A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Maça ]    [ Maça de Liçana i ]    [ Maçana, la ]    [ Maçanet ]    [ Mace ]    [ Macia i N ]

No eviteu als vostres fills les dificultats de la vida, sinó millor ensenyeu-los a superar-les. (Louis Pasteur)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça (després, Maça de Liçana)  (Aragó, s XIII - País Valencià, s XVII)  Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d'aquell regne, amb Pere (I) Maça.

2 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Maça, Balasc (I)  (Aragó, s XIII)  Fill de Pere (I) Maça. Prengué part en la conquesta de València i de Múrcia. Es casà el 1228 amb Isabel Carròs, i foren pares de Balasc (II) Maça i Carròs.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça, Joan  (País Valencià, s XV)  Cavaller. El 1473, amb altres familiars seus, formava a les forces valencianes que anaren amb Joan II a ocupar Perpinyà enfront dels francesos. Hi passà el setge subsegüent, trencat després pels reforços que hi duria l'infant Ferran, el futur rei Catòlic.

4 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaMaça, Pere (I)  (Aragó ?, a 1229 - d 1245)  Ric-home de la mainada reial, senyor de Sangarrén. Des del 1229 figura sovint al costat de Jaume I. Participà en l'expedició a Mallorca. S'esforçà, durant el setge de la ciutat, a convèncer el comte d'Empúries que arribés a un acord amb els altres expedicionaris. Es destacà en la reducció dels sarraïns mallorquins refugiats a les muntanyes després de la presa de la ciutat. Restà a l'illa per ajudar Bernat de Santaeugènia en el seu govern després de la partida del rei. Participà també en la conquesta de Menorca (1231-32), acompanyà el rei a Montpeller el 1243 i prengué part en la fase final de la conquesta del País Valencià, especialment en els setges de Xàtiva i Biar (1244-45).

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça, Pere (II)  (País Valencià, s XIII – 1325)  Senyor de Vilamarxant. Fill i hereu de Balasc (II) Maça i Carròs i pare de Pere (III) Maça.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça, Pere (III)  (País Valencià, s XIV - Sogorb, Alt Palància, 1363)  Fill de Pere (II) Maça. Senyor de Vilamarxant. Tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d'Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V. Morí durant la guerra contra Pere I de Castella. Del seu segon matrimoni, amb Blanca de Liçana i de Luna, hereva dels Liçana, tingué Pere (IV) Maça i de Liçana.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça i Carròs, Balasc (II)  (País Valencià, s XIII)  Comanador de Montalbà a l'orde de Sant Joan. Fill de Balasc (I) Maça i de Isabel Carròs. Comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere (II) Maça.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça i de Liçana, Pere (IV)  (País Valencià, s XIV - Catània, Sicília, 1394)  Primer senyor de Moixent d'aquest llinatge. Al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya. Ric home d'Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380. El rei Joan I el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l'estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392; l'any següent lluitàInici página contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí. Es casà amb Isabel d'Alagó.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana, Blasco  (País Valencià, s XIV)  Noble. Senyor de Vilamarxant i del pla de Quart. El 1321 impedí el pas pel Túria d'unes càrregues de fusta destinades a la ciutat de València, tot exigint que li'n fossin pagats drets. Dessistí de la seva actitud quan tingué notícies que la capital valenciana mobilitzava forces contra ell.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana, Elisabet  (País Valencià, s XVII – 1666)  Filla d'Elfa Maça de Liçana i Maça de Liçana, i de Joan de Vall-llebrera. Muller de Francesc de Rocamora, primer comte de la Granja. El 1614 obtingué sentència definitiva a favor seu del plet iniciat pels Lladró de Vilanova, els quals, però, es quedaren Llutxent, Quatretonda, Benimaclet, Pinet, la Font de la Figuera, Terranova i Mandas. Alguns dels successors dels primers comtes de la Granja també es cognomenaren Maça de Liçana.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana, Gaspar  (País Valencià, s XV)  Fill il·legítim de Martí Maça de Liçana i Cornell, i germanastre de Pere (VI). Fou pare de Gaspar Maça de Liçana i Soler.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana, Joan  (País Valencià, s XVI)  dit el de Callosa. Fill de Gaspar Maça de Liçana i Soler. Inicià un plet contra els Lladró de Vilanova per a la possessió dels béns que tenien dels Maça de Liçana i guanyà (1570) Moixent, Novelda i el castell de Mola. El litigi continuà, però contra la seva filla, Elfa Maça de Liçana i Maça de Liçana.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana, Lluís  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Germà de Pere, al qual acompanyà a Perpinyà, a les ordres de Joan II, el 1473. Fou un dels qui sostingueren la capital rossellonesa contra l'atac francès que havia de ser desbaratat, al capdavall, per l'arribada de l'infant Ferran al front de reforços.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMaça de Liçana, Pere  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. Era senyor de Moixent. Fou militar ardit i fidel servidor de Pere III de Cerimoniós. El 1354 anà amb ell a l'expedició a Sardenya. Lluità després a la guerra contra Castella. Combatia al front valencià el 1357, a les ordres de l'infant Pere, oncle del rei. El 1363 caigué presoner dels castellans, a Sogorb. Morí en el captiveri. Deixà de poca edat un fill homònim. La seva muller Isabel Cornell, ja vídua, seria lloada a l'obra anònima Dispensació de la senyora de Moixent (1371).

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana i Carròs d'Arborea, Brianda  (País Valencià, s XVI)  Tia i hereva de Joan Maça de Liçana i Cascante. Féu donació de les seves propietats, el 1548, amb imposició de cognoms i armes, als Lladró de Vilanova (Lladró). Morí soltera.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana i Carròs d'Arborea, Pere (VII) dit el Modern  (País Valencià, s XVI – 1545)  Fill de Pere (VI) Maça de Liçana i de Rocafull. Fou governador d'Oriola i repressor dels agermanats d'Ontinyent i d'Oriola, lluita en la qual perdé una gran part del seu patrimoni. Amb Esperança Cascante foren pares de Joan Maça de Liçana i Cascante.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana i Cascante, Joan  (País Valencià, s XVI – 1547)  Fill de Pere (VII) Maça de Liçana i Carròs d'Arborea i d'Esperança Cascante. Fou legitimat pel rei Carles I i fou cinquè senyor de Moixent i de les altres senyories familiars i cavaller de l'orde de Sant Jaume (1528). En morir, intestat i sense fills de la seva muller Guiomar de Castro, les baronies i senyories de Monòver i Xinosa passaren als seus parents materns, els Cascante, i les de Moixent, Novelda, el castell de Mola, la Font de la Figuera, Terranova, Pinet, Benimaclet i Quatretonda, a la seva tia Brianda Maça de Liçana i Carròs d'Arborea.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMaça de Liçana i Cornell, Blanca  (País Valencià, s XV)  Muller de Pedro de Luna, baró d'Illueca i Gotor. Filla de Pere (V) Maça de Liçana i d'Alagó i germana de Martí i de Lluís.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana i Cornell, Lluís  (País Valencià, s XV – v 1464)  Noble (dit també Lluís Cornell). Fill de Pere (V) Maça de Liçana i d'Alagó i germà de Martí i de Blanca. Fou el marit de Constança de Ávalos y Tovar.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana i Cornell, Martí  (País Valencià, s XV)  Senyor de Moixent. Fill de Pere (V) Maça de Liçana i d'Alagó i germà de Lluís i de Blanca. Es casà amb Rafaela de Rocafull, germana del primer senyor d'Albatera. Fou el pare de Pere (VI) Maça de Liçana i de Rocafull.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana i d'Alagó, Pere (dit el Barbut)  (Xàtiva, Costera, s XV – Alacant, 1448)  Noble. Senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de Mola. El 1405 comandà les naus del rei Martí I quan passà a Sicília, i per finançar l'expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana (1412). Serví Alfons IV a Nàpols com a majordom i conseller. Fou governador d'Oriola i tinent de l'infant Joan, rei de Navarra. En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa. Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl. Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana i de Rocafull, Pere (VI)  (País Valencià, s XV)  Noble. Tercer senyor de les baronies i senyories de Moixent, Novelda, Monòver, la Font de la Figuera, el castell de la Mola, Xinosa i Pinet, dit el de la Batalla, pel desafiament que sostingué amb Francesc de Pròixida, comte d'Almenara. Heretà totes les senyories de la seva família vinculades al seu avi (Pere V), mort sense hereus, i als seus oncles Lluís, Joan Francesc i Caterina Maça de Liçana i Cornell. Serví Ferran II en la conquesta de Granada, i fou virrei interí de Sardenya (1478-79). Es casà amb Beatriu Carròs d'Arborea i de Mur, que li aportà les baronies de Terranova iInici página Mandas, a Sardenya.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana i Maça de Liçana, Elfa  (País Valencià, s XVI)  Filla de Joan Maça de Liçana. Es casà amb Joan de Vall-llebrera, senyor d'Agost, i foren pares d'Elisabet Maça de Liaçana.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana i Soler, Gaspar  (País Valencià, s XVI)  Fill de Gaspar Maça de Liçana. Fou pare de Joan Maça de Liçana.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maça de Liçana-Carròs d'Arborea Lladró de Vilanova, Pere  (País Valencià, s XVI - XVII)  Fill de Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, i germà de Ramon Lladró de Vilanova i de Mendoza. El 1604 fou titulat duc de Mandas (Sardenya). Morí sense fills.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Macabich i Llobet, Isidor  (Eivissa, Eivissa, 1883 – Barcelona, 1973)  Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica i fou l'organitzador i arxiver de l'Arxiu Històric d'Eivissa, adoptat i creat després oficialment per la diputació provincial (1938). Col·laborà en diversos diaris eivissencs. Són molt coneguts els seus estudis sobre folklore, com Romancer tradicional eivissenc (1954) i Costumbrismo I-II (1960-66). Amb tot, la seva obra cabdal és la Historia de Ibiza (4 volums, 1966-67). Publicà també llibres de poemes, en català i en castellà.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Maçana, can  (el Bruc, Anoia Antiga masia de la Guàrdia, que fou, als s XVIII i XIX, possessió de Montserrat, situada al coll de can Maçana, a la carretera de Manresa al Bruc, a l'encreuament amb la que va al monestir per Santa Cecília. Fou fortificada durant les guerres del s XIX, a causa de la seva posicióInici página estratègica.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maçana, la  (Font-rubí, Alt Penedès Caseriu, situada a la dreta de la riera de Llitrà (dita també, en aquest sector, riera de la Maçana), davant Guardiola.

28 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Maçana, la  (Güel, Ribagorça)  Caseria, al límit amb l'antic terme de Roda de Ribagorça, a la dreta de l'Isàvena.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maçana, la  (Ribes de Freser, Ripollès Veïnat, a l'esquerra del Freser, aigua avall de la vila.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maçana, la  (Camarasa, Noguera)  Poble. Fins al 1970 era del terme de Fontllonga, situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, al sector meridional de l'antic terme. Eclesiàsticament depèn de la parròquia de Fontllonga.

31 ANDORRA - MUNICIPI

Situació del Principat d'AndorraMaçana, la  (Andorra Parròquia: 61,2 km2, 1.230 m alt, 10.076 hab (2014), (o la Massana). La quarta, segons un ordre tradicional, de les set en què és dividit el Principat d'Andorra, a la vall de la ribera d'Ordino (dita també ribera de la Maçana), a la confluència amb la d'Arinsal, 5 km al nord d'Andorra la Vella. El territori comprèn els pics més alts d'Andorra (coma Pedrosa, 2.946 m alt, i el pic del pla de l'Estany, 2.851 m). Agricultura de secà (cereals i tabac), i vora el riu d'Arinsal s'estenen els prats de regadiu per al bestiar. Ramaderia, Esports d'hivern a Arinsal i indústria hotelera. L'augment demogràfic ha estat notable en els darrers anys, especialment a partir del 1970. El poble es troba a l'aiguabarreig del riu d'Arinsal i la ribera d'Ordino; l'església parroquial de Sant Iscle és esmentada ja el 839. El comú comprèn també els pobles d'Anyós, Pal, Arinsal, Escàs, Sispony, el Pui, Erts i l'Aldosa de la Maçana, les caseries de Jovell i de Pujol, el mas de Ribafeta, la farga d'en Rossell, el santuari de Sant AntoniInici página de la Grella i nombrosos cortals i bordes. Comú

32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Maçana, riera de la  (Rosselló Curs d'aigua de la comarca. Neix sota el coll de la Maçana, a l'Albera. Travessa els boscos de la Vall i les Colometes i desemboca al mar al grau de la Maçana d'Argelers. Al seu curs alt es localitza l'anomenada reserva de la Maçana, reserva biològica dins el bosc de les Colometes, de gran valor ecològic.

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Maçana, torre de la  (Argelers / Sureda, Rosselló Torre de defensa (812 m alt) emprada també com a torre de senyals, situada al sector marítim de l'Albera, al límit dels dos termes, a la divisòria d'aigües de la riera de la Maçana i de la de Vallbona. Fou bastida pels reis de Mallorca al s XIV, i és documentada amb el nom de torre de Perabona. Passà a ésser propietat de l'hospital de Sant Joan de Perpinyà. A la fi del s XVII tenia encara una guarnició de 23 homes.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maçana de Rajadell  (Rubió, Anoia Veure> Sant Martí de Maçana.

35 CASTELLA - BIOGRAFIA

Macanaz, Melchor Rafael de  (Hellín, Castella, 1670 – 1760)  Jurista i polític. Estudià a València i a Salamanca. El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d'establir-hi un govern igual al de Castella. Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva -amb el nom de San Felipe-, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l'arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l'excomunicà, cosa que provocà un Manifiesto de Macanaz com a rèplica.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMaçaneda, la  (Blanes, Selva)  Barri de la població, a la dreta de la riera de Blanes. Fins al 1603 pertangué al terme de Palafolls. Hi ha el santuari de l'Antiga, que correspon a la primitiva església de Santa Maria de Blanes.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maçaners  (Saldes, Berguedà)  Poble (1.263 m alt), situat als vessants septentrionals dels cingles de Costafreda, al vessant dret de la vall de Saldes. L'església de Sant Sadurní depèn de la Saldes.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maçaners  (Catalunya, s XVII)  Poeta. Sembla que era apotecari a Tarragona. El manuscrit Curiositat Catalana recull set poemes seus (dos sonets -un dels quals, O tu que de Cervera a Barcelona, elogi de Vicent Garcia, hom atribuí normalment a aquest i també a Joan de Bioxadors-, quatre dècimes i un romanç), i se'n coneixen dos més, també manuscrits. Fou citat per Vicent Garcia i molt elogiat per Baptista Mirambell.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maçaners i de Ribera, Salvador  (Barcelona, s XVII – 1714)  Polític. Membre de la Junta de Defensa de Barcelona durant l'atac de les forces de Lluís XIV (1697). Oposat a Felip V, fou nomenat cavaller per l'arxiduc Carles. Intervingué en la creació del port franc de Barcelona (1706) i fou conseller tercer de la ciutat. Morí en la defensa del setge de Barcelona.

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Maçanes  (Selva Veure> Massanes.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Maçanet, Bonanat de  (Illes Balears, s XIV)  Vice-almirall. El 1356 fou segon cap de l'expedició de reforç que, amb 6 galeres, passà de Barcelona a Sardenya a les ordres de Gilabert de Centelles.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMaçanet, Guerau de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Poeta. Conegut per les relacions literàries mantingudes amb altres poetes, com les tençons amb Gabriel Ferruç i la dedicatòria que fra Joan Basset va fer al seu Letovari. És autor d'una Dansa, en la qual pren com a motiu i tornada el tema poètic Mirant la flor de l'almelha, vestigi d'un tema anterior.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maçanet, Pere de  (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1196)  X Abat perpetu de Poblet (1190-96). Donà un fort impuls a les obres del monestir. El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya-Aragó la fundació del monestir de Piedra (Aragó), en un castell que el rei cedí a Poblet, i l'entrada de l'infant Ferran a Poblet. El rei decidí aleshores d'ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu. Morí pocs mesos després d'haver mort el rei.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maçanet, Pere de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Senyor del castell de Gallifa. En 1151 en féu donació al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Aquest correspongué amb la donació de dos masos i encomanà la fortalesa, reservant-se'n la potestat, al mateix Pere de Maçanet i als seus descendents.

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàMaçanet de Cabrenys  (Alt Empordà Municipi: 67,86 km2, 370 m alt, 781 hab (2014). Situat al peu del Roc de la Campana i del Roc de Frausa, a la vall alta del riu d'Arnera, a la Garrotxa empordanesa. El nord del terme és accidentat, al límit amb el Vallespir. Agricultura de secà, ramaderia (bestiar oví i boví) i producció d'electricitat. Explotació de pedreres i mines de talc. Hi era tradicional la fabricació de pipes. La població minva des de mitjan s. XIX. A la vila, que conserva restes de l'antic castell de Maçanet, destaca l'església parroquial de Sant Martí, d'origen romànic. Al mig de la plaça Major hi ha l'anomenada "maça d'en Rotllan", atribuïda a aquest heroi llegendari. Dins el terme hi ha els pobles d'Oliveda, Tàpies i els Vilars, el santuari de les Salines, així com diversesInici página urbanitzacions amb funcions de segona residència. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

46 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaMaçanet de la Selva  (Selva Municipi: 45,61 km2, 100 m alt, 6.963 hab (2014), (o Massanet). Situat al límit amb el Maresme, entre les Guilleries i la serralada de Marina. Territori boscat i abundant en materials volcànics. S'hi fan molt els arbres de ribera. Agricultura de secà (blat, llegums, farratge, arbres fruiters i vinya). La tradició ramadera és important (bestiar boví, oví i porcí) i també aviram. Indústria tèxtil (cotonera), metal·lurgica, química i alimentària, la majoria en el polígon industrial de Puigtió. Explotació forestal de les suredes per a l'obtenció de suro. Pedreres. Urbanitzacions. La població, després de diverses oscil·lacions, ha augmentat notablement en els darrers anys. La vila és prop de la carretera de Barcelona a Perpinyà i l'entroncament ferroviari dit l'Empalme; destaca l'església parroquial de Sant Llorenç, d'origen romànic. El municipi comprèn, també, el poble de Martorell de la Selva, diversos veïnats com el Pibeller, Oliva, la Serra, la Torre de Marata, Xarabau i Rovirola, l'antiga força de Cartellà, l'antic monestir de Valldemaria i l'hostal de cal Coix. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Escola - Taller d'Història

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Macarella  (València, Horta)  Llogaret i antiga alqueria (ant: Nacarella) dins l'enclavament de les Cases de Bàrcena, poble amb el qual forma un sol nucli.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Macarella, cala  (Ciutadella, Menorca)  Cala de la costa meridional, a ponent de la cala de Santagaldana. Prop hi ha la llacuna de la Macarella. Dins la cala, a ponent, hi ha la petita cala Macarelleta.

49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Macaret, na  (es Mercadal, Menorca Caseria d'estiueig, a ponent de l'entrada del port d'Addaia, davant l'illa Gran d'Addaia, que tanca pel nord cala Molí. Hom hi construí un moll de pescadors i una petita església. És centre d'expansió de la ciutat d'Alaior.

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMacaret, platja de na  (es Mercadal, Menorca Platja, del sector nord-occidental del port d'Addaia, prop de la qual han sorgit diverses urbanitzacions.

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Macari  (Illes Balears ?, s V)  Bisbe de Menorca. El 484, durant el domini dels vàndals sobre les illes Balears (427-534), fou cridat a Cartago, juntament amb els bisbes Elies de Mallorca i Opili d'Eivissa, per donar raó de la seva fe davant el rei vàndal Hunneric.

52 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Foia de BunyolMacastre  (Foia de Bunyol Municipi: 37,66 km2, 369 m alt, 1.262 hab (2014). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al fons de la foia, entre les conques dels rius Bunyol i Magre. El sud del terme és accidentat per la serra de Dosaigües. Més de la meitat del municipi és coberta de matollar. Els conreus són bàsicament de seca: cereals, oliveres, vinya i garrofers; al regadiu, s'hi conreen hortalisses, blat de moro i fruiters, malgrat que hi té poca importància. Hi té encara importància la ramaderia ovina. La població, molt afectada per l'emigració, s'ha recuperat darrerament gràcies a la proximitat de Bunyol. El poble, d'origen islàmic, es troba al peu d'un turó, on s'aixecava l'antic castell de Macastre, d'època islàmica; església parroquial dedicada a la Transfiguració. Formà part de la baronia, després comtat, de Bunyol. Àrea comercial de Bunyol. Ajuntament (en castellà)

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Macau i Vilar, Frederic  (Figueres, Alt Empordà, 1/gen/1917 – Barcelona, 1970)  Enginyer de camins i geòleg. Professor de la Universitat de Madrid. Treballà a les Illes Canàries i plantejà la modernització de l'estructura viària de Girona. Obres principals: Evolución sedimentaria del delta del Ebro (1962) i Geología, viento y geometría (1966).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Macaya i Sanfeliu, Lluís  (Barcelona, 1888 - Buenos Aires, Argentina, 1953)  Pintor i dibuixant. A l'inici de la seva carrera artística anà a Buenos Aires, on col·laborà en els principals diaris. Més tard tornà a Barcelona.Inici página Dibuixant d'escenes populars, treballà per a diverses revistes i participà a l'exposició de dibuixants humoristes del 1933. Conreà també l'aquarel·la i, abans de la guerra del 1936 tornà a Buenos Aires.

55 CATALUNYA - ART

MACBA  Sigla del Museu d'Art Contemporani de Barcelona.

87 EUROPA - BIOGRAFIA

MacDonald, Jacques-Étienne  (França, 1765 - 1840)  Militar napoleònic. Governador general de Catalunya des del 1810, en substitució del mariscal Augereau. Reformà els tributs, féu incendiar la catedral de Solsona i les poblacions de Manresa i Maià i ocupà el castell de Figueres. Cooperà amb Suchet en l'ocupació del País Valencià. Fou substituït pel general Decaen (1811). Els seus Souvenirs foren publicats el 1892.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Macé, Benet  (País Valencià, s XVII)  Impressor. Fill de Claudi. S'especialitzà en l'edició d'obres de caràcter religiós.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Macé, Claudi  (França ?, s XVII - País Valencià, s XVII)  Impressor. Pare de Benet. Era possiblement d'origen francès.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Macé, Vicent  (País Valencià, s XVII)  Impressor. Pertanyia segurament a la família d'impressors, però el seu parentiu amb ells no ha estat ben establert.

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Macedonski, Alexis  (Romania, 1884 – Illes Balears, 1971)  Pintor. Anà a Mallorca cap al 1940 i s'hi establí (Pollença, Deià i el Terreno). Pintava grans composicions al·legòriques, religioses, de traç i dibuix d'influència bizantina, amb colors vius i amb predomini dels blancs. Feia una pintura simbòlica, dins un cert fauvisme.Inici página Conreà també el retrat, amb una gran profunditat psicològica de concepció i una forma original estructurada, i donà més importància al color que a la línia. Fou el pare de Florita Macedonski.

85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Macedonski, Florita  (Pollença, Mallorca, 1936 - )  Pintora. Filla d'Alexis Macedonski.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mach i Escriu, Josep  (Barcelona, 1810 – Saragossa, Aragó, 1855)  Escriptor religiós i jesuïta (1825). Autor d'obres de pietat copiosament reeditades a Espanya i a Filipines: Mina riquíssima de gràcies e indulgències... (1852), Áncora de salvación (1854), Ramillete espiritual (1879), Tesoro del sacerdote (1861). Residí uns quants anys a Bèlgica (1835-49) i a Filipines.

84 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Machado Ruiz, Antonio  (Sevilla, Andalusia, 26/jul/1875 - Cotlliure, Rosselló, 22/feb/1939)  Poeta. Hom sol adscriure'l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l'actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren. Durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gen/1939 s'exilià.

61 ALGUER - BIOGRAFIA

Machín, Ambrós  (l'Alguer, 1580 - Càller, Sardenya, 1640)  Bisbe de l'Alguer (1621-27) i arquebisbe de Càller (1627-40). Fill de pare d'origen català. Mercedari, fou superior de la casa de Barcelona, provincial d'Aragó i mestre superior de l'orde. És autor d'uns comentaris a la Summa de Tomàs d'Aquino.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Macià  (Catalunya, s XIII - Cervera, Segarra, s XIII)  Pintor. Treballava per a l'església de Santa Maria de Bell-lloc el 1291.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMacià, Joan  (Canet de Mar, Maresme, s XVII - Vic, Osona, 1725)  Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol vigatà. És autor de diverses obres religioses, escrites en llatí.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Macià, pla  (Barcelona, 1932 – 1934)  Pla d'expansió de la ciutat, elaborat pel GATCPAC en col·laboració amb Le Corbusier i P. Jeanneret. Pretenia, entre altres coses, la reforma del nucli antic, una nova adaptació del pla Cerdà i una planificació de la ciutat.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Macià i Ambert "Bac de Roda"Macià i Ambert, Francesc "Bac de Roda"  (Roda de Ter, Osona, 28/mai/1658 – Vic, Osona, 2/nov/1713)  Polític austriacista i guerriller. Hereu per matrimoni de la masia del Bac de Roda (Osona). Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana. Fou un dels vuit personatges que amb llur signatura donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova (1705) amb les potències aliades. Durant la guerra fustigà les guarnicions i l'exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc (1705) i en la de Barcelona d'uns quants anys després, com a coronel de fusellers. El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries. Abandonada Catalunya pels seus aliats, continuà la resistència. En arribar el general borbònic Bracamonte a Vic (ago/1713), malgrat la promesa d'amnistia, continuà lluitant a la muntanya durant uns...  Segueix... 

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Macià i Bonaplata, Feliu  (Barcelona, 1838 – 1891)  Enginyer. Fou pensionat per la Diputació de Barcelona per estudiar els avenços de la química a l'Exposició Universal de Londres (1862). En redactà una memòria. Fou gerent de l'empresa ferroviària entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses. Ocupà eficaçment diversos càrrecs públics, com el d'alcalde de Barcelona i el de diputat a les Corts espanyoles per Vic i, repetidament, per Puigcerdà.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMacià i Gilabert, Josep  (Oriola, Baix Segura, 1908 – Barcelona, 1985)  Pintor. Ha fet exposicions individuals a la seva ciutat natal, a Barcelona, a Càceres i Taipeh (Formosa). Ha conreat amb bón èxit la pintura mural. És autor, entre altres obres, dels murals no figuratius de la Junta d'Obres del Port de Barcelona (1962).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Macià i LlussàMacià i Llussà, Francesc  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 21/oct/1859 – Barcelona, 25/des/1933)  Polític (anomenat popularment l'Avi Macià). Fill d'un gran propietari agrícola lleidatà, seguí la carrera militar. Tenia el grau de tinent coronel del cos d'enginyers quan s'esdevingué l'assalt a la redacció del "Cu-cut!" per part de la guarnició militar de Barcelona, fet al qual es negà a adherir-se públicament, com van fer els seus companys. Arran de la unió de les forces catalanistes dins el moviment de Solidaritat Catalana, s'hi sumà i es presentà a les eleccions per a diputat a corts pels districtes de Barcelona i les Borges Blanques. Havent resultat elegit a tots dos, es convertí en l'únic diputat solidari amb doble representació (1907). Per tots aquests fets fou separat de la seva destinació a Lleida i enviat a Santoña (Santander); refusant d'abandonar la seva representació parlamentària, fou expulsat de l'exèrcit espanyol. Després de la Solidaritat va ésser elegit novament diputat a corts...  Segueix... 

El seny, si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat, només serveix per tapar covardies. (Francesc Macià)

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Macià i Noguer, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Guerriller austriacista. Fill de F. Macià i Ambert. La seva àrea fou el Maresme, on sembla que abusà de la població civil. Retirat a França, tornà a Catalunya el 1718 i formà part de l'exèrcit francès. Posteriorment serví en l'exèrcit de l'emperador Carles VI.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMacià i Pons, Pau  (les Borges Blanques, Garrigues, mar/1917 – Barcelona, 5/mai/1980)  Pintor i cartellista. Conreà la pintura mural religiosa. El 1952 guanyà el premi del cartell anunciador del XXXV Congrés Eucarístic de Barcelona. També fou conegut com a il·lustrador. El 1946 fou nomenat professor de l'Escola Massana.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Macià i Vives, Carles  (Barcelona, 5/set/1921 - )  Escriptor. Professor mercantil. Guanyà el premi Joan Santamaria (1962), amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra (1964), amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera. Publicà La nostra terra de cada dia (1964, premi Víctor Català 1963) i col·laborà habitualment a "Cavall Fort". També ha publicat el recull de contes Fer córrer el temps (1979), les narracions La raverència i Un home contra el gel (1982), El temple de Xac-Mool (1978), Històries de prop i de lluny (1980) i Els remences Sobremunt (1992).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Macian i Blasco, Francesc  (Barcelona, 1929 – 1976)  Dibuixant i realitzador cinematogràfic. Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics. Dedicat des del 1950 a la publicitat i propietari dels Estudis Macian. El 1962 féu el curt metratge d'animació La Bíblia, després va fer el llargmetratge en color El mago de los sueños (1963-66). Patentà el procediment M-Technofantasy, que combina imatge real i dibuix animat, procediment que aplicà a Dame un poco de amor (1968) i Las bestias no se miran en el espejo (1974). Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita.

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMacians, es  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda de la parròquia i municipi.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Macias i ArauMacias i Arau, Pere  (Olot, Garrotxa, 14/jun/1956 - )  Polític. Enginyer de camins, canals i ports, fou col·laborador dels serveis d'estudis de Banca Catalana, i treballà a la direcció general d'urbanisme. Exercí la docència com a professor associat a la càtedra d'urbanisme i ordenació del territori (1989-92) i com a professor titular de legislació urbanística (1992-95) de l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. Militant de CDC des del 1977, fou escollit alcalde d'Olot el 1984, càrrec que ocupà fins el 1996 i que compatibilitzà amb els de vicepresident (1987-94), i president de la diputació de Girona (1994-96) i president del Consorci de la Costa Brava (1994-96) i de l'Associació Catalana de Municipis i Consells Comarcals (1995-96). Al jun/1996 fou nomenat conseller de medi ambient de la Generalitat de Catalunya, i el 1997 conseller de política territorial i obres públiques. L'any 2001 abandonà el càrrec, i des d'aleshores assumí diverses funcions en el si de CDC, en ple procés del relleu de Jordi Pujol al capdavant del partit. Entre el 2002 i el 2004 fou secretari general adjunt de CDC i també de la federació CiU. Després del pas de la federació a l'oposició, en les eleccions generals del 2004 es presentà com a senador, i fou designat portaveu de la federació a la cambra alta.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Macip, Gabriel  (Catalunya, s XVII)  Argenter i gravador. Treballà a Barcelona.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Macip, Josep  (Catalunya, s XVII - Barcelona, 11/set/1714)  Cap de voluntaris a la guerra de Successió. En 1713-14 fou tinent coronel del regiment de fusellers de la Ribera d'Ebre, durant el setge de Barcelona pels borbònics. Es distingí sobretot a la darreria de la resistència: el 5/ago/1714 participà a l'atac contra les bateries enemigues del convent de Jesús, i el 14 del mateix mes, al contraatac final que expulsà els borbònics del baluard de Santa Clara. Durant la batalla de l'11/set es baté pel centre de la línia, al sector del convent de Sant Agustí, prenguent part al contraatac sobtat que estigué a punt de treure els invasors del perímetre de laInici página ciutat, però, en arribar batallons enemics de refresc, calgué retrocedir. Morí en aquesta lluita.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Macip, Margarida Joanes  Veure> Joan de Joanes, Margarida.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Macip, Miquel  (Tortosa, Baix Ebre, s XVI – s XVII)  Erudit i canonge de Tortosa (1609). El 1629 dotà la festa local de Sant Ruf. És autor d'un índex de la documentació històrica de la ciutat, basat en bona part en els acords capitulars, i d'un episcopologi de Tortosa.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Macip, Pau  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 27/mar/1715)  Militar. Combaté contra els borbònics. Assolí el grau de capità. Durant la repressió que seguí a la capitulació de Barcelona de set/1714, fou detingut quan tractava de fugir a Mallorca amb el general Josep Moragues i el capità Jaume Roca. Tots tres foren torturats. Els penjaren i esquarteraren.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Macip, Sebastià  (Barcelona, s XVII)  Argenter. Treballà devers la meitat de la centúria. La seva obra palesa la plena introducció del barroc en els joiells de l'època.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Macip, Vicent  (València, 1475 – 1550)  Pintor. Influït pels primers pintors renaixentistes actius a València i per Rafael, l'obra del qual devia conèixer en un probable viatge a Itàlia durant el seu període de formació, inicià l'evolució de la pintura valenciana del quatre-cents vers l'estil rafaelista. Durant molts anys ha estatInici página difícil de diferenciar les seves obres de les del seu fill, Joan de Joanes. Pintures documentades d'ell són les del retaule major de la catedral de Sogorb (1530-35), i El baptisme del Salvador, a la catedral de València. Se li atribueixen, a més, Sant Francesc de Paula, L'adoració dels reis i El descendiment de la creu.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Macip, Vicent Joan  (País Valencià, 1555 - v 1606)  Pintor. Fill i deixeble de Joan de Joanes, amb qui col·laborà en el retaule de Bocairent. Dirigí el taller familiar després de la mort del seu pare, l'estil del qual mantingué en obres com L'oració de l'hort i El descendiment.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan Macip i Navarro "Joan de Joanes"Macip i Navarro, Joan "Joan de Joanes"  (València, v 1510 - Bocairent, Vall d'Albaida, 21/des/1579)  Pintor. Fill de Vicent Macip. Juntament amb Morales, és un dels més afortunats creadors de temes religiosos del Renaixement espanyol; menys precís que el seu pare en les formes, prefereix un cert esfumat, que dóna a les seves figures una típica blanesa leonardesca. Té un colorit lluminós i, en general, reacciona contra els efectes de perspectiva arquitectònica propis del principi de segle, mentre que el paisatge és un element decoratiu més, sense el caràcter narratiu del segle anterior. Un dels temes que representà amb més freqüència és el Sant Sopar, de la qual es conserven diverses versions, totes amb una certa influència de la de Leonardo de Milà. Un altre tema molt repetit és el del Salvador Eucarístic, representació de Crist, de mig cos, amb la Sagrada Forma a la mà dreta i el Sant Grial a l'esquerra. Fou també un dels pintors renaixentistes marians més importants, amb...  Segueix... 

Anar a:    Maça ]    [ Maça de Liçana i ]    [ Maçana, la ]    [ Maçanet ]    [ Mace ]    [ Macia i N ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -