A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Mire ]    [ Miró, D ]    [ Miró i ]    [ Miro i P ]    [ Misl ]    [ Mitjana ]

Lo pensar i el sentir d'un poble són correlatius a les condicions de la llengua que emplea. (Valentí Almirall)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miret  (Catalunya, s XVI)  Escultor. Treballà a la seu de Tarragona. El pare Villanueva li atribuí la imatge del Crist que fou emplaçada al cor de la catedral, per bé que Sanç Capdevila afirmà que l'obra era d'Agustí Pujol.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miret, Jaume  (Catalunya, s XIX - Amèrica ?, s XX)  Baríton. Els seus èxits més importants foren obtinguts pels anys 1930-50. Destacà no sols com a cantant sinó també com a actor.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miret i Lluís, Hildebrand Maria  (el Poal, Pla d'Urgell, 11/ago/1921 - Montserrat, Bages, 29/oct/2010)  Escriptor i monjo benedictí de la comunitat de Montserrat. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. És autor de la sèrie de fullets Himnari dels fidels, iniciada en 1950, i de petits assaigs sobre temes lingüísticsInici página i pedagògics apareguts a revistes especialitzades.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Miret i MustéMiret i Musté, Josep  (Barcelona, 23/set/1907 - Mauthausen, Àustria, 17/nov/1944)  Polític. Manyà d'ofici i jugador de rugby. S'educà a l'Escola Elemental de Treball. Fou president de la joventut de la Unió Socialista de Catalunya. Destacà en la repressió de l'alçament el 19/jul/1936. Nomenat conseller de proveïments de la Generalitat (1937), s'incorporà a l'exèrcit. Exiliat a França el 1939, actuà com a dirigent del PSUC. Detingut a París (1943), fou internat al camp de concentració de Mauthausen. Ferit en un bombardeig aliat, fou rematat a trets per un dels guardians del camp.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miret i Queraltó, Martí  (la Granada, Alt Penedès, 13/nov/1846 - Barcelona, 15/abr/1896)  Guerriller carlí. Deixà els estudis eclesiàstic el 1873 per tal d'incorporar-se a la darrera carlinada i prengué les armes a favor del pretendent carlí. Juntament amb Savalls, prengué Cardedeu i, malgrat la promesa en contrari, en féu executar els defensors. El pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit (1874). Resultà malferit al combat de Prats de Molló i li fou conferit el grau de brigadier, que conservà, un cop acabada la guerra, a l'exèrcit regular espanyol. Serví a Cuba i a les Balears i més tard es retirà a Vic.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Miret i SansMiret i Sans, Joaquim  (Barcelona, 17/abr/1858 – 30/des/1919)  Historiador. Estudià lleis a Barcelona i a Madrid. Després d'haver treballat algunes temporades en la secció de manuscrits espanyols de la Biblioteca Nacional de París. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1900 i fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i acadèmic corresponent de l'Academia de la Historia. Investigà especialment els s XI-XIII de la història de Catalunya, i són de gran interès els seus estudis sobre els tres primers monarques de la corona catalano-aragonesa i sobre les cases vescomtals catalanes. Entre els seus nombrosos treballs destaquen Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbó (1900), Los vescomtes de Bas en la illa de Sardenya (1901), Los vescomtes de Cerdanya, Conflent y Bergadà (1901), La casa de Montcada en el vizcondado de Bearn (1901-02), Itinerario del rey Alfonso I deInici página Cataluña, II en Aragón (1903-04), Itinerario del rey Pedro I de Cataluña, II en Aragón (1905), Les cases de

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miret i Soler, Emília  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1892 - Barcelona, s XX)  Pianista. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Amplià els estudis al Conservatori de Brussel·les, on obtingué el primer premi. Tornà a Barcelona en 1914 i col·laborà amb l'Orquestra Simfònica dirigida de J. Lamote de Grignon. Actuà en nombrosos concerts. Les seves actuacions a una emissora de ràdio li donaren molta popularitat. Es dedicà a l'ensenyament. És autora d'obres per a piano i per a piano i cant.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miret i Soler, Josep  (Barcelona, 1888 – 1960)  Locutor de ràdio i escriptor. El 1926 abandonà la carrera teatral per ingressar, com un dels primers locutors dels Països Catalans, a Ràdio Barcelona, on foren cèlebres les seves interpretacions teatrals radiofòniques (Terra baixa, El místic, etc). Autor d'obres teatrals, com L'Agència comercial (estrenada al CADCI de Barcelona, el 1934), Les sabates de Lídia (1934), El vell flautista (1950) i altres.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miret i Terrada, Joan  (Tarragona, 1812 – Barcelona, 1891)  Agrònom i advocat. Home d'idees liberals, fou diputat a corts per Tarragona i president de la diputació provincial. Molt interessat per la viticultura, el 1867 inicià estudis sobre els estralls de la fil·loxera a les vinyes de França, i féu un viatge d'estudis per veure les mesures que calia prendre si l'insecte arribava al nostre país. Les seves opinions foren preses en consideració pels congressos antifil·loxèrics de Madrid, Reus i Saragossa, així com l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la qual cosa el portà a ocupar la comissaria règia en la direcció de la lluita contra la fil·loxera. Suggerí el replantament a base de peus de cep americà, considerat immune a l'insecte. Fou president i gerent de la primera companyia ferroviària de l'estat espanyol. Publicà Estudios sobre la Phylloxera vastatrix (1878).

10 CATALUNYA NORD - CULTURA

Inici páginaMirmanda  (Terrats, Rosselló)  Ciutat imaginària, que la tradició situa dins l'actual terme de Terrats, aigua amunt de la Canta-rana. Hom li atribueix una antiguitat superior a Barcelona, i moltes llegendes, especialment d'encantament i de fades, s'hi relacionen.

11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Miró  (Catalunya Nord, s VIII – s IX)  Fundador i primer abat de Sant Andreu de Sureda (diòcesi d'Elna). D'origen hispanovisigòtic, probablement en temps de Carlemany s'establí de primer amb alguns monjos al Vallespir, en una cel·la de Sant Martí (d'Albera?), i tot seguit passà a Sureda, entre el Tec i l'Albera, per a fundar-hi el monestir de Sant Andreu.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró  (Catalunya, s X – s XI)  Magnat. Era un dels fills menors de Guadall, vescomte d'Osona, i de la dama Ermetruit. Per tant, era germà dels vescomtes d'Osona o Cardona, Ermemir i Ramon. Figura documentat en 981, quan ja havia mort el seu pare.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró  (Catalunya, s XI – 1079)  Vescomte d'Urgell (1035/36-1079). Fill i successor de Guillem i de la seva primera muller Sança. Vers el 1040 s'alià amb el comte Guillem Guifré de Cerdanya i li prestà vassallatge, bé que poc després se'n separà i retornà a l'obediència del comte Ermengol III d'Urgell, del qual fou des d'aleshores un eficaç i lleial col·laborador. Es casà amb Gerberga, germana d'Arnau de Tost, i amb Guilla. El succeí el seu fill Ramon.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró  (Tagamanent, Vallès Oriental, s XII - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1165)  Frare agustí. Visqué al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Tingué gran prestigi pel seu bon seny i l'austeritat dels seus costums. Les seves restes foren posades en un sepulcre de marbre el 1312. Fou declarat beat per l'Església catòlica; la seva diada és el 12/set.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMiró, Antoni  (Catalunya, s XVI)  Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou rector de la parròquia de Cervera. És autor d'uns Comentarios sobre los preceptos del Decálogo, publicats el 1566.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miró, Antoni  (País Valencià, s XVI)  Pintor. Gaudí de bon prestigi.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró, Arnau  (Catalunya, s XIII – Bulgària ?, d 1306)  Militar. Era adalil de la Companyia Catalana a Orient. Destacà especialment a la batalla contra els alans, a Bulgària, pel jun/1306. Sostingué un combat singular amb un dels millors cavallers enemics, que aconseguí de matar amb l'ajut de Bernat de Ventallola. Sortí malferit d'aquesta lluita.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miró, Dídac  (Russafa, València, s XVI - Roma, Itàlia, 1590)  Jesuïta. Estudià filosofia a París abans d'entrar en religió. Fou provincial a Portugal i confessor del rei Joan III d'aquell país. Més tard ocupà altres alts càrrecs de l'orde, entre ells el de provincial d'Aragó. És autor de diverses obres, que escriví en llatí.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró, Emili  (Reus, Baix Camp, s XIX – Saragossa, Aragó, 1861)  Escriptor. A la capital aragonesa fou director de dues publicacions periòdiques. Escriví en castellà poesies i obres teatrals.

20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Miró, Ferran  (Perpinyà, 1833 – Barcelona, 1916)  Erudit i escriptor. Instal·lat a Barcelona des dels sis anys. Fou baró d'Ortafà. Promogué els treballs arqueològics i comprà importants col·leccions d'art, amb les quals creà el museu de l'Hort de les Olives, de Reus. Organista i crític musical esporàdic al diari barceloní "La Razón". Militant del partit carlí, donà diners al pretendent Carles de Borbó. Escriví diversos poemes: Epístola a Josep Maria Galí (1873), Viatge al Parnàs (1879), etc.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMiró, Francesc  (Vic, Osona, 1518 - s XVI)  Metge. Fill de Gabriel Miró. Es graduà en medicina a Montpeller i a París. Fou primer metge d'Enric II i de Carles IX de França. Destacà pels seus estudis de botànica.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró, Francesc  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Abat de Santes Creus (1335-47). Fou successor de Pere Alegre. Tingué un paper important en la concòrdia entre la noblesa catalana i el rei Pere III, a l'ocasió què aquella renyí amb el monarca pel fet d'haver-se fet coronar a Saragossa abans de jurar les Constitucions de Catalunya (1386).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró, Francesc  (Catalunya, s XIX)  Metal·lista. Era assajador de metalls a la Casa de la Moneda de Barcelona. És autor de diversos escrits tècnics relacionats amb la seva professió.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró, Gabriel  (Tortosa, Baix Ebre, s XVI)  Metge. Nebot del també metge tortosí Gabriel Miró. Estudià a Montpeller. Primer metge de la cort de Bretanya i de la de França. Autor d'un tractat de pediatria: De regimine infantum tractatus tres amplissimi (1544). Fou fill seu Francesc Miró.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró, Joan  (Tarragona, 1562 - s XVII)  Arquitecte. Per encàrrec dels jurats de Tamarit construí la torre de la Mora, obra notable de defensa contra els atacs dels corsaris africans, que havien comès grans malifetes en aquells indrets el 1559 i 1561.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Miró, mola de  (Morella, Ports Veure> Garumba, mola de la.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miró, Pere  (País Valencià, s XIV)  Pintor. Sobresortí com a il·luminador.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMiró I de Barcelona  (Catalunya, a 945 - Barcelona ?, ago/966)  Comte i marquès de Barcelona (946/47-966). Fill petit de Sunyer I i de Riquilda. Quan el seu pare es retirà a un convent (9147) rebé el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en règim de condomini amb el seu germà Borrell II, amb el qual col·laborà en la tasca de govern i sembla haver estat un bon governant que millorà la infraestructura de Barcelona, amb la reconstrucció de canals, entre els quals destaca l'anomenat rec Comtal, que duia l'aigua del Besòs; també restaurà la canònica de Vic, juntament amb Guadamir, bisbe d'aquella seu, i féu donacions a Ripoll. Morí sense fills.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró I de Besalú  Veure> Miró II de Cerdanya.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró II de Besalú (dit Bonfill)  (Catalunya, a 928 - Girona ?, 984)  Comte de Besalú (965-984) i bisbe de Girona (971-874). Quart fill legítim de Miró el Jove. Fou destinat de jove a la vida eclesiàstica, començada essent levita (documentat el 941). A causa d'una sèrie de circumstàncies casuals -mort del germà Guifré, comte de Besalú (957), a mans d'uns vassalls revoltats, i mort natural (965) del germà gran Sunifred, esdevingué senyor de tots els estats patrimonials (Cerdanya, Berga, Conflent, Besalú), es convertí en comte de Besalú, mentre l'altre germà, Oliba Cabreta, heretà la Cerdanya amb els seus annexos (Berga, Conflent). L'any 961 fou elegit bisbe de Girona; a Catalunya, aquest és l'únic cas d'acumulació en una sola persona de les dignitats de bisbe i de comte. Amb Oliba Cabreta acabà la construcció de la basílica de Cuixà, que ell va consagrar (974). Fundà els monestirs de Serrateix i de Sant Pere de Besalú i consagrà la nova església del monestir de Ripoll (977). Estigué a Roma els anys 979 i 983. Amb ell la casa cerdana inicià una política religiosa tendent a acaparar les principals seus episcopals del país. Home d'extraordinària cultura, els seus escrits sorprenen sobretot per la gran riquesa de lèxic, abundós en mots d'origen grec.

31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Miró I de Cerdanya  Veure> Miró I de Rosselló.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMiró II de Cerdanya (dit el Jove)  (Catalunya, v 878 - oct/927)  Comte de Cerdanya-Berga-Conflent (897-927) i de Besalú (Miró I) (913-927). Fill de Guifré el Pilós i de Guinedilda. El primer nucli de comtats l'heretà del seu pare Guifré, i el de Besalú, del seu oncle Radulf. Prosseguí, sense gaire empenta, l'obra repobladora del seu pare al baix Berguedà, i en tal sentit féu consagrar el 907 les esglésies de Sant Pau de Casserres, Santa Maria d'Avià i Puig-reig, que aquell havia fet construir. Destruí la petita església del monestir de Ripoll, edificada pel seu pare, i en féu construir una de més gran, però morí abans d'acabar-la. Deixà nombrosa descendència: de la seva muller legítima, Ava (probablement de Ribagorça), tingué Sunifred, Guifré, Oliba Cabreta, Miró Bonfill i Fredeburga, i de l'amistançada Virgília (filla del comte d'Empúries Delà), un fill i quatre filles. Els fills legítims el succeïren en el govern dels comtats sota la regència de la vídua Ava. Fou el tronc de la casa de Cerdanya.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró I de Ribagorça  (Catalunya, a 913 - d 954)  Comte adjunt de Ribagorça. Era fill del primer comte sobirà Ramon II de Pallars-Ribagorça. A la mort d'aquest secundà el seu germà Unifred I en el govern de Ribagorça, mentre el Pallars passava als altres germans Isarn i Llop. Sembla que li correspongué especialment l'administració de la part oriental del comtat. Vers el 949, a la mort del bisbe Ató de Pallars i Ribagorça, mantingué amb el seu germà la independència eclesiàstica de Ribagorça respecte a Urgell i féu erigir Oriolf com a bisbe privatiu. Estigué casat amb Gemona. El seu fill Guillem actuà ja com a comte en vida d'ell, almenys des del 947.

34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Miró I de Rosselló (dit el Vell)  (Catalunya Nord, s IX – 896)  Comte de Conflent (v870-894) i de Rosselló (878-894). Fill del comte marquès Sunifred i d'Ermessenda. El seu germà gran, Guifre el Pilós, l'associà al govern dels comtats d'Urgell-Cerdanya d'ençà del 870 i dels de Barcelona-Girona-Besalú d'ençà del 878, però especialment li encarregà la regència del Conflent (v 870). Quan el poderós marquès Bernat de Gòtia s'aixecà (877) contra Carles el Calb i el successor Lluís el Tartamut, Miró I es declarà partidari de la monarquia carolíngia, com era tradicional a la seva casa. El 878 s'apoderà del Rosselló, en poder del revoltat, possessió que li fou reconeguda pel monarca quan a Troyes va repartir els honors de Bernat (set/878). Ajudà el seuInici página germà Guifre en la repoblació de les comarques d'Osona i Berga i impulsà la construcció i l'engrandiment dels monestirs d'Eixalada i Cuixà. Mort sense fills, el Rosselló passà al seu cosí Sunyer II i el Conflent revertí a Guifre el Pilós.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró Bonfill  Veure> Miró II de Besalú.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró Guillem  (Catalunya, s XI - 1079)  Vescomte d'Urgell i senyor de Castellbó. Succeí (1035) al seu pare, Guillem, l'iniciador d'aquest llinatge vescomtal. Es casà amb Geriberga, una germana d'Arnau Mir de Tost. Durant els primers anys (1040) s'apartà de l'obediència del comte d'Urgell, Ermengol III (1038-66), i prestà vassallatge a Ramon Guifre, comte de Cerdanya, pels castells de Castellbó i d'altres. Cap al 1050 tornà a l'obediència del comte d'Urgell. El seu fill Ramon II li succeí en el vescomtat.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró i Argenter, Joaquim de  (Sitges, Garraf, 3/feb/1849 – 18/feb/1914)  Pintor. Deixeble de Mas i Fontdevila. Prengué part als certàmens barcelonins del 1888, 1894 i 1886. Arrelat a Sitges, se centrà en el paisatge de la seva vila, en olis sovint excel·lents amb un toc fortunyià que li venia del seu mestre. És apreciat sobretot perquè les seves obres són un document precís per veure com era el Sitges del seu temps. Hi ha obres d'ell al Cau Ferrat -secció Maricel- i especialment a nombroses col·leccions sitgetanes. Era oncle de Joaquim Sunyer.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep de Miró i ArgenterMiró i Argenter, Josep de  (Sitges, Garraf, 4/mar/1851 - l'Havana, Cuba, 2/mai/1925)  Militar i escriptor. Deixà els estudis de medicina a Barcelona per anar a lluitar amb els carlins. El 1874 es traslladà a Cuba, on defensà la independència de l'illa a través del diari "La Doctrina", que ell mateix fundà. En aquest diari publicà l'article El juez y el negro, que li comportà tres anys de presó. El 1895, s'uní a Maceo, que més tard el nomenà brigadier i cap d'estat major. Fou general de divisió i director dels arxius de l'exèrcit quan Cuba es proclamà independent. Publicà La invasión deInici página Occidente (1896), Apuntes de la vida de Antonio Maceo (1897), Crónicas de la guerra, llibre fonamental sobre la guerra de 1895-98 i la novel·la autobiogràfica Salvador Roca (1910). El seu fill José Miró Cardona (l'Havana, 1902 — San Juan, Puerto Rico, 1974), jurista i catedràtic de la Universitat de l'Havana, s'oposà a la dictadura de Batista i, en triomfar la revolució, fou designat primer ministre sota la presidència d'Urrutia, però al cap de pocs mesos, en desacord amb el nou règim, s'exilià (1960) i esdevingué un dels principals opositors de la Cuba castrista.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oleguer Miró i BorràsMiró i Borràs, Oleguer  (Manresa, Bages, 28/set/1849 - 3/abr/1926)  Metge i escriptor. Col·laborà a "La Il·lustració Catalana" i d'altres publicacions periòdiques. Fundà i dirigí fins a la seva mort la "Revista Ilustrada Jorba" (1908-33), publicació cultural bilingüe. A part de diverses obres de caràcter professional, és autor de llibres sobre història i folklore, com La misteriosa llum... (1882), Receptari de Manresa. Segle XIV (1900), Aforística mèdica popular catalana... (1900), que és la seva producció més notable, i Biografia i bibliografia del doctor Piguillem (1917).

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Antoni Miró i BravoMiró i Bravo, Antoni  (Alcoi, Alcoià, 1/set/1944 - )  Pintor. Iniciat en l'expressionisme, que conreà fins l'any 1967, i al qual pertanyen les obres Crit, dejuni forgos, Les tres gràcies i El boig, travessà una època abstracta que culminà en una altra, connexa amb la problemàtica de l'home i l'entorn que el condiciona. Els relleus visuals (1968) correspon a aquest període d'investigació. El mateix any realitzà Vietnam 68, obra molt allunyada de l'anterior. Fou en aquesta etapa que començà de realitzar les seves escultures, metàl·liques sobretot. El 1972 féu metal·lografies sobre la situació dels negres als EUA (L'espera, Vencerem, Lluita d'infants), amb un llenguatge directe i un colorit viu. Rebé també, com tot el moviment aplegat a Crònica de la Realitat, les influències del llenguatge i la visió del pop-art: Gioconda (1973), Recerca de la pau (1975), la carpeta Antoni Miró, One dollar (1975). Altres obresInici página són: Pinteu Pintura (1980-90) i Vivace, des del 1991.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Miró i FerràMiró i Ferrà, Joan  (Barcelona, 20/abr/1893 - Palma de Mallorca, 25/des/1983)  Pintor i escultor. Estudià comerç obligat pels pares, però una estada a Mont-roig del Camp li desvetllà la vocació per la pintura. Deixeble d'A. Galí, fou membre de l'Agrupació Courbet, i el 1918 celebrà la primera exposició individual a les Galeries Dalmau de Barcelona, on presentà una sèrie d'obres (Molinet de cafè, Retrat d'una nena) produïdes sota la influència de Cézanne i del fauvisme. Poc després anà a París, on conegué Picasso, Max Jacob, Tzara i el grup dadà, i començà l'etapa miniaturista, que finalitzà amb el quadre La masia (1920), adquirit per Ernest Hemingway. Després creà una sèrie de paisatges que descriuen l'atmòsfera del camp, de l'hort i del corral amb emoció i senzillesa, però que ja demostren la seva passió pels elements estructurals simples i la visió primària que l'autor en té: La granja (1922), Terra llaurada (1923). El 1924 signà el Manifest Surrealista d'André Breton, tot i que la seva obra, massa...  Segueix... 

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gabriel Miró i FerrerMiró i Ferrer, Gabriel  (Alacant, 28/jul/1879 – Madrid, 27/mai/1930)  Escriptor en castellà. Va estudiar dret a València i a Granada. Fou, de jove, lector assidu dels escriptors decadents europeus de la fi del s. XIX. Va viure ocupat en modestes tasques, primer a la diputació d'Alacant, després en una empresa editorial de Barcelona i, posteriorment, com a buròcrata en els ministeris de Madrid. Aquestes dades biogràfiques, unides a una natural timidesa i retraïment, contribueixen a explicar alguns aspectes de la seva obra, la repetida evasió cap al paisatge natal, un cert lirisme contemplatiu i estàtic, trencat només per inesperats tocs tremendistes, i l'obstinada elecció de personatges abúlics i fracassats que passen per les seves novel·les, on la descripció sobrepassa a la narració, i l'ambient a l'acció. Ni la qualitat de la seva obra ni l'aval d'Azorín, Palacio Valdés i Ricardo León foren suficients perquè fos acceptat a la Real Academia Española el 1927. Col·laborà al "Diario de Barcelona" i "La...  Segueix... 

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró i Folguera, Josep  (Reus, Baix Camp, 1862 – Barcelona, 1938)  Escriptor. Fou periodista molt actiu, havia estat redactor en cap d'"El Progreso" (1914), "El Diluvio" (1916) i "Las Noticias" (1917). També figurà a les redaccions d'"El Poble Català", "La Vanguardia" i "La Publicidad". Col·laborà a l'"Eco del Centro deInici página Lectura" de Reus, "La Ilustración Ibérica" i "El Mundo Ilustrado". Publicà el recull narratiu El ratoncito (1895).

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Adrià Miró i GarciaMiró i Garcia, Adrià  (Alcoi, Alcoià, 8/set/1923 - 8/abr/2011)  Escriptor en castellà. Estudià filosofia i lletres a les universitats de València, Madrid i Múrcia i s'hi especialitzà en Filologia Romànica. Anà a París, on treballà a l'Institut Pierrefitte i a l'Escola Nacional Superior d'Arts i Oficis com a professor. Gran part dels seus treballs, d'història i d'art, són dedicats a diversos aspectes de la seva ciutat nadiua: Gonzalo Cantó: su vida, su teatro, su poesía (1967), Glosario de arte y artistas alcoyanos (1967), El humanista Andrés Sempere (1968), Autorretrato (1970), Escritores de Alcoy (1973), El combate político de Juan Botella y Asensi (1981) i Amando Blanquer en su vida y en su obra (1984).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró i Gimeno, Joaquim de  (Catalunya, 1849 - Sitges, Garraf, s XIX)  Pintor. Conreà amb encert el paisatge de Sitges i les marines, dins una línia lluminista avançada per al seu temps.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró i Lleó, Gaspar  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2/mar/1859 – Barcelona, 29/set/1930)  Pintor. S'establí i triomfà a París, fins al punt d'ésser nomenat pintor de la ciutat. El 1927 tornà a Barcelona. Conreà de primer la pintura de natures mortes, però ben aviat descobrí la pintura a l'aire lliure i es dedicà, preferentment, al paisatge, tant rural com urbà.

48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Miró i Llull, Josep Maria  (Palma de Mallorca, 1937 - )  Dibuixant i poeta. Ha col·laborat al "Diario de Mallorca", "Lluc", "Ponent", etc. Ha publicat els llibres de poemes Angoixa del no-res (1960), A Santa Maria del Camí (1961) i Terra de gerrer (1963). En pintura ha conreat l'aquarel·la, i ha exposat col·lectivament i individualment diverses vegades.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMiró i Maignon, Clemència  (Alacant, 1906 – Madrid, 1953)  Escriptora. Era filla de Gabriel Miró i Ferrer. Les seves poesies foren publicades al volum d'edició pòstuma titulat Poemas (1959). També escriví el prefaci a l'edició d'obres completes del seu pare.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró i Manent, Ignasi Ramon  (Barcelona, 1821 – 1892)  Pedagog. Impulsà nombroses activitats escolars i paraescolars. Cofundador, amb Carles Carreras i d'altres, de la Societat Barcelonesa d'Amics de la Instrucció, secretari de la Junta Provincial de Instrucción Pública (1860), impulsor de l'Escuela Normal Feminina (1860), fundador i director de la revista "La Antorcha Manresana" (1857-60), director del "Monitor de Primera Enseñanza" i de la "Biblioteca económica de primera enseñanza". El 1869 fundà a Barcelona un col·legi de primer i segon ensenyament que dirigí fins a la mort. El Col·legi Carreras, fundat el 1835, i el Col·legi Miró foren els més prestigiosos de la Barcelona vuitcentista. De la seva extensa obra escrita cal destacar La enseñanza de la historia en las escuelas (1883) i Necrología del Dr. Carlos Carreras de Urrutia (1874).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró i Plans, Pere  (Manresa, Bages, 1927 - 11/mar/2013)  Químic. Estudià a les universitats de Barcelona i de Heidelberg. Hom el considera una autoritat en química de la llana, de detergents i de proteïnes. Degà del Col·legi de Químics de Catalunya i Balears, president del Comitè Europeu de Detergents i de l'Associació Internacional de Químics Coloristes Tèxtils, el 1974 fou nomenat director general d'indústries químiques i tèxtils, i director del Laboratori General d'Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya (1985 i 1998). El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró i Pomares, Francesc  (Barcelona, 1907 - Taurinyà, Conflent, 1998)  Ceramista i pintor. Al començament conreà l'aquarel·la, i després, a partir del 1954, preferí la ceràmica. En aquesta especialitat guanyà una medalla d'argent de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica de Canes (1954) i una altra d'or a l'Exposició de Brussel·les del 1958.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMiró i Roca, Antoni  (Alcoi, Alcoià, 1944 - )  Pintor i escultor. Ha fet nombrosos murals a l'estat espanyol i a Anglaterra. Membre fundador del grup Alcoiart i del Gruppo Denunzia, pertangué també als grups Verein Berliner Künstler i Art Actual. Obtingué la medalla d'or de la II Mostra Internazionale di Pittura e Grafica (1972), a Siracusa. La seva obra, iniciada el 1960 i que arrencava de l'expressionisme, es concretà en un realisme de denúncia social, com manifesta la sèrie Amèrica negra (1972).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fidel Miró i SolanesMiró i Solanes, Fidel  (el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1910 - Mèxic DF, Mèxic, 29/jun/1998)  Polític i editor. De família camperola, el 1925 anà a Cuba, on es relacionà amb grups anarquistes. El 1933 tornà a Barcelona i s'incorporà a la CNT. Fou secretari del comitè regional de les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1936-37) i del comitè peninsular de les FIJL; presidí, també, l'Aliança de les Joventuts Antifeixistes (1938). Fou redactor de "Solidaridad Obrera" i director del periòdic "Ruta". El 1939 s'exilià a França, i després a la República Dominicana i a Mèxic on hi obrí una llibreria de vell, i el 1955 fundà l'empresa Editores Mexicanos Unidos SA, de la qual fou gerent; el 1962 fundà la revista "Comunidad Ibérica", que dirigí. Ha publicat ¿Y España cuando? (1959), Catalunya, los trabajadores y el problema de las nacionalidades (1967) i El anarquismo, los estudiantes y la revolución (1969).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró i Trepat, Laureà  (Barcelona, 1883 – 1916)  Polític republicà. Del Partit Republicà Federal, fou vice-president de l'Associació Escolar Republicana (1901). De la Unió Republicana el 1903, es mostrà contrari a Lerroux i unit al moviment de Solidaritat Catalana, fou elegit diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat el 1907 (i també el 1910 i el 1914). De l'UFNR a partir del 1910, després passà al Partit Reformista (1912) i fou director de "La Publicidad".

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miró d'Hostoles  (Catalunya, s XI)  Magnat comtal i senyor del castell d'Hostoles (Garrotxa). Fou marmessor del comte Ramon Borrell (1017). Més tard serví Ermessenda i Berenguer Ramon I. Estigué casat amb Emma, i les seves actuacions s'estenien fins al 1034. El succeí el seu fill Enees d'Hostoles.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMirra  (el Camp de Mirra, Alt Vinalopó Veure> Almirra.

57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Misep  (Tàrbena, Marina Baixa)  Despoblat.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Miserà  (Safor Veure> Almiserà.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xavier Miserachs i RibaltaMiserachs i Ribalta, Xavier  (Barcelona, 12/jul/1937 - Badalona, Barcelonès, 14/ago/1998)  Fotògraf. Féu estudis de medicina. Dedicat professionalment a l'art de la fotografia des del 1957. Té obres al Museu de Belles Arts de Brussel·les i d'altres han estat reproduïdes a l'"Annual Photography" i al "Photography Year Book". Entre els llibres de fotografia que publicà destaquen Barcelona, blanc i negre (1964) i Costa Brava Show (1966), i ha il·lustrat, amb retrats espontanis, els llibres Conversaciones en Cataluña (1966) de Salvador Pàniker, Los cachorros de Mario Vargas Llosa, El arte prerrománico asturiano (1967), Andalucía Barroca (1978), Catalunya des del mar (1982) i Catalunya a vol d'ocell (1991), de C. Barral, entre d'altres. La seva obra es sempre un esforç per donar una visió lúcida i veritable, allunyada de qualsevol fantasia.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miserachs i Rigalt, Antoni  (Barcelona, 1908 – 1982)  Polític i advocat. Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana (1934), de la qual fou secretari general. Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys. Especialista en propietat intel·lectual, publicà El copyright norteamericano (1946), El contrato de edición en la Ley del Libro (1975) i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor (1975). A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya.

61 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaMiserere d'Escalona  (Tous, Ribera Alta Despoblat, al sud de la vila. Lloc de moriscs, restà despoblat a l'expulsió (1609).

62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Misèria, veïnat de la  (Montferrer, Vallespir Veïnat, al límit amb el terme del Tec, a la vall de Coç. Hi ha l'oratori de Sant Galderic.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Misericòrdia  (Reus, Baix Camp Santuari de la ciutat, al final del passeig de Misericòrdia, a 1 km de la ciutat. La seva construcció fou decidida pel consell municipal el 1592, amb motiu d'una pretesa aparició de la Mare de Déu a la jove pastora Isabel Besora. Fou acabat el 1601, i entre el 1652 i el 1683 fou engrandit. El cambril és del 1771 (refet el 1954, després de les destruccions del 1936).

102 CATALUNYA - MONUMENTS

Misericòrdia, Casa de  (Barcelona, 1583)  Mansió situada al carrer d'Elisabets, a la zona nord de l'antic Raval, al barri anomenat dels Tallers. Fou fundada per Diego Pérez de Valdívia. A la porta principal i al pati d'ingrès hi ha l'escut de la ciutat perquè la fundació fou sostinguda pel Consell Municipal de Barcelona. L'antiga església, d'una sola nau, té petites capelles laterals i un retaule barroc dedicat a l'arcàngel sant Rafael i a Tobies.

64 CATALUNYA - VARIS

Misericòrdia, la  (Catalunya, s XIII - )  Advocació mariana. Entre els santuaris catalans més antics destaquen el de Vinaròs (Baix Maestrat), el de Reus (Baix Camp), el de Canet (Maresme), el de la Fatarella (Terra Alta), etc, fins prop de trenta capella i santuaris. Sovint hom donà el nom de la Misericòrdia, o casa de Misericòrdia, a les cases de beneficència per a vells o infants desemparats posades sota l'advocació de la Mare de Déu (Barcelona, Girona i Vic, entre altres).

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMisericòrdia, la  (Borriana, Plana Baixa Santuari (Mare de Déu de la Misericòrdia), situat a la dreta del riu Sec de Betxí, prop del Grau i del Clot de Borriana o estany de la Misericòrdia.

66 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Misilmeri, baronia de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal, atorgada el 1397 a Gilabert de Talamanca, cavaller i conseller del rei Martí I. El seu fill Joan Vicenç La Grua-Talamanca, baró de Carini, la vengué el 1486 als Aiutamicristo.

67 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaMislata  (Horta de l'Oest)   Municipi: 2,06 km2, 29 m alt, 43.281 hab (2014). Situat a la plana al·luvial del Túria, molt a prop de València, de la qual ha esdevingut pràcticament una ciutat dormitori. L'agricultura ha perdut terreny en benefici de l'edificació. Els regatges derivats de la sèquia de Mislata, amb aigües procedents del Túria, fan possible l'agricultura de regadiu, la qual es destina als conreus d'horta (cebes, blat de moro). Avicultura. La indústria, on destaca la paperera, la producció de la qual s'inclou al sector paperer de València i els seus entorns; segueixen després les tèxtils, les adoberes, les metal·lúrgiques, de la construcció i, en últim lloc, cal esmentar l'alimentària i la química. Aquest desenvolupament industrial ha estat la causa de l'important augment demogràfic del municipi. El poble és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial dels Àngels, del s XVIII. El 1348, durant les guerres de la Unió, hi va tenir lloc la decissiva batalla de Mislata. Àrea comercial de València. Ajuntament - Mislata Jove - Ràdio - Televisió

68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mislata, batalla de  (Mislata, Horta, 9/des/1348)  Acció bèl·lica entre Pere III el Cerimoniós i la Unió valenciana. Havent guanyat el rei, aquesta victòria li permeté d'emparar-se de la ciutat de València, on féu executar els caps de la revolta. Fou la batalla decisiva de la guerra de les Unions, i en sortí reforçatInici página l'autoritarisme reial.

69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mislata i la Moreria, baronia de  (País Valencià Jurisdicció feudal, que fou vinculada el 1744, prèvia facultat reial, per Mateu Cebrian, que l'havia adquirida al comte d'Aranda. Passà als Ferrer, als Arramendia i

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enrico MisleyMisley, Enrico  (Módena, Itàlia, 1801 - Sarrià, Barcelona, 1863)  Aventurer i polític. Després de participar en una conspiració avortada a Itàlia passà a Barcelona, on creà una indústria d'espelmes esteàriques i s'esforçà a ajudar els liberals contra els carlins amb operacions financeres, no sempre reeixides. El 1838 publicà Apuntes y revelaciones sobre el actual empréstito, i el 1841 projectà la creació d'una companyia a les Filipines que, segons ell, liquidaria el deute públic (Deuda española y medios de estinguirla, 1841). Féu amistat amb Espartero -que li cedí el convent de caputxins de Sarrià (1842) per a establir-hi una indústria química- i amb l'infant Francesc de Paula de Borbó, del qual intentà d'obtenir ajut per al seu projecte d'establir la navegació a vapor per tot el curs de l'Ebre i d'unir Saragossa i Barcelona amb un servei regular, projecte que no prosperà. Posà en contacte el Crèdit Mobiliari Barcelonès amb una companyia de París per a introduir obrers xinesos a Cuba (1858).

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Misón, Lluís  (Barcelona, s XVIII – Madrid, 1766)  Compositor i flautista. El 1756 fou nomenat mestre de capella de la Capella Reial de Madrid, on ingressà el 1748 com a flautista. Actuà al Teatro del Buen Retiro, on estrenà el seu intermezzo La festa cinese (1764). Fou l'impulsor de la tonadilla escènica i l'estructurà en forma ternària, les més populars de les quals foren Una mesonera y un arriero (1757) i Los ciegos (1758). Escriví diversos sainets i sarsueles.

72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaMissa Dominical  (Barcelona, 1968 - )  Publicació periòdica del Centre de Pastoral Litúrgica. Conté orientacions per a millorar les celebracions eucarístiques, principalment pel que fa a l'homilia. En la seva doble edició catalana i castellana, té una difusió molt àmplia dins i fora de Catalunya. Des del seu començament fins al 1991, n'ha estat director Joaquim Gomis i després la dirigí Josep Lligadas.

73 CATALUNYA - POLÍTICA

Missatge al Rei dels Hel·lens  (Catalunya, 10/mar/1897)  Document polític d'Enric Prat de la Riba (a iniciativa d'A. Rubió i Lluch) i adreçat a Jordi I, rei de Grècia, per felicitar-lo per l'autonomia de l'illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d'aquesta illa al regne grec. El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per A. Sunyol, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, P. Muzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l'Orfeó Català interpretava cançons patriòtiques i populars catalanes. El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes. La Unió Catalanista convocà, en resposta, una assemblea extraordinària a Girona (la provincia de Barcelona tenia suspeses les garanties constitucionals) de protesta contra la repressió.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Misser, camp d'urnes de Can  (Terrassa, Vallès Occidental)  Necròpolis d'incineració del Bronze Final, entre els anys 1100 i 900 aC. Descobert l'any 1897 a causa de la construcció de la carretera Terrassa-Olesa, l'IEC hi inicià excavacions l'any 1916 que publicà a l'anuari. L'any 1982 es remogué a causa de les obres d'enllaç de la variant Terrassa-Manresa sense poder-ne localitzar el lloc exacte. Comprén més de 250 tombes i ha estat considerada una de les més antigues de la cultura de camps d'urnes que es coneixen a Catalunya. Una petita part del material es conserva en el Museu Arqueològic de Barcelona i al castell-cartoixa de Vallparadís a Terrassa.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Misses, el  Sobrenom del guerriller reialista Joan Costa.

76 CATALUNYA - ART

Inici páginaMisteri, Sant  (Cervera, Segarra)  Reliquia de la Vera Creu. Coneguda amb el nom de Sant Misteri per un prodigi —resistència a ésser partida i degotament de sang— ocorregut el 1540. La portà a Cervera el prevere Jaume Albesa, que l'obtingué d'un soldat, que morí a Martorell i que l'havia furtada en el saqueig de Roma (1527). Fou objecte de culte i hom li erigí una capella a l'església de Santa Maria de Cervera, per a la qual feren un tabernacle i un altar l'escultor Jaume Padró i el seu fill Ramon Padró (1787-1810). En les secades era portada i banyada al torrent d'Ondara des del 1567. El 1619 fou objecte d'un furt i d'una restitució que costà la vida a l'argenter Joan Balaguer. Hom també la invocava contra els endimoniats, que hi eren portats en processó.

77 CATALUNYA - ART

Misteri, Santíssim  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s XIII)  Nom del conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu. El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges. Es conservà incorrupta fins al 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d'accés (1686) i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Moretó, que mutilà amb aquesta finalitat l'absis major de l'església del monestir.

78 CATALUNYA - LITERATURA

Misteri de dolor  (Catalunya, feb/1904)  Drama d'Adrià Gual. Estrenat per la companyia del Teatre Íntim, sota la direcció de l'autor, al Teatre de les Arts de Barcelona. Considerada per la crítica la millor obra de Gual, en aquesta peça el dramàturg barceloní abandona el tractament simbolista d'anteriors creacions i s'endinsa en el drama rural, de fortes passions, a l'estil de Guimerà.

79 CATALUNYA - LITERATURA

Misteri de Santa Àgata  (Catalunya, s XVI)  Obra dramàtica hagiogràfica anònima. Descoberta i publicada per Nolasc del Molar. En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la "gloriosa santa Àgata" seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d'un text semblant. Només se'n conserven quatre-cents vuitanta sis versos i no se sap com era resolt el final de l'obra. Més que no pas laInici página seva tècnica, essencialment medieval -ben remarcable-, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d'alguns dels seus personatges -sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de "lo saber de Celestina", les seves filles, prostitutes, i un jove galant-, que diferencien aquest misteri dels altres de la mateixa època i dels de les anteriors i l'apropen en certa manera a l'esperit renaixentista.

80 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Misteri d'Elx  (Elx, Baix Vinalopó Veure> Festa d'Elx.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mistral, Jorge (Modest Llosas i Rosell)  (Aldaia, Horta, 24/nov/1920 – Mèxic DF, Mèxic, 21/abr/1972)  Actor cinematogràfic i teatral. A partir de Locura de amor (1948) es convertí en el primer galant jove del cinema espanyol. Treballà a Puerto Rico, Mèxic i Cuba. Principals films: Botón de ancla, Abismos de pasión (1953), Expreso de Andalucía (1956), La venganza (1958) i Carmen la de Ronda (1959).

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mitan Camí  (Tortosa, Baix Ebre Santuari dedicat a la Mare de Déu de la Providència, situat a mig camí de Tortosa, al coll de l'Alba, damunt l'antic camí de Tarragona. Destruït l'antic edifici el 1642, durant el setge de Tortosa per l'exèrcit franco-català, fou reedificat el 1699.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mitjà  (Montagut i Oix, Garrotxa Masia i antic poble, dins l'antic terme d'Oix, a l'oest de Monars. La seva església de Sant Miquel havia estat parroquial; el 977 fou donada pel bisbe i comte Miró II de Besalú a Santa Maria de Besalú.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mitja Costa  (Pontils, Conca de Barberà Ermita, propera al santuari de Sant Magí de Brufaganya.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMitjana, cala  (Felanitx, Mallorca Oriental Cala de la costa, entre cala sa Nau i cala Ferrera.

86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mitjana, cala  (Artà, Mallorca Oriental Cala de la costa, prop el límit amb el terme de Capdepera, a ponent de cala Torta.

87 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mitjana, cala  (Ferreries, Menorca)  Cala de la costa meridional, a llevant de la de Santagaldana.

88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mitjana, coma  (Fontpedrosa, Conflent Coma, que davalla de la línia de crestes que separa el Conflent de la vall de Ribes, entre els pics de l'Infern i de Bastiments, i que aflueix, per la dreta, a la ribera de Carançà.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mitjana, granja  (Vimbodí, Conca de Barberà Antiga granja de Poblet, al sud-oest del monestir, al límit entre la plana i la muntanya.

90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mitjana, illa  (Andratx, Mallorca Occidental Illot davant la costa, entre la costa des Grecs i sa Dragonera.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mitjana, serra  (Alacant, Alacantí Veure> Alcoraia, serra de l'.

92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mitjania, sa  (Menorca Zona de l'illa, allunyada de la mar, al sector de contacte entre el miocè de Migjorn i el trias de Tramuntana. La profunditat dels sòls i la tradició cerealítica (que començà el s XVI) li donen un prestigi agrícola molt important.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMitjans  (la Vila Joiosa, Marina Baixa Caseria.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mitjans, Francesc  Veure> Bosquets i Mitjans, Francesc.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mitjans i Miró, Francesc  (Barcelona, 15/jul/1909 - 20/nov/2006)  Arquitecte i urbanista. Obtingué el seu títol el 1942. Les seves obres es mouen entre l'academicisme i l'arquitectura moderna. És autor de nombrosos edificis remarcables als barris residencials de Barcelona, moltes cases d'estiu, l'hotel Rei Jaume de Castelldefels i, juntament amb J. Soteras, del projecte del Camp Nou del F. C. Barcelona. Rebé el premi FAD Opera Omnia el 1964.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mitjavila, Jaume  (Catalunya, s XVI)  Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepanto, lliurada contra els turcs el 1571.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mitjavila, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Diplomàtic. L'any 1327 gestionà, en nom de Jaume II, davant el soldà d'Egipte, que la custòdia del Sant Sepulcre fos encomanada als franciscans. Gràcies a les seves hàbils gestions, el soldà d'Egipte assegurà el pas a Terra Santa de pelegrins de tots els països, sota el guiatge del rei català.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mitjavila, Ricard  (Catalunya, s XIV)  Framenor. És autor de l'obra Qüestionari, referent al llibre quart de les Sentències. El manuscrit era conservat a la biblioteca del monestir de Ripoll.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMitjavila i Fisonell, Vicenç  (Barcelona, 1759 – 1805)  Metge. Doctor en medicina, fou membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Fundà els primers periòdics de tema mèdic dels Països Catalans: "Semestre Médico-clínico" (1803) i "Correspondencia Literario-médica..." (1804, trimestral); n'aparegueren dos volums de cadascun. També publicà Noticias de los daños que causan al cuerpo humano las preparaciones de plomo... (1791), Memoria sobre la utilidad de los vegetales en la curación de enfermedades venéreas (1791), etc; féu estudis sobre l'ús de substàncies verinoses en medicina i traduí obres de V.L. Brera, M.A. Weikard, C. Strambio i altres.

100 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Mitjorn  (Palma de Mallorca, gen/1906 – jun/1907)  Publicació mensual en català. Fundada i dirigida per Miquel Ferrà, tingué un marcat to culturalista i literari -molt relacional amb el corrent noucentista del Principat-, amb poques col·laboracions polítiques. Hi escriviren pràcticament tots els autors mallorquins del moment i nombrosos escriptors de Barcelona.

101 CATALUNYA - CULTURA

MNAC  Sigla del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Anar a:    Mire ]    [ Miró, D ]    [ Miró i ]    [ Miro i P ]    [ Misl ]    [ Mitjana ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -