A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Lord ]    [ Lori ]    [ Loz ]    [ Luci ]    [ Lud ]    [ Luna ]

La remor és el més agradable dels sorolls. (Jaume Perich i Escala)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lord, santuari de  (Sant Llorenç de Morunys, Solsonès)  Santuari de la Mare de Déu de Lord (1.175 m alt), situat sobre la roca de Lord. Segons la llegenda, un bou i un bover trobaren la imatge de la Mare de Déu (que de fet és romànica, s XIII) el 1870. El santuari existia ja el s X. Primer se n'encarregaren ermitans i donats, i més tard els dominics. Cremat el 1835 durant la guerra carlina, fou reconstruït el 1870 i s'hi instal·là durant un temps una comunitat de trapencs.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lord, vall de  (Solsonès Subcomarca. Entitat autònoma diferenciada ja vers l'any 831, que comprèn un conjunt de valls i serres corresponent a la conca dels afluents del Llobregat (el Cardener, aigua d'Ora, aigua de Valls), és a dir, la part nord-oriental de la comarca. Limita amb el Berguedà (est) i amb l'Alt Urgell (nord). Accidenten la part central les serres de Busa i dels Bastets, al peu de la qual hi ha el principal nucli deInici página població, Sant Llorenç de Morunys, emplaçat en una clotada on s'ha estès la principal àrea de conreus.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Felip Maria Lorda i AlaizLorda i Alaiz, Felip Maria  (Almacelles, Segrià, 5/jul/1918 – Barcelona, 23/ago/1992)  Crític literari i polític. Llicenciat en filologia clàssica (1945) i doctor en filologia romànica (1968), fou professor de llengua i literatura catalanes i castellanes a la universitat d'Amsterdam. Membre fundador de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, organitzà el segon col·loqui internacional sobre el català (Amsterdam, 1970). Traduí prop d'un centenar de llibres de caràcter literari i d'assaig, i es dedicà especialment a les literatures catalana, castellana i anglesa contemporànies, dins la tradició crítica d'inspiració marxista. Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, el 1977 fou elegit diputat al congrés per Lleida, i fou diputat al Parlament de Catalunya a les legislatures del 1980 i el 1984 per la circumscripció de Barcelona.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lorena, Joan II de  (Toul, França, 1427 – Barcelona, 1470)  Duc de Lorena i príncep de Girona (1466-70), fill de Renat I, rei titular de Nàpols, i d'Isabel de Lorena. En un intent d'assolir la corona de Nàpols, sostingué, sense èxit, la causa dels barons napolitans revoltats contra el rei Ferran I (1462). Proclamat el seu pare rei dels catalans (jul/1466), fou nomenat lloctinent al Principat. Per l'abr/1467 emprengué una ambiciosa campanya a l'Empordà i assetjà, sense èxit, la Força Vella de Girona. Poc temps després d'arribar a Barcelona (ago/1467) començaren les seves diferències amb la generalitat, sobretot per motius econòmics, jurídics i militars. Cridat per Lluís XI, se n'anà a França (1468). Retornà al Principat (mai/1469) amb reforços francesos, que li permeteren de prendre Girona (jun/1469), Camprodon, Besalú i Olot. Després d'una nova estada a França (gen-ago/1470), s'agreujaren les seves relacions amb les autoritats catalanes, la qual cosa ensorrà la seva gestió política. Atorgà nombrosos càrrecs i béns dels seguidors de Joan II a italians i francesos que l'acompanyaren a Catalunya. Es casà amb Maria, filla del duc de Borbó.

87 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaLorena-Elbeuf, Enric de  (França, 1601 - Royaumont, Illa de França, 1666)  Militar i polític. Comte d'Harcourt. Durant la guerra dels Segadors substituí La Mothe en el virregnat de Catalunya (1645-47). Aconseguí d'infondre nova vida a la causa francesa i conquerí Roses (1645), la més difícil fortalesa del Principat; aixó no obstant, fou derrotat en intentar assetjar Lleida. Fou novament lloctinent de Catalunya el 1651.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lorente, Fèlix  (País Valencià, 1712 – 1787)  Pintor. Deixeble d'Evarist Muñoz. Fou acadèmic de mèrit de l'Acadèmia de Sant Carles de València i taxador de pintures. Féu de pintor per a la Inquisició. Dedicat a les pintures de flors, als bodegons i als temes religiosos, entre les seves obres destaquen una Pietat, el Retaula de la solitud i la tela Paisatge de Telèmac.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lorente, Pere  (València, s XVII – 1679)  Frare dominicà. Fou predicador del papa Climent XI. Durant el seu sojorn a Roma, on passà quatre anys, s'esmerçà a promoure la causa de canonització de sant Lluís Bertran.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lorente i Asensio, Vicent Alfons  (Xarafull, Vall de Cofrents, 1758 – València, 1813)  Naturalista i metge. Estudià medicina a la Universitat de València. S'hi doctorà i, posteriorment, en fou catedràtic de botànica. D'entre les seves relacions professionals destaca la mantinguda amb Dufour, el qual el protegí quan els francesos el van fer presoner. Les seves obres més destacades són: Nova generum Polygamiae classificatio (1796) i Systema botanicum anomalisticum (1799).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lorente i Costa, Joan  (Barcelona, 1943 – 11/set/1990)  Crític cinematogràfic. Professor a l'Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari "Avui" des del 1983. Coautor dels llibres Conèixer el cinema, El cinema a l'escola i Espectacle, amor i martiris al cinema deInici página romans. Dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre el 1987 i el 1990.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lorente i Guasch, Germà  (Vinaròs, Baix Maestrat, 25/nov/1932 - )  Director cinematogràfic. Estudià dret i s'inicià en la premsa cinematogràfica il·lustrada i treballà de guionista i productor executiu. Començà com a director amb el curtmetratge Antes del anochecer (1962). Posteriorment ha dirigit un cinema formalista, eròtic i consumístic, com Donde tú estés (1963), Playa de Formentor (1965), Su nombre es Daphne (1966), Sharon vestida de rojo (1968), Strip-tease (1976), Venus de fuego (1979), Adolescencia (1981) i La vendedora de ropa interior (1982).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lorenzale i Rogent, Ramir  (Barcelona, 1859 – 1917)  Pintor. Fill de Claudi Lorenzale. Format a Llotja de Barcelona i a París. Exposà a Barcelona i a Madrid. Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres al·legories (Wagner, Verdi i Massenet) del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1908). Tant els treballs d'aquest tipus com les seves pintures de cavallet s'adscriuen al realisme anecdòtic.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claudi Lorenzale i SugrañesLorenzale i Sugrañes, Claudi  (Barcelona, 1816 – 1889)  Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja, on l'any 1837 fou premiat pel quadre Jael matant Sisara. El 1836 anà a Roma, on fou deixeble d'Overbeck i s'adherí plenament al grup natzarè; el 1844 tornà a Barcelona, amb un programa purista overbequià, i creà una acadèmia particular. Des del 1851 fou professor, i després director (1858-85), de l'Escola de Llotja, on tingué per deixebles Fortuny, Caba i Padró i la major part dels pintors de la seva generació. Juntament amb Pau Milà, representa en pintura el moviment romàntic medievalista i avivador de les glòries catalanes, allò que en història i literatura foren Piferrer i Bofarull. Fou sobretot en el retrat on deixà el millor de la seva obra (retrats d'Alfons XII i de Güell i Ferrer). Entre els seus quadres més notables cal esmentar Mort de Guifré el Pelós, Esposalles de Berenguer IV i Peronella, Sant Francesc d'Assís, Sant Pau i Retrat de dama amb els seus fills.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLorenzana-Butrón e Irauregui, Tomás de  (Lleó, Castella, 1728 – Girona, 1796)  Bisbe de Girona (1775-96). A Girona fou el promotor de la il·lustració. Amplià l'hospici (1776), on creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix. Fundà l'hospici d'Olot, amb escoles per al poble. Féu construir la capella neoclássica de Sant Narcís, a l'església de Sant Feliu. Enriquí el seminari amb una biblioteca, amb noves càtedres i amb el dret (des del 1795) de concedir graus acadèmics.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anselmo Lorenzo AsperillaLorenzo Asperilla, Anselmo  (Toledo, Castella, 21/abr/1841 – Barcelona, 30/nov/1914)  Anarquista i tipògraf. S'adherí al camp internacionalista per influència de Fanelli i col·laborà en la constitució de la secció espanyola de la I Internacional (1870), de la qual fou primer secretari i un dels més actius impulsors. Intervingué en el I Congrés Obrer Espanyol (Barcelona 1870), on fou elegit membre del Consell Federal de la Regió Espanyola, i assistí al Congrés de Londres (1871), on conegué Marx i Engels. Després d'un exili a França, s'establí a Barcelona, on es mantingué fidel a l'anarquisme i en difongué els principis a través de diversos òrgans de premsa ("La Solidaridad", "El Productor", "Acracia", "Ciencia Social", "Solidaridad Obrera"). El 1897, en ocasió del procés de Montjuïc, fou deportat; el 1900 fou empresonat, i el 1902 novament detingut pel fet d'haver contribuït a fomentar la vaga general. Col·laborà amb Ferrer i Guàrdia a l'Escola Moderna i, encarregat de les seves...  Segueix... 

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lorenzo i Gàcia, Francesc  (Llagostera, Gironès, 1/ago/1911 - Barcelona, 16/nov/2001)  Escriptor. Comediògraf i autor popular, ha escrit també teatre per a infants. D'una trentena d'obres publicades, sobresurten Guspireig d'estrelles (1956), El millor dependent del món (1957), La casa ensorrada (1959, premi "La Faràndula", de Sabadell) i Benvingut, mossèn Vidal (1965).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLorés i Caballeria, Jaume  (Barcelona, 1935 - 4/des/2002)  Assagista i escriptor. Ha fet estudis, inacabats, de dret, periodista i teologia. Fou codirector de "Qüestions de Vida Cristiana" (fins el 1965). En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l'Església catalana: Problemes del nostre cristianisme (1966) i Ensayos de subteología secular (1969). Després del 1975 s'ha convertit en un dels analistes més lúcids de la transició democràtica, Societat, cultura i pensament (1984), Catalunya política i socialisme (1984), La transició a Catalunya (1977-1984). El pujolisme i els altres (1985), etc.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lorga, Josep Joaquim  (València, s XVIII – Madrid, 1769)  Eclesiàstic. Deixà manuscrites moltes obres llatines i erudites, la majoria de les quals han restat inèdites.

17 ANDORRA - GEOGRAFIA

Lòria  (Andorra Veure> Sant Julià de Lòria.

18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de TúriaLoriguilla  (Camp de Túria Municipi: 72,42 km2, 110 m alt, 1.879 hab (2014). Gran part del territori és dins la comarca veïna dels Serrans, en zona de parla castellana, a la conca mitjana del Túria. Bona part d'aquestes terres, com també l'antic poble, acabaren inundats pel pantà de Loriguilla, fet que ha provocat el trasllat de la població a una propietat del terme de Riba-roja, on ha estat edificat el nou poble sense que aquest hagi perdut la jurisdicció sobre el terme primitiu. Una bona part del terme és coberta de boscs de pins i carrasques, molt malmesos pels incendis. L'agricultura de regadiu és dedica preferentment al conreu de tarongers. El poble és situat a l'esquerra del Túria. El poble antic, d'origen islàmic, formà part del vescomtat de Xelva, i l'església parroquial, del s XVIII, era dedicada a sant Joan. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Loriguilla, pantà de  (Loriguilla, Camp de Túria Pantà (71 hm3. de cabuda) sobre el Túria, inaugurat el nov/1967. El qual ocasionà el desplaçament de la població al municipi de Riba-roja de Túria. La finalitat és laInici página producció d'energia i el regadiu de la comarca.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Loris, Joan Dimas  (Barcelona, s XVI – 1598)  Prelat. En 1568 era arxiprest de Santa Maria de Mataró. Posteriorment fou abat de Sant Feliu de Girona. Promogut a bisbe d'Urgell (1572), ocupà diversos càrrecs polítics, com el de canceller de Catalunya i president del Consell Suprem d'Aragó. Per aquest motiu no anà a la seva diòcesi fins al 1574 i encara proveït d'un permís d'abstenir-se durant sis mesos de cada any. En 1576 fou consagrat bisbe de Barcelona. Durant la seva governació fou establert el seminari tridentí. Promogué les causes de canonització de sant Oleguer i de sant Ramon de Penyafort. És autor d'un Manual de manaments i advertències pels sacerdots, confessors, rectors i curats.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lorita  (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme)  Santuari en ruïnes, prop del límit amb Dosrius, al peu del turó de Lorita, sobre can Lloreda. Segons tradició, fou convent de templers; però, més probablement, fou la capella de Santa Eulàlia de Deodates (1340), renovada el 1746.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Lorito  (Montfort, Vinalopó Mitjà Veure> Orito.

23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Loro, El  (Barcelona, 29/nov/1879 – feb/1888)  Setmanari satíric, republicà i liberal. Publicat en castellà, amb 272 números en total. Seguint l'exemple de "La Flaca", publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals. Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants. Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Lorxa  (l'Orxa, Comtat)  Grafia tradicional de la població.

25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaLosa del Obispo  (la Llosa del Bisbe, Serrans Forma castellana de la població.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Losa España, Taurino Mariano  (Moradillo de Roa, Castella, 1893 – Barcelona, 1966)  Botànic. Deixeble de Carlos Pau i col·laborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer, ocupà a partir del 1942 la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona. Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s'interessà per la micologia.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Losada i Blanch, Antoni  (Barcelona, 20/mai/1920 - Miami, EUA, 24/jun/1990)  Guionista i presentador radiofònic. El 1940 entrà a Ràdio Barcelona, on assolí una gran popularitat com a autor de serials i d'obres de ràdio-teatre, com El pessebre (1952). El 1953 passà a la Televisió Nacional de Cuba. El 1960 tornà a Barcelona, on ha publicat novel·les, com La renuncia (1962), i ha estrenat obres teatrals.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Losilla, la  (Ares d'Alpont, Serrans Llogaret, al límit amb Castella.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lòssa, tuc d'Era  (Vall d'Aran Cim (2.555 m alt) de la cresta que separa els circs lacustres de Colomers i de Ribereta, dominant per l'oest l'estany d'Era Lòssa (1.985 m alt), l'inferior del circ de Colomers.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Losseronn, bordes de  (Salardú, Vall d'Aran Bordes situades a la vall del riu de Rencules, a l'alta vall deInici página Valarties.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baldomer Lostau i PratsLostau i Prats, Baldomer  (Barcelona, 1846 – 13/oct/1896)  Polític republicà i dirigent obrer. Era diputat provincial de Barcelona quan, pel set/1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada. Exiliat després a Ais de Provença, s'adherí a la Primera Internacional. Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l'abr/1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional. Novament a la diputació de Barcelona (1872-73), tingué un paper destacat en l'efímera proclamació de l'Estat Català els dies 5-7/mar/1873. Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins; pel nov/1873 s'oposà a la dissolució dels guies, i hagué de tornar a exiliar-se. El 1877 s'uní als intents d'organització d'un sindicalisme reformista a Barcelona. Continuà dins el partit federal de Pi i Margall (en especial, el 1883 intervingué activament en el congrés regional del partit a Catalunya i en l'assemblea federal de Saragossa), bé que encapçalà una tendència municipalista oposada al federalisme de Vallès i Ribot. Fou diputat a les corts per Vilafranca el 1893 i el 1896. Dirigí "La Avanzada".

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lozano, Climent  (Barcelona, 1883 - s XX)  Compositor, crític i pianista. Fou deixeble del mestre Millet. Dirigí l'Orfeó Núria. Fundà i dirigí la societat de concerts Catalònia. Era crític i col·laborador musical a "El Poble Català" i a algunes publicacions periòdiques espanyoles i franceses. És autor de diverses partitures per a l'escena i d'obres corals.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lozano, Pere  (Ontinyent, Vall d'Albaida, s XVIII)  Gravador. Publicà una sèrie de 172 estampes sobre temes de l'Antic Testament (1774) i una altra de 78 sobre la del Nou Testament (1778).

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaLozano, Rafael  (Catalunya ?, s XIX - Illes Balears, s XIX)  Enginyer. Anà a Mallorca per ocupar-se de les salines de Santanyí. Publicà un Mapa geológico de la isla de Mallorca (1883), a escala 1/150.000, i Anotaciones físicas y geológicas de la isla de Mallorca (1884), on descriví els minerals aprofitables existents a l'illa.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lozano i Campos, Carles  (Alacant, 1886 - Aigües de Busot, Alacantí, 1938)  Escriptor. Dirigí el diari alacantí "El Tiempo" de 1925 a 1931. Hi escrivia una secció de poesia festiva. És autor dels reculls poètics Acuarelas (1909) i Ante el enigma (1914), de la novel·la Las hojas caen (1911) i d'algunes obres de teatre.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lozano i Lerma, Josep Lluís  (Alginet, Ribera Alta, 24/nov/1948 - )  Escriptor. Llicenciat en lletres modernes a la Universitat de París VIII-Vincennes. És un dels escriptors més destacats de la literatura recent del País Valencià. Ha publicat poesia -Poemes Homes-Terra (1971)-, conte -Històries marginals (1982), Cavallet de cartró (1984) i Laodamia i altres contes (1986)- i novel·la -Crim de Germania (1980, premi de la Crítica "Serra d'Or"), Ofidi (1991) i Ribera (1995)-.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lozano i Sanchis, Francesc  (Antella, Ribera Alta, 1912 – València, 29/mai/2000)  Pintor. Format a l'Acadèmia de Belles Arts de València i, pensionat pel govern francès, a París (1952). Començà com a retratista acadèmic a Madrid, però se centrà en el paisatge mediterrani i el tractà d'una manera sintètica. Ha obtingut nombrosos premis oficials, entre els quals la primera medalla de l'Exposición Nacional del 1952 i el premi Uruguay de la Primera Biennal Hispanoamericana (1955).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lucchetti i Farré, Alfred  (Barcelona, 3/feb/1934 - 8/abr/2011)  Actor. Iniciat en el teatre independent (grups "La Pipironda", "el Camaleó", "GTI", etc), ha treballat en teatre i cinema i ha presidit l'Associació d'Actors i Directors i ha actuat a la televisió.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLucchetti i Farré, Francesc  (Barcelona, 1944 - )  Actor. Amb una llarga i profitosa dedicació al teatre, s'ha revelat com a dramaturg amb Mal viatge (1989) i altres obres.

40 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Carlos LucenaLucena, Carlos  (Bujalance, Andalusia, 19/mai/1925 – Madrid, 27/oct/1995)  Actor teatral. La seva activitat escènica s'inicià el 1950 a Barcelona, on ingressà a l'Institut del Teatre i posteriorment a la companyia d'Enric Borràs. Més tard estigué vinculat al Teatre de Cambra de Barcelona i a la Companyia de Teatre Ciutat Comtal. A la dècada dels 1960 dirigí i gestionà el Teatre Guimerà i més tard fundà el Saló Diana amb Mario Gas. Especialitzat en teatre clàssic, el 1978 s'integrà al Centro Dramático Nacional de Madrid, on interpretà obres com Enrique IV (1978), o Luces de Bohemia (1984). Premi Ercilla de Bilbao (1984), actuà per darrera vegada a Barcelona amb les Comedias Bárbaras. Féu la darrera interpretació el 1994 en el musical Golfus de Roma.

41 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Lucentum  (País Valencià Nom d'una ciutat romana de la part meridional del territori. Bé que alguns autors l'han identificada amb el tossal de Manises, sembla més segur que correspon a les ruïnes dels Antígons, dins la part moderna de la ciutat d'Alacant.

42 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Lucentum  (Alacant, 1982 - )  Revista de prehistòria, arqueologia i història antiga, en castellà, editada anualment per la Universitat d'Alacant. Pren el seu nom de la denominació llatina de la ciutat d'Alacant. S'hi publiquen treballs d'àmbit general i d'àrees geogràfiques diverses, per bé que hi predominen els temes del País Valencià.

86 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Lucha, La  (Girona, 4/jul/1871 – 31/des/1910)  Diari en castellà. Fou òrgan del partit liberal i tingué impremta pròpia, on foren fetes diverses publicacions de la comarca gironina. Una divisió en el partit provocà que els liberals dinàstics de Girona publiquessin "La Nueva Lucha" de l'1/gen/1887 al 29/jun/1890.

43 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaLucha, La  (Barcelona, nov/1916 – 1919)  Diari, publicat com a òrgan del Bloc Republicà Autonomista i del Partit Republicà Català. Fou dirigit per Marcel·lí Domingo i tingué com a redactors Joan Comorera i Lluís Companys, i com a col·laboradors, Pablo Iglesias i Miguel de Unamuno. Preparà l'ambient de vaga revolucionària el 1917.

44 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Lucha Obrera  (Barcelona, des/1923 – gen/1924)  Diari sindicalista i comunista. Sostingut pels sindicats de la metal·lúrgia i dels transports. Hi col·laboraren, entre d'altres, Felipe Alaiz, Antoni Amador, Joaquim Maurín i Josep Viadiu.

45 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Lucha Social  (Lleida, 1919 – 1922)  Setmanari sindical. De la tendència procomunista de la Confederació Regional del Treball de Catalunya. Redactat per Pere Bonet i Joaquim Maurín i amb col·laboracions de Víctor Colomer, Andreu Nin, David Rey, etc. Defensà el corrent favorable a la Revolució russa i a la III Internacional, i fou el primer òrgan d'expressió partidari del comunisme soviètic que es publicà a Catalunya. Amb el mateix títol sortí, el feb/1934, com a publicació mensual del Bloc Obrer i Camperol i, posteriorment, del Partit Obrer d'Unificació Marxista.

85 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Lucha Social  (Barcelona, gen/1925 - abr/1925)  Setmanari comunista. Editat com a portaveu de les minories d'oposició dins la CNT. Es publicà, com a substitut de "La Batalla". A més de la defensa que feia de l'URSS, criticava la socialdemocràcia i l'apoliticisme anarquista i impulsava la realització de la unitat sindical.

46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Luchador, El  (Barcelona, gen/1931 – ago/1933)  Setmanari anarquista. Fundat per Federico Urales. Òrgan del grup de "La Revista Blanca", s'oposà als trentistes. Hi col·laboraren F. Alaiz, G. Esgleas, SoledadInici página Gustavo i F. Montseny, entre altres.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lúcia i Lúcia, Lluís  (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 1888 – València, 1943)  Periodista i polític. Afiliat primerament al partit tradicionalista, durant la II República fundà la Dreta Regional Valenciana, partit regionalista moderat. L'any 1935 fou ministre de Comunicacions. Va ésser col·laborador d'"El Guerrillero" (1907-11) i director del "Diario de Valencia" (1912).

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lúcia i Mingarro, Lluís  (València, 1914 – Madrid, 1984)  Director cinematogràfic. S'inicià com a gerent de la firma Cifesa i actuà de cap de producció. Des del 1943 va dirigir els més diversos gèneres, especialment els dedicats al lluïment o llançament de figures de la cançó. Cal destacar els films Lola la Piconera (1951), Morena Clara (1954), Tómbola (1962), etc.

49 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Lucindo, El  (València, 1814 – s XIX)  Periòdic absolutista. Editat a la impremta de Francesc Brusola, bé que alguns números foren reimpresos a diverses ciutats hispàniques. N'era director Just Pastor i Pérez, oficial de la secretaria de gràcia i justícia, i es distingí per un llenguatge especialment violent.

50 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Lucini  (Itàlia, s XVIII - Madrid ?, s XIX)  Família d'escenògrafs. Iniciada pels germans Francesc i Josep Lucini.

51 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Lucini, Francesc  (Reggio, Itàlia, 1789 - Madrid ?, 1846)  Escenògraf. Germà de Josep. Féu decorats per al teatre Municipal de Reus i el 1837 esdevingué acadèmic corresponent de San Fernando. Foren fills i deixebles seus Eusebi i Josep Lucini i Bidermann.

52 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaLucini, Frederic  (Barcelona ?, s XIX - Madrid ?, s XIX)  Escenògraf. Fou contractat per l'ajuntament de Madrid per a pintar al Teatro del Príncipe (1847-48).

53 EUROPA - BIOGRAFIA

Lucini, Josep  (Itàlia, 1770 – Barcelona, 1845)  Escenògraf. Féu decorats per al teatre de la Santa Creu de Barcelona i fou l'introductor a Catalunya de la perspectiva obliqua en escenografia. Germà de Francesc.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lucini i Biderman, Eusebi  (Barcelona, 1814 – Madrid, 1881)  Pintor. Era fill d'un pintor italià resident a Barcelona. El 1835 inicià un sojorn de dos anys a Itàlia. Fou escenògraf molt actiu. Treballà sobretot a València i a Madrid.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lucini i Biderman, Josep  (Barcelona, s XIX - Madrid ?, s XIX)  Escenògraf. Fill de Francesc i germà d'Eusebi. Col·laborà amb el seu pare, i amb ell anà a València i a Madrid.

56 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Lucocisterna, batalla de  (Càller, Sardenya, Itàlia, 29/feb/1324)  Batalla en la qual les tropes catalanes de l'infant Alfons (el futur Alfons III el Benigne), comandades parcialment per Guillem d'Anglesola, van vèncer els pisans. Aquesta batalla fou decisiva per al domini de Sardenya.

59 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lucrècia  (Mazzara, Sicília, s XIII - s XIV)  Amant de Jaume II. Tingué una unió circumstancial amb el rei, en el temps en què governava a Sicília. Fruit de l'enllaç fou un infant, anomenat també Jaume. En comunicà la naixença a Jaume II, quan aquest ja vivia a Catalunya, per mitjà d'un frare dominicà. El rei féu donar a Lucrècia un marit en la persona de Vanno de Bonavita, veí de Mazzara. Molts anys després, el 1324, el fill Jaume intentaria de ser admés a la cort del monarca.

58 EUROPA - ART

Inici páginaLucrècia  (Roma, Itàlia, 1804)  Escultura de guix de Damià Campeny (o Lucrècia morta). Fou enviada a Barcelona, com a tramesa reglamentària de pensionat, a l'Acadèmia de Sant Jordi. El 1833 l'autor la féu de marbre -es conserva a la Llotja de Barcelona-, i també n'hi ha una rèplica de bronze (Museu d'Art Modern de Barcelona). Figura sedent d'una gran perfecció, uneix un estricte classicisme a una suau melangia, i és considerada l'obra mestra de l'escultura neoclàssica catalana.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lucrecia  (l'Havana, Cuba, 1967 - )  Vocalista. Inicià els seus estudis de piano clàssic a sis anys amb Isolina Carrillo, autora del bolero Dos gardenias. El 1991 arribà a Catalunya amb l'orquestra femenina Anacaona, conservadora de la més pura tradició musical cubana. Aviat es convertí en habitual del circuit de clubs de Barcelona i Madrid. Entre els discs editats a Espanya cal destacar Cubáname (1999), en el qual col·laboraren Paquito D'Rivera i Chavela Vargas, i la col·laboració en l'espectacle Germanies 2007 de Lluís Llach. El 1996 compongué la banda sonora del documental Balseros, dirigit per Carles Bosch.

60 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lucrècia d'Alagno  (Nàpols, Itàlia, s XV - Itàlia, s XV)  Dama pertanyent a una família noble d'Amalfi, que durant molts anys fou la favorita d'Alfons IV el Magnànim a la cort de Nàpols. No reeixí a obtenir del papa l'anul·lació del matrimoni de la reina Maria a fi de fer-se ella reina de Nàpols. Molt famosa per la seva bellesa, fou cantada pels poetes d'aquella cort, com Joan Tàpia, Carvajales, Pere Torrelles i alguns d'italians. El rei procurà d'enllaçar la seva família amb cases nobles valencianes.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ludenya, Antoni  (Almussafes, Ribera Baixa, 1740 - Cremona, Itàlia, 1820)  Jesuïta i matemàtic. Entrà a la Companyia de Jesús el 1758. Exiliat per Carles III, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona. Fou membre de l'acadèmia de Màntua. Publicà diferents articles en revistes d'Itàlia i Geometriae et algebrae elementa (Camerino, 1791), Vera idraulica teoria (Cremona, 1817). El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaLudiente  (Lludient, Alt Millars Forma castellana del nom del municipi.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Luera i Carbó, Miquel  (Barcelona, 14/abr/1929 - 9/jun/1996)  Veterinari. S'ha especialitzat en cirurgia d'animals de companyia. Ha estat veterinari cirurgià del parc zoològic de Barcelona, president de la secció de cirurgia de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i director del Centre de Cirurgia Experimental de la Fundació Puigvert. Presidí el Vuitè Congrés Mundial de la World Small Animal Veterinary Association (Barcelona 1980).

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Luís i Pérez, Joan  (Borriana, Plana Baixa, 1874 – Madrid, 1934)  Eclesiàstic. Estudià al seminari de Tortosa i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic. En tornar a la Península el 1891, fou nomenat professor de dret públic de la Universitat Pontifícia de Tarragona. El 1903 ocupà la canongia doctoral de Múrcia, on fundà i dirigí "La Verdad". El 1907 passà a formar part del capítol de València, on, per encàrrec de l'arquebisbe, dirigí "La Voz", i ocupà la càtedra de dret administratiu de la Facultat Pontifícia Valenciana. El 1914 es traslladà a Toledo com a bisbe auxiliar i el 1921 fou nomenat bisbe d'Oviedo. De la seva obra, cal esmentar Cursus iuris publici eclesiastici i La personalidad de la mujer.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Luján de Saavedra, Mateo  Pseudònim de l'escriptor Joan Martí.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nèstor Luján i FernándezLuján i Fernández, Nèstor  (Mataró, Maresme, 1/mar/1922 – Barcelona, 22/des/1995)  Periodista i escriptor. Formà part, des del 1943, de la redacció de la revista "Destino" i en fou director (1958-75), en què consolidà la posició liberal del setmanari. També fou director d'"Historia y Vida" i col·laborador habitual d'"El Noticiero Universal" i de "La Vanguardia". Autor de diversos llibres, especialment sobre gastronomia, tauromàquia i viatges: Historia del toreo (1967), Libro de la cocina española (1970, amb J. Perucho), Viaje por las cocinas del mundo (1983), Diccionari Luján de gastronomiaInici página catalana (1991). El 1987 va iniciar una brillant carrera com a novel·lista amb Decidnos quién mató al conde, premi Plaza y Janés, La puerta de oro (1991), Les tres glorioses (1992), La Rambla fa baixada (1994) i Els fantasmes del Trianon (1995, premi Sant Jordi). És també autor de l'assaig Y Mussolini creó el Fascismo (1971), en col·laboració amb Luis Bettonica.

67 EUROPA - CULTURA

lul·lisme  (Europa, s XVII)  Referent a Ramon Llull. Nom genèric que reben les diverses formes de pensament derivades de l'obra de Llull, des de les que li són pròpies fins a les atribuïdes. Encara vivint el filòsof, ja a l'oct/1313, hi ha documentat a París un grup que continuava treballant en les seves obres entorn de la cartoixa de Vaubert i reconeixent per capdavanter Thomas Le Myésier, que vers el 1330 publicà les seves diverses síntesis lul·lianes (Electorium, Breviculum), la segona de les quals era destinada a seglars, amb abundància d'il·lustracions, i la primera constituïa una summa adaptada als estudis d'arts i de teologia de la universitat de París, amb inspiració, com les obres de Llull, antiaverroista, i per tant conservadora. Ja abans que s'arribés a publicar l'obra de Le Myésier, a València havia un grup lul·lià, actiu entre...  Segueix... 

68 MÓN - BIOGRAFIA

Vicente Lull SantiagoLull Santiago, Vicente  (La Plata, Argentina, 1949 - )  Arqueòleg i prehistoriador. Catedràtic de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993. El seu treball d'investigació s'ha centrat en la teoria de la interpretació arqueològica, en l'arqueo-ecologia mediterrània entre el IV i el I mil·lenni aC i en la prehistòria recent del sud-est de la península Ibèrica i les Illes Balears. Entre les seves publicacions destaquen: La "cultura" de El Argar. Un modelo para el estudio de las formaciones sociales prehistóricas (1983), Arqueología de Europa, 2250-1200 aC. Una introducción a la edad del bronce (1992, en col·laboració) i Cronología de la Prehistoria Reciente de la Península Ibérica y Baleares (1996, en col·laboració).

69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Lullén, vall de  (Serra de Portaceli, Camp de Túria Antic nom de la vall del monestir de Portaceli.

70 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaLuna  (Aragó, s XI – s XV)  Gran llinatge de rics-homes, que prengué el nom de la vila de Luna.

71 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Luna, Beatriu de  (Aragó, s XIV - Catalunya, s XIV)  Dama. Filla de Pere de Luna i d'Elfa de Xèrica. Fou la segona muller del comte Hug Folc II de Cardona, amb el qual tingué cinc fills: Joan Ramon Folc I, hereu del comtat, Beatriu, muller de Roger Bernat de Pallars, Hug, senyor de Bellpuig, Pere, bisbe de Lleida, i Anton, virrei de Sicília. A la seva mort, el seu marit es tornà a casar amb Isabel d'Urgell.

72 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Luna, comtat de  (Aragó)  Títol senyorial concedit el 1348 a Lope de Luna, senyor de Luna i de Sogorb. Passà successivament a la seva filla i hereva Maria, muller del rei Martí I de Catalunya-Aragó, al seu nét el rei Martí I de Sicília i al seu besnét Frederic d'Aragó i de Sicília. Havent revertit a la corona, la vila de Luna fou concedida com a senyoria al governador d'Aragó Joan López de Gurrea i López de Gurrea, i finalment, a la seva néta Maria López de Gurrea-Torrelles i de López Gurrea-Torrelles, dita La Rica Hembra, que fou muller de Joan d'Aragó i Jonquers, primer duc de Luna. Llur besnét Francesc d'Aragó i de Borja rebé (1608), en compensació per la pèrdua del comtat de Ribagorça, el comtat de Luna.

73 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Luna, Constança de  (Aragó, s XIV - 1353)  Dama. Filla d'Artal de Luna. Fou la muller del vescomte Roger Bernat III de Castellbó. Fills seus foren Roger Bernat IV, hereu del vescomtat; Margarida, muller de Bernat III de Cabrera, i Blanca, muller del comte Hug Roger II de Pallars. Restà vídua el 1350, i fins a la seva mort, fou tudriu del seu fill.

74 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Luna, ducat de  (Aragó)  Títol, concedit el 1495 a Joan d'Aragó i Jonquers, comte de Ribagorça. Passà als Azlor de Aragón, comtes de Guara, i als Ussía.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLuna, Elfa de  (Aragó, s XIV - Catalunya, s XIV)  Dama. Filla de Pere de Luna i d'Elfa de Xèrica, i germana d'Antoni i de Beatriu. Es casà amb Ot de Montcada, senyor de Seròs i Aitona. Fills seus foren Guillem, Pere, Joan Floriamont, Ot, Mateu i potser Simó.

76 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Luna y de Xérica, Antonio de  (Aragó, s XIV - Mequinensa, Baix Cinca, 1419)  Noble. Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d'Elfa de Xèrica i d'Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I. Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea. Urgellista, fou inculpat de la mort de l'arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia (1411) i, per tant, fou excomunicat. Per ajudar Jaume II d'Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer. Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al castell de Loarre, on es rendí cap a la fi del 1413. Bandejat, li foren confiscats els béns.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lunes i Boloix, Narcís  (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 15/gen/1913 - 20/set/1987)  Escriptor. D'estil popular, ha publicat, en poesia, Íntimes (1952), i en teatre, Dos secrets dins la nit (1956), El gran sotrac (1957) i Cançó de tots els temps (1978). Ha dirigit la revista "Mes".

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Luquian, Josep  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Frare dominicà. Fou proposat per a bisbe en diverses ocasions. És autor d'un tractat dogmàtic.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lurda d'Arenys  (Arenys de Munt, Maresme)  Capella (pop: Lurdes) del veïnat de Sobirans, a la plana boscosa de la Polla. S'hi celebren aplecs.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLurda de la Nou  (la Nou de Berguedà, Berguedà Santuari marià (pop: Lurdes), a poca distància de l'església parroquial. Fou erigit entre el 1880 i el 1885 per Antoni Comellas. És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb fonts i una piscina per a malalts.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lurda de Prats  (Prats de Lluçanès, Osona Santuari marià (pop: Lurdes), situat a la serra de Prats, prop de la vila, a 741 m alt. Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat el 1958 per l'arquitecte Josep M. Pericas.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Lurdilla  (Sinarques, Plana d'Utiel Caseria, al sud-est de la vila, al límit del terme.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Luschner, Joan  (Lichtenberg, Alemanya, s XV – Barcelona, v 1512)  Impressor. Establert a Barcelona, treballà amb Rosembach. Un cop instal·lat pel seu compte, treballà per a l'abadia de Montserrat (1499-1500), per a la Generalitat i per a l'Estudi General. Entre les seves diverses edicions (obres de Roís de Corella, Eiximenis, etc) excel·leix el Directorium inquisitorum, de N. Eimeric.

84 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Luz  (Barcelona, 15/nov/1897 – des/1898)  Revista modernista redactada en castellà. Tingué dues etapes: quinzenal la primera, del 15/nov/1897 al 31/gen/1898, i setmanal la segona, de l'octubre al desembre de 1898. Fundada pel mecenes i escriptor Josep M. Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo. Publicà els primers capítols de l'España negra, amb les il·lustracions de Regoyos.

Anar a:    Lord ]    [ Lori ]    [ Loz ]    [ Luci ]    [ Lud ]    [ Luna ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -