A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Monf ]    [ Moni ]    [ Monl ]    [ Mono ]    [ Mons ]    [ Mont ]

L'home que sap, res no parla; l'home que parla, no sap res. (Lao Tse)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monfar i Sorts, Dídac  (Barcelona, s XVII - Terrassa, Vallès Occidental, 1652)  Historiador. Fou arxiver de la Corona d'Aragó i publicà diverses obres sobre els comtes d'Urgell, de Barcelona, i sobre els reis de la corona catalano-aragonesa. És autor de la crònica Lo Comte d'Urgell, Jaume el Desditxat.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monfar i Sorts, Esteve  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Jurista. Tingué un paper important als rebomboris del pa de 1604. Fou Conseller en Cap de Barcelona el 1605. Era doctor en drets.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monfar i Sorts, Francesc  (Barcelona, s XVII – 14/ago/1714)  Polític i militar. Era ciutadà honrat de Barcelona i pertanyia al Consell de Cent. El 1705 fou enviat per la Generalitat per entrevistar-se amb Carles d'Àustria, just abans de la seva entrada a Barcelona. Durant el setge de Barcelona continuava pertanyent al Consell de Cent i serví com a tinent del regiment de la Diputació. Morí a la primera fase de la batalla delInici página baluard de Santa Clara.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monfar i Sorts, Joan Baptista  (Barcelona, s XVII)  Jurista. Era doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona. El 1634 actuà de delegat del braç militar prop del Consell de Cent. En començar la guerra dels Segadors serví com a capità d'artilleria. Recompensant els serveis prestats, el Consell el nomenà, amb caràcter vitalici, assessor de la Batllia General. Fou elegit conseller tercer de Barcelona el 1644. El 1649 era ambaixador de Barcelona davant la cort de França. L'any següent fou elegit per al càrrec d'obrer de la ciutat, al qual renuncià al cap d'algun temps.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monfort, Antoni  (Catalunya, s XIX)  Impressor. El 1825 establí a Barcelona el primer taller dedicat exclusivament a treballs de litografia. Funcionava a l'edifici de la casa Padellàs, aleshores al carrer de Mercaders. Després es traslladà a la Riera de Sant Joan, on treballava en unió del seu fill o parent, Josep Monfort.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monfort, Lluís  (València, 1780 – 1829)  Eclesiàstic. Fou batxiller en filosofia i doctor en cànons. Actuà de capellà castrense i exercí interinament el vicariat general de l'arxidiòcesi de València. Redactà el "Diario del Reino de Valencia". És autor del recull Poesías varias i de bon nombre d'obres, algunes d'elles religioses i d'altres destinades a l'estudi del castellà. Entre les segones sobresurt la titulada Diccionario manual de los sinónimos y equívocos de la lengua española.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monfort i Asensi, Manuel  (València, 1736 – 1806)  Gravador. Fill de l'impressor Benet Monfort i Besades. Format a València amb els germans Vergara. Tingué part activa en la fundació de l'Acadèmia de Belles Arts de València, on esdevingué director de gravat el 1765. Il·lustrà la Guerra de Yugurta, traduïda per l'infant Gabriel de Borbó (1772). Fou un dels iniciadors de la Calcografía Nacional de Madrid. Féu diversos retrats,Inici página com el del P. Tosca i els de Carles III, Josep Bermi i Català i Carles IV, entre altres.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monfort i Besades, Benet  (València, 1715 – 1785)  Impressor. Des del 1771 fou impressor de la universitat valenciana, i més tard també d'altres entitats i corporacions. La qualitat de la seva producció és notable.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monfort i Miquel, Antoni  (Calaf, Anoia, 1790 - Barcelona ?, s XIX)  Cartògraf. És autor d'un plànol de Barcelona i de la seva rodalia (1818), i d'un globus celeste i terraqui (1819). Els darrers foren adoptats pels centres d'ensenyament.

10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Monforte  (Vinalopó Mitjà Nom castellà de Montfort.

11 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Monforte, principat de  (Sicília, Itàlia)  Títol senyorial, concedit el 1628 a Josep de Montcada- Pollicino- Castagna i Saccano, primer comte de San Piero de Monforte. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1780 al seu quadrinét i setè príncep, Manuel de Montcada i Oreto. Continua en la mateixa família.

12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Monfreid, Georges Daniel de  (París, França, 1856 - Cornellà de Conflent, Conflent, 1929)  Pintor i xilògraf. Fou conseller i apoderat de Paul Gauguin, al qual ajudà econòmicament, li comprà obres i mantingué una interessant correspondència. S'establí al Rosselló i participà en l'exposició d'artistes rossellonesos celebrada a Barcelona el 1905. Té obra al Museu de Besiers (paisatge de Prats de Balaguer) i a París.

13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Monges, estany de  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça Estany d'origen glacial, a la capçalera de la vall de Boí. És dominat al nord pel Montardo, i el seu emissari, que alimenta l'estany de Travessani, és un dels cursosInici página d'aigua que formen la Noguera de Tor.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mongia, la  (Sant Feliu Sasserra, Bages)  Caseria (o el Carrer de la Mongia), al sud del poble.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mongrell i Torrent, Josep  (València, 3/ago/1870 – Barcelona, 5/nov/1937)  Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles, de Pinazo i, a Madrid, de Sorolla. La seva producció és mou dins l'estil realista propi de l'època. Conreà amb preferència el paisatge marítim i el quadre de gènere (Mosqueters jugant a escacs, Vella en oració, La barca, Família de pescadors, etc). Conreà, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura. Es retirà a Cullera el 1906 fins al 1913, any que esdevingué professor numerari a l'Escola de Llotja de Barcelona, on, entre altres deixebles, tingué Antoni Clavé, que l'ha descrit com un mestre obert i positiu. Membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya el 1914, exposà a Barcelona i el 1923 a Madrid. La seva obra principal és el mural de La Mare de Déu de Montserrat voltada dels sants i reis que l'han visitada (1927), que presideix la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monguió i Fonts, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, 1907 - Catalunya, s XX)  Pintor. Germà de Pau i fill de Pau Monguió i Segura. Ha obtingut diversos premis, conreant un estil més aviat academicista.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monguió i Fonts, Pau  (Tarragona, 1892 - Barcelona, s XX)  Arquitecte. Germà de Josep. Obtingué el títol el 1919. Residí a Barcelona, on ha estat catedràtic de l'Escola d'Arquitectura. Fou arquitecte municipal de Tortosa i d'Esplugues de Llobregat. Ha publicat articles sobre temes arquitectònics.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonguió i Segura, Pau  (Tarragona, 10/jul/1865 – Barcelona, 21/gen/1956)  Arquitecte i pintor. Fou arquitecte municipal de Tarragona, Terol i Tortosa. A Tarragona féu les obres per al servei d'aigües de la ciutat, projectà l'església dels carmelites i dirigí la urbanització del Mirador del Mediterrani, entre altres obres. Influït sobretot per August Font i Carreras, la seva obra s'emmarca en el corrent modernista.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monistrol, Gervasi de  (Catalunya, s XVII)  Religiós. És autor del Plano de una acequia navegable de Martorell a Barcelona, publicat el 1632, en el qual pretenia resoldre el problema de la navegabilitat del Llobregat.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monistrol d'Anoia  (Sant Sadurni d'Anoia, Alt Penedès Poble (139 m alt), situat a l'esquerra de l'Anoia, enfront del seu aiguabarreig amb la riera de Mediona. El lloc, esmentat ja el 986, pertangué al terme del castell de Subirats. Formava municipi independent a mitjan s XIX (el 1820, però, havia estat temporalment incorporat ja a Sant Sadurní). L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Fou de la senyoria dels Dusai, que obtingueren el marquesat de Monistrol d'Anoia.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Monistrol d'Anoia, marquesat de  (Catalunya Nom que rebé el marquesat de Dusai (concedit el 1795) des que el 1796 li fou expedit el reial despatx al seu concessionari Francesc de Paula de Dusai i de Marí. Ha passat als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMonistrol de Bages  (Bages)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Monistrol de Calders.

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesMonistrol de Calders  (Bages)  Municipi: 21,97 km2, 447 m alt, 695 hab (2014). A la subcomarca del Moianès, a la capçalera de la riera de Calders. La vegetació natural (pinedes i alzinars) va quedar molt malmesa pels incendis del 1994. Dins el terme hi ha nombroses fonts. Fou segregat del terme de Calders el 1934. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (vinya i cereals) i de regadiu; hi ha vivers destinats a la jardineria. La indústria tèxtil fou molt important fins a la crisi del decenni del 1960, amb fàbriques de teixits de cotó i seda. Explotació de pedreres. Centre d'estiueig. El poble és a l'aiguabarreig on es forma la riera de Calders; l'església parroquial, dedicada a sant Feliu, és d'origen romànic, però amb nombroses reformes, principalment al s XVIII. El municipi comprèn, a més, la fàbrica d'en Clarasó, diverses masies d'interès i el dolmen del Pla de Trullàs. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

24 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesMonistrol de Montserrat  (Bages Municipi: 11,84 km2, 161 m alt, 2.945 hab (2014). Situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, al vessant nord-est del massís de Montserrat i a banda i banda del Llobregat. L'agricultura és de secà, si bé ocupa una mínima part del terme a causa de la topografia montserratina que n'impedeix treure grans rendiments agrícoles. La vida econòmica local es basa en la indústria, notable des de mitjan s XIX; la tradicional indústria tèxtil, dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó ha donat pas a altres sectors industrials, com ara el metal·lúrgic, de la confecció, químics (tints) i del material elèctric. L'existència dins el terme del santuari de Montserrat ha impulsat, a més, la indústria hotelera i de serveis. La vila es troba al peu de la muntanya montserratina, a la dreta del riu. Dins el terme hi ha també l'ermita de Sant Jeroni, l'antic hostal de la Creu, la colònia Gomis i l'enclavament rural de Vilamarics. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMonistrol de Rajadell  (Rajadell, Bages Veure> Monistrolet.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monistrolet  (Rajadell, Bages Poble (o Monistrol de Rajadell), a l'esquerra de la riera de Rajadell, sota el coll Baix, al voltant de l'església parroquial (Santa Maria).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monjalés  Pseudònim del polític i historiador Josep Soler i Vidal.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Monjas, Las  (Venta del Moro, Plana d'Utiel Llogaret, situat uns 6 km a llevant de la vila.

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Monjo i Carreras, Dídac  (Maó, Menorca, 1924 - Barcelona, 1/mai/1999)  Tenor. A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, de Maó. Passà a Barcelona, on cantà al cor del Gran Teatre del Liceu (1945-48); des del 1948 hi feu papers de tenor còmic o de caràcter amb el nom artístic de Diego Monjo. Actuà en l'estrena de Canigó, d'A. Massana (1953). Ha actuat també a Maó i a València, entre altres llocs, i ha exercit de director escènic molt sovint.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monjo i Corbera, Feliu Nicolau de  (Barcelona, s XVII - Viena, Àustria, s XVIII)  Militar. Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei-arxiduc Carles III. Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714. En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena. Ajudà Francesc deInici página Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas....

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Monjo i GarrigaMonjo i Garriga, Enric  (Vilassar de Mar, Maresme, 12/feb/1895 – Barcelona, 2/oct/1976)  Escultor. Format a l'Escola de Llotja de Barcelona, després d'una etapa en què cultivà intensament el formalisme escultòric, posat de manifest en el mestratge que exercí com a escultor anatòmic a la facultat de medicina i en les nombroses escultures que ornen diversos edificis públics de Barcelona, fou nomenat professor a la referida escola barcelonina de Belles Arts. De les seves obres cal citar, entre altres, dues estàtues a la plaça de Catalunya de Barcelona, el monument al compositor Juli Garreta a Sant Feliu de Guíxols, l'obra escultòrica de la tomba de Suárez a Londres, etc. Practicà també l'escultura religiosa, amb realitzacions tan importants com l'arc decorat de l'escala d'accés al cambril de Nostra Senyora, a Montserrat.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Monjo i Nicolau, Albert  (Palma de Mallorca, 1645 – 1732)  Frare carmelità. Era doctor en teologia. Actuà dues vegades a Roma com a delegat especial de la cort espanyola. Ocupà nombrosos càrrecs eclesiàstics, entre ells el de visitador general de Mallorca, França i Sardenya, així com el de provincial del seu orde. Deixà escrites tres obres en castellà i nou en llatí.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Monjo i Pons, Joan  (Maó, Menorca, 1818 – Barcelona, 1884)  Científic. A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica. Després de residir un quants anys a Cuba i d'exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l'estudi de la construcció naval: publicà Curso metódico de arquitectura naval (1856). A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l'Escola de Nàutica d'Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar. Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonjo i Segura, Rafael  (Catalunya, s XIX – s XX)  Gramàtic i pedagog. Fou oficial de la marina mercant. Dirigí el Col·legi Nàutic Mercantil de Vilassar de Mar (Maresme). Publicà diverses obres docents, com les titulades Regles pràctiques d'escriptura catalana, Breu compendi de la història de Catalunya, Apuntes sobre el sistema de enseñanza Monjo, Promptuari ortogràfic català i Guia pràctica per a escriure en català.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monjos, els  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès Poble (161 m alt) i cap del municipi, situat vora la carretera de Barcelona a València per l'Ordal, és el nucli més important del terme. Juntament amb la tradicional activitat agrícola, amb predomini del conreu de la vinya, s'ha desenvolupat una gran activitat industrial.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Felip Monlau i RocaMonlau i Roca, Pere Felip  (Barcelona, 1808 – Madrid, 18/feb/1871)  Científic, metge i escriptor. Cirurgià (1833), catedràtic d'història i literatura (1840-44), catedràtic de psicologia a Madrid (1848), professor de geografia a l'Acadèmia de Ciències de Barcelona, catedràtic d'higiene a Madrid (1854), director del Museu Arqueològic Nacional (1867) i membre de diferents acadèmies, és un dels metges més importants del s XIX. Dues obres el situen al centre de la problemàtica del seu temps: Elementos de higiene pública (1847), on postula la dispersió industrial, i Higiene industrial (1856), posterior a la crisi del 1855 i lligada a la realitat sorgida de la revolució industrial. Els temes i les categories tractats per Monlau (sanitat, treball, producció, habitacles, higiene) són trets de la realitat del capitalisme naixent.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monlau i Sala, Josep  (Barcelona, 1832 - Palma de Mallorca, 1908)  Naturalista i agrònom. Fill de Pere Felip. Fou professor de l'Institut barceloní. És autor de tres llibres de text i d'un Tratado de olivicultura (1877).

38 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaMonleón  (Viver, Alt Palància Despoblat recent, situat uns 7 km al nord-oest de la vila.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monleon i Bennácer, Josep  (Tavernes de la Valldigna, Safor, 1927 - )  Escriptor i director de teatre. Guionista i adaptador al castellà d'obres de Brecht, crític de la revista "Triunfo". Obtingué el premi Nacional de Periodisme de Teatre el 1960 i la medalla d'or a la millor crònica estrangera sobre el Festival de Cinema de Mannheim (Alemanya). Fundà les revistes "Primer Acto" i "Nuestro Cine", a les quals col·laborà, i dirigí la col·lecció d'obres teatrals "Taurus". Ha publicat molts textos sobre teatre, com El teatro de Max Aub (1971), Treinta años de teatro de la derecha (1971) o El teatro del 98 frente a la sociedad española (1975).

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monleón i Estellés, Sebastià  (València, 1815 – 1878)  Arquitecte. Representant d'un neoclassicisme sobri i acadèmic. És l'autor de nombrosos edificis entre els quals sobresurt la plaça de toros de València (1850-59), en la qual renuncià al típic estil mudèjar per donar-li tota la monumentalitat i dignitat de les obres clàssiques. És autor també del Teatre Principal de València i de l'Asil Romero, entre d'altres obres.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monleon i Torres, Rafael  (València, 1843 – Madrid, 1900)  Pintor. Fill de Sebastià Monleón i Estellés. Viatjà per Europa a fi de poder ampliar els seus estudis i, en tornar a Espanya, treballà amb Haes i Montesinos. Home de grans coneixements nàutics, fou restaurador del Museu Naval de Madrid. Les seves obres, dedicades la majoria al mar i als homes, són plenes de romanticisme (Naufragi a la mar del Nord, Marina, Temporal, etc).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monllor, Joan Baptista  (Catalunya, s XVI)  Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. Tingué fama pels seus coneixements de geografia i cosmografia.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMonllor, Joan Baptista  (Bocairent, Vall d'Albaida, s XVI)  Eclesiàstic. Era doctor en teologia i home de vasta cultura. Fou canonge del capítol d'Oriola. És autor de les obres Oratio in commendationem Dialecticae (1567), Paraphrasis et scholiorum in duos libros priores analitycorum Aristotelis a graeco sermone in latinum a se conversorum (1569), De nomine Entelechia apud Aristotelem (1569), De universis copiosa disputatio (1569) i Oratio de utilitate Analyseos seu rationationes Aristotelae (1591).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monmany, Antoni  (Catalunya ?, s XIX)  Advocat i escriptor. És autor de diversos escrits de caràcter científic, entre ells els titulats Memoria sobre la verdadera causa de los fenómenos magnéticos (1820) i Memoria dirigida a establecer la verdadera equivalencia entre les monedas efectivas e imaginarias de España (1848).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monmany, Ferran  (Barcelona, segona meitat del s XIX)  Advocat i escriptor. És autor d'obres de caràcter docent i divulgador relatives a la llengua castellana.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Monnàber  (Fornalutx, Mallorca Occidental Possessió, al nord-est de la vila, al vessant occidental de la serra de Torrelles, al límit amb el municipi d'Escorca.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monnar, Francesc  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Polític. Era doctor en medicina. Pertanyia al Consell de Cent i el 1708 fou nomenat ciutadà honrat. Membre del govern provisional català en 1713-14. Per haver estat elegit obrer o prohom antic, ell fou qui prengué el jurament de Rafael Casanova quan assumí el càrrec de Conseller en Cap, el 13/des/1713. Participà a les principals reunions del govern, com la celebrada sota les voltes de Sant Antoni a la tarda de l'11/set/1714, poc abans de la capitulació. Després d'aquesta, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMonnars  (Tarragona, Tarragonès Poble (o Molnars), abans pertanyia al terme de Tamarit de Mar, a l'antic límit entre els seus termes, a 1 km de la mar (platja de mas Rabassa). La seva església (Sant Cosme i Sant Damià) depenia de la de Tamarit. Dins el terme hi ha la torre dels Escipions i la pedrera del Mèdol.

49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Monné, Joan  (Perpinyà, 1838 – Marsella, França, 1916)  Escriptor. El 1887 fundà la revista "Lo Felibrige", que dirigí fins el 1902. Publicà drames en vers -Casau, Espigueta-, un recull de sonets, Rosari d'amor (1906), i un recull de dotze cants escrits en heptasíl·labs, Mentina (1907). El seu lirisme, de vegades estimable, presenta un excés de tòpics felibrencs. Traduí L'Atlàntida de Verdaguer en prosa occitana (1888).

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monner  (Gósol, Berguedà Veure> Bonner.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monner, Agustí  (Catalunya, s XIX – 1868)  Actor. Formà part del repartiment de l'estrena de La Verge de les Mercès (1856), l'obra de Manuel Angelon que obrí al teatre català renaixentista un camí ambiciós. Les seves actuacions foren molt aplaudides.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Anna MonnerMonner, Anna  (Palma de Mallorca, 1850 – Barcelona, 2/abr/1914)  Actriu teatral. Filla de l'actor Agustí Monner. Dedicada al teatre per pressió familiar, al cap de molt en sentí la vocació. Començà la vida d'actriu a dotze anys, al teatre Tirso de Molina, assolí èxits amb la companyia Tutau-Mena, en 1879-90 i el 1890 entrà a la companyia del Teatre Català del Romea. Participà en l'estrena de La festa del blat (1896) i Mossèn Janot (1898), de Guimerà, El pati blau (1902), de Rusiñol, i Els vells (1903), d'I. Iglesias. El 1870 es casà amb l'actor Enric Antiga. L'any 1903, afectada de paràlisi, es retirà.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonner i Miret, Francesc de  Veure> Moner i Miret, Francesc de.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monner i Sans, Ricard  (Barcelona, 1853 - Buenos Aires, Argentina, 1927)  Filòleg i escriptor en castellà. El 1889 s'establí a Buenos Aires, on es convertí en un dels intel·lectuals més estimats de l'Argentina. La seva producció és molt abundant, es destaquen llibres de poesia, una Gramática de la lengua castellana (1892), molt difosa, Los catalanes en la defensa y reconquista de Buenos Aires (1800-07), De algunos catalanes ilustres en el Río de la Plata, etc.

55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Monografies Mèdiques  (Barcelona, mai/1926–des/1936 - 1969- )  Col·lecció de publicació mensual de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Dirigida per Jaume Aiguader i Miró. Publicà nombrosos treballs sobre nous aspectes de la medicina. El 1969 hom n'inicià una nova col·lecció, que ha ssolit una gran difusió per tots els Països Catalans.

56 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vinalopó MitjàMonòver  (Vinalopó Mitjà Municipi: 152,36 km2, 341 m alt, 12.460 hab (2014), (cast: Monóvar). A la serralada sub-bètica valenciana, amb depressions com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis. El Vinalopó passa per l'extrem oriental del terme. Amb l'agricultura (vinya i cereals) en recessió, la vida econòmica local es basa en la indústria (pedreres, calçat, cellers i destil·leries), que ocupa gran part de la població activa que no treballa fora del municipi. La població tendeix a augmentar, equilibrada entre l'emigració i l'immigració. La ciutat, d'origen islàmic, ocupa una llarga solana de més d'un quilòmetre; s'hi destaquen l'església parroquial de Sant Joan Baptista, bastida el 1775, i la casa natal de Josep Martínez i Ruiz "Azorín". El terme comprèn, a més, el poble del Fondó de Monòver i les caseries i llogarets de les Cases del Senyor, Xinorla, Xinorlet, la Romana Alta, Alciri, Alquebla, la Canyada Roja, la Canyada de Don Ciro, les Cases de Joan Blanco, les Cases de Sanxis, el Derramador, la Font del Pi, Madara,Inici página Almorqui, el Manyar i la Rambleta. Ajuntament - CEIP Azorín

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monràs, Josep  (Catalunya, s XVII)  Jurista. Era assessor de la Capitania General del Principat. Comentà l'obra del seu col·lega Joan Pau Xetmar. És autor de Discursos jurídicos sobre presas de armadores y bienes de enemigos naufragados y sobre saca de caballos, según las constituciones de Cataluña.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monravà, Berenguer de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Jurista i eclesiàstic. Fou oficial i procurador del bisbe d'Urgell. El 1411, representant el Parlament de Catalunya, anà a Morella per intentar una solució d'arbitratge al greu conflicte que existia entre aquella vila i els pobles de la rodalia. Aconseguí que l'afer fos sotmès a l'arbitratge de Joan Desplà i Berenguer de Tagamanent. Fou un dels tres parlamentaris autoritzats a organitzar un servei d'espionatge per tal que el Parlament de Catalunya tingués esment de fets esdevinguts en altres punts. El 1426 era canonge sacristà del capítol urgellenc. Escriví en llatí una genealogia dels contes de Barcelona titulada Privilegia civitatis Barcinon. Regum Aragoniae Genealogia i les obres Liber incharta ann. C. forma folii, Berengarii iterum, lumen constitutionum usaticorum et consuetudinum Cataloniae ad relevamen laboris advocatorum ordina alphabeti ano MCDXXVI, i Constitutiones quaedam provinciae Tarraconensis.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monravà i Cortadellas, Lluís  (Tarragona, s XIX – Barcelona, 1927)  Militar. Assolí el grau de general d'enginyers. Dirigí les obres de defensa naval de Palma de Mallorca i de Cartagena. Fou ministre de la guerra i governador civil de Valladolid.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monreal i Agustí, Lluís  (Barcelona, 7/nov/1942 - )  Museòleg i historiador de l'art. Fill de Luis Monreal y Tejada. Fou conservador del Museu Marés de Barcelona, professor de museologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74) i secretari del Consell Internacional de Museus (ICOM), a París, durant el períodeInici página 1974-85. El 1984 es féu càrrec de la fundació Paul Getty de Los Ángeles (EUA). Des del 1990 fou director general de la Fundació La Caixa. Ha publicat, entre d'altres, els estudis: Tesoros de Nubia (1964), La montaña de los guerrilleros (1967), El arte hispánico en la baja Edad Media (1971) i el catàleg d'El Conventet (1971-78) en quatre volums.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monreal y Tejada, Luis  (Saragossa, Aragó, 1912 - Barcelona, 1/nov/2005)  Historiador de l'art. Fou comissari del Patronat Artístic dels Països Catalans (1939-47), càrrec des del qual dirigí diverses restauracions d'obres medievals. Membre de l'Acadèmia de Sant Jordi i de la de San Luis de Saragossa. Ha publicat, entre d'altres: La catedral de Vich (1942), Las cien mejores obras de la arquitectura española (1945), Els castells medievals a Catalunya (3 volums 1955-68), juntament amb Martí de Riquer, i un Diccionario de términos de arte (1992).

62 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Monreale, baronia de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal, creada el s. XV i concedida a Guillem Ramon de Montcada i de Luna, senyor d'Aitona.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monroger, Guiu  (Catalunya, s XIV)  Teòleg. És autor del tractat Manipulus curatorum, obra que fou traduida a diversos idiomes.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monroig i Valls, Ramon  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1814 – Barcelona, 1874)  Industrial. Estudià química a l'escola de la Junta de Comerç. Renovà la indústria de teixits, sobretot pel que fa als tints, substituint els colorants inorgànics pels orgànics. Muntà indústries de corbates i fabricà àcid sulfúric. Fou unInici página dels delegats catalans a Madrid per gestionar els aranzels.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Monsalvatje i FossasMonsalvatje i Fossas, Francesc  (Olot, Garrotxa, 1853 – Girona, 1/jul/1917)  Historiador, polític i banquer. Especialitzat en la història del comtat de Besalú, les seves obres principals s'agrupen sota el títol genèric de Noticias históricas del condado de Besalú. Fou contemporani d'historiadors notables, com Joaquim Botet i Sisó, Lluís Nicolau d'Olwer, Joaquim Miret i Sans, etc. Per a la redacció de les seves obres utilitzà les principals col·leccions diplomàtiques i publicacions bibliogràfiques aparegudes fins al seu temps, però també es valgué d'una gran quantitat de documentació inèdita que trobà a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda de Girona, on treballava. Tot i que els seus treballs són mancats de metodologia i de rigor històric i la seva transcripció dels documents es ressent d'un escàs coneixement de la paleografia, les noticias históricas constitueixen una font bàsica per a l'estudi de les comarques de Besalú a l'edat mitjana, especialment al s XI i durant el període remença. Entre les seves obres sobresurten: Besalú, su historia, sus condes, su obispado y sus documentos (1889-90), El vizcondado de Bas (1893), El monasterio de San Pedro de Camprodón (1885), Colección diplomática del condado de Besalú (1901-08), Los monasterios de la diócesis gerundense (1904) i Los condes de Ampurias vindicados (1917).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monsalvatje i Fossas, Jordi  (Olot, Garrotxa, 1872 - Figueres, Alt Empordà, 1922)  Banquer. Germà de Francesc i de Josep. Inicià el 1904 la seva col·lecció d'ex-libris, que assoliria més de 15.000 mostres. Publicà diversos articles sobre la seva especialitat.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monsalvatje i Fossas, Josep  (Olot, Garrotxa, 1856 - Catalunya, s XX)  Col·leccionista. Germà de Francesc i de Jordi. Reuní més de vint-i-cinc mil ex-libris i fou president de la Unión Ibérica de Ex libris.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonsalvatje i Iglésias, Francesc-Xavier  (Olot, Garrotxa, 1881 – 1921)  Escriptor i pintor. Col·laborà a "Joventut", "Lo Geronès", etc. Féu política catalanista a Girona, d'on fou regidor per la Lliga Regionalista. Publicà Ombres (1906), Terra de gestes i beutat: Girona (1917), L'anell triangular de la Deessa, Guía de Gerona y su provincia (1917) i les riques Proses del viure a Solius (1922). Fou, alhora, pintor i artesà d'objectes de fusta. Era fill de l'historiador Francesc Monsalvatge i Fossas.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monsalvatje i Nogué, Ramon  Veure> Montsalvatge i Nogué, Ramon (eclesiàstic evangèlic

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monsalvo, Onofre  (Barcelona, s XVII - v 1715)  Metge i polític. Formà part de la junta de defensa de Barcelona durant el setge del 1697. Botifler, fugí de la ciutat arran de la instauració del règim austriacista. El 1714 entrà a Barcelona amb l'exèrcit de Felip V i fou membre de la junta administradora del municipi barceloní.

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Monsènyer Vives, cap de  (Maó, Menorca Cap de la costa oriental de l'illa, al sud del cap de Favàritx, entre les cales de Morella Nou i Cavaller.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monserdà, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1862)  Relligador. Fou el pare de Dolors i Enric Monserdà i Vidal. El seu taller al carrer de la Palla era centre de reunió de figures conegudes, com Clavé, Monturiol i Abdó Terradas. Sembla que fou el primer del país a servir-se de la premsa de daurar. Els seus relligats de luxeInici página assoliren un gran prestigi.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dolors Monserdà i VidalMonserdà i Vidal, Dolors  (Barcelona, 10/jul/1845 – 31/mar/1919)  Escriptora. Començà a escriure en castellà i aconseguí un cert relleu mitjançant la col·laboració en el diari "La Alianza de los Pueblos". L'amistat amb la poetessa Josepa Robert Massanès i amb Miquel Victorià Penya influí d'una manera decisiva en la seva formació literària. Col·laborà, amb el grup d'escriptors catalans del darrer quart del s XIX, a "La Renaixença", "Lo Gai Saber" i "Ilustració Catalana". Després d'alguns intents teatrals (Teresa o un jorn de prova, 1875), a partir del 1893 conreà la novel·la, prenent per tema la burgesia barcelonina enriquida amb la industrialització. Amb un llenguatge col·loquial, realista, costumista, les seves obres són un reflex de l'època des de l'angle conservador. Escriví les novel·les La Montserrat (1893), La família Asparó (1900), La fabricanta (1904), La Quitèria (1906) i Maria Glòria (1917). Autora del quadre de costums Del món (1908). Els seus versos foren recollits en el Llibre de Poesies (1911). Publicà també Orientacions per a la dona catalana (1911) i Tasques socials (1926). Signava les obres Dolors Monserdà de Macià, ja que era casada amb l'argenter Joan Macià.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monserdà i Vidal, Enric  (Barcelona, 1850 – 13/abr/1926)  Pintor, projectista i director artístic. Germà de Dolors. Estudià a Llotja. Es lliurà a les tasques de l'ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren E. Rogent i Ll. Domènech i Montaner, i amb l'aire pre-modernista del moblista Vidal i de l'arquitecte Vilaseca. Fou molts anys director artístic a la vidrieria d'Eudald Amigó, i es distingí en la pintura religiosa. Guanyà el concurs per a la decoració de la Sala de Cent, obra que dirigí el 1925. Com a decorador, col·laboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom. Exercí llargament la pedagogia artística i la il·lustració de llibres.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonserrat i Portella, Josep (o Montserrat(Barcelona, 22/jul/1860 - 23/nov/1923)  Escultor. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona (1875-80), on fou deixeble de Josep Reynés, i hi fou professor (des del 1901). Obtingué diversos premis a Barcelona, Madrid i París. La seva producció és extensa i es troba bastant dispersa. Mostrà un gust evident pels detalls pintorescos i anècdotics, molt rics en detalls, dins la línia modernista en què apareix inscrit. Les seves obres més conegudes són Tornant del mercat (1904, Museu d'Art Modern de Barcelona), i el personatge Manelic (1910), avui als jardins de Montjuïc. Té obres públiques a Madrid, a Puerto Rico i a Fernando Poo.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monserrat i Riutort, Josep  (València, 1814 – 1881)  Científic. Llicenciat en medicina (1847), fou catedràtic de química (1847-81) i rector de la Universitat de València (1874-81), càrrec des del qual reformà el Museu d'Història Natural i el Jardí Botànic, aconseguí la construcció d'una nova facultat de medicina i l'acabament del claustre de la Universitat Literària. Estudià l'eclipsi de Sol del 1860. Introduí al País Valencià el procediment fotogràfic de Daguerre (abans del 1840) i contribuí a la creació de l'Institut Mèdic Valencià (1841).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monserrate, Miquel de  (Catalunya, s XVII - Holanda ?, s XVII)  Escriptor i filòsof eclèctic judeo-protestant. Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurament el judaisme. Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe (Leiden, 1692), In Coena Domini (la Haia, 1692) i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana (la Haia, 1633), obres particularment dures contra la Inquisició castellana. El 1645 tornà parcialment al judaisme, i féu imprimir secretament a la Haia Misericordia David fidelis, on procurà compaginar judaisme i cristianisme. Fou impugnat pel protestant italià Marginetti.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMonsó i Nogués, Andreu  (Carlet, Ribera Alta, 1903 - 1962)  Escriptor i eclesiàstic. Fou cronista oficial de la seva vila natal i d'altres poblacions, i director de número del Centre de Cultura Valenciana. Ha publicat la monografia Sang a la Ribera (1959), sobre el martiri de sant Bernat d'Alzira i les seves germanes, i d'altres escrits. Sobre el tema esmentat havia ja aparegut el seu llibre La Vall d'Alcalá y sus egregias figuras Almet Almançor, Çaida y Çoraida (1954).

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monsolí  (Sant Hilari Sacalm, Selva Veure> Mansolí.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont  (Viella, Vall d'Aran Poble (1.237 m alt), al vessant de la serra d'Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona, entre Vilac i Montcorbau. L'església parroquial de Sant Llorenç conserva una beneitera romànica. Formava part de l'antic terme de Betlan.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont, el  (Castellfollit del Boix, Bages)  Priorat benedictí (Sant Pau del Mont) dependent de Sant Pere de la Portella (Berguedà), situat a l'antic terme de Grevalosa. És esmentat ja el 1140. Els priors eren monjos de la Portella que solien tenir-hi comanat un sacerdot o rector que s'encarregava de l'església i de la veïna de Sant Miquel. Des del s XV perdé el caràcter de priorat i restà simple propietat de la Portella. Hi ha les ruïnes de l'antiga església.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont, el  (Amer, Selva Veïnat, situat a la dreta de la riera d'Amer, a l'oest de la vila.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont, pla del  (Alta Ribagorça / Pallars Jussà Contrafort (1.563 m alt) septentrional de la serra de Sant Gervàs, entre les valls de Llevata i de Bellera.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMont, Sant Julià del  (Santa Pau, Garrotxa Veure> Sant Julià del Mont.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont, Sant Miquel del  (Riudaura, Garrotxa Veure> Sant Miquel del Mont.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont, Sant Pere del  (Castellfollit del Boix, Bages Veure> Sant Pere del Mont.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont, serra del  (Albanyà, Alt Empordà / Beuda, Garrotxa Massís (1.115 m alt) del Pre-pirineu (o de la Mare de Déu del Mont), a l'alta Garrotxa, format pels contraforts orientals del Pirineu, a la divisòria entre el Fluvià i la Muga. Als seus vessants neix el Manol, afluent de la Muga. Hi predominen els materials calcaris. La vegetació és de tipus mediterrani (bosc d'alzina, sotabosc de boix). Al cim del pic del Mont hi ha el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont.

87 CATALUNYA - EMPRESA

Mont de Pietat de Nostra Senyora de l'Esperança  (Barcelona, 1740 - ? )  Institució benèfica i religiosa. Fundada pel general Gaspar Sanz de Antona, amb el nom de Congregació de Nostra Senyora de l'Esperança. Inicialment dedicat a socòrrer prostitutes penedides, el 1749 es convertí en mont de pietat, que concedia prèstecs damunt objectes de valor, sense interès. Fou aprovada oficialment el 1751.

88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaMont de Roda, el  (la Pobla de Roda, Ribagorça)  Poble (783 m alt), situat al sud de l'antic terme de Roda de Ribagorça, a l'interfluvi dels barrancs de Sant Esteve i de Solans, afluents, per l'esquerra, de l'Isàvena. De la seva parròquia (Sant Joan) depenen les caseries de la Colomina i de la Mata. El s XIX formà un municipi.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mont i Serent, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Pintor. Fou deixeble i ajudant de Ferrer Bassa.

90 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Mont Pelegrí, comtat de  (Catalunya Nord Territori feudal llatí, creat el 1104, amb capital a Tortosa de Súria, que fou conquerit pel comte Ramon IV de Tolosa, el qual, a la seva mort (1104), el deixà al comte Guillem II de Cerdanya.

Anar a:    Monf ]    [ Moni ]    [ Monl ]    [ Mono ]    [ Mons ]    [ Mont ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -