A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Mer ]    [ Mercade ]    [ Mercader i C ]    [ Mercader i M ]    [ Merce ]    [ Merl ]

Els polítics valents passaran a la història. Els covards també. (Quim Calvó i Verges)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merades  (Godall, Montsià Masia i antic poble, al sud-oest del nucli.

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaMeranges  (Baixa Cerdanya Municipi: 37,3 km2, 1.539 m alt, 94 hab (2014). Situat a l'alta vall Tova, drenada pel riu Duran, a l'eix pirinenc, sota les serres de l'Esquella i de Campquerdós, a l'oest de Puigcerdà i al límit amb l'Alta Cerdanya. El relleu és força accidentat, amb boscos de pi negre i pi roig (bosc de Meranges) i prats alpins. Hi abunden també els estanys, destacada zona d'excursionisme (refugi dels Engorgs). El municipi viu avui bàsicament del turisme, que ha eclipsat la ramaderia i l'explotació forestal. L'agricultura se subordina a la ramaderia (prats de regadiu per al bestiar boví). Al poble destaca l'església parroquial de Sant Sadurní, del s XII, famosa per la seva portalada romànica, així com el Museu de l'Esclop i les capelletes de Sant Antoni i Sant Serni. Dins el municipi hi ha, també el nucli agregat de Cirul. Àrea comercial de Puigcerdà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMeravella  (Oliola, Noguera)  Poble, 3 km al sud del cap del municipi.

4 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Meravelles, cova de les  (Gandia, Safor)  Cova amb jaciment del paleolític superior. Al fons, hi ha indústries gravetianes, continuades per altres de solutrianes i d'epigravetianes. Després del paleolític, la cova presenta materials fins a l'època del vas campaniforme. Els materials es conserven al Museu Arqueològic de València.

5 CATALUNYA - EMPRESA

logo de MercabarnaMercabarna  (Mercat Central d'Abasts de Barcelona SA)  (Barcelona, 1967 - )  Empresa. Constituïda per a la creació d'un mercat central polivalent a la ciutat, amb la participació de l'ajuntament, Mercasa, Vegé-Barcelona SA i altres empreses privades. És filial de l'empresa estatal Mercasa. El 1971 fou inaugurat a la Zona Franca el mercat de fruites i verdures (que substituí l'antic Born). Els seus inicis han estat marcats per fortes polèmiques de tipus sanitari (inundacions del 1971 i plagues de mosquits i rates) i econòmic (preus de les concessions). Mercabarna

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mercadal, el  (Girona, Gironès)  Antic raval de la ciutat, situat a l'esquerra de l'Onyar, entre les actuals places del Mercat i de Sant Agustí (o de la Independència). El tancava la muralla del Mercadal, que seguia el traçat de l'actual Granvia de Jaume I, que ordenà bastir Pere III de Catalunya-Aragó el 1368, però que no fou acabada fins al s XVI. Era un sector ocupat, principalment, per hortes (travessat des del s XI per la séquia Monar, s'hi instal·laren els molins de la ciutat) i convents: Sant Francesc, monestir del Mercadal, de Sant Agustí (s XVII), de Santa Clara (s XVII), de les Bernades; el 1666, hom hi construí l'hospital de Santa Caterina, i a la fi del s XVIII, l'hospici (actual Casa de Cultura), obra de Ventura Rodríguez. Les desamortitzacions del s XIX feren desaparèixer la majoria dels convents esmentats i permeteren la utilització dels terrenys alliberats per a vies públiques i la instal·lació de noves indústries (La Gerundense, 1842; Planas, Junoy i C, 1857; Grober, 1890), que utilitzaren l'aigua de la séquia Monar. Les muralles foren enderrocades el 1895.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMercadal, el  (Sant Martí Vell, Gironès Barri, al nord-oest del nucli urbà.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mercadal, el  (l'Espunyola, Berguedà)  Masia i església romànica (Santa Margalida del Mercadal), dins la parròquia del Cint, al peu dels cingles de Capolat.

9 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MenorcaMercadal, es  (Menorca Municipi: 136,93 km2, 71 m alt, 5.176 h (2014). Situat al centre de l'illa, al peu del Toro, des de la costa de Tramuntana, on hi ha el port de Fornells, els arenals d'Es Castell i les cales Tirant, Mica, Pregonda i Barril, fins al terme de Migjorn, al nord-oest de Maó. El torrent des Mercadal, que neix als vessants septentrionals del puig Mal, flueix cap al nord i desguassa a Tirant, on forma un pantà. Ambdues costes abunden en platges i cales. A l'interior hi ha extenses pinedes, a la part de llevant, i alzinars, a ponent. L'economia local és basa en l'agricultura de secà (cereals i llegums), que ocupa més de la meitat del terme, la ramaderia (bestiar boví, dedicada sobretot a la producció de llet), la indústria (principalment alimentària i de la construcció) i el turisme. La vila s'ha estès al llarg de les principals vies de comunicació de l'illa, al fons d'una petita vall; hi destaca l'església parroquial de Sant Martí, massís edifici renaixentista d'una sola nau amb volta de mig punt...  Segueix... 

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mercadal, Francesc  (Menorca, s XVIII)  Escriptor i eclesiàstic. Beneficiat de l'església de Maó. És autor de l'obra Notícies antigues de l'illa de Menorca, que restà inèdita, i del drama en vers Presa de Menorca per lo rei Anfós.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mercadal, monestir del  (Girona, Gironès)  Abadia cistercenca femenina (Santa Maria del Mercadal o de Cadins), situada al raval del Mercadal de la ciutat. S'hi traslladaren el 1492 les monges de Sant Feliu de Cadins, a redós de l'església de Santa Susanna (dita des d'aleshores de Santa Maria). El 1771 construiren una nova església renaixentista, que fou arrasada el 1937. La comunitat hi subsistí fins al 1936 (llevat delInici página període 1808-14), i el 1944 s'aplegà de nou i s'establí a Salt.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mercadal, puig  (Manresa, Bages)  Un dels turons a l'esquerra del Cardener sobre els quals s'assenta la ciutat.

13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mercadal, roc  (Alta Cerdanya Cim (1.242 m alt) de la línia de crestes que separa el Capcir del Donasà (Llenguadoc), a l'esquerra de l'Aude.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mercadal de Sant Pau, el  (Lleida, Segrià Antic raval de la ciutat, al voltant de l'església parroquial de Sant Pau de Mercadal (esmentada ja el 1168), extramurs, davant el portal de Magdalena, a l'indret de l'actual estació de ferrocarril. Barri mercader (el 1231 hi fou fundat un hostal per a mercaders tolosans), formava una plaça porticada on donaven alguns carrers; en un d'aquests hi havia el convent del Carme. El 1429 es trobava gairebé despoblat.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercadal i Peyri, Josep  (Barcelona, 12/des/1903 - 10/feb/1976)  Metge dermatòleg. Fou el fundador i director de l'Institut de Patologia Cutània. Col·laborà en més de 200 publicacions, moltes de les quals aparegueren en els Anales de la Academia de Ciencias Médicas (1930-35).

16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mercadal i Pons, Antoni  (Maó, Menorca, 1850 – 1873)  Compositor. Malgrat la seva curta vida, tingué una carrera musical ben prometedora. És autor de l'òpera Julieta i Romeo, estrenada el 1871.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercadé, Lluís  (Barcelona, 1898 – 1959)  Pintor. Visqué uns quants anys a París, on es formà artísticament. Conreà la figura, però sobretot el paisatge, en especial el francès, en un estil proper al noucentisme. Presentà obres a les galeries Dalmau de Barcelona i a la majoria de les exposicions que celebrà l'agrupació Les Arts iInici página els Artistes.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benet Mercadé i FàbregaMercadé i Fàbrega, Benet  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1821 – Barcelona, 10/des/1897) Pintor. Deixeble de Carlos Luis de Rivera, va rebre la formació de l'escola natzarena. El 1858 es traslladà a París, on conegué l'obra de David i confirmà aquell esperit clàssic característic de la seva pintura (La translació del cos de sant Francesc). Cronològicament, és un dels primers pintors catalans dits d'història. Cap al 1870 tornà a Barcelona i pintà, quasi exclussivament, quadres de temes religiosos, històrics i retrats, modalitat que conreà amb encert (La senyora Anita). La majoria de les seves obres són concebudes com a grans composicions murals classicistes, en les quals domina una paleta de grisos i blancs que accentuen el dibuix.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercadé i Farrés, Jordi  (Barcelona, 21/des/1923 - 24/jul/2005)  Pintor. Fill de Jaume Mercadé. Inicià la seva activitat de molt jove influït per l'expressionisme i després pel cubisme. Després d'una llarga estada a París, en plena eufòria abstracta, treballà un informalisme gromètric i colorístic. El 1948, es presentà amb dues obres abstractes al I Saló d'Octubre, del qual fou fundador, formà part del grup Taüll i col·laborà a la revista "Algol". Anà a París, becat pel govern francès. Més tard, la seva obra ha evolucionat cap al neorealisme. Signa únicament Jordi.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercadé i Martí, Josep  (Reus, Baix Camp, 1867 – 1902)  Escriptor. Fou poeta remarcable, incorporat a laInici página Renaixença catalana al seu període de renovació i consolidació. Les seves composicions han restat esparses.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Mercadé i QueraltMercadé i Queralt, Jaume  (Valls, Alt Camp, 22/jul/1889 – Barcelona, 26/abr/1967)  Pintor i orfebre. Aprengué l'ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l'Acadèmia Galí. Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes (1916) i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l'Escola d'Arts i Oficis de la Mancomunitat. La seva obra d'orfebre, decisiva per a la renovació d'aquest art, li valgué diploma d'honor i medalla d'argent a l'Exposition des Arts Décoratifs de París (1924), gran premi i medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929), medalla d'or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana. La seva pintura el situa, en grau encara major, entre els millors artistes del seu país. Un dels seus quadres més famosos, El Zeppelin, obtingué un important premi al concurs "Barcelona Vista pels seus Artistes". Entre altres distincions obtingué el Gran Premi Juan Gris (1957), medalla de bronze de pintura a la biennal... Segueix... 

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercadé i Queralt, Pau  (Valls, Alt Camp, 1892 - 1970)  Pintor. Germà de Jaume. Estudià a l'Escola d'Art. Ha obtingut diversos premis, entre ells el Jaume Huguet vallenc. Estudià precisament la figura del pintor quatrecentista esmentat, i aportà les proves de la seva naixença a la capital de l'Alt Camp.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader  (País Valencià, s XIII - )  Llinatge de ciutadans, i, després, de cavallers i nobles establert arran de la conquesta del País Valencià. El primer fou Jordi Mercader.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mercader  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)  Antic sector, situat a l'est del nucli urbà, entre les línies de ferrocarril de la RENFE i dels Ferrocarrils Catalans, prop del barri de l'Almeda. Li donà nom la torre o palau Mercader, antiga residència dels comtes de Bell-lloc, seu de la fundació Bell-lloc-Pozzali, actualmentInici página patrimoni de l'ajuntament de Cornellà. El palau i el parc -d'unes 11 ha- han estat oberts al públic el 1975.

25 EUROPA - BIOGRAFIA

Mercader, Caritat (Caritat del Río i Hernández)  (Santiago de Cuba, Cuba, 29/mar/1892 - París, França, 1975)  Activista comunista. Resident des dels 6 anys a Barcelona. El 1925 se separà del marit i amb els 5 fills es traslladà a França, on s'afilià al partit socialista. En esclatar la guerra civil tornà a Catalunya, ingressà al PSUC i participà activament en la contesa. Exiliada el 1939, entrà en contacte amb el serveis secrets soviètics i intervingué en la preparació de l'assassinat de Trotski, que dugué a terme el seu fill Ramon Mercader.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader, Cristòfol  (València, s XVII)  Frare franciscà. Pertanyia a la noble família del seu cognom. Fou cronista de l'orde. Sobresortí com a orador sagrat. Fou nomenat predicador reial. És autor d'una crònica general del seu orde i de diversos escrits religiosos.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader, Eduard  (Catalunya, s XIX – s XX)  Compositor de sardanes. Tocà a la cobla Principal de la Bisbal. Entre les seves composicions sobresurten les titulades Compassiva, Viola doble i Rosaura.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader, Galceran  (Catalunya, s XV)  Cavaller. El 1451 fou governador de l'illa de Sardenya. El seu període de governació resultà, per excepció, bastant tranquil.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mercader, grau  (Bigues i Riells / Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental)  Pas que guanya els cingles de Bertí damunt Puiggraciós, als límits dels dos termes, comunicació tradicional del pla de la Garga i del Moianès amb Granollers.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMercader, Guillem  (País Valencià, s XIII – 1328)  Senyor del castell de Bellreguard (1284). Fill de Pere Mercader (mort el 1278) i pare de Berenguer Mercader i Carròs.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader, Guillem  (Catalunya, s XV)  Escriptor. És autor de poesies de caràcter religiós. El 1486 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader, Jordi  (Catalunya, s XIII – País Valencià, 1278)  Noble. Primer membre del llinatge. S'establí al País Valencià arran de la seva conquesta. Fou pare de Pere Mercader.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader, Llorenç  (Catalunya, s XIX)  Actor. Assolí una bona anomenada als primers temps del teatre català de la Renaixença.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria MercaderMercader, Maria  (Barcelona, 6/mar/1918 - Roma, Itàlia, 26/gen/2011)  Actriu del teatre i del cinema (Maria Mercader i Forcada). Iniciada al cinema el 1936 amb Molinos de viento, de R. Pi, la seva carrera està vinculada a partir del 1939 amb Itàlia. Unida sentimentalment a Vittorio de Sica, col·laborà en alguns dels seus films, cal destacar especialment Un garibaldino al convento (1941) i La puerta del cielo (1946). Retirada el 1951, el 1986 va reaparèixer, a Barcelona, en el muntatge teatral Savannah Bay, de M. Duras. El 1980 publicà el llibre de memòries Mi vida con Vittorio de Sica.

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mercader, marquesat de  (País Valencià Títol atorgat el 1719 per l'emperador Carles VI al noble valencià Josep de Mercader i Torán, president de la cambra de Nàpols. Continua en la mateixa família.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMercader, Matias  (País Valencià, s XV)  Eclesiàstic. Fou ardiaca del capítol de València. El 1478 formà part de l'ambaixada tramesa a Gènova per Joan II, per tal de garantir que els genovesos no ajudessin el gran rebel de Sardenya, marquès d'Oristany.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader, Pere  (País Valencià, s XIII – 1278)  Comandant de mar. Fill de Jordi Mercader. Assistí a les corts de Barcelona (1251) i a la presa de Múrcia. Fou pare de Guillem Mercader.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i Andreu, Pere  (l'Escala, Alt Empordà, 27/oct/1885 - Cassà de la Selva, Gironès, 15/jul/1969)  Compositor, també conegut pel pseudònim Joan Calders. Com a intèrpret a destacat a la cobla La Selvatana, de Cassà de la Selva. En la seva producció de sardanes figuren entre les més notables les titulades Esperança, Cant a la Selva, La flor de la muntanya i Una joguina.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Carròs, Baltasar  (País Valencià, s XVI)  Cavaller de Sant Jaume. Fill de Gaspar Mercader i Mercader i germà de Gaspar Mercader i Carròs i de Miquel Mercader i de Cervelló. Fou el pare de Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Carròs, Berenguer  (València, s XIV – 1378)  Fill de Guillem Mercader. Fou jurat de València (1364), doctor en lleis i conseller de Pere III. Avi de Berenguer Mercader i de Fenollet.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Carròs, Gaspar  (València, 1568 – 1631)  Poeta. Pertanyé a l'Acadèmia dels Nocturns (1591) amb el sobrenom de Relámpago i en presidí a casa seva (1593) algunes sessions. Autor de la novel·la pastoral El Prado de Valencia (1600), que inclou gran nombre de poesies d'ell mateix i d'altres poetes comInici página ara Guillem de Castro, Gaspar Aguilar, Carles Boïl, etc.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Carròs de Vilaragut, Gastó  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Cavaller de Montesa. Fill de Baltasar Mercader i Carròs. Posà plet, i el guanyà, a la seva cosina-germana Anna Mercader i de Melo, i fou el tercer comte de Bunyol. Es casà amb una filla de Guerau de Cervelló i foren pares de Gaspar Mercader i de Cervelló.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i de Belloch, Enric de  (Mataró, Maresme, 1832 - Barcelona ?, 1903)  Apicultor. Germà de Joaquim. Fundà i dirigí una societat per fomentar l'agricultura. Fundà també una revista que li serví de portaveu. Traduí l'obra de Layens i Bourniers sobre la cria d'abelles.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i de Belloch, Joaquim de  (Mataró, Maresme, 1824 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1904)  Arqueòleg. Descendent de Ramon de Bell-lloc i de Macip. El 1871 li fou revalidat el títol comtal de Bell-lloc, del qual fou el segon titular. Membre de diverses entitats (Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, Societat Arqueològica de Tarragona i Acadèmia de Belles Arts de Bèlgica), publicà diversos treballs arqueològics, entre els quals destaquen Historia de las capillas... que hoy existen en el castillo de Belloch del Vallés (1870) i Historia de la capilla de los Santos Apóstoles Pedro y Pablo que hoy existe en el castillo de Belloch (1876).

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Blanes, Baltasar  (País Valencià, s XV – 1534)  Fill de Pere Mercader i Mercader, i germà de Joan. Iniciador de la línia secundària de Xest. Fou tercer baró de Xest i cavallerís de Carles I. El seu nét fou Cristòfor Mercader i Vidal.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMercader i de Blanes, Joan  (País Valencià, s XV – 1524)  Baró de Bunyol. Fill de Pere Mercader i Mercader i germà de Baltasar. Inicià la línia principal de Bunyol, per heretar del seu pare la baronia de Bunyol i les senyories de Setaigües, Iàtova, Macastre, Alboraig i Mirabonell. Fou l'avi de Gaspar Mercader i Mercader.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Calataiud, Lluís  (País Valencià, s XVII - v 1709)  Vuitè baró de Xest. Fill i successor de Lluís Mercader i de Montpalau i germà de Manuel. Fou besavi de Josep Mercader i Onofrio.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Calataiud, Manuel  (País Valencià, s XVII – s XVIII)  Marquès de la Vega (1707). Mestre de l'orde de Montesa i partidari de Carles d'Àustria durant la guerra de Successió. En caure València passà a Barcelona. Fou marquès de la Vega de València (1707), i regent per València al Consell d'Aragó. L'arquebisbe de Toledo, borbònic, el desposseí de les seves dignitats (1708).

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Centelles, Laudomi  (País Valencià, 1592 – 1654)  Segon comte de Bunyol. Fill de Gaspar Mercader i Carròs. Fou un famós corredor de boux. A la seva mort només deixà una néta, Anna Mercader i de Melo.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Cervelló, Gaspar  (València, 1656 – 1686)  Escriptor i poeta. Fill de Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut i de la filla de Guerau de Cervelló. Era comte de Bunyol i Cervelló, i tenia diversos títols baronials. Publicà un Retrato político del señor rey don Alfonso el VIII (1679), del qual existeixen vuit edicions. Manà que les seves obres inèdites fossin cremades. Se n'han conservat tanmateix algunes, escrites per al teatre. Fou el pare de Miquela Mercader i de Palafox.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMercader i de Cervelló, Miquel  (País Valencià, s XVI - s XVII)  Cinquè baró d'Orpesa. Fill de Gaspar Mercader i Mercader, i pare de Guerau de Cervelló.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Fenollet, Berenguer  (País Valencià, s XIV – 1420)  Camarlenc o cambrer major del rei Martí I. Nét de Berenguer Mercader i Carròs. Pare del notari i jurista Joan Mercader i Gomis.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Melo, Anna  (País Valencià, s XVII)  Muller de Felip de Cardona, marquès de Guadalest. Intentà succeir al seu avi, Laudomi Mercader i de Centelles, en el comtat de Bunyol, però li posà plet, i el guanyà, un cosí-germà del dit seu avi, Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Montpalau, Lluís  (País Valencià, s XVII - v 1662)  Nét de Cristòfor Mercader i Vidal i de Francesca Vives i Ferrer. Fou el setè baró de Xest i de Montitxelvo i senyor de Micrent, Rafalet, la Granja de Poçalet i Urrea. Fou el pare de Manuel i de Lluís Mercader i de Calataiud.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Palafox, Miquela  (País Valencià, s XVII)  Muller d'Eiximèn Milà d'Aragó, marquès d'Albaida. Filla de Gaspar Mercader i de Cervelló. Fou la sisena comtessa de Bunyol, i la darrera Mercader de la línia principal de Bunyol.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i de Zufía, Arnau de  (Barcelona, 1852 – 29/jul/1932)  Meteoròleg i museògraf. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch i germà de Francesc Xavier i de Pere. Es casà amb Paulina Pozzali. Fou el segon comte de Bell-lloc i diputat provincial. El 1899 finançà i fundà l'observatori meteorològic Belloch, a les muntanyes del Far (Llinars del Vallès), i amb el seu amic i col·laborador, Antoni Llorens i Clariana, publicà, a partir del 1901, unes Hojas Meteorológicas d'aparició mensual, primer publicació catalana sobre meteorologia. Acabà cedint el material del seu observatori a la Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica. Del 1924 al 1930Inici página presidí la Junta de Museus de Barcelona, des d'on impulsà l'adquisició de les pintures romàniques de les esglésies del nord del Principat, que ara són al Museu Nacional d'Art de Catalunya, enriquit també amb retaules gòtics, com el cèlebre de Jaume Huguet. També adquirí per a la Junta col·leccions valuoses, com la d'ex-libris, de J. Triadó, la de monedes antigues de R. Bosch i Alsina, etc.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i de Zufía, Francesc Xavier de  (Barcelona, 1861 – 1932)  Primer vescomte de Bell-lloc (1924). Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch i germà d'Arnau i de Pere. Militar, fou general de divisió, governador militar de Sevilla (1925) i inspector general de cavalleria, a Barcelona (1927).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i de Zufía, Pere de  (Barcelona, 1857 – 1928)  Marí. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch i de Paulina Pozzali, i germà d'Arnau i de Francesc Xavier. Fou almirall i capità general del departament de Cadis fins al 1927.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i del Rio, Ramon  (Barcelona, 7/feb/1914 - l'Havana, Cuba, 19/oct/1978)  Activista i agent estalinista. Fill de Caritat Mercader. Participà en la guerra civil espanyola i exiliat a Rússia, fou reclutat pels serveis secrets soviètics. Fent-se anomenar Jacques Mornard es guanyà la confiança de Lev Trotski, el qual assassinà a Mèxic el 20/ago/1940. Després de 20 anys de presó, fou alliberat i visqué a l'URSS, on fou condecorat amb l'Estrella d'Or, i després anà a Cuba.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Escolano, Lluís  (Morvedre, Camp de Morvedre, 1444 - Bunyol, Foia de Bunyol, 9/jun/1516)  Eclesiàstic i conseller reial. Doctor en dret per Salamanca, el 1468 es féu cartoixà a Valldecrist, en la qual exercí de mestre de novicis i procurador. Fou prior a Portaceli (1488) i a Valldecrist (1489), i visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes. Ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d'Alexandre VIInici página per encàrrec de Ferran II, el qual el nomenà (1504) conseller i confessor seu. Nomenat prior d'Escaladei, no hi residí mai a causa de les constants missions reials, i aixó motivà la censura del capítol general de l'orde. Ferran II aconseguí el seu nomenament com a bisbe de Tortosa (1513-16) i inquisidor general d'Aragó i de Navarra (1513-16). El seu cos incorrupte es conserva a Valldecrist, a la capella de Santa Magdalena, que ell havia fet edificar.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Gomis, Joan  (País Valencià, s XIV – 1429)  Notari i jurista. Fill de Berenguer Mercader i de Fenollet, i pare de Berenguer Mercader i Miró.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Mercader, Gaspar  (País Valencià, s XVI – València, 1603)  Baró de Bunyol. Nét de Joan Mercader i de Blanes. Fou conseller de Felip II i de Felip III i batlle general de València. Contragué segon matrimoni amb Laura de Cervelló i Llançol de Romaní, quarta baronessa d'Orpesa, i foren pares de Miquel Mercader i de Cervelló. Fills del seu primer matrimoni foren Gaspar i Baltasar Mercader i Carròs.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Mercader, Honorat Berenguer  (País Valencià, s XV – s XVI)  Conseller de Joan II. Fill de Berenguer Mercader i Miró i d'Elisabet Mercader i Sabata. Fou batlle general de València. Tingué grans conflictes amb els jurats valencians, el 1483, quan tractà d'imposar-los les limitacions que havia disposat el rei Ferran II. A la seva mort, sense fills, fou succeït pel seu germà Pere.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Mercader, Pere  (País Valencià, s XV – 1520)  Fill de Berenguer Mercader i Miró i d'Elisabet Mercader i Sabata, i germà d'Honorat Berenguer. Heretà Xestalcamp del seu pare i Bunyol del seu germà. Fou coper major de Joan II i cambrer de Ferran II. Els seus fills formaren les dues línies del llinatge: Joan Mercader i de Blanes inicià la línia principal de Bunyol, i Baltasar Mercader i de Blanes la línia secundària deInici página Xest.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i Miret, Jaume  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1914 - Barcelona, 31/des/2009)  Dibuixant i orfebre. Residí a Barcelona, on estudià a l'Escola Massana. Treballà per a l'orfebre Ramon Sunyer. Fou professor de l'Escola Tècnica d'Oficis d'Art. Ha obtingut premis importants.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Miró, Berenguer  (València, s XV – 1471)  Alt funcionari reial. Fou senyor de les baronies de Bunyol i Xest, cambrer i ambaixador a Castella d'Alfons el Magnànim, conseller de l'infant Joan (futur Joan II) i governador general de València diverses vegades. A Itàlia fou ambaixador a Milà (1438) i Florència (1439), davant la cort pontifícia. Fou nomenat alcalde de València, ciutat on reuní els seus darrers anys una tertúlia literària, de la qual dóna notícia J. Roís de Corella a Parlament en casa de Berenguer de Mercader.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i Moragues, Magí  (Barcelona, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Comerciant i polític. Col·laborà amb Narcís Feliu de la Penya en la Junta Econòmica de Barcelona (1692). Fou conseller tercer el 1694 i el 1697 i, pel fet d'oposar-se al virrei, comte de Corzana, fou inhabilitat pel Consell d'Aragó per ocupar càrrecs públics (1700). Membre de la Junta de Braços de Barcelona (1713), participà en la defensa de Barcelona el 1714.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Onofrio, Josep  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Besnét de Lluís Mercader i de Calataiud. Fou marquès de la Vega, baró de Xest i de Montitxelvo. El 1799 es casà amb Ignàsia Roca i de Castellví, cinquena marquesa de Malferit, gran d'Espanya, novena comtessa de Bunyol, baronessa d'Alcàsser, senyora d'Aielo i Cairent. Els darrers representants d'aquesta línia secundària de Xest son llurs rebesnétes la marquesa de Malferit i de la Vega de València i la marquesa de Mercader.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMercader i Riba, Joan  (Igualada, Anoia, 1917 – 1989)  Historiador. Membre de l'Escola d'Història Moderna del Consell Superior d'Investigacions Científiques, fundà el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i en fou el secretari general, d'ençà del 1947. Especialista en història catalana i hispànica dels s XIX i XX, de la seva obra destaquen La ideologia dels catalans de 1808 (1952), La Ciutat d'Igualada (1953), Els Capitans generals (1957), Felip V i Catalunya (1968), José Bonaparte, rey de España, 1808-1813 (1971), Catalunya i l'Imperi napoleònic (1978), Catalunya napoleònica (1982) i Estructura del estado Español Bonapartista (1984).

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Sabata, Elisabet  (País Valencià, s XV)  Muller del seu parent Berenguer Mercader i Miró. Foren pares d'Honorat Berenguer i Pere Mercader i Mercader.

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i Sacanella, Eduard  (Catalunya, s XIX - s XX)  Arquitecte. Formà part de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president del 1903 al 1905. Va fer treballs de restauració a les esglésies barcelonines de Sant Francesc i de Sant Pere de les Puelles.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Vidal, Cristòfor  (País Valencià, s XVI – 1612)  Cinquè baró de Xest. Nét de Baltasar Mercader i de Blanes. Es casà amb Francesca Vives i Ferrer, baronessa de Montitxelvo, i foren avis de Lluís de Mercader i de Montpalau.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercadera  (Peralada, Alt Empordà, s XIII - d 1325)  Personatge. Ha esdevingut famós per l'esment que en fa Muntaner a la seva Crònica. Era una dona que tenia una botiga de merceria a Peralada. Durant el setge de la vila per les forces franceses de Felip III l'Ardit, el 1285, ferí i féu presoner un cavaller francès, en una lluitaInici página singular que el cronista explica amb detall al capítol 124 de la seva obra. Na Mercadera vivia encara el 1325.

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mercant i Melis, Jaume  (Capdepera, Mallorca Oriental, 25/set/1908 - Palma de Mallorca, 26/abr/1999)  Pintor. Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal. Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa (1949), al Cercle de Belles Arts (1951), a Puigpunyent (1959), a la Sala Pelaires, etc. Ha fet paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d'una elaborada realització.

74 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Mercantil Valenciano, El  (València, 1/abr/1872 - 28/mar/1939)  Diari liberal en castellà. Defensà els ideals republicans. Òrgan del partit democrataprogressista en el període 1882-88, esdevingué després seguidor de Salmerón. Va nèixer com a continuació del "Diario Mercantil de Valencia" i fou dirigit en els primers temps per Pelegrí Garcia i Vicent Dualde. Els seus lectors foren de la classe mitjana i assolí una gran popularitat durant la dictadura de Primo de Rivera, de la qual es manifestà contrari. Publicà una pàgina setmanal en català, titulada "País Valencià", redactada per Eduard Buïl. En iniciar-se la guerra civil deixà de sortir durant uns quants mesos i reaparegué el nov/1936, en arribar el govern de la República a València. Llavors fou òrgan del partit Izquierda Republicana. Després de la guerra civil foren incautats els seus tallers i s'hi va imprimir "Avance", "Levante" i "Jornada".

75 ILLES BALEARS - EMPRESA

Mercapalma (Mercat Central d'Abasts de Palma SA)  (Palma de Mallorca, 1973 - )  Empresa. Constituïda per a la creació d'un mercat central amb un capital inicial de 112 milions i mig de ptes amb la participació de l'ajuntament de Palma (51%), de l'empresa estatal Mercasa (26%) i de capital privat, sense la participació directa dels agricultors, cooperatives o germandats de llauradors. Les instal·lacions foren inaugurades el 1973, alhora que era suprimit l'antic mercat de sa Porta. Han sorgit dificultats motivades pel descontentament inicial dels agricultors locals i per tensions entre els organismes oficials que hi participen.Inici página Mercapalma (en castellà)

76 CATALUNYA - EMPRESA

Logo del Mercat de Flor i Planta Ornamental de CatalunyaMercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya  (Vilassar de Mar, Maresme, 1983 - )  Llotja on es concentren i comercialitzen les flors i plantes ornamentals produïdes al Maresme, a tot Catalunya i a la resta de l'estat espanyol, com també una quantitat important de provinents de l'exterior. Actua amb la forma jurídica de Societat Agrària de Transformació. És integrada per més de 400 socis i més de 4.000 compradors, i aglutina tota mena d'empreses relacionades amb el món de l'horticultura i la floricultura. El sector s'inicià el 1925 quan foren importades les primeres plantes italianes de clavell. La primera gran expansió del sector tingué lloc cap als anys 1960, quan la flor del Maresme ascendí amb força en els mercats europeus. La seva creació respon al desig de...  Segueix... 

77 CATALUNYA - EMPRESA

Mercat de Futurs Financers de Barcelona (MEFF)  (Barcelona, 1990 - )  Organisme financer. Realitza contractacions de compravenda a termini de títols de deute de l'estat i només és obert a les grans entitats financeres o industrials. L'objecte es reduir el risc sobre les variacions del tipus d'interès d'aquests actius per part dels seus tenidors. També s'ha ampliat a noves contractacions en dòlars EUA per cobrir els riscs de canvi.

78 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Mercat de Futurs, de Cítrics i Mercaderies de València  (València, set/1995 - )  Mercat on hom negocia de manera normalizada contractes de futurs sobre la producció de cítrics, inicialment taronges i llimones, i posteriorment mandarines. Fou posat en funcionament amb l'objectiu de donar als productors un marc estable, reduint els riscs de les conjuntures de preus i de tipus de canvi.

79 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaMercat de les Flors  (Barcelona, 1983 - )  Centre d'arts escèniques. Creat per l'ajuntament de Barcelona i situat al Palau d'Agricultura de la ciutat. Adaptat de forma provisional (1983) per a l'escenificació de Carmen de Peter Brook, fou rehabilitat i inaugurat com a teatre estable el 1985. Es format per dues sales (Maria Aurèlia Capmany i Ovidi Montllor), que acullen espectacles de dansa, teatre i música. En un conveni del 1989 l'ajuntament cedí un espai al Teatre Lliure perquè hi ubiqués la seva seu. El 1997 començaren les obres per instal·lar-hi el nou Institut del Teatre, que completà el conjunt anomenat la Ciutat del Teatre. Mercat de les Flors

80 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Mercavalència (Mercat Central d'Abasts de València SA)  (València, 1975 - )  Empresa. Constituïda per a la creació d'un mercat central amb la participació de l'empresa estatal Mercasa, del ministeri de comerç, de l'ajuntament de la ciutat i d'actuals majoristes i minoristes de l'àrea. Les instal·lacions se situen al sud de la ciutat, a la vora dreta del nou llit del Túria, sobre terrenys agrícoles (arrossar i horta), cosa que motivà forta oposició dels camperols afectats per l'expropiació. Hom ha criticat aquesta solució d'abast, puix que es preveu un net predomini de l'oferta alhora que l'emplaçament perifèric no afavoreix els petits botiguers. Mercavalència (en castellà)

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mercè, balneari de la  (Capmany, Alt Empordà Hotel i antic balneari, vora el Llobregat d'Empordà, a la carretera de Barcelona a Perpinyà. Les aigües de les fonts de la Mercè, Sant Rafael i Sant Joan, contenen àcid sulfhídric, sulfur sòdic i silicat sòdic i són indicades per a les afeccions de les vies respiratòries.

123 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mercè, convent de la  (Montblanc, Conca de BarberàVeure> Miracle, el.

82 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaMercè, la  (Barcelona, 2/ago/1218)  Advocació mariana. Patrona de la ciutat, nomenada el 1837 pel consell de la ciutat arran d'una plaga de llagostes. Tanmateix, ja el 1249 hi existia un temple que li era dedicat i que fou construït com a conseqüència d'una pretesa aparició de la Mare de Déu el 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i Jaume I i manant-los la creació d'una orde per a redimir captius.

83 CATALUNYA - ART

Mercè, la  (Barcelona, 1249)  Temple, situat al carrer Ample, acabat el 1267, reformat als s XIV i XV i gairebé completament renovat el 1775 per Josep Mas. Consta de 3 naus amb 4 capelles laterals a cada banda, un creuer i cimbori amb cúpula. En aquest temple barroc, hi foren fetes nombroses reconstruccions i modificacions als s XIX i XX, i el 1936 foren destruïts els seus interessants altars. L'altar major, també modificat posteriorment, és de Vicenç Marzo (1794), i s'hi venera una bellíssima Verge del s XIV, atribuida a Pere Moragues. A partir del 1846 les dependències conventuals de la primera meitat del s XVII, foren ocupades per la capitania general i foren molt reformades; tan sols el claustre, de planta quadrada, conserva l'estructura primitiva.

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mercè, orde de la  (Barcelona, 1235 - )  Orde religiós i militar. Fundat per sant Pere Nolasc, il·luminat per una visió de la Verge, que li encarregà la missió de redimir cristians captius dels musulmans. Nolasc i un grup de laics reberen el canonicat del bisbe Berenguer de Palou i la condició militar del rei Jaume I, i posteriorment aprovat pel papa Honori III. Inicialment fou anomenat de Santa Eulàlia, però poc abans de morir Pere Nolasc (1249), va rebre el nom d'orde de santa Maria de la Mercè. D'orde laicomilitar, l'any 1317 va convertir-se en orde clerical. Sant Ramon de Penyafort en va escriure la regla, que fou confirmada per Gregori IX de 17/gen/1325. Tingué noves constitucions i s'assimilà als ordes mendicants, segons consta en la butlla Aeternus Aeterni de Benet XIII. Al principi del s XIX experimentà una forta decadència, i fou restaurada al final del segle. Modernament els mercedaris es dediquen a l'ensenyament, als presoners i a les missions. El 1265 es va crear una branca femenina de l'orde, que s'extingí, però fou restaurada el 1870. Té cases a Espanya, Itàlia, l'Argentina, Xile, el Perú i l'Equador.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMercè i de Fondevila, Aleix  (Lleida, 5/gen/1805 – 1871)  Músic. Format a l'escolania de la catedral de Lleida, fou organista de l'església de Sant Joan d'aquesta ciutat. El 1828 anà a Madrid, on fou ordenat sacerdot. Perdé les oposicions a mestre de capella de la Real Capilla de Madrid -que guanyà Francesc Andreví-. Ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Lleida (1832-71), i escriví unes quatre-centes obres religioses, entre les quals destaca un Miserere. Publicà la revista musical "La Lira Sacro Hispana".

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercè i de Fondevila, Antoni  (Lleida, v 1810 - Catalunya, 1876)  Compositor. Germà d'Aleix. Autor d'una Missa per a gran orquestra, d'un Stabat Mater, d'una Salve i d'altres peces religioses d'un estil influït per l'òpera italiana, que assoliren una gran difusió. També escriví peces per a piano. El 1865 inicià la "Biblioteca Musical Religiosa", col·lecció on edità diverses obres seves.

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Mercè i Santaló, Pere  (Elna, Rosselló, s XVIII - s XIX)  Escriptor. El 1806 publicà la seva traducció Los set Salms penitencials en versos catalans segons lo sentit literal.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercè i Sendra, Francesc  (Lleida, 1889 – 1918)  Pintor i dibuixant humorístic. Deixà els estudis de medicina. Col·laborà a les revistes locals "Lo Gat del Famades" i "La Poticràcia". Anà a París (1913) amb Miquel Viladrich i hi treballà amb el pintor mexicà Diego Rivera i féu amistat amb Picasso. De retorn (1916),Inici página dibuixà a l'estudi de Xaudaró a Barcelona. Morí tuberculós.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu Mercé i VarelaMercé i Varela, Andreu  (Barcelona, 1918 - 30/gen/2011)  Periodista i advocat. Cronista esportiu de premsa ("El Matí", "La Vanguardia", "Tele/exprés", etc) i corresponsal ("L'Equipe", "Tribunne de Lausanne", "Sports Illustrated", "Life", "ABC", i de l'agència United Press International), ha centrat la seva activitat en la literatura esportiva. És autor de més de deu llibres, altament especialitzats i d'un gran nivell tècnic, sobre l'olimpisme i l'esport en general (Olimpiada 1976, 1976, etc), i ha dirigit també l'Enciclopèdia Mundial del Futbol. Així mateix ha participat en diverses comissions, entre les quals hom pot destacar la Comissió de Premsa del CDI. Fou cap de premsa, a Barcelona, en els campionats mundials de Futbol (1982), i membre de l'associació internacional, amb seu a Mònaco, Esports contra violència.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercer, Mateu  (València ?, s XIV – Castella, v 1360)  Diplomàtic i marí. Vicealmirall (des del 1343) de l'armada reial. L'any 1342 acudí a Barcelona a defensar el port, i després anà a Gibraltar a ajudar els castellans. Com a cap de les forces catalanes participà en la presa d'Algesires (1344). Intervingué en les negociacions matrimonials de Pere III i Elionor de Sicília. Com a vicealmirall participà en la batalla de Llucmajor (1349), on fou derrotat Jaume III de Mallorca. Anà a l'expedició de Sardenya (1353) sota les ordres de l'almirall Bernat de Cabrera i participà en la conquesta definitiva de l'Alguer (1354). En recompensa rebé el càrrec de majordom reial i la baronia d'Olocau. El 1360 comandava unes galeres en defensa del rei de Tremissèn, aliat de Pere el Cerimoniós. Capturat per naus castellanes, fou executat per ordre de Pere el Cruel.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercoral  (França, s IX - Catalunya ?, s IX)  Segon abat de Sant Esteve de Banyoles (822-a840). Nomenat no pas pel bisbe de Girona, seu a la qual pertanyia el monestir, sinó per l'arquebisbe Nebridi de Narbona. Aquest lligam potser podria explicar que el 899, a precs de l'arquebisbe Arnust, el rei Carles elInici página Simple annexés Banyoles a Narbona.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merdançol, el  (Berguedà Veure> Margançol, el (riu, afluent del Llobregat).

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merdàs, riu  (Ripollès Riu de la comarca, subafluent del Ter a través del Freser. Neix al coll de Merolla (1.040 m alt) amb el nom de torrent de Merolla, segueix un curs oest-est i dibuixa l'àmplia vall de Gombrén; pren després la direcció sud-est, passa per Sant Llorenç d'Armàncies i conflueix amb el Freser, a Can Noguera, aigua avall de Campdevànol. L'afluent principal és la riera de Garfull.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mereia  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Caseria (o Morea), fins al 1970 del municipi de Sant Salvador de Toló, al peu de la serra de Bonrepòs, a la capçalera del riu de Conques.

95 ANDORRA - GEOGRAFIA

Mereig, bordes de  (Canillo, Andorra)  Petit grup de bordes, en un coster, al vessant meridional del pic de Casamanya.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Merelo i Sayró, Jeroni  (València, 1803 – Madrid, 1850)  Economista i funcionari de duanes. Fill d'un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró. Participà en la revolució del 1820, fet pel qual fou expulsat de la Universitat de València. Estudià economia política a Madrid i hi publicà una Memoria sobre la decadencia de las fábricas de seda (1832), premiada el 1827 per la Societat Econòmica valenciana. Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona (1831-34) i a València (1834-41). Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra (1838) i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia (1839). Diputat des del 1848 i sotsdirector general de duanesInici página (1850), defensà el proteccionisme industrialista. Fou membre de l'Institut Industrial i del...  Segueix... 

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Merenciano i Puchol, Francesc  (Poble Nou del Mar, València, 1885 - València, 22/ago/1958)  Pintor. Fou deixeble de Sorolla, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermenegild Anglada i Camarasa, i on s'establí el 1926. Obtingué bon èxit a França: féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l'Exposició d'Art Espanyol de Bordeus el 1928. Exposà, individualment, a Madrid (1933) i a València i participà en altres exposicions. Influït per l'impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives. Tingué obra a l'antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de Xile. També es dedicà amb fruit a l'ensenyament.

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mergelina i Selva, Joaquim  (Villena, Alt Vinalopó, 1828 – València, 1902)  Polític. Era marquès de Colomer. Fou alcalde de Villena i diputat a corts pels moderats (1861). La Revolució de 1868 el féu decantar cap al conservadorisme i el carlisme. Fou cap del partit carlí valencià.

99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Merialles, pla de  (Castell de Vernet, Conflent Pla del massís del Canigó, a la confluència de les valls de Cadí i de la Llipodera. Hi ha el refugi de Merialles, centre d'una important zona forestal.

100 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Meridià  (Barcelona, 14/gen/1938 - 14/gen/1939)  Setmanari de literatura, art i política. Editat com a tribuna cultural del Front Intel·lectual Antifeixista. Intentà de recollir el prestigi cultural de "Mirador". Dirigit amb Antoni Fuster i Valldeperes, amb Joan Merli com a cap de redacció, tingué diversos redactors, com Manuel Valldeperas, que en els últims números actuà de responsable. Hi col·laboraren la majoria d'escriptors i caricaturistes catalans d'aleshores. Encara que orientat políticament pel PSUC, observa un gran eclecticisme en les col·laboracions.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMerinals, els  (Sabadell, Vallès Occidental Barri residencial obrer, situat a l'oest del centre urbà, prop de can Feu. Sorgí el decenni del 1950 i és format per cases d'un o de dos pisos, sovint d'autoconstrucció, i per blocs d'habitatges. És habitat en bona part per immigrants i l'equipament urbà hi és deficitari.

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Merita  (Camarasa, Noguera)  Despoblat, al sud del terme, a l'esquerra del Segre. Sembla que desaparegué durant la guerra del comte Mateu de Foix contra Joan I el 1396.

103 ANDORRA - GEOGRAFIA

Meritxell  (Canillo, Andorra)  Poble i santuari marià (1.527 m alt) de la parròquia, Situat a l'esquerra de la Valira d'Encamp. Es venera la marededéu de Meritxell, talla romànica policromada de les més antigues del Pirineu (s. XII), patrona d'Andorra. Desaparegué en l'incendi que la nit del 8 al 9/set/1972 destruí el santuari. El 1976 fou inaugurat un temple nou, segons projecte de R. Bofill.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merlant  (Porqueres, Pla de l'Estany Poble, situat al sector nord-occidental del terme, a l'esquerra del torrent de Merlant (o de Rodeja), afluent per l'esquerra del Ser. L'església parroquial depenia de la de Porqueres.

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Merlès  (Berguedà Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Maria de Merlès.

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Merlès, castell de  (Santa Maria de Merlès, Berguedà Antic castell, avui arruïnat. Era en un turó, sobre l'església de Sant Martí de Merlès. El seu terme cavalca sobre els antics comtats d'Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès; la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l'altra, la de Santa Maria, del bisbat d'Urgell i després de Solsona. És esmentat des del 905. Fou infeudat a la família Lluçà. Al final del s XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l'encomanà als castlans de la família de cavallersInici página cognomenada Merlès. Retornà a la baronia de la Portella al final del s XIV.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Merlès, Ramon de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. Encara el 1469, amb Berenguer de Peguera, feia atacs eficaços contra les forces reialistes des del castell de Montfalcó.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merlès, riera de  (Berguedà Afluent esquerrà del Llobregat, formada per diversos barrancs, drena el Lluçanès. Passa per Santa Maria de Merlès i desemboca al Llobregat prop de la colònia Riera, aigua avall de Puig-reig.

109 CATALUNYA - HISTÒRIA

Merlet  (el Palau d'Anglesola, Pla d'Urgell)  Despoblat, a l'est del poble.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Merletti i Quaglia, Alessandro  (Torí, Itàlia, 1860 – Barcelona, 1943)  Fotògraf. Després d'una estada a l'Argentina, s'establí a Barcelona (1889) on restaria per sempre. Exercí de fotògraf professional i s'especialitzà en reportatges gràfics, de manera que cal considerar-lo com un dels pioners del periodisme gràfic a Catalunya. Són molt conegudes, per exemple, les fotografies que obtingué al judici de Ferrer i Guàrdia (1909) i que foren publicades en bona part de la premsa internacional. Treballs seus aparegueren a "Blanco y negro", "La Ilustración Artística", "Daily Mirror", etc. Personatge molt característic pel seu polifacetisme, es dedicà també a la invenció i a la tècnica aplicada.

111 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Merli  (la Pobla de Roda, Ribagorça Poble (1.250 m alt) i antic municipi, disgregat vers el 1966. Es troba a la capçalera de la vall de Vacamorta, al peu de la serra de Jordal (1.553 m alt), al voltant de l'esglésiaInici página parroquial de Sant Antoni.

112 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merlí  (Alguaire, Segrià Santuari (la Mare de Déu de Merlí), als afores de la part alta de la vila, edifici del s XI. La imatge havia estat venerada al veí monestir hospitaler d'Alguaire.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Merlí i Feixes, Ramon  (Cardona, Bages, 1767 – 1838)  Metge. Exercí a l'hospital militar de Figueres, al Rosselló i al Voló, i, després, a Vic. El 1820 fou nomenat vocal de la Junta de Sanitat del Principat, i tingué una actuació destacada a Barcelona durant l'epidèmia de febre groga del 1821. Publicà Arte de desterrar y aniquilar las epidemias... (1815).

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Merli i Pahissa, Joan  (Barcelona, 22/mai/1901 – 11/nov/1995)  Marxant, promotor d'art i editor. Després d'iniciar-se com a editor, en tornar d'un viatge a París, fundà l'Organització Joan Merli, societat que adquirí obres d'art per als seus associats. Impulsà diverses publicacions d'art ("La Mà Trencada", "Quatre Coses", "Les Arts Catalanes" i "Art", i fou assessor artístic de la Generalitat republicana. Publicà 33 pintors catalans (1937). Exiliat a Buenos Aires el 1939, hi fundà l'editorial Poseidón i la revista cultural "Cabalgata" i dirigí la publicació dels exiliats "Catalunya" (1947). Tornà a Barcelona el 1971. Esporàdicament, ha conreat la literatura de creació.

115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Merlo i Piquer, Ismael  (València, 1/set/1918 – Madrid, 10/set/1984)  Actor. Membre d'una nissaga d'actors, debutà al teatre als 15 anys. A partir dels anys 40 alternà la seva dedicació al teatre (especialment amb obres de Mihura i Buero Vallejo), amb el cinema (La caza, 1965) i la televisió.

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merola  (Puig-reig, Berguedà Poble i parròquia (Santa Maria de Merola), al sud del terme, a la dreta de la riera de Merola (afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig travessa l'antic terme de Merola i desemboca al seu col·lector,Inici página aigua amunt de l'Ametlla de Merola). L'església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova (bastida el s XIX vora les restes de l'antiga torre de Merola), dins l'actual terme de Viver. El lloc és esmentat ja el s IX.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Merola, Jeroni  (Balaguer, Noguera, s XVI)  Escriptor. Catedràtic de la Universitat de Barcelona, és autor de l'obra República original sacada del cuerpo humano (1587, 1595), en la qual considera enginyosament el cos humà com a model de la república ben organitzada i fa una defensa de la facultat de medicina.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Merola, Miquel  (Balaguer, Noguera, 1578 - Poblet, Conca de Barberà, 1661)  LV Abat i I quadriennal de Poblet (1623-27). Fou també abat d'Escarp i visitador general de la congregació. Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d'Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia. No reeixí en els seus esforços per a constituit-se abat perpetu del monestir. Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l'orde a Catalunya. El seu predecessor fou Simó Trilla.

119 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMerolla  (Gombrèn, Ripollès Antic terme, estès a banda i banda del coll de Merolla (1.110 m alt), entre la serra de Mogrony i la de Moreu (al nord) i la de Sant Marc (al sud), a la divisòria d'aigües de les valls de l'Arija i de Gombrèn; és una via de comunicacions entre el Ripollès i el Berguedà, i hi passa la carretera de Campdevànol a Guardiola de Berguedà, per la Pobla de Lillet, que recorre la conca alta del Llobregat. Hi havia hagut les esglésies de Sant Serní de Merolla i de Sant Miquel del Coll de Merolla.

120 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merolla de Miralles  (Cercs, Berguedà Masia i antic terme, a la dreta del Llobregat, entre la serra de Blancafort i el riu Dometge.

121 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Merton, Thomas James  (Prada, Conflent, 1915 – Bangkok, Tailàndia, 1968)  Escriptor trapenc nord-americà. Destacat exponent de la pau i justícia mundials, propagà les seves idees en nombroses obres. Morí electrocutat, d'accident, mentre assistia a una conferència mundial organitzada per ell mateix.

Anar a:    Mer ]    [ Mercade ]    [ Mercader i C ]    [ Mercader i M ]    [ Merce ]    [ Merl ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -