A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Marj ]    [ Maro ]    [ Marquès i P ]    [ Marquet, B ]    [ Marquet, Jo ]    [ Marquet i ]

El nostre país ha estat, és encara provincià en la mesura que acceptem la colonització sense denunciar-la. (Manuel de Pedrolo)

1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Marjal, la  (Camp de Morvedre Antiga zona pantanosa de la comarca, prop de la costa, que s'estén des del límit amb Almenara (Plana Baixa) fins a l'Horta. En una bona part ha estat dessecada i convertida en arrossars.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marjal, la  (Banyeres de Mariola, Alcoià)  Caseria i partida, prop de la riera de la Marjal, afluent de capçalera del Vinalopó per la dreta.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marjal, sa  (sa Pobla / Muro de Mallorca, Mallorca Septentrional Sector proper a l'albufera d'Alcúdia. Els seus terrenys foren de la corona i els administrà la universitat de sa Pobla, fins que, després de llargs litigis, el 1822, per decret de les corts, foren distribuïts entre veïns no propietaris. Durant la guerra de les Germanies hi tingué lloc un fort combat entre les forces del lloctinent i els agermanats (1522) en el qual aquests forenInici página derrotats. Fou decisiu per a la reducció de l'illa, en l'avenç del lloctinent vers la ciutat.

4 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Marjal, Sa  (sa Pobla, Mallorca, 1909 – 1924)  Revista mensual literària, en català i en castellà. Editada i dirigida pel sacerdot Joan Parera. Publicava, a més de treballs literaris, articles sobre història i folklore mallorquí. Era impresa a la Tipografia Catòlica de S. Pizà, de Palma.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marjuquera, la  (Ador / Gandia, Safor)  Enclavament (3,53 km2) i caseria (o la Marxuquera), que forma una llarga llenca de territori entre els termes de Gandia i de la Palma de Gandia, al llarg del curs del barranc de Lloret. La caseria també s'estén, en part, pel terme de Gandia, disseminada per una ampla plana de secà.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marke de Lummen, Jan Frans Martin van  (Flandes, Bèlgica, s XVIII – València, a 1810)  Militar. Fou capità general de València (1775-82) i ministre del consell superior de guerra de Carles IV.

7 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Marlborough, fort  (es Castell, Menorca)  Antic fort, complementari del castell de Sant Felip, bastit el 1710, en època anglesa, damunt la cala de Sant Esteve.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marlet i Saret, Ricard  (Sabadell, Vallès Occidental, 1896 - Matadepera, Vallès Occidental, 1976)  Gravador. Especialitzat en el boix. Un dels més sensibles representants de la placidesa noucentista, col·laborà a "L'Almanac de les Arts" (1924-25). Il·lustrà goigs, L'aire daurat, de Marià Manent (1928), i un Quixot per a una societat de bibliòfils de Nova York (1933). El 1937 dissenyà el paper moneda de l'ajuntament de Sabadell. Ha conreat també la pintura mural, l'escultura, la ceràmica i l'orfebreria.

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marmassem, cala  (Andratx, Mallorca Occidental Cala de la costa, a ponent de cala Llamp.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMarmellar  (el Montmell, Baix Penedès)  Poble (518 m alt), situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la riera de Marmellar, sota les ruïnes de l'antic castell de Marmellar (dites popularment els Castellots). El castell, esmentat ja el 1023, fou de la corona. L'església de Sant Miquel, del castell, romànica, també en ruïnes (on hi havia unes notables pintures, molt primitives, que han estat restaurades i traslladades al Museu d'Art de Catalunya), fou la parroquial fins al 1377. A l'església del castell hom intentà de fundar, el 1148, un priorat canonical regular de Sant Ruf d'Avinyó, sota l'advocació de Santa Maria, però no prosperà.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marmellar, riera de  (Catalunya)  Afluent per la dreta del riu de Foix (o de Manlleu). Neix dins el terme de Querol (Alt Camp), al vessant est de la serra de Montagut (962 m alt), travessa el terme d'Aiguamúrcia (Pla de Manlleu) i el de Montmell (Marmellar), al Baix Penedès, i en entrar a l'Alt Penedès (terme de Castellví de la Marca), canvia la direcció oest-est i agafa la nord-sud. Drena els termes de Sant Jaume dels Domenys i de l'Arboç, i desemboca al seu col·lector prop del poble de Castellet (Castellet i la Gornal).

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marmenuda, platja de  (Tossa, Selva Platja, al sector septentrional de la badia de Tossa.

13 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Marmilla, comtat de  (Sicília, Itàlia)  Títol atorgat el 1422 a Guillem Ramon de Montcada i de Luna, senyor de la baronia d'Aitona.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Marmorta  (Cubelles, Garraf)  Antic estany i antiga quadra, prop de la costa.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marnes  (Llíber, Marina Alta Caseria, a l'extrem meridional del terme.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMaroma, Marcel  (València, 1612 – 1694)  Prelat i frare dominicà. Fou catedràtic de filosofia i teologia a la Universitat de València. Per conservar aquesta funció docent renuncià al seu nomenament de bisbe d'Oriola. Posteriorment fou catedràtic a Salamanca i confessor del rei Carles II. És autor d'obres religioses i d'una gramàtica en vers.

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marquerie i Mompín, Alfred  (Maó, Menorca, 1907 - Minglanilla, Castella, 1974)  Escriptor. Ingressà al diari "Informaciones" de Madrid (1932), del qual fou sots-director. S'integrà totalment en la cultura castellana, i va col·laborar a "No-Do", a la Televisió Espanyola i a "ABC". Fundà el diari "España" de Tànger. Autor de poemes lírics: Rosas líricas (1923), Reloj (1934). Escriptor hàbil, va publicar les novel·les Cuatro pisos y la portería (1940), Don Laureano y sus seis aventuras i Cuando cae el telón (1950), els assaigs Sobre la vida y obra de Don Carlos Arniches (1942), Jardiel Poncela y su teatro (1945), Alfonso Paso y su teatro (1960), i diverses obres teatrals.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquès, Antoni  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1570 – 1649)  Teòleg, humanista i orador. Jesuïta, primer, i després augustinià (1626), fou notable com a orador. Escrivi Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la Iglesia... (1636) i Catalunya defendida por sus émulos (1641).

19 ANDORRA - BIOGRAFIA

Marquès, Bernat  (Andorra, s XVII – Montserrat, Bages, 1701)  Ermità. Prengué l'hàbit benedictí el 1668. Es retirà a l'ermita de Santa Magdalena. Tingué gran fama per les seves virtuts.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquès, Ermengol  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Autor d'obres teatrals inspirades en fets del s XIX: Viva el poble soberà!, estrenada l'any 1868, al Teatre del Liceu, La ronda d'en Tarrés (1871; estrenada aquell mateix any), L'héroe de Martorell o el Noi de les Barraquetes (1872), Qui trenca, paga (1872) i Canvi d'estat (1880). Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los héroes de Puigcerdà (1873). La majoria de les seves obresInici página resten inèdites.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marquès, Joan  (València, s XV – 1499)  Prelat i frare dominicà. Fou doctor en teologia i confessor de Ferran II el Catòlic. El 1494 era nomenat bisbe de Patti (Sicília). Deixà diversos escrits i una col·lecció de sermons.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquès, Joan  (Arbeca, Garrigues, 1582 – Montserrat, Bages, 1658)  Compositor i frare benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat. Fou mestre de capella notable. Visqué algun temps a Madrid, on exercí el mateix càrrec. Altra vegada a Montserrat, en seria abat. És autor de nombroses composicions de música sacra, avui perdudes o no estudiades.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquès, Pau  (Catalunya, s XVII)  Músic. Actuà com a mestre de capella de la catedral d'Urgell del 1655 al 1676. Escriví obres religioses notables, entre les quals destaquen dues misses.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marquès, veïnat del  (Massanes, Selva Veïnat, al sud del poble.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marquès i Arbona, Joan  (Sóller, Mallorca, 1861 – 1955)  Periodista. Propietari i fundador del setmanari "Sóller", que dirigí des del 1885 fins a la mort. A partir del 1910 aplegà entorn seu les millors figures de l'Escola Mallorquina, a través de la secció literària De l'agre de la terra.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquès i Carles, Manuel  (Tortosa, Baix Ebre, 1840 – s XIX)  Pintor. Fou mestre de Francesc Gimeno. Obtingué alguns premis importants. Fill seu fou Josep Maria Marquès i Garcia.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarquès i Casanovas, Jaume  (Sant Martí Vell, Gironès, 24/jul/1906 – Girona, 11/set/1992)  Canonge arxiver de la catedral de Girona. Membre de diverses comissions, com la del Patrimonio Artístico Nacional, la diocesana d'art sagrat, la de l'Institut d'Estudis Gironins, etc. Fins el 1974 fou director del Museu Diocesà de Girona. Dugué a terme una tasca important de catalogació -Museu Diocesà i arxiu de la catedral- i de publicació de temes gironins. A part nombroses col·laboracions a periòdics, cal citar-ne La comarca de Bañolas (amb J.M. Corominas), La comarca de Besalú, El paseo arqueológico de Gerona, El Museo Diocesano de Gerona, Amer, Comentario al Apocalipsis de Beato de Liébana, Santa María de Castelló de Ampurias, El claustre de la Seu de Girona, Els jueus de Girona, Girona Vella, Maçanet de la Selva i Casals de Girona.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquès i Garcia, Josep Maria  (Tortosa, Baix Ebre, 23/ago/1861 – Barcelona, 30/nov/1938)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, la seva pintura seguí sempre les característiques del realisme romàntic, anecdòtic i superficial, molt del gust de la burgesia de la fi del s XIX i dins un estil correctament acadèmic. Conreà, sobretot, la pintura de gènere i el retrat. D'entre les seves obres destaquen Caça d'ànecs, Declaració d'amor i Lletra esperada. Participà en nombroses exposicions nacionals (Barcelona, 1888 i 1929) i internacionals (Londres, 1898 i 1899).

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marquès i Garcia, Pere Miquel  (Valldemossa, Mallorca, 23/mai/1843 - Palma de Mallorca, 25/feb/1918)  Compositor. Cursà els estudis musicals a Mallorca i amplià els seus coneixements a París. Ingressà al conservatori de la capital francesa l'any 1861, estudià amb L. Massart i F. Bazin i rebé consells d'instrumentació d'Hèctor Berlioz. L'any 1867 anà a Madrid, on residí molts anys. Compongué cinc simfonies, d'una gran qualitat (1869, 1870, 1876, 1878, 1880) i fou considerat el millor simfonista de la seva època a Espanya. Hàbil melodista, obtingué una gran popularitat com a autor de sarsueles.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMarquès i González, Josep Vicent  (València, 1943 - 4/jun/2008)  Escriptor i sociòleg. Ha estudiat el comportament sexual i la marginació de la dona. De les seves obres destaquen: País perplex (1973), No és natural (1980), Amors impossibles (1983), Sexualidad y sexismo (1991) i Tots els colors del roig (1997).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesca Marquès i López "Raquel Meller"Marquès i López, Francesca "Raquel Meller"  (Tarassona, Aragó, 9/mar/1888 – Barcelona, 26/jul/1962)  Cançonetista. Havent debutat el 1907 al cafè La Gran Penya de Barcelona amb el nom de La Bella Raquel, es va presentar al teatre Arnau (1912), on va popularitzar diversos cuplets. Va triomfar a París: on el 1919 debutà a l'Olímpia, el 1930 s'havia convertit en la principal intèrpret del Palace i el 1932 es presentà com a actriu de comèdia al teatre de Sarah Bernhardt, on protagonitzà Une jeune fille espagnole, que escriví Maurice Rostand per a ella. El 1941 estrenà al teatre Còmic de Barcelona, la revista La violetera, resum de la seva vida triomfal. Després d'unes breus reaparicions el 1947 i el 1956, es retirà de l'escena. També va actuar al cinema, on va debutar amb Los arlequines de seda y oro (1919), Violetas imperiales (1922-32), Carmen (1926), La gitana blanca (1926), Nocturno (1927), etc. A part de París i Barcelona, també va actuar a Londres, Buenos Aires, Nova York i Berlín i va compartir escenari amb les celebritats de l'època, com ara Mistinguette, Maurice Chevalier o Josephine Baker. Poc abans de morir va publicar les seves Memòries (1960).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Marquès i PlanagumàMarquès i Planagumà, Josep Maria  (Cruïlles, Baix Empordà, 8/oct/1939 - Girona, 8/nov/2007)  Eclesiàstic i historiador. Ordenat prevere el 1963, es doctorà a la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi sobre la nunciatura de Madrid al s XVII i publicà els índexs de l'arxiu d'aquella nunciatura. El 1978 retornà a la diòcesi de Girona i, d'ençà del 1980 s'ocupà de l'Arxiu diocesà de la ciutat, del qual elaborà repertoris que resumeixen prop de 60.000 documents. A partir del 2003 fou també cap del servei del patrimoni històric documental de la diòcesi. Publicà, entre altres uns 170 treballs, Cartoral de Santa Maria de Roses (1986), Rutes d'art sacre (1986), Impresos gironins de la Biblioteca del Seminari diocesà (1502-1936) (1987), Cristians de Girona (1990), Cartoral dit deInici página Carlemany (1993), Concilis Provincials Tarraconenses (1995), Cultura i art d'Església a la diòcesi de Girona (1997), Arxiu diocesà de Girona. Guia-inventari (1998), Pies paraules. Anàlisi del llenguatge...  Segueix... 

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquès i Puig, Antoni  (Barcelona, 16/set/1897 – 19/nov/1944)  Músic. Pianista, estudià amb Felip Pedrell i Josep Barberà. Crític musical del "Diario de Barcelona" (1923-44), compositor d'obres per a piano i música de cambra, compongué també una òpera que amb el títol de Sor Beatriu (1924) es representà en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquès i Puig, Josep Maria  (Barcelona, 1890 – 1950)  Pintor. Fill i deixeble del pintor J.M. Marquès i Garcia, seguí plàsticament el camí iniciat pel seu pare, si bé en l'anècdota es decantà progressivament cap a un simbolisme més intens, tendent a la ironia i a la sàtira social. Integrat a l'Escola de Decoració de Joaquim Torres-Garcia (1914), conreà el típic classicisme arcaïtzant d'aquell grup noucentista. S'integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona. Realitzà nombroses exposicions particulars a Barcelona, a partir del 1912, però el seu realisme de tons obscurs i els temes que tractava es trobaven completament al marge dels nous corrents.

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marquesa, La  (Oriola, Baix Segura Poble, fins al 1960 del municipi de Sant Miquel de Salines, situat al límit amb el terme d'Almoradí. La parròquia (el Roser) havia depès de la de Sant Miquel.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marquesa, pla de la  (Onda, Plana Baixa Partida, al nord-est de la vila.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquesa de Cabrera  Veure> Cabrera, Marquesa de.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarquesa d'Empúries  (Catalunya, s XIII)  Única filla, i pòstuma, de Ponç VI d'Empúries. La seva mare era Elisabet de Sicília. Morí als pocs mesos.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquesa d'Urgell  (Catalunya, s XII - d 1209)  Vescomtessa de Cabrera i d'Àger. Era filla gran d'Ermengol VII d'Urgell i de Dolça de Foix. Es casà amb Ponç III de Cabrera. Fill seu fou Guerau IV de Cabrera, que esdevindria, almenys de fet, Guerau I d'Urgell, en passar aquest comtat al casal de Cabrera.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquesa d'Urgell  (Catalunya, s XIII)  Dama. Era filla del comte Ponç I d'Urgell, pertanyent al casal de Cabrera, i de la castellana Maria Giron. Es casà amb Guillem de Peralta. Fills seus foren Guillem i Ramon. El 1243, a la mort del seu pare, fou citada a l'ordre de successió del comtat en defecte dels seus germans.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Marquesat, el  (Noguera / Pallars Jussà)  Contrada, originada històricament al marquesat de Camarasa i a la vegueria del mateix nom, que persistí fins al s XVII. En aquesta època d'extensió màxima comprenia 18 termes, que ocupaven bona part de l'alta Noguera (sense la vall d'Àger ni el Segre mitjà), el nord del sector urgellenc de la baixa Noguera i l'extrem sud-est de la conca de Tremp, amb un total d'uns 520 km2 i 3.000 h el 1981.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marquesat, el  (País Valencià Altre nom de la comarca de la Marina Alta.

43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Marquet  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Masia i antiga quadra de l'antic terme de Llesp, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera de Tor.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarquet  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Llinatge de mercaders i mariners acabalats. Participaren en el govern municipal de Barcelona i col·laboraren, amb diners i vaixells, en les empreses civils i militars dels monarques de la corona catalano-aragonesa. Un dels primers membres fou Bernat Marquet (m 1257).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Agnès  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Filla de Ramon Marquet i germana de Bernat i de Miquel. Seduïda per Berenguer de Lacera, provocà les discòrdies entre les famílies, que requeriren la intervenció de l'infant Pere el 1276.

46 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Marquet, Antoni  (Sardenya, Itàlia, s XIV – s XV)  Era conseller de Càller el 1433. Fill de Galceran i germà de Joan Marquet.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Berenguer  (Barcelona, s XIV - a 1357)  Iniciador de la línia dels Marquet-Satrilla, o Satria. Potser fou un dels consellers designats el 1348 per a cobrir les vacants deixades amb motiu de la Pesta Negra. Fou pare de Bernat Marquet-Satrilla.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Bernat  (Barcelona, s XIII – 1257)  Navilier i mercader. Un dels primers membres del llinatge. Personatge destacat de l'oligarquia barcelonina, morí apedregat en un avalot menat per ciutadans importants, que Jaume I declarà innocents (1258).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Bernat  (Barcelona, s XIII - 1318)  Mercader i armador. El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que col·laborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l'estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309. El 1313 era a Sicília amb l'almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l'envià com a missatger al rei Jaume II. Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei FredericInici página II de Sicília.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Bernat  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Conseller tercer de Barcelona (1319-20). Fill de Bernat Marquet i germà de Galceran i de Ramon. Prengué part en la conquesta de Sardenya. Fou el pare de Bernat i de Ramon Marquet i Bosquets.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Bonanat  (Catalunya, s XIV - a 1360)  Fill de Miquel Marquet i germà de Miquel. Era senyor de la casa del Cros (Argentona). Inicià la branca dels Marquet del Cros. Fou pare de Ramon i de Tomàs Marquet i Marc.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marquet, el  (Mura, Bages)  Masia. Centre de l'antiga quadra de Matadars (dita també quadra del Marquet), incorporada al municipi des del 1840.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Elisabet  (Catalunya, s XIV)  Priora del monestir de Sant Damià. Potser era filla de Ramon Marquet.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Francesc  (Catalunya, s XIV)  Iniciador de la branca dels Marquet de Palou (dit de Palou). Senyor de la casa de Palou (Vallès Oriental), el 1360 comprà al rei Pere III la jurisdicció d'aquest lloc. Fou conseller quart de Barcelona (1392-93), tercer (1401-02 i 1404-05) i en cap (1411-12).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Francesc  (Catalunya, s XV - a 1514)  Fill de Ramon Marquet i germà de Ramon. Fou del partit destorrentista. Cònsol de catalans a Gaeta des del 1484 i de Nàpols des del 1494, en renunciar Ramon. Conseller segon (1494-95 i 1498-99) i en cap (1505-06). Fills seus foren Galceran i Ramon Marquet iInici página Ponçgem.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Galceran  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Vice-almirall. Fill de Bernat Marquet i germà de Ramon i de Bernat.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Galceran  (Catalunya, s XIV)  Noble (àlias Albanell). Fill de Galceran Marquet. Fou pare de Miquel, Jaume i Galceran Marquet.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Galceran  (Barcelona, s XIV - a 1360)  Vice-almirall de Catalunya i cronista. Participà amb l'almirall Pere de Montcada en la batalla del Salado (1340) col·laborant amb les tropes castellanes d'Alfons XI; el 1343 intervingué en l'ocupació de Mallorca de Pere el Cerimoniós.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Galceran  (Catalunya, v 1366 - 1410/11)  Vice-almirall de Catalunya. Participà (1391) en un estol organitzat per combatre els corsaris de Sicília; l'any següent Joan I el designà vicealmirall en una frustrada expedició de càstig contra els sards rebels. Amb el mateix càrrec prestà servei a l'armada de Martí el Jove a Sicília. Quan Martí l'Humà el substitui per Guerau de Palou (1397), ambdós rivalitzaren pel càrrec i els seus partidaris s'enfrontaren violentament a Barcelona. Tot i recuperar el càrrec el mateix any, fou empresonat pel rei, per tal d'aturar la lluita.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Galceran  (Sardenya, Itàlia, s XIV - d 1413)  Fill il·legítim de Tomàs Marquet. Fou legitimat i elevat a la categoria d'infançó (1396). Fou fet còmit de la galera reial (1396) i guardià del port de Càller (1413). Fou pare de Joan i d'Antoni Marquet.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarquet, Jaume  (Barcelona, s XIII)  Potser fill de Bernat Marquet i germà de Ramon.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Jaume  (Barcelona, s XIV – 1404)  Fill de Galceran Marquet i germà de Miquel i de Galceran. Fou mestre de la seca de Barcelona des del 1390, mostassaf el 1394 i conseller cinquè el 1395.

63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Marquet, Joan  (Sardenya, Itàlia, s XIV – s XV)  Fill de Galceran i germà d'Antoni Marquet.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Joana  (Barcelona, s XV)  Filla de Joan Marquet i de Sagarriga. Era possiblement neboda de Miquel Marquet, el qual la raptà.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Margarida  (Sardenya, Itàlia, s XIV)  Muller de Ramon Desbosc. Filla i successora de Ramon Marquet.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Miquel  (Barcelona, s XIII - d 1333)  Fill de Ramon Marquet i germà d'Agnès i de Bernat. Fou l'iniciador de la línia secundària del llinatge. Fou conseller en cap de Barcelona (1302-03, 1312-13, 1328-29 i 1332-33) i segon (1308-09). Fou pare de Bonanat i de Miquel Marquet.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Miquel  (Barcelona, s XIV - a 1356)  Mercader i armador. Fill de Miquel, probablement fou ell, i no pas el pare, l'enviat per Jaume II com a ambaixador a Bugia, el 1316, i davant del rei d'Armènia, el 1319. Fou un dels capitans de l'estol amb què l'infant Alfons conquerí Sardenya, i pels seus serveis rebé la batllia de Càller (1334) i, entre altres, el lloc de Giba (1336), que li foren, però, disputats per l'expropietari, el comteInici página de Donoratico.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Miquel  (Catalunya, s XIV – 1403)  Fill de Galceran Marquet i germà de Jaume i de Galceran.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Miquel Pere  (Barcelona, s XIV – s XV)  Sots-veguer de Barcelona (1398-1400) i camarlenc del rei Martí I el 1400.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Pere  (Barcelona, s XIV – s XV)  Fill de Pericó Marquet i de Coromines i germà de Ramon. Obrer de mar (1425) i conseller tercer de Barcelona en 1431-32.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Perpinyà  (Catalunya, s XIV)  Prior de Gardeny i comanador de Remolins a l'orde de Sant Joan (1343).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Ramon  (Catalunya, v 1235 - d 1302)  Vice-almirall de Catalunya. Mercader i armador, posà aviat la seva experiència al servei de la corona. Prestà servei a Jaume I en la croada (1269) a Terra Santa frustrada per un temporal; organitzà l'expedició de Pere el Gran a Tunis i a Sicília (1282) i la proveí d'homes i material; diverses vegades féu el trasllat dels membres de la família reial entre Catalunya i Sicília. Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284, A partir de la invasió dels croats de Felip l'Ardit (1285), a més dels serveis d'organització i intendència, passà a tenir funcions de vice-almirall; juntament amb Berenguer Mallol, expert i acabalat navilier civil, fou encarregat de la defensa de la costa de Catalunya; ambdós auxiliaren a Roger de Lloria, desbarataren l'estol francès prop de les illes Formigues (jul/1285), ajudaren l'almirall en la victòria del golf de Roses (set/1285) i participaren en la defensa del coll de Panissars. Aquesta col·laboració seguí en el regnat d'Alfons el Liberal, que els encomanà l'aparellament de les expedicions militars contra Jaume II de Mallorca (1286) i a la conquesta de Menorca (1287), que romania en poder sarraí.Inici página El 1293 comandà, amb Guillem Escrivà, les galeres que patrullaren a l'estret de Gibraltar contra els benimerins.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Ramon  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Militar. Fill de Bernat Marquet i germà de Galceran i de Bernat Marquet. Participà en l'expedició de la Companyia Catalana a l'Orient.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Ramon  (Sardenya, Itàlia, s XIV - d 1378)  Castellà de la Joiosa Guarda. Fill de Tomàs Marquet i Marc i germà de Tomàs, a la mort del qual, sense fills legítims, el succeí. Fou filla seva i successora Margarida Marquet.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Ramon  (Catalunya, s XV)  Militar. Féu la guerra a favor de Joan II al conflicte d'aquest amb la Generalitat. Fou un dels capitans reialistes més destacats del front del Penedès.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Ramon  (Catalunya, s XV)  Fill de Pericó Marquet i de Coromines, i germà de Pere. Cal identificar-lo amb l'homònim que es passà al camp reialista en la guerra contra Joan II i que fou conseller segon el 1473 i en cap en 1479-80, des del qual lloc intentà el redreç econòmic de Barcelona i de Catalunya. Des del 1479 era també cònsol dels catalans a Nàpols. Fou pare de Ramon i de Francesc Marquet.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet, Ramon  (Catalunya, s XV – s XVI)  Fill de Ramon Marquet i germà de Francesc. Fou comanador de Masdeu (1506) i gran prior de Catalunya (1525-29) a l'orde de Sant Joan. El 1522 fou tramès pel gran mestre de Rodes com a ambaixador prop del soldà Solimà II, quan els turcs preparaven la darrera escomesa contra l'illa.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarquet, Teda  (Barcelona, s XIV)  Abadessa de Pedralbes (1393). Potser fou filla de Bernat Marquet i Bosquets.

81 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Marquet, Tomàs  (Sardenya, Itàlia, s XIV – v 1363)  Vice-almirall de Sardenya (1356). Fill de Tomàs Marquet i Marc i germà de Ramon. Tingué un fill il·legítim, Galceran Marquet (m d 1413).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet i Bosquets, Bernat  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Fill de Bernat Marquet i germà de Ramon. Fou cambrer de la reina Elionor i del rei Pere III. Potser fou pare de Teda Marquet.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet i Bosquets, Ramon  (Catalunya, s XIV)  Senyor de Canyelles i de Salicrup. Fill de Bernat Marquet i germà de Bernat. Es casà amb Blanca Desguànecs, que li aportà la senyoria de Calafell, i foren pares de Blanca i de Ramon Marquet i Desguànecs.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet i de Coromines, Joanet Galceran  (Barcelona, s XV)  Fill de Galceran Marquet i germà de Pericó. Fou bigaire, conseller cinquè (1439-40) i quart (1450-51) de Barcelona.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet i de Coromines, Pericó  (Barcelona, s XIV - a 1433)  Fill de Galceran Marquet i germà de Joanet Galceran. Probablement ell (o potser el seu fill Pere) fou conseller quart de Barcelona en 1422-23, cònsol de mar el 1425 i obrer -potser el fill- el mateix any i conseller tercer en 1431-32. Fou pare de Pere i de Ramon Marquet.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarquet i de Sagarriga, Joan  (Catalunya, s XIV – s XV)  Fill de Ramon Marquet i Desguànecs i germà de Miquel.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet i de Sagarriga, Miquel  (Catalunya, s XIV – s XV)  Fill de Ramon Marquet i Desguànecs. Prengué part en la guerra civil de Joan II i raptà Joana Marquet, possiblement neboda seva.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet i Desguànecs, Blanca  (Catalunya, s XIV)  Priora de Jonqueres (1389-91). Filla de Ramon Marquet i Bosquets i de Blanca Desguànecs i germana de Ramon.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet i Desguànecs, Ramon  (Catalunya, s XIV)  Senyor de Calafell, Canyelles i Salicrup. Fill de Ramon Marquet i Bosquets i de Blanca Desguànecs i germà de Blanca. Fill seu fou Joan Marquet i de Sagarriga i segurament també Miquel Marquet.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet i Ferigle, Lluís  (Barcelona, 1937 - )  Enginyer en electrònica. Fou secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques des del 1970. Ha treballat en la fixació de les formes catalanes dels neologismes técnics; ha publicat un Diccionari d'electrònica (1971) i té, inèdit, un Vocabulari de luminotècnia (1972). Fou col·laborador de la revista "Serra d'Or" i professor de l'Escola d'Enginyers de Barcelona.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet i Marc, Ramon  (Catalunya, s XIV - 1358)  Domèstic de l'infant Pere i conseller cinquè de Barcelona (1354-55). Fill de Miquel Marquet i germà de Tomàs. Segurament és el mateix que, acusat d'haver ordenat l'assassinat de Ramon de Santvicenç, fou executat. Potser era filla seva Elisabet Marquet.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarquet i Marc, Tomàs  (Catalunya, s XIV)  Noble. Fill de Miquel Marquet i germà de Ramon. Col·laborà en la campanya sarda i en la guerra contra Gènova (1333). Rebé d'Alfons III els llocs de Baratili, Noradat, Modolo, Dilla i Donori, a Sardenya. Fou el pare de Tomàs i de Ramon Marquet.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet i Ponçgem, Galceran  (Catalunya, s XV – s XVI)  Fill de Francesc Marquet i germà de Ramon. Fou cònsol a Palerm des del 1526 i cònsol de mar el 1537.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet i Ponçgem, Ramon  (Catalunya, s XVI – 1564)  Fill de Francesc Marquet i germà de Galceran. Fou conseller tercer (1534-35 i 1538-39) i segon (1553-54) de Barcelona. La seva herència passà, al morir sense fills, al seu nebot Francesc Albanell i Marquet.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet i Roca, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1876)  Eclesiàstic. Era beneficiat de Santa Maria del Mar. És autor d'una crònica dels fets que s'esdevingueren al Principat durant l'atzarós període 1821-23.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet-Satrilla, Bernat  (Barcelona, s XIV)  Ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Berenguer Marquet. És identificable amb el que fou conseller quart en 1393-94. Fou avi de Bernat i de Joan Marquet-Satrilla.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet-Satrilla, Bernat  (Barcelona, s XV)  Noble. Nét de Bernat Marquet-Satrilla i germà de Joan. Fou neutral en les lluites entre la Busca i la Biga. Formà part (1451) de la comissió encarregada de revisar l'administració pública a Barcelona.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquet-Satrilla, Joan  (Barcelona, s XV)  Doctor en lleis i ardiaca major de la catedral de Barcelona. Era nét de Bernat Marquet-Satrilla i germà de Bernat.

Anar a:    Marj ]    [ Maro ]    [ Marquès i P ]    [ Marquet, B ]    [ Marquet, Jo ]    [ Marquet i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -