A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Min ]    [ Minguez, J ]    [ Miquel, G ]    [ Miquel i P ]    [ Mir i E ]    [ Mira i B ]

El poble que n'esclavitza un altre forja les seves pròpies cadenes. (Karl Marx)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mina, la  (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)  Barri, situat, a la dreta del Besòs, entre el barri de la Catalana i el terme de Barcelona. Enclavat dins el gran parc projectat en el pla Cerdà i qualificat de zona verda en el pla comarcal del 1953, el 1960 tenia 3.266 h i constava de casetes de planta baixa i d'algunes barraques. El Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona hi promogué, el 1969, la construcció de blocs d'habitatges (uns 400 habitatges) destinats preferentment als barraquistes barcelonins. El mateix PMH fou encarregat, el 1971, de gestionar l'edificació de 2.152 nous habitatges amb la mateixa finalitat, i acollí barraquistes procedents del Camp de la Bota, de Cantunis i de la Perona. Els equipaments urbans hi són deficients i, malgrat ésser el sector més poblat del terme (més del 40% de la població del municipi), no té els serveis municipals mínims. El 1959 la comissió d'urbanisme aprovà el pla parcial industrial de la Mina i hom hi instal·là algunes fàbriques. Té associació de veïns.

2 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaMinerva, Col·lecció  (Catalunya, 1915 – 1922)  Col·lecció popular dels coneixements indispensables. Publicada pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, i dirigida per Eugeni d'Ors. Hi col·laboraren els millors especialistes catalans i publicà també resums d'obres clàssiques d'autors estrangers. Hi foren editats uns cinquanta títols i és el primer intent reeixit a la Catalunya noucentista d'una mena d'enciclopèdia popular en volums breus i monogràfics.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mingot, Teodosi  (País Valencià, 1551 – 1590)  Pintor. Fou deixeble de Ribalta. Completà la seva formació a Itàlia, amb Carducci. De tornada al país col·laborà amb Jeroni Cabrera. Treballà per a la cort espanyola.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mingot i Valls, Marià  (Alacant, s XIX – 1890)  Escriptor. És autor d'un llibre poètic titulat El romancero de la Santa Faz (1879), l'apèndix de la qual conté anotacions històriques d'interès.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antonio Mingote BarrachinaMingote Barrachina, Antonio  (Sitges, Garraf, 17/gen/1919 - Madrid, 3/abr/2012)  Dibuixant humorístic. Comandant d'infanteria. Establert a Madrid. Assidu col·laborador de publicacions periodístiques, fou director de la revista humorística "Don José". Fou el màxim representant de l'humor castellà i burgès de la postguerra, amb un cert inconformisme conjuntural. Entre els seus llibres d'humor gràfic cal esmentar Historia de la gente, Historia de Madrid, El Mus, Arturo y Pepe, Hombre solo, Las palmeras de cartón (1951), Historia del traje (1963), Este señor de negro (1975), Al cielo iremos los de siempre (1985) o Conciencias naturales (1996). Ha escrit per al teatre i la televisió i és autor de curt metratges i de guions de cinema. Fou membre de la Real Academia Española des del 1987.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minguell, Manuel  (Catalunya, s XIX)  Compositor i musicòleg. La seva obra més coneguda és la Simfonia Adonis, composta el 1863.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMinguell i Gasull, Ramon  (Reus, Baix Camp, 1870 - Catalunya, s XX)  Eclesiàstic. Es doctorà en teologia al seminari de València (1895). Fou professor dels instituts de Lleida i de Reus. Destacà com a orador sagrat. Publicà diversos llibres de caràcter religiós.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minguell i Miret, Jaume  (Tàrrega, Urgell, 1922 - 1991)  Pintor i dibuixant. Fou deixeble d'Àngel Oliveras i Guart. Ha destacat com a muralista i ha obtingut diversos premis.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minguell i Ribas, Ramon  (Barcelona, 30/des/1920 - )  Escriptor. És autor de diverses obres de teatre. Algunes d'elles han estat publicades en llibre: La flama de l'amor (1956), El misteri de la sala d'estar (1957) policíaca, i El passat d'un home (1957).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minguell i Tey, Eduard  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Era advocat. El 1867 publicà el volum Hojas de álbum, que conté dues obres de teatre i un recull poètic. També és autor de l'estudi Mímica dramática (1888).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minguell i Tey, Emili  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1871)  Cantant. Germà d'Eduard. Era advocat. Obtingué bons èxits com a baix.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minguella, Ignasi  (Tortosa, Baix Ebre, s XVII – s XVIII)  Ciutadà. El 1708 era coronel de la Coronela o milícia popular local, que tant heroicament lluità contra el setge borbònic dirigit pel duc d'Orleans, fins que la plaça fou obligada a capitular, si bé en condicions molt honroses.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMinguella, Josep  (Barcelona, s XVII - s XVIII)  Jurista. Assessor jurídic del consell barceloní, s'oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller. Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l'audiència barcelonina. El rei-arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14. El 1714 li foren confiscats els béns. Posteriorment actuà d'advocat.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minguella i Llunell, Antoni  (Barcelona, s XVII - 13/jul/1714)  Militar. Germà de Francesc. Al setge de Barcelona (1713-14) serví com a tinent al regiment regular d'infanteria de Santa Eulàlia. Morí durant el gran atac català a la primera paral·lela de les trinxeres del setge.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minguella i Llunell, Francesc  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Notari i ciutadà honrat de Barcelona. Fou arxiver de la Generalitat durant la guerra de Successió. S'encarregà de la millora del camí de Mataró a Barcelona amb motiu de l'arribada d'Elisabet de Brunsvic, promesa de Carles d'Àustria que desembarcà a Mataró. El 1713 assistí a la Junta de Braços, pel Braç Reial, on es decidí de continuar la resistència contra Felip V. Va romandre a Barcelona durant el setge. El 1713 ingressà al Consell de Cent. El 1714, en caure Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minguet, Joan  (Barcelona, 1737 - Madrid ?, s XVIII)  Gravador. Residí a Madrid, on fou un dels primers deixebles de l'Academia de San Fernando. En fou pensionat. Les seves obres són remarcables. Entre elles destaca una sèrie amb vistes i edificis de la capital espanyola.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMinguet, mestre  (Catalunya, s XVI)  Escultor. Treballà per a la seu tarragonina. Hi féu una notable imatge de Crist per al cor (1587).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minguet, Pau  (Catalunya, s XVIII)  Prestidigitador. La seva habilitat li valgué molta fama. Publicà un llibre titulat Juegos de manos. Seguí la carrera eclesiàstica. També és autor d'una obra de devoció mariana.

126 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Minguet i Albors, Lluís  (València, 1850 - 1922)  Erudit. Fou fiscal municipal uns quants anys, però és conegut sobretot per la seva dedicació als estudis històrics de temàtica valenciana i per la seva presència activa en la vida cultural. Pertanyé al Liceu Valencià, a la Joventut Catòlica, a Lo Rat Penat i dirigí el Centre de Cultura Valenciana. Les seves principals obres són: Las órdenes religioso-militares: caballería del Temple, El palacio del Real, La Alameda de Valencia, Convento de Santa Mónica, Sucesos memorables y edificios históricos de Valencia, Gobernadores de Valencia, San Vicente de la Roqueta i El general Elío y su tiempo.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minguet i Irol, Pau  (Barcelona, v 1715 – Madrid, 1801)  Tractadista musical, gravador i impressor. De formació autodidàctica, publicà, entre d'altres, les següents obres sobre música instrumental i danses: Reglas y advertencias que enseñan... el modo de tañer... la guitarra (1754), que formà part d'un volum titulat Academia musical de los instrumentos... editat en fascicles. També escriví Reglas... Para acompañar sobre la parte con la guitarra... (1753), Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas (1757) i Arte de danzar a la francesa (1758), així com almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa (1744), que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins al 1892.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mínguez, Joan  (Xàtiva, Costera, s XVI)  Eclesiàstic. Residí a València, on fou beneficiat de la seu i catedràtic de grec a la Universitat. És autor de l'obra Compages artificiosa totius humanae Theologiae S. Thomae de Aquino (1591).

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMinguez, Joan Baptista  (València, 1715 – 1787)  Arquitecte. Fill i deixeble de Josep Minguez. Es traslladà a Madrid, on col·laborà amb Saccheti en el projecte del Palau Reial. De retorn a València, intervingué en la creació de la Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué tinent director d'arquitectura (1768) i director honorari (1775). Participà en el projecte de la Duana de València.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mínguez, Josep  (Escalante, Castella, 1683 – València, 1757)  Arquitecte. Establert d'infant a València, es formà amb el seu oncle Joan Baptista Pérez i Castiel. Obres seves són les torres de les esglésies de Sant Llorenç, de Russafa, de Campanar i l'edifici de Sant Pius V, a València, l'església de Xelva i la reforma de la de Sant Nicolau de Requena. El seu fill fou Joan Baptista Minguez.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mínguez i Defis, Joan  (Valdo, Argentina, 7/mai/1900 – Barcelona, 8/jul/1960)  Escriptor. Traduí per a la Fundació Bernat Metge les elegies de Tíbul i de Properci. Poeta simbolista, publicà Primícies (1920), La lluita en el repòs (1921) i Moments (1924). A part del contes Magda la generosa (sd), la seva obra més important és la novel·la Dies verges (1929). Fou el pare de Núria Mínguez.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mínguez i Negre, Núria  (Barcelona, 7/mai/1936 - )  Escriptora. Filla de Joan Minguez i Defís. Ha publicat les novel·les psicològiques Les forces del mal (1970), El món és una mentida (1972) i Una casa a les Tres Torres (1974).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minici Natal, Luci  (Barcelona, s I – s II)  Membre del senat romà. Conegut per haver fundat les primeres termes de Barcelona i les d'Iluro (Mataró).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minici Natal Quadroni Ver, Luci  (Barcelona, v 97 - d 150)  Senador romà. Conegut per haver fundat les primeres termes de Barcelona i les d'Iluro (Mataró).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMinistral i Masià, Jaume  (Girona, 5/jun/1914 – Barcelona, 1982)  Mestre i escriptor. Destacà com a guionista en les sèries televisives Doctor Caparrós. Medicina general (1979, premi Ondas) i Doctor Caparrós, mestre de poble (1982). Escriví les novel·les Ciutat petita i delicada (1975), Nosaltres els mestres (1980), Confessem-nos (1980) i Tramuntana boja (1981).

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ministrells  (Anserall, Alt Urgell Llogaret (o Sant Joan de Ministrells), Fins al 1970 del terme d'Arcavell, situat en un coster, damunt el riu de Civís, damunt Asnurri, a la vall de Sant Joan Fumat.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minobis i Puntonet, Gregori  (Figueres, Alt Empordà, 1933 – Montserrat, Bages, 1965)  Escriptor i monjo de Montserrat. Col·laborava a "Serra d'Or". Un recull pòstum dels seus escrits fou publicat amb el títol de Coses dels homes, coses de Déu.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Minorissa  (Manresa ?, Bages)  Ciutat romana de situació incerta que hom ha identificat a vegades amb Manresa.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minuart i Parets, Agustí Antoni  (Barcelona, 1677 – 1743)  Frare augustinià i filòsof. Professor i, més tard, catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona. Romangué a la ciutat durant el setge de 1713-14 com a destacat partidari de la resistència contra Felip V. El 1729 entrà com a membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Dels seus escrits destaca la Vida del venerable Antonio Centena, deán de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona (pòstuma, 1744).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minuart i Parets, Joan  (Barcelona, 1693 – Madrid, 1768)  Botànic i farmacèutic. S'establí com a apotecari, successivament a Sant Cugat del Vallès i a Barcelona. En 1739 publicà els seus treballs Sobre la cerviana i Sobre el Cotyledon Hispanica. L'any següent fou nomenat farmacèutic major de l'exèrcit espanyol expedicionari a Menorca. A partir del 1748 residí a Madrid, on fou farmacèutic major de dos hospitals iInici página posteriorment, en 1755, professor del Jardín Botánico. Recollí un herbari extensíssim, que resultà destruït en gran part per un incendi. Es relacionà amb Linneu. El seu nom serví per a designar una família de plantes.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Minyana i Estela, Josep Manuel  (València, 1671 – 1730)  Historiador i eclesiàstic. Era frare trinitari calçat. Estudià pintura a Nàpols i fou professor de llatí i retòrica, però la seva dedicació principal fou la d'historiador. Continuà la Historia de España del pare Mariana, però en llatí. És autor també de De bello rustico valentino (1752), història de València durant la guerra de Successió, de tendència clarament felipista.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Minyó de Montellà  Veure> Montellà, Minyó de.

35 MÓN - HISTÒRIA

Minyons Catalans  (Buenos Aires, Argentina, 1806 – s XIX)  Cos de soldats. Format per immigrants catalans a l'Argentina, que lluitaren contra la invasió britànica de Buenos Aires.

36 CATALUNYA - CULTURA

Minyons de Muntanya  (Catalunya, 1927 – 1939)  Primera institució escolta catalana. Creada gràcies a la iniciativa de Josep M. Batista i Roca. El 1928 organitzà el primer campament general i el 1933 s'uní als Guies Excursionistes, amb els quals creà el Consell General de la Germanor de Minyons de Muntanya i Guies. El 1936 s'unificaren amb els Boy Scouts de Catalunya.

37 CATALUNYA - CULTURA

Minyons Escoltes-Guies Sant Jordi  (Catalunya, 1977 - )  Institució escolta. Fundada amb la fusió de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi; recull els orígens i la trajectòria de l'escoltisme i el guiatge catòlic a Catalunya. L'any 1986 tenia 155 agrupaments.

38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaMiporquet  (el Campell, Llitera Llogaret, al límit amb el de Tamarit de Llitera, situat vora la sèquia de la Magdalena. Restà despoblat, probablement el s XVII, i es repoblà a partir dels moderns regadius del canal d'Aragó i Catalunya.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel, Bernat  (Catalunya, s XIV)  Jurista i funcionari reial. Des del 1362 figura ja a la cancelleria reial i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent. Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d'Avinyó. El 1382 consta com a auditor del consell reial. De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sal·lustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet i és considerat l'autor del famós elogi de l'Acròpoli d'Atenes, primer elogi fet en temps moderns.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel, Bernat  (Catalunya, s XV)  Poeta. Se'n conserven dues composicions, una A Déu primer que és causa causant, elogi exagerat d'Alfons el Magnànim, escrita després del 1442, i una altra de caràcter amorós, reiterativa i d'estil artificiós.

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Miquel, Dimes de  (Elna, Rosselló, s XVI)  Lul·lista. Doctor en Sagrada Escriptura. En temps del concili de Trento es convertí al lul·lisme per influència de Joan Lluís Vileta. Regí la càtedra de teologia lul·liana a València fins que fou prohibida pels jurats el 1586. Informà Felip II sobre els manuscrits lul·lians existents, de cara a la nova biblioteca d'El Escorial. Per les seves intervencians a favor de la causa de Ramon Llull fou empresonat a Roma. Dirigí al mateix inquisidor general d'Espanya una Apologia lullianae doctrinae (publicada el 1913). A instància seva, Juan de Herrera escriví el seu Tratado del cuerpo cúbico.

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Miquel, Guillem  (Illes Balears, s XIV)  Jurista. El 1343 era un dels representants de Palma de Mallorca que en gestionà el lliurament pacífic a Pere III el Cerimoniós.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMiquel, Joan  (País Valencià, s XVI)  Escriptor. Fou poeta d'inspiració religiosa. El 1532 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Llatinista. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. Publicà diversos escrits.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel, Pau  (Catalunya, s XIX)  Militar. Comandant del cos de mossos d'esquadra des del 1876. Havia estat caporal del mateix cos. Tingué un gran prestigi pel seu coratge, esmerçat sovint en la persecució de trabucaires perillosos.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel, Pere  (Barcelona, s XV - v 1496)  Llibreter-editor i impressor. Sembla que s'encarregà de l'obrador de Nicolau Spindeler quan aquest se'n va anar a València. L'any 1489 li fou atorgat el títol de llibreter de la ciutat de Barcelona i fou, segons sembla, el segon impressor, en l'ordre cronològic, que treballà a Barcelona. Al seu taller foren compostes, entre altres, les obres següents: Inventari o col·lectori de cirurgia, de Guiu de Cauliac (1492), La vida e trànsit de sent Jerònim (1493), Los quinze llibres de les transformacions del poeta Ovidi (1494), traducció catalana de les Metamorfosis, i Meditacions de la vida de Cristo (1495). Tenia començada, quan va morir, l'edició del Tirant lo Blanc, que continuà l'impressor Diego de Gumiel.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel, Pere  (Catalunya, s XIV)  Militar. Participà a l'expedició de l'infant Alfons per conquerir Sardenya. Concorregué al penós setge de la vila d'Esglésies, del 30/jun/1323 al 7/feb/1324. Fou un dels tres capitans de companyia deixats al front de 200 homes com a guarnició, un cop ocupada la plaça.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miquel, Pere  (País Valencià, s XVI)  Pintor. Era jueu. Intervingué activament a l'agitació revolucionària de les Germanies, amb predicacions públiques que auguraven la propera arribada del Messias. La inquisició elInici página sotmeté a procés, però l'alliberà al cap d'un any, després que abjurà de les seves opinions.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel, Vicenç  (Catalunya, s XIX - s XX)  Actor de teatre. Fou primer actor i director de la companyia que actuava al Romea pels anys 1889-90.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miquel i Alcaraz, Àngel  (Xixona, Alacantí, 1919 - Mèxic DF, Mèxic, 1995)  Escriptor. Anà a viure a Mèxic. És autor dels llibres de poemes Poesías (1946), Alma en flor (1948), Gozo y cantar (1953), 33 poemas (1954) i Poema para cuatro voces, i dels poemes dramàtics Ángel Francisco (1960) i Cabora (1962).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel i Badia, Francesc  (Barcelona, 15/ago/1840 – 29/mai/1899)  Escriptor i periodista. Reuní una bona col·lecció d'objectes d'art. Fou un dels fundadors del setmanari "El Recuerdo" (1862). Col·laborà en diaris i revistes i fou autor de treballs com Muebles i tapices (1879), Cerámica, joyas y armas (1882), Fortuny, su vida y obras (1887) i diversos reculls de narracions infantils.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel i Baró, Josep  (Lleida, 1865 – Barcelona, 17/ago/1909)  Polític. Membre del Partit Republicà Nacionalista Català, durant la Setmana Tràgica fou el cap de la rebel·lió a Sant Andreu; dirigí en especial l'assalt a les casernes de la guàrdia civil i l'incendi de l'església parroquial. Fou el primer executat en la repressió que seguí aquests fets.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel i Boix, Manuel  (Lleida, s XIX – 1901)  Periodista i advocat. Fou director del periòdic "El Ideal".

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMiquel i Clapés, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1851 – 19/des/1931)  Anarquista. Teixidor, participà en el moviment obrer internacionalista de 1869-74 a Sabadell: organitzà la vaga dita de les set setmanes (1882), l'Ateneu Obrer (1883) i participà en la preparació del primer de maig (1890). Fou detingut a Montjuïc arran de l'atemptat del carrer dels Canvis Nous (1896). En contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia, fou el delegat de Solidaritat Obrera al Congrés de la CGT de Marsella (1908) i tingué una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica (1909) i de la vaga general del 1917. Detingut de nou, quedà paral·lític a conseqüència dels turments rebuts. Col·laborà a "El Trabajo" de Sabadell (1897-1912).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel de Petra  Nom de religió de Miquel Ribot i Serra.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel dels Sants (Miquel Argemir i Mitjà)  (Vic, Osona, 29/set/1591 – Valladolid, Castella, 10/abr/1625)  Trinitari i sant. El 1602 ingressà a l'orde, a Barcelona, i el 1608 a l'orde dels trinitaris descalços. Escriví poesia durant la seva joventut i, a dinou anys, el Breu tractat de la tranquil·litat de l'ànima. Visqué a Valladolid i fou superior de l'orde. Morí amb fama de místic i de sant. Fou canonitzat el 1862 i és el patró de Vic.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel d'Esplugues (Pere Campreciós i Bosch)Miquel d'Esplugues (Pere Campreciós i Bosch)  (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 10/jul/1870 – Barcelona, 1/oct/1934)  Religiós, crític i pensador. Ordenat el 1893, fou nomenat provincial dels caputxins d'Aragó i Catalunya. Dirigí inicialment la Fundació Bíblica Catalana. Fou fundador i director de les revistes "Estudis Franciscans" i "Critèrion" (1925), i col·laborador d'altres publicacions. Ha deixat una nombrosa producció literària, tant en llibres com en articles doctrinals. Estudis remarcables són: Sant Francesc de Sales: estudi, esperit i màximes (1904), Semblances. En Maragall, el cardenal Vives i Tutó, el bisbe Torras i Bages (1916), Nostra Senyora de la Mercè (1920), estudi de psicologia etnicoreligiosa de Catalunya, El Pare Nostre (1921-23), veritable monument de doctrinaInici página apologètica, i Recomencem i aprofitem-nos (1921), entre molts d'altres.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miquel i Diego, Carme  (la Nucia, Marina Baixa, 11/abr/1944 - )  Pedagoga. Germana de Vicent. Ha col·laborat activament en el procés de renovació pedagògica al País Valencià, especialment en la introducció del català en l'ensenyament. Ha publicat Un estiu a la Marina Alta (1970) i ha col·laborat a diverses publicacions. Carme Miquel

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miquel i Diego, Vicent  (la Nucia, Marina Baixa, 22/des/1939 - )  Advocat. És autor de L'Església valentina i l'ús de la llengua vernacla (1965) i del fulletó La llengua valenciana i l'Església.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel i Macaya, Josep  (Valls, Alt Camp, 1907 – Vic, Osona, 23/des/1995)  Assagista. Estudià a l'Institut Catòlic de París i a la universitat de Lovaina. Format en el neotomisme sota la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange. Visqué a Vic. Es dedicà a l'ensenyament i recollí una biblioteca d'uns trenta mil volums, així com un gran arxiu epistolar referent a destacades personalitats intel·lectuals catalanes i estrangeres, sobre algunes de les quals ha publicat diversos opuscles, com: Elogi del bisbe Torras (1952), El Dr. Lluís Carreras, de santa memòria (1955), Introducció a l'estudi de sant Tomàs (1967), História d'una biblioteca (1967) i El meu P. Xiberta (1968). Col·laborà a "El Matí", "Catalunya Social", "El Pla de Bages", "Diari de Reus", "La Cruz" de Tarragona i "Criterión" de la primera època.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel i Padró, Xavier  (la Pobla de Claramunt, Anoia, 13/mai/1921 - Igualada, Anoia, 30/jun/2013)  Poeta. Estudià medicina. Ha publicat poesia d'avantguarda: Infern quadrivèrtex (1950), Error nicti-lícit (1954) i Macla mínima (1961).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMiquel i Peguera, Simeó  (Lleida, 25/gen/1919 - 13/feb/2007)  Advocat. Estudià dret a Barcelona, on fou secretari de la FNEC. Exercí la carrera a Lleida. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. És un dels autors del llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat (1967).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Miquel i PlanasMiquel i Planas, Ramon  (Barcelona, 1874 – 1950)  Bibliòfil i erudit. Va desplegar una intensa activitat cultural com a editor de textos antics: Novel·lari català dels segles XIV-XVIII (1908-16), Històries d'altre temps (1905), Nova Biblioteca catalana (1908), Bibliografia (1911-22), Nova Col·lecció artística catalana (1905) i Pequeña colección del Bibliógrafo, que arribà a tenir 14 volums. Fou president de l'Institut Català de les Arts del Llibre i de l'Associació de Bibliòfils, així com secretari de l'Acadèmia de Llengua Catalana i de l'Ateneu Barcelonès, membre de l'ABLLB i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Va dirigir "Revista d'Ex-Libris" i "Bibliofilia" i va exercir la crítica literària a "Joventut" i a "Revista Catalana". De la seva obra de creació, molt crítica amb l'estètica noucentista, destaca la novel·la La llegenda del llibreter assassí de Barcelona (1928).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel i Rosell, Francesc Xavier  (Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1887 – 1965)  Eclesiàstic i arxiver. Ingressà al cos d'arxius, biblioteques i museus el 1926. Prestà serveis a diverses ciutats d'Espanya i a la Biblioteca Universitària de Barcelona. Cal esmentar entre les seves principals publicacions Butlles d'Alexandre III inèdites (1935), Catàleg dels llibres manuscrits del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1937), Liber Feudorum Maior (1945-46), i el catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Universitària de Barcelona.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miquel i Rubert, Ignasi  (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1823 – 1858)  Jurisconsult. Fou un dels fundadors de la "Revista de Legislación y Jurisprudencia" de Madrid i publicà, en col·laboració, Código de comercio español (1855), Manual completo de desamortización civil y eclesiástica (1856) i Biblioteca jurídica (1889). Participà, també, en la redacció del diccionari de Pascual Madoz.

127 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMiquel i Sors, Jacint  (Catalunya, s XVIII - 1767)  Escultor. Deixeble de Pere Costa a Barcelona, vers l'any 1744 s'establí a Manresa, on esculpí la creu de Sant Salvador per al convent del Carme (1757), l'escut de la Casa de la Ciutat (1763) i el retaule major de l'església de Sant Miquel (1763).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel i Torruella, Maties  (Montblanc, Conca de Barberà, s XIX – París ?, França, 1903)  Pianista. Assolí bona fama per les seves nombrosíssimes actuacions. Residí habitualment a París.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel i Vergés, Josep Maria  (Arenys de Mar, Maresme, 1905 – Coyoacán, Mèxic, 1964)  Escriptor. S'especialitzà en estudis sobre el s XIX, i la seva obra més important és La premsa catalana del vuit-cents (1937). Publicà també alguna narració i obres de teatre. Col·laborador de "La Publicitat", "Revista de Catalunya" i "Mirador". Exiliat el 1939, fou un dels fundadors de "Full Català" i "Quaderns de l'Exili". A Mèxic féu el doctorat de lletres i publicà llibres sobre temes del país: El general Prim en España y en México, La diplomacia española en México i Diccionario de insurgentes. Va estudiar les figures d'Antoni Puigblanch i de Joaquim M. Bartrina.

68 PAÍS VALENCIÀ - ART

Miquelet, el  (València)  Nom popular del campanar de la catedral de València, de planta octagonal. Els primers projectes són del 1367; les obres començaren el 1381, dirigides per A. Julià. El 1402 les dirigí J. Franch. Varen ésser acabades el 1424, i foren revisades per P. Balaguer. L'espadanya data del s XVIII.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

miquelets  (Catalunya, 1640 – 1812)  Membres d'una milícia, voluntaris o mercenaris, reclutats per les diputacions o juntes de guerra de Catalunya durant els s XVII i XVIII. El primer cos fou creat durant la guerra dels Segadors (1640-52) per lluitar contra Felip IV. Dissolt el 1652, ressorgí el 1689 per lluitar contra França i, de nou, fou dissolt el 1697. Sota el regnat de l'arxiduc-rei Carles III es tornaren a reclutar i foren abolits pelInici página règim borbònic. Estaven sota el comandament de militars, però solien ser indisciplinats i inexperimentats. Aparegueren, de nou, amb motiu de la Guerra Gran (1794-95) i de la guerra del Francès fins que foren substituïts per la Milícia Nacional (1812).

70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Miquelets, guerra dels  (Maestrat, 1712 - 1714)  Nom amb que fou coneguda la guerra de Successió sobretot a les terres de Morella. El nom ve del fet que en aquella zona la lluita va començar quan forces procedents de Catalunya, anomenades miquelets, passaren el riu Ebre, s'apoderaren de Vinaròs i recorregueren aquelles terres augmentant llurs forces amb els partidaris de l'arxiduc Carles que s'hi trobaven. Entraren a la Tinença de Benifassà i fortificaren Bel, Bellestar i Castell de Cabres. Al cap de poc temps foragitaren les tropes de Carles Gazulla d'Ursino, el qual entrà a Morella al començament del 1712.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir  (Barcelona, s XIX - s XX)  Família d'artístes i impressors. Iniciada per Francesc Mir i Bosch.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mir, el  (Santa Maria de Besora, Osona Veïnat, al sud-est del poble, vora el torrent de la Clarella.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mir, Guillem  (València, s XV)  Cronista. Fou jurat de la ciutat de València els anys 1477, 1484 i 1489. Entre el 1484 i el 1492 escriví una obra titulada Llibre fet e ordenat perquè se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella', en que compilava tots els fets rellevants esdevinguts des de l'any 1306 fins a l'any 1491. Fou continuat per Gaspar Mascó.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMir, Paco (Francesc de Paula Mir i Maluquer)  (Barcelona, 15/nov/1957 - )  Actor. Cursà estudis de belles arts a la UB, i d'interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona. Treballà com a dibuixant còmic. El 1979, juntament amb Joan Gràcia i Carles Sans, fundà la companyia El Tricicle, de la qual ha creat, dirigit i interpretat tots els espectacles d'aleshores ençà, tant en teatre com en cinema i televisió. Guionista de sèries televisives, adaptador i director d'obres comercials i autor d'històries de l'espectacle.

75 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mir, torre d'en (Prats de Molló, Vallespir)  Antiga torre de defensa i de senyals, bastida a 1.540 m alt sobre el contrafort septentrional de la línia de crestes que separa el Ripollès del Vallespir i que domina la vila de Prats. Fou feta construir per Jaume II de Mallorca, al s XIII; als s XIV i XV fou coneguda com a torre del Castellar.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Bosch, Francesc  (Barcelona, 1847 - s XIX)  Impressor. Primer membre del llinatge. Fundà l'editorial Mir, Terrades, Comas i Companyia a Barcelona, la qual, dissolta el 1883, passà a càrrec de Jaume Seix. Fills seus foren Francesc, Manuel, Andreu, Ramon i Miquel Mir i Escudé.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc Mir i CapellaMir i Capella, Marc  (Barcelona, 1851 - Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1903)  Tècnic agrònom i viticultor. Estudià a Barcelona i a la Granja-escola de Fontinell (Alt Empordà), on es graduà de perit agrònom. Introduí a la seva comarca moltes innovacions en el conreu de la vinya, importades de l'estranger, i contribuí a regenerar els ceps destruïts per la fil·loxera. Membre del partit conservador, fou alcalde de Sant Sadurní (1881-83) i diputat provincial (1890-1903), intentà d'apaivagar les agitacions degudes a les reivindicacions dels rabassaires. A iniciativa seva es crearen els concursos d'empeltadors, s'establiren els camps d'experimentació i intervingué en l'organització del Primer Congrés Vitícola, que se celebrà a Sant Sadurní el 1898, i participà en els successius, celebrats aInici página diferents ciutats catalanes. Contribuí a la divulgació dels coneixements agrícoles entre els pagesos. Publicà "Resumen de Agricultura", revista que dirigí i fundà amb altres "Revista de Agricultura" (1888). Col·laborà, a més, a "La Protección Nacional" i, amb escrits de caire literari, a "La Renaixença" i "La Comarca del Noya".

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Casases, Antoni  (Talarn, Pallars Jussà, 1830 – Tarragona, 1885)  Metge i historiador. Fou catedràtic d'història natural i director de l'Institut de Tarragona. Publicà molts treballs de medicina i d'altres d'història i d'ensenyament: foren molts remarcables els que dedicà a la història local de Tremp. Era membre de les Acadèmies de Medicina i Curgia de Barcelona. Publicà Topografía médica de Tarragona, Monografía de la fidelísima villa de Tremp i Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá.

128 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mir i Chust, Antònia  (Catarroja, Horta, 31/des/1928 - )  Pintora. Premi Senyera de pintura el 1964 de l'ajuntament de València. Autora de treballs de vidrieria a l'Escola de Formació Professional dels Alts Forns de Sagunt, al monestir de Santa Maria del Puig i a les esglésies d'Alzira i de Catarroja. Com a pintora ha exposat arreu d'Espanya, així com a l'estranger, sobretot a París. D'entre la seva obra destaca la sèrie monogràfica Dia de morts a Mèxic (1995). Antònia Mir (en castellà)

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Comas, Raul Maria  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1887 – 1964)  Publicista i viticultor. Milità a la Lliga Regionalista. De jove fou redactor d'"El Penedès Nou" i d'altres revistes del ram. La seva gran obra fou "El Cultivador Moderno", publicació mensual fundada l'any 1911. Traduí nombrosos tractats sobre temes agrícoles i publicà diversos assaigs sobre temes vitivinícoles. La seva obra cabdal fou la Cataluña AgrícolaInici página (1943), estudi acurat d'edafologia, conreus, fitologia i característiques de les comarques catalanes.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Conxita Mir i CurcóMir i Curcó, Conxita  (Torregrossa, Pla d'Urgell, 1952 - )  Historiadora. Llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a l'ICESB. Catedràtica d'història contemporània a la Universitat de Lleida, institució de la qual també fou vicerectora. Bona part de la seva recerca s'ha centrat en l'estudi de les dinàmiques electorals en el període de la Restauració. Participà en l'obra col·lectiva Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982), i aprofundí aquesta temàtica amb Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral (1985). També edità Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923) (1989). Després obrí una línia de recerca sobre la repressió franquista al món rural català, fruit de la qual són les obres Repressió econòmica i franquisme. L'actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida (1997) i Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación...  Segueix... 

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Deàs, Rafael  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1860 - Gelida, Alt Penedès, 1942)  Publicista i viticultor. Es destacà en la lluita contra la fil·loxera i en la replantació de les vinyes després de la plaga. El 1893 escriví Instrucciones para el cultivo de la viña americana, premiat a Barcelona aquell any, i col·laborà en les publicacions "L'Art del Pagès", "La Veu de Catalunya" i "El Cultivador Moderno", que fundà Marc Mir i Capella.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Escudé, Andreu  (Barcelona, 1885 – 1966)  Escenògraf. Fill de Francesc Mir i Bosch i germà de Francesc, Manuel, Ramon i Miquel. Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -"Art de la Llum" (1933-35)-. Destacà com a gravador i aquarel·lista. Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obresInici página de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Escudé, Francesc  (Barcelona, s XIX – s XX)  Dibuixant de planxa litogràfica. Fill de Francesc Mir i Bosch i germà de Manuel, Andreu, Ramon i Miquel.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Escudé, Manuel  (Barcelona, 1877 – 1931)  Gravador a la pedra. Fill de Francesc Mir i Bosch i germà de Francesc, Andreu, Ramon i Miquel. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Escudé, Miquel  (Barcelona, 1895 – 1968)  Il·lustrador i dibuixant. Fill de Francesc Mir i Bosch i germà de Francesc, Manuel, Andreu i Ramon. Instal·lat a França (1921), s'establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d'arts gràfiques Germans Mir (1912).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Escudé, Ramon  (Barcelona, 1887 – 1973)  Pintor. Fill de Francesc Mir i Bosch. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Llusada, Carme  (Balsareny, Bages, 1903 – Barcelona, 1986)  Modista. Coneguda pel nom comercial de Carmen Mir. Obrí la seva casa el 1940 i durant els anys 1960 i primers 1970 fou la creadora d'alta costura que més seguí les tendències renovadores del moment.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMir i Llussà, Josep  (Catalunya, s XVIII - Madrid, s XVIII)  Compositor. Fou mestre de capella del convent de les agustines de Madrid. És autor d'una extensa producció de música sacra, que es conserva a l'arxiu de l'Escorial.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Mas de Xexàs, Josep Maria  (Olot, Garrotxa, 1900 - Tossa, Selva, 1968)  Pintor, caricaturista, crític i assagista. Destacà com a caricaturista i fou premiat al I Saló d'Humoristes de Barcelona (1924). Com a pintor conreà el paisatge, sobretot el d'Olot i el de Mallorca. Com a escriptor, és autor de diversos llibres, entre els quals cal esmentar El llibre de la cultura social (1928) i Sentiment, voluntat, intel·ligència i caràcter en la cultura social (1930).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Massana, Ricard de  (Barcelona, 1886 - Catalunya, s XX)  Escriptor. És autor dels llibres de poesies Las plumas del yelmo (1924), Los luminares (1925) i Horas líricas (1926).

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gregori Mir i MayolMir i Mayol, Gregori  (Campos, Mallorca, 1939 - )  Escriptor i polític. Ha publicat diversos reculls sobre l'obra de Miquel dels Sants Oliver i l'obra Literatura i societat de la Mallorca de la postguerra (1971). De caràcter polític són els treballs El mallorquinisme polític (1840-1936) (1975), signat amb el pseudònim d'Anselm Llull, Els mallorquins i la modernitat (1981) i El nacionalisme de la nostra terra (1988). Com a polític participà en la fundació del PSC-Congrés i després formà part de la federació balear del PSOE, pel qual fou senador (1979-82) i diputat a les corts (1982-86). Abandonà el PSOE el 1986 i fundà el partit Unió Balear.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Joan Mir i MirMir i Mir, Joan  (Maó, Menorca, 11/nov/1871 – 21/jul/1930)  Sindicalista i periodista. Abandonà els estudis eclesiàstics i després de diferents vicissituds milità en l'anarquisme i dirigí la revista "El Porvenir del Obrero" de Maó (1899). Col·laborà en la creació dels primers sindicats d'oficis de Menorca (1901). A Barcelona establí contactes amb anarquistes i socialistes i influí en la reforma de l'estructura sindical de Menorca amb la creació de la Federació d'Obrers de Menorca (1902) com aInici página sindicat únic. Partidari dels aliats, el 1915 es desavingué amb els anarquistes barcelonins i deixà l'activitat sindicalista. Fou propietari del diari "La Voz de Menorca", hi col·laborà assíduament i hi inicià, a partir del 1917, una notable activitat regionalista. També dirigí el "Butlletí de Nostra Parla" (Maó, 1923-24).

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Miró, Josep Antoni  (Tarragona, 1863 – Barcelona, 1921)  Dirigent republicà. Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d'aquest partit al Principat. Facilità el 1901 l'anada de Lerroux a Barcelona. Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s'uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona en diverses legislatures i com a tinent d'alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida. Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915.

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mir i Noguera, Joan  (Palma de Mallorca, 1840 – Tortosa, Baix Ebre, 5/set/1917)  Escriptor i jesuïta. Exiliat arran de la revolució del 1868, visqué després a València, Palma de Mallorca, Barcelona i, en especial, a Tortosa, dedicat als estudis lexicogràfics sobre els clàssics espanyols. Destacà el treball Prontuario de hispanismos y barbarismos (1908, 2 volums). També és autor d'obres pietoses i d'apologètica, com El triunfo social de la Iglesia Católica (1910, 2 volums).

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mir i Noguera, Miquel  (Palma de Mallorca, 1841 – Madrid, 1912)  Escriptor i eclesiàstic. El 1857 ingressà als jesuïtes. Exiliat a França arran de la Revolució del 1868, des del 1871 residí a Madrid. Contribuí a l'edició de les cartes de sant Ignasi i de les obres de Ribadeneyra, la Palma i Nieremberg. El 1886 fou rebut a la Real Academia Española. El mateix any els superiors el traslladaren a Saragossa, fet que, a la llarga, el portà a deixar la Companyia (1891) i a escriure Los jesuitas de puertas adentro (1891) i Historia interna documentada de la Compañía de Jesús (1813, 2 volums). Destaquen, de les seves obres, La condesa deInici página Bornos (1880), Bartolomé Leonardo de Argensola (1891), Historia de la Pasión (1893) i Santa Teresa de Jesús (1912).

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Pujol, Salvador  (Catalunya, s XIX - s XX)  Empresari teatral. Durant els anys 1890-95 tingué a càrrec seu el teatre Novetats de Barcelona. Bé que fracassà econòmicament, cal remarcar la seva tasca de promoció literària i artística del teatre català.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Mir i TrinxetMir i Trinxet, Joaquim  (Barcelona, 6/gen/1873 – 27/abr/1940)  Pintor. Inicialment es preparà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, però aviat abandonà tot estudi sistemàtic per deixar-se emportar pel seu temperament plàstic, que va abocar amb passió en el paisatgisme; dins aquesta especialitat es convertí en un dels millors artistes de l'època. A la fi del s XIX col·laborà amb dibuixos al carbó dins el setmanari "L'Esquella de la Torratxa". El 1902 va fer un viatge a Mallorca que determinà el tomb decisiu i de fixació de la seva pintura dins la línia de l'impressionisme, molt personal, que caracteritzà la seva obra futura. Teles com La cala encantada són la manifestació de la poderosa incorporació de la llum descoberta a Mallorca en el paisatge plàstic. Posteriorment pintà el paisatge del Camp de Tarragona i de la Cerdanya, amb una lluminositat i un colorit més atenuats. Moltes d'aquestes obres atenyen tal cromatisme compositiu que apropa en certa manera l'obra de Mir a l'informalisme...  Segueix... 

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir i Virgili, Josep  (Barcelona, 1904 – 1974)  Decorador i interiorista. Pertanyent al llinatge homònim. Format a Sant Lluc, treballà amb Gaietà Cornet a la Unió de Fotogravadors i sobresortí després en les seves especialitats associat sovint amb Evarist Móra.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMir de Tagamanent  (Tagamanent, Vallès Oriental, a 1120 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1161)  Canonge augustinià. Fill dels castlans del castell de Tagamanent Ramon Berenguer i Ermessenda. Fou lliurat pels seus pares al monestir de Sant Joan el 1135. Visqué amb fama de sant i tot just mort fou venerat com a tal. Hi ha una vida llegendària seva redactada en llatí al s XIV, pels volts del 1345, quan les seves despulles foren posades en un magnífic sarcòfag d'alabastre. Profanat aquest pels francesos el 1794 i destruït en gran part el 1936, fou resturat després del 1945 i es venera al presbiteri de l'església de Sant Joan.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir Geribert  (Catalunya, s XI – Tortosa, Baix Ebre, 1060)  Noble del comtat de Barcelona. Fill dels senyors de Besora. Va casar-se en primeres núpcies amb l'hereva dels Santmartí i aconseguí d'ésser senyor d'una part de l'Alt Penedès, del castell d'Eramprunyà, des de Montjuïc i d'extensos alous al Vallès. Durant el govern de Berenguer Ramon I el Corbat (1018-35) s'encarregà de la defensa de la Marca del Penedès i esdevingué el principal magnat del comtat de Barcelona. A partir del 1041 aprofità la debilitat momentània dels fills del Corbat (Ramon Berenguer, Sanç i Guillem) per actuar amb sobirania sobre les regions meridionals (el Penedès o comtat d'Olèrdola) que havia heretat l'infant Sanç i àdhuc pertorbar les possessions del primogènit, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona. L'any 1044 Ramon Berenguer I...  Segueix... 

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mir Guislabert  (Catalunya, s XI)  Clergue. De la família vescomtal barcelonina. Era fill del bisbe Guislabert de Barcelona. Consta com un dels prohoms de la cort de Ramon Berenguer I que ajudaren el comte en la primera redacció dels Usatges vers el 1070.

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mira, Antoni  (València, 1699 – Palma de Mallorca, 1766)  Religiós jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1717. Fou rector i canceller de la universitat de Gandia. És autor de volums de sermons i d'unes Oraciones fúnebres.

104 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaMira, la  (Tremp, Pallars Jussà)  Santuari (la Mare de Déu de la Mira), de la parròquia d'Escarlà, situat al peu del grau d'Espills, a l'esquerra del barranc d'Escarlà.

103 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA - BIOGRAFIA

Emili Mira i ApariciMira i Aparici, Emili  (Alcoi, Alcoià, 1896 - Caracas, Veneçuela, 1987?)  Dirigent obrer. Exiliat el 1923 a França, es mantingué inicialment en la direcció del Comitè de Relacions Anarquistes a París i el 1924 fou un dels redactors de "Liberación". El 1929 intentà a Alcoi la reorganització dels quadres sindicals confederals i s'oposà a l'acceptació dels comitès paritaris. Secretari del Comitè Regional de la CNT de Catalunya en 1931-32, fou obligat a dimitir per l'abr/1932, acusat de negar-se a donar suport a la revolta de l'Alt Llobregat del gen/1932. Fou llavors secretari de la Federació Local de Sabadell (1932-33), i durant la guerra civil s'incorporà a la UGT.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mira i Barrachina, Agustí  (Alcoi, Alcoià, 1754 – València, 1807)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de València. Publicà dues obres: De viribus centricis inter se conferendis dissertatio nova ac facili metodo concinnata (1875) i una Retórica.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan Francesc Mira i CasteràMira i Casterà, Joan Francesc  (València, 3/des/1939 - )  Escriptor i antropòleg. Destacat defensor de la identitat cultural dels Països Catalans. Catedràtic de grec a l'Institut d'Ensenyament Mitjà (1965), es doctorà l'any 1972. Dedicat sobretot a l'estudi de l'antropologia social, s'ha centrat en el canvi social que ha tingut lloc a la ruralia valenciana. Ha publicat assaigs com Un estudi d'antropologia social al País Valencià (1974), Som, Llengua i literatura (1974), Crítica de la nació pura (premi Joan Fuster 1984) i Cultures, llengües, nacions (1990). Ha escrit també algunes novel·les, com Els cucs de seda (1974, premi Andròmina), Els bous de foc (1974), El desig dels dies (1981), Viatge al final del fred (1983) i Els treballs perduts (1989), i és col·laborador habitual del setmanari "El Temps". El 1990 li va ésser concedida la Creu de Sant Jordi i el 1992 va ésser nomenat president d'Acció Cultural delInici página País Valencià.

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mira i Franco, Carles  (València, 14/mar/1947 – 12/gen/1993)  Realitzador cinematogràfic. Després d'alguns curt-metratges com Biotopo i Viure sense viure, a La portentosa vida del Padre Vicente (1978) desenvolupà un estil festiu i provocador, que emprà també a Con el culo al aire (1980), Jalea Real (1981), Que nos quiten lo bailao (1983), Karnabal (1985, en col·laboració amb Els Comediants), i Daniya, el jardí de l'Harem (1987), aquests dos últims films guardonats amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. El 1989 rodà la comèdia El rey del mambo.

108 MÓN - BIOGRAFIA

Emili Mira i LópezMira i López, Emili  (Santiago de Cuba, Cuba, 24/oct/1896 – Petropòlis, Brasil, 16/feb/1964)  Psiquiatre. Després de la guerra amb els EUA els seus pares es traslladaren a la península, primer a Galícia i després, i definitivament, a Barcelona. El 1917 es llicencià en medicina a Barcelona, amb premi extraordinari. El 1919 fou nomenat cap del Laboratori Psicomètric de l'Institut d'Orientació Professional de Barcelona. El 1923 es doctorà a Madrid. Del 1931 al 1939 fou cap de l'Institut Psicotècnic de la Generalitat. Sabe rodejar-se de magnífics col·laboradors, juntament amb els quals aconseguí que la psicologia catalana adquirís relleu internacional. D'entre les activitats portades a terme per Mira durant el període republicà, cal assenyalar la seva obra com a codirector amb Joaquim Xirau de la revista "Psicologia i Pedagogia" (1933-39), la fundació del primer centre d'Orientació Psicològica Infantil "La Sageta" i la cofundació, amb altres personalitats, de la primera clínica psicosomàtica del país. Durant...  Segueix... 

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mirabent, Miquel  (Catalunya, s XV)  Il·luminador i relligador. El 1488 realitzà un missal per a l'església de Sant Pere de Gavà.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMirabent i Gatell, Josep  (Barcelona, 1831 – 1899)  Pintor. Deixeble a l'Escola de Llotja de Barcelona, dels natzarens Milà i Fontanals i Claudi Lorenzale, aviat abandonà els camins marcats pels seus mestres i passà a la decoració d'interiors, gènere que ell inicià a Barcelona i en el qual excel·lí. Així mateix, conreà amb èxit la pintura de flors. Amb Martí i Alsina i d'altres, pintà els medallons del sostre del Liceu de Barcelona, d'on també decorà el saló de repòs. Fou premiat en diverses exposicions nacionals.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mirabent i Soler, Antoni  (Barcelona, 1873 - s XX)  Pintor. Fill de Josep Mirabent i Gatell, i germà de Francesc i de Joaquim. Fou deixeble del seu pare i, com ell, es dedicà durant anys a la pintura decorativa. Obtingué premis a les exposicions de Belles Arts de Barcelona el 1896 i 1898. Posteriorment obrí un taller de fotogravat i abandonà la pintura.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mirabent i Soler, Francesc de P.  (Barcelona, 1864 – 1942)  Pintor i poeta. Fill de Josep Mirabent i Gatell, i germà d'Antoni i de Joaquim. S'especialitzà en pintura decorativa i en la il·luminació de pergamins. Medalla d'Or a l'Exposició Universal de París del 1900. Així mateix, destacà com a poeta (Brot de romaní, La calúmnia).

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mirabent i Soler, Joaquim  (Arbúcies, Selva, 1865 - París, França, s XX)  Pintor. Fill de Josep Mirabent i Gatell, i germà de Francesc i d'Antoni. Fou deixeble i ajudant del seu pare. Era professor auxiliar de pintura decorativa a l'Escola de Belles Arts. Guanyà premis a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i a l'Exposició d'Indústries Artístiques de 1892. El 1895 es traslladà a París, on s'establí.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mirabent i Vilaplana, Francesc  (Barcelona, 21/nov/1888 – 5/mai/1952)  Filòsof. De família obrera, treballà d'empleat de banca fins que creà un negoci propi. De formació autodidàctica, començà a conrear la novel·la i el periodisme. Estudià amb Serra i Húnter, en 1920-32 en fou auxiliar, i es doctorà el 1927. Professor d'estètica a la Universitat de Barcelona (1943) i n'obtingué la càtedra el 1950. Intentà de convertirInici página l'estètica en una ciència independent, contrària a l'irracionalisme i al fisiologisme. Col·laborador de la "Revista de Catalunya", entre d'altres. Entre els seus treballs excel·leixen L'Escola escocesa i la seva influència en els filòsofs catalans del segle XIX (1922), Els estudis filosòfics a Catalunya (1927), La estética inglesa en el siglo XVIII (1927), De la bellesa (1936), Dos poetas: Valéry y Claudel y la estética (1946) i Estudios estéticos y otros ensayos filosóficos (1958).

115 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mirabona  (la Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional Veure> Binibona.

116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mirabonell  (Bunyol, Foia de Bunyol Despoblat.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miracle  (Catalunya, s XII - s XIII)  Filla petita d'Ermengol VII d'Urgell i de Dolça de Foix. Al testament del seu pare (1177), fou posada en tercer lloc, després dels seus germans Ermengol VIII i Marquesa, a l'ordre de successió del comtat d'Urgell. El 1203 Ermengol VIII la volia prometre a un fill d'Arnau de Castellbó, tot fent d'aquest enllaç una condició de la pau signada aleshores amb aquell. Tanmateix no s'hi casà i ho féu amb el noble Ramon de Cervera.

118 CATALUNYA - GEOGRAFIA

santuari del Miracle (Solsonès)Miracle, el  (Riner, Solsonès)  Santuari (835 m alt) (la Mare de Déu del Miracle), situat en un altiplà a la divisòria d'aigües del Riubregós i del Cardener. La tradició n'atribueix l'origen a una manifestació de la Mare de Déu a uns infants de la veïna masia de la Cirosa el 1458. El bisbe d'Urgell, Arnau Roger de Pallars, en reconegué l'autenticitat i hi permeté (1459) la construcció d'una capella sota l'advocació de la Mare de Déu del Miracle, ampliada al s XVI i substituïda al XVII per l'actual santuari, obra inacabada de Josep Moretó (mort el 1672). Hom hi venera la imatge titular (s XV), i es conserva un antic retaule gotico-renaixentista (s XVI) i el monumental retaule barroc de talla,Inici página construït per Carles Moretó (1747-58) i decorat per Antoni Bordons (1760-74). L'antiga albergueria, coneguda per la casa gran (s XVII-XVIII), constitueix un notable exemplar d'arquitectura civil, i conté una notabilíssima col·lecció d'exvots dels s XVI-XIX. Fins els anys 1860-62, que fou requisat per...  Segueix... 

119 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Miracle, el  (Alboraia, Horta Santuari (o santuari dels Peixets), situat a la dreta de la desembocadura del barranc de Carraixet a la mar, on la tradició assenyala que esdevingué el fet prodigiós dit el Miracle dels Peixets, abans del 1348, quan uns peixos tragueren de l'aigua del barranc unes hòsties que l'hi havia caigut al rector del poble quan anava a extremunciar un malalt a Almàssera, lloc que, com a resultat, obtingué el 1352 vicaria pròpia.

120 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miracle, el  (Tarragona, Tarragonès)  Església i santuari (Santa Maria del Miracle), bastida el s XII, a la restauració de la diòcesi, damunt un anterior temple d'època visigòtica, sobre les restes de l'amfiteatre romà, davant la platja del Miracle, que s'estén des de l'inici dels molls, a ponent, fins a la punta del Miracle, que la tanca per llevant. L'església, romànica, fou enderrocada el 1915 com a mesura davant l'amenaça de ruïna, i posteriorment hom ha excavat la base del temple visigòtic, la dedicació del qual hom ha atribuït, sense cap prova documental, a sant Fructuós.

121 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miracle, el  (Montblanc, Conca de Barberà Antic convent mercedari (o de la Mercè). Situat al nord del nucli urbà. Des del començament del s. XIII hi hagué un santuari dedicat a Santa Maria del Miracle. La comunitat de mercedaris que el 1240 havia estat fundada al santuari de la Mare de Déu dels Prats s'hi traslladà el 1249. L'església, originàriament de transició del romànic al gótic, fou modificada en diverses ocasions (una d'elles el 1789); el convent i el claustre són del s. XVII. La comunitat de mercedaris fou dissolta el 1835; després fou col·legi, i des del 1897, convent dels franciscans.

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMiracle, Pau  (Catalunya, s XVII - Santes Creus, Alt Camp, s XVII)  LVI abat de Santes Creus. Fou elegit per dos períodes quadriennals, els anys 1681 i 1688. El 1689 rebé el nomenament de vicari general de l'orde del Císter.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miracle, Santiago  (Catalunya, s XIX - Valls, Alt Camp, s XIX)  Metge. Establert a Valls. És autor de diversos escrits de caràcter professional, dels quals destaca Estado comprensivo sanitario de la villa de Valls desde 1835 a 1838, que conserva el seu interès com a reflex fidel d'un període determinat.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miracle i Cesat, Rafael  (Valls, Alt Camp, s XIX – Barcelona, 1850)  Farmacèutic. Publicà Prontuario manual de la provincia de Barcelona... (1835) i Guia estadística y manual de Barcelona (1836), en col·laboració amb Pere Felip Monlau.

125 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miracle i Montserrat, Josep  (Barcelona, 9/gen/1904 – 1998)  Escriptor i filòleg. Deixeble de Pompeu Fabra, ha escrit novel·la (Seixanta minuts, 1948), poesia, teatre i nombroses biografies, a més d'una Gramàtica catalana (1938) i, entre altres, La restauració dels Jocs Florals (1960) i el Diccionari nacional de la llengua catalana (1993).

Anar a:    Min ]    [ Minguez, J ]    [ Miquel, G ]    [ Miquel i P ]    [ Mir i E ]    [ Mira i B ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -