A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Malg ]    [ Mallaf ]    [ Mallor ]    [ Mallorca D ]    [ Malp ]    [ Maluq ]

Allò que fou dur de patir, és dolç de recordar. (Sèneca)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malgaulí d'Empúries  Altre nom del comte Ponç VI d'Empúries.

2 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Malgaulí d'Empúries  (Sardenya, Itàlia, s XIV)  Cavaller. Pertanyia a la branca bastarda del casal emporità, després legitimada, establerta a Sardenya. Hi posseïa les senyories d'Orroholi i San Mossai. Contribuïa als serveis de defensa de l'illa amb un cavall armat i un d'alforrat.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malgovern  (Lleida, SegriàPartida, al sector de la dreta del Segre, a l'oest de la ciutat.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malgrat  (Cervera, SegarraPoble, dins l'antic terme de la Prenyanosa. Situat a la dreta de la ribera de Sió, davant el cap del municipi. L'església de Santa Maria, esmentada ja el 1104, és d'origen romànic, però moltInici página restaurada; és sufragania de la de Sant Miquel de Prenyanosa. Damunt el poble hi ha, aturonades, les restes de l'antic castell de Malgrat, esmentat ja el 1078 dins la marca de Berga, que fou possessió de Santa Maria de Solsona.

5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Malgrat, es  (Calvià, Mallorca OccidentalIllot de la costa sud-oest de l'illa, al sud de Santa Ponça.

6 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeMalgrat de Mar  (MaresmeMunicipi: 8,85 km2, 4 m alt, 18.417 hab (2014). Situat al límit amb la Selva, a la zona litoral del delta de la Tordera, al nord-est de Mataró. El relleu és parcialment accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral i està drenat per la Tordera i la riera de Palafolls. La costa és formada per extenses platges sorrenques. Al sector muntanyós, cobert de pins i alzines i d'unes grans extensions de garrigar, hom havia explotat unes mines de ferro. L'agricultura de secà (vinya, cereals, mongetes, patates, faves, pèsols i arbres fruiters); conreus de regadiu a la plana, principalment hortalisses i verdures, que aprofita l'aigua de la Tordera i del subsòl. Instal·lació d'hivernacles per a productes que no són de temporada. Però els grans motors de l'economia local són la indústria, molt diversificada (química, metal·lúrgica, maquinària i tèxtil), i el turisme (importants establiments hotelers i residencials), que han estat les causes del gran creixement...  Segueix... 

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malgrat de Noves  (Noves de Segre, Alt UrgellDespoblat (810 m alt), a l'esquerra del riu de la Guàrdia, dins l'antiga vall d'Aguilar. Pertanyia al vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Malilla  (València, HortaPartida i antiga alqueria, dins el terme de la ciutat, vora la Fonteta de Sant Lluís.

9 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaMall, Sant Esteve del  (la Pobla de Roda, RibagorçaVeure> Sant Esteve del Mall.

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaMalla  (OsonaMunicipi: 11,03 km2, 580 m alt, 266 hab (2014). Situat al centre de la plana de Vic, a l'esquerra del Gurri, afluent del Ter, al sud de Vic. A la zona muntanyosa, a l'oest, accidentat pel serrat del Vilar, hi ha pinedes, alzinars i rouredes. Economia agrícola de secà (cereals d'hivern i farratge). La ramaderia hi és important: bestiar boví, oví i porcí; també hi ha cria d'aviram. La població, que tendeix a disminuir, es troba disseminada en masies de gran tradició i interès arquitectònic, com les Vinyes, el Ricard, la Font, el Bolló o el Prat. El poble és dominat per l'església parroquial de Sant Vicenç, romànica del s XI, amb tres absis, el major dels quals és destruït. Dins el terme, al puig de Castelló, es troben les ruïnes de l'antic castell de Malla. El municipi comprèn, a més, les quadres del Ral i de Torrellebreta, el veïnat de l'Albanell i la masia d'Aigüespartides. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malla, Arnau de  (Malla, Osona, s XI - Catalunya, s XII)  Eclesiàstic. Nom amb què és conegut Arnau Ènnec. Fou abat d'Amer (1051-1102) i bisbe de Vic (1102-09). La seva elecció tingué lloc després d'una llarga seu vacant i de la deposició del bisbe intrús Guillem Berenguer (1100-01). Erigí la canònica augustiniana de Manlleu, consagrà les esglésies de Sant Miquel d'Ordeig i d'Aiguafreda i redactà un codi de sinodals vigatanes.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malla, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Fou procurador de Bernat de Cabrera fill al temps en que aquest era processat. Tingué la castellania de Montsoriu. El 1372 fou un dels qui més es destacaren reclamant de Pere III el Cerimoniós la rehabilitació dels Cabrera.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMalla, Felip de  (Barcelona, v 1370 – 1431)  Teòleg, polític i eclesiàstic. Estudià a les universitats de Lleida i de París, on explicà lletres sagrades; des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi. Intervingué decisivament en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d'Antequera i en la liquidació del Cisma d'Occident, i dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l'obediència de Benet XIII. El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a la tiara pontifícia. Fou diputat de la generalitat (1425). Residia a l'edifici anomenat actualment Casa de l'Ardiaca, on tenia la seva magnífica biblioteca. Fou primordialment un brillant predicador, culte i retòric, d'estil pompós i solemne, amb citacions llatines sagrades i profanes, molt escaient a la cort, on tot sovint predicà, i en ambients intel·lectualitzats. Se'n conserven una vintena de sermons, datats entre el 1408 i el 1414, i els dos parlaments que pronuncià a la festa de la gaia ciència de Barcelona, el 1413, davant el rei Ferran. La seva obra de més volada fou el tractat ascètic Lo pecador remut.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Malla, riera d'en  (Barcelona, BarcelonèsConstrucció que recollia les aigües del pla de la ciutat, perilloses per a la ciutat, i en vessaven l'aigua a mar. Donat per concessió reial. Era formada per la confluència de les rieres de Sant Gervasi i de Gràcia al Camp d'En Tuset, i el seu recorregut fins a la mar fou canviant.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malla i Call, Ramon  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 4/set/1922 - Lleida, 18/abr/2014)  Bisbe de Lleida (1968-99). Rebé l'ordenació sacerdotal l'any 1948 i l'episcopal el 1968. En l'etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, on viuen 70.000 persones, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se Barbastre-Montsó. Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada, nunci del Vaticà a l'estat espanyol, que l'obligava a tornar a l'Aragó més d'un centenar d'obres d'art de les parròquies de la Franja segregades de la diòcesi de Lleida, que es conserven al Museu Diocesà de Lleida.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMallabecs  (NogueraDespoblat de la vall d'Àger, dins de la comarca. Pertangué a la pabordia de Mur, i posteriorment passà a dependre de l'arxiprestat d'Àger.

17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mallades, les  (Bétera, Camp de TúriaAntigues instal·lacions ramaderes que, a partir del 1940, foren convertides en casernes militars i posteriorment en centre d'instrucció i de reclutament.

18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Malladetes, cova de les  (Barx, SaforCova amb jaciments prehistòrics (pop: de les Mallaetes), una de les que volten el Mondúver. Hi han estat trobats vestigis del paleolític superior: indústries gravetianes al fons, continuades per altres de solutrianes i més tard per epigravetianes. Al nivell superior hi ha un estrat neolític amb ceràmica decorada. Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallafré i Gavaldà, Joaquim  (Reus, Baix Camp, 1941 - )  Traductor. Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra i fou professor a la Universitat de Tarragona. Adquirí renom per la seva acurada traducció de l'Ulisses de James Joyce (1981). Posteriorment ha traduït, entre d'altres, Vida i opinions de Tristam Shandy (1993), de L. Sterne i el teatre complet de S. Beckett (1996), i ha publicat la traducció revisada de l'Ulisses (1996) i la d'Un viatge sentimental de L. Sterne (1996). El 1993 guanyà el Premi Nacional de Literatura Catalana per l'assaig Llengua de tribu i llengua de polis: bases d'una traducció literària (1991). El 1998 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallart i Cutó, Josep  (Espolla, Alt Empordà, 1897 – Madrid, 1989)  Pedagog. Estudià a Barcelona, Ginebra i Berlín. Fou professor de diversos centres especials de preparació professional. Ocupà el càrrec de secretari del Comitè Nacional de l'Organització Científica del Treball. Pertanyia a diverses corporacions internacionals en el camp pedagògic. A més de col·laborar a revistes especialitzades i de traduir textos estrangers, alguns d'ells de Pestalozzi, publicà obres originals, com La educación activa (1925), La Escuela del Trabajo (1928), LaInici página escuela productiva (1928), La formación profesional en España (1933) i d'altres.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallart i Guimerà, Lluís  (Barcelona, 1932 - )  Antropòleg. Visqué al Camerun, amb la tribu Evuzok, entre 1961 i 1968. Ha estat professor a les universitats de Nanterre i Rovira i Virgili de Tarragona, i ha publicat nombroses treballs, entre els quals Un poble africà, etnologia i pastoral (1971), Medicine et pharmacopée Evuzok (1977), Sóc fill dels Evuzok (1992) i Ser hombre, ser alguien: ritos e iniciaciones en el sur del Camerún (1993).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mal-lleó, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou un dels designats per a combatre a Bordeus al costat de Pere II el Gran.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallol  (Catalunya, s X)  Segurament vescomte d'Urgell. Tenia un fill anomenat Simplici. Hom no ha pogut establir si aquests personatges pertanyien al mateix llinatge del vescomte Guillem que, el 988, rebria la vall de Castellbó i seria cap de nissaga conegut dels vescomtes d'aquest nom.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallol, Arnau  (Catalunya, s XIV – Sicília ?, Itàlia, s XV)  Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de Martí el Jove. En 1398 figurava entre els principals capitans reialistes de l'illa.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallol, Berenguer  (Barcelona, s XIII)  Navegant i mercader. Fou parent de Ramon Marquet i home de confiança de Pere el Gran, el qual li va encomanar que dugués la reina Constança i els infants Jaume, que seria el rei Jaume II, i el futur Frederic II de Sicília, així com la infanta Violant, a Sicília. Tot i que era marí civil, acomplí les funcions d'almirall de la corona i es distingí en la defensa de Barcelona, quan aquesta ciutatInici página fou atacada l'any 1285 per l'esquadra de Felip III de França.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallol, Bernat  (Catalunya, s XIV - Santes Creus, Alt Camp, 1428)  Cronista. Monjo de Santes Creus. És autor d'una història de Catalunya, inèdita, referent al s XIII i d'un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus. Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós (s XVI).

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mallol, el  (la Vall d'En Bas, GarrotxaVila (500 m alt), situada a l'esquerra del Gurb, prop del seu aiguabarreig amb el Fluvià, als vessants d'un turó, damunt el qual hi ha les ruïnes de l'antic castell del Mallol, esmentat ja el 1176, que fou residència dels vescomtes de Bas. L'església de Sant Just és esmentada al s XIV. L'actual església parroquial (Sant Bartomeu) fou bastida, probablement, damunt la del castell, al s XVIII. Fou la capital de l'antic terme de Sant Privat d'En Bas.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallol, Ferrer  (Barcelona, s XIII)  Ciutadà. Féu prèstecs importants a l'infant Pere, el futur Pere II. El 1285, regnant ja aquest monarca, fou nomenat titular dels consolats català i sicilià a Tunis.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallol, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Humanista. El 1790 fou nomenat per cobrir una càtedra a Reus. Versificà en llatí. Formulà la teoria que es llatinitzessin sempre els cognoms quan hom escrivia en llatí, tal com s'havia fet ja, molt sovint, durant bona part de l'edat mitjana.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallol, Llorenç  (Catalunya, s XIV)  Poeta. Va prendre part en els actes organitzats pel Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa amb el poema titulat Vers figurat, espècie d'al·legoria mística. Més interès té el seu Escondit, composició escrita en 132 versos, que presenta paral·lelismes amb les composicions de Canzionere de Petrarca pel fet que totes dues obres procedeixen dels escondits de la poesia provençal.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMallol i Bosch, Macià  (Tarragona, 1876 – Barcelona, 1960)  Polític. Membre d'Acció Catalana, seguí Rovira i Virgili quan fundà Acció Republicana de Catalunya (1930), per lo qual signà el pacte de Sant Sebastià (1930). Fou governador civil de Tarragona els primers mesos de la República. Anà a l'exili des del 1936 i retornà el 1947.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallol i Casanovas, Ignasi  (Tarragona, 1892 – Bogotà, Colòmbia, 1940)  Pintor i pedagog. Format en institucions privades d'ensenyament d'art, entre les quals la d'Alexandre Galí, després d'una estada a París s'establí a Olot, on es dedicà a la pintura de paisatges amb tonalitats plenes de llum. Fou un dels principals representants de l'escola d'Olot. Amb l'escultor Rebull dirigí més tard una escola d'art a Tarragona. Durant un quant temps formà part del grup Les Arts i els Artistes, de Barcelona. El 1939 s'exilià a Colòmbia.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallol i Suazo, Josep Maria  (Barcelona, 1910 – 1986)  Pintor i dibuixant. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Inicialment, amb el pseudònim de Lollam, dibuixà en setmanaris infantils. Posteriorment es dedicà a la pintura de natures mortes i figures, gènere dins el qual és considerat un dels representants típics de l'estil acadèmic. Obtingué diversos premis de pintura, entre els quals el de la I Biennal Hispanoamericana.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallol i Suazo, Lluís  (Barcelona, 1900 – 1968)  Dibuixant i il·lustrador. Germà de Josep Maria. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou un dels dibuixants més actius de la revista "En Patufet". S'hi mostrà influït per Junceda. També és autor d'ex-libris notables. Participà en diverses exposicions col·lectives de dibuixants humorístics celebrades a Catalunya.

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMallola, la  (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)  Urbanització, situada al nord del poble, sobre l'autopista de Tarragona.

35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Malloles  (Perpinyà, RossellóAntic poble i actual barri al sud de la ciutat. Esmentat ja el s. X, es despoblà durant el s. XIV, a benefici de Perpinyà. L'església de Santa Maria és documentada el 1155; el s. XIII era una localitat fortificada prou important (el 1241 Jaume I hi féu publicar les constitucions de pau i treva per al Rosselló). La capellania fou unida a la comunitat de Sant Joan de Perpinyà el 1428.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mallolís  (Farrera de Pallars, Pallars SobiràDespoblat (1.251 m alt), situat a l'esquerra de la riera de Mallolís, que amb la de Farrera aflueix al barranc de Burg, a l'oest del cap del municipi. L'església parroquial és dedicada a sant Martí.

37 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Mallorca  (Mallorca OccidentalNom antic de Palma de Mallorca.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mallorca  (Illes BalearsNom popular de tot l'arxipèlag (per contraposició a Catalunya i al País Valencià).

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Situació de l'illa de MallorcaMallorca  (Illes Balears Illa de la Mediterrània occidental: 3.640,11 km2, 875.277 hab (2014), cap: Palma de Mallorca. La més gran de l'arxipèlag balear (illes Balears). GEOGRAFIA FÍSICA.- De perímetre semiquadrangular, és constituïda per una alta cadena alpina, la serra de Tramuntana, al nord; una serra d'escassa altitud, les serres de Llevant, al sud-est, i una plana intermèdia. La serralada de Tramuntana s'estén en direcció sud-oest - nord-est, formant una àmplia faixa d'un centenar de quilòmetres de llarg des de sa Dragonera fins al cap de Formentor, per 15 km d'ample, que culmina al sector central en el puig Major (1.445 m alt) i altres nou cims de més de 1.000 m. El vessant sud és suau, però el septentrional cau bruscament sobre el mar i forma una costa abrupta i rectilínea. Únicament als extrems nord-est i sud-oest, dóna lloc a una costa articulada, amb la profunda badia i la cala Pollença alInici página nord-est, i el port d'Andratx i Santa Ponça al sud-oest. Els materials d'aquesta...  Segueix... 

111 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mallorca, Alícia de  Veure> Alisa (filla de Ferran de Mallorca).

40 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Mallorca, batllia de  (Illes Balears, 1428 – 1788)  Demarcació de l'orde de l'Hospital, erigida per un capítol celebrat a Rodes sobre l'antiga comanda de Mallorca. La primitiva comanda hospitalera fou creada arran del repartiment de l'illa, després de la conquesta per Jaume I de Catalunya-Aragó. Comprenia una alqueria i terres per a mantenir trenta cavallers i l'edifici de la drassana de la ciutat. El 1239 tenia ja comanador propi, i aixecà tot seguit l'església de Sant Joan, a la ciutat. El 1314 se li uniren els béns de l'antiga comanda templera de Mallorca: el 1228 els templers havien rebut de Jaume I, en el repartiment de l'illa, el castell de l'Almudaina, 525 cavalleries de terra, 365 cases, 54 obradors i molins i 122 alqueries a Palma, Pollença i Montuïri; el primer comanador fou Bertran d'Arlet, i la comanda esdevingué, amb noves...  Segueix... 

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mallorca, Bernardí de  (Palma de Mallorca, s XVIII)  Frare caputxí. Fou lector de filosofia i teologia al convent de Palma. Escriví en castellà i en llatí obres religioses, dins una línia lul·lista molt estricta. És autor també de la comèdia en vers El ángel del Oriente i de diverses poesies.

42 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Mallorca, bisbat de  (Illes BalearsDemarcació de l'església catòlica. Té per capital Palma i que comprèn l'illa de Mallorca i la de Cabrera. Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca; però esdevingué diòcesi independent el 1795. Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca. De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies. Actualment té 26 arxiprestats, dividits enInici página quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal. L'origen de la diòcesi és obscur. El 484 n'era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un concili de Cartago. Deuen ésser de la fi del s V les basíliques de Santa Maria del Camí, Son Peretó (Manacor) i sa Carroja (Portocristo), de les quals s'han...  Segueix... 

43 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Mallorca, capitania general de  (Illes Balears Veure> Balears, capitania general de.

44 ILLES BALEARS - ART

catedral de MallorcaMallorca, catedral de  (Palma de Mallorca)  Temple principal de la diòcesi de Mallorca. Començada a construir a mitjan s XIII i continuades les obres fins al començament del XVII. Hi treballaren importants arquitectes: Jaume Mates, Guillem ses Oliveres i Pere Morei (s XIV), Pere Massot, Llorenç Tosquella, Guillem Sagrera, Joan Sagrera i Arnau Piris (s XV), a més dels Sagrera i els Vilasolar, al s XVI. La porta principal de la catedral, del final del XVI, és de Miquel Vergés i, entre el 1852 i el 1887, Peyronet treballà en la façana principal. A. Gaudí també intervingué, al començament del s XX, en certes reformes interiors. El conjunt és una magnífica planta de 121 m de fons per 51 d'ample i 62 d'alçada màxima. Presenta tres naus, la central més alta que les laterals. Un airós sistema de contraforts majors i menors aguanta la gran fàbrica pètria, que presenta arcbotants dinàmics que contraresten l'impuls de les voltes. Les figures de sant Pere i sant Pau i la imatge de la Verge al mainell (avui al Museu) de la façana del Mirador, la més gòtica, són obra de Guillem Sagrera, l'arquitecte més important que ha donat Mallorca.

45 ILLES BALEARS - ESPORT

Mallorca, Club Esportiu  (Palma de Mallorca, 1916 - )  Entitat esportiva. Creada bàsicament per a la pràctica del futbol. Jugà a l'estadi Lluís Sitjar, conegut a nivell popular per es Fortí, i el 1999 es traslladà al nou estadi olímpic de Son Moix. Després d'algunes temporades a segona, la temporada 1986-87 pujà a primera. Posteriorment, baixà de categoria per recuperar-la el 1997. Situat entre els primers de la taula, disputà elInici página 1999 la final de la Recopa d'Europa. Ha estat en diverses ocasions finalista de la copa del Rei.

46 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Mallorca, conquesta de  (Mallorca, 3/set/1229 – 1231)  Campanya militar de Jaume I de conquesta de l'illa, en poder dels musulmans. El rei, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, per establir una base de penetració cap a la Mediterrània i per engrandir els seus regnes. Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l'enlluernà. Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí Abü Yahyè, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas. La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta. El 3/set/1229 un estol format per 155 embarcacions partí de Salou, Cambrils i Tarragona: tota la mar semblava blanca de les veles, diu la crònica de Jaume I...  Segueix... 

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mallorca, Ferran de  (Illes Balears, 1316 - d 1342)  Baró d'Omeladès i senyor de Vernet. Fill pòstum de l'infant Ferran i de la seva segona muller, Isabel d'Ibelin, i germà de Jaume III de Mallorca, el qual havia de succeir, per disposició de Sanç de Mallorca, si li premoria sense fills. Fou criat a la cort de Nàpols per la seva tia la reina Sança, muller del rei Robert I. El 1338 passà a Xipre, on el 1340 es casà amb Esquiva, filla del rei Hug IV de Xipre. Desavingut amb aquest, fugí de l'illa, on deixà la muller i la filla, Alícia de Mallorca.

48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mallorca, Gaietà de (Antoni Deyà i Tortellà)  (Palma de Mallorca, 1707 – 1767)  Historiador i caputxí. Entrà a l'orde en 1725. Estudià filosofia a Palma i teologia a València. Després de fer nova estada a Mallorca residí a València i a Alacant, on sobresortí com a orador sagrat. Tornat a Mallorca, es lliurà intensament a la investigació, tot fent grans recerques als arxius. Durant aquest període fou catedràtic de filosofia. Publicà les obres Misceláneas históricas de Mallorca, en vuit volums, Loseta ilustrada (1746) i Resumpta histórica, corográphica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza (1751). Deixà inèdits d'altres treballs, entre ells un tractat sobre medalles romanes trobades a Mallorca, un apèndix a la Història de Binimelis, i el curiós assaig Antiglorias de Mallorca, que és una rèplica a les Glorias de Mallorca publicades per Serra i Ferragut el 1775.

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMallorca, Manuel Maria de  (Palma de Mallorca, 1761 – 1793)  Frare caputxí. Prengué l'hàbit el 1777. Tingué prestigi com a predicador. Deixà escrits sermons i poesies.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mallorca, Mercader de  Altre nom amb que era conegut el poeta Bernat de Palaol.

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mallorca, Pagà de  (Illes Balears ?, a 1314 - Llucmajor, Mallorca, 1349)  Fill natural de l'infant Ferran de Mallorca i nét del rei Jaume II. Es casà abans del 1343 amb Blanca de Salelles, filla del ric mercader Ramon de Salelles. El 1343 era cap de les tropes que guardaven la marina d'Andratx en la guerra de Jaume III de Mallorca contra Pere el Cerimoniós. El 1344 era capità del castell de la Roca, al Rosselló, i es veié obligat a rendir-se a les forces del Cerimoniós; fet presoner, fou exiliat a Marsella i després bescanviat. Participà, portant l'estendart reial, al costat del seu germà Jaume III, a la batalla de Llucmajor, on morí. Enterrat a l'església de Llucmajor, el 1368 fou traslladat a la seu de Mallorca.

52 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Mallorca, regne de  (Illes Balears, 1276 - 1349)  Territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca. La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalano-aragonesa sota Jaume I el Conqueridor. En el seu testament, atorgat el 21/ago/1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca. El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà. Després de la mort de Jaume I, el 1276, a València, Pere II de Catalunya-Aragó arrencà del seu germà Jaume II una concòrdia (1279) per la qual aquest es reconeixia feudatari del rei de Catalunya-Aragó per a si i per als seus successors. Es comprometé a acudir cada any a les corts de Catalunya...  Segueix... 

54 ILLES BALEARS - ESPORT

Inici páginaMallorca, Reial Club Esportiu  Veure> Club Esportiu Mallorca.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mallorca, Roderic de  (Illes Balears, s XIV)  Escriptor. Fou tingut per heterodox. Les seves obres no són conegudes.

53 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Mallorca, taifa de  (Illes Balears, 1076 – 1231)  Taifa independent. Comprenia la totalitat de l'arxipèlag de les Balears, constituïda com a conseqüència de la derrota dels Ban? Mug?hid de Dénia (que també governaven Mallorca) per part del rei de Saragossa al-Muqt?dir. El valí de Mallorca, aleshores 'Abd All?h al Murtada, se n'autoanomenà emir. En temps del seu successor, Mub?šir N?sir al-Dawla, fou signat l'acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III i l'arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisano-catalana (1114-15) contra les Illes. L'èxit cristià comportà, tanmateix, l'annexió de les Balears a l'imperi almoràvit. Un segon període independent s'inicià posteriorment, el 1158, amb l'entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203. Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou governada per la dinastia dels Ban? Ganiya, l'últim dels quals, 'Abd All?h ibn Ish?q ibn G?niya, la perdé definitivament enfront del califa al-N?sir.

56 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Mallorca Dominical  (Palma de Mallorca, 14/feb/1897 - 29/des/1901)  Setmanari. Fou dirigit per Bartomeu Ferrà i Perelló i era de tendència regionalista i catòlica.

57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Mallorca Nova  (Barcelona, 1937 – 1938)  Revista ciclostilada quinzenal. Promoguda pels mallorquins residents a Barcelona. Informà de la situació de les Illes durant la guerra civil. Fou dirigida per Francesc de Sales i Aguiló.

58 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaMallorques  (Illes Balears Antic nom de l'illa de Mallorca i de Palma de Mallorca i, més sovint, del conjunt de les Balears.

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mallorques, Bernat de (o Bernat de Palol)  (Illes Balears, s XIV - Catalunya, s XIV)  Escriptor. Natural de Mallorca, segons creença general. És autor, entre altres obres, d'una cançó que es popularitzà en el seu temps i que arribà a ésser utilitzada en un càntic del Misteri d'Elx. Aquesta composició, que es pot inscriure en el gènere de comiat-maldir, conserva els esquemes de la lírica dels trobadors.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mallorques, Pere de  (Catalunya, s XV)  Militar. Prengué les armes contra Joan II. La seva actuació a la guerra contra aquest monarca resultaria destacada. El 1465, durant el regnat de Pere de Portugal, dirigí la reconquesta de Berga i de Bagà.

112 ILLES BALEARS - CULTURA

mallorquí  (Illes Balears)  Varietat del català central del grup balear que es parla a l'illa de Mallorca. Conserva les formes més arcaiques del català i es caracteritzà principalment per la manca de la desinència verbal en la primera persona del present d'indicatiu, com en el català antic: jo cant. conserva l'articulació de la vocal neutra tònica (é) que correspon a la e tancada del llatí vulgar, articulació que, segons Badia Margarit, pot ésser que fos general en el català oriental. Pertany al grup dels dialectes catalans de parlar salat que han conservat l'article derivat de ipse, adoptant per al singular les formes es (s' davant vocal), sa (s' davant vocal), i per al plural es (ets davant vocal) i ses; so (plural sos) és la forma de l'article masculí precedit de la

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMallorquí i Figueroa, Josep  (Barcelona, 1913 – Madrid, 1972)  Novel·lista en castellà. D'entre la seva producció novel·lística, de caire fulletonesc, destaquen les sèries Tres Hombres Buenos (1942) i sobretot El Coyote (1944-51), traduïda a diverses llengües. El total de la seva producció abasta uns 500 títols firmats sota diversos pseudònims. Va dedicar-se també al serial radiofònic.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mallorquines, les  (Sils / Riudarenes, SelvaCaseria, equidistant dels caps dels dos municipis.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mallorquines, les  (Montgat, MaresmeBarri, prop de la carretera de Barcelona a Perpinyà. La pesca és activitat tradicional. És centre d'estiueig. Hi ha localitzades importants indústries químiques, entre d'altres. Té estació (estació de Montgat) del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró.

109 ILLES BALEARS - POLÍTICA

mallorquinisme  (Illes Balears, 1899 - 1936)  Moviment polític, propugnador de reconeixement de la personalitat política de Mallorca (o de les Illes), amb l'objectiu d'integració als Països Catalans. La renaixença cultural autòctona del s XIX restà lluny de formulacions polítiques, tot i la participació al pacte de Tortosa (1869), impulsat per Valentí Almirall, i la sol·licitud de la diputació balear a integrar-se en la formació d'un estat català (1873). Fou Miquel dels Sants Oliver, a La qüestió regional (1899), el primer a plantejar una teoria autonomista, per als mallorquins i des de les Illes. D'altra banda, els republicans, dirigits per Lluís Martí, promogueren la necessitat de formar un parlament interprovincial entre els Països Catalans i, en el seu intent d'acostament al catalanisme, s'adheriren a Solidaritat Catalana. El primer grup...  Segueix... 

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mallorquins, els  (Tortosa, Baix EbreDespoblat, esmentat ja el s XIV.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMalmercat  (Soriguera, Pallars SobiràPoble, enlairat damunt la Noguera Pallaresa, a la dreta del barranc de Malmercat, afluent d'aquell per l'esquerra. L'església parroquial és dedicada a sant Andreu. Hi ha un notable edifici senyorial. Pertangué als comtes de Pallars (s XIV) i als vescomtes de Vilamur (s XVIII).

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malniu, estany de  (Meranges, Baixa CerdanyaEstany (2.240 m alt) de capçalera de la vall Tova, al vessant meridional del puig Pedrós, al límit amb el terme de Ger.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malo, riu  (Vall d'AranAfluent de capçalera de la Garona, emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme de Gil, al Pallars Sobirà). Desapareix al peu de la muntanya de Vaqueira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo (o forat d'Et Bó). Aflueix al riu de Ruda per la dreta.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malón de Chaide, Pedro  (Cascante, Navarra, v 1530 – Barcelona, 1589)  Eclesiàstic. Agustí i graduat en teologia. El 1586 fou nomenat prior del convent de Barcelona.

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Malonda i Pons, Miquel  (Binissalem, Mallorca, s XVII – 1736)  Jurista. Doctor en filosofia, teologia i drets civil i canònic. Fou catedràtic de l'Estudi General lul·lià, batlle general de Mallorca, consultor del Sant Ofici i assessor de la cúria eclesiàstica. Va ésser desterrat de Mallorca sota la sospita d'afecció a Felip V. Refugiat a Sardenya, tornà a Mallorca el 1715 amb l'expedició borbònica que l'ocupà. Fou nomenat aleshores president de la nova Reial Junta de govern de l'illa i posteriorment oïdor de la Reial Audiència.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malosa  (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)  Veure> Santa Magdalena de Malosa.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMalpartit  (Torrefarrera, SegriàPoble i enclavament (16,34 km2), situat al nord-oest del sector principal, entre els termes de Rosselló, Alpicat, Lleida, Almacelles i Alguaire. L'església parroquial (la Trinitat) depèn de la d'Alpicat.

72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Malpàs  (el Pont de Suert, Alta RibagorçaPoble (1.090 m alt), situat a la dreta del torrent de Peranera. Pertangué a la baronia, després comtat, d'Erill. Formà municipi independent fins el 1968. L'antic terme comprenia, a més, els pobles, llogarets i despoblats d'Erillcastell, Erta, Peranera, Esperan, Raons, Casòs, Massivert, Montiberri, Castellars i Gironella.

73 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Malpàs  (Bompàs, RossellóAntic nom de la població, fins que canvià el nom, al s XIII, amb la construcció d'un pont sobre la Tet.

74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Malpàs, el  (Salses, RossellóPas de la carretera de Perpinyà a Narbona, a la frontera catalano-occitana, entre els darrers contraforts de les Corberes i l'estany de Salses, al començament del qual hi ha la font de Salses.

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Malpàs, es  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca SeptentrionalCaseria, situat damunt la costa meridional de la badia de Pollença, entre les puntes de Manresa i de Tacàritx, a la península del cap des Pinar. És un antic nucli d'estiueig sorgit a partir del 1860.

76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Malpàs, pic de  (Benasc, Alta RibagorçaCim (3.110 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall occitana de Lis, a la capçalera de la vall de Remunyé.

77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMalpàs, torrent des  (Mallorca OccidentalCurs d'aigua intermitent, que neix a la serra de na Burguesa, dins el terme de Calvià, i després de passar per Gènova i la Bonanova desemboca a Portopí, a l'extrem occidental de la badia de Palma, a l'antiga caleta des Malpàs.

78 CATALUNYA - CULTURA

Malqueridas, Las  (Barcelona, 1995 - )  Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Lipi Hernández. Ha presentat les coreografies: Mi paisaje, Malqueridas (1995), Caracol, Algo en el futuro (1996) i Tu camino (1997).

79 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Malrem, coll de  (Camprodon, Ripollès / la Menera, VallespirColl (1.135 m alt) de la línia de crestes que separa les dues comarques.

80 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Malretorn  (les Alqueries de la Plana, Plana BaixaAntiga alqueria, una de les que originaren el veïnat i parròquia de les Alqueries de la Plana.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malrubí, riera de  (BagesAfluent esquerrà de la riera Gavarresa. Neix dins el terme de Moià, prop de Sant Feliu de Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d'Oló i de Moià i, després de passar per Artés, aflueix al seu col·lector.

82 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Malta, batalla de  (Malta, 3/mai/1283)  Fet d'armes naval. La flota catalana afrontà, sota el comandament de Roger de Lloria, les naus de Carles I de Nàpols, que es presentaren amb la pretensió d'assegurar el domini de la casa d'Anjou a Malta. La victòria dels catalans fou total i tingué com a conseqüència el domini complet de l'illa de Malta (fora del castell, que encara resistí durant un quant temps) i de l'illa de Gozzo per part de laInici página corona catalanoaragonesa.

83 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Malta i Gozzo, comtat de  (Sicília, Itàlia)  Títol jurisdiccional, que, sobre els senyorius adquirits a Guillem Ramon de Montcada (1326), Frederic II de Sicília concedí a Guillem, duc d'Atenes, i que aquest traspassà a Alfons Frederic d'Aragó (1330). El títol passà més tard a la corona catalano-aragonesa.

84 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Malta i Gozzo, marquesat de  (Sicília, Itàlia)  Títol jurisdiccional, concedit el 1396 per Martí I de Sicília a Guillem Ramon de Montcada, comte d'Agosta. Encara que li havia estat confinat (1398), després el recuperà el seu fill.

85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Maltes i Beltran, Pere Tomàs  (Palma de Mallorca, 1654 – 1732)  Erudit i carmelità. Prior del convent de Palma, fou professor de teologia a l'Estudi General, on introduí la filosofia de Roger Bacon. Els seus nombrosos estudis sobre història religiosa de Mallorca, teologia i dret canònic, han restat inèdits.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maluenda, Jacint Alfons  (País Valencià, s XVII)  Dramaturg i poeta líric. Fou alcaid de la Casa de les Comèdies. Compongué un bon nombre de peces teatrals menors i escriví comèdies, una de les quals fou la titulada Nuestra Señora de los Desamparados (1669), en col·laboració amb Marc Antoni Ortí. Autor de llibres de poemes, entre els quals cal esmentar el Tropezón de la risa (1629 o 1674), que, a més a més de romanços i sàtires, conté unes endechas en català, considerades com una de les obres més remarcables de la poesia lírica barroca catalana.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maluenda, Tomàs  (Gandia, Safor, 1566 – València, 1628)  Teòleg. Professà al convent dominicà de Llombai. Fou professor en diversos convents de l'orde de Sant Domènec, on ensenyà filosofia i teologia. Autor de refutacions teològiques, començades quan tot just tenia 22 anys, contra Calvó. Obtingué molta anomenadaInici página en els medis eclesiàstics per les seves anotacions als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Baronio. Corregí el misal i el breviari dominicans (1601). Autor d'obres teològiques i exegètiques. És remarcable la seva obra Annalium sacri ordinis praedicatorum centuria prima (1628). La majoria dels seus manuscrits són a la biblioteca de la Universitat de València.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maluquer, Concepció G. (Concepció González i Maluquer)  (Salàs, Pallars Jussà, 1918 - Barcelona, 20/abr/2004)  Escriptora. Poetessa en els seus inicis, són remarcables les seves obres La creu dels vents (1959) i La ciutat i les hores (1960). Com a narradora, ha publicat Dues cases (1961), Parèntesi (1963) i Què s'ha fet d'en Pere Cots? (1966). A aquest títols cal afegir les novel·les Gent del Sud (1964), que tracta de la immigració al Pallars, Aigua tèrbola (1967), Gent del Nord (1971) i Làscaris (1991).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maluquer i Aytés, Salvador  (Enviny, Pallars Sobirà, 1810 – 1887)  Advocat i polític. Pare de Joan Maluquer i Viladot, el qual introduí en la política. Exercí càrrecs públics en èpoques difícils: alcalde de Barcelona (1868) i president de la diputació (1872).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maluquer i Bonet, Jordi  (Barcelona, 1935 - )  Escriptor, periodista i crític musical. Autor de llibres de narracions: Tina a interludis (1956) i Pol·len (premi Víctor Català 1962, publicat el 1963). Participà en els moments inicials del moviments per a la no-violència a Catalunya. Conseller delegat del diari "Avui", deixà el càrrec en ésser nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1982.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMaluquer i de Tirrell, Eduard  (Barcelona, 1839 – s XIX)  Jurista i polític. Pertanyia a la Societat Econòmica d'Amics del País. Presidí la diputació barcelonina (1888). És autor de l'estudi Manual de las reformas introducidas en el derecho civil español (1875).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maluquer i de Tirrell, Josep  (Balaguer, Noguera, 1833 – Barcelona, 1915)  Advocat, jurisconsult i polític. Dirigí diverses revistes jurídiques com "El Derecho" (1866-69). Fou diputat a corts (1871-72) i senador (1877-79, i vitalici des del 1881). Exercí alts càrrecs jurídics, entre ells el de fiscal del Consell d'Estat. Encara que militava dins el partit liberal, se'n distanciava en les qüestions econòmiques per alinear-se amb els proteccionistes.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maluquer i Maluquer, Salvador  (Barcelona, 1926 - )  Ornitòleg. Fill de Joaquim Maluquer i Nicolau. Membre fundador i president, des del 1972, de la Sociedad Española de Ornitología. Ha promogut els estudis d'ornitologia a les terres catalanes i ha estudiat sobretot l'avifauna del delta de l'Ebre.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maluquer i Nicolau, Joaquim  (Barcelona, 1892 – 1986)  Zoòleg. Fou secretari de la Institució Catalana d'Història Natural. Especialista en rèptils i amfibis, és autor dels treballs Les serps de Catalunya (1917) i Les tortugues de Catalunya (1919). En un altre camp publicà Resum de fundició de ferro (1918) i Soldadura elèctrica (1918).

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maluquer i Nicolau, Josep  (Barcelona, 1883 – 1960)  Enginyer i biòleg. Fill de Joan Maluquer i Viladot. Secretari (1904-05) i president (1951) de la Institució Catalana d'Història Natural. Director general de CAMPSA (1931). Durant la guerra civil fou director general d'Indústria. Féu importants estudis oceanogràfics.Inici página Publicà Contribució a al fauna malacològica de Catalunya (1906-12), Zur Frage dar Teerverwertung (1909), Amfineures de Catalunya (1915), Oceanografia (1916), Notes per a l'estudi dels solenogàsters de Catalunya (1917), Piscicultura (1919) i, també, En las filas alemanas (1914-15), sobre la Primera Guerra Mundial.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maluquer i Nicolau, Salvador  (Barcelona, 1881 – 1955)  Advocat i naturalista. Fill de Joan Maluquer i Viladot. Membre fundador de la Institució Catalana d'Història Natural, que presidí el 1910. Ha publicat diverses obres d'ensenyament i de divulgació científica: L'aquari d'aigua dolça (1918), Llibre de la natura (1932) i El microscopi (1936). En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació "Treballs" (1981).

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maluquer i Rosés, Joan  (Barcelona, 1903 – 1963)  Advocat i jurisconsult. Fill de Joan Maluquer i Viladot. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Cal esmentar les obres Diccionario elemental del Seguro (1935), Enseñanzas de la revolución y de la guerra civil española en las diversas ramas del seguro (1945) i El dret civil català avui vigent (1962).

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maluquer i Salvador, Josep  (Granollers, Vallès Oriental, 1863 – Madrid, 1931)  Jurisconsult. Fill de Josep Maluquer i de Tirrell. Fou bibliotecari de l'Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i fundà l'Instituto Nacional de Previsión. Obres que cal esmentar: Reseña histórica de la Real Academia matritense de Jurisprudencia y Legislación (1884), Anuario diplomático y consular español (1889) i Una campaña en pro del seguro y de la previsión popular (1926-32).

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMaluquer i Sostres, Joaquim  (Barcelona, 11/des/1930 - 15/ago/2011)  Economista, sociòleg i ornitòleg. Fill de Joan Maluquer i Rosés. Es doctorà en sociologia a Ginebra amb L'assimilation des immigrés en Catalogne (1963) i en dret a Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 (1973). Altres obres són: L'estructura econòmica de les terres catalanes (1963), Població i societat a l'àrea catalana (1963), Teoria econòmica i ecologia (1978) i les biografies Rafael Patxot i Jubert (1994) i Joan Maluquer Viladot (1995). Com a ornitòleg ha publicat Els ocells de les terres catalanes (1956, 1973).

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Maluquer i ViladotMaluquer i Viladot, Joan  (Barcelona, 3/set/1856 – 12/jul/1940)  Polític i jurisconsult. Fill de Salvador Maluquer i Aytés. Col·laborà a "La Renaixença" i fou secretari del Primer Congrés Catalanista (1880). Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa-Sabadell (1886) i Solsona (1896), hi defensà la vigència del dret català. Fiscal del tribunal suprem espanyol, fou senador per Lleida (1903-05), degà del Col·legi d'Advocats i president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. Fundà el Partit Monàrquic Autonomista i fou nomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura. En proclamar-se la República, després d'un gest simbòlic de força, lliurà el poder a Francesc Macià. Treballà en l'apèndix del dret català al codi civil espanyol. Entre d'altres, publicà Teatre català: estudi històrico-crític (1878), Aborígens catalans (1880), Derecho civil especial de Barcelona y su término (1889), Recuerdos de una excursión a Dinamarca y Suecia (1907)...  Segueix... 

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maluquer i Wahl, Joan  (Barcelona, 1910 - 1999)  Enginyer i escriptor. Autor de nombrosos treballs de divulgació científica, relatius sobretot a l'aviació i l'astronàutica: Manual de aeromodelismo i Aviación sin motor (1941), La locomotora (1943), Hierro (1943), El vuelo vertical (1944), Aviación heroica (1944) El cemento (1945), Por qué vuela el aeroplano (1945), A la conquista del espacio (1946), El átomo y la energía atómica (1948), Inventos y secretos de guerra (1950) i La conquista de la Luna (1970).

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMaluquer de Motes i Bernet, Jordi  (Barcelona, 1946 - )  Historiador. Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, s'ha especialitzat en història econòmica catalana i ha publicat nombrosos treballs, entre els quals El socialismo en España, 1833-1868 (1977), Catalunya, la fàbrica d'Espanya (1985) o Industrialización y nacionalismo: análisis comparativos (1985). Director de la col·lecció "Cruzar el charco" sobre temes de migració entre Espanya i Iberoamèrica, ha escrit Nación e immigración; los españoles en Cuba (1992). També ha dirigit una extensa Història econòmica de la Catalunya contemporània' (6 volums, 1988-94).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Maluquer de Motes i NicolauMaluquer de Motes i Nicolau, Joan  (Barcelona, 1915 – 28/set/1988)  Prehistoriador i arqueòleg. Fou deixeble de P. Bosch i Gimpera i L. Pericot. Catedràtic d'arqueologia a la universitat de Salamanca (1949) i a la de Barcelona (des del 1958). Va portar la direcció de diverses excavacions, entre les quals cal destacar el jaciment ibèric de Tornabous i els dels poblats ibèrics d'Ullastret. Fundà les revistes "Zephyrus" i "Pyrenae" (1965) i la de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona. Cal destacar les obres El yacimiento hallstático de Cortes de Navarra (1954-58), La humanidad prehistòrica (1958), Epigrafía prelatina de la Península Ibèrica (1968), Historia económica y social de España. La Antigüedad (1973), en col·laboració, La prehistoria española (1975), Tartessos. La ciudad sin historia (1970 i 1975), El santuario protohistórico de Zalamea de la Serena (1981-83) i Prehistòria i edat antiga (1987).

104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Malva-rosa, la  (València, Horta)  Barri del districte marítim de la ciutat, entre les platges d'Alboraia i el Cap de França. Amb el Cabanyal forma l'aglomeració septentrional del port de València. Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s'hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i totInici página regentaven una petita llotja de peix. La decadència de l'activitat pesquera -retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d'estiueig-, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i

105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Malva-rosa, la  (Sagunt, Camp de MorvedreCaseria, situada a la costa, al nord del terme de Canet de Berenguer.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malvehí i Piqué, Benet  (Igualada, Anoia, 1837 – Barcelona, 1892)  Dibuixant projectista. Féu tot tipus de models per estampar en seda i teixit, i projecta estores de gran qualitat. Tingué molt èxit amb el retrat que féu de la reina Isabel, teixit amb seda. Fou president del Col·legi Major de la Seda.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malvet  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)  Caseria, 2 km al nord del cap del municipi.

108 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Malvins, es  (Eivissa, Eivissa i FormenteraGrup d'illetes, no gaire lluny de la sortida del port d'Eivissa. Són les més grans, amb l'illa de ses Rates, de les d'aquesta zona marítima.

Anar a:    Malg ]    [ Mallaf ]    [ Mallor ]    [ Mallorca D ]    [ Malp ]    [ Maluq ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons