A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Molí ]    [ Molina ]    [ Moline ]    [ Molinos ]    [ Molins d ]    [ Moll ]

Té més força frai Exemple, que deu sermons en el temple. (Antoni Pi)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molí, el  (Mediona, Alt Penedès Barri de Sant Joan de Mediona, a l'esquerra de la riera de Mediona.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molí, Francesc  (Lleida, s XVI - a 1618)  Jurista. Catedràtic de cànons a la Universitat de Lleida, on succeí el seu pare. Jutge de l'audiència de Mallorca fins que es retirà a Lleida. Autor, entre altres tractats, de De ratione docendi (Lleida, 1579) i Tractatus celebris et insignis de ritu nuptiarum (Lleida, 1617; Barcelona, 1618).

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molí, punta del  (Palamós, Baix Empordà Cap de la costa, a l'extrem del promontori on s'asenta la vila, a llevant del port.

4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMolí, vénda des  (Formentera, Eivissa)  Vénda de l'illa, a la parròquia de Sant Ferran de Formentera; comprèn la caseria des Molins i el nucli parroquial.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Molí de l'Abat, el  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)  Masia i enclavament (2,67 km2), situats al sud del terme del Bellestar de la Tinença, al límit amb el de Rossell.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Molí d'Espígol  (Tornabous, Urgell Poblat ibèric, que possiblement pertanyia a la tribu dels ilergets. Ocupa una àrea circular, lleugerament el·líptica, envoltada de muralles. Les excavacions arqueològiques hi ha identificat quatre fases: construcció de la muralla (darreries del s V aC), potser sobre un substrat anterior; planificació general del poblat (primera meitat del s IV aC); moment de continuïtat (s III aC); destrucció a causa d'un incendi (entre 218 i 195 aC) i posterior abandonament. Alguns autors creuen que es pot identificar amb Atanagrum', poblat destruït per G. Escipió durant la Segona Guerra Púnica (Liv. 21, 61).

7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Molí de Vent, el  (Perpinyà, Rosselló Barri de la ciutat, al sud del nucli urbà, planificat durant el mandant del mere Pau Alduy, prop de la Ciutat Universitària. Té un conjunt de 3.200 pisos, en una àrea de 13 ha, en extensió constant. Als vessants del turó de la ciutadella hi ha edificis de quatre pisos, i als extrems del barri els més alts. L'arquitectura és inspirada sovint en els masos catalans. Hi ha espais verds, equipaments esportius i socio-culturals i hom hi ha instal·lat un annex de la Biblioteca Municipal.

8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Molí del Fus, el  (Alzira, Ribera Alta Antiga caseria, al sud del nucli urbà.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMolí d'Ondara, el  (Benimantell, Marina Baixa)  Caseria, al sud del poble.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Domènec Molí i SerraMolí i Serra, Domènec  (Figueres, Alt Empordà, 10/oct/1933 - )  Escriptor, crític d'art, impressor i editor. Resident a Olot des del 1958. Guanyà el premi Olot-Missió de 1964. S'ha dedicat a l'estudi de diversos temes lligats a l'Empordà i, sobretot, a la Garrotxa: Decatrilogia (1970), Un núvol apretat per la tramuntana (1971), Olot, au de tardor (1974), Quatre visions de l'Empordà (1977), La nòria del temps a Olot (1978), Olot art (1980), A la recerca d'una cuina garrotxina (1982), Olot íntim (1985-87). Ha publicat estudis monogràfics d'artistes olotins: Pere Gussinyé (1980), Ramon Barnadas (1981), Josep Pujol (1985) i Xavier Viñolas (1985). Ha recopilat i editat Sis llegendes olotines, de Josep Berga i Boada.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molí i Torrelles, Manuel  (la Portella, Segrià, 1936 - )  Manyà i pintor. Com a derivació del seu ofici, conreà esporàdicament la pintura fins al 1971, que decidí dedicar-s'hi plenament. Féu pintures i dibuixos de caràcter oníric que en certa manera recorden les composicions de Hieronymus Bosch i que gairebé sempre suggereixen ambients en descomposició.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molí Nou, el  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat Barri, situat al nord del centre urbà, prop de la carretera de Martorell, abans de la Ciutat Cooperativa. Hi ha l'Institut Psiquiàtric. Format per petites cases d'estiueig (1971), hom hi ha construït blocs d'habitatges.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molieres, vall de  (Vall d'Aran Circ glacial, situat a l'est del massís de la Maladeta i a l'oest del port de Viella, al límit amb la Ribagorça. La seva màxima altitud és el tuc de Molieres (3.010 m alt). Hi neix laInici página Noguera Ribagorçana.

14 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentMolig  (Conflent Municipi: 12,96 km2, 640 m alt, 212 hab (2012), (fr: Molitg-les-Bains). Situat a la vall del riu de la Castellana, afluent de la Tet, al límit amb la Fenolleda i al nord-est de Campome. El relleu és força muntanyós, amb clapes de bosc i algunes hectàrees de conreus de secà (cereals i fruiters). Hi ha força extensió de pasturatges, els quals donen suport a la ramaderia bovina, ovina i cabruna. L'economia del municipi és dominada fa anys per l'explotació de l'estació balneària dels Banys de Molig, d'aigües sulfuroses, de fama continental. La població ha sofert tanmateix un notable descens des de la fi del s XIX. Al poble hi ha les restes d'una antiga fortificació, dins les quals es troba l'església parroquial. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Molina, Feliu  (València, 1660 – 1726)  Frare franciscà. Publicà diverses obres religioses i una col·lecció dels seus sermons.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molina, la  (Alp, Baixa Cerdanya)  Estació d'hivern, a 7 km de la vila, situat a la capçalera del riu Alp, afluent del Segre, als vessants de la Tosa d'Alp i del Puigllançada, a l'oest del Puigmal. Té una notable infraestructura tant pel que fa a les instal·lacions com a la xarxa de comunicacions. Les pistes d'esquí es remunten fins als dos cims esmentats i el poble compta amb una destacada indústria hotelera i nombrosos apartaments i xalets.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Molina, Pere Joan  (Onil, Alcoià, 1694 - País Valencià, 1775)  Frare franciscà. Exercí alguns càrrecs dins el seu orde. Sobresortí com a predicador. És autor de diversos escrits.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMolina de Lletó, la  (Alàs i Cerc, Alt Urgell Important masia i caseria, dins la parròquia d'Artedó, prop de Lletó, a la confluència de diversos torrents que baixen del Cadí i formen el torrent de Vilanova.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molina de Ridolaina, la  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya Masia, dins l'antic terme de Ridolaina.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molina i Alberó, Frederic  (Barcelona, 1905 - Bunyola, Mallorca, 1981)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha viatjat molt per Europa, Amèrica i el nord d'Àfrica, tot celebrant amb èxit diverses exposicions. Té obres al Museu de Santa Maria de Ripoll.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molina i Casamajó, Francesc Daniel  (Vic, Osona, 1812 – Barcelona, 1867)  Arquitecte. Un dels darrers representants del corrent classicista. Entre altres projectes, féu el de la façana del teatre Principal, el de la plaça de Palau i el de la de Medinaceli, tots a Barcelona. Però la seva obra millor és la plaça Reial de la mateixa ciutat (1848-59).

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Molina i Ciges, Josep Maria  (País Valencià, 1938 - )  Pintor. Va residir un quant temps a París i a Nova York. Ha exposat obres seves, tant individualment com col·lectivament, en diverses poblacions de l'estat espanyol. La seva obra, considerada en conjunt, té unes quantes etapes netament diferenciades, en què no solament es poden veure profundes variacions temàtiques, sinó encara canvis totals en la forma d'expressió.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Molina i Foix, Vicent  (Elx, Baix Vinalopó, 18/oct/1946 - )  Escriptor en castellà. Ha destacat principalment com a narrador: Museo provincial de los horrores (1970), La comunión de los atletas (1979), Los padres viudos (1984), La misa de Baroja (1994) i La mujer sin cabeza (1997). També ha conreat la poesia -era un dels novísimos de l'antologia de Castellet (1970)-, el teatre -Los abrazos del pulpo (1985), Juan Último (1192)-, el llibret d'òpera -El viajero indiscreto (1990) i La madre os invita a comer (1994)- i l'assaigInici página cinematogràfic: El cine estilográfico (1993).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Manuel Molina i MateoMolina i Mateo, Joan Manuel  (Jumilla, Múrcia, 4/ago/1901 – Barcelona, 20/set/1984)  Anarquista. Conegut amb el pseudònim de Juanel. Pròfug, arribà a Catalunya el 1921 i s'uní a Lola Iturbe, futura activista de Mujeres Libres. El 1924 s'exilià a França, on fou secretari de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola (1926) i, com a tal, contribuí decisivament a la formació de la FAI el 1927. Tornà a Barcelona amb la Segona República, i fou secretari del comitè peninsular de la FAI i redactor de "Tierra y Libertad". De nou a l'exili francès després del 1939, fou el secretari general del Moviment Llibertari Espanyol, reconstruït el 1943, i posteriorment milità a la denominada CNT política. Retornà clandestinament a Espanya el 1946 i hi fou empresonat fins el 1952; i des d'aleshores fins el 1978 romangué exiliat a Tolosa, al Llenguadoc. És autor de Noche sobre España. Siete años en las prisiones de Franco (1958), El movimiento clandestino en España. 1939-49 (1976) i El comunismo totalitario (1982), a més de recopilar i traduir ¡España Libre! (1966), d'Albert Camus.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Molina i Rodríguez, Manuel  (Oriola, Baix Segura, 17/oct/1917 - Alacant, 29/des/1990)  Escriptor. Ha estat impulsor decidit de les revistes poètiques "Intimidad poética", "Sigüenza", "Verbo", "Ifach" i "Bernia". Ha publicat els llibres de poesia Otoño adolescente (1943), Hombres a la deriva (1950), Camino adelante (1953), Versos en la calle (1955), Poemas (1958), El suceso (1960) i Mar del miedo (1962).

25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Molinar  (la Jana, Baix Maestrat Despoblat.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Molinar, barranc del  (Alcoià Afluent de capçalera del riu d'Alcoi, que neix al vessant septentrional de les serres de la Carrasqueta i dels Plans, corre profundament engorjat i conflueix amb el barranc de Barxell a laInici página ciutat d'Alcoi.

27 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Molinar, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri, vora la mar, a llevant del nucli urbà, al voltant des Portitxol. Comprèn les agrupacions de cases de can Pere Antoni, es Portitxol, es Primer Molinar, es Rotlet, es Segon Molinar i ses Figueres Baixes. El barri sorgí a mitjan s XIX prop dels molins fariners existents en aquest sector de la vila (gairebé desapareguts del tot). L'iniciaren el nucli de cases de pescadors i d'esbarjo des Portitxol, la urbanització des Primer Molinar i unes quantes guinguetes, entre les quals foren famoses Davall Terra i can Pere Antoni. La construcció de fàbriques de gas i d'electricitat i de la carretera de Llucmajor desfigurà el caràcter del barri. La primitiva capella del Remei, fundada el 1850, esdevingué vicaria el 1890 i, construïda una nova església el 1928, fou creada el 1934 la parròquia des Molinar. Al final del s XVIII, quan l'índret encara era despoblat, s'hi establí una ermita de Sant Onofre (o de Sant Nofre). A llevant des Portitxolet, a la raconada d'en Rigo, hi ha les instal·lacions del Club Marítim de Llevant.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molinari i Galceran, Joan  (Barcelona, 1887 – Madrid, 13/nov/1967)  Pedagog musical. Estudià amb Enric Granados i després àmplia coneixements a París i a Ginebra. Fundà a Barcelona l'Escola Musical Molinari, on formà nombrosos pianistes. Publicà mètodes i obres teòriques dedicades a l'estudi del piano i inventà un aparell per millorar la disposició de les mans i l'articulació dels dits.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molinars  (Colera, Alt Empordà)  Llogaret despoblat, a la capçalera de la riera de Molinars, petit curs d'aigua intermitent que neix al vessant meridional del puig de les Guilles i que desemboca al mar a la badia de Colera.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMolinas i Bellido, Alfred  (Barcelona, 1923 - )  Advocat. Exercí l'advocacia entre el 1946 i el 1962. S'especialitzà en dret marítim i el 1970 creà el comitè coordinador dels ports del nord-oest de la Mediterrània. El 1977 participà en la reconstrucció del Foment del Treball Nacional i en la creació de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales. Entre el 1978 i el des/1994 fou president del Foment del Treball Nacional.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molinas i Sicart, Joan Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Militar. Era governador del castell de Montjuïc de Girona. Publicà unes Memorias de Juan Brick, hijo natural de Oliverio Cromwell... (1780) i un discurs, encarregat per l'Acadèmia de Bones Lletres, sobre l'anada de Carlemany a Catalunya.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molinas i Soler, Joan A.  (Barcelona, 1842 – s XIX)  Enginyer industrial. Tingué càrrecs professionals d'importància. Dirigí la "Revista Mecánica" de l'associació de maquinistes navals. És autor de llibres tècnics remarcables.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moliné, Josep Maria  (Barcelona, 1819 – 1883)  Músic. Deixeble de Ramon Aleix i de Francesco Beroni. Actuà com a violinista a Cuba i al Liceu de Barcelona. Dirigí l'orquestra dels concerts corals de Clavé als jardins d'Euterpe (1859-60).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moliné i Brasés, Ernest  (Barcelona, 28/ago/1868 – 12/feb/1940)  Advocat i historiador. Redactor de "La Veu de Catalunya" (1891) i de "La Renaixença" (1895). Del 1906 al 1912 publicà i dirigí la col·lecció "Recull de Textos Catalans Antics", juntament amb Lluís Faraudo de Saint Germain. L'any 1908 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on s'especialitzà en notícies biogràfiques d'antics membres de l'Acadèmia. Col·laborà en diverses revistes ("Lo Catalanista", de Sabadell, "L'Arc de Sant Martí", "Joventut", etc). Entre la seva nombrosa producció historiogràfica figuren Resum sintètic de la història de Catalunya, LaInici página lletra de reials costums de Petrarca (1909), Notes per a la biografia de Bruniquer (1912), Textos catalans i provençals dels segles XIII i XIV, la continuació de la Història de Catalunya d'Aulèstia i Pijoan (1922) i l'edició en facsímil de la Descripción de las excelencias de la muy insigne Ciudad de Barcelona (1928), de Dionís Jeroni Jorba.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Moliné i MunsMoliné i Muns, Manuel  (Barcelona, 1833 – 26/abr/1901)  Pintor i dibuixant. Publicà els primers dibuixos, gravats al boix per Abadal, a la Guía satírica de Barcelona (1854), de M. Angelon. Destacà en la il·luminació de retrats, però sobretot com a dibuixant caricaturista. En aquest camp treballà en moltes publicacions periòdiques ("El Café", "El Pájaro Verde", etc), i col·laborà intensament a "La Campana de Gràcia" i a "L'Esquella de la Torratxa", on publicà sense interrupció des del 1879 i guanyà popularitat. Satiritzà la majoria de polítics de la seva època, així com els personatges més coneguts de Barcelona. Il·lustrà els Singlots poètics de Pitarra i altres obres populars. Com a pintor destacà en escenes marítimes i camperoles.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moliné i Roca, Miquel  (Guissona, Segarra, 1857 – Barcelona, 1918)  Escriptor. Fou un dels professionals més coneguts de la crítica taurina, que exercí en diverses publicacions periòdiques, sota el pseudònim de Caricias. Del 1878 al 1890 dirigí la revista "La Pica", que havia fundat. És autor de tres llibres sobre la seva especialitat.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Molinell, el  (Dénia, Marina Alta)  Balneari, al sector costaner dit la Sort de la Mar, al límit amb el terme d'Oliva (pla del Molinell), a la dreta del riu del Molinell, que es forma per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra del Migdia i que desguassa a la mar després de rebre per l'esquerra un dels braços del riu Bullent (o Calapatar) i formar, des d'aquest punt, el límit entre els termes d'Oliva i Dénia, en una extensa zona de marjals, regades per les aigües d'aquests rius.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMolinell, el  (Culla, Alt Maestrat Poble (o el Molinell del Maestrat), situat uns 4 km a llevant de la vila, prop de la capçalera del barranc del Molinell, afluent de la rambla Carbonera per l'esquerra. Depengué del castell de Culla i formà part de la seva setena.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moliner, Guillem  (Lleida, s XIV)  Cavaller. El 1322 fou nomenat per l'infant Alfons àrbitre dels conflictes suscitats pels bàndols de Terol. L'any següent anà amb el príncep a l'expedició per sotmetre l'illa de Sardenya. Fou nomenat capità de Sàsser.

98 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Moliner, María  (Paniza, Aragó, 30/mar/1900 - Madrid, 22/gen/1981)  Filòloga i lexicògrafa. Pertanyent al cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, durant la seva estada a València participà activament en les tasques pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza, i fou molt important la seva acció a favor de la cultura durant la guerra civil. La seva obra fonamental, a la qual dedicà pràcticament tota la vida, és el Diccionario de uso del español (1966-67), en dos volums.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moliner, Pere  (Urgell, s XII)  Cavaller. Amb les forces del comte Ermengol VI que ajudaren les de Ramon Berenguer IV, participà el 1149 a la presa de Lleida. Contribuí a la repoblació de la ciutat. Anys després hi rebé un hospital que existia al carrer major.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moliner, Ramon  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Anà amb el seu germà Guillem a l'expedició de Sardenya (1323) organitzada per l'infant Alfons.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moliner i Nicolàs, Francesc  (València, 1851 – Madrid, 1915)  Metge i polític. Fou catedràtic a les universitats de Saragossa, Granada i València. Estudià a Alemanya les investigacions de Koch sobre la tuberculosis. Fou nomenat l'any 1893 rector de la Universitat de València, però dimití quatre anys després.Inici página Fou diputat per València. Treballà activament a favor del sanatori de Portaceli per a tuberculosos. Fundà també un periòdic titulat de primer "Porta-Coeli" i després "El Noticiero Valenciano". Autor de diverses obres mèdiques.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moliner i Rau, Francesc  (Catalunya, s XVII – 17/mai/1714)  Militar. Més conegut al seu temps pel segon cognom. Se sumà el 1705 a l'alçament de la zona de Vic a favor de Carles d'Àustria. Després de participar activament i eficaçment tot al llarg d'aquests anys (1705-14) en la guerra contra Felip V, fou mort per una granada de canó.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molinero i Ruiz, Carme  (Badalona, Barcelonès, 1955 - )  Historiadora. Especialista en el període de la dictadura franquista, professora d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Junta de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Conjuntament amb Pere Ysàs i Solanes ha publicat diversos llibres. També ha participat en obres col·lectives.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molinés i Casadevalls, Josep  (Catalunya, 1645 – Milà, Itàlia, 1719)  Eclesiàstic. Fou rector de l'església del Pi de Barcelona, regent de la Sagrada Penitenciaria, i auditor de la Rota, a Roma, on defensà la difícil causa de Felip V amb la Santa Seu; algunes de les seves gestions foren desaprovades pel rei. Ocupà el deganat del Tribunal de la Rota i, del 1713 al 1719, fou inquisidor general. Refusà diversos bisbats. Algunes de les seves sentències a la Rota foren recollides i publicades per Francesc Carazza, a Roma, l'any 1728.

46 CATALUNYA - EMPRESA

Molino, Editorial  (Barcelona, 1933 - )  Editorial. Fundada per Pau i Lluís del Molino i Mateus. S'ha especialitzat en col·leccions, en castellà, de literatura de tipus popular (Biblioteca Oro), per a infants i joves (Richmal Crompton, Aventuras de Guillermo, Enid Blyton, etc) i novel·les policíaques, especialment d'AgathaInici página Christie, de la qual publicà també diverses traduccions al català. Editorial Molino

47 CATALUNYA - CULTURA

Molino, El  (Barcelona, s XIX - )  Teatre i cafè concert. Situat al carrer de Vila i Vilà, prop del Paral·lel. Fou construït damunt el sola d'un barracó anomenat La Pajarera on, a la darreria del s XIX, hom oferta espectacles de varietats. Inicialment (v1909) s'anomenà Petit Palais; més tard Petit Moulin Rouge. El 1939 hagué de canviar aquest nom per l'actual. Fou el darrer cafè concert en funcionament al Paral·lel i fou molt popular (a diversos nivells socials) pels seus espectacles de tipus eròtic. El 1957 hom hi filmà El último cuplé, de Juan de Orduña.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Molino de la Ciudad, El  (Oriola, Baix Segura Caseria, situada a l'esquerra del Segura, aigua amunt de la ciutat.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molinos  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Caseria, a la vall Fosca, a l'esquerra del Flamicell. Hi ha la central hidroelèctrica de Molinos, d'una potència instal·lada de 13.500 kW i una producció mitjana de 35 milions de kWh, construïda el 1916; és alimentada a través d'un canal subterrani procedent de Cabdella.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molinot, el  (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental Caseria, a l'antic camí de Barcelona a Monistrol.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Molins  (Oriola, Baix Segura Poble, situat a la dreta del Segura, aigua avall de la ciutat, en plena horta d'Oriola. L'església parroquial és dedicada a l'Ecce Homo; des del 1780 fins a mitjan s XIX fou sufragània de la del Salvador d'Oriola.

52 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaMolins  (Salses, Rosselló)  Despoblat.

53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Molins, els  (Areny de Noguera, Ribagorça Llogaret, fins al 1970 del municipi de Betesa, situat a l'aiguabarreig dels torrents d'Aulet i d'Ovís, sota el poble de Sant Orenç.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molins, els  (Mataró, Maresme)  Barri situat al nord de la ciutat, a la primera línia de turons. La seva urbanització començà els anys 1950 amb la construcció de cases unifamiliars al sector més baix (els Molins Baixos) i cases autoconstruïdes per immigrants. Actualment hom construeix cases de pisos que van substituint les anteriors, especialment en l'extensió del barri vers la riera de Cirera, àrea anomenada can Clavell.

55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Molins, els  (la Cabanassa, Alta Cerdanya Veïnat (o les Molines) situat entre Montlluís i el riu de Jardó, vora el canal dels Molins, que deriva l'aigua de la Tet, construït pel marquès de Durban juntament amb el molí blader que originà el veïnat l'any 1686.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molins, els  (Gelida, Alt Penedès Veure> Carrer dels Molins, el.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molins, Jaume  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cap de voluntaris a la guerra de Successió. En 1713-14 pertanyia a la guarnició de Barcelona durant el setge borbònic, on participà en diverses accions. Passà després a sostenir la guerra comarcal. El 1714 combaté al costat del general Moragues, el qual l'envià a Barcelona a la darreria de juny, per informar de la seva situació, i després tornà a sortir de la capital. Pel set/1714 fou citat nominalment entre els caps de la lluita exterior acollits a la capitulació de Cardona. Per escapar de la temuda repressió determinà d'entrar a l'exèrcit borbònic. Tanmateix fou empresonat al cap deInici página poc i els seus béns foren confiscats.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Molins, Jaume (I)  (País Valencià, s XVIII – 1781)  Escultor. Deixeble de Tomàs Artigues. Fou director d'escultura de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, càrrec que mantingué quan la institució es transformà en Acadèmia de Sant Carles (1768). Féu diverses obres a l'església de la Congregació de València, el retaule major de l'església del Salvador de Requena, els retaules del creuer de la parròquia de Dénia i el retaule major de l'església d'Almenara. El seu fill fou Jaume (II) Molins.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Molins, Jaume (II)  (País Valencià, s XVIII - València, 1782)  Escultor. Fill i deixeble de Jaume (I) Molins, esdevingué director de l'Acadèmia de Sant Carles de València i macer de la ciutat. És autor de les escultures de la façana de l'església de Montesa i del retaule major de l'església del Col·legi de Sant Tomàs de Villanueva, a València.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molins, Josep  (Palamós, Baix Empordà, s XIX - Catalunya, s XX)  Compositor. Fou director de la cobla de Santa Coloma de Farners. És autor de sardanes com les titulades L'escut emporità, La cançó enfadosa, Cercant donzella, Himne a l'Empordà i La triomfadora.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Molins, marquesat de  (Catalunya Títol, concedit el 1848 a Marià Roca de Togores i Carrasco. El 1863 li fou annexada la grandesa d'Espanya. Continua en la mateixa família.

62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Molins, puig des  (Eivissa, Eivissa Puig de la ciutat (53 m alt), on hi ha una necròpolis punicoromana. Utilitzada entre els s -VII i -III, amb més de tres mil hipogeus, és, juntament amb el santuari dedicat a la deesa Tanit, a la cova des Cuieram, al nord de l'illa, l'establiment púnic més famós de la Ibusim de l'època.Inici página L'estructura de quasi tots els hipogeus consta d'un pou estret d'uns quants metres de profunditat que dóna a una sala funerària oberta a la roca viva. A cada tomba hi havia d'un a sis sarcòfags llisos, amb nombrosos objectes, com àmfores, petites estàtues, joies, etc, que es conserven als museus arqueològics d'Eivissa, Madrid i Barcelona.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Molins, sèquia dels  (Tarragonès Sèquia del riu Francolí, dins de la comarca. Deriva l'aigua del curs baix del riu, per la seva riba dreta. Té la presa dins el terme de la Pobla de Mafumet, rega el de Constantí i desguassa dins del de Tarragona.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Molins de Dalt  (el Pont de Molins, Alt Empordà Nucli antic del poble (o Molins), situat a l'esquerra de la Muga, aigua amunt del pont de la carretera de Barcelona a Perpinyà que ha donat origen al nou nucli, que és el cap del municipi.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Molins de Llobregat  (Molins de Rei, Baix Llobregat Nom adoptat el 1937 per al municipi.

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatMolins de Rei  (Baix Llobregat Municipi: 15,9 km2, 37 m alt, 25.152 hab (2014). Situat entre la riba esquerra del Llobregat i els primers contraforts de la serra de Collserola, on hi ha extenses pinedes. L'agricultura de regadiu, si bé fou molt important gràcies a les sèquies derivades del Llobregat, es reduí considerablement a causa del fort creixement industrial i urbanístic del nucli. La indústria és dominada actualment pel sector metal·lúrgic, seguida pel químic, del de la fusta, les arts gràfiques i de la construcció. L'augment demogràfic ha estat notable durant tot el s XX a causa de laInici página immigració. Aquest creixement va dur a una major urbanització del terme i a un rejoveniment de la població. A la vila, situada entre el riu i el raiguer de la serra, hi ha restes de les antigues muralles i alguns edificis notables; l'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Hi ha també un museu d'arqueologia local i diverses entitats culturals i esportives. A inicis del s XV esdevingué centre de la baronia de...  Segueix... 

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Molins de Rei, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial, concedida el 1430 a Galceran de Requesens i de Santacoloma sobre la vila homònima. Passà als Zúñiga, als Fajardo, marquesos de Los Vélez, i als Álvarez de Toledo.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molins i Amat, Joaquim  (Barcelona, 9/feb/1945 - )  Polític i empresari. Fou secretari del Centre Català (1976) i de la Unió de Centre de Catalunya el 1978. Elegit diputat (1979), amb el seu partit UCC ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya (1980) i, de nou, en fou diputat (1982). Diputat al Parlament català (1986-93), fou conseller de Comerç i Turisme i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. El 1993 tornà a les corts, on fou portaveu del grup català (des del 1995). El 1999 fou cap de llista a les eleccions per a l'alcaldia de Barcelona.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molins i de Lemaur, Wenceslau de  (Martorell, Baix Llobregat, 1843 – Madrid, 1928)  Militar. Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona (1869) i Gràcia (1870). Lluità contra els carlins a Navarra (1873-75); passà a Cuba (1876-78) i el 1891 ascendí a general de brigada. El 1893 fou ferit a Barcelona en l'atemptat contra Martínez de Campos. Lluità novament a Cuba (1896-97). Ascendit a tinent general (1910), fou capità general de les Canàries (1911-12), de Mallorca (1912-14) i de València (1914-15).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMolins i Fàbregas, Narcís  (Tortellà, Garrotxa, 1901 – Cuatla, Mèxic, 1962)  Sindicalista i periodista. De la Federació Comunista Catalano-Balear, passà al Bloc Obrer i Camperol el 1931 i s'encarregà del servei de premsa; aquest mateix any ingressà a l'Oficina de Premsa de la Generalitat de Catalunya. Membre del Comitè Executiu del POUM (1935), fou redactor en cap de "La Batalla" i exercí les funcions de director. Durant la repressió contra el POUM, després dels fets de mai/1937, s'exilià. És autor de l'obra U.H.P. La Revolució Proletària d'Astúries (1935) i a Mèxic publicà Campos de Concentración (1944) i un estudi antropològic titulat El Códice Mendocino y la economía de Tenochtitlán (1956). També escriví novel·les i contes.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molins i Gelada, Antoni  (Olot, Garrotxa, 1835 – s XIX)  Escriptor. Escriví, en català i en castellà, diverses obres de teatre religiós.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Molins i Lemaur, Emili de  (Maó, Menorca, 1824 - 1889)  Militar i arqueòleg. Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància (1842), i en retre's la Ciutadella hagué de fugir a França. El 1843 en tornà i participà en la repressió de l'alçament. Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa. El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins. Passà a Manila, on fundà un "Boletín Militar", i en 1883-84 fou capità general de les Filipines. Fou inspector de les obres de restauració de l'aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando (1856).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molins i Nubiola, Miquel  (Barcelona, 1953 - )  Historiador de l'art. Doctor en història i teoria de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva activitat se centra en la investigació i la docència a la universitat i en escoles d'art i de disseny de Barcelona o d'àmbit internacional. Entre el 1994 i el 1995 realitzà una estada com a visiting scholar a l'Art Institute de Chicago. Entre el gen/1995 i el gen/1998 dirigí el Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Pel que fa a la seva tasca com a curador independent, destaquen el cicle Figuracions de l'Espai, a l'Espai 13 de la Fundació Miró (1989 i 1990), i Formes de la Dissensió, en aquestInici página mateix centre; o l'exposició Al ras. Figures d'Intempèrie, a la Fundació la Caixa.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molins i Puig, Josep Pau  (Catalunya, s XVIII)  Bibliògraf. Fou bibliotecari de l'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona. El 1796 publicà un bon catàleg del fons al seu càrrec.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molins i Sirera, Antoni  (Barcelona, 1838 – 1903)  Poeta. Presidí la societat La Jove Catalunya (1871) i participà diverses vegades en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat el 1867. Col·laborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a "La Renaixença" i a "Lo Gai Saber", entre altres publicacions.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molist i Montaña, Miquel  (Manlleu, Osona, 1956 - )  Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J. Maluquer de Motes, l'any 1986 es doctorà a la Universitat de Lió (França). Catedràtic de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en l'origen i la consolidació de les primeres societats agrícoles a la Mediterrània oriental i a Catalunya. Ha dirigit diverses excavacions, entre les quals destaca la de Tell Halula, publicada el 1996 (Tell Halula (Síria): un yacimiento neolítico del valle medio del Eufrates: campañas de 1991 y 1992). Fou director del Museu Arqueològic Nacional de Catalunya entre el jul/2000 i el jun/2004.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molist i Pol, Esteve  (Vic, Osona, 1923 - )  Periodista, escriptor i advocat. Cursà els estudis de periodisme a Madrid en 1942-45. Fou el primer director de "Revista" i crític literari d'"El Correo Catalán" i de "Diario de Barcelona", del qual fou també sots-director gerent. Administrador general del grup "La Vanguardia". Entre altres obres, ha publicat Discursos políticos de Demóstenes (1955), El "Diario de Barcelona" (1964) i Enciclopedia de la Mitologia (1966).

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMoll, Antoni  (Illes Balears, s XVII)  Jurista. Fou notari, síndic i arxiver perpetu de Palma. Publicà el llibre Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca (1663), recull molt útil per a ús de notaris i és especialment remarcable per la mentalitat social i els costums de vida que resten ben reflectits a través dels textos transcrits. Comprèn les ordinacions de Pelai Unís, les ordinacions, els capítols i les esmenes de Berenguer Unís, els capítols de règim intern de l'audiència i la pragmàtica de la seva institució i un índex temàtic per ordre alfabètic dels privilegis i les franqueses, la taula de festes, la tarifa dels drets cobrats per notaris i, finalment, un índex alfabètic força extens.

78 ILLES BALEARS - EMPRESA

Moll, Editorial  (Palma de Mallorca, 1933 - )  Editorial. Fundada per Francesc de B. Moll, com a continuadora de l'editorial Alcover (1930-33). Especialitzada en llibres d'ensenyament d'idiomes i de divulgació, publicà el Diccionari Català-Valencià-Balear i les Rondaies mallorquines d'Antoni M. Alcover, les obres més prestigioses del seu extens catàleg. Editorial Moll

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moll, el  (Morella, Ports)  Dena, situada al sud de la ciutat, al pla del Moll, que s'estén a la vall alta del riu de Calders (que neix prop de la masia i església de Sant Pere del Moll). Hi ha nombroses hortes.

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Josep Lluís Moll "Fortunio Bonanova"Moll, Josep Lluís  (Palma de Mallorca, 13/gen/1895 - Woodland Hills, EUA, 2/abr/1969)  Actor i cantant. Conegut per Fortunio Bonanova. De jove es dedicà al periodisme. Format a Barcelona, estudià dret i música. Com a cantant, debutà a l'Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou. En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños (1921). Defensor teòric de l'avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l'Ultra (1921). Estrenà a Barcelona el Socrate. El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña Francisquita, Maruxa i La Canción del olvido. S'establí als EUA per enregistrar-hi discos i intervingué després (1927-32) en diverses produccions als EUA, amb Gloria Swanson, Mary Astor i Joan Bennet; romangué a Nova York, on féu revista. Novament a Barcelona, féu alguns dels primers films sonors del país: El desaparecido (1934) i Poderoso caballero (1935).Inici página Tornà a marxar als EUA, on actuà durant un any i mig a Nova York, i després a diverses...  Segueix... 

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moll i Camps, Antoni  (Ciutadella, Menorca, 29/jul/1926 - )  Escriptor i eclesiàstic. Ha exercit el seu ministeri a Xile. És autor d'un cert nombre de poesies d'aparició esparsa i del recull poètic Serenor (1947).

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Francesc de Borja Moll i CasasnovasMoll i Casasnovas, Francesc de Borja  (Ciutadella, Menorca, 10/oct/1903 - Palma de Mallorca, 18/feb/1991)  Lingüista i editor. Fou un dels estudiosos més importants de la llengua catalana, tasca a la qual es va dedicar tota la vida. Col·laborà des de l'any 1920 amb Antoni Maria Alcover en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear, de la direcció del qual es va fer càrrec el 1932, i l'acabà amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner. El 1953 va publicar una Gramàtica històrica catalana, la seva obra de més gran erudició. La seva empresa ha estat important no solament com a lexicògraf i filòleg, sinó també com a col·laborador en el desenvolupament de la llengua com a fenomen cultural. Com a editor, Editorial Moll, a part d'obres de text i de bibliòfil, publicà "Les Illes d'Or", dedicada a escriptors balears, i des del 1955 "Raixa", col·lecció que aplega els escriptors catalans en una època de publicació difícil. Entre les obres posteriors destaquen Un home de combat (1962)...  Segueix... 

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Aina Moll i MarquèsMoll i Marquès, Aina  (Ciutadella, Menorca, 14/ago/1930 - )  Lingüista. Es llicencià a Barcelona i amplià estudis de filologia romànica a París, Estrasburg, Frankfurt i Zuric. Col·laborà amb el seu pare Francesc de Borja Moll i Casasnoves en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari Català-Valencià-Balear i dirigí les col·leccions "Raixa" i "Les Illes d'Or", de l'editorial Moll. Es doctorà amb una tesi sobre dialectologia eivissenca. Autora de diversos llibres de text de llengua i literatura franceses i d'articles de divulgació. Directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-88), des d'on impulsà la campanya a favor de la Llei de Normalització Lingüística. FouInici página guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 1988. Nomenada doctora honoris causa per la UOC (2012).

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mollà  (Xàtiva, Costera Caseria i antiga alqueria, situada al racó de Mollà, petit enclavament (0,75 ha) a la dreta del riu d'Albaida, entre els termes del Genovés i Llocnou d'En Fenollet. Depenia de la Torre d'en Lloris.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mollà, Eduard  (Catalunya, s XIX)  Actor. S'especialitzà en papers còmics i en la interpretació de les principals sarsueles catalanes estrenades per la companyia del Tívoli de Barcelona pels anys 1870-75.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mollà, Jordi  (Catalunya, 1968 - )  Actor cinematogràfic. Format a l'Institut del Teatre de Barcelona, debutà al cinema el 1991. Tot i que ja era conegut per la sèrie La granja, la popularitat li arribà amb Jamón, jamón (1992), de Bigas Luna. Entre els films posteriors destaquen Historias del Kronen (1994), La flor de mi secreto (1995), La Celestina (1996), La buena estrella (1997), Los años bárbaros (1998) i Segunda piel (1999).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mollà, Pere  (Catalunya, s XIV – s XV)  Escriptor. Li és atribuïda la introducció del Sumari, de Sèneca, dedicada al bisbe de València Hug de Llupià i Bages.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mollà, Pere  (Alcoi, Alcoià, s XVII – 1698)  Frare agustí. Ocupà càrrecs d'importància, entre ells el de provincial de l'orde. És autor de Sermón de San Pascual Bailón (1699), Curso de filosofía i altres escrits.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mollà, Sebastià  (Alcoi, Alcoià, s XVI – València, s XVII)  Frare franciscà. Escriví unes Lecciones de puntos sobre los cuatro libros del Maestro de las Sentencias.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMollà, Vicent  (País Valencià, s XIX – s XX)  Pintor. Destacà com a retratista. És notable el seu retrat del pintor Muñoz Degrain, al Museu de València.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mollà i Bonet, Benet  (Alacant, 1847 – 1919)  Escriptor i polític. Contrari a la revolució del 1868, s'afilià després al carlisme, dirigí "El Alicantino" (1889) i "La Libertad Regional" (1897). Presentà a un congrés antimaçònic de Trento la memòria Los funcionarios públicos afiliados a la masonería y su repercusión. Publicà Lucentum (1884), El virrey marqués de Cerralbo (1907) i, en col·laboració amb Milego i Galdó, Alicantinos ilustres (1889). Deixà manuscrit un estudi sobre Escritores y artistas de la provincia de Alicante.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mollà i Montesinos, Francesc  (Petrer, Vinalopó Mitjà, 1/mar/1902 - 22/des/1989)  Escriptor. Ha estat publicada, en 1966, una Antología dels seus poemes.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mollà i Rodrigo, Rafael  (Vinalesa, Horta, 1862 – Madrid, 1930)  Metge. Fou catedràtic a l'Havana, Granada, Saragossa, València i Madrid. La seva actuació pedagògica resultà molt eficaç. Assolí un gran prestigi, sobretot com a uròleg. Col·laborà a bon nombre de revistes professionals. Les seves monografies sobre temes mèdics resulten molt notables per a l'època.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMollà i Villanueva, Josep  (València, 1728 – 1796)  Frare agustí. Era doctor en teologia. Fou provincial d'Aragó i assumí diversos càrrecs d'importància. És autor d'obres religioses i d'un recull de sermons.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mollar, Josep  (Barcelona ?, s XVIII - 1791 ?)  Químic. Era apotecari a Barcelona i síndic personer de l'ajuntament. Fou un dels membres fundadors de la Conferència Físico-Matemàtica de Barcelona (1764), esdevinguda després, Acadèmia de Ciències i Arts. Hi dirigí habitualment la secció de química i hi impartí classes d'aquesta matèria. El 1780 presentà una comunicació titulada Memoria sobre el salitre. El seu fill fou Josep Ignasi Mollar.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mollar, Josep Ignasi  (Barcelona, s XVIII - s XIX)  Químic. Fill de Josep Mollar. Ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts el 1786. El 1791 substituí el seu pare en la direcció de la secció de química. Presentà diverses comunicacions, com Origen, esencia y formación del salitre (1789).

Anar a:    Molí ]    [ Molina ]    [ Moline ]    [ Molinos ]    [ Molins d ]    [ Moll ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -