A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Masr ]    [ Masriu ]    [ Massalc ]    [ Massane ]    [ Massip ]    [ Massot ]

Governar és l'art de crear problemes la solució dels quals manté la població neguitosa. (Ezra Pound)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masramon i de Ventós, Joaquim Maria  (Girona, 1910 - 1987)  Arquitecte (1940). S'ha dedicat quasi exclusivament a la restauració d'edificis, sobretot a Girona, entre les quals hi ha l'absis de la catedral, el projecte i la decoració de la planta baixa de la casa de Misericòrdia, la restauració de l'església de l'hospital provincial de Santa Caterina, etc. Ha estat arquitecte de la diputació de Girona.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masrampinyo, el  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental Barri residencial, obrer i industrial, situat a l'esquerra del riu Ripoll. Sorgí com a nucli residencial d'obrers a l'inici del s XX.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masricard  (Tarragona, Tarragonès Barri i antic poble, situat al sud i al peu del nucli de la Canonja. Lloc ja esmentat el 1273, fou possessió dels Llorenç; és conserva el castell de Masricard, obra del s XVI, però amb elements anteriors. La senyoria, que comprenia el terme de la Pineda, passà als comtes de Llar. FormàInici página municipi independent fins al darrer terç del s XIX. L'antiga església parroquial (Santa Maria) és d'origen romànic.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera  (Catalunya, s XIX - )  Família d'artistes. Compta entre els seus membres amb un nombre important d'escultors, arquitectes, pintors, dibuixants i músics. Argenters en un principi, la casa d'argenteria i joieria Masriera fou durant molt de temps la més important del Modernisme català, guanyadora de premis reputats.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Campins, Joan  (Barcelona, s XX)  Arquitecte. Fill de Lluís Masriera i Rosés.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artur Masriera i ColomerMasriera i Colomer, Artur  (Barcelona, 16/jul/1860 – 25/nov/1929)  Escriptor i historiador. Interessat per la poesia, prengué part als jocs florals, i es presenta al certamen celebrat a Montpeller, on fou proclamat mestre en gai saber amb La Piràmide. Col·laborà a la secció literària del "Diario de Barcelona" (1900-05) i a "La Vanguardia". Traduí autors clàssics (Èsquil i Teòcrit) i redactà un Diccionari de Diccionaris (1916-17) en què donava en cinc llengües l'equivalència de cada paraula. Fou un dels principals redactors de l'Enclicopedia Espasa. A més de nombrosos estudis publicats a la premsa, és autor d'unes vint-i-cinc obres, entre les quals cal esmentar Perles catalanes i llegendes (1878), Poesies líriques, històriques, bíbliques i populars (1879), la llegenda Júlia (1880), Cobles en llaor de Sant Jordi (1884-1915), El catalanismo literario en las regiones (1913) i Barcelona isabelina y revolucionaria (1930).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Colomer, Enric  (Barcelona, 1864 - l'Havana ?, Cuba, s XX)  Compositor i musicògraf. Germà d'Artur. En la seva joventut, seguint la tradició familiar, fou argenter. Atret per la música, dedicà a aquest art un bon nombre de crítiques i articles diversos. Fundà l'Associació Musical de Barcelona (1888), entitat que funcionaria fins al 1922. En 1898 inicià estudis musicals i tingué Vidiella per mestre de piano. Completà la seva formació amb Barba i amb Alió, i també amb una estada a París en 1900. En 1907 emigrà a l'Havana. HiInici página fou nomenat director del Conservatori del Vedado. Entre les seves obres figuren l'òpera Daniel, amb lletra també seva, altres obres líriques, tres misses, i diverses composicions menors, algunes de les quals són inspirades en temes cubans.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Manovens, Francesc  (Barcelona, 21/oct/1842 – 15/mar/1902)  Pintor i argenter. Format a la Llotja barcelonina. Especialitzat en esmalts, primer fou un pintor antiacadèmic, però aviat en els seus quadres representà l'alta societat catalana d'aristocràtes i financers; fou especialista en figures femenines. També pintà quadres religiosos i de costums. Entre les seves obres destaca Hivern, del 1882.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Manovens, Frederic  (Barcelona, 15/abr/1846 - 12/nov/1932)  Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Llotja, de Barcelona. Amb Francesc Campins fundà la Fundició Artística Masriera i Campins, entitat que amb gran encert i treball de qualitat es dedicà a tota mena de treballs de ferro i bronze que tipifiquen els elements decoratius de la darreria del s XIX a Barcelona. D'aquesta foneria sortí l'estàtua d'Alfons XII que hi ha al parc del Retiro de Madrid. Foren nombrosos els premis amb els quals fou distingida l'entitat.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Manovens, Josep  (Barcelona, 22/gen/1841 – 31/gen/1912)  Pintor i argenter. Germà de Francesc i de Frederic. Excel·lí com a argenter, però és més conegut com a pintor paisatgista, activitat que exercí inspirant-se en els camps de Catalunya (Llavaneres, la Garriga, Camprodon, Sant Hilari, etc). És també autor d'alguns llibres i escrits sobre temes d'art, entre els quals destaquen els titulats El grabado en las piedras finas i El arte de cincelar.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMasriera i Rosés, Josep  (Barcelona, 1870 - 1918)  Argenter. Fill de Josep Masriera i Manovens i germà de Ricard i del polifacètic Lluís.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Masriera i RosésMasriera i Rosés, Lluís  (Barcelona, 17/gen/1872 – 21/oct/1958)  Orfebre, pintor, escenògraf i comediògraf. Fill de Josep Masriera i. Estudià a París, Londres i Ginebra, ciutat on fou deixeble de l'especialista en esmalts Lossier, amb qui aprengué sobretot la tècnica dels esmalts translúcids, cosa que en féu possible el renaixement a Barcelona, on des del s XVII no se'n produïren. En els treballs d'orfebreria adoptà l'estil modernista i aconseguí obres molt apreciades. Com a pintor pràctica un naturalisme efectista i conreà el paisatge, el retrat, els temes religiosos i la natura morta. També desenvolupà les seves activitats en el terreny del teatre, en el qual fundà i dirigí la companyia Belluguet, que assolí molts èxits al país i a l'estranger. Fou president de l'Associació Artística de Joieria i Plateria.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Rosés, Ricard  (Barcelona, 1878 - 1946)  Argenter. Fill de Josep Masriera i Manovens i germà de Josep i del polifacètic Lluís.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Masriera i RubioMasriera i Rubio, Miquel  (Barcelona, 1901 – 23/ago/1981)  Científic i escriptor. Fill d'Artur Masriera. Obtingué el doctorat a Madrid i amplià estudis a l'Escola Politècnica Federal de Zuric, on realitzà un intens treball d'investigació (estudi sobre les fosfinimines). Col·laborador científic de "La Vanguardia". Fou el primer que exposà les teories de Spengler sobre el relativisme històric, així com també la teoria de la relativitat d'Einstein. Fou professor de química i de física a la Universitat de Barcelona (1926-39). Publicà les obres: Contribución al estudio de las fosfiniminas (1924), Una nueva reacción del ácido fórmico (1930), La enseñanza de la química técnica i La materia no existe.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Vidal, Josep  (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1810 – Barcelona, 1875)  Argenter. Tres anys abans de la seva mort establí el seu obrador al carrer de Ferran de Barcelona. Fills seus foren Josep,Inici página Francesc i Frederic Masriera i Manovens.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Vidal, Salvador  (Barcelona, s XIX)  Argenter. Germà de Josep i pare d'Artur i d'Enric Masriera i Colomer. Encapçalà una branca de la família.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Vila, Frederic  (Barcelona, 1890 - París, França, 1943)  Dibuixant, pintor i caricaturista. Format a Llotja. Usà els pseudònims de Masvila i Fricus.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Vila, Rossend  (Barcelona, 1885 - Xile ?, s XX)  Violinista i compositor. Germà de Víctor i de Frederic. Fou violinista de l'orquestra del Liceu. El 1911 emigrà a Xile, on es dedicà a l'ensenyament del violí. Compongué algunes obres.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Vila, Víctor  (Barcelona, 1875 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 26/des/1938)  Dibuixant i pintor. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Rossend i de Frederic. Format a la Llotja de Barcelona i a París. Assumí la direcció artística de la foneria Masriera i Campins. El 1900 guanyà una medalla d'or a París i el 1904 una primera medalla a Madrid per treballs de ferro i bronze. Anà a l'Argentina. Publicà un Manual de pedagogía del dibujo.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masriudoms  (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp Poble (199 m alt), situat 5 km a l'est del cap del municipi, a l'est de Masdemboquera, prop de la riba dreta del riu de Llastres. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. Formava part del terme general de Tivissa.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMasrocs  (Aiguaviva de Gironès, Gironès Veïnat, a 0,8 km del poble.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masroig  (les Borges Blanques, Garrigues Enclavament (8,41 km2) i antic terme, situat entre els termes de Juneda i Castelldans.

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratMasroig, el  (Priorat Municipi: 15,50 km2, 192 m alt, 534 hab (2014). Situat al límit amb la Ribera d'Ebre, a l'esquerra del riu Siurana, afluent de l'Ebre, al sud-oest de Falset. El territori és més aviat pla, amb algunes pinedes. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, que ocupen bona part del terme, dedicada principalment a la vinya, a més d'oliveres i d'ametllers, i complementada pel regadiu, escàs i en plena expansió. Hi ha una cooperativa agrícola de gran tradició (vi i oli). Ramaderia ovina i cabrum. Regressió demogràfica superior al 50% des del 1910. El poble, d'origen musulmà, és dominat per l'església parroquial de Sant Bartomeu, de grans dimensions i d'estil neoclàssic. El municipi comprèn, a més, l'antic terme de les Pinyeres i, al puig Roig, hi ha un poblat ibèric. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Celler el Masroig

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Massa d'Oros, la  (Cadaqués, Alt Empordà)  Illot, davant el cap de Creus.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massacs, Domènec  (Castellfollit del Boix, Bages, 1818 - Igualada, Anoia, 1891)  Militar carlí. Ingressà a la quadrilla dels Tristanys després de la mort del seu pare pels liberals a la primera guerra carlina. Durant la guerra dels Matiners assolí el grau de tinent. En el transcurs de la tercera guerra s'enfrontà al Xic de les Barraquetes i assolí el grau de tinent coronel.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMassadella  (Navàs, Bages)  Antiga parròquia i caseria, en part dins el municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Massagué i SoléMassagué i Solé, Joan  (Barcelona, 30/abr/1953 - )  Bioquímic. Obtingué el doctorat en farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1978. Professor i investigador a centres universitaris i mèdits dels EUA. La seva contribució científica principal ha estat el descobriment d'un mecanisme que inhibeix la multiplicació cel·lular mitjançant un factor hormonal que actua a través de receptors de la membrana cel·lular i que controla l'expressió d'uns gens els productes dels quals aturen la divisió cel·lular. Ha estat distingit amb diversos premis i guardons, entre els quals la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1994), el premi Ciutat de Barcelona (1995) i la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona (1995).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massaguer, Enric  (Girona, 1870 – s XX)  Escriptor. És autor de nombroses traduccions i adaptacions al castellà d'obres estrangeres, entre d'altres escrits. Col·laborà a "Estudio".

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massaguer, Josep  (Catalunya, s XVIII - Barcelona, s XVIII)  Fabricant de violins, violes i violoncels. La seva producció coneguda apareix datada del 1755 al 1765.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massagur, Martirià  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Capità de voluntaris a la guerra de Successió. Fou un dels homes més actius de la lluita comarcal als dos darrers anys de resistència contra els borbònics. Per l'agost i set/1713 dominà per un temps el pas de Montgat (Maresme) amb 300 homes, pertorbant les comunicacions enemigues i protegint la tasca de reclutament que feia el coronel Sebastià de Dalmau des de la Conreria. Es reuní posteriorment, amb la seva partida, a les forces del marquès del Poal, on destacà al doble combat deInici página Talamanca, Sant Llorenç Savall, els dies 13 i 14/ago/1714. Dies després participava al frustrat intent d'introduir tropes a Barcelona. Figurava entre els qui havien d'entrar a la plaça i no hi pogueren arribar. Pel setembre hagué d'acollir-se als convenis de capitulació de Cardona. Els borbònics li confiscaren tanmateix els béns.

31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Massalali  (Tavernes de la Valldigna, Safor Despoblat, al nord de la vila, al peu del puntal de Massalali, un dels cims (599 m alt) més orientals de la serra de Corbera. El sector més pla és regat a través de la sèquia de Massalali. Era lloc de moriscs (22 focs el 1609), annex de l'Alcudiola d'Alfàndec des del 1547, la jurisdicció del qual era de l'abat de la comunitat de Valldigna.

32 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaMassalavés  (Ribera Alta Municipi: 7,43 km2, 28 m alt, 1.617 hab (2014). Situat a la plana regada pel Xúquer, a l'esquerra del riu Verd, límit meridional del terme, al nord-oest d'Alberic. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu, que ocupa gairebé la totalitat del territori, és alimentada per la sèquia reial del Xúquer i es destina sobretot al conreu de tarongers; altres conreus són el blat de moro, les fruites, les hortalisses i l'arròs. Aviram. Recentment s'hi han establert també algunes indústries, entre les quals hi ha una gran fàbrica de mobles i una altra de material per a la construcció. La població ha augmentat regularment durant el s XX. A la vila (massalavesins) hi destaca l'església parroquial de Sant Miquel, d'estil gòtic tardà, bestida el s XVI i restaurada el 1913. El municipi comprèn, a més, els despoblats de Prada i de Paranxet. Pertany a l'àrea comercial d'Alzira. Ajuntament (en castellà)

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Massalavés, baronia de  (País Valencià Jurisdicció senyorial. Vinculada, prèvia facultat reial, als llocs de Ressalany, Prada i Paranxet, el 1247, per Pere del Milà. Passà als Vilaragut. Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d'Herèdia. El 1520 la comprà Violant Eixarc i del Milà. Passà als Milà,Inici página marquesos d'Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano.

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàMassalcoreig  (Segrià Municipi: 14,06 km2, 94 m alt, 560 hab (2014), (o Samalcoreig). Situat al límit amb el Baix Cinca, prop de la confluència del Segre i el Cinca, al sud-oest de Lleida. La vida econòmica local es basa en l'agricultura, amb gran predomini del secà (oliveres i cereals), el regadiu (arbres fruiters -presseguers, pomeres i pereres-) és possible gràcies als regatges derivats del canal d'Aragó i Catalunya, del Segre i del Cinca. Ramaderia de bestiar porcí i boví. Cooperativa agrícola. També hi ha una central elèctrica. Pràcticament han desaparegut les indústries agrícoles tradicionals. La població, en ascens fins al 1950, ha iniciat després una lleugera davallada. El poble és a la dreta del Cinca; hi destaca l'església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica. El municipi comprèn, a més, l'abadia de Santa Maria d'Escarp i la caseria del Pla d'Escarp. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Massalet  (Carlet, Ribera Alta Despoblat, a l'esquerra del riu Magre, vora el terme d'Alfarb. Antiga alqueria islàmica, restà despoblada el 1609 amb l'expulsió dels moriscs.

36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaMassalfassar  (Horta del Nord Municipi: 2,53 km2, 9 m alt, 2.475 hab (2014). Situat al sector septentrional de la comarca, ocupa una petita franja del litoral, en un terreny pla, al nord de València. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu, alimentada per la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, i dedicada als tarongers i altres productes hortícoles propis de la comarca. Hi ha bestiar estabulat (boví i porcí). Darrerament, però, ha cedit part del terreny a l'indústria, que dóna feina a bona part de la població activa del municipi. Polígon industrial Mediterrani vora la costa (magatzem de fruites, de productes metàl·lics i química). Al poble, d'origen islàmic,Inici página hi destaca l'església parroquial dedicada a sant Llorenç, de la fi del s XVII; té estació de ferrocarril. Àrea comercial de València. Ajuntament - Colla de Dimonis

37 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaMassalió  (Matarranya Municipi: 86,23 km2, 359 m alt, 540 hab (2014), (cast: Mazaleón). Situat al nord de la comarca, a la vall mitjana del Matarranya, al límit amb la Terra Alta. Part de la superfície del terme és ocupada per pinedes i pastures. La vida econòmica local es basa en l'agricultura, amb gran predomini del secà, on abunden les oliveres, principal conreu del municipi; les sèquies derivades del riu permeten el conreu d'arbres fruiters (especialment presseguers). Ramaderia (cria de porcs) i aviram. Les indústries més importants són les derivades de l'agricultura (oli i farina) i petits tallers tèxtils. La població ha disminuït notablement des de mitjan s XX, a causa de l'emigració a Barcelona. La vila, aturonada, a l'esquerra del riu, és dominada per l'església parroquial de Santa Maria. Dins el terme hi ha restes de diversos poblats ibèrics. Àrea comercial d'Alcanyís. Ajuntament (en castellà)

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Massaluca, la Pobla de  (Terra Alta Veure> Pobla de Massaluca, la.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massalva, Miquel  (Catalunya, s XVII)  Arquitecte. Establert a Barcelona i a Manresa. És autor del projecte per al nou porxo d'entrada o galilea del monestir de Poblet (1667). L'obra seria realitzada per F. Portella i J. Llagostera.

40 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaMassamagrell  (Horta del Nord Municipi: 6,16 km2, 15 m alt, 15.564 hab (2014). Situat al litoral, al sector septentrional de la comarca, al nord de València. Les bases de l'economia local són l'agricultura de regadiu (els conreus principals són els tarongers, seguit de l'horta), gràcies a la sèquia de Montcada. Indústries derivades de l'agricultura i metal·lúrgica. Hi té una certa importància la cria de porcs i l'aviram. L'ascens demogràfic mantingut des de la fi del s XVIII s'haInici página accentuat els darrers decennis. Bona part de la població activa, però, treballa fora del municipi. La vila, antiga alqueria islàmica, forma pràcticament un continu urbà amb la Pobla de Farnals; hi destaca l'església parroquial de Sant Joan Evangelista, neoclàssica. El municipi comprèn, a més, el monestir de la Magdalena, de caputxins, i la partida de Catarrogeta. Àrea comercial de València. Ajuntament - Institut

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Massamardà  (Alboraia, Horta)  Caseria i partida.

104 CATALUNYA - CULTURA

Massana, Escola  Veure> Escola Massana.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massana, Josep  (Barcelona, s XVIII – 3/jun/1809)  Ciutadà de Barcelona. Fou un dels conspiradors principals que pretengueren alliberar la ciutat de l'ocupació napoleònica. Fou executat juntament amb els seus companys Gallifa, Aulet, Pou i Navarro.

44 ANDORRA - GEOGRAFIA

Massana, la  (Andorra Veure> Maçana, la.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massana, Valentí  (Barcelona, 1970 - )  Atleta. Plusmarquista espanyol de 20 i 50 km marxa. Es proclamà campió del món de 20 km marxa a Stuttgart l'any 1993, i el 1994 fou subcampió del món de 20 km a Göteborg i medalla de bronze al campionat d'Europa d'Helsinki. Als Jocs Olímpics de Barcelona quedà desqualificat quan anava en segona posició i li mancava un quilòmetre per a creuar la meta. Als Jocs Olímpics d'Atlanta quedà tercer a la prova de 50 km.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massana i Bancells, Marcel·lí "Panxo"  (Berga, Berguedà, 3/oct/1918 - Mas Letallet, Occitània, 21/mai/1981)  Guerriller anarquista. Membre de la CNT (1933), participà en la guerra civil i fou empresonatInici página (1939-42); s'exilià a França. Del 1944 al 1951 fou un dels caps del maquis, de signe llibertari, que actuà especialment a la zona del Berguedà i del Solsonès.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massana i Bertran, Antoni  (Barcelona, 1890 - Raimat, Segrià, 1966)  Compositor. Format a Barcelona, amplià estudis amb E. Morera, F. Pedrell i N. Otaño i, encara, estudià música gregoriana a Roma i a Solesmes. De la seva àmplia i variada producció cal esmentar les òperes Canigó, escrita el 1934 i estrenada al Liceu el 1953, d'estètica influïda per Wagner, i Nuredduna (1947); les obres simfòniques Fantasia (1929), Elegia de Debussy (1930) i Simfonia en do (1952), i els oratoris Montserrat (1925), La creació (1946) i Ignis flagans (1951).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massana i Fargas, Josep  (Granollers, Vallès Oriental, 16/mai/1892 – Barcelona, 4/gen/1979)  Fotògraf. Obrí estudi a Granollers el 1914 i, quatre anys després, s'establí a Barcelona. Assolí un gran prestigi com a retratista, especialment abans de la guerra civil. També és autor de fotografies de creació, les quals constitueixen un clar testimoni de la plenitud del pictorialisme. Treballs seus foren publicats a Art de la Llum i a Arte Fotográfico.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massana i Pujol, Agustí  (Barcelona ?, 1855 – Barcelona, 1921)  Col·leccionista i mecenes. Fundador de l'Escola Massana de Barcelona, dedicada a l'ensenyament de les belles arts i els oficis artístics. Llegà a la ciutat una important biblioteca de temes sumptuaris i d'indumentària.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massanas, Narcís  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s XVIII – Pont de Molins, Alt Empordà, 1811)  Militar. Durant la guerra del Francès es distingí en el setge de Girona (1808) i en l'acció del castell deInici página Figueres. Fou afusellat pels francesos prop del Pont de Molins.

50 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaMassanassa  (Horta del Sud Municipi: 5,59 km2, 11 m alt, 9.149 hab (2014). Situat al sud de València, prop de l'Albufera, en un territori pla. El regadiu, alimentat per la sèquia de Favara, és dedicat als productes hortícoles propis de la comarca (cacauets, cebes, blat de moro) i a l'arròs; l'extensió d'aquest últim conreu s'ha incrementat considerablement durant el s XX a causa de l'aprofitament del terreny de l'Albufera, encara que actualment es troba en regressió. Hi té una certa importància la ramaderia bovina i porcina, i també l'avicultura. La indústria, en expansió, ocupa actualment prop de la meitat de la població activa, i les principals són l'alimentària, la de la fusta, la metal·lúrgica i la fabricació de materials per a la construcció. L'ascens demogràfic ha estat constant des de la fi del s XVIII. El poble, d'origen islàmic, forma pràcticament una conurbació amb Catarroja; l'església parroquial és dedicada a sant Pere. Àrea comercial de València. Ajuntament - Institut - Colla de córrer Parotet

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massanell i Esclasans, Antoni  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23/mar/1924 – 1993)  Poeta. És autor dels reculls Poesies, editat el 1953, i Crit, aparegut el 1962.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Massanella  (Mancor, Mallorca Septentrional Llogaret, al vessant meridional de puig de Massanella (320 m alt).

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMassanès  (Saldes, Berguedà Veure> Maçaners.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Situació de la comarca de la SelvaMassanes  (Selva Municipi: 26,08 km2, 164 m alt, 723 hab (2014), (o Maçanes). Estès al sud de la comarca, a l'esquerra de la Tordera, entre la riera d'Arbúcies i la de Santa Coloma, als contraforts de les Guilleries. El nord del terme és cobert d'alzines sureres; també hi ha arbres de ribera (plàtans i pollancres) en plantació explotats econòmicament, dedicats a la indústria del paper i de la fusta. Altres recursos són algunes modestes indústries (teixits, plàstica), l'agricultura de secà (cereals), per bé que molt reduïda, i el bestiar boví, en règim d'estabulació. La població tendeix a disminuir. El poble és aturonat, a la zona de contacte entre el sector muntanyós i el més pla; dominat per l'església parroquial de Sant Esteve. El municipi comprèn, a més, el mas i santuari de Quadres i els veïnats de Collformic, Cambrerol i el Marquès. Àrea comercial de Santa Coloma de Farners. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massanés i Dalmau, Maria Josepa  (Tarragona, 19/mar/1811 – Barcelona, 1/jul/1887)  Escriptora. Començà escrivint en castellà a "El Vapor" i "La Religión" (1830-37). Formà part del grup de poetes que integraren Los trobadors nous, amb Lo postrer consol. S'incorporà al moviment de la Renaixença i, quan foren restaurats els Jocs Florals, hi concorregué amb la poesia de to patriòtic A les dones catalanes. Es també coneguda la seva composició La batuda de les olives, quadre de costums de l'Empordà. Publicà Poesías (1841), Repirall. Poesies (pòstum, 1908).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massanés i de Ribera, Salvador  (Barcelona, s XVII – 14/ago/1714)  Polític. El 1697 era membre de la Junta de Defensa de Barcelona durant el setge francès del mariscal Vendôme que provocà la capitulació de la plaça. El 1703-04 era membre de la comissió que es negà a admetre esmenes a les còpies arxivades del testament de Carles II que volia fer-hi Felip V. El 1706, a les Corts reunides a Barcelona ja per Carles d'Àustria, rebé d'aquest el títol de cavaller. El Consell de Cent el trià com a delegat per a les deliberacions perInici página tal de constituir el Port Franc de la ciutat. En 1711-12 fou conseller tercer de Barcelona. Durant el setge de Barcelona restà a la capital i es presentà com a voluntari al cos d'oficials agregats que cooperà en la defensa. Morí en un dels contraatacs per expulsar l'enemic de baluard de Santa Clara. El 1716 els borbònics cremaren, en perjudici dels seus hereus, el privilegi de cavaller que tenia.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massanés i Mestres, Josep  (Barcelona, 1777 - 1857)  Enginyer militar, arquitecte i urbanista. Prengué part en la guerra del Francès: després fou perseguit per liberal i partí cap a França, d'on tornà l'any 1833. Projectà a Barcelona el carrer de Cervantes, el de la comtessa de Sobradiel, el Pla de Palau amb el Portal del Mar, i, a Valls, el sepulcre del general Castaños, a l'església de la Mare de Déu del Lledó.

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massanet i Beltran, Jeroni  (Palma de Mallorca, 1872 – 31/des/1934)  Polític i advocat. El 1914 fundà la societat Foment del Civisme i el seu setmanari "La Vanguardia Balear", des d'on popularitzà el pseudònim de Manitas. Presidí el Foment en diverses ocasions, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal. Polemista brillant, el moviment cívic que volgué impulsar es resentí de l'ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques. És autor de La reforma constitucional. Lo que se intenta y lo que debería hacerse (1929), on es mostra partidari de la descentralització administrativa, la puresa del sufragi i la llibertat d'expressió.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Massanet i JuliMassanet i Juli, Joan  (l'Armentera, Alt Empordà, 24/mai/1899 - l'Escala, Alt Empordà, 23/des/1969)  Pintor. La seva obra, d'una gran imaginació, s'inclou dintre el surrealisme, tot i que a partir del 1960 fou influïda per l'informalisme. Entre les seves activitats destaquen la participació en l'Exposició d'Artistes Independents de la galeria Dalmau de Barcelona (1936) i en la III Biennal Hispanoamericana a Barcelona. Pertanyé al grup logicofobista i fundà el grup gironí Indika (1952).Inici página Fou farmacèutic i alcalde de l'Escala.

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massanet i Verd, Antoni Maria  (Palma de Mallorca, 1865 - Sogorb, Alt Palància, 1911)  Prelat. Sobresortí com a orador sagrat. Fou consagrat bisbe de Sogorb el 1904.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Massarrojos  (València, Horta)  Poble, a 8 km de la ciutat, entre els municipis de Rocafort i de Montcada, a tocar de la sèquia de Montcada i del ferrocarril de València a Bétera. Conquerit el 1238, el 1251 passà als templers, i el 1316 a l'orde de Montesa, que hi establí la comanda de Massarrojos. L'església parroquial (Sant Abdó i Sant Senén, o Santa Maria) és del s XVII, i depèn de la parròquia de Montcada. El municipi fou annexat al de València el 1898.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Massarrúbies  (Lladurs, Solsonès Santuari (la Mare de Déu de Massarrúbies), dins la parròquia de Terrassola.

63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Massé, Ludovic  (Évol, Conflent, 7/gen/1900 – Perpinyà, 24/ago/1982)  Escriptor en francès. Mestre, exercí fins al 1940, que s'establí a Perpinyà. És autor de nombroses novel·les, centrades en el país i la seva gent: Le mas des Oubells (1933), Ombres sur les champs (1934), La flamme sauvage (1936), Le vin pur (1945), la sèrie Les Grégoire, La terre du liège (1953), Le refus (1962) i Simon Roquère (1969). Ha escrit també contes, i ha col·laborat a nombroses revistes, com "Vu", "Regards", "Prolétariat", etc.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Masserof, el  (Xaló, Marina Alta Caseria, situada al sud de la vila, a la vall del barranc del Masserof, afluent, per la dreta, del riu de Gorgos, que davalla de la serra de Bèrnia. Era una antiga alqueria islàmica queInici página Jaume II donà, el 1325, a l'almirall Bernat de Sarrià.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Massià i PratsMassià i Prats, Joan  (Barcelona, 14/feb/1890 – 11/jun/1969)  Violinista, pedagog i compositor. Es formà Barcelona, i més tard al conservatori de Brussel·les (1902), on fou deixeble de Marchot i on guanyà el premi Van Hal (1906). Residí a París i actuà amb èxit a França, a Itàlia i als Països Catalans. Col·laborà amb la pianista Blanca Selva des del 1924. Fou professor de violí i de música de cambra a l'Escola Municipal de Barcelona. Juntament amb la seva muller, la pianista Maria Carbonell i Mumbrú, fundà l'Associació d'Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell i que celebra periòdicament concerts públics. Fundà l'Orquestra de Cambra Joan Massià i la dirigí. Compongué cançons, música de cambra i peces per a piano d'una remarcable qualitat.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massià i Vidiella, Josep Maria  (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1815 – Lima, Perú, 1902)  Prelat. Franciscà (1831), després de l'exclaustració es traslladà a Itàlia (1835). El 1853 passà a El Callao i a Lima, i fou comissari general de l'orde al Perú i a l'Equador (1872). Oposat al govern liberal del Perú, el 1874 fou desterrat, i passà a l'Equador, on fou nomenat bisbe de Loja (1875), diòcesi que presidí, després d'una altra interrupció, del 1877 al 1895. El 1909 en fou incoat el procés de beatificació.

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Massil  (Pego, Marina Alta Despoblat.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massip, Bernat  (Catalunya, s XVIII – 1794)  Escriptor. Magí Pers i Ramona, que publicà el 1857 una nova edició del sonet anònim Presa de Bellaguarda, escrit el 1793 i considerat una mostra important de poesia prerenaixentista, l'atribuí a Massip. Els arguments donats per Pers a favor d'aquesta atribució no resulten, en tot cas, gens concloents.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMassip, Jaume  (la Bisbal de Falset, Priorat, 1865 - Àvila, Castella, 1953)  Missioner dominicà (1882). Estudià a Àvila i a Manila (1888-89). Destinat a missions de la Xina, al nord de Funkien, hi residí fins al 1914, que, malalt tornà a Espanya, on tingué diversos càrrecs dins l'orde i dirigí la revista "Misiones Dominicanas". Escriví una gramàtica xinesa (1913), dos catecismes en xinès i diversos treballs de geografia, numismàtica i divulgació de temes missionals.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massip i Bonet, Jesús Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, 8/des/1958 - )  Historiador de l'art i filòleg. Dedicat a la docència universitària d'història i crítica de teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval i sobre les tècniques escèniques. Obtingué els premis Massó i Torrents (1987) i Jaume I (1991) de l'Institut d'Estudis Catalans, per la Festa o Misteri d'Elx. Ha realitzat diversos muntatges escènics. Fou secretari general de la Société Internationale pour l'Étude du Théâtre Médieval i director del seu VIIè Col·loqui (1992). Ha exercit la crítica teatral a diverses revistes catalanes i italianes.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massip i Fonollosa, Jesús  (Roquetes, Baix Ebre, 6/feb/1927 - )  Escriptor. Fou director de l'Arxiu i del Museu de Tortosa. Fundà i dirigí la revista literària tortosina "Géminis". El 1954 publicà el recull poètic Libro de ausencias. Traduí al castellà el Cant espiritual d'Ausiàs March.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Massip i IzabalMassip i Izabal, Josep Maria  (Sitges, Garraf, 1904 – Washington, EUA, 9/mai/1973)  Escriptor. Periodista acreditat, director de la revista "La Rambla" i dels diaris "La Humanitat" i "Última hora". Tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, fou diputat a corts per Esquerra Republicana de Catalunya (1936), partit del qual fou membre destacat i periodista influent. Companys li encarregà la redacció del text que llegí el 6/oct/1934. El 1938 anà a París i a les Filipines, on dirigí "El Debate". Fou empresonat pels japonesos durant la Segona Guerra Mundial. Ajudà el president Carlos Rómulo a preparar la "Carta de Río". Després del 1945 s'establí a Madrid, i durant 25 anys fou corresponsal, a Londres, París i Washington, d'"ABC", "Diario de Barcelona" i "Destino". Fou un periodista brillant i unInici página especialista en política internacional.

73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Massivert  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Poble (1.323 m alt), dins l'antic terme de Malpàs, situat a l'esquerra del riuet del port d'Erta, aigua avall de Sas (al camí de Sas i de Castellars hi ha l'antic hostalet de Massivert). L'església (Sant Romà) depèn de la parròquia de Castellars.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massó, Magí  (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX)  Religiós carmelità. Vivia al convent de Barcelona. Fou provincial de l'orde. Sobresortí com a teòleg i orador sagrat. És autor d'una col·lecció de sermons.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massó i Casañas, Antoni  (Barcelona, 1850 - 2/feb/1938)  Escriptor, economista i fotògraf. Fou un dels socis fundadors de la Societat X (1872) i de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876). Cofundador de la Societat Particular de Vistes, que edità l'Àlbum pintoresc i monumental (1878), on eren inclosos molts dels seus articles i de les seves fotografies. També va inserir-ne a les Memòries de l'Associació, a "La Renaixensa" i a "La Ilustració Catalana". Obtingué una medalla d'Or a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 per una col·lecció fotogràfica de monuments. Conseller del Banc de Prèstecs i Descomptes de Barcelona i director del Ferrocarril de Medina del Campo a Orense i Vigo. Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massó i Gilbert, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 1885 – Barcelona, 12/set/1971)  Artista de varietats. Residí al Brasil del 1911 al 1928. Actuà a Barcelona i a París. Es féu cèlebre, de gran, a la Bodega Bohèmia de Barcelona, amb el nom d'Oh Gran Gilbert!. Intervingué en el film Juguetes rotos (1966).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMassó i Llorens, Manuel  (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 22/oct/1876 - Buenos Aires, Argentina, 29/nov/1951)  Polític i enginyer. Fou diputat per la Mancomunitat (1923) i s'afilià a Acció Catalana. Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou encarregat de lliurar a la Societat de Nacions un document, signat per diputats de la Mancomunitat, en defensa de Catalunya. Tornà el 1931, però considerà que el govern de la Generalitat era propens a l'entesa amb el govern central i emigrà a Buenos Aires.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massó i Simó, Lluís  (Reus, Baix Camp, 15/ago/1867 - Madrid, 21/oct/1946)  Republicà. Dirigent del partit republicà federal a Reus, hi organitzà la vaga de l'1/mai/1890. Emigrat a Barcelona, hi fundà diverses escoles laiques per a obrers, que tingué com a òrgan de premsa "El Programa" i fou secretari polític de Baldomer Lostau. Unit al lerrouxisme, tornà al Baix Camp i al Priorat per organitzar el partit republicà radical.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Massó i TorrentsMassó i Torrents, Jaume  (Barcelona, 9/nov/1863 – 11/set/1943)  Editor, erudit i escriptor. A divuit anys, formà part del grup fundador de "L'Avenç", revista de la qual fou director i on exposà les idees del modernisme. També ho féu a través de l'editorial del mateix nom. Fou amb la peça teatral La fada (1897) que es mostrà com un representant d'aquest moviment. Estudiós de la literatura catalana antiga, pertanyia a l'escola de Milà i Fontanals, i es dedicà a la poesia trobadoresca en relació amb la catalana. Edità, entre altres, la traducció catalana del Decameró i de Gesta Comitum, la "Revista de Bibliografia Catalana" i escriví treballs d'importància capital per a l'estudi de la literatura, com ara la Bibliografia dels antics poetes catalans (1914), base del monumental Repertori de l'antiga literatura catalana (1923). En són altres estudis L'antiga escola poètica de Barcelona (1922) i La cançó provençal en la literatura catalana (1923). En el camp de la història adquirí relleu...  Segueix... 

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMassó i Urgellès, Enric  (Barcelona, 1914 – 1986)  Escriptor. Narrador realista, ha publicat les novel·les Els dos miralls (1955) i Viure no és fàcil (1961), primer premi Sant Jordi (1960).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massó i Ventós, Josep  (Barcelona, 1891 – 1931)  Escriptor. Fill de Jaume Massó i Torrents. Dirigí "La Rondalla del Dijous" i col·laborà a "El Matí" i "La Vanguardia". Poeta maragallià i en part modernista, publicà Pòrtic (1910), Arca de vori (1912), L'hora tranquil·a (1914) i Totes les cordes (1920). Escriví també les obres de teatre Camins de la vida (1916), Vella cançó (1916) i La primera flor (1919), a més de les rondalles La nau de veles d'or (1925) i la novel·la La germana (1921).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massoni, Enriqueta  (Tarragona, 1868 - l'Havana, Cuba, s XX)  Cantatriu. Fou una contralt ben notable. Obtingué grans èxits a la majoria dels teatres més importants d'Europa i d'Amèrica.

83 EUROPA - BIOGRAFIA

Massons i Nin, Francesc  (Sardenya, Itàlia, s XVII - s XVIII)  Eclesiàstic. Fill del mestre racional Antoni Massons i de Corella i nebot del primer comte de Montalbó. Fou arquebisbe d'Arborea i autor de Leyes del obispado de Ales (Càller 1696) i de Leyes sinodales del arzobispado de Arborea y obispado de Santa Justa (Càller 1712).

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massot, Antoni  (Illes Balears, s XV – s XVI)  Escriptor. El 1502 promogué a Palma de Mallorca un concurs poètic a honor de Ramon Llull. Durant l'acte de celebració llegí diverses composicions pròpies.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMassot, Josep  (Lleida, v 1640 – Barcelona, v 1704)  Religiós augustinià i escriptor. Fou prior, definidor i provincial. Autor de Compendio historial de los ermitaños de NPS Agustín, del Principado de Cataluña (1690).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massot, Miquel  (Peralada, Alt Empordà, s XV – 17/oct/1462)  Religiós carmelità calçat. Era doctor en dret. Excel·lí com a teòleg. És autor d'una obra jurídica i d'una d'inspiració religiosa. Comprà al prior de Santa Anna de Barcelona l'església i la casa del Sant Sepulcre de Peralada. Dotà d'una bona biblioteca el convent de la seva vila natal.

105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massot, Pere  (Mallorca ?, s XIV - s XV)  Arquitecte gòtic. Durant els anys 1401-07 fou mestre de les obres de la catedral de Palma de Mallorca. Sota la seva direcció (1406) foren aixecats els pilars del centre del temple.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massot, Salvador  (Alfés, Segrià, 1845 – València, 1911)  Bisbe i missioner. Dominicà, anà a Manila (1868) i a Xina, on fou vicari provisional d'Emuy (1881), bisbe d'Avara i vicari apostòlic de Fochow (1884). Escriví sobre literatura, història i religió en caràcters xinesos. És autor de diverses obres, com el Mes del Roser, en xinès, impresa moltes vegades.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massot i Balaguer, Lluís  (Figueres, Alt Empordà, 1890 – Roma, Itàlia, 22/mar/1962)  Advocat i polític. Dirigí les revistes "Cultura Escolar" i "Butlletí de Catalunya". Militant de la Lliga, fou regidor de Barcelona. S'afilià a Acció Catalana, però se'n separà durant la II República i tornà a la Lliga. Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, morí a Roma, on anà per veure promogut cardenal el pare Albareda.

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMassot i Beltran, Guillem  (Palma de Mallorca, 1842 – 1900)  Músic. Professor de música i d'ensenyament primari, fou també mestre de capella de l'església de Sant Nicolau des del 1858. És autor de més de 120 obres, la majoria de música religiosa, entre les quals destaquen uns Laudes per a gran orquestra i cor. Quan a la composició profana, cal remarcar Bagatella all'antico. Fou també autor d'obres de caràcter docent, com ara Uso de los nuevos acordes, Repaso a algunas obras didácticas del maestro Eslava i Ejercicios progresivos, per a piano.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massot i Guillamet, Bartomeu  (Figueres, Alt Empordà, 1923 – Barcelona, 1974)  Pintor. Residí bona part de la seva vida a París i Estocolm. Fundador del grup Indika. Obtingué el premi Tina. Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament. La seva obra, marcada fonamentalment per l'ús del color, passà del naturalisme a l'informalisme i finalment a l'unió d'ambdués tendències barrejades amb l'esoterisme. Té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms (Suècia).

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Josep Massot i MuntanerMassot i Muntaner, Josep  (Palma de Mallorca, 3/nov/1941 - )  Historiador. Llicenciat en filologia romànica i monjo de Montserrat, l'any 1971 s'encarregà de la direcció de les publicacions de l'abadia de Montserrat. Ha publicat nombrosos articles sobre història de la llengua, poesia tradicional, teatre medieval, literatura de la decadència i de la Renaixença i biliografia, alguns dels quals han estat aplegats a Els mallorquins i la llengua autòctona (1972). Professor de català i literatura catalana a Montserrat i, durant uns quants anys, a la Universitat de Barcelona; fou secretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ha publicat estudis sobre monjos i monestirs dels Països Catalans i és autor de la revisió i ampliació de la Història de Montserrat del pare Anselm M. Albareda (1972-74). D'altres obres seves són Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973), L'església catalana al segle XX (1975), La guerra civil a Mallorca (1976), Església i societat a...  Segueix... 

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMassot i Planes, Josep  (Palma de Mallorca, 20/jul/1876 - Pòrtol, Mallorca, 28/mai/1943)  Músic i folklorista. Fill de Guillem Massot i Beltran i germà de Melcior i de Mercè. Seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra. Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable col·lecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part. Algunes d'aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines.

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massot i Planes, Melcior  (Palma de Mallorca, 1870 – 1953)  Músic. Fill de Guillem Massot i Beltran i germà de Josep i de Mercè. Fou organista de Santa Eulària i compositor.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massot i Planes, Mercè  (Palma de Mallorca, 1894 - 1981)  Poetessa. Filla de Guillem Massot i Beltran i germana de Josep i de Melcior. Ha publicat algun llibre de poesia, i, als anys 1940, organitzà unes vetllades literàries que tingueren un cert paper en el migrat ambient cultural de la Mallorca de la postguerra.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massot i Tetas, Miquel  (Barcelona, 1883 – París, França, 1968)  Pintor i decorador. Format a Llotja i a París. És autor de l'única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració (1910), que palesa una personalitat decorativista independent però influïda pel classicisme noucentista. Era soci del Cercle de Sant Lluc. Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavers del 1935 i el 1936. Fou el millor col·laborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu taller de París.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMassot i Xirgu, Rafael  (Girona, 1874 – Barcelona, 1923)  Actor i director teatral. Cosí de Margarida Xirgu. Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona (1904). Dirigí els quadres escènics L'Artesà (1916-17), el del Casal Català de Gràcia (1917-21), el de l'Ateneu de Sant Gervasi (1921-22) i el Mossèn Cinto (1922-23); a tots féu representar obres d'autors catalans.

97 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraMassoteres  (Segarra Municipi: 26,15 km2, 502 m alt, 196 hab (2014). A la plana de Guissona, estès fins al marge esquerre del Llobregós, afluent del Segre, on resten alguns boscos de roures i alzines, al nord de Cervera. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà, i els principals conreus són els cereals i les oliveres. Hi té una certa importància el bestiar porcí. La població ha experimentat una forta davallada els darrers decennis. El poble conserva un caràcter medieval amb diverses cases notables, com Can Soler (renaixentista i amb portal adovellat) i Cal Pintor (de la mateixa època); l'església parroquial és dedicada a sant Salvador, neoclàssica, bastida al s XVIII. Dins el terme hi ha els pobles de Talteüll (al peu de les restes de l'antic castell i de l'església romànica de Sant Pere) i de Palou de Torà. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Miquel Massutí i AlzamoraMassutí i Alzamora, Miquel  (Felanitx, Mallorca, 1902 - Palma de Mallorca, 1950)  Biòleg, pedagog i lul·lista. Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940. S'especialitzà en l'estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves. De les seves obres es destaca Introducción al estudio del pláncton marino (1950), en col·laboració amb P. Margalef. Del 1932 al 1934 presidí l'Associació per la Cultura de Mallorca; desplegà una tasca important de divulgació científica en col·legis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d'estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència.

99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMasteguera, vall de  (Pollença, Mallorca Septentrional Sector, al sud-est de la vila.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masuques, les  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès Poble (o les Massuques, o les Casetes de Llopard), situat a la dreta del riu de Foix, al límit amb el terme de Santa Margarida i els Mongos. L'església de Sant Esteve és romànica (s XI) i depèn de la parròquia de Castellet.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masvidal  (Viladrau, Osona)  Veïnat, al sud-oest de la vila.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masvidal  (Llers, Alt Empordà)  Raval, al sud-oest de la vila.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masvidal i Soteras, Josep  (Barcelona, 1864 – s XX)  Compositor i eclesiàstic. Fou mestre de capella a l'església del Pi. Fundà l'escolania i capella de música de la de Sant Pere (1893). És autor d'algunes misses i de peces diverses de música sacra.

Anar a:    Masr ]    [ Masriu ]    [ Massalc ]    [ Massane ]    [ Massip ]    [ Massot ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -