A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Marca ]    [ Marce ]    [ March, P ]    [ Marco ]    [ Marcos ]    [ Mare ]

L'entusiasme és el pa diari de la joventut. L'escepticisme, el vi diari de la vellesa. (Pearl S. Buck)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Marçà  (Alt Empordà Nom adoptat el 1937 per al municipi de Pedret i Marzà.

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratMarçà  (Priorat Municipi: 16,08 km2, 315 m alt, 611 hab (2014). Situat al sud de Falset. El terreny és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou i drenat per la riera de Marçà, afluent de capçalera de la riera de Capçanes. La superfície no conreada és ocupada per pasturatges, garriga i bosc. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrària, amb conreus de secà, que ocupen bona part de l'extensió total del municipi; el conreu predominant és la vinya (amb més del 50% de l'area conreada) i també cereals, oliveres, avellaners i ametllers. Aviram. Indústria derivada de l'agricultura (vi, oli). Hi ha una cooperativa agrícola. La població, amb tot, no ha cessat de minvar des del 1900. El poble es troba al peu del turó de la Miloquera, on hi ha restes prehistòriques i les ruïnes de l'antic castell de Marçà; destaca l'església parroquial de SantaInici página Maria, barroca. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marçà  (Castellfollit de Riubregós, Anoia Masia i antiga església (Sant Cosme i Sant Damià), al sud-oest de la vila.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marçà  (Pedret i Marzà, Alt Empordà Veure> Marzà.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marca, Francesc  (Olot, Garrotxa, s XVIII)  Historiador. Franciscà, entre el 1744 i el 1764 fou lector, definidor i comissari provincial de l'orde. Residí molt de temps al col·legi de Sant Bonaventura de Barcelona. És autor de la meritòria Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, segunda parte, desde 1400 a 1759 (1764) i d'una història de la província de Catalunya del 1500 al 1600, en llatí, que el 1746 envià a Roma perquè fos inclosa als annals de l'orde; en deixà una còpia a Barcelona.

6 EUROPA - BIOGRAFIA

Marca, Pèire de  (Gant, Bèlgica, 1594 - París, França, 1662)  Eclesiàstic, polític i historiador. Durant els anys 1644-51, per encàrrec del cardenal Mazzarino va estar a Catalunya com a representant del govern francès, en plena guerra dels Segadors. Durant aquesta estada reuní una gran quantitat de documents, que es troben conservats a la Biblioteca Nacional de París. Essent bisbe de Tolosa de Llenguadoc, participà en les converses diplomàtiques entre França i Espanya (1652) referents al Rosselló, i per la seva encertada actuació a favor de França fou nomenat arquebisbe de París (1662). La seva obra més sobresortint, Marca Hispanica sive limes hispanicus, editada l'any 1668, és fonamental per a la història de Catalunya.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarçà, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví el rei Joan I, el qual l'utilitzà en serveis diplomàtics. El 1390 fou ambaixador del monarca davant els anglesos de França. L'acompanyà en aquesta missió Simó de Marimon. El 1396 era veguer de la Cerdanya.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marçà, Tomàs de  (Catalunya, s XIV)  Conseller de Pere III. El 1349, a Perpinyà, formavà part del primer consell que estudià el projecte d'aliança amb Venècia i de guerra amb Gènova. Ja el 1350 era membre de l'assemblea que confirmà els projectes esmentats i en decidí la realització. Ell o potser un fill homònim combatia a València, contra els castellans, el 1364.

9 EUROPA - LITERATURA

Marca Hispanica Sive Limes Hispanicus  (París, França, 1688)  Descripció històrica i geogràfica de Catalunya. Escrita en llatí per Pèire de Marca els darrers anys d'exercir el càrrec de visitador general del govern francès a Barcelona i impresa per François Muguet. L'obra consta de tres llibres: el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França (i aplicada en el tractat dels Pirineus, el 1659, i en la conferència de Ceret, el 1660), basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels Països Catalans. El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i geògrafs...  Segueix... 

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marçal (o Marsal)  Sobrenom del guerriller carlí Marcel·lí Gonfaus i Casadesús.

11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marçal, cala  (Felanitx, Mallorca Oriental Cala, al sud de Portocolom.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMarçal, can  (Puig-reig, Berguedà)  Caseria i colònia industrial tèxtil, situada a la dreta del Llobregat, uns 3 km aigua avall del poble.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marçal, colònia  (Cabrera d'Anoia, Anoia)  Colònia industrial tèxtil, a la dreta de l'Anoia.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Marçal, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1876 pel pretendent carlí Carles VII, duc de Madrid, a Maria Soler i Martí, vídua del brigadier Marcel·lí Gonfaús i Casadesús, única titular.

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marçal, Francesc  (Maó, Menorca, 1591 - Palma de Mallorca, 1688)  Lul·lista i franciscà. Lector de teologia als convents de Roma i de Palma de Mallorca, a l'Estudi General de la qual ensenyà filosofia lul·liana. Publicà l'edició crítica de l'Ars Generalis ultima (1645) i de l'Ars brevis (1669). Traduí texts catalans de Llull al castellà, avui perduts. La seva obra més important és Quaestiones difficiles super quatuor libros Magistri Sententiarum cum resolutionibus et Summa Lulliana (1673).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria Mercè Marçal i SerraMarçal i Serra, Maria Mercè  (Barcelona, 13/nov/1952 – 5/jul/1998)  Poetessa i escriptora. Nacionalista i feminista, col·laborà en diversos moviments i en diferents revistes com ara "Reduccions", "Escrivim a les parets" i "Dones en lluita". La seva poesia és marcada per una ètica individual i lliure, plena de simbologia femenina que, estilísticament, incorpora elements de la tradició oral, però que no rebutja alternatives formals clàssiques com la sextina i el sonet. Es va donar a conèixer amb Cau de llunes (1977), obra guardonada amb el premi Carles Riba de poesia, al qual seguiren Bruixa de dol (1979), Sal oberta (1982), Terra de mal (1982), La germana, l'estrangera (1985), Desglaç (1988). Alguns dels seus poemes han estat musicats, entre altres, per Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull i Maria del Mar Bonet. Ha aplegat tota la seva obra poètica a Llengua abolidaInici página (1973-1978) (1990). També ha publicat la novel·la La passió segons Renée Vivien, premi Carlemany 1994 i de la Crítica Serra d'Or 1995. Pòstumament es publicaren Raó del cos (2000), dues antologies de la seva poesia, Contraban de llum (2002) i El meu amor sense casa (2003), i un recull de prosa de no ficció, Sota el signe del drac (2004), a cura de Mercè Ibarz.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marçal de Sax  (Alemanya ?, s XIV - València, 1410)  Pintor. Actiu a València entre el 1393 i el 1410. Se'l considera el fundador de l'escola valenciana, que representà la tendència gòtica internacional. Li són atribuïts dos dels més importants retaules valencians de la primera meitat del s XV: el gran Retaule de Sant Jordi, que es conserva el Museu de Victòria i Albert, de Londres, i que representa amb gran dinamisme escenes de la vida del sant, i el Retaule de la Santa Creu (v 1403).

17 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Marçana, vall  (Escaró, Conflent Vall, afluent de la Tet per la dreta, entre Joncet i Serdinyà. En bona part forma el municipi.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Marçanyac  (Navès, Solsonès Antiga parròquia (Sant Miquel de Marçanyac) i església (1.070 m alt), situada als contraforts sud de la serra de Busa, entre Besora i la Selva. Esmentada al s XI, com a sufragània de Sant Martí de Tarascó, vers la fi del s XIV passà a dependre de la de Sant Climent de la Selva.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marcarol, Teòfil  (València, v 1584 - Bay, Filipines, 1644)  Religiós agustí. Exercí diversos càrrecs dins el seu orde. Passà a les Filipines el 1624, on fou prior del convent de Manila i missioner actiu a l'illa de Luzón. Escriví dues obres pietoses, una en castellà i una altra en tagal, que no serien publicades, ja que desaparegueren els manuscrits arran de les incursions angleses de 1764.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMarcatòsa  (Vall d'Aran Terçó (o sesterçó), format amb la divisió de l'antic terçó de Viella; comprenia Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Vila i Arròs.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcè, Cristòfol  (Barcelona, 1787 – 1857)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona. Versificà en llatí i en castellà. Guanyà bon prestigi com a predicador. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on el 1816 hi llegí una memòria sobre l'oratòria sagrada des del s XVI.

22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Marcè i Sentaló, Pere  (Rosselló, s XVIII – s XIX)  Teòleg i poeta. El 1806 publicà, a Barcelona, el llibre Los set salms penitencials en versos catalans, segons lo sentit literal.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcel·lí de Castellví  (Castellví de la Marca, Alt Penedès, 1908 – Bogotà, Colòmbia, 1951)  Religiós caputxí i lingüista. Passà a Colòmbia com a missioner el 1931. A Sibundoy fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana, centre que fou traslladat a Bogotà a la seva mort.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcer i Oliver, Pere  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya, 1840 – Barcelona, 1925)  Científic i eclesiàstic. Llicenciat en ciències exactes, fou catedràtic de física i química al Seminari de Barcelona. Realitzà investigacions sobre mineralogia, i inventà un nou tipus de microscopi. El 1900 ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marcereta, la  (la Granja de la Costera, Costera)  Caseria i enclavament (0,18 km2), a l'esquerra del riu Cànyoles, aigua amunt del terme de Vallès de la Costera.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarcet i Coll, Josep Maria  (Sabadell, Vallès Occidental, 26/mar/1901 – 4/abr/1963)  Polític i industrial. Féu estudis a Sabadell i a Bordeus, però els deixà i treballà a la fàbrica tèxtil familiar. Afiliat a les Joventuts Mauristes. Lluità, durant la guerra civil, amb les tropes del general Franco, i entrà a Sabadell amb els franquistes (1939). Alcalde interí de Sabadell (1940-42) i titular fins al 1960, i s'hi distingí per una actitud atípica dins l'esfera oficial. Membre de les corts espanyoles (1942-48) i president del Gremi de Fabricants de Sabadell i de l'Aeroclub de la ciutat. Escriví Mi ciudad y yo (1963), memòries dels seus anys d'alcalde, exposa les arbitrarietats dels primers anys de la postguerra.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcet i Juncosa, Alícia  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1931 - )  Historiadora. Especialista en història moderna de la Catalunya Nord. L'any 1939 s'exilià a París amb la seva família, i posteriorment estudià a la Sorbona. Treballà com a professora a la Universitat de Perpinyà des del 1969 fins a la seva jubilació el 1993. Les seves línies de recerca han estat centrades en la història de les terres del nord de Catalunya i en mentalitats i comportament, cosa que li ha permès copsar el manteniment del caràcter diferencial dels catalans del nord davant l'estat francès. Autora d'una extensa producció bibliogràfica, destaquen Breu història de les terres del nord (1988) i Le Rattachement du Roussillon à la France (1995). Ha estat també una activa defensora de la identitat catalana de la Catalunya Nord i el 1990 fundà i presidí la Fundació Comte Guifré, dedicada a la defensa de l'ensenyament secundari en llengua catalana.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcet i Poal, Adeodat F.  (Terrassa, Vallès Occidental, 1875 – Montserrat, Bages, 1964)  Botànic. Germà d'Antoni Maria. Perit agrònom de professió, ingressà a l'orde benedictí i residí a l'abadia de Montserrat. Realitzà diverses recerques sobre la flora montserratina i fou membre corresponent de la secció de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. A més de les seves col·laboracions científiques al "Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural" i a la "Revista Montserratina", escriví algunes obres de caràcter religiós.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarcet i Poal, Antoni Maria  (Terrassa, Vallès Occidental, 5/jul/1878 – Montserrat, Bages, 13/mai/1946)  Monjo benedictí de Montserrat, on havia estat escolà (1886-94) i sacerdot (1902); després d'ésser consultor de la Congregació Benedictina de Subiaco, fou elegit abat coadjutor de l'abat Deàs (1912). Convertit ja en abat titular, el seu abadiat fou remarcable per l'esforç en pro de la cultura dels monjos i la presència montserratina a Catalunya. Restaurà la Biblioteca del monestir. Des del 1941 tingué com a coadjutor l'abat Aureli M. Escarré.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcet i Riba, Jaume  (Barcelona, 27/gen/1894 – 25/nov/1963)  Geòleg. Estudià a Barcelona; el 1925 es doctorà en ciències naturals. Fou ajudant de M. San Miguel a la universitat de Barcelona, i col·laborà sovint amb ell. El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb L. Duparc. Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional (1926). El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica, i el 1928, Estudio petrográfico... de los alrededores de Toledo (premi Agell 1926). Ingressà en l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1930), i fou col·laborador, i més tard director, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Fou també col·laborador del CSIC, que li publicà La determinación de los minerales petrográficos por vía óptica (1941). Fou, encara, director de l'Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona (1959-63). El seu Estudi fisiogràfic de Catalunya (premi Fundació Patxot 1930) ha restat inèdit.

31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

priorat de Marcèvol (Conflent)Marcèvol  (Arboçols, Conflent Poble, situat a l'est del cap del municipi; l'església parroquial (Santa Maria de les Grades) és romànica, d'una nau i amb arcuacions llombardes, i conserva un retaule gòtic de Jaume Forner (1527), una mica mutilat. Damunt el poble hi ha l'antic priorat de Marcèvol, dedicat a santa Maria; el 1128 el bisbe d'Elna donà l'església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona. Vers el 1370 hom fortificàInici página amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus. El 1381 li fou unit l'hospital d'Illa. Era en plena decadència a mitjan s XV, i s'uní, successivament, a Santa Maria de la Real de Perpinyà (1466) i a la comunitat de preveres de Vinçà (1476). En aquest temps foren refetes les voltes de l'església. N'ha desaparegut una absidiola, i la major és inutilitzada; la...  Segueix... 

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March, Antoni  (Oliana, Alt Urgell, s XVIII – la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1819)  Eclesiàstic. Tingué bon prestigi per la seva cultura. Exercí una càtedra al seminari de la Seu d'Urgell. També en fou rector.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

March, Arnau  Veure> Marc, Arnau.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

March, Ausiàs  Veure> Marc, Ausiàs.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March, Baltasar Ausiàs  (Catalunya, s XVI – 1622)  Escriptor. És anomenat també Ausiàs March de Cervera. Era fill de Pere Ausiàs. Es considerava successor del famós Ausiàs Marc, però no es pas clar ni que fos del mateix llinatge. Fou advocat i era oïdor de comptes a la generalitat el 1593. Vivia a Bellpuig el 1604, com a administrador d'Antoni de Cardona. Participà a concursos poètics, com els celebrats a Barcelona per convocació del monestir de Sant Joan de Jerusalem (1580) i el proclamat a honor de sant Ramon de Penyafort (1601). Escrivia sempre en català, tot i que l'època ja no hi era propícia.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March, Francesc  (Catalunya, s XIV)  Diplomàtic. Estava al servei de Pere III el Cerimoniós. El 1378 anà a Roma, davant el papa Urbà VI, per exposar-li les condicions sota les quals el rei Pere podia considerar l'eventualitat de reconèixer-lo com a pontífex legítim enfront del papa d'Avinyó, les quals no foren acceptades. Es prolongà així el neutralisme del Cerimoniós davant el Cisma d'Occident.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMarch, Francesc  (València, 1556 – s XVI)  Historiador. És autor d'una crònica del regne de València. Fou jurat de la seva ciutat i més tard diputat de la Generalitat Valenciana.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March, Guillem  (Catalunya, s XI)  Jurista. En unió de Ponç Bonfill March i de Guillem Borrell, que com ell eren jutges, redactà el nucli inicial dels famosos Usatges de Barcelona, en temps de Ramon Berenguer I.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March, Ignasi  (Manresa, Bages, s XVII – s XVIII)  Religiós jesuïta. Fou examinador sinodal, Guanyà gran fama com a predicador.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March, Jaume  Veure> Marc, Jaume (funcionari reial).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March, Jaume  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Besnét de Jaume Marc. Durant la guerra contra Joan II prengué el partit del monarca. El 1469 hagué de cedir el seu castell d'Eramprunyà després d'un setge bastant dur. Aleshores caigué presoner i patí captiveri. Rescatat per diners, passà al bàndol reialista. El 1471 li era confirmada per Joan II la senyoria d'Eramprunyà.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March, Joan  (Girona, s XX)  Compositor de sardanes. Obres seves són les titulades Nuvolada i Esclats de primavera.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March, Pere  (Barcelona, s XIII)  Notari. És el rebesavi del gran poeta Ausiàs Marc. Encapçala la sèrie de personatges il·lustres de la mateixa família. El 1249 fou afavorit per la donació reial de cases i terres a la zona de Gandia, com a probable recompensa de serveis prestats a la cort de Jaume I durant la conquesta de territoris valencians. Fill seu fou Pere March.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarch, Pere  (Barcelona, s XIII – 1338)  Diplomàtic i conseller. Fill del notari Pere March, del qual heretà la baronia de Beniarjó. La seva vinculació a la cort apareix documentada del 1296 fins a la seva mort. Serví així tres monarques: Jaume II, Alfons III i Pere III. Ocupà en diversos períodes els càrrecs de secretari, tresorer (1306-27) i mestre racional (des del 1330). Gaudí d'una consideració elevada. Li foren confiats serveis diplomàtics d'importància. El 1319, essent tresorer del rei Jaume, aquest li encomanà la resolució d'una crisi a les relacions amb Sanç de Mallorca, el qual es trobava llavors molt pressionat pels francesos de cara a fer-li infeudar el Rosselló al rei de França. Pere March, que coneixia bé al rei Sanç, resolgue l'afer adreçant-li unes lletres personals. El 1323, per una suma elevada, comprà a Jaume II el castell d'Eramprunyà (Baix Llobregat), el qual seria decissiu per l'ennobliment de la família. A la seva mort, per manca de successió directa, l'heretà el seu nebot Jaume Marc.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March, Pere  (Catalunya, s XIV)  Frare dominicà. Fou vicari general del seu orde el 1380. Gaudí de bon prestigi. Anselm Turmeda en parlà a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March, Pere  Veure> Marc, Pere (poeta i senyor de Beniarjó).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March, Ponç Bonfill  (Catalunya, s X - v 1040)  Jurista. Fou jutge del comtat de Barcelona fins al 1035, data en que morí Berenguer Ramon I. Des d'aleshores ajudà el govern d'Ermessenda durant els quatre anys de la minoritat de Ramon Berenguer I, del qual va ésser preceptor. Fou un dels redactors dels Usualia, nucli inicial dels Usatges.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarch, Sever  (Barcelona, s XVII - s XVIII)  Polític i mercader. El 1700-01 fou Conseller Cinquè de la capital. S'oposà als primers abusos del nou rei Felip V, sobretot pel que fa al nomenament de nou virrei per el Principat abans d'haver jurat les Constitucions catalanes. Fou, mesos després, un dels consellers municipals que reberen del monarca el greuge de no fer-los cobrir el cap davant la reial presència, incident que resultaria molt comentat. El 1713-14, durant el gran setge de Barcelona pels borbònics, pertanyia a la Junta 24ª, agregada al govern provisional català. Durant aquest temps era també membre del Consell de Cent. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns, que produïen una renda anual de 22 lliures.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March i Alcalà, Susanna  (Barcelona, 1918 – 22/des/1990)  Escriptora. Poetessa postsimbolista de sensibilitat, de la seva producció poètica cal esmentar Rutas (1938), Cantos rodados (1942), Ardiente voz (1948), El viento (1951), La tristeza (1952) i Esta mujer que soy (1957), títols que van ser aplegats a Poemas (1966). Com a novel·lista publicà Nina (1949), Algo muere cada día (1955), i amb la col·laboració del seu marit, Ricardo Fernández de la Reguera, una nova sèrie d'Episodios Nacionales, seguint la pauta de Pérez-Galdós. S'acomiadà de la literatura amb Cosas que pasan (1983).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March i Batlles, Josep Maria  (Manresa, Bages, 20/nov/1875 – Barcelona, 13/mar/1952)  Historiador. Jesuïta (1893), fou ordenat de sacerdot el 1908. Professor d'història de l'Església des del 1911 a les facultats de teologia de l'orde de Tortosa i Sarrià, i a la Universitat Gregoriana de Roma. Bibliotecari i arxiver. S'especialitzà en la història de la Companyia: El Beato José Pignatelli y su tiempo (1935-36), El Comendador mayor de Castilla Don Luis de Requesens en el gobierno de Milán (1946), Niñez y juventud de Felipe II (1952) i La batalla de Lepanto y Don Luis de Requesens (1954). Difongué l'autobiografia d'Ignasi de Loiola (1920).

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMarch i de Velasco, Acaci  (València, 1586 – Alacant, 1665)  Prelat i frare dominicà. Es dectorà en arts i teologia a la Universitat de València, de la qual seria catedràtic. Fou confessor del virrei marquès de los Vélez, així com definidor i vicari general. El 1660 fou nomenat bisbe d'Oriola. Actuà de mitjançer a la rebel·lió d'Elx contra el nou senyor de la ciutat, el duc de Maqueda. És autor d'unes Resoluciones morales (1656), d'un escrit sobre el tercer sínode celebrat a Oriola al seu temps, i del manuscrit De censuris et sacramentis.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

March i de Velasco, Dionís  (València, s XVII - Castelló de la Plana, 1706)  Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins el seu orde. És autor de sermons publicats i d'una Elección conceptuosa de algunos santos y asuntos diferentes (1698).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

March i Labores, Josep  (Catalunya ?, s XIX – 1865)  Escriptor i polític. Fou governador civil de diverses províncies espanyoles. És autor dels remarcables assaigs Historia de la Revolución en Francia desde 1787 hasta 1815 (1834-38) i Historia de la marina real española desde el descubrimiento de América hasta el combate de Trafalgar (1854).

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Joan March i OrdinasMarch i Ordinas, Joan  (Santa Margalida, Mallorca, 4/oct/1880 – Madrid, 10/mar/1962)  Financer. Inicià la seva fortuna a partir del negoci familiar March Germans, dedicat a la compra i venda de productes agrícoles i ramaders, i amb el tràfic de tabac a tot el Mediterrani. L'any 1909 obtingué la concessió del Monopoli del Tabac del Marroc, en competència amb la Régie Française des Tabacs. La Primera Guerra Mundial li proporcionà substanciosos beneficis: assegurançes marítimes, transports, etc, en estret contacte amb els aliats. L'any 1926 fundà la Banca March. Des del primer moment s'oposà a la República. Posteriorment fou processat i condemnat, però va evadir-se aviat de la presó de València. Durant la guerra civil, donà suport financer al règim de Franco. La seva consolidació com a financer de categoria internacional, a partir del 1931 ja fou definitiva. L'any 1955 establí la FundacióInici página March d'ajut científic i cultural, similar a les de Rockefeller i Ford. La dotà amb un capital inicial de 400 milions de ptes, que passà a 2.000 milions pocs dies abans de morir, a conseqüència d'un accident d'automòbil.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

March i Servera, Joan  (Santa Margalida, Mallorca, 1906 – Barcelona, 1973)  Industrial. Fill de Joan March i Ordinas. Estudià a Barcelona i a Cambridge. Col·laborà amb el seu pare en les empreses familiars; presidí les Forces Elèctriques de Catalunya SA, i intervingué en el plet de la Barcelona Traction. Impulsà les activitats de la Fundació March.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcial, Marc Valeri  (Bílbilis, Tarraconense, 38 o 41 - Roma ?, Itàlia, v 104)  Poeta llatí. Descendent d'una modesta família burgesa. L'any 64 arribà a Roma i l'any 80 publicà una obra titulada Liber Spectaculorum, descripció de les lluites de circ i de l'arena, que li va valer el favor de Titus i de Domicià. Els llibres del seu epigramari van difondre's per l'Imperi; una posterior conjuntura política l'obligà a tornar a Bílbilis, i l'ajuda de Plini el Jove li va permetre el viatge de tornada. La seva obra consta exclusivament d'epigrames: iniciada amb el llibre esmentat abans (conservat fragmentàriament), culmina en 14 llibres, que reflecteixen panoràmicament la societat romana de l'època. En total, 1.554 composicions. El dístic elegíac és el metre predilecte del poeta. El seu realisme és generalment satíric i humorístic, i en el seu llenguatge abunden els neologismes i hel·lenismes col·loquials. La identitat dels personatges exposats en la seva crítica dels vicis romans queda velada pels noms imaginaris. La seva poesia, procedent de la sàtira àtica, és el coronament del gènere apigramàtic llatí.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcilla y Marín, Enrique  (Granada, Andalusia, 1848 - Barcelona ?, s XIX)  Polític republicà. Resident a Catalunya des del 1853, participà a la revolta de setembre de 1868 a Barcelona. Durant la restauració s'afilià al partit republicà de Ruiz Zorrilla i organitzà la conspiració de 1884-86. Unit al lerrouxisme des del 1904,Inici página fundà la Fraternitat Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del districte sisè, a Barcelona.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcillo, Guerau  (Olot, Garrotxa, s XVI)  Escriptor. Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Barcelona. Féu comentaris en català a la Gramática de Nebrija, amb estudis especials sobre la prosòdia, publicats a Barcelona el 1640 i reeditats el 1700.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcillo, Manuel  (Olot, Garrotxa, s XVII)  Escriptor i jesuïta. Catedràtic de filosofia del Col·legi de Cordelles de Barcelona. El 1683 dedicà als consellers de Barcelona la seva obra Crisis de Cataluña hecha por las naciones estranjeras (1685), descripció i història de Catalunya i notícia dels seus sants i els ordes religiosos, de la llengua, els escriptors i les virtuts dels catalans, en defensa dels atacs de què eren objecte després de la guerra dels Segadors.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marco, cases de  (el Campelló, Alacantí Veure> Cases de Marco, les.

57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marco, Josep "el Penjadet"  (Xàtiva ?, Costera, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Guerriller. Antiborbònic, alliberà Xàtiva de les tropes de Felip V (1706) i la defensà l'any següent. En caure Xàtiva, fugí al Principat, on es distingí en campanyes a les comarques properes a Barcelona.

59 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Marcó, Pere  (Fraga, Baix Cinca, s XVIII - Franja de Ponent, s XIX)  Guerriller carlí. Participà en la guerra del Francès. Lluità després a la primera guerra carlina, no accepta la pau de Vergara (1839) i resistí a Castellot contra els generals Espartero, Concha i Dulce, fins que hagué de rendir-se (mar/1840).

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMarco i Baidal, Jaume  (Benissa, Marina Alta, 1903 - València, 1979)  Eclesiàstic. Fou ordenat sacerdot al Seminari de València el 1926. Treballà com a mestre d’escola i fou doctor en dret per la universitat de Madrid i en filosofia i lletres per la de València. Es dedicà a estudis geogràfics del País Valencià i col·laborà en aquest sentit en diverses revistes. Publicà la monografia Moncada y la Huerta de Valencia. El río Turia y el hombre ribereño (1960) i Síntesis Geográfica de la Región Valenciana.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcó i Cabrer, Salvador  (Duesaigües, Baix Camp, 1861 – Barcelona, 1931)  Religiós escolapi. Fou provincial de l'orde a Catalunya, Cuba i Mèxic. Ocupà d'altres càrrecs. Publicà diverses col·laboracions periodístiques i dos llibres de text escolar.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcó i Dachs, Lluís  (Palafrugell, Baix Empordà, 5/feb/1910 - Barcelona, 29/ago/2007)  Escriptor. És autor del recull poètic 21 esclats (1964).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcó i del Pont, Francesc  (Catalunya, s XVIII - Lujan, Xile, 1819)  Militar. Durant la guerra del Francès sobresortí pels seus mèrits. El 1808 manava el batalló lleuger de voluntaris de Tarragona, destacat a Navarra. Amb un centenar d'homes pogué anar a Saragossa, on participà a les dues defenses, i el 1809 ja era mariscal de camp. En 1810-11 era comandant general d'Aragó. Ascendit a capità general el 1815, fou nomenat també president de la Reial Audiència de Xile. El 1817 caigué presoner dels independentistes de San Martín. Morí en captiveri, després d'un primer empresonament en condicions bastant dures a Punta San Luis.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marco i Díaz-Pintado, Francesc  (València, 1887 – s XX)  Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1914 guanyà una càtedra de composició d'escultura decorativa a l'Escola d'Arts i Oficis de Santiago de Compostel·la. Ensenyà també a Sevilla i València. Dedicat preferentment a la imatgeria religiosa i a l'escultura ceràmica i decorativa, les seves obres més conegudes són els monuments a JoaquínInici página Agrasot i Antoni Muñoz Degraín (València), Jesús Nazareno (Sevilla) i El misterio de la lanza (Màlaga).

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marco i Marco, Sixt "Sixto"  (Elx, Baix Vinalopó, 25/gen/1916 - 13/gen/2002)  Pintor. Ha obtingut premis d'importància. Ha exposat a Alacant i Barcelona i també a diverses ciutats d'Espanya, França i Holanda. Fou membre del Grup d'Elx.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marco i Miranda, Vicent  (País Valencià, s XIX - 1946)  Polític. Regidor per València i diputat provincial de nomenament governatiu (abr/1931), fou diputat a corts els anys 1931 i 1933, i també el 1936 com a membre i fundador de l'Esquerra Valencianista.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marco i Nadal, Enric  (València, 3/mai/1913 - 13/nov/1994)  Polític. Secretari general de la CNT (1946-47). Condemnat a mort l'any 1947, li fou commutada la pena i restà empresonat 17 anys. El 1965 negocià una possible col·laboració entre anarcosindicalistes i la CNS. És autor de Condenado a muerte. Trazo autobiográfico (1966).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marco i Poquet, Maria Rosa "Salomé"  (Barcelona, 21/jun/1939 - )  Cantant. Es donà a conèixer al Festival de la Cançó Mediterrània el 1963 amb la cançó guanyadora Se'n va anar, de Josep Andreu i Lleó Borrell. El 1968 obtingué el premi al Festival de Sopot i el 1969 el Gran Premi de la Canço d'Eurovisió amb Vivo cantando, que fou compartit amb les representants d'Holanda, la Gran Bretanya i França. Ha editat nombrosos discs.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarco i Revilla, Joaquim  (Barcelona, 1935 - )  Escriptor. Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona (1958), d'on fou professor. Fou lector de castellà a Liverpool (1961-62). Com a poeta -Fiesta en la calle (1961), Abrir una ventana a veces no es sencillo (1965), Algunos crímenes y otros poemas (1971), Aire sin voz (1974), Esta noche (1978), El significado de nuestro presente (1983) i El muro de Berlín (2003)-, combina el realisme amb una lírica imatjada. Crític i historiador de la literatura, ha col·laborat a "Destino", "Ínsula", "Estudis Romànics", etc, i ha publicat Poesia popular política del segle XIX (1967), Sobre literatura catalana i altres assaigs (1968), Ejercicios literarios (1969), La nova poesia catalana (1980) -en col·laboració amb Jaume Pont-, La literatura hispanoamericana (1983) i El modernisme literari (1984).

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marco i Sanchis, Josep  (València, 1830 – Madrid, 1895)  Escriptor i polític. Es casà amb la novel·lista Pilar Sinués. Residí a Madrid. Hi féu periodisme. Dirigí els quaderns "Pro Patria" i fundà la revista "España Musical y Literaria". Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzant i de to humorístic, com Los flacos (1870), La mujer compuesta (1872), Figuras de cera (1876), El gato negro (1878), La feria de las mujeres (1883), Adán y Eva, etc. Fou director general d'ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d'instrucció pública.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marco i Seseras, Dolors  (Barcelona, 1935 - Madrid, 11/oct/2005)  Pianista i directora. Als disset es presentà com a directora d'orquestra, funció que encara no havia fet al país cap altra dona. Ha tingut bons èxits a diverses ciutats d'Europa i Amèrica.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marco i Seseras, Eugeni M.  (Barcelona, 4/oct/1932 - Las Palmas, Canàries, 9/mar/1984)  Músic. Es presentà com a director d'orquestra als setze anys. Ha dirigit el conjunt musical del teatre del Liceu. LesInici página seves actuacions a l'estranger han tingut un bon succés.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marco i Urrútia, Santiago  (Tarragona, 1885 – Barcelona, 1949)  Decorador. Estudià les diferents branques de les arts a Llotja i en tallers especialitzats en les arts decoratives (amb Rigalt i amb Francesc Vidal). Es dedicà a l'elaboració i direcció de tota mena d'obres sumptuàries: ebenisteria, escultura, tapisseria, daurats, fosa, metal·listeria, vidrieria, etc, amb un gran coneixement de l'ofici i un elevat gust artístic, tenint sempre en compte els problemes de la llum, del color i de les formes. Emigrà un quant temps a Mèxic, on completà la formació artística i on executà els grans vitralls, esmaltats al foc, de la porta de la sala d'armes del llavors president, Porfirio Díaz. Fou president del Foment de les Arts Decoratives (FAD). Les seves obres de conjunt més remarcables foren l'exhibició de la Casa Humil, a l'Exposició del Moble, i la participació a l'Exposició Internacional de Barcelona, el 1929. Repetidament exposà també a la Cúpula del Coliseum, seu del FAD. Entre els seus escrits, cal destacar Per la humanització del moble i diversos articles, apareguts en revistes com "D'Ací i d'Allà", "Claror", etc.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcolan  Pseudònim del periodista Silvestre Verdú i Verdú.

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marcos, Los  (Venta del Moro, Plana d'Utiel Llogaret, situat uns 7 km a l'est de la vila.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marcos i Cano, Darius  (Sogorb, Alt Palància, 1887 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1940)  Metge i polític. Regidor de València (1923) com a membre del Partit d'Unió Republicana Autonomista. Membre del Partit Radical-socialista (1931), després fou diputat per Esquerra Republicana (1935). Va ser director general de mines (1933), sots-secretari d'Agricultura (al ministeri de Marcel·lí Domingo) i sots-secretari d'ObresInici página Públiques durant tota la guerra civil.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marcota  (Biar, Alcoià Caseria, situada al sud-est de la vila.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marcoval, Josep  (País Valencià, s XVIII - Rossell, Baix Maestrat, 1834)  Guerriller carlí. Col·laborà amb el baró d'Herbers en l'aixecament carlí al País Valencià (1833). Afusellat Herbers, fou elegit cap de les partides valencianes, amb l'aprovació de Cabrera. Poc després fou pres i afusellat.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marcovau  (Foradada, Noguera)  Poble, al sud-est del cap del municipi. L'església de Sant Salvador depèn de la parròquia de Montclar.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcús  (Barcelona ?, s X)  Ciutadà. Caigué pres en l'expedició d'Almansor contra Barcelona (985) i fou dut a Còrdova. El 989 tornava a ésser a Barcelona, car havia pogut pagar el rescat. Hom creu que és el cap de la família Marcús de mercaders barcelonins.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcús, Bernat  (Barcelona, s XII)  Burgès. Home molt ric, tenia moltes propietats a la ciutat i a Montjuïc. Encara que no pertanyia a la noblesa, tenia tant de prestigi que des de mitjan s XII entrà a formar part del consell del comte Ramon Berenguer IV. El 1152 signà el testament de la reina Peronella, el 1157 actuà en el tribunal comtal i el 1164 estigué present en la cerimònia del traspàs dels drets reials de Peronella a favor d'Alfons I el Cast. A Barcelona, a l'actual plaça de Marcús, es conserva una capella (dedicada a la Mare de Déu de la Guia) que féu construir en fer donació dels terrenys per al cementiri dels pobres.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarcús, Pere  (Barcelona, s XII)  Ciutadà honrat, de la família de Bernat. El 1157 i 1160 tingué també entrada al consell comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marcús, Ramon  (Barcelona, s XII)  Ciutadà honrat. Tingué contacte amb el consell de govern de Ramon Berenguer IV almenys el 1144.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mardà, el  (Sagunt, Camp de Morvedre Partida (o Almardà), prop de la costa, damunt el terme de Canet de Berenguer; és regada per la sèquia del Mardà, fillola de la d'Algar (o Major de Morvedre). Hi ha les restes de la torre del Mardà, bastida com a torre de defensa als s XV-XVI, i ruïnes d'una vil·la romana.

84 CATALUNYA - CULTURA

Marduix  (Barcelona, 1976 - )  Companyia de titelles. Formada per Joana Clusellas (Barcelona 1941) i Jordi Pujol (Barcelona 1946). Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults. Actuen a Catalunya i arreu de l'estat espanyol i han participat en diversos festivals nacionals i internacionals. Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena (1980), Interludi per a un laberíntic amor (1981), De com Sant Francesc va amansir el llop (1986), A l'ombra del Canigó (sobre el poema de mossèn Jacint Verdaguer, 1987), Tirant lo Blanc (de Joanot Martorell, 1989), El garrofer de les tres taronges (homenatge a Joan Miró, 1993), La paitida del Gorg Negre (1994), La perla (llegendes del Montseny, 1996), Auca d'Ester sense hac (de Salvador Espriu, 1998), Estudis per a un autoretrat (sobre el món creatiu del pintor targarí Joan Minguell, 1999), El planeta b 612 (sobre El Petit Príncep, 2000) i La Creació, formes i música per a 7 dies (2001).

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMare de Déu, la  (Pallars Sobirà Veure> Ares, les

86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

la Marenda (Rosselló)Marenda, la  (Rosselló Sector costaner (o el Maresme), des d'Argelers a Cervera, entre l'Albera oriental i la mar. La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella. La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l'Estat francès, el cantó de la Marenda. La zona muntanyosa de l'Albera, que havia estat molt boscada (especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera), actualment és molt degradada. La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d'una gran qualitat (vi de Banyuls). Per evitar l'erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall. Els ports més importants, Cotlliure i Portvendres, tingueren un moviment important en l'època colonial francesa amb el nord d'Àfrica. Actualment, al costat del creixent desenvolupament turístic (Cotlliure ha estat un centre d'atracció per als artistes), hi té encara importància la pesca (Portvendres centra la zona de pesca més important de la Mediterrània administrativament francesa).

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mareny Blau, el  (Sueca, Ribera Baixa Urbanització, situada a la costa, prop del Mareny de les Barraquetes.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mareny de les Barraquetes, el  (Sueca, Ribera Baixa Llogaret, situat prop de la costa, al sud de la platja de les Palmeres.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mareny de Sant Llorenç, el  (Cullera, Ribera Baixa Llogaret, situat prop de la costa, al sector septentrional del terme.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMareny de Vilxes, el  (Cullera, Ribera Baixa Caseria, situat prop de la costa, al límit septentrional del terme, al nord del Mareny de Sant Llorenç.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marenyà, Francesc  (Catalunya, s XIV - s XV)  Arquitecte gòtic. Col·laborà amb el mestre Arnau Bargués, autor, entre altres obres, de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1399-1402) i del palau del rei Martí a Poblet (1392-1410), dues de les més belles mostres del gòtic civil català.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marés, Carles  (País Valencià, s XVII – s XVIII)  Pintor. Conreà la pintura religiosa dins un estil més aviat convencional.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marès, Francesc  (Llívia, Baixa Cerdanya, s XVII)  Escriptor i eclesiàstic. Tingué un benifet a l'església de Sant Miquel de Barcelona. És autor d'una notable Història de Nostra Senyora de Núria (1666).

93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marès, punta  (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa Cap de la costa septentrional de l'illa, que tanca per l'oest la cala de Portinatx.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marés, Vicent  (Xelva, Serrans, 1663 - País Valencià, s XVIII)  Eclesiàstic. Fou rector de la seva vila natal. Ocupà diversos càrrecs al bisbat de Sogorb. És autor de l'obra La fénix troyana (1681), que és unaInici página miscel·lània de petits treballs de caràcter històric.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frederic Marès i DeulovolMarès i Deulovol, Frederic  (Portbou, Alt Empordà, 18/set/1893 – Barcelona, 16/ago/1991)  Escultor, col·leccionista i erudit. Estudià a l'Escola de Llotja i practicà al taller d'Eusebi Arnau. Fou pensionat a París, Brussel·les i Itàlia. És autor de nombroses escultures, realitzades per a llocs públics i privats de Barcelona (diversos grups de la plaça Catalunya, monuments a l'escenògraf Soler i Rovirosa i a Francesc Layret, retrat de Capmany, etc), d'altres ciutats de l'estat espanyol, com Maó, Saragossa i Eivissa, i de l'estranger (monument a Salvador Brau, a Puerto Rico), així com de nombrosos retrats. Aquestes obres tenen les característiques típiques de l'academicisme de la primera meitat del s XX. Fou molt important la tasca que portà a terme en la reconstrucció de les estàtues jacents del panteó del monestir de Poblet (1946), molt deteriorades des del 1835, i destacà també com a encunyador de medalles. Com a col·leccionista, realitzà la meritòria labor de recuperació d'objectes d'art...  Segueix... 

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marès i Gribbin, Joaquim Pere  (Barcelona, 1888 – 1964)  Violoncel·lista. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i realitzà el seu perfeccionament a Brussel·les i a Berlín. Actuà amb gran èxit a Alemanya i fou fundador del Trio Barcelona, juntament amb Marià Perelló i Ricard Vives.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marès i Roca, Josep Maria  (Barcelona, 1804 ? – Madrid, 1874)  Impressor. S'instal·là a Madrid. Entre els seus impresos destaquen les auques: Vida de San Vicente Ferrer, El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida del hombre y la mujer borrachos, etc. Treballaren per a ell els dibuixants R. Puiggarí, T. Padró iInici página gravadors com ara C. Sadurní.

98 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca del MaresmeMaresme, el  (Catalunya Comarca: 398,51 km2, 437.919 hab (2014), capital: Mataró. És la franja litoral, de 50 km de llarg per 10 km d'ample, que s'estén entre Montgat i la Tordera. Limita al nord-oest amb la Selva, a l'oest amb el Vallès Oriental i al sud-est amb el Barcelonès. - GEOGRAFIA FÍSICA: Constituït pel vessant oriental de la Serralada Litoral, amb el Montnegre (759 m) i la serra del Corredor (632 m), i la plana que s'estén al seu peu. La Serralada Litoral, on s'originen un seguit de conques hidrogràfiques de certa consideració, davalla, amb un fort desnivell, fins a la plana, i en alguns casos, com el tram de Caldetes a Sant Pol, fins a la mateixa Mediterrània. Clima mediterrani -protegida dels vents del nord per la Serralada-, amb temperatures molt suaus i pluges (de 500 mm a 800 mm) repartides del setembre al juny. Vegetació molt transformada per l'home; suredes al Montnegre. - POBLACIÓ I ECONOMIA: És una de les comarques més densament...  Segueix... 

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maresme, el  (Barcelona, Barcelonès)  Barri industrial obrer, situat entre el Poblenou i el barri del Besòs i entre l'autopista de Barcelona a Mataró i la mar. És format per un grup de cases de planta baixa, existent ja els anys 1930, i blocs d'habitatges, edificats a partir del 1958 per una empresa privada i una cooperativa. La seva situació, a la zona baixa i sorrenca del delta del Besòs, i la manca quasi total de pavimentació i d'una xarxa adequada de clavegueres manté el barri en perill d'inundacions. La població procedeix, en general, de les onades immigratòries.

100 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaMaresme, el  (Rosselló Veure> Marenda, la.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maresme, Francesc  (Morvedre, Camp de Morvedre, 1379 - Grande Chartreuse, França, 1463)  Eclesiàstic. Ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1402 i arribà a ésser-ne prior (1414-23). Des d'aquest càrrec gestionà l'unió de les cartoixes de la Península que obeïen el papa Luna amb la Grande Chartreuse; obtingut l'èxit, escriví una relació llatina de les gestions (publicada el 1890). Fou també prior de les de Montalegre (1423-25) i de Valldecrist (1425-37), i visitador de la província. Nomenat coadjutor del general de l'orde, Guillaume de la Motte, el representà al concili cismàtic de Basilea i Ferrara. Després de renunciar al cardenalat, fou elegit general dels cartoixans el 1437, càrrec que exercí fins a la mort. Ha estat considerat sant. A Montalegre es conserva una relació seva manuscrita sobre l'origen de la casa.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maresme del Penedès, el  (Alt Penedès / Baix Penedès Antic nom de la zona marítima del Penedès, des del massís del Garraf fins al Gaià.

Anar a:    Marca ]    [ Marce ]    [ March, P ]    [ Marco ]    [ Marcos ]    [ Mare ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -