A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Mam ]    [ Mand ]    [ Manen ]    [ Mani ]    [ Mano ]    [ Manresa, R ]

L'enveja és una passió inútil, però baratíssima, cosa que explica la seua difusió. (Josep V. Marquès i González)

97 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mambla, la  (Orís, Osona)  Antiga masia i església, a la dreta del Ter. És testimoniada ja al s XII, i la capella de la Mare de Déu de Gràcia, que existia ja el 1585, el 1878 passà a dependre de la d'Orís. Ha donat nom a una propera colònia fabril.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mambla, Rafael  (Vic, Osona, s XVI)  Filòsof i poeta. Escriví un tractat de dialèctica racional, en llatí, que dedicà a Miquel May, vice-canceller de l'emperador Carles V.

99 ANDORRA - GEOGRAFIA

Mamontell, pic de  (Andorra)  Cim (2.275 m alt) de la serra que separa la ribera d'Ordino (coma de Llengonella) de la vall d'Arinsal, a l'est de la línia de crestes que separa Andorra d'Occitània, de la qual elInici página separen el coll de Mamontell i el pic d'Arinsal.

1 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaManacor  (Mallorca Oriental Municipi: 260,22 km2, 128 m alt, 40.264 h (2014). Situat al sector oriental de l'illa i estès des del pla fins al litoral. El relleu és en part accidentat per la serra de Llevant, la qual és relativament deprimida (llindar de Manacor), amb boscs de pi blanc. Està drenat per diversos barrancs, com el torrent de sa Vall. La costa està formada per una sèrie de cales, la cala, o port, de Manacor, és la més important. Els principals recursos econòmics del municipi són la indústria (especialment mobles i bijuteria -perles artificials-) i el turisme (important indústria hotelera i de serveis), que han eclipsat les tradicionals activitats agrícoles de secà (arbres fruiters, llegums i cereals) i ramaderes (bestiar oví) i han estat la causa del fort creixement demogràfic dels darrers anys. La ciutat, el nucli primitiu de la qual és aturonat, s'esten cap al pla amb nombrosos barris (Fartàritx, ses Dames, es Baix des Cós, es Barracar). Hi destaca el gran edifici neogòtic de l'església arxiprestal...  Segueix... 

2 ILLES BALEARS - CULTURA

Manacor, capella de  (Manacor, Mallorca Oriental, 1899 - )  Agrupació polifònica formada per Antoni Pont i Antoni Noguera i Balaguer. Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes. El seu repertori és basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades.

3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Manalt, Celestí  (Perpinyà, 1867 – 1942)  Escultor. D'origen modest, féu primer de tapisser. Visità París, Itàlia, Bèlgica i Espanya, i fou Influït per Constantin Meunier, El Greco i, sobretot, Rodin. Exposà a París i a Barcelona (1917). La seva producció és d'una gran expressivitat, alhora que té un caire pessimista. La seva millor època va del 1904 al 1924: L'hivern de la vida, Al peu de les ruïnes, L'abandonat, El menyspreat. La seva Pietat, realització primerenca, és considerada una obra mestra. Autor del monument als morts de Ribesaltes.

4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaMañana, La  (Lleida, 20/des/1938 - )  Diari en castellà. Fundat després d'haver estat ocupada per les tropes de Franco. Editat per Prensa del Movimiento fins al 1976 i per l'estat fins al 1984. Fou l'únic de la comarca del Segrià fins que va sortir "Diario de Lérida" (15/mai/1966). El 1985 va ser adquirit per empresaris lleidatans. Té especial cura de la temàtica agrícola i una notable difusió entre la pagesia lleidatana. La Mañana

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mañas i Bonví, Josep  (Vinaròs, Baix Maestrat, s XIX - País Valencià, s XX)  Enginyer industrial. El 1910 fou nomenat catedràtic de l'Escola d'Enginyers de Barcelona. És autor de diversos llibres tècnics de caràcter docent.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manau i Avellanet, Lluís  (Catalunya, s XIX – 1909)  Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana. És autor del recull narratiu Presentalles i de la comèdia lírica La festa major. Morí jove.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manaut i Taberner, Pere  (Llívia, Baixa Cerdanya, 1859 – Barcelona, 1921)  Metge i escriptor. Estudià a Barcelona. Fou metge de la Casa de la Lactància i Casa-Bressol i de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona. Publicà nombrosos treballs a revistes professionals; el 1883 fundà la "Revista de Higiene", i el 1886, el "Boletín de Medicina y Farmacia". Col·laborà a la premsa política del seu temps, com a "La Renaixensa", "L'Esquella de la Torratxa", "L'Aureneta" i "Cu-cut!", sovint amb els pseudònims d'Enric Xarau i Jordi Muntaner, i obtingué premis en certàmens literario-patriòtics. Publicà obres de tema mèdic, com Banys de mar (1901), Higiene del ciudadano (1881) i Fecundació artificial humana (1882), i de tema històric i literari, com La prostitución (1894), L'abim (1911) i Blanca d'Alemany, teatrals, com Lo trinxeraire (1899) i Misèria! (1912), una novel·la i unes Tradicions de Llívia, publicades a la "Lectura Popular".

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaManaut i Viglietti, Josep  (Llíria, Camp de Túria, 1898 – Madrid, 1971)  Pintor i tractadista. Fou deixeble de Joaquim Sorolla, amb el qual amplià estudis a Madrid. Viatjà, pensionat, per l'estranger i visqué un quant temps a França. Conreà, especialment, el paisatge i és autor del treball Crónica del pintor Joaquín Sorolla (1964).

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mancebon, Gaspar  (Oriola, Baix Segura, s XVI - Palma de Mallorca, 1625)  Frare agustí. Professà a València el 1585. Fou definidor de la província d'Aragó i prior dels convents de València i Mallorca. És autor de biografies de figures del seu orde.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mancebon, Joan  (Oriola, Baix Segura, s XVI - Jumilla, Múrcia, s XVII)  Frare franciscà. Professà a València el 1606. Tingué el càrrec de definidor, entre d'altres. És autor de molts escrits de caràcter religiós, formats en bona part per comentaris a la Bíblia, redactats en llatí i en castellà.

12 CATALUNYA - POLÍTICA

Mancomunitat de Catalunya  (Catalunya, 6/abr/1914 - 20/mar/1925)  Institució política. Fou creada per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes arran del decret del 1913 que autoritzava la unió de províncies de l'Estat espanyol amb finalitats administratives. Tres òrgans essencials sustentaren la base de l'entitat: l'assemblea general, el consell permanent i la presidència. L'assemblea, que a partir del 1919 comptà amb un president propi, era formada pels 96 diputats de les quatre províncies que es renovaven cada dos anys. El Consell Permanent, una mena de govern regional, era constituït pel president i vuit consellers, dos dels quals eren elegits per província i de diferents tendències polítiques per evitar el monopoli polític. El primer president fou Enric Prat de la Riba, elegit el 6/abr/1914 i reelegit el 14/mai/1917. Quan morí fou substituït per Josep Puig i Cadafalch, que fou confirmat en la presidència el 1919, el 1921 i el 1923. Del gen/1924 al mar/1925, ocupà la presidència Alfons Sala, fundador de la Unión Monárquica Nacional iInici página col·laborador de Primo de Rivera, que el nomenà president de la institució, abans de la seva dissolució.

13 CATALUNYA - POLÍTICA

Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB)  (Catalunya, 1987 - )  Associació voluntària de 27 municipis de la conurbació de Barcelona constituïda un cop formalitzada la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona. Les seves principals funcions són planificar i executar projectes d'interès i abast supramunicipal, entre els quals destaquen la gestió de la xarxa viària (en concret les Rondes) i el manteniment dels espais públics. També s'encarrega de coordinar les activitats de l'Entitat Metropolitana del Transport i les de l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus, i d'implementar altres iniciatives anteriorment promogudes per la Corporació Metropolitana de Barcelona i no atribuïdes a cap ens específic per part de les Lleis d'Organització Territorial del 1987.

14 CATALUNYA - POLÍTICA

Mancomunitat de Sabadell i Terrassa  (Sabadell / Terrassa, Vallès Occidental, 1964 - )  Corporació de dret públic, amb categoria d'entitat municipal, per l'associació d'ambdós municipis. Té com a principals objectius l'ordenació urbanística de l'àrea situada entre les dues ciutats i la construcció i el sosteniment de diversos serveis. La zona d'influència de la mancomunitat quedà fixada (1972) en 1.650 ha. El govern està format per un president -càrrec en el qual alternen els alcaldes d'ambdués ciutats- i una comissió en què hi ha membres de cadascun dels consistoris.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mancomunitat dels Quatre Pobles, la  (Esterri d'Àneu, Pallars Sobirà Territori comú del municipi, i dels termes de València d'Àneu, Sorpe i Son,  a la dreta del riu de la Bonaigua, des del mateix cap del port deInici página la Bonaigua.

16 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaMancor de la Vall  (Mallorca Septentrional Municipi: 19,87 km2, 245 m alt, 1.309 hab (2014). Situat a l'àrea de contacte entre la serra de Tramuntana i es Raiguer, al nord d'Inca. El bosc cobreix el sector muntanyós amb predomini del pi blanc i de l'alzina. Hi predominen els conreus de secà: arbres fruiters, oliveres, vinya, cereals. La majoria de la terra és explotada directament pels propietaris. Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porquí. Indústria del calçat. La població ha disminuït des del 1930, encara que en els decennis 1980 i 1990 començà una tímida recuperació. La vila, d'origen islàmic, es troba en es Raiguer. Hi destaquen el santuari de Santa Llúcia de Mancor, l'església de Sant Joan (s XVI) i la nova església parroquial (s XIX). El terme comprèn, a més, la caseria de Biniarroi, el llogaret de Massanella i les cases de Biniatzent. Es constituí municipi independent de Selva el 1925. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mandanya  (Castelldans, Garrigues)  Antic terme i masia, al nord del terme.

18 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Mandas, ducat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol de Campidano, concedit el 1614 a l'illa (fou el primer ducat d'aquest regne), sobre el lloc de Mandas, a Pere Maça de Liçana-Carròs d'Arborea, òlim Lladró de Vilanova i de Mendoza, primer marquès de Terranova i baró de Castalla i de Mandas. Més tard fou denominat ducat de Mandas i Vilanova. Passà als Hurtado de Mendoza, als Zúñiga, ducs de Béjar, als Pimentel, comtes-ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d'Osuna, als Brunetti i als Fernández de Henestrosa.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mandil, Abraham  (Tarragona, s XIV – s XV)  Relligador. Pertanyia a la comunitat hebrea de Tarragona.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMandilego, Maties  (Palma de Mallorca, 1919 - 1996)  Pintor. Autodidacte, és el fundador del Grup d'Aquarel·listes de les Balears. Pintà fonamentalment paisatges dins una tendència neoimpressionista, amb una tècnica personal i colors càlids. Començà amb una factura acadèmica, afinant molt el dibuix, i evolucionà cap a una forma subjectiva, emmotllada a les exigències de l'època.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mandoni  (Catalunya, s III aC - 205 aC)  Cap dels ausetans. Aliat primer dels cartaginesos, no tardà a posar-se al costat dels romans, contra els quals es revoltà (207 aC), però fou perdonat per Escipió. El 206 aC, en una nova revolta contra els romans, fou vençut i mort.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mandor  (Riba-roja de Túria, Camp de Túria Veure> Vallesa de Mandor, la.

23 PAÍS VALENCIÀ / ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mandramany, Marià  (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1750 - Palma de Mallorca, 1832)  Escriptor i eclesiàstic. Fou secretari de la Inquisició a València i fiscal de la de Mallorca. És autor de bon nombre d'obres curioses de tema ben variat, com ja indiquen els títols: Oración en que se persuade que es menor mal sufrir ratones que tener gatos (1779), Oración en defensa de los gatos, Discurso sobre la segunda cosecha de la seda (1787), Tratado de la Nobleza de la Corona de Aragón, especialmente del reino de Valencia, comparada con la de Castilla (1788), Tratado de la locución del perfecto lenguaje y buen estilo respecto al castellano (1791) i Analogía entre la república constitucional y la república de las abejas (1820).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Mañé i FlaquerMañé i Flaquer, Joan  (Torredembarra, Tarragonès, 15/oct/1823 – Barcelona, 8/jul/1901)  Periodista i escriptor. El 1841 es traslladà a Barcelona i començà a introduir-se en els cercles literaris de la ciutat. Va publicar diverses col·laboracions científiques en diferents revistes, com "El Genio" i "La Discusión", aquesta última dirigida per Piferrer, el qual el protegí i l'introduí al "Diario de Barcelona" (1847). Mentrestant, s'havia llicenciat en filosofia i lletres. A ell es deu el canviInici página esdevingut en aquell diari, que, de mitjà merament informatiu, es convertí en un òrgan polític de línia moderada. En fou director des de l'any 1865, i com a tal va consolidar el matís marcadament conservador que

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mañé i Miravet, Teresa "Soledat Gustavo"  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25/nov/1865 – Perpinyà, 5/feb/1939)  Anarquista. S'uní (1891) a Joan Montseny (Federico Urales) i fou mare de Frederica Montseny. Col·laborà a "La Tramuntana", "El Productor", "Tierra y Libertad" i "La Revista Blanca" (1925-36), que dirigí. Se significà per la seva lluita en favor de l'emancipació de les dones. Llibres seus són: La sociedad futura (1899) i El sindicalismo y la anarquía. Política y sociología (1933).

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mànega, la  (la Pobla Llarga, Ribera Alta Enclavament (0,29 km2), entre els termes de Sant Joan de l'Énova i de Castelló de la Ribera.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mànega, pic de la  (Pallars Jussà / Pallars Sobirà Cim (2.215 m alt) de la serra que separa la vall Ferrera, al nord, de la coma de Burg i la Ribalera, al sud. Aquestes dues darreres valls es comuniquen a través del coll de la Mànega, obert al vessant meridional del pic.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manegat i de Pastors, Josep Antoni  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVIII – 1819)  Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Vic. És autor, entre d'altres obres, d'unes Cartas críticas.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaManegat i Giménez, Lluís Gonzaga  (Barcelona, 13/des/1888 – 15/jun/1971)  Periodista i escriptor. Fou col·laborador de "La Vanguardia", "Revista Popular", "La Ilustración Artística" i, especialment, "El Noticiero Universal", del qual fou redactor des del 1926 i director en 1952-66. Dirigí les revistes "Mundo Católico", "Alegría" i "Cristo Rey". Autor de teatre i de novel·les tradicionals i costumistes, com Las leyendas del Islam (1921), Muy falangista (1940), Hombres y cosas de la vieja Barcelona (1944), Hoguera de pasión (1944), Barracas (1955) i La Barcelona de Cervantes (1964).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juli Manegat i PérezManegat i Pérez, Juli  (Barcelona, 4/gen/1922 - 9/ago/2011)  Escriptor. Fill de Lluís Gonzaga. Llicenciat en lletres, exercí de periodista com a redactor i crític literari a "El Noticiero Universal". A part d'alguna obra de teatre com Els nostres dies (1955) i El silencio de Dios (1956), ha publicat novel·les de caire psicològic i d'actualitat: La ciudad amarilla (1958), La feria vacía (1961, Premi Ciutat de Barcelona 1960), El pan y los peces (1963), Spanish Show (1969), Amado mundo podrido (1976), Ellos siguen pasando (1979) i Última etapa (1990). També té llibres de poemes Canción en la sangre (1948) i de contes Historia de los otros (1967).

31 CATALUNYA - LITERATURA

Manelic  (Catalunya, s XX)  Personatge principal de Terra baixa d'Àngel Guimerà. Simbolitza el tipus de pastor primitiu i sense malícia que, enganyat per Sebastià, un propietari rural, disbauxat i cínic, acaba tractant-lo com ho feia amb el llop de la muntanya. Manelic té un monument a Montjuïc (Barcelona), i ha esdevingut un nom popular.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manén i Planas, Joan  (Barcelona, 14/mar/1883 – 26/jun/1971)  Violinista i compositor. Inicià la carrera de concertista als set anys. Posteriorment féu concerts per Europa i Amèrica. Escriví les òperes Acté (1903), Joana de Nàpols (1903) i Neró i Acté (1928). També va compondre, entre d'altres, el poema Nova Catalònia, la simfonia poemàtica Juventus i el quartet Mobilis in mobili, a més de nombroses sardanes. Publicà unesInici página memòries en tres volums, Mis experiencias (1944-57), i el tractat El violín (1958).

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manent, can  (Puig-reig, Berguedà)  Colònia industrial tèxtil (o can Riera), situada a la dreta del Llobregat, abans de l'aiguabarreig amb la riera de Merlès.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marià Manent i CisaManent i Cisa, Marià  (Barcelona, 27/nov/1898 – 24/nov/1988)  Escriptor. Procedent d'una família del Maresme, féu estudis de comerç i d'idiomes, i s'especialitzà en l'anglès, el qual li facilità la intimitat amb una poesia que havia de marcar poderosament la seva obra. Col·laborador eficaç en les tasques i el desenvolupament de la poesia catalana, va participar en congressos de poesia, dirigí la "Revista de Poesia" (1925) i fou un dels fundadors de "Quaderns de Poesia" (1935). La seva poesia, influïda pel simbolisme i la lírica xinesa, és delicada i original. Entre els seus llibres es destaquen: La collita en la boira (1920), La ciutat del temps (1961) i Com un núvol lleuger (1968). El 1986 es publicà la seva Poesia Completa (1916-1986). La seva inclinació a contemplar les vivències del propi món poètic ha quedat reflectida en els diaris íntims. Completen la seva bibliografia els estudis literaris i les traduccions de poesia anglesa. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1985.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manent i Pesas, Joan  (Badalona, Barcelonès, 22/abr/1902 – París, França, 9/feb/1984)  Sindicalista. Treballador del ram del vidre, Joan Peiró el nomenà sotssecretari quan fou ministre (1937). Alcalde de Barcelona durant la guerra civil, s'exilià el 1939 a París i després a Prada de Conflent. Més informació

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Manent i Puig, Nicolau  (Maó, Menorca, 22/jun/1827 – Barcelona, 15/mar/1887)  Músic. Estudià a Maó amb Benet Andreu, i es traslladà a Barcelona el 1845. Actuà com a contrabaix a l'orquestra del Liceu i fou mestre de capella de l'església de Sant Jaume. Estrenà nombroses sarsueles, entre les quals destaquen Buen viaje,Inici página señor don Simón, en col·laboració amb Marià Soriano Fuertes, La tapada del retiro i Tres para una. L'any 1857 estrenà al Liceu amb notable acolliment l'òpera italiana Gualtiero di Monsonis (1857), El cant de la marsellesa (1877) i De la tierra al sol (1879). Més informació

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manent i Segimon, Albert  (Premià de Dalt, Maresme, 23/set/1930 - Barcelona, 14/abr/2014)  Escriptor. Fill de Marià Manent. Poeta postsimbolista, ha publicat Hoste del vent (1949) i La nostra nit (1951). En el camp de la crítica i la història literària ha escrit Carles Riba (1963), Josep Carner i el Noucentisme (1969), Literatura catalana en debat (1969), La literatura catalana a l'exili (1976), Josep M. de Casacuberta i l'editorial Barcino (1980), Escriptors i editors del nou-cents (1984) i Marià Manent. Biografia íntima i literària (1995, premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull). El 1980 fou nomenat director general de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el 2000 director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Més informació

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Manent i Victory, Joan  (es Castell, Menorca, 1879 - Alaior, Menorca, 1936)  Republicà. Organitzador de les Joventuts d'Unió Republicana a Menorca (1910-11) i promotor del Partit Republicà Radical. Fou governador civil de les Balears (1931-35).

39 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Manenta  (Tamarit de Llitera, Llitera)  Despoblat.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manera, Joan  Nom amb què és conegut el pintor Joan Puig i Manera.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manera, Lambert  (Bassegoda ?, Garrotxa, s XVII – Girona, 1675)  Guerriller. Batlle de Bassegoda. Lluità al costat de Josep de la Trinxeria per la incorporació del Rosselló a Catalunya. Morí lluitant en l'intent de trencarInici página el setge de Girona.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Manero, Salvador  (País Valencià, s XIX - Barcelona, s XIX)  Editor i impressor. S'establí a Barcelona, on tenia els seus tallers al carrer Roger de Llúria. Col·laborà amb ell el dibuixant Padró i el gravador Capuz, els quals conferiren una qualitat excel·lent a moltes de les seves publicacions, entre les quals figuren Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859), els primers volums dels Jocs Florals, la Història de Catalunya de Balaguer, en cinc volums, i l'antologia Teatre selecto antiguo y moderno, en vuit volums.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manescal, Onofre  (Barcelona, s XVI – s XVII)  Professor de teologia, sacerdot i orador. Pronuncià discursos i sermons en llatí, català i castellà. És conegut sobretot per Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon, i història de la pèrdua de Espanya, grandesa de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d'Aragó, predicat a la catedral de Barcelona i publicat el 1602. Famós per la seva defensa de la llengua catalana, tenia pretensions d'historiador. Fou un dels quatre censors de l'edició de la primera part de la Crònica de Jeroni Pujades.

44 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Manfred I d'Atenes  (Sicília, Itàlia, v 1307 - Tràpena, Sicília, 1317)  Duc d'Atenes (1312-17) i infant de Sicília. Fill segon del rei Frederic II de Sicília i d'Elionor de Nàpols. Fou el primer duc català d'Atenes, però a causa de la seva poca edat, restà a Sicília, i governaren el ducat, com a vicaris generals seus, Berenguer d'Estanyol i Alfons Frederic d'Aragó, germà il·legítim de Manfred. Morí d'una caiguda de cavall, i fou succeït pel seu germà Guillem.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manganell, el  (Calders, Bages Colònia tèxtil, a la dreta de la riera de Calders. Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó, aprofitant el salt d'un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom. És unInici página nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls, de Calders.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mangraner  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)  Veure> Malagraner.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mangraners, els  (Lleida, Segrià Barri residencial obrer, situat a 2,5 km del centre urbà, a la carretera de Tarragona, en un pla on hi havia hagut el camp d'aviació de l'Aeroclub de Lleida. Creat el 1948 per immigrants andalusos, comprèn cases d'autoconstrucció, i també edificis heterogenis i de poca alçada a la part alta i barraques a la baixa. No és urbanitzat, i és deficitari en equipaments urbans.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mani i Roig, Carles  (Tarragona, 1866 – Barcelona, 1911)  Escultor. Estudià a Llotja alhora que treballava en alguns tallers d'escultors establerts a Barcelona. Passà a Madrid, on visqué miserablement, sense cap mena d'èxit en el món artístic, i on esculpí Els degenerats, obra que en ésser exposada a Barcelona (1907) fou objecte de moltes controvèrsies. Després d'una estada a París (1894-95), on fou protegit per Santiago Rusiñol, esdevingué un dels ajudants de Gaudí en la part escultòrica de la Sagrada Família, on es veu clarament la seva inclinació cap a l'expressionisme. La seva obra és carregada d'intencionalitats psicològiques.

101 CATALUNYA - POLÍTICA

Manifest d'Intel·ligència Republicana  Veure> Intel·ligència Republicana, Manifest d'.

49 CATALUNYA - LITERATURA

Manifest Groc  (Catalunya, mar/1928)  Manifest literari avantguardista. Signat per Salvador Dalí, L. Montanyà i S. Gasch, reproduït en paper de colors groc i que assolí una gran difusió, en el qual denuncien el Noucentisme i defensen els nous corrents artístics associats al progrès i a la tècnica. Suscità nombroses controvèrsies.

96 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Inici páginaManifiesto de los Persas  (València, abr/1814)  Document signat per un grup de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, presentat a Ferran VII, demanant la supressió de la Constitució i dels decrets de les Corts de Cadis, però defensant el sistema de Corts. Ferran VII justificà el retorn el retorn a l'absolutisme en aquest document.

50 MÓN - HISTÒRIA

Manila, comtat de  (Filipines)  Títol, atorgat el 1848 al tinent general Narcís Claveria i Zaidüa (Girona 1795 - Madrid 1851), capità general de les Filipines.

51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaManises  (Horta de l'Oest Municipi: 19,65 km2, 52 m alt, 30.834 hab (2014). Situat a la dreta del Túria, a la plana al·luvial que forma el riu i que limita el terme pel sud, a l'oest de València. L'agricultura, que al final del s. XVIII ocupava la meitat de la població, avui té un caràcter subsidiari, predominen els conreus hortícoles, que són possibles gràcies als regatges derivats de la sèquia de Manises, amb aigua procedent del Túria. Hi preponderen les petites explotacions. També hi ha ramaderia. La principal activitat és la tradicional indústria de la ceràmica de Manises, on hi predomina la petita empresa i la majoria de la producció és absorbida pel mercat nacional; també hi ha indústria metal·lurgica i alimentària. La població ha experimentat un creixement notable i continuat des del s. XVIII i especialment a partir del 1950. La ciutat, d'origen islàmic, s'ha estès fins al terme de Quart de Poblet; hi destaca l'església parroquial de Sant Joan Baptista, del s. XVIII. Dins el terme hi ha diverses restes romanes, l'aqüeducte també romà dels Arquets i l'aeroport civil i militar de Manises. Àrea comercial de València. Ajuntament

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

aeroport de Manises (Horta)Manises, aeroport de  (Manises, Horta)  Aeroport de la ciutat de València, situat a l'oest de l'aglomeració urbana, a uns 8 km del centre de la ciutat. Comparteix l'activitat comercial amb les instal·lacions de la base militar aèria de l'exèrcit de l'aire, i les de defensa antiaèria. Consta d'una pista principal (2.969 × 45 m) i una de secundària (1.675 × 45 m), i unes vies de rodatge que totalitzen 5.229 × 22,5 m, queInici página el fan útil per a les aeronaus de gran capacitat. Té totes les instal·lacions de guiatge modernes i un radiofar situat a Pinedo, vora l'Albufera. El 1983 s'inaugurà una nova terminal de passatgers, que utilitza energia solar. El 1999 tancà la base aèria que hi havia a l'aeroport i al mar/2007 entrà en funcionament un edifici terminal per a l'aviació general, connectat a la terminal principal. El 2008 tingué un tràfic de 5.779.336 passatgers, es gestionaren 96.782 moviments d'aeronaus i es transportaren 13.324.985 tones de càrrega.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Manises, Atanasi de  Veure> Soler i Royo, Vicent.

54 PAÍS VALENCIÀ - ART

mostra de ceràmica de Manises (s XVI-XVII)Manises, ceràmica de  (Manises, Horta, s XIV – )  Ceràmica envarnissada de blanc. Feta en una de les zones importants de fabricació de ceràmica musulmana al País Valencià (juntament amb Paterna, Benaguasil, Càrcer, etc). El document més antic relatiu als moriscs de Manises fabricants de ceràmica data del 1317. En anys successius van treballar en col·laboració cristians i musulmans, fins a l'expulsió definitiva d'aquests, al començament del s XVII. Els forns de Manises van competir amb els malaguenys en la fabricació de pisa daurada, que correspon al fals nom genèric de malica (en realitat, varietat ceràmica pròpia dels forns malaguenys) i arribaren fins i tot a anul·lar aquesta competència gràcies a la protecció de la flota catalano-aragonesa i a la decadència del regne granadí. La gran producció de pisa de Manises data de mitjan s XIV, en què gràcies a la protecció de la família Boïl, senyors del feu de Manises, i a la política comercial del rei Jaume II, en foren exportades grans...  Segueix... 

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Manises, marquesat de  (País Valencià Títol, atorgat el 1704 a Vicent Boïl de La Scala i de Perellós, baró de Manises. El 1751 li fou canviada aquesta denominació per la de marquesat de La Scala. La senyoria, després baronia de Manises, havia estat concedida a Artal de Luna el 1237. A la primeria del s. XIV fou adquirida per Pere de Boïl i d'Aragó, i fou confirmada el 1329 al seu fill Felip de Boïl i de La Scala.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaManises, tossal de  (Alacant, Alacantí)  Tossal prop de la costa, al nord de la ciutat, al costat de l'Albufereta. S'hi conserven les restes d'una ciutat ibèrica, després romana, excavada en part des del 1932. Els materials més antics (s V-IV aC) són, en bona part, coneguts a través de la necròpolis  de l'Albufereta d'Alacant. La romanització no canvià, bàsicament, l'estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi. Desaparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan s III. Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manjarrés i de Bofarull, Josep de  (Barcelona, 1816 – 1880)  Teòric i historiador de l'art. Germà de Ramon. Es formà a Llotja, escola de la qual després fou director. Membre de l'Academia de San Fernando de Madrid i de les de Bones Lletres i de Belles Arts de Barcelona. Entre els seus treballs cal esmentar Nociones de arqueología cristiana (1867), El arte en el teatro (1875) i Las artes santuarias y su historia (1880). Fundà la revista "Arte".

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon de Manjarrés i de BofarullManjarrés i de Bofarull, Ramon de  (Barcelona, 1827 – Sevilla, Andalusia, 1918)  Enginyer industrial. Va fer els estudis a les classes de la Junta de Comerç de Barcelona, i després la carrera d'enginyer industrial, en l'especialitat química, que acabà el 1869. Fou pensionat per la diputació perquè estudiés a París i Londres els tints i els estampats, les indústries químiques i les arts agrícoles. L'any 1865 guanyà per oposició la càtedra de química general i aplicada de l'Escuela Industrial de Sevilla; el 1869 ocupà la de química inorgànica i anàlisi química d'aquesta mateixa escola. Anà a Barcelona per dirigir l'Escola Industrial, on formà un museu minerològic, així com diverses càtedres nocturnes per a ensenyament d'obrers. També fou director de l'Escola d'Arts i Oficis. El 1891 fou nomenat catedràtic de la Universidad de Sevilla. Autor de remarcables estudis sobre oleïcultura i enologia. Dirigí a Barcelona (1870) el periòdic "Guía de la Industria". Entre les seves publicacions cal destacar: Lecciones de química industrial inorgànica, Fabricación de los vinos por medio de la fucsina (1877) i Influencia de laInici página calidad de las aguas en la marcha de los generadores de vapor.

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaManlleu  (Osona Municipi: 17,19 km2, 461 m alt, 20.279 hab (2014). Situat a la plana de Vic, a la vora del Ter, poc abans de la confluència amb el Gurri, al peu de Collsacabra. Conreus de secà: blat de moro, farratges, patates i blat. Té importància la ramaderia, sobretot el bestiar boví i el porcí; també hi ha avicultura. La principal riquesa és la indústria, força diversificada, principalment la tèxtil i la metal·lúrgica, així com també l'alimentària, la química i la de la fusta. Hi té lloc la fira de Reis, ramadera i agropecuària. La població ha experimentat un notable creixement, sobretot en el període 1950-80. La vila és situada a l'esquerra del Ter, al sector meridional del terme; al nucli antic, anomenat Dalt Vila, destaca l'església arxiprestal de Santa Maria, amb elements romànics i gòtics, que aviat esdevingué priorat de Manlleu; i a Baix Vila, la plaça major, porxada, i diversos edificis modernistes. A tocar del nucli

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manlleu, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Noble. Apareix documentat en temps d'Alfons I. Fou un dels signants del conveni de pau i treva de Fontaldana, el 1173.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manlleu, Bernadí de  Veure> Bernadí de Manlleu.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manlleu, priorat de  (Manlleu, Osona)  Canònica augustiniana, avui església parroquial del poble. Consagrada el 906, fou reedificada el 1086, renovada al s XVIII i novament vers el 1940. Conserva una part del claustre romànic i un tram d'arcades gòtiques (s XVI). Una comunitat de preveres va rebre a Manlleu la regla canonical augustiniana el 1102. La canònica inicià la decadència al s XV i fou secularitzada l'any 1592.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaManlleu de Selma  (Aiguamúrcia, Alt Camp Antiga quadra, al sector oriental del terme, a la vall de la riera de Marmellar (anomenada també riera de Manlleu), la qual en aquest indret s'eixampla, a la sortida de l'engorjat de l'Infern, i forma el pla de Manlleu, on s'ha format el poble del Pla de Manlleu.

64 ALGUER - BIOGRAFIA

Manno i Díaz, Josep  (l'Alguer, 1786 - Torí, Itàlia, 1868)  Historiador i home de lleis. Fill d'un comandant del port de l'Alguer. Estudià al col·legi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis. Fou secretari d'Afers Sards del virrei Carlo Felice. El 1833, en casar-se, fou nomenat baró pel rei Carlo Alberto. Presidí repetidament el Senat; contribuí a la recopilació de lleis i afavorí l'eliminació del feudalisme. Anuncià l'abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria. És autor de l'extensa Storia di Sardegna (Torí, 1825-27).

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manol, riu  (Alt Empordà Riu, afluent dretà de la Muga. Neix a la Garrotxa, a les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, i recorre l'Alt Empordà en direcció oest-est; desemboca en el seu col·lector prop de Vilanova de la Muga.

66 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Manolada, batalla de la  (camp de la Manolada (o de l'Esperó), prop de Clarença, Morea, Grècia, 5/jul/1316)  Fet d'armes entre les forces de Ferran de Mallorca i les de Lluís de Borgonya, que vencé i decapità al capitost català i pogué emparar-se, així, del principat de Morea.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manolo  Nom amb què és conegut el pintor i escultor Manuel Martínez i Hugué.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mañosas i Barrera, Enric  (Manresa, Bages, 1927 – Barcelona, 31/mar/1996)  Empresari, col·leccionista i bibliògraf. Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve (1979). Fou membre fundador de l'Agrupació Folklòrica Montserratina (1943) i president del Consell Diocesà d'Acció Catòlica deInici página Barcelona (1949). Membre de l'Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una col·lecció particular de més de 17.000 volums. Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres. El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesManresa  (Bages Municipi i capital comarcal: 41,6 km2, 238 m alt, 75.297 hab (2014). Situat al sud del pla de Bages, entre el Llobregat i el Cardener, i a la riba esquerra d’aquest riu. ECONOMIA I POBLACIÓ.- El territori és accidentat per diversos turons i relleus (Collbaix, 544 m) i drenat pel Llobregat i el Cardener i per les rieres de Guardiola i Rajadell. Agricultura de secà (conreus mediterranis) i de regadiu (hortalisses i farratge), que és possible gràcies als regatges provinents de la sèquia de Manresa, derivada del Llobregat; l’expansió urbanística redueix cada cop més l’espai dedicat als conreus. Ramaderia (bestiar boví i porcí). El principal recurs n’és la indústria, activitat que ocupa la majoria de mà d’obra de la població activa; sobresurt la indústria tèxtil. Al s XIX era ja un important centre cotoner, matèria que substituí la llana; també hi té importància la tradicional indústria sedera. Al s XX la indústria s’ha diversificat: la siderometal·lúrgica (fabricació de maquinària tèxtil, acer...  Segueix... 

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Manresa  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Possessió i antic castell (dit castell de Manresa o de Sant Pere'), situat a la costa, al sector meridional de la badia de Pollença, damunt la punta de Manresa. La fortificació fou construïda, a partir del 1715, per ordre del capità general, marquès de Rubí.

71 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Manresa  (Lloret de Vistalegre, Mallorca Septentrional Antic nom de la població.

72 CATALUNYA - POLÍTICA

Manresa, Bases de  Veure> Bases de Manresa.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaManresa, Bonaventura de  (Manresa, Bages, v 1650 – 1709)  Frare caputxí. Prengué hàbit al convent de Sarrià el 1663. Fou provincial de l'orde en 1696-99 i en 1704-07. És autor d'una Enseñanza práctica de la vida espiritual (1693, reeditada el 1696 i 1796), i d'una Colección de meditaciones para la práctica de la oración mental (1700).

74 CATALUNYA - ART

col·legiata de Manresa (Bages)Manresa, col·legiata de  (Manresa, Bages, 1328 – 1486)  Església parroquial (Santa Maria), dita popularment la seu de Manresa. Edificada al planell superior del puig Cardener. L'actual edifici fou iniciat sota la direcció de Berenguer de Montagut; el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486. El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34. Dins l'arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d'estructures pròpies dels temples d'una i tres naus. conté diversos retaules gòtics. La imatge de la Mare de Déu de l'Alba és una talla daurada atribuïda a Pere Puig (final del s XIV). La cripta fou decorada escultòricament per Jaume Pedró (1781). Sofrí un incendi a la fi de la Guerra de Successió (1714), i una important devastació el 1936. De les construccions precedents resta una part del temple consagrat el 937, uns claustres i un pòrtic del s XI i una...  Segueix... 

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Manresa, comtat de  (Catalunya Comtat nominal, sense comtes titulars. Testimoniat a partir del 906. Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d'Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l'avenç de la reconquesta, la denominació s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell. Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d'Osona a partir dels privilegis del rei Odó el 889 i el 890. Era una denominació d'un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllonganció del comtat d'Osona. Els avenços d'aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes. La denominació de comtat de Manresa anà desapareixent al s XII, i donà pas a diferents vegueries en els territoris de la seva antiga àrea d'atribució.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaManresa, corregiment de  (Catalunya, 1716 – 1839)  Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta. Comprenia el territori de l'antiga vegueria de Manresa i Bages i de les sots-vegueries de Berga, Lluçanès i Moianès. Tenia un corregidor a Manresa i un lloctinent a Berga.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manresa, Ferrer de  (Catalunya, s XIII)  Cortesà. Serví Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran. Acompanyà aquest darrer, quan encara era infant reial, en la declaració d'amistat als navarresos (1274).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manresa, Ferrer de  (Barcelona, s XIV)  Conseller de Pere III el Cerimoniós. Intervingué com a emissari reial, entre altres vegades, a la campanya del Rosselló (1344), a València (1348), davant els membres de la Unió, i a les deliberacions a favor de l'aliança contra Gènova (1350-51).

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manresa, Guillem de  (Lleida ?, s XIV - 1393)  Pintor de l'època gòtica, actiu a Perpinyà. Li són atribuïdes les pintures murals de la que fou església conventual de Puigcerdà, amb la interpretació d'un Calvari i el compliment de les premonicions del profeta Simeó.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manresa, Kim (Joaquim Manresa i Mirabet)  (Barcelona, 1961 - )  Fotògraf. Col·laborador de Colita i, des del 1985, del diari "La Vanguardia". Ha destacat en el camp del fotoperiodisme. Entre els seus treballs destaquen Barcelona nit (1990, premi Fotopress), El Molino (1992), La sombra de toro (1996) i, sobretot, la sèrie de fotografies dedicades a l'ablació, amb què va guanyar el premi Godó de Fotoperiodisme (1998).

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manresa, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cortesà d'Alfons II el Franc. El 1291, a la mort del monarca, fou l'encarregat d'anar a Sicília per fer saber la nova al germà del monarca difunt, Jaume, que aleshoresInici página esdevindria Jaume II.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manresa, regió de  (Catalunya Regió. Comprèn les comarques d'Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, és a dir, aproximadament les conques alta i mitjana del Llobregat. Administrativament coincideix, aproximadament, amb l'antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d'Igualada, Manresa i Berga (província de Barcelona) i Solsona (província de Lleida), i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic (Bages i Anoia) i de Solsona, llevat d'uns sectors d'Anoia (diòcesi de Barcelona) i del Solsonès (Urgell).

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manresa, sèquia de  (Manresa, Bages Canal de regadiu del Llobregat. Neix a Balsareny i recorre 35 km fins a desembocar al Cardener, a Manresa. El seu cabal és de 1.000 l/seg, i s'utilitza per al regatge d'unes 1.000 ha, que són l'àrea de regadiu més important de la comarca del Bages, i per fornir aigua a la ciutat de Manresa. L'obra data del s XIV i fou aprofitada al principi per assegurar sobretot la collita del blat; després s'originà una diversificació dels productes agrícoles (verdures, llegums i fruita).

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Manresa, vegueria de  (Catalunya, s XIII – 1716)  Demarcació administrativa. Comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès. Amb el temps li fou annexada la sots-vegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d'una sots-vegueria a partir del 1611. El Moianès tingué també caràcter de sots-vegueria, i depengué un quant temps de Barcelona. Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès; delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat. El 1553 tenia 1.819 focs. El 1716 es convertí en el corregiment de Manresa.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaManresa i Dalmau, Joan Salvador  (Valls, Alt Camp, 1927 - 2013)  Pintor. Ha exposat a Barcelona i Tarragona. És notable la seva participació al Saló de Maig barceloní. Té obres al Museu de Valls. També practicà l'escultura. Pàgina web  

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manresa i Formosa, Gerard  (Arenys de Mar, Maresme, 1907 - Barcelona, ago/2002)  Metge. Es formà a l'Hospital Clínic de Barcelona al costat del doctor Agustí Pedro i Pons (1932-39) i s'especialitzà en el tractament de malalties pulmonars. Director, des del 1939, del sanatori antituberculós Esperit Sant (Sant Adrià de Besòs), el 1942 hi féu la primera toracoplàstia. L'any 1946 esdevingué responsable de cirurgia toràcica de l'Hospital Clínic i el 1949 efectuà la primera pneumectomia a la clínica Nostra Senyora de la Mercè. Fou un professional actiu i innovador, que impulsà la creació de serveis assistencials i de recerca i aportà una tècnica personal al tractament dels empiemes crònics i de les fístules bronquials operatòries. Impulsà una tasca pedagògica a través d'innombrables cicles de cursets i conferències. Fou membre emèrit de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1932), de la qual fou president (1939-43), i membre de la Societat Catalana de Pneumologia, entre altres. Li han estat atorgades distincions professionals i ha col·laborat en nombroses publicacions médiques.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Manresa i Martorell, Joan  (Illes Balears, s XX)  Escriptor. És autor del recull poètic L'hostal de l'equilibri últim, publicat el 1961.

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Manresa i Montserrat, Andreu  (Felanitx, Mallorca, 1955 - )  Periodista. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, es dedica al periodisme des del 1973. Ha estat redactor del setmanari "Cort", del diari "Baleares" i del "Diario de Mallorca", i director de Ràdio Nacional d'Espanya a les Illes Balears (1986-87) i a Catalunya (1987-90). Fou cap de comunicació del Consell General Interinsular (1979-83) i del Govern Balear (1983). Des del 1990 fou redactor delegat del diari "El País" a les Illes Balears.Inici página Fou un dels promotors i impulsors del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) que en el seu congrés constituent (2000) l'elegí secretari general de l'entitat.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manresana, la  (Sant Ramon de Portell, Segarra Antic poble, situat a l'oest del cap del municipi, pràcticament conurbat, al voltant de l'antic castell de la Manresana, centre del marquesat de la Manresana. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. Formà municipi independent fins el 1940, que es fusionà amb el de Portell per constituir el nou municipi de Sant Ramon.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Manresana, la  (Juneda, Garrigues Antic terme (o la Manreana), al sector occidental del terme. Era el límit occidental de l'antic comtat de Manresa (que formava part del d'Osona).

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Manresana, marquesat de la  (Catalunya Títol atorgat el 1767 a Ramon Ignasi de Copons i d'Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana. Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manresana dels Prats, la  (els Prats del Rei, Anoia)  Poble, situat al sud-est de la vila. L'església de Sant Andreu, sufragània de la parròquia dels Prats, és esmentada ja el 1126. El castell de la Manresana depenia també de la vila dels Prats del Rei.

92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Manresano Realista, El  (Manresa, Bages, 1827)  Periòdic trisetmanal. Continuador del diari "El Realista Manresano" (1823) i d'"El Catalán Realista" (1827). Defensà l'absolutisme de Ferran VII i atacà violentament els liberals; tingué poca durada.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaManrique, García Gil  (Castella, s XVI - 1651)  Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona des del 1632, convocà els sínodes de 1634, 1635, 1636 i 1638. Amb els bisbes de Vic i Urgell, evità que amb el Corpus de Sang (1640) els revoltats cremessin el palau del lloctinent, però el seu consell que aquest, comte de Santa Coloma, no abandonés la ciutat va ocasionar la seva mort. En morir també el successor, duc de Cardona, va ésser nomenat lloctinent el bisbe Manrique, la qual cosa va provocar que fos expulsat de Barcelona el 1642, seu que restà vacant fins al 1656.

94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Manrique, Pedro  (Nàpols, Itàlia, s XVI – Saragossa, Aragó, 1615)  Eclesiàstic. Bisbe de Tortosa (1600-11) i lloctinent de Catalunya (1610-11). Nomenat per a la seu de Tortosa, impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d'Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa. Com a lloctinent de Catalunya combaté el bandolerisme, però aplicà mètodes humanitaris. Assolí la detenció de Perot Rocaguinarda i la seva quadrilla, i els atorgà el perdó, en canvi de servir a l'exèrcit d'Itàlia durant deu anys.

95 CASTELLA - BIOGRAFIA

Manrique de Lara y Girón, Juan  (Castella, 1555 - 1593)  Polític i militar. Felip II el nomenà lloctinent de Catalunya (1586-90). Durant el seu mandat sorgiren diversos conflictes amb les autoritats catalanes; a més, per primer cop, els bandolers manats per l'anomenat minyó de Montellà s'apoderaren dels diners que el rei enviava a Gènova per pagar les seves tropes.

Anar a:    Mam ]    [ Mand ]    [ Manen ]    [ Mani ]    [ Mano ]    [ Manresa, R ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -