu (1940-42) amb Dolors Frau i, més tard, amb el grup Ars Musicae, de Barcelona. D'estudiant, actuà al Palau de la Música Catalana (1941), on féu el debut oficial l'any 1944, amb un recital per a l'Associació de Cultura Musical. El 1945 debutà al Liceu, amb Le nozze di Figaro; hi actuà cada any fins el 1950, i de manera discontínua en 1955, 1956, 1958, 1961, 1971 i, després d'un llarg parèntesi, el 1992. El 1947 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, i el 1949 debutà a París (amb Faust), al Covent Garden de Londres (amb La bohème) i al Teatro alla Scala de Milà (amb un recital i, l'any següent, amb Ariadne auf Naxos). El 1951 es presentà al Metropolitan Opera House de Nova York, i des d'aleshores actuà arreu del món. El 1960 cantà al Festival...  Segueix... 

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLópez Gómez, Antonio  (Madrid, 1923 - 14/mar/2001)  Geògraf. Catedràtic de Geografia de la Universitat de València (1956), on impulsà els estudis geogràfics del País Valencià creant una escola amb noms com Rosselló Verger, Pérez Puchal, Gil Olcina, etc. Dirigí la revista "Cuadernos de Geografía", fundada per ell a la Universitat de València (1964). Entre els seus treballs cal destacar: La estructura demográfica de Valencia (1961), La huerta de Castellón (1966), Los regadíos en Valencia en 1919-1936 (1968), La región valenciana, dintre de l'obra Geografía de España, dirigida per Manuel de Terán (1960), València (1968), la part física d'Estructura econòmica del País Valencià (1970), Los embalses levantinos de los siglos XVI y XVII (1971), etc.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López i Gorgé, Jacint  (Alacant, 1925 - )  Escriptor i mestre. Visqué força temps a Melilla, on fou un dels impulsors de la revista "Manantial". És autor de llibres de poesia i de críitica, com: La soledad y el recuerdo (1951), Signo de amor (1954), Medio siglo de poesía amorosa en España. 1900-1950 (1959) i Poesía amorosa (1967).

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López Ibor, Juan José  (Sollana, Ribera Baixa, 22/abr/1906 - Madrid, 1991)  Psiquiatre. Es llicencià en medicina a la Universitat de València. El 1932 obtingué la càtedra de medicina legal a Santiago de Compostela. Després d'exercir com a catedràtic de psiquiatria a Salamanca, passà a Madrid, on des del 1960 fou catedràtic d'aquesta especialitat. Fecund publicista, va escriure nombrosos articles sobre art, literatura, sexualitat i la seva relació amb la psiquiatria, on defensà posicions d'un moralisme purità. És autor de La angustia vital (1950), La agonía del psicoanálisis (1945) i El descubrimiento de la intimidad (1955).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López i Llausàs, Antoni  (Barcelona, 1888 - Buenos Aires, Argentina, 1979)  Editor. Fill d'Antoni López i Benturas. Féu estudis, inacabats, d'enginyeria i de dret. Format a la Llibreria Espanyola, s'independitzà des de molt jove del negoci del pare i l'any 1925 fundà la llibreria Catalònia i una impremta. Donà aires deInici página modernitat a la venda de llibres i, com a editor, creà les col·leccions "Quaderns Blaus", "Biblioteca Literària", "Biblioteca Catalònia" i "Biblioteca Univers". Publicà els set volums de l'inacabada obra de Rovira i Virgili Història nacional de Catalunya, i la de Pompeu Fabra Diccionari general de la Llengua catalana. El 1936 s'exilià a França, des d'on passà a Mèxic, on fundà l'editorial Sudamericana.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni López i LópezLópez i López, Antoni  (Comillas, Cantàbria, 1817 – Barcelona, 16/gen/1883)  Comerciant, navilier i banquer. Emigrà a Amèrica i aconseguí de fer una considerable fortuna a l'Havana. Retornat a Espanya l'any 1850, emprengué una llarga sèrie de negocis que aviat el portaren a ésser el primer capitalista espanyol. L'any 1852 fundà la casa A. López y Cía., nucli de la futura Companyia Transatlàntica, que aprofità la substitució de la navegació a vela per la de vapor i monopolitzà les línies oficials de vapors a les colònies. La Transatlàntica s'establí a Barcelona el 1881 i utilitzà exclusivament carbó asturià extret de la zona d'Aller per la Compañía Hullera Española, de la qual López havia estat el fundador (1883) i l'únic propietari. Acumulà, així mateix, diverses concessions ferroviàries i fundà la Compañía General de Tabacos de Filipinas. En l'esfera bancària creà el Crèdit Mercantil i el Banc Hispano-Colonial (1876), que centrà la seva activitat a Barcelona, amb la col·laboració de...  Segueix... 

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López i Miró, Sergi  (Barcelona, 15/ago/1968 - )  Nedador. Va aconseguir la medalla olímpica de bronze a la final de 200 m braça dels Jocs Olímpics de Seul (1988). Posteriorment es convertí en el primer nedador espanyol en assolir el 1990 un record d'Europa (2' 12'' 24 en els 200 m braça). El 1991 va batre també el record d'Espanya dels 400 m estils. Fou medalla de bronze als campionats d'Europa de 1991.

62 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

López Montenegro, José  (Aragó, s XIX – Amèrica, s XX)  Dirigent obrer. Deixà la carrera militar en convertir-se a l'anarquisme. Després d'estar exiliat a París, tornà el 1881 i exercí com a mestre a Sabadell i a Sallent. A Sabadell dirigí "Los Desheredados" (1884-86), periòdic que assolí una gran difusió. Hom l'implicàInici página en el procés de Montjuïc (1896). Convertit en un apòstol de l'anarquisme, fou un dels principals defensors de les tesis de la vaga general durant els primers anys del s XX. És autor de La aurora. Catecismo de la república democrática federal (1882), El botón de fuego (1902), etc. Posteriorment emigrà a Amèrica.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López Mozo, Jerónimo  (Girona, 1942 - )  Dramaturg, narrador i assagista. El 1986 guanyà el premi Castilla-La Mancha per la seva obra D.J.. El 1987 estrenà Como reses, escrita el 1970 en col·laboració amb Luis Matilla. El 1992, a les envistes de la celebració del 5è centenari del descobriment d'Amèrica, publicà Yo, maldita india, una lúcida reflexió sobre l'arribada dels espanyols a aquell continent.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López i Orellana, Antoni  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Escriptor. Fou poeta bilingüe.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López Peláez, Antolín  (Manzanal del Puerto, Castella, 1866 – Tarragona, 1918)  Eclesiàstic. Arquebisbe de Tarragona (1913-18). Del 1907 al 1918 fou senador del regne. Col·laborador en diversos diaris, deixà, a més, gran quantitat d'obres sobre temes històrics, polítics, eclesiàstics, apologètics i científics. Fou membre de les acadèmies de la Llengua, de la Història, de les Ciències Morals i Polítiques, de les Belles Arts, de les Bones Lletres, etc.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López i Pellicer, Francesc  (València ?, 1756 - València, s XVIII)  Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles i fou deixeble de Francesc Bru. El 1781 es traslladà a Madrid, on obtingué diversos premis a l'Academia de San Fernando. El 1790 tornà a València, on fou nomenat acadèmic supernumerari (1798) i tinent director (1803) de l'Acadèmia de Sant Carles. Entre la seva producció destaquen els baixos relleus de Sant Pere i Sant Pau, per a les Escuelas Pías de San Fernando (Madrid), i els de Sant Carles Barromeu i Santa Teresa rebent la comunió (Museu Provincial de Saragossa).

68 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaLópez Pérez, Lesmes  (Palacios de Benever, Castella, 1874 – Manila, Filipinas, 1943)  Pintor. Monjo de Montserrat des del 1890. Deixeble de Francesc Morell, amplià estudis a Roma. La seva obra és principalment a Montserrat, Samos i Monforte de Lemos (Galícia), Nueva Sinoia (Austràlia) i la fundació montserratina de Manila.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Josep Maria López i PiñeroLópez i Piñero, Josep Maria  (Mula, Múrcia, 14/jun/1933 - València, 8/ago/2010)  Historiador de la medicina. Professor encarregat de la càtedra d'història de la medicina de la Facultat de València (1957-66), càtedra que ocupà des del 1970. Promotor i col·laborador de congressos i simpòsiums, ha publicat treballs monogràfics en nombroses revistes especialitzades i ha fundat i dirigit els "Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia", iniciats l'any 1962, i l'"Índice Médico Español", des del 1965. Entre la seva obra, cal esmentar Medicina, Historia, Sociedad, antología de clásicos médicos (1969), La introducción de la ciencia moderna en España (1969), Ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y XVII (1979), Cajal (1985) i Diccionario biográfico de la ciencia moderna en España (1982).

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López i Piquer, Bernat  (València, 1801 – Madrid, 1874)  Pintor. Germà de Lluís. Estudià a l'Academia de San Fernando, de la qual més tard fou acadèmic de mèrit. Són ben conegudes les seves obres, la majoria retrats al pastel: Fernando Varela, Els alabarders Díez i Touran, etc.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López i Piquer, Lluís  (València, 1802 - Madrid ?, 1865)  Pintor. Fill de Vicent López i Portaña i germà de Bernat. Anà pensionat a Roma (1830-33) i, després, visqué molts anys a París. Conreà amb encert la pinturaInici página històrica i col·laborà en la decoració de les voltes del palau Reial de Madrid.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vicent López i PortañaLópez i Portaña, Vicent  (València, 19/set/1772 – Madrid, 22/jul/1850)  Pintor. El 1790 li fou concedit el màxim premi de l'Academia de San Fernando madrilenya pel quadre Els Reis Catòlics rebent els ambaixadors de Fes. El 1802 pintà La família de Carles IV. El 1814, Ferran VII el nomenà primer pintor de cambra. Com a pintor de frescos, seguí la tradició del divuit (sostre del saló de Carles III, al palau Reial, 1828; casino de la Reina, palau de Vista Alegre, etc). Estilísticament la seva producció és mou dins el neoclassicisme, si bé al final de la seva carrera assumí algunes innovacions del nou estil romàntic. Practicà tots els gèneres, però preferí el retrat; dibuixant segur i detallista, allisa el color fins a conferir-li una sensació d'esmalt, a la manera de Mengs. La seva obra descriu la societat de l'època aristocràtica i burgesa; retratà no solament la família reial, sinó també els principals polítics i militars de l'època. Entre les seves obres més notables cal esmentar els retrats de Goya (1826), El príncep Max de Saxónia (1826), Ferran VII (1831) i del Marquès de Remisa (1844). 

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López i Puigcerver, Joaquim  (València, 1845 – 1905)  Polític. Afiliat al partit democràtic, prengué part en la Revolució del 1868; fou diputat en diverses ocasions i ocupà la sotssecretaria de Finances (1873 i 1883). Va ingressar al partit liberal i figurà entre els elements lliurecanvistes. Fou nomenat ministre d'Hisenda (1886 i 1887) i després, successivament, de Governació (1893) i de Gràcia i Justìcia (1890, 1902 i 1905).

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López i Puigcerver, Vicent  (València, 1844 – 1911)  Militar. Germà de Joaquim. Des del 1905 era general. El féu remarcar pels seus estudis topogràfics. Dirigí l'Instituto Geográfico y Estadístico de Madrid.Inici página Fou en diverses ocasions diputat i governador civil d'algunes províncies.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gregori López i RaimundoLópez i Raimundo, Gregori  (Tauste, Aragó, 1914 - Barcelona, 17/nov/2007)  Polític comunista. El 1931 immigrà a Barcelona, entrà el 1934 a les Joventuts Socialistes amb el seu germà Antoni (president del sindicat de Banca de la UGT), i ingressà al PSUC (1936). Comissari polític al front d'Aragó (1936-38), el 1939 s'exilià a Mèxic. Tornà clandestinament (1947) al Principat per reorganitzar el PSUC. Detingut arran de la vaga general de 1951, passà tres anys a la presó i després tornà a l'exili, on fou elegit secretari general del PSUC. Des del 1960 alternà l'activitat clandestina a Catalunya amb les estades a l'estranger. Detingut i immediatament alliberat el 1976. Fou secretari general (1965-77) i president del PSUC des de la seva legalització (1977). Elegit diputat al congrés el 1977, 1979 i 1982. Defensà l'eurocomunisme propugnat des del PCE per Santiago Carrillo. Cessà com a llibres Escrits. 50 anys d'acció (1947-1988) (1989) i Primera clandestinidad (1993).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Laureà López i RodóLópez i Rodó, Laureà  (Barcelona, 18/nov/1920 – Madrid, 11/mar/2000)  Polític i advocat. Catedràtic de dret administratiu a Santiago i a Madrid. Fou nomenat secretari general tècnic de la presidència del govern el 1956, comissari del Plan de Desarrollo en crear-se aquest organisme (1962) i ministre sense cartera encarregat del Plan de Desarrollo Económico y Social el 1965. Membre de l'Opus Dei, formà part de diferents governs franquistes a partir del 1965. El 1973 fou nomenat ministre d'Afers Estrangers, però cessà aquest mateix any arran de l'atemptat de Carrero Blaco. Durant la transició, milità a Alianza Popular, fou l'únic diputat d'aquest partit elegit a Catalunya el 1977 que participà en la redacció de l'Estatut de Sau. Abandonà el partit el 1979. Ha publicat Política y desarrollo (1970), La larga marcha hacía la monarquía (1977), a més de les seves Memorias.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLópez i Rodríguez, Antoni  (el Poblenou de Benitatxell, Marina Alta, 1859 - Alboraia, Horta, 1917)  Periodista i polític. Participà en la guerra carlina, a favor de Carles VII. Després d'un breu exili a França, retornà a València, on col·laborà a "El Tradicional" (1888-89) i "La Lealtad" (1885-87), comprà "El Centro" (1892) i fundà "La Lucha" (1892). Ocupà diversos càrrecs municipals.

78 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

López Sánchez, Juan  (Bullas, Múrcia, 1900 – Madrid, 1972)  Anarco-sindicalista. Resident a Barcelona, ingressà a la CNT (1910), de la qual fou secretari del comitè general (1930); un any més tard signà el manifest dels Trenta. Fou ministre de Comerç, amb Largo Caballero (1936-37). Dirigí "Acción", "Sindicalismo" (1933-35) i "Fragua Social" (1936-39). En acabar la guerra civil, s'exilià a Mèxic, d'on tornà per residir a València (1967).

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López Sicilia, Joaquín  (Cubel, Aragó, 1764 - València ?, 1835)  Eclesiàstic. Estudià filosofia, teologia i cànons a la Universitat de València. Guanyà per oposició un curat i posteriorment la canongia magistral a la catedral de Terol. El 1832 s'encarregà de l'arquebisbat de València.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López i Soler, Ramon  (Manresa, Bages, 1806 – Madrid, 1836)  Escriptor i periodista en castellà. Formà part de la Societat Filosòfica de Barcelona i fundà, amb Aribau, la revista "El Europeo" (1823), portadora de les idees romàntiques a Espanya. Sota l'absolutisme, emigrà a França a causa de les seves idees liberals. Conreà la novel·la històrica, dins la línia de Walter Scott, a Los bandos de Castilla o El Caballero del Cisne (1830), amb un pròleg en que manifestava les seves idees sobre la novel·la romàntica. Altres novel·les seves foren Kar-Osman (1832), El primogénito de Alburquerque (1833) i La catedral de Sevilla (1834). Cridat per l'editor A. Bergnes de las Casas, dirigí la revista "El vapor" (1833), la qual rebé d'aquest autor un fort esperit romàntic i constituí una base per a la Renaixença catalana.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLópez i Torregrossa, Tomàs  (Alacant, 1868 – Madrid, 1913)  Compositor. Fou deixeble de Ruperto Chapí i es dedicà plenament a escriure per a l'escena. Compongué un centenar d'obres, algunes de les quals en col·laboració amb Joaquín Valverde, fill.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López Orriols i Frediani, Àlvar  (Barcelona, 1858 – 1906)  Advocat. Fou vicepresident de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Publicà algunes traduccions d'obres literàries i jurídiques.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López-Amo i Marin, Àngel  (Alacant, 1917 – Warfordsburg, EUA, 1956)  Escriptor. Era catedràtic d'història del dret a la universitat de Santiago de Compostela. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Obres seves són les titulades Insignis nobilitas (1950), Estado medieval y antiguo régimen (1952), El poder político y la libertad. La monarquía de la reforma social (1952, reeditada el 1957), Sobre el estudio profundo de las revoluciones (1956) i Burguesía y estilo burgués (1956), així com unes Cartas académicas a un príncipe joven transcrites al diari barceloní "La Vanguardia" el 1956.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

López-Chávarri i Andújar, Eduard  (València, 1931 - )  Crític musical de "Las Provincias". Fill d'Eduard López-Chavarri i Marco.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eduard López-Chávarri i MarcoLópez-Chávarri i Marco, Eduard  (València, 29/gen/1871 – 28/oct/1970)  Compositor, musicòleg i escriptor. La seva formació musical fou autodidàctica. El 1903 fundà l'Orquestra Valenciana de Cambra i fou professor del conservatori de València. És autor dels contes, d'estètica romàntica, Armònica i dels Cuentos líricos (1907), i publicà Música popular española (1927), Historia de la música (1929) i Folklore musical español (1955). Vinculat amb Felip Pedrell, Enric Granados i Manuel de Falla, la seva producció té un llenguatge harmònic impressionista i una instrumentacióInici página molt elaborada. Les seves obres més notables són les tres composicions simfòniques Valenciana, Abanicos antiguos i Acuarelas, així com Rapsodia valenciana, per a piano i orquestra, Concierto breve, per a piano i corda, i Llegenda, per a cor i orquestra.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

López-Obrero Castañeira, Ángel  (Còrdoba, Andalusia, 20/abr/1910 - 26/mar/1992)  Pintor. Format a Còrdova i resident a Barcelona des del 1930. La seva pintura arrenca sovint de l'experiència divisionista. Fou un dels principals organitzadors dels Salons d'Octubre i es dedicà també a la pedagogia artística; ha tingut deixebles com J. Ponç i J. Hernández i Pijuan. Tornà a Còrdova el 1952.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria López-PicóLópez-Picó, Josep Maria  (Barcelona, 14/oct/1866 – 18/mai/1959)  Poeta i editor. Estudià lletres i es formà literàriament amb el grup de "Joventut". Fou cap de negociat de la diputació i secretari de la Societat d'Amics del País. El 1915, amb Joaquim Folguera, fundà "La Revista", des d'on dugué a terme la difusió de la poesia europea i l'expansió de l'ideari noucentista. Poeta de vasta producció, concep la poesia com una experiència de cultura, en la qual exigeix, com els escriptors noucentistes, un substrat de coneixements que s'estén des de la lingüística fins a la història literària. Recollí la tradició de la poesia catalana del s XV i els simbolistes francesos, que, enriquint la seva poesia d'intencionsInici página estrictament idiomàtiques i abstractes més o menys filosòfico-teològiques, la feren evolucionar cap a una poesia pura. Publicà, en un començament, Intermezzo galant (1910), Poemes del Port (1911) i Amor, Senyor (1912), i, posteriorment, L'ofrena (1915), Cants i al·legories (1917), El meu pare i jo (1920)...  Segueix... 

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lopis, Denís Pau  (València, s XVI – 1626)  Eclesiàstic. Estudià dret a Lleida i Salamanca. Havent restat vidu, es féu sacerdot. S'ordenà el 1588. Des del 1612 fou degà mitrat de Gandia. Escriví diverses obres de dret canònic, quasi totes en llatí.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Loquillo (Josep M. Sanz i Beltran)  (Barcelona, 21/des/1960 - )  Cantant de rock. Debutà el 1979 amb el grup Los Rebeldes. A partir del 1982 formà el grup de rock Loquillo y los Trogloditas, que assolí l'èxit amb El ritmo del garaje (1982), A por ellos que son pocos y cobardes (1990) o Mientras respiramos (1993). En solitari, amb la col·laboració de G. Sopeña, ha musicat poemes de diversos actors a La vida por delante (1996) i Con elegancia (1998).

Anar a:    Llur ]    [ Lo ]    [ Lop ]    [ Lopez i C ]    [ Lopez i G ]    [ Lopez i R ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -