A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Mele ]    [ Meliana ]    [ Mena ]    [ Mend ]    [ Mener ]    [ Menorca, c ]

Els temps primitius són lírics, els temps antics són èpics, els temps moderns són dramàtics. (Victor Hugo)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Melé, Joan  (Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, s XIX - Catalunya, s XIX)  Religiós del Sagrat Cor de Maria. S'ordenà el 1875. Estigué un temps a Amèrica. Fou provincial de l'orde a Catalunya. És autor d'obres piadoses.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Melé i Ferrer, Ignasi  (Cervera, Segarra, 1860 - Tossa, Selva, 1928)  Metge. Es llicencià a Barcelona el 1886. Excel·lí com a conferenciant i propagandista de temes mèdics. S'establí a Tossa el 1892, on organitzà diverses excavacions que van permetre de descobrir les runes de l'antiga colònia romana. El 1915 fundà el museu de Tossa i, posteriorment, el de Sant Feliu de Guíxols. Va escriure Una excursió a Tossa (1927).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMelec, Joan  (Bretanya, França, s XIV - Catalunya, s XV)  Escrivent de llibres d'origen bretó, segons ell mateix precissà quan signà el Missal número 30 entre els que es conserven a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona, procedent del monestir de Sant Cugat del Vallès. Li són atribuïdes també les miniatures d'aquesta obra.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Melendres i InglèsMelendres i Inglès, Jaume  (Martorell, Baix Llobregat, 18/jul/1941 - Manresa, Bages, 18/nov/2009)  Escriptor. Llicenciat en ciències econòmiques, visqué una temporada a París, on amplià estudis, col·laborà en grups teatrals i, juntament amb F. Salvaing i J.-P. Dougnac, féu una adaptació del miracle medieval Robert le diable. Es va donar a conèixer amb alguns llibres de poemes (La doble espera de l'aigua i tu, 1967, premi Salvat-Papasseit 1963) i de narracions (El cavall no és de cartró, 1973; Cinc mil metres papallona, 1973; La dona sense atributs, 1990). El 1966 va guanyar el premi Josep M. de Sagarra de teatre amb Defensa india de rei, estrenada el 1971, també escriví Meridians i paral·lels (1972, premi Josep Aladern 1970), El collaret d'algues vermelles (1979, premi Ciutat de Granollers 1978 i premi Crítica Serra d'Or 1979), en col·laboració amb Joan Abellan, Un avió damunt els vidres (1981, premi Treball 1981). Després ha guanyat altres premis, de teatre i de novel·la, i ha traduït, adaptat i dirigit diverses obres, així com guions per a la televisió, com ara L'adulteri blanc' (1979) i l'estudi Terror i misèria del primer franquisme (1984). Ha exercit també la crítica teatral i fou professor de l'Institut del Teatre.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Melendres i Rué, Miquel  (Girona, 1905 – Tarragona, 1974)  Escriptor i eclesiàstic. Poeta d'inspiració clàssica i tradicional, és autor del poema èpic L'esposa de l'Anyell (1972) i altres llibres de poesies, com ara La muntanya de la mirra (1942), Poemes d'alta mar (1956) i Esclat (1964).

6 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaMelgar, Guillema de  (Castella, s XII)  Dama. Fou muller de Ramon Folc de Cardona, fill de Bernat Amat de Claramunt i d'Ermessenda de Cardona. El seu marit, que compartí amb el seu pare les funcions vescomtals, morí el 1150. Fills seus foren Ramon Folc, vescomte, i probablement Guillem, Folc, Berenguer i Ermessenda de Cardona.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Melgosa, la  (Biosca, Segarra Masia, 4 km al nord de la vila.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Melià, Josep  (València, 1735 – 1805)  Frare agustí. Era mestre en arts i teologia. És autor d'obres piadoses.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Melià i Bernabeu, Felip  (València, 1/gen/1898 - Mèxic ?, s XX)  Autor teatral. Estrenà a València, durant la Dictadura i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades. Cal citar-ne Els fills dels vells, L'as d'oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris (1921), El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vosté la burra, amic, Encara queda sol en la torreta (1931), El malcarat (1931) i L'ambient (1932), entre altres. S'exilià el 1939.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Melià i Bernabeu, Josep Maria  (València, 1885 – Peníscola, Baix Maestrat, 1974)  Escriptor. Estudià nàutica. Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d'astronomia a la premsa local. Col·laborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas. Publicà també Blasco Ibáñez, novelista (1963), obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol BlascoInici página Ibáñez novelista y su Universidad Popular.

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Josep Melià i PericàsMelià i Pericàs, Josep  (Artà, Mallorca, 19/mar/1939 - Alcúdia, Mallorca, 22/jul/2000)  Escriptor i polític. Llicenciat en dret, fou procurador en corts per elecció familiar. Periodista notable, s'ha especialitzat en temes polítics. Després de crear, sense èxit, el Partit Nacionalista de Mallorca (1976), s'incorporà a la UCD i fou delegat de govern a Catalunya (1980-81). Assagista brillant, ha publicat Cap a una interpretació de la història de Mallorca (1967), Els mallorquins (1967), Primer llibre de notes (1967, articles), La Renaixença a Mallorca (1968), Informe sobre la llengua catalana (1971), Estimem la nostra llengua (1973), Joan Miró, vida i gest (1973), La nació dels mallorquins (1977), Así cayó Adolfo Suárez (1981), Aquella al·lota ajaguda (1984). Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Melià i Ribelles, Manuel Antoni  (País Valencià, s XVIII)  Jesuïta. Visqué a Bolonya durant l'exili del seu orde. És autor d'obres religioses i de produccions teatrals.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Melià i Sinisterra, Josep  (València, 4/jun/1911 – Madrid, 21/feb/1999)  Industrial. Fill de Josep Melià i Ballester. Durant la Segona Guerra Mundial ajudà molts fugitius dels països bel·ligerants a passar a l'exili, fet que el decidí a dedicar-se, acabada la guerra, a la indústria turística. Inicià les activitats el 1947, i aviat l'agència de Viatges Melià es convertí en una de les més importants organitzacions turístiques del món, amb sucursals a Europa i a Amèrica i amb hotels de luxe als principals punts turístics.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Melià i Tena, Casimir  (Albocàsser, Alt Maestrat, 18/abr/1902 - Castelló de la Plana, 28/oct/1991)  Llicenciat en ciències exactes i enginyer industrial per la universitat i l'escola d'enginyers de Barcelona. Patentà uns models de gasògens per a automoció; fou delegat del ministeri d'indústria a Castelló. Ha publicat monografies tècniques i econòmiques i ha conreat l'assaig i la narrativa en castellà i en català. Des del 1970Inici página fou president de la Societat Castellonenca de Cultura.

15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaMeliana  (Horta del Nord Municipi: 4,73 km2, 12 m alt, 10.612 hab (2014). Situat al litoral, en un territori pla, que forma una ampla platja sorrenca, al nord de València. Els conreus de regadiu ocupen gairebé tota la superfície del terme i són alimentats amb aigua del Túria a través de la sèquia de Montcada, i són dedicats als conreus d'horta (melons, tabac, xufles, patates, cebes). La indústria, tradicionalment tèxtil i actualment molt diversificada, on destaca la ceràmica (mosaics i material refractari), la metal·lúrgia, de la fusta i l'alimentària; és l'altre gran motor de l'economia local. També hi ha ramaderia. La població ha augmentat notablement, sobretot en el període 1960-80 i a causa de la immigració. El poble, d'origen islàmic, és al llevant de l'antiga carretera de Barcelona a València; l'església parroquial dels Sants Joans, del s XVI, va ésser reformada al s XVIII. El municipi comprèn, a més, el llogaret de l'Alqueria de Roca. Pertany a l'àrea comercial de València. Ajuntament - Institut Municipal de Cultura - Club Atletisme

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Melianta, Jaume "el Fadrí de Sau"  (Sau, Osona, v 1600 - Catalunya, s XVII)  Bandoler. Lloctinent de Joan de Serrallonga, el 1630 passà amb aquest a França durant l'ofensiva del duc de Feria, lloctinent de Catalunya. Hi fou detingut el 1631, amb altres components de la banda -entre els quals el seu germà Rafael-, lliurat a les autoritats catalanes, fou condemnat a galeres.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Melic, Felicià  (Xerta, Baix Ebre, s XVII – Barcelona, 1721)  Cronista. Religiós servita, ministre provincial de l'orde a Catalunya. Deixà inèdites una Historia de los servitas de Cataluña i una obra més àmplia, per bé que incompleta, Crónica general de la orden, on detalla totes les fundacions servites d'Espanya, amb un especial relleu de les cases catalanes.

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaMeliton, Francesc  (Perpinyà, 1681 – 1753)  Astrònom. Frare caputxí i mestre de teologia a Tolosa de Llenguadoc. Fou membre de l'acadèmia d'aquesta ciutat i de la de Ciències de París. Entre les seves obres destaquen Traité sur les Epactes (1738) i Gregoriana correctio... (1743).

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Meller, Raquel  Nom artístic de la cançonetista Francesca Marquès i López.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Melons  (Castelldans, Garrigues Masia i antic terme, al sud del terme, a la vall de Melons, tributària, per la dreta, del riu Set.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Melons, mas de  (Castelldans, Garrigues Espai natural protegit. Declarat reserva natural parcial el 1987. Aquest espai de protecció especial, de 1.140 ha, resta integrat en l'espai d'interès natural (PEIN) del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d'Artesa de Lleida i Lleida (Segrià) i presenta una superfície total de 2.734 ha. Destaca d'aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d'ocells estèpics com era la ganga, el sisó, el torlit, la calàndria, la perdiu roja, la trenca, l'àguila daurada, l'àguila cuabarrada, l'arpella pàl·lida o l'esmerla.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Melun, Guillaume de  (Brussel·les, Bèlgica, 1660 – Barcelona, 1735)  Militar. Fou coronel del regiment de guàrdies valons al servei de Felip V. Nomenat capità general de Catalunya (1725-35), la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l'inici de la recuperació econòmica del Principat; aixó l'induí a no implantar-hi la lleva forçosa de soldats. Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d'esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d'aquest període. Exercí el càrrec en constant disputa amb l'audiència. El 1729 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i el 1731 en fou fet president; creà l'insígnia de l'entitat.

23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaMelusa, la  (Tamarit de Llitera, Llitera Caseria, al sector meridional del terme, prop del Torricó, al voltant de l'estació del ferrocarril de Lleida a Saragossa.

24 CATALUNYA - POLÍTICA

Memorial de Greuges  (Catalunya, 10/mar/1885)  Document adreçat a Alfons XII. Nom amb què és coneguda correntment la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, presentada al rei per una comissió presidida per Marià Maspons. L'esmentat memorial era en síntesi, un manifest polític català que s'oposava als projectes lliurecanvistes del govern i als intents d'unificació del dret civil sobre la base del dret castellà. Exercint el dret de petició reconegut per la Constitució, a iniciativa del Centre Català van reunir-se a Llotja, a Barcelona, l'11/gen/1885, representants de nombroses entitats culturals, econòmiques i polítiques, presidits per Rubió i Ors; nomenaren una comissió encarregada de redactar la memòria i elegiren Valentí Almirall redactor ponent.

25 CATALUNYA - ESPORT

Memorial Joaquim Blume  (Barcelona, 1969 - )  Competició de gimnàstica artística. Reservada a gimnastes d'èlit que hom celebra en memòria del gimnasta Joaquim Blume i organitzada anualment per la Federació Catalana de Gimnàstica. Hom disputa a la vegada el Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona per a la categoria masculina i el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona per a la femenina. En aquesta competició no hi ha exercicis obligatoris, només se'n fan de lliures en tots els aparells seguint el reglament de la Federació Internacional.

26 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Memorial Numismático Español  (Barcelona, 1866 – 1880)  Revista especialitzada en numismàtica. N'aparegueren cinc volums i solia constar d'uns 300 pàgines amb il·lustracions. És la primera revista de la seva especialitat apareguda a l'estat espanyol i fou dirigida per Àlvar Campaner i Fuertes. Tingué col·laboradors tan destacats com C. Pujol i Camps, el mateix A. Campaner, V. Vázquez Queipo, J. Cabré i Aguiló, A. Heiss, A. Pedrals i Moliné i J. Zobel de Zangroniz, entre d'altres.

27 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaMemorias Históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la Antigua Ciudad de Barcelona  (Barcelona, 1779)  Obra d'Antoni de Capmany de Montpalau. Impresa en quatre volums i sota els auspicis de la Junta de Comerç de Barcelona, bàsica per a la història política, naval, econòmica i institucional de Catalunya fins al final del s XVII, per la seva moderna metodologia i el seu aparell crític i documental. Consta de tres parts ben diferenciades. La primera versa sobre l'antiga marina des del s XI, les expedicions ultramarines, la tàctica naval, les antigues ordinacions i la història de les drassanes, del port i de la milícia naval; la segona tracta del comerç i de la navegació en relació amb els diferents països europeus, les institucions, com el consolat i la llotja, les disposicions legislatives i els productes de comerç; i la tercera és dedicada a la història econòmica de la indústria barcelonina, la reglamentació gremial i la legislació tècnica i econòmica. Comprèn una extensa col·lecció diplomàtica de documents justificatius fins al s XVI i diversos apèndixs. Fou reeditada, en tres volums, el 1961, amb una introducció, notes i compilació bibliogràfica a cura d'E. Giralt i Raventós i revisió documental de C. Batlle i Gallart: el text de tota l'obra constitueix el primer volum, i els altres dos comprenen, unificats, la col·lecció diplomàtica, els apèndixs i els índexs.

28 CATALUNYA - LITERATURA

Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua i moderna literatura de Cataluña  (Catalunya, 1815)  Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts o originaris del Principat fins al primer terç del s XIX. Fou elaborat pels germans Ignasi i Fèlix Torres i Amat, partint, sobretot, dels materials de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, de la d'El Escorial i de les reials de Madrid. Bàsicament, la redacció fou acabada el 1815 -quatre anys després de la mort d'Ignasi. No fou publicada, però, fins al 1836, a instàncies de l'erudit Jaume Ripoll i Vilamajor, com a obra de Fèlix, aleshores bisbe d'Astorga, i fou precedida d'un interessant pròleg i d'uns Apuntes para una disertación sobre la lengua y la literatura catalana. Per encàrrec de Fèlix Torres, Joan Cormines redactà un Suplemento..., publicat a Burgos el 1849. És un dels texts fonamentals per a la història literària de Catalunya, i la seva utilitat perdura encara avui.

29 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaMemòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya  (Catalunya, 1992 - )  Col·lecció de monografies. Editades pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Recull la publicació d'alguns dels jaciments (d'època prehistòrica a medieval) excavats els darrers anys a Catalunya.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mena, Carlota de  (Tortosa, Baix Ebre, 1845 - Manresa, Bages, 29/des/1902)  Actriu. S'inicià a la companyia de Julià Romea, i el 1865 era ja la primera actriu de la companyia de Valero i Vico. Treballà a diverses companyies, entre les quals les de Tutau, que fou el seu segon marit. Treballà als millors teatres de l'època: el Principal, el Romea, el Novetats, etc, on representà obres com Les heures del mas, Gal·la Placídia, La Dolores, etc. Morí quan representava Locura d'amor.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mena, Teodor  (Mataró, Maresme, 1836 - Catalunya, s XIX)  Escriptor i músic. A Olot fundà i dirigí "La Aurora Olotense" (1859) i "El Faro de la Montaña", a Barcelona "El Espectador" (1872), a Sabadell "Los Ecos del Vallés" (1880) i "Diario de Sabadell" (1881-86), a Arenys de Mar "Ecos de la Costa" (1886-88). Va escriure el drama Arnau de la farga, l'estudi La industria de Sabadell... (1870), un oratori i fou l'autor de la lletra i la música de les sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica (1873).

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Menadella, la  (Forcall, Ports)  Masia, situada al vessant meridional de la serra de la Menadella (1.129 m alt), que separa els Ports d'Aragó, entre les conques del Bergantes i el Guadalop. Prop seu hi ha l'ermita de Sant Joaquim de la Menadella.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Menaguerra, Ponç de  (València ?, s XV)  Escriptor i cavaller. Fou capità de cavalleria i serví Ferran el Catòlic en la campanya de Perpinyà. Entre el 1479 i el 1493 va escriure un tractat sobre les lleis del torneig titulat Lo cavaller, editat a València el 1532.

34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaMenahem ben Abraham Bonafos (dit Bonafós Abraham)  (Perpinyà, s XIV – s XV)  Filòsof jueu. Redactor d'un vocabulari de termes filosòfics titulat Miklal Yofi. Les definicions hi són preses d'obres filosòfiques hebrees, en especial del Moré Nebukim de Maimònides.

35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Menahem ben Selomó Meiri (dit Vidal Selomó)  (Perpinyà, 1249 – 1316)  Talmudista, exegeta i comentarista jueu. Tingut pel més brillant entre els medievals, per la claredat d'exposició. Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer, que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis -on empra mots catalans per explicar el sentit d'alguns mots hebreus- i el Hibbur ha-Tesubà, sobre la penitència. Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l'estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l'estudi del Talmud.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Menahem ben Ya'qob ibn Saruq  (Tortosa, Baix Ebre, s X – Còrdova, Andalusia, s X)  Poeta, lexicògraf i gramàtic hebreu. De jove es traslladà a Còrdova, i hi residí, sota el mecenatge d'Ishaq ibn Saprut -al qual dedicà la producció poètica i elegies, en la seva mort- i del seu fill Hasday, el famós metge i polític jueu, del qual fou secretari. Per això li és atribuïda la redacció de la carta d'aquest al rei dels Kuzarim. Havent tornat d'un sojorn a Tortosa es dedicà als estudis gramaticals, i redactà el Mahberet, el primer lèxic bíblic complet en hebreu. Per les seves simpaties envers els caraïtes o bé per intrigues de Dunas ben Labrat caigué en desgràcia i fou tancat a la presó, des d'on escriví una carta, en vers, d'estil bíblic i rimat, que és la seva obra poètica fonamental.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Menal i BrufalMenal i Brufal, Pere  (Lleida, 1951 - Cervera, Segarra, 4/abr/1991)  Matemàtic. Llicenciat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona (1973), s'incorporà immediatament com a professor al departament de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ocupà el càrrec de catedràtic d'àlgebra des del 1983. El 1987 obtingué el grau de doctor en matemàtiques amb la tesi Sobre radicals finits i linealitat residual de grups nilpotents. Treballà en grups lineals, anells de grup, anells regulars de von Neumann i C*-àlgebres; publicà més de trenta treballs en reconegudes revistesInici página internacionals de matemàtiques, alguns d'ells en col·laboració amb d'altres prestigiosos algebristes. Fou iniciador impulsor de la teoria dels anells en el nostre país. L'any 1990 fou nomenat editor de la revista "Communications in Algebra". Morí en un accident de trànsit.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Menalt, Gabriel  (Mataró, Maresme, s XVII – Barcelona, 1687)  Músic i sacerdot (o Manald). Fou organista, per oposició, de Santa Maria del Mar de Barcelona (1679-87), on també fou mestre de capella durant un període breu. Hom en conserva obres per a orgue, tientos, versos i motets de força interès i força qualitat.

39 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraMenàrguens  (Noguera Municipi: 20,21 km2, 205 m alt, 887 hab (2014). Situat al límit amb el Segrià i a la dreta del Segre, aigües avall després de rebre el Farfanya, a l'extrem meridional de la comarca. L'economia local es basa en l'agricultura, amb predomini del secà (cereals i oliveres); el regadiu (dedicat al conreu de cereals -blat- i farratge -alfals-, hi ha també fruiters -pera llimonera-) s'estén a la vora del Segre i aprofita aigua d'aquest riu a través de la sèquia de Menàrguens. Hi ha una cooperativa agrícola. La ramaderia (bestiar porcí i oví), granges d'aviram i algunes petites indústries (tèxtil, metal·lúrgica i d'adobs) completen l'oferta econòmica. La població, tanmateix, tendeix a disminuir. La vila, damunt el riu, és dominada per l'església parroquial de Sant Vicenç; es formà al voltant de l'antic castell de Menàrguens. Del s XV al XVIII pertangué al monestir de Poblet. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Menàrguez, Lluïsa  (Alacant, 1889 - Madrid ?, s XX)  Arpista. Estudià als conservatoris de Madrid, Berlín i París. Actuà amb bon èxit a Europa i Amèrica. Féu diverses transcripcions per a arpa. Fou professora del conservatori de Madrid.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMenauri  (Sort, Pallars Sobirà Casa i antic lloc de l'antic mun. de Llessui, a la vall d'Àssua, situada a la dreta del riu de Pamano, enfront del nucli de Sauri, de l'antic municipi del qual formà part el s XIX.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mencui  (Soriguera, Pallars Sobirà Poble (1.256 m alt), situat al vessant meridional de la Muntanyeta, al sector occidental del terme. L'església de Sant Climent depèn de la d'Estac. Pertangué als ducs d'Híxar. Formava municipi independent a mitjan s XIX.

43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mendia, cala  (Manacor, Mallorca Oriental Cala de la costa, situada al sud de Portocristo, vora la cala Anguila.

89 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Mendoza, Iñigo López de  (Carrión de los Condes, Castella, 1398 - Guadalajara, Castella, 1458)  Literat i estadista. Marquès de Santillana. Fill de l'almirall poeta Diego Hurtado de Mendoza, es distingí sempre per una doble activitat, política i literària. Excel·lí sobretot en la creació poètica: Comedieta de Ponça (descripció del desastre naval sofert per Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mendoza, Pere de  (Catalunya, s XV - Santes Creus, Alt Camp, s XV)  XXX abat perpetu de Santes Creus. Fou elegit el 1479. Ocupà el càrrec de Diputat Eclesiàstic de la Generalitat.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mendoza y Cárdenas, Francisco Hurtado de  (Castella ?, s XVI – Barcelona, 1615)  Segon marquès d'Almazán. Fou lloctinent general de Catalunya en la fase decisiva de la incubació de la crisi entre el Principat i la monarquia. Hagué d'enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l'augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la pròpia administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells.Inici página S'enemistà amb els consellers de Barcelona, que l'acusaven de deixar governar la seva muller i les seves filles.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mendoza y de Fonseca, Mencía de  (Jadraque, Castella, 1508 – València, 1554)  Marquesa del Cenete i comtessa del Cid. De petita residí a Aiora. Anà a viure a Flandes, i de retorn a la Península, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d'Aragó, vídu de Germana de Foix, i passà a residir a València. Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort; subvencionà estudiants a Lovaina (1542), assignà una pensió al fill del mestre racional de València, Francesc Escrivà per a estudiar a Alcalá i s'interessà per la instrucció dels patges de palau. Novament vídua (1550), romangué a València. En testar, el 1535, nomenà hereu el seu cosí segon Lluís de Requesens. Fou famosa per la seva gran obesitat i la seva corpulència.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mendoza i Fuster, Mateu Miquel  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Erudit. És autor d'un Libro de selectas noticias, conjunt d'anotacions d'interès corresponents als anys 1788-1806.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mendoza i Garriga, Eduard  (Barcelona, 11/gen/1943 - )  Novel·lista en castellà. Es donà a conèixer el 1975 amb la publicació de la novel·la La verdad sobre el caso Savolta, portada al cinema el 1978; la seguiren El misterio de la cripta embrujada (1979) o El laberinto de pasiones (1982) fins a arribar al gran èxit de lectors i de crítica que aconsegui amb La ciudad de los prodigios (1986) i Una comèdia ligera (1996). EnInici página català ha escrit les obres de teatre Restauració (1990) i Els llimbs (1997).

90 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Diego Hurtado de Mendoza y LemosMendoza y Lemos, Diego Hurtado de  (Manzanares, Castella, 1468 - Toledo, Castella, 1536)  Primer comte de Melito i d'Aliano. Germà de Rodrigo Hurtado. Fou nomenat lloctinent i capità general de Catalunya i València (1520), però, a causa del desencadenament de les Germanies, només prengué possessió del càrrec de València. Obligat pels agermanats a fugir de la ciutat es refugià a Xàtiva i a Dénia, des d'on passà, per mar, a Peníscola, on, en unió, bàsicament, de les forces del duc de Sogorb, amb qui organitzà l'exèrcit reial que vencé l'exèrcit agermanat a Almenara, finalment aconseguí la rendició de la ciutat de València, seguida, uns quants mesos més tard, de la de Xàtiva i d'Alzira. Per al manteniment de l'exèrcit encunyà monedes d'argent a Dénia i a Sogorb, amb l'efígie i llegendes de Ferran II de Catalunya-Aragó. Inicià la repressió, però cessà el 1523 i passà a ésser conseller d'estat.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mendoza y Lemos, Rodrigo Hurtado de  (Castella, 1464 – València, 1523)  Primer marquès de Cenete. Germà de Diego Hurtado. El 1492 es casà amb Leonor de la Cerda i d'Aragó, neta, per part de mare, del príncep de Viana. Vidu (1497), el 1498 fou expulsat de València per escàndols fets a la cort de la reina Joana de Nàpols. Sembla que pretengué la mà de Lucrècia Borja. Ajudà el fill del comte d'Ureña en la seva rebel·lió contra el rei, i hagué de retirar-se a les seves possessions valencianes (la vila d'Aiora i la baronia d'Alberic), que Ferran II li havia donat, el 1494. Durant la guerra de les Germanies, per la seva actitud, favorable als agermanats i contrària al seu germà Diego, fou exiliat del regne (1520), però el 1521 fou nomenat governador general de València, per malaltia del titular Lluís de Cabanyelles, alhora que...  Segueix... 

50 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaMendoza y Mendoza, Íñigo López de  (Castella, s XVI – 1580)  Tercer marquès de Mondéjar (1566). Lloctinent general de València (1572-75), es preocupà pel règim intern de l'audiència, per l'administració de la justícia i a combatre contra els bandolers. Després fou nomenat virrei de Nàpols (1575-79).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mendoza Rueda, Antonio  (Màlaga, Andalusia, 13/abr/1811 – Barcelona, 9/set/1872)  Cirurgià. Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar. Fou destinat a l'hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d'anatomia d'aquesta ciutat. President de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Giné, "El Compilador Médico" (1865). Publicà Estudios clínicos de cirugía (1847).

52 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Mendoza y Sandoval, Diego Hurtado de  (Castella, 1650 – Viena, Àustria, 1720)  Tercer comte de la Corzana. El 1697 fou nomenat capità general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del Consell de Cent barceloní, de reconèixer-lo. Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V, es passà, el 1702, al servei de Carles d'Àustria, i li foren confiscats els béns. El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per a formar part, indistintament, dels nous consells de guerra i de govern i el nomenà, abans de partir, lloctinent general de València, càrrec que exercí fins després de la rendició de la capital a l'exèrcit borbònic, el 8/mai/1707. El 1711 s'embarcà, amb la seva família, amb el rei-arxiduc vers Viena.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mendoza i Tenòrio, Elisa  (Barcelona, 1856 – Madrid, 1929)  Actriu. Era filla de l'actriu Rosa Tenòrio. Fou figura destacada del teatre; estrenà obres de Cano, Echegaray i López de Ayala, i treballà amb Rafael Cano i Antonio Vico. Fins al 1884 no actuà a Barcelona. El 1889, arran del seu matrimoni, abandonà l'escena.

54 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaMendoza-Caamaño de Sotomayor y de Caamaño, Antonio Domingo de  (Castella, s XVII - Madrid, v 1713)  Noble. Lloctinent general de València (1701-05), el 1705, davant l'avançada de les forces austriacistes desembarcades a Dénia, es limità a esperar l'auxili de Madrid; en arribar aquestes a les portes de València, renuncià el càrrec. La ciutat es rendí, així, sense cap resistència, el 16/des/1705. Deixat en llibertat, es retirà a Madrid.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Menéndez, Josep  (Barcelona, s XIX – 1866)  Compositor. Del 1817 al 1826 fou mestre de capella a la catedral de Lleida. Després residí a Barcelona. La seva producció comprèn una Missa a gran orquestra i diverses obres de música sacra.

56 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Marcelino Menéndez PelayoMenéndez Pelayo, Marcelino  (Santander, Cantàbria, 3/nov/1856 – 19/mai/1912)  Erudit. Deixeble, a Barcelona, de Llorens i Barba i de M. Milà i Fontanals (1871-73), el qual el féu hereu de la seva biblioteca i dels seus papers. A Barcelona es guanyà l'amistat duradora d'A. Rubió i Lluch, J. Franquesa i Gomis, J.L. Estelrich, M. Obrador i M. Costa i Llobera, entre altres, inicià el seu constant interès per la cultura catalana i publicà el primer escrit, sobre Cervantes poeta (1873). A la seva obra Horacio en España (1877), donà a conèixer la primerenca oda A Horaci de Costa i Llobera. A la Biblioteca Vaticana de Roma aplegà materials per al seu innovador estudi Arnaldo de Vilanova, médico catalán del siglo XIII (1879). Fou decididament contrari al catalanisme polític. Ho palesà només en converses i en lletres privades. Per això ha estat considerat, sense distincions, com a catalanòfil, sobretot des del seu discurs en català als Jocs Florals del 1888. Afiliat a Unión Católica de Pidal i Mon, el 1883...  Segueix... 

57 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirMenera, la  (Vallespir Municipi: 23,83 km2, 780 m alt, 51 hab (2012), (fr: Lamanère). Situat al sector més alt de la comarca, entre el coll d'Ares i el de la Muga, al peu de la serra de la baga de Bordellat, comprén l'alta vall del riu de la Menera (o de Galdares), afluent del Tec, al límit amb la Garrotxa. El relleu és accidentat, amb abundància de rouredes i castanyedes. La vida econòmica del municipi es limita a algunes activitats agrícoles (ordi i altres cereals, cireres i, sobretot, herba),Inici página encara que la principal riquesa és la ramaderia (boví, oví i cabrum). Explotació del bosc. També disposa d'una fàbrica d'espardenyes. Després del tancament de les mines de ferro, que havien estat molt importants durant l'edat moderna, el despoblament s'ha accentuat. El poble es troba al naixement del riu de Galdares. El terme comprèn el veïnat d'Agafallops. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Menera, Lambert  (Bassegoda, Garrotxa, s XVII - Catalunya ?, s XVII)  Guerriller. Fou alcalde de Bassegoda. Lluità per la reincorporació del Rosselló a Catalunya, després de la pau dels Pirineus, en col·laboració amb els patriotes rossellonesos.

59 ANDORRA - GEOGRAFIA

Meners, els  (Canillo, Andorra Cims (pic del Mener Nou, 2.828 m alt, a l'oest, i pic del Mener Vell, 2.820 m, a l'est) de la línia de crestes que separa Andorra del país de Foix, que domina els estanys de Ransol, prop del més alt dels quals (estany de la Mina) hi ha una antiga mina de ferro.

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Meners, hostal dels  (Costoja, Vallespir Mas i antic hostal, a la vora esquerra de la Muga, a la frontera franco-espanyola, aigua avall dels hostals de la Muga.

61 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Menescal, estany del  (Castelló de la Plana, Plana Alta Antic estany litoral de la costa, al sud de la ciutat.

62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Meneu  (la Granja de la Costera, Costera)  Antic llogaret (o Alqueria de Meneu). Era lloc de moriscs (32 focs el 1563); el s XVI fou annexat a Roglà.

63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaMengel, Octave  (França ?, 1863 – Perpinyà, 1944)  Geòleg. Fixà la residència al Rosselló, del qual estudià incansablement la geologia. Fou durant molts anys director de l'observatori de Perpinyà. Autor d'un centenar de publicacions, entre les quals Carte géologique des Pyrénées Orientales i Études de météorologie et de climatologie du département des Pyrénées Orientales. Donà a la costa de l'Albera el nom de Costa Vermella, que ha estat adoptat.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mengual, Juli Vicent  (València, 1893 – Madrid, 1940)  Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. És autor d'obres remarcables. Era catedràtic interí de l'Academia de San Fernando de Madrid. Precisament morí durant les oposicions per confirmar amb titularitat la seva càtedra.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mengual i Llull, Joan Baptista "Isa Tròlec"  (Sanet i els Negrals, Marina Alta, 14/des/1945 - València, 26/jun/1992)  Escriptor. Col·laborador en diverses revistes, el 1976 guanyà el premi Andròmina amb Ramona Rasbif i el 1977 el Ciutat d'Alacant amb Mari Catúfols (publicada el 1978). Posteriorment publicà les novel·les Cabo de palos (1979), Bel i Babel (1980), 7x7=49 (1983) i Ploure a la mar (1995). La seva biografia Vicent Andrés Estellés, serví de pròleg al volum de bibliòfil La marina d'aquest poeta.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mengual i Segura, Gonçal  (Alacant, 1878 – 1953)  Escriptor. Era metge. Publicà un llibre d'assaigs moralitzants titulat Del corazón a los labios (1948).

67 ILLES BALEARS - COMARCA

Situació de l'illa de MenorcaMenorca  (Illes Balears Illa: 702 km2, 94.875 hab (2011), capital: Maó. La més septentrional i oriental; la segona en extensió i la tercera en població de les Illes Balears. - GEOGRAFIA FÍSICA: Geològicament, es divideix en 2 contrades ben diferenciades: la de Tramuntana i la de Migjorn, separades per una línia, visible per la notable diferenciació dels terrenys, equidistant de les costes nord i sud i que, començant al port de Maó, mor a les platges d'Algaiarens al nord de Ciutadella.Inici página Els terrenys de Tramuntana (nord-est) pertanyen a l'era palozoica, al mesozoic i al quaternari. Aquests terrenys primaris constitueixen la nota discordant de la geologia baleàrica, puix que falten per complet tant a l'illa de Mallorca com a la d'Eivissa i són la prova que Menorca va formar part (amb la meitat nord-est del Sistema Mediterrani Català) del massís Catalanosard que ocupava el Mediterrani nord-occidental. Els terrenys de Migjorn (sud i oest) corresponen a l'era terciària. Quant a l'orografia, l'illa presenta...  Segueix... 

68 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Menorca  (Menorca, 1941 - )  Diari en castellà. Creat com a òrgan del Movimiento i traspassat el 1951 a una empresa privada i, després, passà a l'Editorial Menorca, actual propietària. Fou dirigit per Mateu Seguí i Mercadal. Esporàdicament publica articles en català.

69 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Menorca, bisbat de  (Menorca Demarcació de l'església catòlica, que comprèn l'illa de Menorca i té la capital a Ciutadella. La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats: el de Ciutadella, el de Maó i d'Alaior. Al començament del s V consta ja com a bisbe (el primer que és conegut) Sever (417), escriptor llatí que residia a Iamnona (avui Ciutadella). Quan tingué lloc la incursió dels vàndals, el bisbe Macari de Menorca hagué de passar a l'Àfrica per a fer professió de fe davant el rei Hunneric a Cartago. L'església menorquina degué continuar florent durant la dominació bizantina (s VI-VIII). Menorca, juntament amb Mallorca, fou pretesa, bé que sense èxit, pel bisbe de Girona Servusdei, la qual cosa sembla indicar que, sota la dominació àrab, els cristians de l'illa no tingueren bisbe propi. El 1058 consta que encara hi havia...  Segueix... 

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Menorca, canal de  (Illes BalearsBraç del mar Balear, entre Mallorca i Menorca. No ateny enlloc els 200 m de profunditat, i la seva amplària mínima, entre el cap d'Artrutx (Menorca) i el des Freu (Mallorca), és d'uns 40 km.

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMenorca, cap de  (Ciutadella, Menorca Promontori calcari (79 m alt) (o de Bajolí) de la costa de ponent de Menorca, al oest-nord-oest de la ciutat; constitueix l'extrem més occidental de l'illa.

72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Menorca, cap de  (l'Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional Cap de la costa, a la península del cap des Pinar, al sud d'aquest cap.

73 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Menorca, conquesta de  (Menorca, 5/gen/1287 - 22/gen/1287)  Campanya d'Alfons II de Catalunya-Aragó. Quant Jaume I va haver conquerit Mallorca (1229), Menorca, que no arribà a ésser envaïda, es va declarar nominalment tributària de la corona catalano-aragonesa; però l'any 1287, i tot i que l'illa pertanyia jurídicament al regne de Mallorca, Alfons II la va conquerir per la força de les armes i la va repoblar parcialment. En aquella època Menorca gaudí de l'esplendor nàutica i comercial catalana i d'una certa prosperitat en l'economia, basada en la cria de bestiar oví per a la producció de llana.

74 ILLES BALEARS - CULTURA

Menorca, formatge de  (Menorca Formatge dur, cru i premsat, de forma quadrada, amb els cantells arrodonits, elaborat a l'illa. Hom fa coagular llet de vaca amb caseïna, i el producte és premsat. Després hom el sala amb salmorra, al 10%, el fa madurar durant un mes i, finalment, és untat amb oli.

75 ILLES BALEARS - ART

Menorca, Grup  (Menorca, 1961 - d 1964)  Grup d'artistes independents, dins una línia informal, que pretenia d'inspirar-se en la natura menorquina. La idea sorgí del pintor noruec Arnulf Björndal, i, entre altres, s'hi integraren els ceramistes Jaume Ribalaiga i Frederic Hilario i el pintor Francesc Hernández i Móra, amb l'adhesió d'una llarga llista d'artistes locals i forans. La galeria Sa Taula, inaugurada a Fornells el 1964, havia de polaritzar les mostres d'aquest grup, que, com a tal, no reeixí.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMenorca, Joan de  (Menorca, s XV – s XVI)  Escriptor. Participà a un concurs poètic celebrat a Mallorca el 1502 en honor de Ramon Llull.

77 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Menorca, regne de  (Menorca, 1229 - 1287)  Denominació donada a l'illa en el seu darrer període de dominació musulmana, després de la conquesta de Mallorca per Jaume I de Catalunya-Aragó, cosa que li conferia una independència de fet en les relacions amb els estats cristians. Es mantingué en la titulació dels reis de Catalunya-Aragó després de la conquesta de l'illa (1287) i posteriorment en la dels d'Espanya.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Menós i de Lléna, Jaume  (Barcelona, s XVIII)  Metge. Residí a Manresa. Publicà nombroses obres professionals, com Memoria contra el uso del solimán corrosivo y de la cicuta (1776), i sobre aigües medicinals de diversos llocs de Catalunya, obres, totes elles, d'un marcat to polèmic.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mensa i Corchete, Carles  (Barcelona, 1936 – 1982)  Pintor. Ha format part dels grups "Síntesi" i "Arte de Hoy". Realitzà la seva primera exposició individual a Mataró el 1961. Ha exposat també a Barcelona, Madrid, Torí, Milà, Florència i Palerm. En 1965 rebé la primera medalla Gimeno de Tortosa. Té obres als Museus d'Art Modern i d'Art Contemporani de Barcelona. La seva pintura és figurativa, caricaturesca, amb una intenció satírica d'agressivitat molt remarcable.

80 CATALUNYA - EMPRESA

Menta  (Catalunya, 1997 - )  Primer operador global de telecomunicacions per cable, vinculat a Cable i Televisió de Catalunya. La llicència per a operar al Principat l'obtingué l'any 1997, i va encarregar-se de cablejar amb fibra òptica els principals municipis. Actualment Menta ha desaparegut com a marca, en integrar-se —com han fet Madritel, Able, Supercable Andalucía i Telecom Canarias— a l'empresa AunacableInici página del Grup Auna, que proporciona el servei de telecomunicacions per cable.

81 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentMentet  (Conflent Municipi: 32,15 km2, 1.500 m alt, 31 hab (2012), (fr: Mantet). Situat a l'alta vall del riu de Mentet, afluent de la Tet, al vessant sud-occidental del Canigó, entre els massissos de Costabona i de Bastiments, al límit amb la vall de Camprodon (Ripollès). A la portella de Mentet (2.478 m alt) passa el camí de Camprodon a l'alt Conflent, i el coll de Mentet (1.765 m alt) comunica Mentet amb la vall de Saorra. El territori és força accidentat i poc conreable (només hi ha pasturatges), circumstància que, unida a la davallada de l'activitat ramadera, ha provocat el despoblament gairebé total del terme, enregistrant una pèrdua del 66% de la població d'ençà del 1936. El poble, en un coster, prop del fons de la vall, és dominat per l'església parroquial de Sant Vicenç (consagrada el 1102). Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mentor, Blasco  (Barcelona, 13/nov/1919 - Solliés-Toucas, França, 4/mai/2003)  Pintor. Nom popularitzat, a França, de Mentor Blasco i Martel. Format a Llotja, participà a les Exposicions de Primavera de Barcelona del 1936 i el 1937, dins el Saló de Montjuïc. Des del 1939 residí a Occitània, i el 1945 s'establí a París, on féu decoracions per al teatre Sarah-Bernhardt. Mostrà la seva obra en exposicions individuals i en nombroses de col·lectives. Obtingué el Prix de Dessin el 1953. El seu art, figuratiu, expressiu i ben estructurat, s'acull sovint en teles de grans dimensions. És representat al Musée d'Art Moderne de París i als museus de Mulhouse i Besançon.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mentui  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Poble, en procés de despoblament, fins el 1969 era del municipi de Montcortès de Pallars, és situat al pla de Corts, a l'oest de l'estany de Montcortès. L'església del Roser depèn de la parròquia de Peracals.

84 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Inici páginaMenurquí, Es  (Maó, Menorca, 1891 – 1892)  Setmanari. Fundat per Jaume Ferrer i Parpal. Pretesament literari, es proposava d'estendre un sistema ortogràfic, de poc rigor científic, ideat per Ferrer i basat en el dialecte menorquí.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Meó, la  (Balaguer, Noguera Partida de l'horta, estesa a la dreta del Segre, des del pont de Balaguer a la peixera de la sèquia de Gerb. Era coneguda amb el nom d'hort d'Almudèfer o del Rei.

86 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CincaMequinensa  (Baix Cinca Municipi: 307,20 km2, 75 m alt, 2.393 hab (2014), (cast: Mequinenza). Ocupà una gran extensió de terreny a la confluència de l'Ebre i el Segre, al peu del pic Montnegre, al sud de Fraga. El terme, en conjunt pla, s'estén per l'extrem oriental dels Monegres. La vida del municipi ha canviat d'ençà de la construcció, el 1957, de l'embassament de Mequinensa (o de Riba-roja), que ha negat gran part de les hortes. Hi prepondera l'agricultura de secà (cereals -blat,ordi-, oliveres i ametllers); al regadiu s'hi conreen arbres fruiters, sobretot presseguers. Poca ramaderia. L'explotació minera de lignit, que fou molt important, es troba en recessió, a causa del negament de les mines. El terme va perdré més de la meitat de la població entre 1960-80. Actualment, part de la població activa treballa a la central hidroelèctrica de Mequinensa de l'empresa ENHER. L'antiga vila (romana), afectada per la cua del pantà de Riba-roja, és en ruïnes; estaba coronada pel castell deInici página Mequinensa, fortificació medieval reforçada amb obres defensives els s XVIII i XIX i restaurada modernament. El nou poble ha estat aixecat a l'antiga partida de la Plana, acarat al Segre. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament (en castellà)

88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Mequinensa, embassament de  (Baix Cinca Embassament de l'Ebre, que s'acaba a Escatrón (Aragó). Té uns 125 km de llarg fins a la presa, que està 2 km abans de la vila antiga i de la confluència amb el Segre. L'obra, acabada el 1963, té una capacitat superior als 1.530 milions de m3; la presa té 80 m d'alçada, i la central, una producció superior als 770 milions de kWh com a mitjana anual.

87 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Mequinensa, Parlament de  (Mequinensa, Baix Cinca, oct/1411 - des/1411)  Assemblea popular convocada per Pedro Ruiz de Moros, Antonio de Luna i Artal d'Alagó, diputats del regne d'Aragó, en ajut de Jaume d'Urgell, pretendent al tron, enfront de Ferran d'Antequera. Ja que la reunió era il·legal, les seves conclusions no foren acceptades per les Corts de Tortosa del desembre del mateix any.

Anar a:    Mele ]    [ Meliana ]    [ Mena ]    [ Mend ]    [ Mener ]    [ Menorca, c ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -