A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Masd ]    [ Mase ]    [ Masi ]    [ Masm ]    [ Masos ]    [ Masp ]

La teva ànima és la teva llengua. (Baltasar Porcel)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masdemboquera  (Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp Poble (233 m alt) (o Masboquera), situat uns 2 km a l'est del cap del municipi. Formava part del terme general de Tivissa.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Masdenforn  (Biosca, Segarra Antiga quadra i parròquia, al sector septentrional del terme, a l'esquerra de la riera de Sallent. L'església era dedicada a sant Miquel. Fou de la senyoria dels marquesos de Gironella.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masdentorres  (Oliola, Noguera Quadra, al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós.Inici página L'església de Sant Jordi era sufragània de la del mas de Monistrol.

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MontsiàMasdenverge  (Montsià Municipi: 14,66 km2, 54 m alt, 1.106 hab (2014). Situat a l'oest i aigua amunt d'Amposta, a la plana de la dreta de l'Ebre, el terme és drenat per la rambla de la Galera, afluent de l'Ebre. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la serra de Montsià. Al territori no conreat domina el pasturatge, acompanyat de clapes de garriga. L'economia del municipi es basa en l'agricultura de secà, amb predomini de l'olivera, que ocupen més del 50 % sobre el total conreat, i els garrofers, així com la vinya, més del 10 %. Hi ha una petita extensió dedicada als conreus de regadiu (hortalisses i fruiters), situada prop de l'Ebre. La ramaderia ha pres molta importància com a font d'ingressos; bestiar boví, porcí i oví, així com la cria d'animals de granja. També hi ha algunes modestes indústries. El poble és a la dreta de la rambla de la Galera, dominat per l'església parroquial del Roser. El municipi comprèn, a més, l'antic lloc de Solsó. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Centre Excursionista - Club d'Escacs

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Masdéu  (els Prats de Rei, Anoia Despoblat, el s XIX formà part del municipi de Solanelles.

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Masdéu, el  (Trullars, Rosselló Caseria i antic terme, a l'est del poble, a l'interfluvi del Rard i de la Canta-rana. Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers. L'indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132; el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda. El primer comanador conegut és Arnau de Sant Cebrià (1149). Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent. Quan s'extingí l'orde (1310) tenia 25 templers, i n'era comanador Ramon Saguàrdia. Tenia la jurisdicció d'Ills (Pollestres), Terrats, Santa Coloma, Palau del Vidre i San Hipòlit (prop de Salses). Passà als hospitalers, i fou unida al gran priorat de Catalunya. El 1390 les seves rendes eren de 3.000 lliures; restà unida al gran priorat fins al 1792. Pel mai/1793 hi tingué lloc la batalla del Masdéu, el primer enfrontament important de la Guerra Gran, en laInici página qual les forces espanyoles del general Ricardos derrotaren les franceses del general Dagobert.

7 CATALUNYA - LITERATURA

Masdéu, Janet  (Catalunya, 1952/63)  Personatge central dels dotze volums d'El pelegrí apassionat de Joan Puig i Ferreter. De fet, és com un desdoblament de l'autor, el qual ja el fa sortir, bé que només com a infant, a El cercle màgic (1929).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masdeu, Manuel  (Catalunya, s XIX)  Inventor. El 1860 realitzà proves públiques del seu invent, l'anomenat llum aquàtic, dedicat a la prospecció submarina.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Masdéu i de Montero, Baltasar de  (Palerm, Itàlia, 1741 - Palma de Mallorca, 1820)  Escriptor i eclesiàstic. Fill de pare barceloní i militar al servei de Carles III (Josep Ignasi de Masdéu i de Grimosacs). Jesuïta, a Catalunya, des del 1755, fou professor de lletres humanes al col·legi de Cordelles i passà a Quito, on el sorprengué la supressió de la Companyia. Residí a Ravenna i a Faenza. Ensenyà filosfia a Piacenza (1799-1806), i influí en el naixement del neoescolasticisme italià. Passà a Cremona i a Bolonya i el 1812 tornà a la Península i col·laborà en les tasques de restauració de la Companyia. Finalment (1815), fou professor de filosofia a Palma de Mallorca. Autor d'Ethicae seu moralis philosophiae epitome (1804).

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Masdéu i de Montero, Joan Francesc de  (Palerm, Itàlia, 1744 – València, 1817)  Escriptor i eclesiàstic. Alumne dels jesuïtes de Cordelles, entrà a la Companyia el 1759. Durant l'exili visqué a Ferrara i Ascoli, i es dedicà al magisteri i, sobretot, a la investigació. Quan tornà per primera vegada (1799), se li confià els registre dels arxius de Lleó. En el seu retorn definitiu (1815) estigué primer a Barcelona i després a València. La seva obra principal és Historia crítica de España y de la cultura española (Madrid, 1783-1805), que tingué dificultats amb la Inquisició per la seva defensa de l'església nacional visigòtica. Traduí a l'italià autorsInici página espanyols i moltes de les seves obres han restat inèdites, entre elles dues propostes de reforma eclesiàstica dirigides al rei Ferran VII i a l'arquebisbe de Toledo.

11 EUROPA - BIOGRAFIA

Masdéu i de Montero, Josep Antoni de  (Palerm, Itàlia, 1738 – Roma, Itàlia, 1810)  Escriptor i eclesiàstic. Jesuïta (1753), com els seus germans Baltasar i Joan Francesc, la seva activitat fou a Quito (des del 1759) i a Popayán (on era el 1767), des d'on passà a l'exili italià: Ravenna (fins al 1773), Camerino (on ensenyà teologia a la universitat), Piacenza, dedicat al magisteri i a la preparació de la seva obra sobre sant Agustí (Divina gratia Augustini recuperata, Camerino 1791). Deixà un manuscrit sobre alguns jesuïtes il·lustres de la província de Quito morts a l'exili i un tractat sobre teologia natural.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masdeu i de Montero, Lluís  (Barcelona, s XVII - 13/ago/1714)  Matemàtic. És autor de l'obra Mundo maquinal de naturaleza y arte, o productos físicos o maquinarios del movimiento, tamaño y configuración, que signà amb el pseudònim de Gonzaga Cañet i restà inèdita.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Masdevalentí  (Vandellós, Baix Camp Antic lloc, situat a l'oest del poble. El 1930 tenia 7 h.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masdevall i Terrades, Josep  (Figueres, Alt Empordà, s XVIII - Catalunya, v 1790)  Metge. Es doctorà en medicina a Cervera. Anà a Madrid, on fou metge de cambra de Carles III. Nomenat inspector d'epidèmies del Principat de Catalunya, assolí una gran anomenada en la campanya empresa contra una epidèmia de febres pútrides esdevinguda a diverses comarques catalanes (1783) i a Barbastre (1784-85), combatuda amb un medicament, ideat per ell, compost d'opi, tàrtar emètic i quina, que fou conegut amb el nom d'opiata Masdevall. Moltes de les seves obres foren traduïdes a l'italià, entre les quals cal destacar Dictamen dado de orden del rey, acerca de la salubridad o insalubridad de las fábricas de algodón y lana (Madrid, 1784) iInici página l'opuscle Relación de las epidemias de calenturas pútridas... (1786). Presidí l'Academia de Medicina de Cartagena i fou membre de la de Ciències i Arts de Barcelona i d'unes altres entitats científiques.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Masdovelles, Bertran de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l'expedició que dirigia l'infant Alfons per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masdovelles, Guillem de  (l'Arboç, Baix Penedès, s XIV – s XV)  Poeta, militar i cortesà. Fou dirigent de la ciutat de Barcelona i prengué part en les campanyes de les guerres dels armanyaguesos quan, l'any 1389, Bernat d'Armanyac tractà d'empara-se del tron de Joan I. Referent a aquesta campanya, té un sirventès en què fa una aguda burla, i és autor d'un altre, fet per encàrrec de l'infant Martí durant el setge de Catània. Concursant a les justes poètiques de Tolosa i de Barcelona, fou premiat en les d'aquesta última ciutat, i, encara que escriví fins ben entrat el s XV, continuà en la línia provençalitzant, tant en llenguatge com en temàtica. Sobresurt de la resta de la seva obra un Comiat, adreçat a Guerau de Cervelló, i maldits en els quals, dins l'estil de comiat, renuncia a l'amor d'una dama. De la seva producció, que s'escola entre el 1389 i el 1438, han pervingut fins a nosaltres sis debats poètics mantinguts amb el seu nebot Joan Berenguer de Masdovelles.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masdovelles, Joan Berenguer de  (l'Arboç ?, Baix Penedès, s XV - Catalunya, d 1476)  Poeta i senyor de l'Arboç. El 1460, a causa de la rebel·lió dels habitants de l'Arboç, hagué de fugir i refugiar-se a Tarragona. Pel fet d'haver estat partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72), li fou restituït el municipi de l'Arboç. La seva producció, escrita entre el 1440 i el 1475, comprèn, a més de poemes religiosos, morals i polítics, poesies líriques amoroses que conreà especialment. Utilitzà com a forma preferida la cançó, però els poemes religiosos i morals constitueixen la part més important de la seva obra. En un to retòric i recargolat tractà sobre diversos temes, alguns dels quals eren convencionals, escrits en el llenguatge aprovençalat dels seusInici página predecessors. Excel·leix el Comiat, dedicat a Guerau de Cervelló, i la sèrie de maldits, escrits en to vigorós. Era nebot de Guillem de Masdovelles, i se n'han conservat uns 180 poemes, que a poc a poc anaven alliberant-se dels occitanismes lingüístics.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masdovelles, Joan de  (Catalunya, s XV – s XVI)  Escriptor. Probablement posterior a Joan Berenguer i a Pere Joan, encara que podria tractar-se de la mateixa persona. És autor de diverses poesies contingudes al Cançoner de l'Ateneu. La major part són cobles d'endevinalla que proposen per enigma un nom de dama. D'altres de caràcter galant tenen més interès. Escriví també una cançó en castellà.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masdovelles, Pere Joan de  (Catalunya, s XV - a 1460)  Poeta. Germà de Joan Berenguer. Sis de les seves poesies, totes elles de poc interès, figuren al cançoner del seu germà.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masella, la  (Alp, Baixa Cerdanya Estació d'esports d'hivern, situat a 7 km de la vila, al vessant nord de la Tossa d'Alp, i que enllaça amb la Molina.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alfons Maseras i GaltésMaseras i Galtès, Alfons  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 23/feb/1884 - Tolosa, Llenguadoc, 27/oct/1939)  Escriptor. Fill de metge, havia de seguir la carrera del pare, però abandonà els estudis i, molt jove encara, debutà en el món literari: a la fi del 1899 ja freqüentava Els Quatre Gats, on probablement féu amistat amb Picasso, que el retratà; el 1900 aparegueren a "Joventut" i "Catalunya Artística" les seves primeres publicacions, i el 1901 dirigí, juntament amb E. Alfonso, la revista "Auba". Residí llargues temporades a París, on durant la Dictadura de Primo de Rivera fou corresponsal de "La Veu de Catalunya". Conreà la novel·la (Edmon, 1908; La fi d'un idil·li, 1908; L'adolescent, 1909; Ildaribal, 1915; A la deriva, 1921), la poesia (Delirium, 1907; La llàntia encesa, 1926), elInici página conte (Contes fatídics, 1911; La ratlla, 1929), el teatre (L'hereu, 1929; Guerau i Marta, 1932) i la narració (Sota el cel de París, 1910). Tota la seva obra és bàsicament romàntica. Invocació i altres...  Segueix... 

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maseras i Galtés, Miquel  (Barcelona, 1882 – s XX)  Metge. Germà d'Alfons. Destacà pels seus treballs de bacteriologia.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maseras i Ribera, Agustí Alfons  (Falset, Priorat, 1860 - Manila, Filipines, 1910)  Metge. Es llicencià a Barcelona. El 1885 passà a Manila, on fou catedràtic de patologia de la universitat. Deixà diverses publicacions mèdiques i dirigí la "Crónica de Ciencias Médicas de Filipinas" (1895-97). Fou germà d'Helena i Miquel Maseras i Ribera.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maseras i Ribera, Helena  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 1853 - Maó, Menorca, 1900)  Metgessa. Germana d'Agustí Alfons i de Miquel. Fou la primera dona de l'Estat espanyol que seguí els nous estudis oficials de batxillerat i de carrera, i una de les tres primeres metgesses, en unió d'altres dues també catalanes, Dolors Aleu i Martina Castells. Un cop finits els estudis de medicina, es dedicà a l'ensenyament.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maseras i Ribera, Miquel  (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1857 - Catalunya, s XIX)  Metge. Germà d'Agustí Alfons i d'Helena. Deixà algunes publicacions. Fou pare de Miquel i d'Alfons Maseras i Galtés.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masets dels Cosins, els  (Castellví de la Marca, Alt Penedès Caseria, al nord de la Múnia.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMasferrer, Joan  (Barcelona, 1855 – 1901)  Eclesiàstic. Fou rector de la parròquia barcelonina de Betlem durant vint-i-quatre anys. Destacà per la seva intensa vinculació a iniciatives culturals.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Arquimbau, Francesc d'Assís  (Vic, Osona, 26/feb/1847 – Lleida, 15/jul/1901)  Filòsof psicologista. Després de llicenciar-se en dret i de doctorar-se en filosofia, fou professor de psicologia i d'ètica. Autor d'un Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1844) i d'un Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosfia elemental (1891), treballs en què es palesa l'influx de Xavier Llorens i Barba. Fou, en un altre camp, un dels fundadors de l'Esbart de Vic i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1874).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Arquimbau, Francesc de Paula  (Vic, Osona, 1851 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1907)  Jurista i escriptor. Juntament amb els seus germans -Josep, Ramon i Francesc d'Assís- fou un dels fundadors de l'Esbart de Vic. Entre les seves obres destaquen Concepte del regionalisme dintre la unitat de la pàtria (1888) i el recull de poemes Encarnació (1897).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Arquimbau, Joaquim  (Vic, Osona, 1855 – Lleida, 1901)  Escriptor. Pertanyia al grup fundador de l'Esbart de Vic. Es llicencià en dret i filosofia i lletres. Era deixeble de Llorens i Barba. Fou catedràtic de psicologia i ètica a la universitat d'Oviedo i, més tard, a la de Barcelona, on ensenyà dret polític i administratiu. Actuà de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1874. Publicà nombroses col·laboracions a la premsa catalana i els llibres Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1884) i Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofia elemental (1891).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMasferrer i Arquimbau, Josep  (Vic, Osona, 1844 - Sarrià, Barcelona, 1900)  Eclesiàstic i escriptor. Formà part, com tots els seus germans (Francesc d'Assís, Francesc de Paula, Joaquim i Ramon), de l'Esbart de Vic. Publicà, entre altres, la monografia històrica El monasterio de Ripoll. Reseña histórica... (1888).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Arquimbau, Ramon  (Vic, Osona, 15/mai/1850 - Cottabato, Filipines, 5/abr/1884)  Botànic i metge. Féu estudis al seminari de Vic, i, acabada la carrera de medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona, ingressà al cos de la sanitat militar. L'any 1877 fou destinat a Tenerife (Canàries), i passà després a les Filipines, on instaurà nombroses millores sanitàries i estudià la flora de l'arxipèlag com havia fet abans a les Canàries. Conreador de la poesia catalana, en publicà algunes a "La Garba Muntanyenca". A més de col·laborar a nombroses revistes científiques, publicà Recuerdos botánicos de Vich (1877), Unidad de las fuerzas físicas, Plantas carnívoras i Recuerdos botánicos de Tenerife.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Rierola, Marià  (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 10/abr/1856 - Espinelves, Osona, 13/des/1923)  Naturalista recol·lector i taxidermista. Cabaler de Masjoan i d'Espinelves, que convertí en un notable jardí botànic, on es conserva una bella col·lecció d'ocells preparats per ell. Decidí la vocació botànica de Joaquim Codina, i en ornitologia col·laborà amb Estanislau Vayreda.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Sala, Narcís  (Madrid, 1867 - Barcelona, 9/abr/1941)  Periodista esportiu. Fou un dels millors i més influents en la seva especialitat. Figurà entre els fundadors de diverses publicacions esportives, entre elles "El Mundo Deportivo" (1906). Fou també redactor de "La Vanguardia" i posteriorment, del 1920 al 1929, dirigí la revista "Stadium". Assumí un gran nombre d'iniciatives, com la fundació de la Societat Catalana de Gimnàstica (1887), membre de la Unión Velocipédica Española, en la qual detingué diversos càrrecs, promogué la fundació de la Cambra de l'Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i figurà entre els impulsors de la construcció de l'Estadi Olímpic de Montjuïc, de Barcelona. A la sevaInici página memòria ha estat instituït un premi de ciclisme.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Vernis, Francesc Maria  (Vic, Osona, 6/gen/1889 - Buenos Aires, Argentina, 1954)  Advocat i polític. Fundador, juntament amb Oriol Anguera de Sojo, de la Unió Jurídica de Catalunya. Representant de Catalunya als congressos de minories nacionals. Fou un dels fundadors (1930) del "Diari de Vic", que també dirigí. Era membre del consell del Partit Catalanista Republicà.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masgoret, Josep  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Guerriller carlí. Durant la primera guerra carlina assolí el càrrec de general. A la guerra dels Matiners col·laborà amb Cabrera (1848), i fou nomenat segon comandant general de Catalunya. Col·laborà amb Tomàs Bertran i Soler en l'intent de constituir una Diputació General de Catalunya.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masià de Ros, Àngels  (Figueres, Alt Empordà, 1907 – Barcelona, 1/mar/1998)  Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1927), i es doctorà a Madrid (1931), amb un estudi sobre Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II (1943). Ha publicat nombrosos articles sobre la història de la corona catalano-aragonesa a la baixa edat mitjana, a "Hispania", "Annals de l'Institut d'Estudis Gironins", "Anuario de Historia del Derecho Español", "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras" i "Analecta Sacra Tarraconensia", entre altres. Les seves obres més meritòries són La Corona de Aragón y los estados del norte de África (1951), en la qual estudia la política de Jaume II i Alfons III al nord d'Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d'Urgell (1956), feta en col·laboració amb F. Vendrell.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masia de Senier  (Garcia, Ribera d'Ebre Caseria, situada a l'esquerra de l'Ebre, vora el límit amb Móra la Nova.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMasia dels Frares, la  (Benicàssim, Plana Alta)  Zona residencial, situada al litoral de la comarca.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies, les  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà Caseria i estació balneària (o balneari de l'Espluga de Francolí), situat uns 2 km al sud de la vila i pròxim al monestir de Poblet. Les fonts ferruginoses manganoses existents (font del Ferro) originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, les quals es convertiren, el s XIX, per iniciativa de Pere A. Torres, en les actuals instal·lacions hoteleres i balneàries.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Dalt, les  (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà Veïnat, a l'oest del poble.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Manlleu, les  (Manlleu, Osona)  Antic municipi, creat vers el 1810 amb les masies del terme de Manlleu i els termes de Vilamirosa i de la quadra de Clavelles. Des del 1841 hom pressionà l'ajuntament perquè es tornés a unir amb el de Manlleu, i el 1844 ja era feta la fusió.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Masies de Moltó, les  (Cocentaina, Comtat)  Caseria, al límit amb el terme d'Alcoi, a l'esquerra del riu d'Alcoi.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Masies de Montcada, les  (Montcada de l'Horta, Horta Caseria, al nord de la vila. Actualment és una zona d'estiueig. Té estació del ferrocarril de València a Bétera.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Nargó, les  (el Coll de Nargó, Alt Urgell Caseria, 3 km al sud-oest del poble, damunt l'entrada de la Valldarques.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMasies de Ripoll, les  (Ripoll, Ripollès Veure> Parròquia de Ripoll, la.

46 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaMasies de Roda, les  (Osona Municipi: 16,43 km2, 468 m alt, 737 hab (2014). Situat a la plana de Vic, a l'aiguabarreig del Gurri i del Ter. El municipi ha estat afectat profundament per l'extrem del pantà de Sau. Hi ha més de mig miler d'hectàrees de bosc i pastures. La vida econòmica del terme es basa en l'agricultura de secà (patates, blat i farratge) i la ramaderia (porcí, boví i aviram). La població es troba molt disseminada. Dins el terme, abundant en masies de gran valor arquitectònic com Bac de Roda, Mas de Roda o el Torrent, hi ha les restes de l'antic poblet de Roda, el monestir de Sant Pere de Casserres (mig envoltat pel pantà de Sau) i l'església de Santa Magdalena de Conangle. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Sant Hipòlit de Voltregà, les  (Osona Veure> Masies de Voltregà, les.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Masies de Sant Pere de Torelló, les  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Antic municipi. Creat per sentència del Consell de Castella el 1826, a causa de les divergències entre els pagesos i la vila de Sant Pere de Torelló. El 1926 es tornà a fusionar amb el municipi de la vila, juntament amb la Vola i Curull. L'ajuntament es reunia a les Moles.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Sant Romà, les  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Caseria, fins al 1970 del municipi de Sant Romà d'Abella, a poca distància, al nord-oest del poble.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMasies de Santa Maria de Corcó, les  (Santa Maria de Corcó, Osona)  Nom que adoptà el consell de pagesos de Santa Maria de Corcó, de Sant Julià de Cabrera i de Sant Martí Sescorts, en unir-se, vers 1818-24, a Sant Martí Sescorts i crear un municipi independent del poble de l'Esquirol. El recurs fou denegat pel Consell de Castella.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Taradell, les  (Taradell, Osona)  Antic municipi, format per les masies del terme actual, que tingué vida autònoma separada del municipi de Taradell del 1820 al 1831. Les tensions entre els pagesos i la vila s'havien iniciat ja el 1762. L'ajuntament es reunia a l'Hostalet del Bolló. L'audiència de Barcelona ordenà la fusió amb el municipi de la vila el 1831.

52 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaMasies de Voltregà, les  (Osona Municipi: 22,41 km2, 533 m alt, 3.186 hab (2014). (ant: les Masies de Sant Hipòlit de Voltregà). Estès entre les serralades que tanquen la plana de Vic a l'oest, i la conca del Ter, límit oriental del terme, al nord-est de Vic. El terme municipal envolta totalment el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà. La base de l'economia local són les indústries alimentària (embotits), tèxtils, mobles metàl·lics i maquinària, complementada per l'agricultura (cereals d'hivern, farratges i patates) i la ramaderia (bovina i porcina). Durant el s XX ha acusat un augment regular de població. El cap del municipi és Can Bondia. Dins el terme hi ha les ruïnes de l'antic castell de Voltregà, amb l'església romànica de Sant Martí Xic, els pobles de Vinyoles d'Orís, de Sant Miquel d'Ordeig i de la Gleva (amb un santuari marià barroc), l'antiga quadra de Conanglell, els llocs i les caseries de Rampins, Gallifa, el Poble-sec, Quintanes i la Prússia, la colònia de la Farga d'Ordeig, la masia el Despujol i la masia i ermita deInici página Serratosa. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Masifern i MarcóMasifern i Marcó, Ramon  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 8/set/1862 – Barcelona, 1936)  Escriptor i compositor. Era rellotger d'ofici i dirigí les publicacions periòdiques "El Bisbalense", "L'Olotí", "El Menestral" i la revista tècnica "La Voz del Género de Punto", que ell mateix havia fundat. Poeta de ploma fàcil, floralesc, bucòlic i verdaguerià, publicà Notes del cor (1900), La vida al camp (1910), editat set vegades i traduït a cinc llengües, i Coses de l'Empordà (1916). Escriví dos llibres en castellà i edità Els Jocs Florals, En defensa de mossèn Jacint Verdaguer, Dictats del bon català i Manifest del bon sentit. Fou compositor de cançons i sardanes que esdevingueren populars.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Masip  Veure> Macip i Navarro, Joan (pintor, també conegut per Joan de Joanes).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masip i Borràs, Enric  (Barcelona, 1/set/1969 - )  Jugador d'handbol. Es formà en el Granollers i després fou fitxat pel FC Barcelona. Destacà en la posició de primera línia. Formà part de l'equip del Barcelona que dominà l'handbol europeu i estatal a la dècada del 1990. Guanyà cinc lligues i cinc copes d'Europa del 1996 al 2000. Fou un jugador fix de la selecció estatal, amb la qual guanyà les medalles de bronze dels Jocs Olímpics d'Atlanta del 1996 i de Sydney del 2000.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paulí Masip i RocaMasip i Roca, Paulí  (la Granadella, Garrigues, 11/mai/1899 – Cholula, Mèxic, 21/set/1963)  Escriptor i periodista. Col·laborà a "Estampa" i dirigí "La Rioja", "La Voz" i "El Sol". Durant la guerra civil fou director tècnic de "La Vanguardia" a Barcelona. Exiliat el 1939, es nacionalitzà mexicà. Conegut pel seu teatre (La frontera, 1934; El báculo y el paraguas, 1936, El Emplazado, 1943, El hombre que hizo un milagro, 1944), escriví diversos guions cinematogràfics per a pel·lícules de Jorge Negrete. Excel·leixen les seves narracions (De quinze llevo una..., 1949; La trampa, 1953), i, sobretot,Inici página la novel·la El diario de Hamlet García (1944), que descriu el Madrid de la guerra civil.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masjoan  (Espinelves, Osona Important masia, situada prop del poble. El seu propietari Marià Masferrer i Rierola, convertí la propietat en un notable jardí botànic i en planter d'avets, amb els quals han estat repoblats gairebé tots els boscs del terme.

57 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix PenedèsMasllorenç  (Baix Penedès Municipi: 6,58 km2, 304 m alt, 519 hab (2014). Situat a l'est de Valls, al límit amb l'Alt Camp. El relleu és accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montmell. Hi abunden les terres incultes, especialment erms i garrigues, amb alguns claps de bosc. La base de l'economia local és l'agricultura totalment de secà, especialment vinya i ametllers, des que les oliveres i garrofers van patir molt durant les glaçades del 1956; complementada per algunes petites indústries (tèxtil, mobles i alumini). Hi ha granges avícoles. També és un

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masllovet i Sanmiquel, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 15/ago/1879 – 21/mar/1946)  Compositor. Després d'haver estrenat diverses sarsueles a Madrid, residí a Manila del 1903 al 1913. Fou director de l'Escola de Música i de la Banda Municipal de Sabadell. Autor del drama líric El Pirata (1911), d'obres simfòniques, corals i de sardanes.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMasmesó  (Sant Jordi Desvalls, Gironès)  Veïnat, a llevant del poble, vora l'estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masmitjà i de Puig, Joaquim  (Olot, Garrotxa, 29/des/1808 – Girona, 26/ago/1886)  Canonge de Girona. Fundador de la congregació de les filles del Santíssim i Immaculat Cos de Maria. Estudià a Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834. Exercí l'apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació (1848) i apòstol de la devoció al Cor de Maria. Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masmolets  (Valls, Alt Camp)  Poble, situat uns 4 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera de Lleida; depèn eclesiàsticament de Fontscaldes. És esmentat ja el s XII.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masmoragues, els  (el Catllar de Gaià, Tarragonès Caseria, al sector septentrional del terme.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masmunter  (Vilanova d'Escornalbou, Baix Camp Quadra i antic terme; depenia de l'Arbocet.

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Masnou  (es Consell, Mallorca Septentrional Possessió, al nord-oest de la vila, al límit amb el d'Alaró. EraInici página una antiga alqueria de la parròquia d'Alaró, anomenada inicialment Jarfa, esmentada el 1281.

65 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeMasnou, el  (Maresme Municipi: 3,40 km2, 27 m alt, 22.742 hab (2014). Situat a la costa i accidentat per la serralada Litoral, al sud de la comarca. El conreu predominant és el de les flors (especialment clavells). Té importància la indústria, amb predomini de la tèxtil (gèneres de punt), seguida de la construcció, del vidre i la ceràmica i de productes farmacèutics). Ha desaparegut la tradicional activitat marinera (el seu port arribà a ser un dels més importants del litoral català, a causa del seu intens comerç amb Amèrica); actualment ocupat per un gran port esportiu. El municipi ha esdevingut una zona de primeres residències a causa de la proximitat de Barcelona (el creixement demogràfic i urbanístic ha estat notable els darrers decennis). Hi ha un port esportiu i una certa activitat turística. El poble comprèn els barris marítims d'Ocata i Alella de Mar. Hi destaquen l'església parroquial de Sant Pere, del s XVIII, i nombrosos edificis neoclàssics (casa de la vila) i modernistes. Cal citar també el Museu Municipal i el Museu de la Farmàcia i la Medicina. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Club Deportiu - Basquetbol - Comerç

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masnou, el  (Batea, Terra Alta Caseria, a la dreta del riu d'Algars, aigua amunt de Pinyeres.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Masnou, marquesat del  (Catalunya Títol concedit el 1922 a Romà Fabra i Puig, fill del primer marquès d'Alella.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Masnou i BoixedaMasnou i Boixeda, Ramon  (Taradell, Osona, 3/set/1907 - Vic, Osona, 9/jun/2004)  Bisbe de Vic (1955-83). Estudià a Vic i a Roma. Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío. El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló. Ha estat el primer bisbe contemporani que ha escrit les pastorals en català i un dels primers que s'ha sentit indentificat amb l'esperit iInici página les reivindicacions del país. Ha escrit El problema català.

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampMasó, la  (Alt Camp Municipi: 3,58 km2, 115 m alt, 288 hab (2014). Situat a la part meridional de la comarca, a la riba dreta del Francolí, el qual travessa el municipi, un dels més petits de la comarca. El terreny és pla i força conreat. Predomina el regadiu, amb aigua de pous i del riu, dedicat bàsicament a l'avellaner; el secà (vinya, ametllers, garrofers i oliveres), l'avicultura i algunes modestes indústries fan de complement de l'agricultura. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l'església parroquial de Santa Magdalena, construïda a la fi del s XIX i d'estil neoromànic; destaca també el sindicat agrícola, de l'any 1926, el portal de la Casa Benet, el pont que travessa el Francolí i una casa modernista. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masó i de Falp, Felip  (Barcelona, 1851 - Pau, Bearn, 1929)  Pintor. Conreà diversos gèneres, però les seves especialitats foren la pintura d'història i la costumista. Entre la seva producció cal destacar Colom i el seu fill admirant l'esfera terrestre, que comprà el govern de Xile, i La processó de Sant Bartomeu.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masó i Goula, Josep  (Barcelona, 1877 – 1910)  Compositor. És autor d'obres líriques i de música sacra. La seva activitat principal fou en tot cas l'harmonització de balls i cançons populars, que difongué amb gran zel. Fundà l'Orfeó del Foment Regional de la Sagrera. Fou segon director de la Schola Orpheonica.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masó i Valentí, Narcís  (Girona, 27/mai/1890 – 15/oct/1953)  Pedagog. Començà la seva activitat el 1910 a l'escola Vallparadís de Terrassa, on tingué contacte amb Galí, Martorell i Llongueres. Col·laborà activament amb Galí a l'escola Montessori i a la Mútua Escolar Blanquerna. El 1925, a causa d'un escrit contra la Dictadura de Primo de Rivera, hagué d'exiliar-se a Suïssa. El 1926 participà en el I Congrés del Ritme deInici página Ginebra. Col·laborà a la fundació dels Minyons de Muntanya (1930), fou secretari de l'Escola d'Estiu (1931), fundà i dirigí la revista "Plançons" (1933), deixà l'escola Blanquerna i creà l'escola S'Agaró (1935). Dels seus escrits, amarats d'idealisme nacionalista, despunten una sèrie d'articles publicats el 1928 a "Annals dels Cursos Tècnics de Pedagogia".

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael Masó i ValentíMasó i Valentí, Rafael  (Girona, 16/ago/1880 – 13/jul/1935)  Arquitecte i escriptor. Després d'unes obres inicials de marcada influència gaudiniana fetes a la ciutat de Girona (casa Batlle, casa Encesa), on s'establí i treballà, va dur a terme la construcció de la casa de Correus de la mateixa ciutat, de línies monumentals, i s'interessà per les qüestions arqueològiques (restauració dels banys àrabs). Tanmateix, l'obra més interessant que va realitzar fou el conjunt arquitectònic de s'Agaró, a la Costa Brava, obra típica de l'anomenat estil mediterrani.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masoliver, Rafael  (Catalunya, 1781 – Filipines ?, 1854)  Frare dominicà. Fou catedràtic de cànons i també rector de la universitat de Manila. Escriví un Curso de moral.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masoliver, Ramon  (Olot, Garrotxa, 1820 – 1890)  Metge. Pertanyia a diverses corporacions doctes. Gaudí de gran prestigi professional.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masoliver i Martínez de Oria, Joan Ramon  (Saragossa, Aragó, 13/mar/1910 – Barcelona, 7/abr/1997)  Escriptor. Format a Barcelona. Cosí de Luis Buñuel i amic d'André Breton i d'Ezra Pound, fou un dels iniciadors del surrealisme a Catalunya, sobretot amb l'equip de la revista "Hèlix". Fou lector d'universitat a Gènova, i escriví a "El Sol" i "Mirador". El 1936 fou salvat en un vaixell estranger per la Generalitat i marxà a la zona franquista, on esdevingué un dels caps de propaganda. A la postguerra, abandonà tot seguit, desenganyat, laInici página política i es dedicà a les lletres; fou director de les planes literàries de "La Vanguardia" i dirigí "Entregas de poesía". Entre les seves obres destaquen Guía de Roma e itinerarios de Italia (1950), Presentació de James Joyce... (1981), Antologia poètica d'Ausias March (1981) i Perfil de sombras (1994), una antologia dels seus articles. Premi Nacional de Traducció el 1989.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masoliver i Raballat, Liberata  (Sabadell, Vallès Occidental, 18/gen/1911 - Terrassa, Vallès Occidental, 5/jul/2004)  Escriptora. És autora de bon nombre de novel·les en castellà: Efun (premi Elisenda de Montcada), Los Galianos, Selva negra, selva verde, El rebelde, Barcelona en llamas (1961), La mujer del colonial, Maestro albañil, Pecan los buenos, Nieve y alquitrán (1965) i Casino veraniego (1968).

78 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentMasos, els  (Conflent Municipi: 5,71 km2, 360 m alt, 888 hab (2012), (fr: Los Masos). Situat al sector més baix de la comarca, al sud de la vall de la Tet, a l'oest del riu de Llescó i al peu del massís del Canigó. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de regadiu, principalment fruiters (presseguers, pomers i albercoquers) i d'horta, alimentats amb aigua de la Tet; també hi ha conreus de vinya, per a l'elaboració de vi corrent. Ramaderia bovina, ovina i d'equins. Hi ha una cooperativa vinícola. El terme és també un centre de segones residències i la població, després d'algunes oscil·lacions, tendeix a augmentar. El poble és format per tres barris: el nucli primitiu o Llonat (on hi ha l'església parroquial de Sant Just i Pastor), Lloncet i Avellanet. El terme comprèn també el barri de la Sagristia o del Mas de la Sagristia i el vilar desaparegut de Favars. Àrea comercial de Prada. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Masos de Baiarri, els  (Conca de Dalt, Pallars Jussà Antic terme (ant: Baiarri), a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, entre els barrancs de Llabro i de l'Infern, enfront del monestir de Sant Pere de les Maleses, enclavat entre els antics termes d'Hortoneda de la Conca i Baén, al límit amb el Pallars Sobirà.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMasos de la Secuita, els  (la Secuita, Tarragonès)  Caseria, situada al nord del poble, prop de la Tallada.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masos de Millà, els  (Àger, Noguera Caseria, uns 2 km al sud de Millà.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masos de Móra, els  (Ribera d'Ebre Veure> Móra la Nova.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masos de Pals, els  (Pals, Baix Empordà Llogaret, al nord-est de la vila.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masos de Sant Martí, els  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Despoblat, al nord de Covet, de la parròquia del qual depèn.

85 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Masos de Tamúrcia, els  (Tremp, Pallars Jussà Poble de l'antic municipi d'Espluga de Serra (Alta Ribagorça), al vessant meridional del tossal de Cornells, vora l'antic terme de Sapeira, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana. L'església depèn de la parròquia de la Torre de Tamúrcia. Era de la jurisdicció del monestir d'Alaó.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masos de Vespella, els  (Vespella de Gaià, Tarragonès Veïnat, situat al sud de la vila.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMasot i Rodamilans, Joan  (Barcelona, 21/mai/1900 - L'Isle Adam, França, 11/nov/1988)  Militant nacionalista. Membre de les Joventuts Nacionalistes de la Lliga (1916), després d'haver residit set anys a l'Argentina. Amic de Daniel Cardona i de Carrasco i Formiguera, s'afilià a Estat Català -decebut pel fracàs de l'Assemblea de Parlamentaris- i s'establí a París, de rellotger (1922). Fidel a Francesc Macià, ha ajudat als emigrats. Finançà, a París, una trentena de números del butlletí "Estat Català" (1955) i col·laborà a "Foc Nou" (1960), revista catalana de París. Es retirà de la política el 1963.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maspons, Josep  (Catalunya, s XIX)  Actor. Sobresortí a la companyia de Chas de Lamotte, amb la qual actuà al Romea de Barcelona durant la temporada 1867-68.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc de Paula Maspons i AnglasellMaspons i Anglasell, Francesc de Paula  (Barcelona, 22/jul/1872 - Bigues, Vallès Oriental, 26/gen/1966)  Jurista i polític. Es dedicà a l'estudi del dret civil català i fou director de l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat, on dirigia i publicava el Costumari Català. President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona durant sis anys, representà la Generalitat de Catalunya al Congrés de Nacionalitats Minoritàries de Ginebra (1931). Del 1927 al 1931 presidí el Centre Excursionista de Catalunya. Té publicats molts treballs de caràcter jurídic, històric i econòmico-social. Obres seves són Qüestions civils estudiades segons nostre dret per Lluís de Peguera (1913), Col·lecció documentada de les sentències del tribunal suprem referides a Catalunya (1926-27), El testament parroquial (1927), Les minories nacionals i la Societat de nacions (1929), Tornant de Ginebra (1929), Estatut interior de Catalunya. Vot particular (1932), L'aplicació de l'Estatut de Catalunya (1932), La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola (1932), L'esperit del dret públic català (1932), La Llei de la família catalana (1935) i Crisi de l'edat moderna (1956).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMaspons i Camarasa, Jaume  (Granollers, Vallès Oriental, 1872 - Barcelona, 25/abr/1934)  Escriptor i agrònom. Fill de Marià Maspons i Labrós. El 1900 fou processat per activitats catalanistes, però fou absolt. Fou un dels fundadors de la Cambra Agrícola del Vallès; actuà com a secretari de la Federació Agrícola Catalano-Balear (1906-08) i de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Dirigí la càtedra ambulant de formació agrícola Pere Grau del 1907 al 1912. Des del 1901 dirigí la coneguda Fulla Agrícola de "La Veu de Catalunya". Fou un brillant historiador de l'agricultura catalana des de les pàgines de la Geografia de Catalunya, dirigida per F. Carreras i Candi; publicà, a més, alguns opuscles, com El ball de les gitanes en el Vallès (1907). Un grup d'escriptors de Granollers han creat un premi sobre temes comarcals que en porta el nom. Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maspons i Camarasa, Pere  (Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1962)  Comerciant. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Jaume. Emigrà a l'Equador, on s'enriquí, vinculat a plantacions agrícoles. Promogué diverses institucions culturals, com la Casa de Cultura Sant Francesc, a Granollers; creà una fundació del seu nom i dotà, a partir del 1959, un premi per a monografies comarcals i locals. Va publicar un recull de versos (Espigolada).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriol Maspons i CasadesMaspons i Casades, Oriol  (Barcelona, nov/1928 - 12/ago/2013)  Fotògraf. Residí un temps a París. De nou a Barcelona, treballà com a fotògraf per a una casa editorial. Feia també fotografies de mostres d'arquitectura, així com d'altres per a portades de discos i per a il·lustració de llibres. El Museu d'Art Modern de Nova York li comprà tres fotografies, fet que el converteix en el primer professional del país amb tres obres en aquella institució. També li n'adquirí una l'"Annual Photography" (1959), "El Photography Year Book" li publicà obres en 1961, 1963, 1964 i 1966. En 1964 l'havia nomenat Star Photographer i li havia publicat quatre pàgines de retrats femenins i dues de text. HaInici página sigut un dels professionals catalans més sol·licitats.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Maspons i LabrósMaspons i Labrós, Francesc  (Granollers, Vallès Oriental, 23/abr/1840 - Bigues, Vallès Oriental, 1/set/1901)  Folklorista i escriptor. Pot ésser considerat com el capdavanter dels estudis folklòrics durant el darrer terç del s XIX. Es donà a conèixer abans del 1870, i confirmà la seva vocació amb Lo rondallaire (1871). El coneixement i el contacte de matèries amb folkloristes italians i francesos, i la coneixença de la bibliografia europea, el feren autor d'una obra important per l'interès de la rondallística popular. És autor d'altres obres, com Jocs d'infància (1874), Tradicions del Vallès (1876), Contes populars catalans (1885) i Lo Vallès (1882). Juntament amb Francesc Pelagi Briz formà part del nucli director de "Lo Gay Saber" i del "Calendari Català". Fou a més col·laborador de "La Renaixensa" i editor de monografies històriques com la de la Crònica de Bruniquer (1885). Fou president de l'Associació Catalana d'Excursions (1883-91) i del Centre Excursionista de Catalunya (1892-96).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maspons i Labrós, Marià  (Granollers, Vallès Oriental, 23/abr/1840 – Barcelona, 12/mai/1885)  Polític i advocat. De tendència conservadora, fou diputat provincial i a corts pel districte de Granollers. Participà en la discussió del tractat comercial amb Anglaterra i en l'elaboració del codi civil. Presentà, en tant que president de la comissió encarregada, a Alfons XII, el Memorial de greuges, reivindicatiu dels interessos catalans.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria del Pilar Maspons i LabrósMaspons i Labrós, Maria del Pilar  (Barcelona, 4/des/1841 – 31/gen/1907)  Escriptora, coneguda amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc. Formà part des de molt jove del grup d'escriptors catalans que en el decenni 1870-80 destacaren en el moviment literari català, i col·laborà en revistes com "La Renaixença", "Lo Gay Saber" i "La Veu de Catalunya". En les seves proses sap conjugar l'amor a la terra i l'esperit religiós, i també el folklore inserit dins les descripcions locals, tema constant en la seva obra. És autora de Llegendas catalanas (1875), Vigatans i Botiflers (1879), novel·la històrica, i Elisabeth de Mur (1880-1915). Fou premiada en els Jocs Florals i vaInici página publicar dos llibres de poemes: Salabrugas (1874) i Poesías Catalanas (1888).

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maspons i Ros, Francesc  (Catalunya, 1808 – s XIX)  Notari. Escriví en llatí dues obres de caràcter professional.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maspontons  (Pontons, Alt Penedès Masia i antiga quadra, situada al nord del terme, a la capçalera del riu de Foix.

98 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampMaspujols  (Baix Camp Municipi: 3,74 km2, 214 m alt, 782 hab (2014). Situat al centre de la comarca, al peu dels darrers contraforts de la serra de la Mussara, al nord-oest de Reus i drenat per la riera de Maspujols. El terme és poc extens i més aviat pla. La principal activitat econòmica és l'agricultura de secà, que ocupa tres quartes parts del territori; el conreu més estés són els avellaners, seguits de la vinya, cereals i oliveres. Ramaderia porcina i granges avícoles completen la vida econòmica local. Al poble, que agrupa tota la població del municipi, es formà al voltant del mas Pujol, notable masia que és encara la casa principal de la població; l'església parroquial és dedicada a santa Maria. Prop del poble, hi ha l'ermita de Sant Antoni. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola - Centre Excursionista - Unió Esportiva

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Masquefa  (Oriola, Baix Segura)  Partida de l'horta, al nord-est de la ciutat; és regada amb aigua del SeguraInici página per la sèquia de Masquefa.

100 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaMasquefa  (Anoia Municipi: 17,06 km2, 257 m alt, 8.406 hab (2014). Situat al límit amb l'Alt Penedès i el Baix Llobregat, dominat pels alts de Masquefa, al sud-est d'Igualada. Hi abunden els boscos de pi roig i alzines. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà, especialment la vinya; a més, produeix cereals d'hivern i també olives. Ramaderia de bestiar boví i oví, Cuniculicultura. Té importància l'activitat industrial (metal·lúrgica, tèxtil, vinícola, etc). També és un centre d'estiueig, amb algunes urbanitzacions. La població ha crescut notablement els darrers decennis. La vila, antic poble camí, és situada a la vora de la riera de Masquefa i dominada per l'església parroquial de Sant Pere. No hi ha vestigis de l'antic castell de Masquefa. El terme comprèn part del poble de la Beguda Alta. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ràdio

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Masquefa  (Alboraia, Horta Caseria i partida.

Anar a:    Masd ]    [ Mase ]    [ Masi ]    [ Masm ]    [ Masos ]    [ Masp ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -