A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Mo ]    [ Moia ]    [ Moixa ]    [ Mola, p ]    [ Molas ]    [ Moles ]

El món és un teatre, però l'obra té un repartiment deplorable. (Oscar Wilde)

1 CATALUNYA - POLÍTICA

Mobilització Civil, Decret de  (Catalunya, 23/set/1937 – 1939)  Decret de la Generalitat. Signat pels consellers de finances, economia i treball, que establia la mobilització de tots els treballadors d'empreses que obtenien prèstecs de l'Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris per a ocupar uns llocs de treball determinats. Un segon decret (5/oct) establí la mobilització civil de tots els treballadors de la construcció i d'explotacions mineres de productes no indispensables per a la guerra.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Modolell, Cels  (Catalunya, s XVII)  Monjo. Abat del monestir cistercenc de Santes Creus, càrrec per al qual fou elegit el 1668, el 1673 i el 1680 i els quadriennis successius. Durant el segon quadrienni féu obres importants al monestir per reparar els estralls causats per les forces castellanes durant la guerra de Successió.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaModolell i Lluch, Francesc Xavier  (Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1917 - Catalunya, 1986)  Escultor. Autodidacte. Exposà escultures femenines de pedra i bronze a les Exposiciones Nacionales de Barcelona (1944) i Madrid (1945). S'integrà al grup Lais i fou un dels signants del Manifest Negre (1949). La seva obra es caracteritza per una certa influència arcaïtzant.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Modrego y Casaus, Gregorio  (El Buste, Aragó, 1890 – Barcelona, 1972)  Eclesiàstic. Bisbe auxiliar de Toledo i bisbe de Barcelona. Sota el seu pontificat se celebrà el Congrés Eucarístic (1952). Afrontà amb habilitat els problemes que li oposà el catalanisme.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moga, Ramon  (Vall d'Aran, s XVII – Barcelona, 1716)  Guerriller, doctor en teologia i clergue. Tenia el títol de doctor i era sots-diaca. Prengué les armes contra les tropes de Felip V; s'alçà a la Vall d'Aran el 1706 i comandà les forces que anaren a expugnar Castellciutat. Fou secretari del general Moragues i de Francesc Monner, i capità del regiment de fusellers d'Antoni Muñoz. El feb/1714 aixecà gent a l'Alt Urgell i dirigí el setge a Castellciutat, fins que reforços francesos l'obligaren a retirar-se.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mogas i Fontcuberta, Maria Anna  (Corró d'Avall, Vallès Oriental, 13/gen/1827 – Fuencarral, Madrid, 3/jul/1886)  Religiosa fundadora de les terciàries franciscanes de la Mare de Déu del Diví Pastor, dites vulgarment de la Divina Pastora. El 1850 entrà, a Ripoll, a l'institut tot just fundat de terciàries caputxines de la Divina Pastora, del qual fou la primera superiora; però l'abandonà, el 1872, per fundar el seu. Passà la resta de la seva vida a Madrid i a Fuencarral, estenent el seu institut. El 1949 fou iniciat, a Madrid, el procés diocesà per a la seva beatificació, que el 1963 passà a Roma.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMogent, riera de  (Vallès Oriental Curs d'aigua, afluent del Congost, una de les dues branques originàries del Besós. Neix a 620 m d'alt, als vessants interiors de la Serralada Litoral, prop de Vilalba Sasserra. El seu curs, de 27 km de longitud, és perpendicular a la costa fins a la Depressió Prelitoral, on pren la direcció paral·lela a la Serralada Litoral i travessa longitudinalment el Vallès Oriental, al peu d'aquests relleus, fins a confluir amb el Congost, a Montmeló. El principal tributari és la riera de Cànoves, afluent de la dreta que procedeix dels vessants del Montseny; per l'esquerra rep la riera de Vallromanes. És de règim pluvial mediterrani. Les seves aigües s'aprofiten per al regatge (conreus d'horta, farratges), principalment al curs mitjà baix, i al voltant de la seva conca es concentra la població, així com la indústria i els serveis. Passá per la Roca del Vallès i per Llinars del Vallès; prop d'allí rep la riera de Vallmajor.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mòger, Gabriel  (Illes Balears, s XV)  Pintor i poeta. Hom coneix una agra tençó d'ell amb Gabriel Ferrús en la qual aquest ja al·ludeix a la professió de pintor de l'altre. Entre el 1426 i el 1438 és documentada la seva activitat com a pintor de retaules de l'illa.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mòger, Joan  (Illes Balears, s XV)  Pintor. És autor del retaule de la capella de Santa Anna, a la seu de Mallorca.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mogica, Josep  (Oriola, Baix Segura, s XVII)  Jurista i escriptor. Fou empresonat per causes ignorades. Després prengué l'hàbit franciscà. És autor de l'obra Panegíricos idilios (1647).

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mogoda  (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental Caseria i antiga quadra (o Moguda, o la Moguda), situada a la dreta de la riera de Caldes, aigua avall del poble, vora la urbanització de la Florida.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMogoda, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Vassall del bisbe de Barcelona. Formà part de l'exèrcit català que el 1229 conquerí Mallorca, on rebé en el repartiment un lot de terres del terme de Sineu. El 1234 el bisbe de Barcelona li féu donació de la vall d'Estallencs. Abans del 1251 ja havia retornat al continent. Li han estat atribuïdes des del s XVI unes Profecies sobre els esdeveniments més importants de Mallorca fins al final del s XVI. La còpia més antiga conservada, amb uns comentaris de Jeroni Pont, és del principi del s XVII. Molt probablement escrites entre el 1523 i el 1576, constitueixen una continuació tardana d'una tradició profètica catalana que remunta al s XIII. Influïdes per les profecies d'Anselm Turmeda, s'han d'inscriure dins la densa producció literària que hi hagué a Mallorca entorn de la gran commoció de les Germanies (1521-23).

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

església de Mogrony (Gombrèn, Ripollès)Mogrony  (Gombrèn, Ripollès Antiga parròquia (Sant Pere de Mogrony), situada al vessant meridional de la serra de Mogrony, a 1.408 m alt, en un indret encinglerat. L'edifici és romànic, d'una sola nau, amb tres absis trilobulats i un atri. S'hi accedeix a peu des del santuari de Santa Maria de Mogrony. L'església de Sant Pere existia ja el 899, i fou refeta el 1130, dins del terme de l'antic castell de Mogrony (Mucronio o Mogronio). El castell és esmentat ja el 885, que Esclua el vengué a Guifré el Pelós i aquest el donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Dins el seu terme s'erigí, el 1278, la vila o pobla de Gombrèn, i hom hi bastí el castell de Mataplana, que absorbí la jurisdicció del castell de Mogrony. L'església de Sant Pere fou restaurada pels bisbes Morgades (1880) i Torras i Bages (1915); hom hi celebrà festes de tipus patriòtic i romàntic, per tal com Mogrony ha estat font d'una sèrie de llegendes èpiques sobre la reconquesta del país (Quintilià de Mogrony hi constitueix una mena de Pelagi català).

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mogrony, serra de  (Berguedà / Ripollès Massís dels Pirineus Orientals, que s'estén en direcció est-oest, entre les dues comarques, sobre les valls de Toses i de Ribes (al nord) i la de Gombrèn (al sud) i que separa les conques del Llobregat i el Freser. Al pla de Sant Pere hi ha l'església romànica de Sant Pere de Mogrony i el santuari de Mogrony. L'altitud màxima és de 2.045 m, al puig de coma Ermada.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoguda, Bernat de  Veure> Mogoda, Bernat de.

16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moguer, Rafael  (Illes Balears, s XV)  Pintor. Actiu entre el 1458 i el 1486. Influït per Pere Niçard. És autor del retaule de Santa Praxedis, Sant Vital i Sant Jordi (a l'Almudaina) i de la Mare de Déu i l'infant (1479, a l'església parroquial de Selva).

17 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesMoià  (Bages Municipi: 75,25 km2, 717 m alt, 5.760 hab (2014). Situat a l'extrem oriental de la comarca, a l'altiplà del Moianès, al nord-est de Manresa. El terme és més accidentat al nord, i drenat per diverses rieres, entre les quals hi ha la de les Graus, la d'An i la de Riusec, que forma el límit occidental del terme. La vida econòmica local es basa en l'agricultura de secà, amb predomini de cereals; a més, produeix llegums i farratge. Ramaderia porcina i ovina. L'activitat industrial més important és la tèxtil (cotonera). També és un lloc tradicional d'estiueig. A partir del 1900 la població començà a crèixer de forma lenta però constant. La vila s'estén des del peu dels puigs Salgot i de la Creu pel pendent suau que drena la riera de Castellnou; és dominada per l'església parroquial de Santa Maria, gran temple barroc (1646-1724); s'hi destaquen, a més, l'antic convent dels Escolapis, amb església també barroca i el museu paleontològic i arqueològic local (que recull bona part de les troballes de...  Segueix... 

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moià, Josep  (Catalunya, s XVII)  Industrial tèxtil. Publicà -sota l'anagrama Phesio Mayo- l'obra Ramallet de tintures... (Barcelona 1691), indici del progrés de la indústria llanera a Barcelona.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moià, Pere Tomàs  (Binissalem, Mallorca, 1769 - Palma de Mallorca, 1850)  Escriptor. Carmelità, conreà la poseia satírica en castellà i català i tingué una certa popularitat, especialment amb la composició Sa potadaInici página d'es frare.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

el MoianèsMoianès, el  (Catalunya Subcomarca (353 km2), a l'Altiplà Central Català. Constitueix el sector més oriental del Bages, i compartit amb les comarques d'Osona (nord-est) i el Vallès Oriental (sud-est). Està formada per un altiplà estructural que es manté entre els 700 i els 1.000 m alt. Geològicament, és d'una extrema senzillesa, els materials són exclussivament terciaris i es presenten en capes horitzontals o lleugerament inclinades cap al nord-oest. El relleu és atectònic, producte de l'acció de l'erosió diferencial que ha creat els típics relleus monoclinals del vorell oriental, i de l'acció erosiva de la xarxa hidrogràfica. El clima és mediterrani modificat per l’altitud i la continentalitat: la temperatura mitjana anual és d’11,6ºC (Moià), però hi ha una gran amplitud tèrmica (mitjanes de mínimes absolutes de –6ºC, el gener, i de màximes absolutes de 30,5ºC, l’agost). La pluviositat és superior als 600 mm anuals (625 a Moià) i augmenta en sentit sud-nord...  Segueix... 

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Moianès, sots-vegueria de  (Catalunya, 1202 – 1716)  Antiga demarcació administrativa. Comprenia els termes de Moià, Rodors, Ferrerons, Marfà, Calders, Monistrol de Calders, Viladecavalls, Santa Coloma Sasserra i Castellar (Castellterçol, Granera i l'Estany n'eren exclosos i Collsuspina no en formà mai part). Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l'envoltava. El 1285 és testimoniat un sotsveguer, però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages. Després d'una sèrie de vendes i d'empenyoraments (1289-1384) la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona; el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la vegueria de Barcelona. Felip II donà, el 1567, més autonomia a la sotsvegueria i li uní els pobles de Calders, Monistrol de Calders i Viladecavalls. A la seva extinció pel decret de Nova Planta (1716), Moià i la seva sotsvegueria formaren part del corregiment deInici página Manresa.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moisès, Jacob ben  (Barcelona, s XIII)  Escriptor jueu. Fou rabí de la comunitat hebrea de Barcelona. Traductor a l'hebreu del comentari de Maimònides a la Missa.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moisès, Juli  Veure> Fernández i de Villasante, Juli Moisès.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moisès, Rubèn  (Girona, s XIII)  Filòsof hebreu. Sostingué debats teològics a Jerusalem. Algunes obres seves foren publicades a Venècia.

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moix  (Guadalest, Marina Baixa Caseria.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moix, Rafael  (Girona, s XVI – s XVII)  Metge i humanista. Publicà un tractat sobre la pesta (Barcelona, 1587), escrit en català, i un altre d'escrit en llatí sobre les malalties de les dones, titulat Methodi medendi, per venae sectionem morbos mulieres acutos i editat a Colònia en 1612.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Terenci MoixMoix, Terenci (Ramon Moix i Messeguer)  (Barcelona, 5/gen/1942 - 2/abr/2003)  Escriptor en català i castellà. Es donà a conèixer amb els relats La torre dels vicis capitals (1968, premi Víctor Català) i les novel·les Onades sobre una roca deserta (1969, premi Josep Pla) i El dia que va morir Marylin (1969), obres que significaren un trencament amb els clixés temàtics de la narrativa catalana tradicional. De la producció posterior, on predominen els motius eròtics i la utilització del mite amb marcat accent autobiogràfic, es destaquen: Mundo macho (1971), Amami, AlfredoInici página (1984), No digas que fue un sueño (1986, premi Planeta), El sueño de Alejandría (1988), El peso de la paja (1990), Garras de astracán (1991), El sexe dels àngels (premi Ramon Llull de narrativa, 1992), Venus Bonaparte (1994), Mujercísimas (1995), El amargo don de la belleza (1996). Destacà també pels seus volums autobiogràfics: El beso de Peter Pan (1993) i Estraño en el paraíso (1998). Ha conreat també el teatre i l'assaig, especialment sobre Egipte, cultura popular i mites cinematogràfics.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moix i Cusidó, Ramon  (Sabadell, Vallès Occidental, 1910 - 1983)  Escriptor. Poeta postsimbolista, ha publicat Primeres rimes (1934), Obra poètica (1967), amb pròleg de Joan Oliver, i La darrera nit (1982).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anna Maria Moix i MesseguerMoix i Messeguer, Anna Maria  (Barcelona, 12/abr/1947 - 28/feb/2014)  Escriptora en castellà. Germana de Terenci Moix. Poetessa avantguardista, destacà per la utilització del collage: Baladas para el dulce Jim (1969), Call me Stone (1969), No Time for Flowers, etc. S'ha dedicat especialment a la narrativa, que reflecteixen el seu entorn i tenen una càrrega autobiogràfica: Julia (1969), Walter, ¿por qué te fuiste? (1973), Ese chico pelirrojo a quien veo cada día (1973), La maravillosa ciudad (1976), Las virtudes peligrosas (1985), Vals negro (1995). També ha escrit literatura infantil i ha fet entrevista (24 por 24, 1973).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moix i Messeguer, Ramon  Veure> Terenci Moix.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moix i Regàs, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 28/oct/1898 – Praga, Txecoslovàquia, 3/set/1973)  Dirigent obrer. Membre del sindicat tèxtil de Sabadell, adherit a la CNT, va unir-se al trentisme i, el 1932, va abandonar la CNT, i s'afilià posteriorment a la UGT. Afiliat al PSUC des de la seva fundació, del qual fou secretari general (1949) i president (1956), després d'haver estat director general de Treball de Catalunya i ministre de Treball del govern de Negrín (1938-39). S'exilià en acabar la guerra civil.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMoixa, serra de la  (Gisclareny, Berguedà / Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Sector central del sistema muntanyós que, en direcció oest-est, uneix la serra de Cadí (de la qual la separa, a l'oest, el coll de Tancalaporta) amb la de Moixeró (més enllà del coll de Pendís). Els cims culminants són els pics de la Muga (2.186 m alt) i de Pradell (2.202) o la roca de la Moixa, termenal dels dos municipis.

33 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraMoixent  (Costera Municipi: 150,23 km2, 340 m alt, 4.619 hab (2014), (cast: Mogente). Situat a l'alta vall del riu de Cànyoles, entre les serres d'Énguera i Grossa, a la vall de Montesa. El relleu és accidentat, amb grans extensions de bosc, només una tercera part són terres de conreu. Els conreus de regadiu, destinats sobretot a tarongers, són possibles gràcies a l'aprofitament de les deus; de secà és conreen principalment oliveres i vinya. També hi té una certa importància la ramaderia, principalment l'ovina. Entre les activitats industrials destaca l'alimentària (oli), la de mobles i la tèxtil (gèneres de punt). A inicis del s XX la població disminui i del 1930 al 1970 es mantingué estable, a partir d'aquest darrer any, començà a augmentar a conseqüència de la industrialització. La vila és a la dreta del riu de Cànyoles; hi destaca l'antic convent franciscà de Sant Antoni (s XVI) i el palau dels marquesos de la Romana. L'església parroquial de Sant Pere és de la fi del s XIX. Esdevingué centre de la baronia de Moixent. Dins el terme hi ha, a més, les restes del castell de Garmoixent, les caseries de les Alcusses i de les Cases de Lloma i el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d'Ontinyent. Ajuntament - Institut - Club Futbol - Moros i Cristians

34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Moixent, baronia de  (País Valencià Jurisdicció senyorial, creada el 1337 i centrada en el castell de Moixent, concedida vitalíciament el 1337 a Gonçal Garcia. Després fou donada a Pere Maça i de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana. Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent (obra anònima en vers del 1371), possiblement fou la segona muller de Pere Maça i de Liçana, senyor de la baronia de Moixent.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMoixeró, el  (Baixa Cerdanya / Berguedà Massís dels Pirineus orientals, entre les dues comarques, constituït per calcàries paleozoiques, que s'estén en direcció oest-est, enllaçant la serra de Cadí amb el massís de la Tossa d'Alp, i separant la conca del Segre (Cerdanya) i la vall del Llobregat (Berguedà). Té uns 5 km de longitud, i una altura màxima de 2.260 m a les penyes altes del Moixeró. Formà part del parc natural del Cadí-Moixeró.

36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Moixerques  (Guadalest, Marina Baixa Despoblat. Lloc de moriscs, tenia 30 focs el 1602.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moixet, Pere Màrtir  (Catalunya, s XVIII)  Frare dominicà. Fou prior del convent barceloní de Santa Caterina. Escriví obres pietoses.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moixí, Joan Baptista  (Sabadell, Vallès Occidental, s XVIII - s XIX)  Músic. Germà de Pere, junt amb el qual formà la cobla Els Moixins, en la qual, esdevinguda petita orquestra, actuà Pau Casals al començament del s XX.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moixí, Pere  (Sabadell, Vallès Occidental, 1786 – 1871)  Terrisser i músic. Creà el principal taller ceràmic de Sabadell al s XIX. Féu estàtues de terra cuita i figures de pessebre. Amb el seu germà Joan Baptista Moixí formà la cobla Els Moixins.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moixó i de Francolí, Benet Maria de  (Cervera, Segarra, 10/abr/1763 – Salta, Argentina, 11/abr/1816)  Arquebisbe de Charcas, Bolívia (1805-16). Fill de Marià Francesc de Moixó i de Maranyosa, primer baró de Juras Reales i germà petit de Josep Antoni de Moixó, segon baró de Juras Reales. Inicià la primera formació a Barcelona al monestir de Sant Pau del Camp, on, als quinze anys, ingressà, el 1778, a l'orde benedictí, iInici página després professà al monestir de Sant Salvador de Banyoles, d'on fou traslladat al de Sant Cugat del Vallès. Estudià filosofia i teologia i, més tard, passà a Cervera, on es doctorà en filosofia. En tornar a ser destinat al monestir de Sant Cugat, l'abat Azara l'envià a Roma, on estudià llengües clàssiques (1784-88). Ordenat

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moixó i de Francolí, Josep Antoni de  (Cervera, Segarra, 1751 - Xile ?, s XIX)  Advocat. Personatge de família notable, germà de Benet Maria. Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic. Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales. Fou destinat a Amèrica per l'administració colonial, i el 1803 s'establí a Xile. Hi fou nomenat fiscal de l'Audiència. El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moixó i López Fuertes, Lluís Maria de  (Cervera, Segarra, s XVIII - Barcelona ?, 1843)  Jurista. Tercer baró de Juras Reales. Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí. Fou fiscal de l'audiència de Xile. Capturat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l'estat espanyol. Vers el 1831 fou nomenat regent de l'audiència de Càceres i, més tard, ministre de la de Barcelona. Publicà El príncipe y su pueblo... (1830), El espíritu del siglo... (1833) i una defensa del pretendent carlí Carles Maria Isidre de Borbó.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moixons  (Molló, Ripollès Veïnat.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moja  (Olèrdola, Alt Penedès)  Poble (233 m alt) i principal nucli de població del municipi, prop del límit amb els de Vilafranca del Penedès i de Santa Margarida i els Monjos. Prop de l'església parroquial (Sant Cugat) hi ha una antiga torre de Moja, de planta circular. El lloc és esmentat ja el 981; l'alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d'aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja.Inici página Tenien el domini útil al final del s XVII els Copons, que des del 1702 foren titulars del marquesat de Moja.

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Moja, marquesat de  (Catalunya Títol atorgat el 1702 a Ramon de Copons i de Grimau (mort el 1710), senyor de la torre de Moja (Alt Penedès). A la mort (1822) de la seva besnéta i cinquena marquesa, el títol passà als Sarriera. El 1924 fou rehabilitat com a marquesat de Moja de la Torre a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera. Ha passat als Olives, comtes de Torre Saura.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mojica i Benito, Vicent  (Alacant, 16/mai/1923 - 7/oct/1989)  Escriptor. Practicant en medicina i cirurgia. Col·laborà a diaris i revistes de Madrid i d'Alacant. Ha publicat els llibres poètics Llamada al corazón (1958), Geografía del llanto (1963), Tríptico del azahar (1964) i La paz nos esperaba (1968).

45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

castell de la Mola (Novelda, Vinalopó Mitjà)Mola, castell de la  (Novelda, Vinalopó Mitjà Antic castell, situat al vessant oriental de la muntanya de la Mola (541 m alt), que domina la riba dreta del Vinalopó, 3 km al nord-oest de la ciutat. D'origen islàmic (hi ha vestigis d'època romana), el 1242 fou ocupat per Ferran III de Castella. El 1296 passà a la corona catalano-aragonesa; passà, successivament, en mans de Blanca d'Anjou, de l'infant Ferran (1329), de Bertrand Du Guesclin (1366), de Sibil·la de Fortià i de Violant de Bar. El 1393 el rei el donà a Pere Maça de Liçana, a la família del qual restà vinculat fins a arribar a mans dels marquesos de la Romana. El 1931 fou declarat monument nacional. Es destaquen dues torres, una de planta triangular i l'altra de planta quadrangular. Ha estat conegut per castell de Luna. Al seu costat hi ha el santuari de la Magdalena, bastit en 1918-40 segons plans de l'enginyer Sala, obra d'inspiració gaudiniana.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mola, coll de  (Gósol, Berguedà / Josa i Tuixén, Alt Urgell Pas (1.815 m alt) en el camí entre els dos termes, al peu dels cingles de les Costasses, al sud del Cadí. Hi neix el riu de Mola, el qual, en unir-se sota TuixénInici página amb el riu de Losa, forma el riu de la Vansa.

47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mola, la  (Maó, Menorca Península a l'extrem oriental de l'illa, situata al sector nord-est del port de Maó. format per un penya-segat de 78 m d'altura. També s'anomena de s'Esperó. Hi ha el fort de la Mola (1852), que fins al 1968 serví sovint de presó.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mola, la  (la Febró, Baix Camp)  Altiplà (955 m alt) de les muntanyes de Prades, entre els barrancs de Vinarroig i de les Tallerasses, aflueix per la dreta del riu de Siurana.

50 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Mola, la  (Bonansa, Alta Ribagorça Santuari (1.381 m alt) (la Mare de Déu de la Mola), dins la parròquia de Sirès, al camí de la serra del Cis al Pont de Suert.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mola, la  (Vallès Occidental Cim culminant (1.095 m alt) de la serra de Sant Llorenç del Munt, integrat dins el parc natural del mateix nom.

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mola, la  (Agres, Comtat)  Poblat de l'edat del bronze. És situat sobre un esperó cretaci de 791 m sobre el nivell del mar i 60 m sobre la Foia d'Agres. Ocupat des del bronze antic fins als inicis de l'edat del ferro, des del bronze mitjà, com a mínim, estava dotat d'un potent mur de fortificació.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mola, puig de la  (Catalunya Cim (532 m alt) del massís de Garraf, termenal dels municipis d'Olivella (Garraf), Begues (Baix Llobregat), Olèrdola i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

MInici páginaola, sa  (Formentera, Eivissa)  Zona, la més alta (202 m alt) i a l'est de l'illa.

54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mola, sa  (Felanitx, Mallorca Oriental Caseria, a l'oest de la ciutat.

55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Mola, sèquia de la  (Llitera Canal de regadiu de la comarca, derivat del d'Aragó i Catalunya, que pren l'aigua a l'oest de Tamarit, passa prop del Gaió i del Torricó i desguassa a la clamor d'Almacelles.

56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mola Alta de Serelles, la  (Alcoi, Alcoià Poblat de la cultura del bronze, situat uns 4 km al nord de la ciutat, prop de la masia de Serelles. Un dels primers coneguts, fou excavat parcialment per E. Botella en 1925-26 (cinc cambres adossades a la muralla que defensa el poblat). Les memòries d'aquesta excavació (1926 i 1928) donen una primera visió d'aquesta cultura, aleshores considerada argàrica.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mola de Baro  (Soriguera, Pallars Sobirà Antic castell de l'antic mun. d'Estac, prop de Baro, esmentat ja el s X, que defensava la vall de la Noguera Pallaresa.

58 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mola de Bicorb, castell de la  (Bicorb, Canal de Navarrès Antic castell, situat al cim de la mola de Bicorb (904 m alt), al sud-oest del terme. És esmentat ja el 1268.

59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mola de Fornells, sa  (es Mercadal, Menorca Gran promontori de la costa septentrional de l'illa, que avança vers el nord uns 4 km, entre el port de Fornells, a ponent, i l'arenal de s'Olla, a llevant. L'istme té una amplada d'1,5 km. Culmina, al seu extrem septentrional, a la talaia de Fornells (122 m alt). Al centre hi ha el lloc de s'Albufera.

60 CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaMola Gran, serra de  (Viella, Vall d'Aran / Vilaller, Alta Ribagorça Alineació muntanyosa, que des del massís de Besiberri es dirigeix vers el port de Viella i separa la vall de Barravés (Vilaller) de la Vall d'Aran. Culmina al tossal de Mola Gran (2.855 m alt).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mola i Martínez, Joaquim  (Catalunya, s XIX – 1882)  Militar. L'any 1854 entrà a la redacció del "Diario de Barcelona", i en fou corresponsal durant la guerra d'Àfrica (1859-60) i la d'Itàlia. Comandà el sometent del Principat. Lluità, durant l'última guerra carlina, als rengles liberals i hi assolí el grau de brigadier. Féu professió explícita de regionalisme i és coautor, amb Mañé i Flaquer, d'Historia del bandolerismo y la Camorra en Italia (1864).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mola i Mateu, Jaume-Manuel  (la Sentiu de Sió, Noguera, 1918 - Barcelona, 1991)  Compositor i organista. Ha realitzat una carrera de concertista a Europa i a l'Amèrica Llatina. És autor de nombroses obres religioses, simfòniques, de cambra i corals. Ha publicat una Antología musical al servicio del templo.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molanta  (Olèrdola, Alt Penedès Veure> Sant Pere Molanta.

64 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratMolar, el  (Priorat Municipi: 22,85 km2, 228 m alt, 293 hab (2014). Situat a la cubeta de Móra, al límit amb la Ribera d'Ebre i a la dreta del riu de Siurana, afluent de l'Ebre, límit sud-est del terme. El terme és accidentat al nord pels últims contraforts del Montsant. L'economia del municipi és basa en l'agricultura, cal esmentar, segons l'extensió d'àrea ocupada, la vinya, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura. La població ha disminuït notablement els darrers decennis sobretot després del tancament de la mina de plom. El poble es troba enlairat, dominant la vall del riu, al voltant de l'església parroquial de Sant Roc. Dins el terme hi ha l'estació prehistòrica del Molar. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaMolar, el  (Elx, Baix Vinalopó)  Despoblat, situat al sector més meridional del terme, prop del límit amb Sant Fulgenci, el vessant septentrional de la petita elevació dita serra del Molar (75 m alt), a ponent de la Marina. Fou fundat el 1730 pel marquès d'Elx, seguint el model de les Pies Fundacions del cardenal Belluga, però no prosperà per la manca de salubritat del lloc.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molar, Nolasc del  Veure> Nolasc del Molar (religiós caputxí).

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molar, punta del  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)  Cap de la costa, entre la platja de Sant Pol i la cala del Molí.

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Molars  (el Voló, Vallespir Masia i església (Santa Margarida de Molars).

69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Molas, Antoni  (Rosselló, s XVIII)  Escriptor i eclesiàstic. Era rector de Palaldà. És autor i recopilador de Càntics i Goigs que restaren inèdits, estudiats per investigadors moderns.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isidre Molas i BatlloriMolas i Batllori, Isidre  (Barcelona, 12/oct/1940 - )  Historiador i estasiòleg. Es llicencià en dret i fou detingut durant un any acusat de pertànyer al Front Obrer Català. Autor del llibre de versos D'aquesta Terra (1966), fou professor de ciència política a la facultat de dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat la tesi doctoral Lliga Catalana. Un estudi d'estasiologia (1972), Ideari de Francesc Pi i Margall (1965), El sistema de partits polítics a Catalunya (1972), Derecho constitucional (1988) i El socialisme de la llibertat (1992), i ha editat els Escrits de Salvador Seguí (1975).Inici página Membre del PSC-PSOE, fou diputat i vicepresident segon del Parlament de Catalunya entre els anys

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Molas i BatlloriMolas i Batllori, Joaquim  (Barcelona, 5/set/1930 - 16/mar/2015)  Historiador de la literatura. Estudià filosofia i lletres, secció de filologia romànica (1948-53). Ha exercit de professor a la Universitat de Barcelona (1953-59) i als Estudis Universitaris Catalans (1961-72). Fou catedràtic de llengua i literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (1971-82). Dedicat de bon principi a la literatura medieval catalana, se centrà en estudis d'erudició i adoptà un mètode estilístic, conseqüència dels quals són la tesi doctoral La poesia de Lluís Icart (1958), Literatura catalana antiga del s XIII (1961) i del s XV (1963), l'edició de Boscán (1957) i la De la poesía heroico-popular castellana (1959). A partir del 1959 s'ha dedicat a l'assaig i a la crítica i s'ha especialitzat en literatura catalana contemporània, adoptant el mètode històrico-sociològic; n'és una mostra l'obra Poesia catalana del segle XX (1963), feta amb la col·laboració de Josep M. Castellet. Ha fundat l'"Antologia...  Segueix... 

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molas i Casas, Joan  (Barcelona, 1854 – 1904)  Escriptor. Col·laborador del "Diari Català" i de "Lo Nunci", escriví una vintena d'obres de teatre de molt èxit, entre les quals Endavant les atxes! (1877), De Nadal a Sant Esteve (1878), Ral per duro (1880), Lo cant de la Marsellesa, Les devanadores (1881), La nit de nuvis (1882), L'hortolana del Born (1883) i Quatre casats i un viudo (1885). Publicà també algunes paròdies de Pitarra: Cèrcol de bóta (1881), Lo bando de l'alcaldia (1882) i Baralla de pescateres (1887).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molas i Font, Isidre  (Barcelona, 9/mar/1899 – 21/mar/1969)  Músic. Deixeble de Moret i de Morera a Barcelona i de Paul Dukas a París. Fundà l'Associació Catalana d'Artistes. Escriví un Scherzo simfònic, obres de cambra, corals, sardanes, peces per a piano, cançons i música per a obres escèniques. Té sardanes molt notables, com ara Els pins de Vallvidrera i La vall de Sant Daniel (1968).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMolas i Pi, Joan  (Catalunya, s XIX)  Actor. Destacà als primers temps del teatre català renaixentista. Interpretà bon nombre d'obres de Frederic Soler "Pitarra".

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molas i Ribalta, Pere  (Barcelona, 1942 - )  Historiador. Catedràtic d'història moderna de la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en la història mercantil de la Catalunya del s XVIII: Los gremios barceloneses del siglo XVIII (1970), Economia i societat en el siglo XVIII (1975), Comerç i estructura social a Catalunya i València els segles XVII i XVIII (1977), La burgesía mercantil en la España del antiguo régimen (1985) i Família i política al segle XVI català (1990).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molas i Sabaté, Joan  (Tarragona, 1887 - 1970)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Ingressà, el 1917, a la de San Fernando de Madrid. Es dedicà a l'ensenyament de dibuix a Tarragona i a la il·luminació de pergamins i diplomes. Obtingué premis importants.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria Rosa Molas i VallvéMolas i Vallvé, Maria Rosa  (Reus, Baix Camp, 24/mar/1815 - Tortosa, Baix Ebre, 11/jun/1876)  Religiosa i fundadora de la congregació de germanes de Nostra Senyora del Consol. El 1841 ingressà a l'hospital de Reus per tenir cura de malalts i es féu germana de la caritat. Enviada, el 1849, a la Casa de Misericòrdia de Tortosa, hi fundà un col·legi el 1851, i el 1857, amb les germanes que habitaven amb ella, passà a l'obediència del bisbe i fundà la seva congregació. El bisbe Vilamitjana acceptà els seus vots perpetus (1869). La congregació rebé l'aprovació papal el 1901. Fundà una comunitat i un hospital a Castelló de la Plana (1859) i un noviciat i una casa mare a Tortosa (1860). Fou beatificada per Pau VI el 1977 i canonitzada per Joan Pau II el 1988.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMolas i Valverde, Joan  (Barcelona, 1887 - 21/feb/1983)  Escriptor i advocat. Fill de Joan Molas i Casas. Escriví Sonates (1916), Llum, amor, pensament (1920), Estrelles errants i Simfonies, i l'assaig jurídic: La propiedad intelectual (1962). Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.

79 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Mole, El  (València, 1/feb/1837 – 1870)  Periòdic satíric d'idees liberals. Considerada com la primera revista popular redactada en llengua catalana. Dirigida per l'escriptor Josep M. Bonilla, tingué diferents èpoques. Fou publicada successivament els anys 1840, 1855, 1863, 1864 i 1870. Sofrí diverses suspensions governatives, i fou publicada com a suplement dels diaris "El Porvenir" i "Los Dos Reinos".

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molera, Eusebi  (Vic, Osona, 1847 - San Francisco, Califòrnia, EUA, 1932)  Enginyer. Construí bona part dels fars existents a la costa del Pacífic dels Estats Units. Resident a San Francisco durant molts anys, en fou nomenat regidor després del gran terratrèmol que destruí una extensa part de la ciutat (1906). N'impulsà amb eficàcia els treballs de reconstrucció.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molera, Gaspar  (Vic, Osona, s XVI)  Metge. El 1533 publicà l'obra titulada Pronòstic per a l'any Mil DXXXIII, durarà en part fins cerca de l'any MDXXXIIII. És un llibre de pronòstics anunciant l'aparició immediata d'un cometa i la mort de Luter. El primer vaticini fou encertat, però el segon no es complí sinó deu anys després del temps assenyalat.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molers  (Saldes, Berguedà)  Llogaret (1.163 m alt), situat en un planell que domina, per la dreta, l'engorjat riu de Saldes. La seva església (Sant Ponç) és romànica.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoles, Aníbal  (Catalunya ?, s XVI)  Jurista i conseller de Felip II. És autor de diverses obres sobre dret successori.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moles, farga de  (les Valls de Valira, Alt UrgellVeure> Farga de Moles, la.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moles, Frederic  (València ?, s XVII)  Escriptor. És autor de Relación trágica del Vesubio... (Nàpols, 1632), Amistades de Príncipes (1637) i la seva continuació Audiencia de Príncipes (1637), Guerra entre Ferdinando Segundo, Emperador Romano, y Gustavo Adolfo, Rey de Suecia (1637) i El avariento generoso. Muerte del rey francés y Hazañas de Richelieu (1644).

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moles, Gaspar  (València, s XV)  Humanista. És autor del llibre Tesoro de la lengua latina y española (1638).

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moles, grau de  (Noguera / Pallars Jussà Pas de la serra de Biscarri, entre la conca de Tremp i la baronia de Rialb, que ha donat nom a la serra de Grau de Moles (1.263 m alt), entre el coll de Comiols, al sud-oest, i la serra de Sant Quiri, al nord-est, que forma, pel vessant pallarès, una llarga cinglera, al peu de la qual és situat Benavent de la Conca.

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Moles, Joan  (Perpinyà, s XVI - Barcelona, s XVI)  Pintor i vidrier. Tingué taller a Banyoles i també a Barcelona, d'on era declarat ciutadà el 1582. El 1567 fou encarregat de la reparació de vidrieres a la seu d'Elna. El 1580, en unió de Joan Mates, pintà el retaule major de Calella (Maresme). Dos anys més tard li era encomanada la reparació de les vidreres del cimbori de la capella del Palau de Barcelona.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMoles, Joaquim  (València, 1730 – Madrid, 1805)  Eclesiàstic. És autor de gran nombre d'obres de caràcter religiós.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moles, Salvador  (País Valencià, s XVIII)  Llibreter. Era el pare del famós gravador Pere Pasqual Moles i Corones.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pasqual Pere Moles i CoronesMoles i Corones, Pasqual Pere  (València, 1741 – Barcelona, 1797)  Gravador. S'inicià en dibuix sota el mestratge de Josep Vergara, però aviat seguí les indicacions del gravador valencià Vicent Galceran. El 1762 es traslladà a Barcelona, on assistí a les classes dels germans Tremulles. Amb motiu d'haver col·laborat en la il·lustració de Máscara Real (1764), llibre que els col·legis i els gremis de Barcelona oferiren al rei Carles III en la seva arribada a la ciutat, la Junta de Comerç li oferí una pensió per anar vuit anys a París, on estudià amb N.G. Dupuis i C.N. Cochin. Esdevingué membre de l'Acadèmia de Sant Carles de València (1769), de la de San Fernando de Madrid (1770) i de l'Acadèmia Francesa (1774). El 1775 tornà definitivament a Barcelona i dirigí les classes de dibuix i de gravat que l'Escola de Nobles Arts hi havia fundat, de la qual fou nomenat director. Per iniciativa i indicacions seves foren fundades institucions similars a Olot i Girona. Il·lustrà, entre d'altres obres, el llibre d'Antoni de Capmany Memorias Históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la Antigua Ciudad de Barcelona, obra d'estampació modèlica. La qualitat dels seus gravats és comparable a la dels millors gravadors del seu temps.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moles i Garcia, Vicent  (València, s XVII)  Metge. Era germà de l'escriptor Gaspar i nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia. Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina. Vidu de la filla de l'escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la col·legiata de Gandia. Fou metge de cambra del rei Felip IV. Publicà obres de caràcter mèdic, teològic i històric, escrites en llatí, com Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi (Anvers 1639) i Pathologia de morbis in sacris litteris (Madrid 1642).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoles i Julve, Lluís  (Barcelona, 1916 - )  Pintor. Fou pensionat per l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Ha exposat a Barcelona, Madrid i Dinamarca. Li han estat concedits premis d'importància.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moles i Ormella, Enric  (Gràcia, Barcelona, 26/jul/1883 – Madrid, 30/mar/1953)  Químic. Estudià farmàcia a Barcelona i amplià els estudis a Alemanya (1908-10). Professor de la Universidad de Madrid (1915-17) i de la de Ginebra, on va doctorar-se en ciències físiques (1916). El 1920 va doctorar-se en ciències químiques a Madrid, i el 1931 hi esdevingué cap de secció de l'Institut Nacional de Física i Química. Participà en la comissió internacional per a l'estudi dels pesos atòmics.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Moles i OrmellaMoles i Ormella, Joan  (Gràcia, Barcelona, 26/jun/1871 – Mèxic, 1945)  Polític i advocat. Germà d'Enric. Estudià dret a la Universitat de Barcelona. El 1901 fou elegit regidor de Barcelona com a regionalista i del 1902 al 1905 fou tinent d'alcalde. Defensà Jacint Verdaguer, quan aquest fou perseguit i en fou marmessor, sobre el qual escriví Mossèn Cinto (1945) en l'exili mexicà. Diputat a corts per Lleida, en fou elegit tres cops. El 1913 esdevingué senador. Defensor dels acusats pel complot de Garraf i dels familiars de Macià quan els foren confiscats els béns, fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, governador civil de Barcelona (1932), alt comissari d'Espanya al Marroc (1933), ministre de Governació del govern Casares Quiroga (13/mai - 18/jul/1936). El 1936 exercí provisionalment la presidència de la Generalitat fins que foren alliberats els consellers empresonats l'oct/1934. El 1939 s'exilià a Mèxic.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molet, Salvador  (Barcelona, 1773 – 1836)  Pintor. Deixeble de l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, l'any 1792 fou pensionat a València perquè estudiés la pintura de flors per a les fàbriques d'indianes. L'any 1794 fou nomenat director de l'Escola barcelonina.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMoleta del Remei, poblat ibèric de la  (Alcanar, Montsià)  Jaciment, situat en un dels darrers contraforts del vessant sud del massís del Montsià. El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris. Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners. L'ocupació de l'indret s'inicià al final del s VII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan s VI aC. La fase constructiva ibèrica s'inicià al final del s V aC i perdurà fins al final del s II aC. Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés. Entre els darrers mesos del 2007 i el mai/2008 hom hi dugué a terme treballs d'adequació per a visites.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moletons, els  (Vilanova del Camí, Anoia)  Caseria, a l'esquerra de l'Anoia, aigua avall del cap del municipi.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molets, mas de  (Valls, Alt Camp Veure> Masmolets.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molgosa, la  (les Oluges, Segarra Veure> Sant Sepulcre, el.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molgosa i Valls, Jaume  (Barcelona, 1841 – Girona, 14/set/1907)  Escriptor i director i actor de teatre. Actuà habitualment del 1860 al 1895 a Barcelona, on estrenà un gran nombre de comèdies, que publicà sovint, com Un bateig a cops de punys (1885), Nihilistes (1887) i Conseqüències de l'Electra (1902), i drames, com Blanca Monnier, o la secuestrada de Piotiers (1901). Fou germà de Josep Oriol.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molgosa i Valls, Josep Oriol  (Barcelona, 1844 – 15/abr/1909)  Actor i escriptor. Publicà i estrenà obres de teatre, en català i en castellà. Germà de Jaume.

Anar a:    Mo ]    [ Moia ]    [ Moixa ]    [ Mola, p ]    [ Molas ]    [ Moles ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -