A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Martí I ]    [ Martí i Co ]    [ Martí i F ]    [ Martí i H ]    [ Martí i Mor ]    [ Martí i S ]

La millor sort en els daus és no jugar-hi. (Joan Brossa)

1 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Martí I de Catalunya-AragóMartí I de Catalunya-Aragó "l'Humà" o "l'Eclesiàstic"  (Perpinyà, 29/jul/1356 – Barcelona, 31/mai/1410)  Rei de Catalunya-Aragó, de Sardenya (1396-1410) i de Sicília (Martí II) (1409-10). Fill de Pere el Cerimoniós. En els ultims temps del seu pare, quan esclatà la discòrdia entre aquest i l'hereu Joan, Martí procurà de mantenir-s'hi al marge, i només molt forçadament acabà inclinant-se cap al partit del seu germà. Durant el regnat de Joan I (1387-96) fou nomenat duc de Montblanc i lloctinent general dels regnes. Després del casament (1390) del seu fill Martí el Jove amb la reina Maria de Sicília, Martí l'Humà s'encarregà de pacificar el regne sicilià, on la noblesa havia usurpat l'autoritat reial, tasca que realitzà entre el 1392 i el 1396. Succeí al seu germà Joan I, mort sense fills el 1396. En aquells moments Martí es trobava a Sicília i encara trigà un any, aproximadament, a tornar a Catalunya. Durant l'absència, la seva muller, Maria de Luna, defensà el tron enfront de les pretensions del comte de Foix...  Segueix... 

2 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí I de Sicília "el Jove"  (Perpinyà, 1374 - Càller, Sardenya, 25/jul/1409)  Rei de Sicília (1390-1409). Fill del rei Martí I de Catalunya-Aragó, dit l'Humà, i de Maria de Luna, dugué els títols de comte de Xèrica i de Luna. El 1390 es casà, després de la dispensa papal de parentiu prèvia, amb la reina Maria I de Sicília, i partí del port Fangós (Tortosa) amb una esquadra de cent vaixells i uns dos mil guerrers per recuperar Sicília, en revolta. Després d'una breu lluita, prengueren Palerm i s'adreçaren a Catània, i semblà que la pacificació de l'illa era un fet. L'any següent, però, una revolta general deixà reduït el territori fidel a Messina, Siracusa, els castells de Catània, Agosta i Termini, Licata i Castrogiovanni. Fou socorregut llavors pel vescomte Bernat de Cabrera amb un miler de combatents i, més tard, per Pere Maça amb...  Segueix... 

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Aguiló, Ricard  (Barcelona, 1868 – 1936)  Pintor. Era fill del primer matrimoni de Ramon Martí i Alsina. Es formà amb el seu pare i a l'Escola de Belles Arts. Obtingué premis importants. S'especialitzà en temes florals. Part de la seva producció és dedicada a marines.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Alanis, Joan  (el Milà, Alt Camp, 29/nov/1928 - Barcelona, 11/oct/2009)  Eclesiàstic. Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat sacerdot el 1951. Vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament de Tarragona, el 1971 fou consagrat bisbe per a la Seu d'Urgell, fins al 2003. La seva activitat pastoral es caracteritza per la capacitat d'organització i per l'impuls donat a la corresponsabilitat eclesial. Com a copríncep d'Andorra ha vetllat pel manteniment de la independència nacional i ha afavorit la transformació democràtica de les institucions andorranes. A partir del 2003 ha estat bisbe emèrit d'Urgell.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí i Alegre, Lluís  (València, 1890 – 1972)  Escriptor. Autor de diverses peces còmiques (La plaça redona, Jo no sóc jo, El boticari de Beniarrau, Voler els fills, El veïnat, La fava de Ramonet, en col·laboració amb I. Serneguet i que serví de tema al primer film sonor realitzat a València, etc), i d'un poema simfònic (La Verge per l'horta). Acabada la guerra civil féu un programa benèfic a la ràdio en català. Fou president de diverses agrupacions culturals i entitats econòmiques.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí i Alpera, Fèlix  (València, s XIX - Barcelona, s XX)  Pedagog. Cursà la carrera de mestre a València. Treballà a Albacete i Múrcia. Fou destinat després a Barcelona, on dirigí el grup escolar Pere Vila. És autor dels llibres Las escuelas de Europa i Joyas literarias para los niños (1907).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Martí i AlsinaMartí i Alsina, Ramon  (Barcelona, 10/ago/1826 – 21/des/1894)  Pintor. Inicià l'aprenentatge pictòric (1841-45) a l'Escola de Llotja i, al mateix temps, estudià filosofia a la Universitat de Barcelona. Disgustat per la formació formalista d'aquestes entitats, abandonà els estudis i decidí dedicar-se de manera professional a l'ofici de pintor. Oficialment, regia aleshores un academicisme dins la línia romàntica dels natzarens, però aquesta actitud el menà directament al realisme, posició aleshores antiacadèmica i que devia conèixer en un viatge a París el 1849, on començava a despuntar l'obra de Courbet. Des dels seus primers anys com a pintor, abordà ja directament la representació natural dels temes i paisatges quotidians, posant així les bases per a una escola autènticament realista a Catalunya, que reaccionava contra el neoclassicisme i el natzarenisme; les seves primeres obres, com El Bornet o Els Encants, són només una mica posteriors a les creacions de Courbet, i assoleixen uns...  Segueix... 

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Aragonès, Josep Maria  (Barcelona, 1930 - )  Músic. Deixeble d'Eduard Toldrà. És autor d'una Missa per a cor i cinc instruments de vent (1960), una Petita suite de Sant Jordi i diverses peces de cambra.Inici página Ha harmonitzat també cançons tradicionals catalanes i folk-songs i espirituals nord-americans.

9 MÓN - BIOGRAFIA

Marcel Martí i BadenesMartí i Badenes, Marcel  (Alvear, Argentina, 1925 - Peratallada, Baix Empordà, 11/ago/2010)  Escultor. Als tres anys fou dut a Barcelona. Estudià a l'Escola de Belles Arts i amb Prat i Ubach. Fins al 1953 s'havia dedicat a la pintura. Féu les seves primeres exposicions individuals d'escultura a Barcelona, en 1948. El mateix any es traslladà a París. Devers el 1958 s'afermà en una línia no figurativa. Treballa amb gran diversitat de materials, i ha utilitzat per als conjunts embolcalls de teixit encolat, pintat i envernissat. El seu art és d'una gran originalitat. La seva exposició de Barcelona de 1965 fou un èxit total, i coincidí amb la publicació d'una monografia sobre la seva obra, escrita per Gustau Gili i Torra. L'exposició era formada d'una curiosa sèrie d'estatuetes o fetitxes de bronze, de composició simètrica. El 1958 li fou concedit el premi Manolo Hugué, i el 1960 el premi Juli González.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Martí i BonetMartí i Bonet, Josep Maria  (Terrassa, Vallès Occidental, 15/jun/1937 - )  Eclesiàstic i historiador. Doctor en història eclesiàstica a la Gregoriana de Roma i diplomat en paleografia, diplomàtica i arxivística, fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya. Des del 1972 fou director de la Biblioteca Pública Episcopal i de l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Entre les seves nombroses publicacions cal destacar: Evolució paleogràfica del nom de Terrassa (1975), Roma y las iglesias particulares en la concesión del palio a los obispos y arzobispos de Occidente (1976) -la seva tesi doctoral-, 83 pergamins del Monestir de St. Llorenç de Terrassa (segles X-XI) (1978) -en col·laboració-, Epistolario del Dr. Masmitjà, fundador de la Congregación de religiosas "Corazón de María" (1981), etc. Inicià la publicació d'un Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, del qual ha publicat dos volums (1978 i 1981). L'any 2010 fou elegit acadèmic d'honor de l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí i Cabrer, Manuel  (Barcelona, 1901 – 1951)  Escultor. Fou deixeble d'Eusebi Arnau. La seva obra és d'inspiració religiosa.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Camps, Ferran  (Barcelona, 1917 - Ciutadella, Menorca, 1993)  Escriptor. Sacerdot (1943), des de jove residí a Menorca, on ocupà els càrrecs d'arxiver diocesà i de professor al seminari de Ciutadella. Col·laborà en les revistes "Monte Toro" i "Serra d'Or" i en el diari "Menorca". Autor de nombroses poesies i obres en prosa, la majoria inèdites, publicà novel·les breus d'ambient històric menorquí: Xilografies menorquines (1965), Un campaner (1965) i El rellotge de caixa (1967), i el llibre de narracions curtes de divulgació històrica Estampes mallorquines del segle XVII (1975).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Cantó, Domènec  (Barcelona, s XIX – 1888)  Advocat. Gaudí de bon prestigi professional. Fou membre de diverses corporacions doctes. Era germà de Joan.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Cantó, Joan  (Barcelona, 1829 – 1887)  Eclesiàstic. Col·laborà als diaris "El Áncora", "El País" i "La España", i fundà les publicacions "Ecos del Amor de María" (1867) i "Los Santos Ángeles" (1873). És autor de nombrosos llibres de religió i de pietat i d'una Historia de la imagen y santuario de Nuestra Señora de Montserrat (1877).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Martí i CastellMartí i Castell, Joan  (Tarragona, 17/nov/1945 - )  Lingüista. Doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (1973) i en llengües i literatures estrangeres a la de Roma (1977), ha estat professor en diverses universitats italianes i a Berkeley (Califòrnia). Catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona (1989-92) i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual fou el primer rector (1992-98). Ha estat president del consell supervisor del TERMCAT (1999-2002). Membre fundador del Grup Català de Sociolingüística, membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de la Comissió Permanent del Consell Social de la Llengua Catalana. Patró de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Investigador principal del projecte Llengua, literatura i societat deInici página l'edat mitjana al segle XIX (des de 1993), i un dels investigadors del projecte Enclaus lingüístics. Recursos verbals, ideologies, comunitats (des de 2007), i del projecte Gramàtica del Català Antic...  Segueix... 

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Codolar, Lluís  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1915)  Financer. Personatge molt prestigiós en la banca catalana, formà part dels consells d'administració del Banc Hispano-Colonial, Crèdit Mercantil i d'altres. Fundà la societat general de Telèfons Peninsulars i Madrilenya i influí en altres empreses financeres. Es dedicà també al perfeccionament de l'agricultura, sobretot a la seva Granja Vella d'Horta, finca on també tenia diversos animals exòtics, donats a l'ajuntament de Barcelona i que serien els primers del Zoo de Barcelona (1892).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Coll, Magda  (Barcelona, 1945 - )  Ceramista. Estudià dibuix i pintura a Llotja, i poteriorment ceràmica, soldadura i forja a l'Escola del Treball. Ha dut a terme nombroses exposicions, sobretot a Catalunya. De la seva producció cal destacar la concepció monumental i escultòrica, com també la utilització de colors freds.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Cortada, Miquel Anton  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1864)  Escriptor, un dels primers renaixentistes. Fou inclòs a l'antologia Els trobadors nous i publicà Llàgrimes de la viudesa (1839), d'alè romàntic. Traduí, en vers, al català, la Jerusalem alliberada de Tasso. Fou actiu dins l'Acadèmia de Bones Lletres i col·laborà en un Diccionari quintilingüe.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Cristià, Josep  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental, 1884 – 1918)  Músic. Deixeble de Granados i de Pedrell, escriví operetes, com Lady Flirt, harmonitzà cançons populars catalanes i escriví diverses obres didàctiques.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí de Barcelona  (Barcelona, v 1895 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936)  Historiador. De nom Jaume Bagunyà i Casanovas, ingressà a l'orde dels caputxins. Es llicencià en història a Lovaina, i des del 1926 dirigí la revista "Estudis Franciscans". El 1924 edità la Història de la primacia de la seu de Tarragona, de Jaume Caresmar. Especialitzat en Francesc Eiximenis, en transcriví la Doctrina compendios (1929) i, amb Norbert d'Ordal i Feliu de Tarragona, tres-cents cinquanta-dos capítols del Terç del cresti (1929-32). Fou assassinat per la FAI.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i de Cardeñas, Josep de  (Barcelona, s XIX - 1904)  Arqueòleg. Pertanyia a l'Acadèmia de Belles Arts. Fou un bon col·leccionista d'obres artístiques. Publicà diversos escrits de caràcter històric.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí de Detrell, Dolors  (Igualada, Anoia, s XIX – 1880)  Pedagoga. Exercí l'ensenyament a Vic, Badalona i Barcelona. Escriví diversos treballs d'intenció pedagògica.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí i de Pineda, Andreu  (València, s XVI)  Notari i escriptor. Actuà de secretari al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció, celebrat el 1532. El mateix any publicà el llibret titulat Certament poètic en llaor de la Concepció. El 1561 presentà la seva Disputa de viudes i donzelles. També escriví poesia en castellà, ja que li és conegut un sonet en aquesta llengua.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i de Solà, Modest  (Catalunya, s XIX)  Geògraf. És autor de dues obres didàctiques remarcables, la Geografía histórica de Cataluña, publicada el 1887 per l'Ateneu d'Arenys de Mar, i la Guía de Barcelona y su provincia, editada amb motiu de l'Exposició Universal del 1888, informació força detallada de les comarquesInici página de la província.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Martí i d'EixalàMartí i d'Eixalà, Ramon  (Cardona, Bages, 1807 – Madrid, 1857)  Jurisconsult i filòsof. Llicenciat en dret civil i espanyol. Separat de les aules per motius polítics del 1840 al 1842, el 1843 professà jurisprudència i el 1846 obtingué la càtedra de dret civil i mercantil espanyol. Ensenyà filosofia a l'Acadèmia de Ciències Naturals (1834-45) i fou professor i director de l'Institut de Barcelona. Membre del partit liberal, fou diputat en diverses ocasions, i portaveu del proteccionisme industrial català. Dirigí i anotà l'edició de Las Siete Partidas d'Alfons X. Soci i president de l'Acadèmia de Jurisprudència, formà part de les comissions per a la reforma del codi de comerç i per a la redacció de les ordinacions municipals de Barcelona. Influït per Bacon, Locke i Hume, coneixedor de Kant, de Condillac i Destutt de Tracy, i sobretot marcat per l'escola escocesa de Reid i Stewart, va centrar la seva filosofia en un concepte de "consciència en tota la seva integritat" que li permeté ensems la recerca lògica...  Segueix... 

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Descatllar, Pròsper  (Balsareny, Bages, 1716 - Ferrara, Itàlia, 1799)  Jesuïta. Professor de filosofia a Tortosa i rector dels col·legis d'Eivissa i Formentera i de Graus (Aragó). Obres: Memorias históricas y geográficas de Ibiza y Formentera, llamadas antiguamente las islas Pitiusas i Storica naturales dell'Isola d'Ibiza, ambdués publicades el 1798 a Ferrara.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Domingo, Enric  (Girona, 1839 – 1891)  Militar. Assolí el grau de general. Participà a la guerra d'Àfrica de 1859-60. Militava al partit progressista. Es destacà entre els adversaris d'Isabel II. El 1874 fou nomenat cap de la primera divisió de l'anomenat exèrcit del Nord.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Estadella, Marià  (Bràfim, Alt Camp, 14/des/1721 - Caracas, Veneçuela, 20/feb/1792)  Eclesiàstic. Es doctorà en dret canònic a Cervera. Fou provisor i vicari general de l'arxidiòcesi de Tarragona, fins que fouInici página nomenat bisbe de Puerto Rico (1761), diòcesi que comprenia l'orient veneçolà i que recorregué en visita episcopal, Nomenat bisbe de Caracas (1769), recorregué durant dotze anys (1772-84), en visita pastoral, la nova i vasta diòcesi amb diversos col·laboradors, a cavall de muls i en canoa: visità 345 poblats. Dels seus manuscrits redactats amb els esborranys i les anotacions fets durant el trajecte, en foren publicats, el 1928, sis volums. Destaquen els dos primers manuscrits, que formen el Libro personal, inèdit encara, que constitueix un aplec monogràfic d'observacions i d'investigacions locals sobre aspectes físics, parroquials, econòmics i socials, valuosa aportació al coneixement de la geografia setcentista d'aquella gran regió de la Veneçuela d'ara.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Estruch, Ramon de  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1880)  Polític. Fou regidor de Barcelona en diversos mandats. Comandà un batalló de l'anomenada milicia nacional. Presidí la Societat Econòmica d'Amics del País. Dirigí la Caixa d'Estalvis de Barcelona.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Farreras, Antoni  (Manresa, Bages, 1904 - 1973)  Pintor i decorador. Fou deixeble de Joan Busquets. Ha treballat com a il·lustrador i moblista.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Farreras, Celestí  (Manresa, Bages, 1918 - 1988)  Escriptor. Germà d'Antoni i Ramon. Conreà la pintura. Fou deixeble de Calsina. Fou redactor dels setmanaris "Destino" i "Tele/estel", així com del diari "Tele/exprés". Ha col·laborat a d'altres publicacions periòdiques.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Farreras, Ramon  (Manresa, Bages, 10/des/1902 - Carcassona, França, 7/jun/1989)  Dibuixant i pintor. Germà d'Antoni i Celestí. Destacà com a caricaturista i retratista. S'establí a França el 1925. El 1936 tornà a Catalunya en ocasió de la guerra civil, en la qual participà. Anà a l'expedició de Mallorca, on resultàInici página ferit. Restablert a Carcassona, amplià les seves activitats al camp del cinema amateur, on obtingué diverses distincions, especialment el Gran Premi de Totes Categories de Cannes, el 1957, per la pel·lícula El lladre calça un 42.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carles Martí i FecedMartí i Feced, Carles  (Alzira, Ribera Alta, 25/ago/1901 – Barcelona, 10/gen/1982)  Metge i polític. Estudià medicina a Barcelona. El 1931 fou elegit regidor republicà a l'Hospitalet de Llobregat. Fou empresonat (oct/1934) pel fet d'haver cercat un refugi per a Azaña. Fou sots-secretari de finances de la Generalitat (1936) i conseller de governació, i després, de finances i cultura (1937). S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica. Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa (1942), amb Tarradellas i Gassol. S'apartà de la política i s'establí al Marroc (1947), on exercí de metge i publicà treballs sobre medicina. El 1977 tornà de l'exili.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Fernández, Carles  (Catalunya, s XIX – Cuba, s XX)  Pedagog. Emigrà a Cuba, on fou inspector especial d'Instrucció Pública i secretari de l'Associació de Dependents de Comerç de l'Havana. És autor d'alguns llibres de caràcter formatiu, publicats a Cuba: Eduquemos, La jura de la bandera i Tres conferencias pedagógicas. El 1918, amb pròleg de Francesc Cambó, publicà l'assaig Los catalanes en América, Cuba.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Ferré, Pere  (Tarragona, 1852 – 1899)  Escriptor. Passà la seva joventut a Anglaterra, on féu estudis de tècnica industrial. Dirigí la fàbrica de gas de Tarragona. Hi promogué el sistema d'il·luminació per gas, que després organitzà a Xàtiva i a d'altres poblacions. És autor de nombroses traduccions de l'anglès i d'algunsInici página assaigs breus originals.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Martí i FolgueraMartí i Folguera, Josep  (Reus, Baix Camp, 5/jun/1850 – Barcelona, 21/gen/1929)  Escriptor. Important terratinent, es llicencià en dret. Influït per Zorrilla, publicà articles i obres literàries en castellà a "La Renaixença", "Lo Gai Saber", etc. Triomfà als Jocs Florals i fou un escriptor prolix. Fou proclamat Mestre en Gai Saber (1892). Adscrit a un romanticisme sui generis, fou temptat per temes sentimentals i cavallerescos. En poesia, publicà Crepúsculs, aubades i vesprades (1886), en col·laboració amb Francesc Bartrina, Sospirs (1867), Veus escampades (1870), Vibraciones (1874), Versos catalans (1893), Poemas castellanos (1896), etc. En teatre, La justicia de l'abat (1886) i La pena de mort (1888), i en col·laboració amb Pitarra, Lo primer amor (1884) i Cent mil duros (1887). Publicà també la novel·la històrica Lo caragirat (1877). Una part de la seva obra ha restat inèdita.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Framis, Zenó  (Barcelona, 1820 – 1903)  Pedagog. Fou professor de l'Escola Normal de Mestres de Barcelona. Cooperà de forma decisiva a l'extensió a Espanya de l'organització de les Escoles Normals per a magisteri.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni de Martí i FranquèsMartí i Franquès, Antoni de  (Altafulla, Tarragonès, 14/jun/1750 – Tarragona, 20/ago/1832)  Científic i botànic. Noble, de la casa pairal d'Ardenya, a Altafulla, anomenat sovint, per això, Martí d'Ardenya. Estudià a Cervera (1762-64). Membre de la Societat d'Amics del País de Tarragona des de la seva fundació (1786), fomentà la indústria dels filats i teixits fins de cotó, la de pisa i el conreu de les oliveres. Membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1786), hi llegí diverses comunicacions, principalment sobre l'anàlisi de l'aire: Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico (1790), on feia algunes rectificacions a Lavoisier, estudi que fou reproduït a Madrid (1795), París (1801), Londres (1801) i Berlín (1805). Membre de l'Acadèmia Medico-pràctica de Barcelona (1790), hi presentà una famosa comunicació: Sobre los sexos y fecundación de las plantas (1791).Inici página Col·laborà amb els científics francesos en el mesurament del meridià de París pels Països...  Segueix... 

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Freixes, Pau  (Palafolls, Maresme, s XIX - Catalunya, s XX)  Veterinari. Presidí el Col·legi de Veterinaris de Barcelona. Dirigí el Cos de Veterinària municipal. Figurà entre els fundadors de l'Institut Veterinari de Serovacunació. Assistí al congrés de veterinaris celebrat a Barcelona el 1929 i a l'ibero-americà reunit a Sevilla el mateix any.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí i Gadea, Joaquim  (Balones, Comtat, 1837 – Mislata, Horta, 1920)  Eclesiàstic i escriptor. S'ordenà sacerdot el 1865 i exercí com a coadjutor de Casinos, Pedreguer i Dénia, i com a rector a Anna i Mislata, en les quals recollí una sèrie de dades que li serviren per escriure llibres folklòrics extremadament rics pel que fa al material i al lèxic. Entre les seves obres de lingüística cal esmentar: Diccionario general valenciano - castellano (1891), Vocabulario valenciano-castellano. El más completo de los publicados hasta el día (1900) i Vocabulari monosil·làbic valencià-castellà (1915), i entre els de folklore, algunes firmades amb el pseudònim d'Un Aficionat: Tipus, modismes i coses rares i curioses de la terra del Xe (1906), Encisam de totes herbes o ensarts de cançons de valencianes i castellanes, refranys, etc. (1891), Trossos i mesos, Cudolots, Coses velles i novelles de la terra del Xe, entre d'altres.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Galzeran, Albert  (l'Escala, Alt Empordà, 1883 – Barcelona, 1947)  Músic. Destacà com a intèrpret de tenora. Fou deixeble del Xaxu. Tocà a les cobles de Santa Coloma de Farners i Principal de la Bisbal, així com a la Banda Municipal de Badalona. Fundà després la cobla Barcelona, de la qual se separaria més tard per constituir-ne una altra amb el seu nom. Fou gran divulgador de les sardanes de Garreta.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí i Garcés de Marcilla, Josep Maria de  (Lleida, 1880 – Barcelona, 1932)  Pintor. Amplià estudis a París i a Venècia i s'especialitzà en la pintura d'interiors. Fou influït per l'impressionisme. Féu un plafó sobre Poblet per al Saló de Sant Jordi de la diputació de Barcelona.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Giol, Enric  (Barcelona, 1872 – 1918)  Escriptor. Col·laborà activament a la premsa catalana. Dirigí algunes publicacions periòdiques. És autor d'obres teatrals com les titulades La santa, Comèdia de comèdies i Vides pariones.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí i Grajales, Francesc  (València, 18/nov/1862 – 12/ago/1920)  Erudit i historiador. Dedicat al periodisme, col·laborà a "El Universo", "El Progreso" i "Las Provincias". Es dedicà a treballs de recerca historiogràfica i publicà nombroses monografies sobre temes valencians. D'entre les seves obres cal destacar Orígenes del grabado en Valencia (1883) i Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII i XVIII (1883), ambdués en col·laboració amb Puig Torralba; El notario Carlos Ros y Hebrea. Bibliografía (1891), El doctor Gaspar Juan Escolano, cronista del Reino (1892), El Dr. Juan Plaza (1893), Cancionero de la Academia de los Nocturnos de Valencia (1905-12), El Dr. Melchor de Villena (1916), Ensayo de una biblioteca valenciana del siglo XVIII; Obras de Juan Fernández de Heredia (1923) i Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el Reino de Valencia hasta el año 1700 (1927).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Gras, Lluís  (Barcelona, 1887 - 1961)  Pintor. Format a Llotja amb José Ruiz Blasco i Antoni Caba. Fou pensionat per l'Acadèmia de Sant Jordi el 1908. Ha participat en nombroses exposicions col·lectives, i n'ha fetes diverses d'individuals a Barcelona. Conreà el nu i el retrat, dins un academicisme d'una sòbria perfecció.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí i Güell, Salvador  (Tarragona, 1885 – Madrid, 1950)  Veterinari. Exercí de veterinari municipal a Tarragona, fou inspector provincial d'higiene i sanitat pecuàries i inspector del servei veterinari del port de Barcelona (1928). Es traslladà a Madrid (1931), on ocupà diferents càrrecs públics. Contribuí a la creació de la Sociedad Española de Bromatología de la qual fou vice-president.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Hening, Enric  (Barcelona, 1921 - gen/2001)  Pintor. Completà la seva formació artística a diversos països. Ha exposat a Londres, Lausana i Madrid. Té obres al Museu d'Art de Zurich.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fèlix Martí i IbáñezMartí i Ibáñez, Fèlix  (Cartagena, Múrcia, 26/des/1911 - Nova York, EUA, 24/mai/1972)  Metge i sexòleg. Fill del pedagog valencià Félix Martí i Alpera. Obtingué el doctorat en medicina a la Universitat de Madrid amb una tesi sobre Historia de la Psicología y Fisiologías místicas de la India. Fou un capdavanter com a divulgador i educador sexual. Realitzà aquesta tasca tant des de les tribunes dels ateneus i centres obrers, mitjançant els primers cursets celebrats al Principat sobre educació sexual i eugenèsia, com a través de les seves col·laboracions en publicacions literàries, sovint vinculades al moviment llibertari, com "Estudios", "Ruta" i "Tiempos nuevos". A proposta de la CNT fou nomenat director general de Sanitat i Assistència Social del Govern de la Generalitat de Catalunya. En aquest càrrec organitzà campanyes de lluita antivenèria, col·laborà a crear les bases per a una socialització de la medicina i promogué la legalització de l'avortament. Totes aquestes realitzacions són recollides a Diez meses de labor en Sanidad y Asistencia Social. A més d'una gran quantitat d'articles dispersos, publicà Higiene sexual. Mensaje eugénico a los trabajadores i les novel·les Mi yo rebelde, Aventura i Gesta, on analitzà la problemàtica juvenil en el nou període revolucionari. En acabar la guerra s'exilià als EUA.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí i Julià, Domènec  (Barcelona, 1861 – 25/jun/1917)  Metge i polític. Exercí la psiquiatria, dirigí l'Institut Frenopàtic de les Corts i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia. Nacionalista i esquerrà, presidí la Unió Catalanista (1903-06), intentà de donar-li, juntament amb Serra i Moret, un caràcter socialista que una bona part dels seus adherents va refusar. Participà en la Solidaritat Catalana. Dirigí "La Renaixença" i també va col·laborar a "Renaixement" i "La Nació", entre d'altres. Publicà un recull dels seus articles polítics intitulat Per Catalunya (1913) i diverses monografies sobre psiquiatria.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Martí, Casimir  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 27/des/1926 - )  Eclesiàstic i historiador. Ha publicat diversos estudis teològics a "Serra d'Or", "Qüestions de vida cristiana" i altres revistes. Com a historiador s'ha especialitzat en el moviment obrer del s XIX, sobre el qual ha publicat Orígenes del anarquismo en Barcelona (1959) i, amb Josep Benet, El moviment obrer a Barcelona durant el bienni progressista (1976). També ha publicat, entre d'altres, L'Església de Barcelona, 1850-57 (1984) i L'integrisme a Catalunya (1990), juntament amb Joan Bonet. El 1980 fou nomenat director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, càrrec que dimití en jubilar-se el 1991. El 1994 fundà la revista "Pregó", que dirigí.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Martí i MartíMartí i Martí, Josep Maria  (Reus, Baix Camp, 1950 - )  Periodista. Professor d'EGB, llicenciat i doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exercí com a professor titular de comunicació audiovisual. Fou corresponsal de premsa a Reus, redactor en cap de Ràdio Reus (Cadena SER), director de les emissores de la SER a Tarragona, director general adjunt i, posteriorment, director general de Cadena Catalana - Radio España de Barcelona i director de Ràdio Barcelona (1989-2001) i les emissores de la SER a Catalunya. Ha estat director de la col·lecció de llibres "Eines de Periodista". En l'àmbit docent, fou vicedegà de la Facultat de Ciències de la Informació (UAB). A tingut diversos càrrecs en entitats relacionades amb la comunicació. Ha publicat els llibres Les emissores comarcals a Catalunya (1982), Modelos de programación radiofónica (1984), i, en col·laboració, LaInici página radio: de la telegrafía sin hilos a los satélites (1985), Nuevos formatos de radio en USA (1995) i La ràdio a Catalunya (1996). Fou distingit amb diversos premis professionals. L'any 2010 substituí Josep Carles Rius com a degà del Col·legi de Periodistes en ser elegida la seva candidatura Un col·legi per a tothom.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí i Martínez, Empar  (València, 9/set/1903 – Madrid, 3/mai/1973)  Actriu. Debutà al teatre Princesa de València a l'edat d'onze anys amb La alondra y el milano, i formà part després de la companyia de l'actor còmic Pedro Zorrilla. Casada (1928) amb l'actor Francesc Pierrà, tots dos formaren una companyia que funcionà durant més de vint anys. Interpretà obres de Benavente, Arniches, José María Pemán, els germans Álvarez Quintero, etc. La seva darrera creació fou El tragaluz, d'Antonio Buero Vallejo. Treballà també al cinema on interpretà diversos papers a Currito de la Cruz, Tarde de toros, París bien vale una moza, etc.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Marull, Jaume  (Barcelona, 1887 - s XX)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Destacà com a autor teatral amb obres com: Reialesa, Suprema voluntat i L'Hostal de les Roses. El 1962 publicà el poema Pedralbes.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Marvà, Jaume  (Vallmanyà, Segrià, v 1600 – Montserrat, Bages, 1678)  Músic i monjo benedictí. Es formà a l'escolania de Montserrat. Prengué hàbit al mateix monestir en 1619. En fou abat del 1645 al 1649. En 1650 li fou publicat un Memorial o tratado en favor de los niños escolares y seminario de Nuestra Señora de Montserrat.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí i Miquel, Jaume  (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1840 – Madrid, 1910)  Periodista i polític. Fou membre del partit republicà federal i fundà a Madrid el setmanari il·lustrat "El Siglo" (1865) i a València "La República Federal" (1868). Traduí diversos poetes estrangers i col·laborà als diaris "La Discusión" i "La Democracia".

56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí i Miquel, Mateu  (Palma de Mallorca, s XIX - 6/ago/1936)  Lliure pensador. Conegut per Ateo Martí. Afiliat al partit socialista (1919-23), col·laborà posteriorment amb els comunistes (partit pel qual fou candidat a diputat a corts el 1933) i amb els anarquistes (col·laborador de "Cultura Obrera"). Fundà la Lliga Laica a Mallorca (1930) i fundà i dirigí "Sotana Roja" (1931). Fou afusellat pels franquistes durant la guerra civil.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Miralles, Joan  (Santa Bàrbara, Montsià, 1866 – Barcelona, 1949)  Jurisconsult. Estudià dret a València i Barcelona. Ajudat per Bofill i Mates, féu el primer catàleg de la Biblioteca del Col·legi d'Advocats de Barcelona. El 1921 fou nomenat president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i el 1934 elegit membre del Tribunal de Cassació de Catalunya. Membre de la Comissió de Codificació del Dret Civil Especial de Catalunya (1948), col·laborà a la "Revista Jurídica de Catalunya". Entre les seves obres destaquen La qüestió de la parceria (1914), Interpretació de les lleis segons la doctrina de Suárez i Principis del dret successori (1925).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Monteys, Antoni  (Barcelona, 6/nov/1889 – 21/mar/1977)  Escriptor. Fou redactor de "La Veu de Catalunya". Col·laborà a d'altres publicacions. És autor dels reculls De la font (1912) i Místiques (1913).

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí i Monzó, Josep  (València, 1840 – Valladolid, Castella, 1912)  Pintor i erudit. Deixeble de Gómez i Cros. Obtingué el càrrec de director de l'Escola de Belles Arts de Valladolid (1871) i de conservador dels museus provincials. S'especialitzà sobretot en pintura de temes històrics, com El Concili III de Toledo.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí i Móra, Francesc de Paula  (Xàtiva, Costera, 1761 – Lisboa, Portugal, 1827)  Taquígraf, escriptor i gravador. En el camp de la taquigrafia edità el 1800 la Stenografia o arte de escribir abreviado, de S. Taylor, i va escriure Taquigrafía o arte de escribir con tanta velocidad como se habla y con la misma claridad de la escritura (1803). Ensenyà aquesta matèria a Madrid i a ell se li'n déu l'extensió a tota la Península. Estudià gravat a l'Acadèmia de Sant Carles de València i n'ensenyà a l'Academia de San Fernando de Madrid, quan s'hi establí, Conreà també el teatre: El día dos de Mayo, La entrada de Riego en Sevilla, La Constitución vindicada, Quijote de la Mancha y Sancho Panza en el castillo del duque, entre d'altres.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Morera, Antoni  (Llorac, Conca de Barberà, 1900 - Calaf, Anoia, 1972)  Veterinari. S'especialitzà en patologia equina. Creà una unitat d'assegurança de bestiar equí, qualificada de modèlica, i desenvolupà una tasca docent notable. Fou president de la secció de patologia de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1960-70).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Muntaner, Enric  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1889 - Buenos Aires, Argentina, 1954)  Escriptor. Visqué molts anys a la Pampa, on traduí al català, en vers, Martín Fierro (1936), de José Hernández, i Santos Vega (1956), de Rafael Obligado. Col·laborà en les revistes "Ressorgiment" i "Catalunya" de Buenos Aires. Deixà inèdita la versió, també en vers, de Tabaré, de Juan Zorrilla de Sanmartín. Publicà Passen els bàrbars (1938), versos d'un abrandat antifeixisme.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí i Olmos, Joan de la Creu  (País Valencià, s XIX)  Pintor i erudit. Format a Sant Carles, d'on fou acadèmic el 1856. Conreà temes bíblics, paisatges i pintura de flors. El 1860 rebutjà una càtedra d'història a Sevilla perquè no volgué deixar València. Reuní una notable biblioteca i una rica col·lecció d'obres d'art i peces arqueològiques. Fou president de la secció de Ciències Històriques de Lo Rat Penat. Publicà diversos treballs arqueològics.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí i Orberà, Rafael  (València, 1880 – Madrid, 1963)  Autor teatral. Per bé que conreà el bilingüisme, provà de renovar el teatre valencià amb obres com ara L'ombra del xiprer (1910), Pobres milionaris (1936) i L'ase del poble (1936). Una part de la seva obra per a l'escena ha estat aplegada a Teatro (1914-19).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Pedrell, Josep  (Barcelona, s XIX)  Pedàgog. Fou a Barcelona el primer bibliotecari de la biblioteca formada amb els llibres dels convents cremats el 1835 i el primer director de l'Institut de segon ensenyament creat el 1874, càrrec que exercí fins al 1853. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts i de la de Bones Lletres de Barcelona.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí i Peydró, Pere  (Alcoi, Alcoià, 1872 – Sabadell, Valles Occidental, 1956)  Autor teatral i poeta. És autor del recull poètic Poncells (1881), de les comèdies Sang per sang (1888) i Proves canten (1889), del monòleg Fins al cel! i d'altres obres.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Martí i PolMartí i Pol, Miquel  (Roda de Ter, Osona, 19/mar/1929 - 11/nov/2003)  Poeta. La seva poesia es manté en una constan biogràfica en Paraules al vent (1954) i Quinze poemes (1957). Amb els reculls El poble (1966) i La fàbrica (1972), de to simbolista, Vint-i-set poemes en tres temps (1972) i La pell del violí (1974), s'incorporà al realisme històric. Posteriorment la seva obra esdevingué més personal: Quadern de vacances (1976), Crònica de demà (1977), Estimada Marta (1978, premi de la Crítica 1979), L'hoste insòlit (1979), L'àmbit de tots els àmbits (1981, premi Ciutat de Barcelona), Primer llibre de Bloomsbury (1982), Andorra. Postals i altres poemes (1984), Llibre d'absències (1985), Els bells camins (1987), Temps d'interluni (1990), Suit de Parlavà (1991), Un hivern plàcid (1994) i Joc d'escacs (1994). Ha aplegat el conjunt de la seva obra poètica en cinc volums: L'arrel i l'escorça, I (1975), El llarg viatge, II (1976, premi Lletra d'Or), Amb vidres a la sang, III...  Segueix... Inici página

Serem alló que vulguem ser. (Miquel Martí i Pol)

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Martí i Pou, Josep  (Palma de Mallorca, 1818 - s XIX)  Escriptor. Fundà el periòdic literari "El Estudiantón" (1843) i col·laborà amb versos i articles de costums a "El Laurel Literario", "La Estrella", "El Propagador Balear" i sobretot "El Palmesano". Fou regidor de Palma de Mallorca (1856, 1857).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Puig, Enric  (Lleida, s XIX)  Compositor. Fou autor de diverses obres de valor bastant desigual, com la simfonia Emma (1877), l'himne La toma de la Bastilla, la sarsuela Por seguir a una mujer i l'elegia Pobre Mercedes! (1878), dedicada a la memòria de la reina d'Espanya d'aquest nom.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí i Quinto, Rafael  (Mislata, Horta, 1939 - )  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Fou membre del grup inicial de l'Equip Crònica i d'Estampa Popular de València. El 1974 participà en la mostra col·lectiva El realisme, avui, de la galeria Val i Trenta de València. Algunes de les seves obres més significatives són Aquel gato de Picasso (1972), La delicada labor de castración (1973), De qué sirve un grito (1974) i L'Espill (1974).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Roca, Pau  (Reus, Baix Camp, 8/gen/1893 – 12/gen/1909)  Pianista. Fou molt precoç. Als deu anys triomfava ja en uns concerts al Palau Reial de Madrid. Estudià amb Granados i més tard al Conservatori de París, amb Rislar. La seva carrera restà trencada per la mort prematura.

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Martí i Rosselló, Jordi  (Palma de Mallorca, 1891 – 1973)  Escriptor, conegut com Es Mascle Ros. Sabater i fonedor d'ofici, col·laborà a "El Obrero Balear", "Es Puput" i "Sa Llonja" i fundà i dirigí el setmanari "Foc i Fum" (1918-36). La seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s'hi en un plet que, en perdre'l, l'obligà a marxar a Barcelona (1919). Escriví una gran quantitat de monòlegs anticlericals i de to esquerrà iInici página de llenguatge gruixut i còmic, de gran èxit entre les classes populars: Huelga de bugaderes, Mestre Tià Trobiguera, Un botifarra, Tenorio mallorquí, Es picarol de na Joanaina (1928, basada en La campana de l'Almudaina, de Palou i Coll), etc.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Sabé, Josep  (Santa Coloma de Farners, Selva, 4/jul/1915 - Riudarenes, Selva, 11/jun/2006)  Escultor. Format a l'Escola de Llotja de Barcelona, fou deixeble d'Enric Monjo. Assidu dels salons d'Octubre i de Maig de Barcelona -era societari d'aquests darrers-, tingué diversos premis. Ha fet diverses exposicions, individuals i col·lectives. Conreà, especialment de terracotta, un figurativisme molt simplificat i estilitzat, a la recerca de la forma pura, caracteritzat per la texturació de les superfícies.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Sáenz, Manuel  (Barcelona, 1880 – 1948)  Compositor. Deixeble d'Enric Morera. Escriví obres simfòniques, música de cambra i cançons. Dirigí les corals Catalunya Nova (1902-03) i Atlàntida. El 1904 fundà la Societat de Concerts Catalònia.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Salvat, Celestí  (Castellvell, Baix Camp, 25/set/1912 - Reus, Baix Camp, 9/jul/2001)  Polític. Aprenent de torner, féu estudis mercantils. A divuit anys pertangué a la CNT, i després al Bloc Obrer i Camperol i al CADCI. El 1933 ingressà a les Joventuts Socialistes. Fou elegit secretari de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (1936), i participà en l'expedició a Mallorca. Membre del comitè executiu del PSUC, anà al front (1937). Exiliat el 1939, retornà vers el 1950; abans s'havia separat del PSUC per fidelitat a Joan Comorera i a la línia nacionalista, contrària a l'absorció d'aquell partit pel Partido Comunista de España.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí i Saragossa, Manuel  (Orpesa, Plana Alta, 1663 – Alacant, 1737)  Escriptor i eclesiàstic. Estudià a Castelló, València i Roma, on fou secretari del cardenal Aguirre i l'ajudà a preparar la Collectio maxima conciliorum Hispaniae. De retorn a València (1699), fou bibliotecari dels ducs de Medinaceli (1704). Són notables la seva correspondència amb filòlegs, publicada a Madrid (1738), i alguna de les seves obres filosòfiques.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Martí i Serra, Jaume  (Illes Balears, s XVIII - l'Havana, Cuba, s XIX)  Pintor i gravador. Es formà amb Joan Muntaner i Cladera i amb el gravador valencià Francesc Jordan (1812). Pintà retrats de Martí l'Humà i Carles IV per al consolat de Palma de Mallorca, un Ecce Homo i diversos aiguaforts. El 1827 anà a Gibraltar, i més tard passà a l'Havana, on residia encara el 1839.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Solanes, Juli  (Reus, Baix Camp, 1875 - 1921)  Escultor. Deixeble de Josep Llimona i col·laborador de Gustave Violet. Conreà, especialment, la tècnica del baix relleu. De la seva obra destaca Al costat de l'aigua.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Torrents, Francesc  (Barcelona, 1786 - l'Havana, Cuba, 1866)  Empresari. Analfabet quan arribà a Cuba, es convertí en un gran negociant. Construí el que després fou el Teatro Nacional, i fou confident dels capitans generals. Sembla que parlà quasi sempre en català barrejat de modismes locals. Els seus descendents han estrafet el cognom i l'han convertit en Marty.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí i Torres, Joan "el Xic de les Barraquetes"  (Martorell, Baix Llobregat, 1834 – 18/gen/1909)  Revolucionari republicà. L'assassinat del seu germà Josep (el Noi de les Barraquetes), decidí la seva dedicació a la política. Fou un dels homes d'acció del partit republicà, i el 1873 comandà un batalló en la lluita contra els carlins. Arran del cop d'estat de Pavia, s'aixecà a favor de la República a Sarrià (Barcelona), al capdavant de vuit-cents homes, però al cap de dos dies fou vençut (1874).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Torres, Vicenç "el Noi de les Barraquetes"  (Castellbisbal, Vallès Occidental, 1830 - Martorell, Baix Llobregat, 10/ago/1866)  Guerriller. Participà en la guerra dels Matiners, durant la qual fou condemnat a mort i fugí a França. Retornà poc abans de la revolta del 1854 i s'oposà, a Gràcia, al cop d'estat d'O'Donnell (1856). Fou detingut i empresonat el 1857. Participà en la conspiració del 1866 i fou detingut pocs dies després. Fou mort pels mossos d'esquadra.

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Martí i Totxo, Marc  (Alaior, Menorca, 1531 - Ciutadella, Menorca, 1617)  Eclesiàstic. El 1564 fou comissionat per anar a Constantinoble a rescatar captius menorquins, que els turcs havien embarcat arran del saqueig de Ciutadella. Bé que no tots pogueren retornar, la seva activitat fou talment reeixida, que fou guardonat amb la dignitat de paborde, que exercí des del 1567 fins a la mort.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Trenchs, Joan  (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1844 – 1920)  Escriptor. Col·laborà a "Lo Borinot", "Lo Crit de la Pàtria", etc. Cal esmentar les obres La boira (1886), La tabola (1890), Lo pot petit (1901), de poesia, Lo lliberalisme és la ruïna d'Espanya (1891) i Fruita tarada. Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les (1916).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí i Viladamor, Francesc  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1616 – Perpinyà, 1689)  Polític, advocat i escriptor. Cursà la carrera de dret a Barcelona i fou advocat fiscal de la batllia general de Catalunya, membre del Consell d'Estat i cronista reial. Durant la guerra dels Segadors fou enviat per la Generalitat i el Consell de Cent a Münster, com a ambaixador català en les negociacions de pau entre França i Espanya, però, havent transigit davant les proposicions franceses, de retorn li foren retirats els càrrecs. Entre les seves obres figuren Noticia universal de Cataluña (1641), en defensa de la revolta catalana, i Praesidium inexpugnabile principatus Cathaloniae pro jure eligendi Christianissimum Monarcham (1644), reimpresa a Viena i traduïda per ell al castellà a instàncies de la reina regent de França.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Viladamor, Francesc  (Catalunya, s XVI – Barcelona, s XVII)  Jurista. S'establí a Barcelona el 1617 i fou magistrat de la Reial Audiència de Catalunya. El 1640 es mantingué al costat de la Generalitat i participà en l'ocupació de les tropes franceses. Fou un partidari avançat de la integració de Catalunya a França. El 1652 passà al Rosselló, on preparà l'annexió a França. És autor de Defensa de la autoridad real de las personas eclesiásticas de Cataluña (1646), clarament regalista.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí i Viñolas, Joan  (la Garriga, Vallès Oriental, s XIX - set/1978)  Ciclista. Capdavanter d'aquest esport, el 1913 fou campió de la Volta a Catalunya i guanyà el campionat d'Espanya, al País Basc. Gaudí d'una gran popularitat.

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí i Xamena, Lluís  (Palma de Mallorca, 1856 – 1922)  Dirigent republicà. Fou redactor en cap del diari "La Unión Republicana" (1896-1904). Regidor a partir del 1899, col·laborà amb els socialistes, malgrat les difícils relacions entre aquests i els republicans radicals i reformistes. Favorable al catalanisme, organitzà (1917) el Bloc Assambleista de Mallorca i s'uní al regionalisme mallorquí.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí i Zaragoza, Manuel  Veure> Martí i Saragossa, Manuel.

89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Martí Tallada  (Roglà i Corberà, Costera Despoblat. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (18 focs el 1527).

90 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Martillac, serra de  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Alineació muntanyosa de la vall de Boí, a l'antic terme de Barruera, estesa entre el massís de Carans (2.789 m alt), a l'est, i la Noguera de Tor, a l'oest; separa les valls de Sant Nicolau, al nord, i de Sant Martí (Taüll), al sud.

Anar a:    Martí I ]    [ Martí i Co ]    [ Martí i F ]    [ Martí i H ]    [ Martí i Mor ]    [ Martí i S ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -