A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Molle ]    [ Moln ]    [ Mom ]    [ Monc ]    [ Moneg ]    [ Moner ]

Jo som mallorquí, / i és la meva glòria / ésser català / per la meva història. (Pere Capellà i Roca)

1 ANDORRA - GEOGRAFIA

Molleres, les  (Canillo, Andorra Caseria de la parròquia, situada a la dreta de la Valira d'Encamp, a la confluència amb la vall d'Incles, prop de Soldeu.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mollerigues, les  (Oliola, Noguera Casa i antic terme, dins la parròquia de Plandogau. Formà part del Terme de Ponts.

3 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellMollerussa  (Pla d'Urgell Municipi i cap comarcal: 7,05 km2, 250 m alt, 14.963 hab (2014). Situat al centre mateix de la comarca, a l'est de Lleida. Els conreus de regadiu, alimentats pel canal d'Urgell, amb aigua procedent del Segre, ocupen gran part de la superfície del terme; s'hi conreen cereals i arbres fruiters (pomeres, presseguers). La ramaderia és important (vaques lleteres, ovelles i porcs; aviram). Però les bases de l'economia local i les causes del notable creixement demogràfic experimentat pel municipi durant tot el s XX són la indústria, especialment el sectorInici página agropecuari (escorxadors de porcs, fabricació de pinsos i derivats de la llet: llet condensada), la paperera, la metal·lúrgica i la tèxtil (gèneres de punt). També hi té importància la funció comercial, que ha experimentat un fort impuls els últims anys. La població s'ha quintuplicat des del 1900, degut a la seva situació, relativament allunyada de Lleida, i al seu emplaçament. La ciutat, situada a banda...  Segueix... 

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mollet  (Sant Feliu de Buixalleu, Selva)  Masia, al nord del poble, a l'esquerra de la riera de Mollet, afluent per la dreta de la riera de Santa Coloma, que neix al turó de la torre del Vent i desemboca al seu col·lector davant de l'estació de l'Empalme, dins el terme de Massanes.

5 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Mollet  (la Bastida, Rosselló)  Antic nom de la població.

6 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Mollet, castell de  (Montferrer, Vallespir Antic castell que domina el poble. Pertanyia als vescomtes de Castellnou.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mollet, estret de  (Baixa Cerdanya Congost del Segre, dins de la comarca, al Baridà, aigua avall de Martinet.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mollet, jaciment de  (Serinyà, Pla de l'Estany Veure> Serinyà.

9 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mollet, pic de  (Dorres / Enveig, Alta Cerdanya Contrafort (2.202 m alt) meridional del Carlit, termenal dels dos municipis.

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMollet, torre de  (Benifallet, Baix Ebre Antiga torre de la vora dreta de l'Ebre, a la confluència amb la Canaleta.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mollet, tossal de  (Vilafamés, Plana Alta Elevació muntanyosa (704 m alt), entre la vila i Sant Joan de Moró, que forma part de la serralada divisòria d'aigües del riu de Borriol i de la rambla de la Viuda. Al seu vessant oriental hi ha la caseria del Mas de Mollet.

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàMollet de Peralada  (Alt Empordà Municipi: 6,00 km2, 59 m alt, 182 hab (2014), (o d'Empordà) Situat a la conca del Merdanç, afluent per l'esquerra de la riera d'Anyet, al peu de l'Albera, a la zona de contacte amb la plana, al nord-est de Figueres. El terme és ocupat en part per bosc de pins, alzines i matollar. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, principalment la vinya, però també produeix cereals i oli, complementada per la ramaderia porcina i bovina, l'avicultura i la indústria agropecuària. La població, en descens des de mitjan s XIX, actualment tendeix a augmentar. El poble és a la dreta del riu, dominat per l'església parroquial de Sant Cebrià. El poble és esmentat ja el 944. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mollet de Ter  (Gironès Veure> Sant Joan de Mollet.

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalMollet del Vallès  (Vallès Oriental Municipi: 10,82 km2, 65 m alt, 51.719 hab (2014). Situat a l'extrem meridional de la comarca, a la dreta del Besòs i regat per la riera de Gallecs. L'agricultura de secà (vinya) i de regadiu és en recessió a causa de l'expansió de la indústria (tèxtil, metal·lúrgica, adoberies, alimentària, química i de la fusta), i de la urbanització a gran escala del sòl. L'augment demogràfic, iniciat a mitjan s XIX, ha estat espectacular els darrers decennis a causa de l'emigració, i ha augmentat un 2.000 % des de l'any 1900. La vila, situada a la dreta del Besós,Inici página creix seguint les principals vies de comunicació que la travessen; al nucli primitiu hi ha diversos edificis modernistes i noucentistes; l'església parroquial és dedicada a sant Vicenç. El terme comprèn, a més, el poble de Gallecs, al voltant del qual hom havia previst la construcció de la nova ciutat de Santa Maria de Gallecs. El fet d'ésser un important nus de comunicacions, tant pel que fa a la xarxa de carreteres i autopistes com als ferrocarrils, així com la seva proximitat amb Barcelona, expliquen el seu creixement i la seva funció de centre d'influència dels municipis veïns. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Club Atlètic - Ràdio

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mollfulleda  (Arbúcies, Selva Veïnat, al nord-est de la vila, a la vall de la riera de la Pineda.

16 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsMolló  (Ripollès Municipi: 43,08 km2, 1.182 m alt, 339 hab (2014). Al sector nord-est de la vall de Camprodon, a la dreta del Ritort, afluent del Ter, al peu del coll d'Ares, al límit amb la Garrotxa i el Vallespir. El relleu és molt muntanyós, amb pinedes, rouredes i recorregut per moltes valls. L'economia del municipi es basa en l'agricultura de secà (en característica rotació, sègol, fenc i patates), la ramaderia (bestiar boví, que aprofita les pastures naturals) i algunes activitats derivades de l'estiueig. Regressió demogràfica. El poble es troba en un turó, a la dreta del Ritort; s'hi destaca l'església parroquial de Santa Cecília, notable edifici romànic declarat monument històrico-artístic. Dins el terme hi ha el poble d'Espinabell (on a l'octubre té lloc una fira ramadera de gran tradició) i el despoblat d'Oliva. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mollo, el  (Baix Camp / Priorat Cim (922 m alt) (o 'el Mirador') de la Serralada Pre-litoral Catalana, al sud de les muntanyes de Prades, termenal dels municipis d'Alforja, Arbolí, Porrera i Cornudella de Montsant.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mollons, cingle de  (la Pobla de Claramunt, Anoia)  Cingle (542 m alt), a l'esquerra de l'Anoia, que forma, juntament amb el turó on s'assenta el castell de Claramunt, l'estret de la Pobla.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMolls, Pere  (Palma de Mallorca, 1552 – 1622)  Jurista. Estudià a Lleida i a Bolonya, ciutat on publicà dues obres jurídiques, escrites en llatí (1574). Des del 1602, i per encàrrec dels jurats de Palma, treballà en la replega de materials per a una compilació de franqueses i de dret municipal de Mallorca. La mort li impedí d'enllestir aquesta tasca.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molné, Lluís V.  Veure> Vidal i Molné, Lluís.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Molnell  (Gisclareny, Berguedà)  Despoblat i antiga parròquia (Sant Iscle).

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Molnells  (Cardedeu, Vallès Oriental Antic terme, esmentat ja el 941.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molons i Rocha, Ramon  (Barcelona, 1902 - Catalunya, 1987)  Pintor. Féu la primera exposició a Barcelona als divuit anys. Treballà amb el Cercle Artístic de Sant Lluc. Ha exposat a diverses ciutats catalanes. Anà a viure a Portbou.

24 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsMolsosa, la  (Solsonès Municipi: 26,92 km2, 667 m alt, 116 hab (2014). Situat a l'extrem meridional de la comarca, prop de la capçalera del Llobregós, afluent del Segre, al límit amb l'Anoia. El relleu és accidentat per la serra de Castelltallat, amb pinedes, rouredes i alzinars. Els recursos econòmics del municipi es limiten a una migrada agricultura de secà (cereals, vinya i llegums) i a la cria d'animals de granja, fet que n'ha causat el descens demogràfic. El poble és centrat per l'església parroquial de Santa Maria, de base romànica (esmentada ja el 1008) i per les restes de l'antic castell de la Molsosa. El terme comprèn també els pobles de Prades de la Molsosa i Enfesta, i el despoblat dels Quadrells. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

25 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaMoltes Cançons Catalanes  (Catalunya, s XVI)  Conjunt de disset poesies anònimes, d'autor anònim. Influït per la lírica pastoral castellana, les seves composicions tenen un aire falsament popularitzant, contrarrestat per les citacions d'autors clàssics (Tit Livi, Sèneca, Ovidi, etc) que precedeixen algunes composicions.

26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Moltó, cala  (Capdepera, Mallorca Oriental Cala de la costa, al nord de la punta de Capdepera, separada per la cala de s'Agulla del cap de s'Agulla. Dóna nom a la possessió de Cala Moltó.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moltó i Díaz Berrio, Antoni  (Alcoi, Alcoià, 14/nov/1830 – Madrid, 17/jun/1902)  Militar. Germà de Remigi. Lluità al Principat en la guerra dels Matiners contra els carlins i participà a la guerra d'Àfrica. El feriren a Anghera i li fou atorgada la creu de Sant Ferran de primera classe. Anà a Cuba l'any 1869, essent ja comandant i, al cap de tres anys, tornà a la Península. Lluità en la tercera guerra carlina, i fou ferit al front del nord. Tingué càrrecs governatius a Cuba i a les Filipines i el 1893 fou ascendit a tinent general. Fou capità general de Castella la Vella, València (1896-1901) i Castella la Nova.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moltó i Díaz Berrio, Remigi  (València, 1816 – Madrid, 1893)  Militar. Participà en la primera guerra carlina, amb els liberals, a Euskadi, a Aragó i al País Valencià. Capità de la guàrdia reial (1840), governador a Visayas (Filipines), mariscal i capità general a Granada, Burgos i Valladolid. Ascendit a tinent general (1876), fou diputat per Alcoi, senador per Alacant (1878) i director general de la guàrdia civil. Germà d'Antoni i pare d'Annibal Moltó i Izquierdo.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moltó i Izquierdo, Anníbal  (Alcoi, Alcoià, 1847 - Leganés, Madrid, 1894)  Militar. Fill de Remigi Moltó i Díaz Berrio. Serví a les Filipines (1860-66) i a Cuba (1869-70), d'on tornà amb el grau de comandant. Fou notable la seva actuació a la tercera guerra carlina, greument ferit a Macheco, li fou concedida la creu de SantInici página Ferran de segona classe. Tornà a Cuba i el 1888 fou ascendit a coronel i, el 1891, a general de divisió.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moltó i Lluch, Antoni  (Altea, Marina Baixa, 1841 – Granada, Andalusia, 1901)  Escultor. Format a l'Escola de Sant Carles i a la de San Fernando. Residí un quant temps a Roma i a Buenos Aires. Treballà molt a Granada. Destaquen entre les seves obres: Fra B. de les Cases emparant un indi, estàtues per a l'església de San Francisco el Grande de Madrid i el Monument a Narváez.

31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Moltona, na  (ses Salines, Mallorca Oriental Illot proper a la costa, davant la platja de ses Roquetes.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Molvedre  (Sagunt, Camp de Morvedre Veure> Morvedre.

93 PAÍS VALENCIA - CULTURA

Moma, La  (València, 1885 - 1886)  Setmanari. Manuel Torres i Orive en fou propietari, i director, Rafael M. Lerín. S'autodefinia com a "periòdic ballador i batallador". El títol del setmanari venia del nom del personatge homònim de les processons de Corpus. Originàriament era redactat en valencià, amb una intenció evident de dignificació del llenguatge, però, als darrers números, apareixia el periòdic gairebé tot en castellà. Tant pel seu caràcter satíric com per les opinions liberals que s'hi expressaven, en va guanyar molts lectors; d'alguns números n'havien aparegut fins i tot tres edicions. No solament parlava d'assumptes polítics, sinó que intervenia també en les disputes literàries: per exemple, va oposar-se a un homenatge a Teodor Llorente. Rafael M. Lerín dimití com a director en el número 31, i fou substituït per Ramir Ripollès.

33 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Moma Teatre  (València, 1982 - 2004)  Companyia teatral. Fundada per Carles Alfaro, debutà amb el muntatge The Knack. Els objectius que la companyia es marcà inicialment se centraren en l'estudi i l'exhibició de teatre bàsicament contemporani. Aquest treball es consolidà amb la formació d'una companyia estable,Inici página Barcelona o l'Odin Teatret de Copenhaguen, pretenia ésser una plataforma oberta a propostes escèniques innovadores i coherents. Des de la seva creació rebé nombrosos premis. Entre les produccions guardonades cal esmentar La cantant calba (1991), El cas Woyzeck (1993), Càndid, en coproducció amb el Talleret de Salt (1995), L'altre (1998), o Nascuts culpables (2000), un dels espectacles més impressionants que han arribat al Teatre Lliure. L'espectacle La caiguda (2002), un monòleg interpretat per Francesc Orella, fou el darrer espectacle de la companyia abans de la seva dissolució.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Momblanch i Gonzálvez, Francesc de Paula  (Alcoi, Alcoià, 1894 - València, 1980)  Erudit i historiador. Doctor en dret a la Universitat de València, membre de la Real Academia de la Historia i president de la Junta de Govern dels Cronistes del Regne. Ha publicat nombrosos treballs d'investigació d'història en diverses publicacions, com ara La segunda Germanía del Reino de Valencia (1957) o Cien abogados ilustres del colegio de Valencia (1961).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Momboló, Miquel  (Barcelona, s XVII – 1688)  Frare agustí. Era catedràtic de filosofia a la Universitat de Tarragona. Fou superior del convent barceloní. És autor d'obres de caràcter religiós i moral, escrites en castellà. També conreà la poesia.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mombru i Ferrer, Joaquim  (Barcelona, 1892 – 1963)  Pintor i restaurador. Participà en nombroses exposicions nacionals i obtingué diversos premis. Sobresortí com a paisatgista (Posta de sol, Núvol, etc). Treballà també bastant com a restaurador d'obres antigues.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mompeó, Joan  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Escultor. És l'autor de l'altar barroc de l'església del Sant Esperit, a Terrassa, destruït el 1936. Era un exemplar notable dins el seu estil.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMompié de Monteagudo, Ildefons  (València ?, 1779 - 1855)  Editor i impressor. Impulsor de l'edició valenciana a la primeria del s XIX, introduí la novel·la romàntica a la Península. Entre les moltes obres que edità destaca, per la bellesa de la impressió, El Eco del Turia (1834), que comprenia les poesies amb què els poetes valencians festejaren la coronació d'Isabel II.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Momplet i GuerraMomplet i Guerra, Antoni  (Cadis, Andalusia, 1899 - Cadaqués, Alt Empordà, 10/ago/1974)  Editor, promotor artístic i director de cinema. De família catalana. Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la col·lecció literària popular "La Novel·la d'Ara" (1923). Com a manager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tokyo, etc. Publicà artícles de cinematogràfia a diverses publicacions d'Europa i d'Amèrica, així com a "El Diluvio", "El Día Gráfico", "Cine-Art" -que dirigí-, entre d'altres. Produí i dirigí Hombres contra hombres (1935), film pacifista

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mompó  Nom amb què és conegut el pintor Manuel Hernández i Mompó.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frederic Mompou i DencausseMompou i Dencausse, Frederic  (Barcelona, 16/abr/1893 – 30/jun/1987)  Compositor i pianista. Estudià piano al Conservatori del Liceu i amplià coneixements musicals a París (1911-14), on estudià amb F. Motte-Lacroix i Samuel Rousseau. Tornà a Barcelona, on visqué durant uns deu anys, fins que s'establí novament a París (1923-41). En la seva producció, personal i al marge d'escoles, i que gaudí d'un ampli reconeixement internacional, predominen les composicions per a piano i per a piano i veu. Entre la seva obra pianística destaquen Impressions íntimes (1914), SuburbisInici página (1917), Escenes d'infants (1918), Charmes (1921), 10 Preludis (1927-51), Paysages (1942-60) i Música callada (1959-67). Per a veu sobresurten Quatre melodies (1926-28), Comptines (1943), Combat del somni (1942-51), Becquerianes (1972) i Cinc chants sur textes de Paul Valéry (1973). També és autor d'obres per a guitarra (Suite compostena, 1961) i per a cor, com ara Cant d'Utreia (1962), Cantar del alma...  Segueix... 

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Mompou i DencausseMompou i Dencausse, Josep  (Barcelona, 9/feb/1888 - Vic, Osona, 16/jul/1968)  Pintor. Germà de Frederic. Format al marge de les institucions artístiques oficials, completà l'aprenentatge a París. El marxant d'art Dalmau inaugurà la seva galeria (1908) amb una exposició de l'obra de Mompou. Artista inquiet, formà part de diferents grups locals (Els Evolucionistes, Les Arts i els Artistes), i exposà en nombroses manifestacions plàstiques que tingueren lloc a la ciutat (Barcelona vista pels seus artistes, entre d'altres). La seva pintura, paisatge i figura, és d'un intensa lluminositat i un colorit

42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Món, El  (Barcelona, 1981 - 1988)  Setmanari d'informació general en català. Dedicà atenció prioritària a la vida política, social i cultural catalana. Va tenir com a directors Lluís Bassets i Sánchez, Enric Bastardes i Porcel, Toni Rodríguez Pujol, Josep Serret, Joan Barril i Antoni Puig.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Món i Bascós, Joan  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1868 – Barcelona, 1919)  Advocat. Des del 1894 treballà a Barcelona, on assolí una gran fama des de la seva actuació en alguns processos polítics. Fou redactor de "La Renaixença". Pertanyia a diverses corporacions doctes. És autor d'obres jurídiques.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMon i Pasqual, Joan  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1892 – Barcelona, 1979)  Advocat. Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona i es doctorà (1916) en dret i ciències socials. Juntament amb Guillem M. de Brocà i F. Maspons i Anglasell, emprengué la codificació del dret català. Publicà Heredaments prelatius (1916), El heredamiento universal... (1917), Legislación de accidentes de trabajo (1957), La nueva legislación de procedimiento laboral (1958), La vida y la muerte del bandolero Serrallonga (1974) i un gran nombre d'opuscles sobre qüestions laborals i socials.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Món i Velarde, Romuald  (Catalunya, s XVIII – Sevilla ?, Andalusia, s XIX)  Prelat. El 1804 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, succeint a Francesc Armanyà. La seva prelatura resultà accidentada, a causa de la guerra del Francès. El 1816 passà a regir la seu de Sevilla, i fou succeït a Tarragona per Antoni Bergosa.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monar, rec  (Gironès Sèquia que deriva l'aigua del Ter per la dreta. Té la presa al límit dels termes de Bescanó i Salt, rega els termes de Salt i el pla de Girona i desguassa a l'Onyar dins la ciutat. Esmentat al s XI, sembla que fou construït pels comtes de Girona. Passà a ésser propietat de la ciutat. Aprofitat per a l'agricultura i per a la indústria, tingué un paper important en la industrialització del barri del Mercadal de Girona, on al s XIX s'instal·laren les empreses fabrils més importants.

96 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Monarquía Federal, La  (València, 1895 - 1896)  Revista setmanal. Òrgan de la Joventut Carlista. Dirigida per Josep Domènec Corbató. A partir de des/1895, i arran de l'empresonament de Corbató, en fou director Francesc Navarra i Cabanes, fins a la darreria del 1896. Amb el mateix nom, s'edità una col·lecció de llibres i opuscles divulgadors de l'ideari carlí.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMonars  (Montagut i Oix, Garrotxa Llogaret, dins l'antic terme d'Oix. És situat al vessant meridional de la serra de Monars, dita també de la baga de Bordellat, que s'estén entre els colls de Malrem (oest) i de les Falgueres (est) i separa les conques del Fluvià (termes de Beget i d'Oix) i del Tec (terme de la Menera, al Vallespir); culmina al puig de Comanegra (1.558 m alt). L'església de Sant Feliu de Monars (després, de Sant Sadurní) és d'origen romànic, i és sufragània de la parròquia d'Oix.

48 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Jesús Moncada i EstrugaMoncada i Estruga, Jesús  (Mequinensa, Baix Cinca, 1/des/1941 - Barcelona, 13/jun/2005)  Escriptor i pintor. Després de publicar alguns llibres de narracions, com Històries de la mà esquerra (1981) i El Cafè de la Granota (1985), el 1988 va aconseguir el reconeixement de la crítica i el públic amb la novel·la Camí de sirga, guardonada amb els premis Joan Crexells, Ciutat de Barcelona i de la Crítica Serra d'Or; traduïda a diferents llengües. El 1992 va confirmar la seva vàlua com a novel·lista amb La galeria de les estàtues i també publicà Estremida memòria (1997).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moncada i Planas, Joan  Veure> Montcada i Planes, Joan (dibuixant i pintor).

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Moncaira  (Fornalutx, Mallorca Occidental Possessió, al nord de la vila. Al vessant meridional de la muntanya de Moncaira (840 m alt), límit amb el terme d'Escorca.

51 EUROPA - BIOGRAFIA

Moncey, Bon Adrien Jeannot de  (Palise, França, 1754 - París, França, 1842)  Militar. El 1808 fou enviat a Madrid, des d'on intentà d'ocupar València sense éxit. El 1823 Lluís XVIII l'envià a Catalunya com a part de l'expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals.

52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaMoncles  (Aiguatèbia i Talau, Conflent Llogaret (1.390 m alt), a les Garrotxes de Conflent, situat en una vall tributària de la ribera de Cabrils per la dreta.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monclús i Monclús, Joan  (Tortosa, Baix Ebre, 1913 – 1969)  Músic. Fou director de l'Orquestra Municipal de Tortosa (1933-69) i de l'Escola Municipal de Música d'aquesta ciutat. Autor d'estudis sobre folklore i de peces musicals.

54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaMoncofa  (Plana Baixa Municipi: 14,53 km2, 6 m alt, 6.339 hab (2014). Situat al litoral (on té una platja plana i sorrenca d'uns 4 km de longitud), a la conca baixa del Belcaire i al peu de la serra d'Almenara, al sud-oest de Castelló de la Plana. El terme és pla i dedicat en gran part a l'agricultura de regadiu, base de l'economia local, que hi és possible gràcies als regatges per mitjà de pous; el conreu principal és el de taronges, hortalisses i fruiters. Darrerament s'hi ha deseenvolupat també la indústria (tradicionalment agropecuària i de materials per a la construcció) i el turisme. La població manté un creixement que s'ha duplicat des del 1900. La vila, d'origen islàmic, es troba a la plana, prop de la costa, on hi ha el barri marítim del Grau de Moncofa; l'església parroquial és consagrada a santa Maria Magdalena. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament - Turisme - Escola

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monconill i Viladot, Miquel  (Pinell de Solsonès, Solsonès, 1891 – Caquetà, Colòmbia, 1946)  Frare caputxí, nom de religió Gaspar del Pinell. Traslladat de molt jove a la missió de Caquetà, hi passà tota la vida i arribà a ser-ne el primer vicari apostòlic. En els seus viatges apostòlics recollí una gran quantitat de dades etnogràfiques, lingüístiques i geogràfiques. El govern de Colòmbia el féu membre de la Comissió Internacional de Límits amb el Perú. El 1930 fou consagrat bisbe titular de Cadossens. És autor d'Un viatge al Putumayo (1924) i Excursión apostólica por el Coquetá (1928).

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoncunill i Parellada, Joan  (Fals, Bages, 1848 – Barcelona, 1928)  Teòleg jesuïta. S'exilià arran de la Revolució del 1868. En tornar va ésser professor als centres jesuïtics de formació (Veruela, Tortosa) i catedràtic de teologia a Sarrià (Barcelona). Escriví un Cursus Theologicus (1905-27).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Moncunill i ParelladaMoncunill i Parellada, Lluís  (Fals, Bages, 25/feb/1868 - Terrassa, Vallès Occidental, 25/abr/1931)  Arquitecte. Germà de Joan. Titulat el 1892, s'establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió. Treballà de primer dins l'historicisme, amb predomini del revival gòtic (Casa de la Ciutat, 1900-03) o romànic (Escola Industrial, 1901). El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner (casa Baltasar Gorina, 1902), que alternà amb obres d'influència floralista (casa Barata, 1905). Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l'adaptació d'un element gaudinià, l'arc el·líptic, allunyat de tota referència decorativa (masia Freixa, 1907-10). Per la seva tardana incorporació al moviment -malgrat que era de la mateixa promoció que Puig i Cadafalch i Jeroni F. Granell- cal incloure'l dins la segona generació modernista. Destacà també com a projectista de quadres industrials, on combinà intel·ligents solucions constructives, com l'antiga volta de revoltó, amb un clar sentit de l'estètica (fàbrica Aymerich, Amat i Jover, 1908). Els darrers anys retornà als estils d'inspiració clàssica.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mondedéu, Josep  (Ibi, Alcoià, 1786 - País Valencià, s XIX)  Guerriller. Durant la guerra contra Napoleó lluità amb les forces de Juan Martín Díaz, el Empecinado, i fou considerat, per les seves gestes, un dels millors oficials de les guerrilles.

58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mondragó, parc natural del  (Mallorca Espai natural protegit de l'illa, que comprèn el litoral entre sa Barca Trencada i la punta des Nius de s'Àguila, a més dels barrancs que formen les cales de s'Amarador i d'en Reieta.

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMondúver  (Safor Massís calcari de la comarca, que s'estén en direcció est-oest separant la Valldigna (al nord) de l'horta de Gandia (al sud); als vessants hi neix la riera de Xeraco, que recorre la Valldigna. Enllaça, d'una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d'Albaida, i , d'altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa. Assoleix 840 m alt al pic de Mondúver. És l'extrem sud-est del Sistema Ibèric.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monebui, serrat de  (Alta Ribagorça / Pallars Jussà Sector de la serra que separa les valls de Llevata i de Bellera, entre les dues comarques. Culmina a 1.475 m alt.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mònecs, coll de  (Ulldemolins, Priorat Veure> Coll de Mònecs.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monegal, colònia  (Casserres, Berguedà Veure> Ametlla de Casserres, l'.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monegal, Trinitat  (Barcelona, s XIX - s XX)  Escriptor i periodista. Cosí germà d'Esteve Monegal i Nogués. Fou un dels fundadors de la revista "Joventut", de la qual fou redactor fix i comentarista polític, i col·laborà a "El Poble Català".

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monegal i Nogués, Esteve  (Barcelona, 2/feb/1862 - 1925)  Eclesiàstic. Germà de Josep i Ramon i cosí germà de Trinitat. Catedràtic d'oratòria sagrada del seminari conciliar de Barcelona, on formà diversos predicadors. Publicà obres de tema religiós, obres de text, com ara Compendio de patrología y patrística...Inici página (1908), reeditat sovint i traduït a l'italià (1914), La predicación cristiana (1919), etc.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Monegal i NoguésMonegal i Nogués, Josep  (Barcelona, 9/jul/1854 – 29/abr/1931)  Industrial i polític. Era cotonaire i fabricant de teixits i filats. Millorà i fomentà el desenvolupament de la fàbrica de teixits que havia fundat el seu pare a Casserres i creà la Societat Anònima Tèxtil Monegal. Fou vocal de la junta de la Cambra de Comerç de Barcelona de 1886 a 1890. Després en seria vocal secretari i més tard (1902) president. Fou alcalde de Barcelona en 1902-03. En 1905 era senador per la província de Barcelona. Fou nomenat senador vitalici en 1908. Ocupà diversos càrrecs de representació econòmica. En 1928, tornant a ser president de la Cambra de Comerç, organitzà un gran banquet d'homenatge al general Primo de Rivera que fou comentat molt desfavorablement.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monegal i Nogués, Ramon  (Barcelona, v 1860 - 1920)  Industrial. Germà de Josep i d'Esteve. Creà una fàbrica de perfums que el seu fill Esteve Monegal i Prat, convertí en la fàbrica Myrurgia.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monegal i Prat, Esteve  (Barcelona, 1/mai/1888 – 23/des/1970)  Escultor, assagista i industrial. Format a l'Escola d'Art Galí i un dels representants més típics del noucentisme català. Practicà primer el dibuix (era col·laborador artístic a "Or i Grana") i la pintura. Passà a l'escultura, treballant primer de forma autodidàctica i després juntament amb J. Clarà. Formà part de Les Arts i els Artistes i dirigí la secció d'escultura de l'Escola Superior de Bells Oficis. D'entre les seves obres destaquen Dona pentinant-se, Dona asseguda, La Pau o la imatge de Santa Anna de la parròquia barcelonina del mateix nom.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monegals  (Gombrén, Ripollès Plana destinada a conreus i pastures, situada darrera el puig de Sant Pere de Mogrony, dins l'antiga batllia de Pardinella, del monestir de Sant Joan de les Abadesses. És esmentada ja el 1125. Hi ha les ruïnes d'un antic mas que es despoblà a mitjan s. XIV i fou poblat de nou entre els s. XVIIInici página i XIX. Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d'on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monells  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà Poble (56 m alt) i antic municipi (5,60 km2), situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l'antic castell de Monells, actualment enrunat, esmentat ja el 922; el 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences i a la fi del s XVII era lloc reial. L'església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona. El poble havia estat fortificat i hi ha restes (portals, torres, panys) de les muralles. Modernament ha estat restaurat per la diputació de Girona; és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monells, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Probablement germà de Ramon. Des del 1153 tingué entrada al consell de govern de Ramon Berenguer IV. Hi actuà molt el 1160.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monells, Bernat de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Potser fill de Ramon, amb el qual sortí fiador de Ramon Berenguer IV a l'emprèstit del 1160.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Monells, els  (Cervera, Segarra Antiga quadra, a l'est de la ciutat.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monells, Ponç de  (Monells, Baix Empordà, v 1120 – Tortosa, Baix Ebre, 1193)  Eclesiàstic. Era fill del militar Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona (1169-75). Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140. Acabà i féu consagrar l'església del monestir de Sant Joan el 1150; la de vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir (1164), la de Santa Llúcia de Puigmal (1165), la de Sant Valentí de Salarsa (1168) i la de Sant Salvador de Bianya (1170) i la catedral deInici página Tortosa (1178). Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys. Fou el darrer dels grans abats i bisbes medievals.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monells, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Fou servidor destacat del comte Ramon Berenguer IV. El 1157-60 figura algunes vegades entre els consellers comtals. El 1160 fou un dels fiadors de Ramon Berenguer per al primer emprèstit que aquest rebé del banquer de Montpeller Guillem Leteric. Estigué destinat algun temps a Provença en funcions d'intendent i informador del comte barceloní.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monells i Mateu, Josep  (Vilanova de Bellpuig, Pla d'Urgell, 25/jul/1934 - )  Pastor evangèlic de tradició baptista. Home d'acció, fou detingut a Barcelona per divulgar les seves creences (1960). Organitzà i presidí les esglésies de Sant Boi de Llobregat i Castelldefels (1962-69). Inicià noves comunitats a Viladecans i a Barcelona. Ha estat fundador de l'Escola d'EGB Pere Galés, de Barcelona (1968) i del moviment evangelitzador Àgape (1970).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moneny i Noguera, Enric  (Barcelona, 1903 – 1973)  Pintor, cartellista, dibuixant i decorador. A nou anys guanyà el segon premi de cartells de les Festes de la Mercè a Barcelona. Exposà per primer cop a "La Publicidad" (1919) sota el patronatge del Saló dels Evolucionistes. Treballà des del 1927 per al Patronato Nacional del Turismo Español, però la seva tasca més rellevant com a cartellista fou per a l'Oficina de Turisme de Catalunya (1932-36). Anà a Mèxic el 1949, on destacà com a decorador i féu grans murals per a l'edifici Rioma -propietat de Cantinflas-, destruït després en un terratrèmol. Tornà a Catalunya el 1963, exposà i il·lustrà llibres. El seu art palesa un lirisme que aprima i subtilitza les formes.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoner, Dalmau  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1291 – Girona, 1341)  Eremita. Féu estudis a Girona i a Montpeller. Entrà al convent dominicà de Girona, d'on fou lector de lògica, però renuncià al càrrec i es retirà a fer penitència i vida eremítica a la cova de Marsella; reclamat al convent a causa de la manca de salut, es retirà de nou en una cova propera a Girona, on es lliurà a grans mortificacions fins a la mort, després de la qual fou venerat com a sant i beatificat per Innocenci XIII. Festa: 25/set.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moner, Joan  (Catalunya, s XV)  Militar. Prengué les armes per la Generalitat i contra Joan II. Fou nomenat capità del castell de Montsoriu (Selva). El defensà amb èxit en 1464.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moner, puig  (Canet d'Adri / Sant Martí de Llémena, Gironès)  Antic volcà, entre els dos municipis, vora Granollers de Rocacorba.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moner i Basart, Domènec  (Lloret de Mar, Selva, 19/jun/1907 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 9/mar/2003)  Compositor. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Millet i d'Enric Morera. Fundà l'any 1926 l'Orfeó Lloretenc. Ha dirigit l'Orfeó Barcelonès i l'Orfeó Pirinenc, de Barcelona. És autor d'unes quaranta sardanes, d'una gran qualitat musical, com La sardana de Girona (1965) i La devesa de Girona (1967).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moner i Codina, Jeroni  (Barcelona, 1940 - )  Arquitecte. Ha realitzat diversos estudis per a la protecció de la regió de l'estany de Banyoles, on ha intervingut en els projectes de les instal·lacions olímpiques de rem, i s'ha preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, on ha intervingut en el Pla Especial del Barri Vell.

79 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaMoner i de Bardaxí, Joaquim Albert de  (Fonts, Aragó, 1774 – 1845)  Epigrafista. Besnét de Francesc de Moner i Miret. Fou comissari ordenador de la inquisició de Barcelona. El 1806 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres, on presentà un estudi sobre la vila d'Isona, publicat el 1868. Lluità a la guerra del Francès, i després fou diputat pel districte de Talarn i castlà del seu castell.

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Moner i de Barutell, Francesc de  (Perpinyà, 1463 – Barcelona, 1492)  Escriptor. Va servir, de molt jove, com a patge del rei Joan II, després va romandre a França, i posteriorment va prendre part en la guerra de Granada. Establert a Barcelona, va estar al servei del duc de Cardona, i ingressà l'any 1490 a l'orde franciscà. Escriptor bilingüe, de les seves poesies catalanes escrites segons el model de l'escondit provençal, que es conserven gràcies a una edició del 1528, es destaquen Les cobles de les estisores, de to festiu. Té més relleu dins la seva obra catalana la prosa, formada per un petit conjunt d'escrits adreçats a diferents personatges, i la narració en prosa de forma dialogada L'ànima d'Oliver. La seva producció castellana, comprén letrillas d'estil senzill, molt semblant a les de Juan del Encina. En prosa destaca l'al·legoria La noche.

81 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Moner i de Siscar, Joaquim Manuel de  (Tamarit de Llitera, Llitera, s XIX – Fonts, Aragó, 1907)  Jurista i escriptor. Fill de Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí. Fou autor de nombroses obres religioses i jurídiques, especialment en defensa del dret aragonès. Publicà també Historia de la villa ciudad de Tamarite... (1876), Historia de Ribagorza... (1878-80), Biblioteca de escritores ribagorzanos... (1884), Diccionario del dialecto de Fonz y comarca i, anotades per ell, les obres de Francesc de Moner i de Barutell (1871).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moner i Miret, Francesc de  (Barcelona, 1677 - Isona, Pallars Jussà, 1730)  Cavaller. El 1706 defensà Barcelona, assetjada per Felip V. Participà en la presa de Benavarri (1707). El rei-arxiduc Carles III el féu comte de Serra de Nevà (1711). El 1714 lluità en la defensa del setge de Barcelona.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonés, Benet  (Catalunya, s XVII)  Escriptor. És autor d'una obra de caràcter satíric Pronòstich del meridiano de Catalunya, paròdia d'una profecia.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monés i Pujol-Busquets, Jordi  (Badalona, Barcelonès, 22/set/1928 - )  Escriptor. Presidí el Centre Excursionista de Badalona i la delegació de Joventuts Musicals, en un període d'intensa activitat cultural de les entitats esmentades. Col·laborà al setmanari "Voz de Badalona". És autor de nombroses traduccions i dels assaigs Problemes polítics de l'ensenyament (1966) i La enseñanza, problema político (1967). Preparà d'altres treballs sobre temes relacionats amb l'educació.

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Monescillo, El  (la Granja de Rocamora, Baix Segura Llogaret.

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Monesil, vall de  (Alt Palància Veure> Almonesir, vall d'.

99 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Monesma de Ribagorça  (Monesma i Queixigar, Ribagorça)  Antic municipi, annexat el 1970 al de Queixigar (llevat de l'antic terme de Sant Esteve del Mall d'aquest darrer municipi, annexat al de la Pobla de Roda), que formen l'anomenat Monesma i Queixigar. Al tossal de Monesma (1.229 m alt) s'aixequen les ruïnes de l'antic castell de Monesma, que domina el poble de l'Abadia, antic cap del municipi (actualment la capitalitat és a Queixigar).

87 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la RibagorçaMonesma i Queixigar  (Ribagorça Municipi: 62,6 km2, 1.025 m alt, 88 hab (2014), (cast: Monesma y Cajigar). Situat entre les conques de la Noguera Ribagorçana (on conflueix amb el riu de Queixigar) i l'Éssera, a la falda de la serra de Palleroa, a l'extrem nord-occidental de la qual s'alça el tossal de Monesma i les ruïnes de l'antic castell de Monesma. El municipi és el resultat de la unió, el 1970, de l'antic terme de Monesma de Ribagorça i gran part del de Queixigar. El municipi és molt accidentat, per la qual cosa l'agricultura se centra en els conreus herbacis. Ramaderia deInici página bestiar oví. El poble de Queixigar, cap municipal, és aturonat, dominat per l'església parroquial de Santa

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monestero, vall de  (Espot, Pallars Sobirà Vall glacial, dins el parc nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici. Recolzada en la serra de Sobremonestero (2.878 m alt), al límit amb l'Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero, entre els pics de Monestero (2.878 i 2.793 m) i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero, el més important dels quals és l'estany baix de Monestero; la vall segueix una direcció rectilínea sud-nord i enllaça amb l'estany de Sant Maurici.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monestir, Narcís del  (Catalunya, s XV)  Escriptor. És autor de poesies amoroses.

90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Monestrells  (Ciutadella, Menorca)  Església (Sant Joan de Monestrells, actualment Sant Joan de Missa) i antic poble, situat al sud-est de la ciutat. Fou una de les set parròquies establertes en el pariatge atorgat per Jaume II de Mallorca en 1301-11.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monet, Joan Antoni  (Catalunya ?, s XVIII – s XIX)  Polític. Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII, fou nomenat (1832) ministre de la guerra. Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d'Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest (1833).

Anar a:    Molle ]    [ Moln ]    [ Mom ]    [ Monc ]    [ Moneg ]    [ Moner ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -