A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Monta ]  [ Montagut i ]  [ Montalegre, ]  [ Montane ]  [ Montaner i S ]  [ Montanye ]

Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya. (Francesc Macià i Llussà)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montadó  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Antiga parròquia, que forma un terme (5,33 km2), situat al vessant septentrional del Montsec, damunt la conca de Meià, separat de la resta del municipi pels termes de Gavet de la Conca, de Vilanova de Meià i d'Artesa de Segre. La seva església és dedicada a santa Anna i havia depès del priorat de Meià. Despoblat al s XVII, vers el 1660 fou repoblat pel senyor jurisdiccional Jeroni Cornet.

2 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Montagne, La  (Perpinyà, Rosselló, 1905 – Prada, Conflent, 1914)  Publicació setmanal en francès. Òrgan del Bloc Republicà. Hi col·laboraren J. Bourrat, V. Dalbiez i Arrous, que la dirigí. Rival de "L'Indépendant", atacà Emmanuel Brousse i Juli Escarguel. Publicà algunes historietes còmiques en català.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montagut  (Arres, Vall d'Aran Cim (2.151 m alt) de la línia de la cresta que separa la Vall d'Aran deInici página Comenge; és situat entre els pics de Campsaure i d'Arres.

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montagut  (Querol, Alt Camp Despoblat, situat al vessant septentrional del característic puig de Montagut (962 m alt), coma del sector de la Serralada Pre-litoral Catalana, que domina, per l'est, el congost pel qual el Gaià s'obre pas cap al mar. El poblament era dispers i centrat per l'església parroquial de Sant Jaume, gòtica, de la qual depenia l'antiga parròquia i santuari de Valldossera. Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut, esmentat ja el s X. Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montagut  (Alcarràs, Segrià Llogaret, situat al nord del poble, prop de la sèquia de Pinyana, propietat, en bona part, del capítol de la catedral de Lleida, antic senyor jurisdiccional. Antic poble de contribució de Lleida, despoblat al s XVII, fou repoblat al s XIX arran de l'establiment dels nous regadius del canal d'Aragó i Catalunya.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montagut  (Sant Julià de Ramis, Gironès Veïnat, prop de les restes de l'antic castell de Montagut, que s'aixequen en un turó a l'esquerra de la carretera de Girona a Olot. El castell, bastit probablement al s XIII, fou donat per Pere II a Jofre de Foixà i passà a ésser propietat de Sant Pere de Galligants. Al començament de la guerra del Francès era ja arruïnat.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montagut  (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya Gran masia, al nord del terme, a l'esquerra del Segre, al camí de Queixans a Vilallobent. És dedicada a l'explotació ramadera, especialment de bovins.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montagut  (Novelda, Vinalopó Mitjà Caseria, al nord de la ciutat.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontagut, Berenguer de  (Valls, Alt Camp, s XIV)  Mestre d'obres. Treballà preferentment a Manresa, on li és atribuït el projecte del Pont Nou (1318); el 1322 dirigí les obres del convent carmelità i fou mestre major de la seu a partir del 1328, any que fou col·locada la primera pedra. Començà les obres de l'església de Santa Maria de Cervera. A Barcelona, on consta com a ciutadà, contractà, juntament amb R. Despuig, el projecte de l'església de Santa Maria del Mar (1329), una de les obres cabdals de l'arquitectura gòtica catalana. Més tard, amb la col·laboració de Pere Baró, iniciá la construcció del santuari de Santa Maria de Lledó.

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montagut, comtat de  (Montagut i Oix, Garrotxa Títol, creat el 1599, sobre la senyoria de Montagut a Guerau de Cruïlles de Santapau i de Cabrera, baró de Castellfollit, Mosset i Llagostera. Passà per disposicions testamentàries i afinitat als Negrell, als Margarit, marquesos d'Aguilar, i als Bou.

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montagut, comtat de  (Catalunya Títol concedit el 1706 pel rei-arxiduc Carles d'Àustria a Antoni d'Armengol i d'Agulló, baró de Rocafort de Queralt. Fou rehabilitat el 1925 amb la denominació de comtat de Montagut Alt per Maria Antònia de Vilallonga i de Càrcer, segona titular. Ha passat als Carranza.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montagut, el  (la Torre de les Maçanes, Alacantí Muntanya (1.078 m alt), a ponent de la vila, contrafort sud-oriental de la serra dels Plans.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montagut, el  (Sant Julià de Vilatorta / Viladrau, Osona Antic nom del puig de l'Agulla.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montagut, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Noble. Amb Guerau de Jorba i Guerau Alemany de Cervelló sostingué un llarg litigi de propietat sobre el camp dit de la Contrarietat o de Santes Creus, fins que, el 1158, els litigants tallaren la qüestió, a precs de l'abat Guerau de Santa Maria de Valldaura, renunciant a aquell indret i cedint-lo a la comunitat cistercenca perquè hi establís el seu monestir definitiu.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontagut, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. El 1410 fou procurador de Jofre Gilabert de Cruïlles al Parlament de Catalunya. En nom seu, fou un dels protestataris del trasllat a Barcelona de l'assemblea, que en principi havia d'estar convocada a Montblanc. El 1413 fou cridat com a testimoni al procés contra Jaume d'Urgell. Les seves respostes no foren perjudicials a l'acusat.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montagut de Fluvià  (Montagut i Oix, Garrotxa)  Poble i capital del municipi, es troba al pla de Montagut, hi destaca l'església parroquial de Sant Pere, d'origen romànic. A ponent del poble s'aixeca, al cim del turó de Montagut, el santuari marià del Cós, prop de les ruïnes de l'antic castell de Montagut.

16 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaMontagut i Oix  (Garrotxa Municipi: 93,7 km2, 276 m alt, 970 hab (2014), capital: Montagut de Fluvià. Situat a la dreta del Llierca, afluent del Fluvià, aquest últim rega el sector meridional del terme, mentre que el Llierca n'assenyala el límit oriental, al límit amb el Vallespir. El relleu és accidentat (serra del Mont, al sud), amb pinedes i alzinars. Gràcies a l'alta pluviositat estiuenca s'obté blat de moro, sense regar; a més s'hi conreen altres cereals i farratge. Ramaderia bovina i porcina, i avicultura. Destaca la indústria tèxtil cotonera (teixits), cal esmentar-ne també les alimentàries (embotits) i de la construcció. La població, amb tot, tendeix a disminuir. El terme comprèn, a més, els pobles d'Oix i Toralles, els veïnats del Cós, Sant Eudald de Jou, els Angles i Colldecarrera, el santuari de la Devesa i les masies i capella de Plansalloses. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montagut de Mar  (Maresme Nom adoptat el 1937 per al municipi de

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montagut i Domènec, Joaquim  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1825 - Tortosa, Baix Ebre, 1867)  Militar. Es passà a l'exèrcit carlí, amb el qual lluità molt bé al front basc i navarrès. No s'avingué als convenis de Vergara. Emigrà a França amb el pretendent Carles, i hi restà set anys.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontagut i Soriano, Innocent  Veure> Soriano-Montagut i Ferré, Innocenci (escultor).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montagut i Vilalta, Joaquim  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1848 - Barcelona, s XIX)  Militar. L'any 1868 lluità al Bruc contra els revolucionaris comandats per Baldrich i Targarona, i, al cap de dos anys combaté contra els republicans a les barriades de Sants i de Gràcia. El 1873 sol·licità la separació del servei actiu i se sumà a les tropes carlines de l'exèrcit del Nord. Emigrà a França havent obtingut el grau de coronel i, al cap de poc, tornà a Catalunya i s'establí a Barcelona.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montal i Biosca, Agustí  (Barcelona, 1906 – 1964)  Industrial. Hereu de l'empresa tèxtil cotonera Montalfita SA, l'engrandí i desenvolupà. El 1946 fou elegit president del Club de Futbol Barcelona, el qual dugué a una etapa d'esplendor (contractació de L. Kubala, temporada de les cinc copes, etc). Cessà el 1953. El seu fill fou Agustí Montal i Costa.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montal i Costa, Agustí  (Barcelona, 5/abr/1934 - )  Enginyer industrial tèxtil. Fill d'Agustí Montal i Biosca, del qual continuà l'empresa familiar. El 1969 fou elegit president del Futbol Club Barcelona i el potencià seguint el lema d'El Barça és més que un club. Durant la seva gestió impulsà aquest equip amb la contractació de nous jugadors, sobretot internacionals destacats (J. Cruyff, J. Neeskens, H. Sotil). El 1978Inici página abandonà la presidència, i el substituí Josep Lluís Núñez i Clemente.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paula Montal i FornésMontal i Fornés, Paula  (Arenys de Mar, Maresme, 11/oct/1799 - Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 26/feb/1889)  Religiosa i fundadora. Dedicada a la docència, el 1829 fundà a Figueres un col·legi femení amb un programa d'estudis força avançat per a l'època. Fundà també escoles a Arenys de Mar (1842) i Sabadell (1846), on féu els vots (1847) i esdevingué la fundadora de la Congregació de Filles de Maria Religioses de les Escoles Pies, orde que, conegut popularment com a escolàpies, en els deu anys següents havia fundat diverses cases arreu de Catalunya. A partir del 1859

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montalà i López, Joan  (Valls, Alt Camp, 13/mai/1927 – Barcelona, 18/gen/1999)  Poeta i eclesiàstic. Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i de Madrid. Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita, tot i que és mestre en gai saber i ha guanyat premis com el Ribas i Carreras (La nit dels àngels, 1974) i el Carles Riba (D'un torsimany al bosc, potser, 1981). Ha estat inclòs a Antologia de sacerdots poetes (1975).

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montalba  (la Vall d'Alba, Plana Alta Caseria.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montalbà  (Vilagrassa, Urgell Església i antic terme, al sud de la vila, prop del mas d'Estalella.

26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaMontalbà de l'Església  (Banys d'Arles, Vallespir Poble (545 m alt) i antic municipi (22,80 km2), incorporat el 1962 a l'actual. Bastit en un coster, a l'esquerra del riu de Montdony, sota el roc de Sant Salvador (o de Montdony), al voltant de l'església (que conserva un interessant retaule barroc d'Honorat Rigau). Domina el poble el castell de Montalbà, enrunat, al roc de Sant Salvador, esmentat ja el 1020. El roc de Montdony ha estat objecte, fins a època recent, d'un culte probablement d'origen pagà.

27 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaMontalbà del Castell  (Fenolleda Municipi: 15,90 km2, 480 m alt, 148 hab (2012), (fr: Montalba-le-Château). Situat als Aspres, entre el coll de les Colomines i el de Ternera, des del cim de la serralada que separa les valls de l'Aglí i de la Tet fins a prop de la vall de la Tet, al límit amb el Rosselló. El terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa, ambdós afluents de la Tet. El relleu és accidentat, amb boscos d'alzines. L'economia del municipi es limita a la ramaderia (bestiar cabrum) i a la migrada agricultura de secà, el principal conreu del qual és la vinya, que es destina a l'elaboració de vi de denominació d'origen controlat; també s'hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Hi ha una cooperativa. Notable descens demogràfic. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l'església parroquial i per l'antic castell de Montalbà. La parla del lloc és de transició vers l'occità. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montalbergo, Pietro Paolo de  (Fornelli, Itàlia, s XVI – Barcelona, 1588)  Pintor i comerciant. Establert a Barcelona des de mitjan s XVI. A més de dedicar-se a tasques estrictament comercials d'importació i d'exportació, féu, sol o associat amb altres pintors, i fins i tot en tallers amb nombrós personal auxiliar, obres d'un caràcter més aviat ornamental. Contribuí en un alt grau a la introducció dins els ambients catalans de gravats flamencs, generalment impresos a Itàlia, que influïren en l'adaptació formal dels artistes locals al corrent renaixentista. De més qualitat són els treballs que amb Pere Serafí féu a les portes dels orgues de les catedrals de Vic (1544) i de Tarragona (1563), i amb Isaac Hermes als retaules de la Pietat i del Sant Sepulcre de l'església del Palau, a Barcelona (1572).

29 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaMontalbo, comtat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol, concedit el 1646 al cavaller Joan Esteve Massons i de Corella, baró de Posada, cavaller de Sant Jaume natural de Càller. Passà als Nin. Fou rehabilitat el 1929 com a comtat de Montalbo d'Aragó per Gabriela del Alcázar y Mitjans.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montaldo, Pere  (Barcelona, s XIX – EUA, s XIX)  Advocat i polític. Afiliat al Partit Democràtic d'Abdó Terrades, el 1842 emigrà a Perpinyà, on defensà la posició independent fixada pels demòcrates en contra del liderat de Joan Prim. Fou secretari del comitè de propaganda del Partit Democràtic i director d'"El Republicano". El 1855, arran de la repressió del capità general Zapatero, anà a Itàlia i, definitivament, als EUA. Allà s'incorporà a la colònia icariana de Nauvoo (Illinois), i en esclatar la guerra de Secessió (1861) ingressà als rengles federals; fou ferit a la batalla de Murfreesboro.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montalé  (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell)  Antic terme i caseria, al nord-est de la vila, camí de la Fuliola i del Tarròs. Estigué unit a Montsuar. Té una església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montalegre  (Pontils, Conca de Barberà Llogaret, al peu de la serra de Brufaganya, a l'esquerra de la riera de Sant Magí.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montalegre  (les Avellanes i Santa Linya, Noguera)  Santuari (866 m alt) (la Mare de Déu de Montalegre), al límit amb el terme de Camarasa, situat en un cim de la serra de Montroig.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontalegre, cartoixa de  (Tiana, Maresme Cartoixa. Fundada el 1415 per monjos de la cartoixa de Vallparadís (Terrassa), a l'antic priorat femení de Montalegre. Els monjos foren exclaustrats el 1835, i el 1867 s'hi instal·laren cartoixans francesos. Després de la guerra civil hi tornà una comunitat catalana, que encara subsisteix.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montalegre, monestir de  (Barcelona, Barcelonès)  Antic convent de monges augustinianes, que al s XIV es van traslladar al carrer de Natzaret, prop del convent de Valldonzella, on el 1362 fou inaugurat un nou cenobi. El 1592 s'instituí en aquell edifici el seminari de Montalegre, fundat pel bisbe Dimes Loris, que fou inaugurat el 1598. A causa de la guerra dels Segadors, l'any 1651 fou destruït l'edifici del s XIV, i no fou refet fins als primers anys del s XVIII. El claustre, d'una estructura molt senzilla, data, com la façana, del 1743.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montalegre, priorat de  (Tiana, Maresme)  Antic priorat femení de donades o canongesses augustinianes, situat al límit nord del terme, prop del coll de Montalegre, a l'indret de l'actual Conreria. Les monges s'hi establiren al començament del s XIII, i el 1265 la comunitat era de dotze monges, comandades per la prioressa Guillema. El bisbe Arnau de Gurb els donà la regla de Sant Agustí, i el 1362, a causa de la solitud del lloc, es traslladaren al convent de Montalegre de Barcelona.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montalgrau, serra de  (Cuadiel / Benafer / Pina, Alt Palància Contrafort del Sistema Ibèric, al límit amb Aragó. Forma part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l'extrem nord-est de la serra d'Espina, de la qual és el punt culminant (1.405 m alt), dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina, malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d'Espina (o de Pina) no el comprèn. Els altres pics culminants són els d'El Buitre (1.157 m), La Cruz (1.178 m) i El Limbo (1.161 m). La serra, coberta de pinedes, carrascars iInici página garrigues, s'estén pels tres termes.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montall  (Quart d'Onyar, Gironès Despoblat i antiga parròquia, situat al nord de Sant Mateu de Montnegre.

39 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Montalt  (el Campell, Llitera)  Antiga quadra.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montalt  (Alt Millars Veure> Montant.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montalt  (la Morera de Montsant, Priorat)  Masia i antic lloc, al peu del cingle de Pregona. Els seus habitants abandonaren el poble el 1285, atrets per les condicions ofertes pels cartoixans d'Escaladei per traslladar-se a la Morera. En resta l'església, que fou convertida en santuari de Sant Antoni.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montalt, el  (Capçanes, Priorat / Tivissa, Ribera d'Ebre Serra del sistema Mediterrani (101 m alt), entre els dos municipis. S'estén en direcció sud-oest - nord-est, entre l'Ebre i la serra de Llaberia i tanca la depressió de Móra pel sector sud-oriental.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montalt, el  (Maresme Contrafort de la Serralada Litoral, entre Mataró i Canet de Mar, que assoleix els 594 m alt al cim del Montalt, termenal dels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt, que s'uneix a la serra del Corredor a través del coll de la creu de Rupit. El 1016 hom troba esmentat l'antic castell del Montalt, amb un extens terme que comprenia el sector del Maresme entre les rieres de Caldes d'Estrac i la capçalera de la d'Argentona fins a la mar.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontalt, estanyols de  (Banyoles, Pla de l'Estany Petits estanys (estanyol gros de Montalt i estanyol petit de Montalt), situats uns 400 m al sud de l'estany de Banyoles.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montalt, Pere  (Arenys de Mar, Maresme, 1618 – Girona, 1688)  Teòleg i escriptor. Frare agustí que professà l'any 1634 a Barcelona, fou catedràtic a Girona del 1655 al 1664 i prior del convent de Girona, on va fer reedificar la casa i va promoure les obres del pont de pedra de l'Onyar, entre el convent i la ciutat. És autor d'obres religioses, en llatí i en castellà, inèdites.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montalt, venta de  (Gilet, Camp de Morvedre Veure> Venta de Montalt, la

47 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Montalto, ducat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol atorgat el 1507 a Ferran d'Aragó (mort el 1542), fill il·legítim de Ferran I de Nàpols. Li fou reconeguda la grandesa d'Espanya per Carles I. Passà als Montcada, prínceps de Paternó, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Villafranca del Bierzo.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montalvà, Pasqual  (País Valencià, s XIV)  Argenter. El seu art era molt estimat. Realitzà les copes de premi per als concursos de ballesta que hom celebrava a València per aquell temps. Consta que féu també alguns objectes per a la cort de Castella el 1396.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montan  (Alt Millars Veure> Montant.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montan  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)  Poble (1.136 m alt), (o Montant de Tost, o Montau), dins l'antic terme de Tost, situat als vessants meridionals de Purredó, sobre el congost de Tresponts. És format per tres nuclis: Espalaguer, el més densament poblat, Espalagueró i les Cases. L'església de Santa Coloma eraInici página sufragània de Sant Martí de Tost.

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montañana i Alba, Frederic  (València, 26/feb/1928 - Figueres, Alt Empordà. 26/des/2005)  Pintor i gravador. Fundà, juntament amb Manuel Gil, Vento i Zamorano, el Grup Z. Féu, a València, decorats per a obres dramàtiques i se n'anà, al cap de poc, a París, on completà els estudis de gravat -a l'École Nationale des Beaux Arts- i s'adherí al moviment de La Jeune Pinture. L'any 1958 obtingué, a València, el primer premi del Saló de Tardor. Com a muralista, guanyà el premi Othon de Friez (1963).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montané i Mollfulleda, Lluís  (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1905 – Barcelona, 10/jun/1997)  Escultor. Estudià a Llotja i treballà al taller d'Eusebi Arnau. Viatjà pensionat per Espanya, Bèlgica, França i Itàlia. Participà a les Exposicions de Primavera (del 1932 al 1936) i, després de la guerra civil, en les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes. Ha realitzat petits formats, així com imatgeria religiosa i monuments. Conrea un estil naturalista que oscil·la entre la tradició noucentista i evocacions de l'arabesc modernista.

51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsMontanejos  (Alt Millars Municipi: 37,8 km2, 418 m alt, 583 hab (2014), (ant: l'Alqueria Alta). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, a la vall mitjana del Millars, a la confluència amb la rambla de Maimona. El terme s'estèn a banda i banda del riu, és muntanyós i poc conreat, fet que ha causat un important descens demogràfic els darrers decennis. La principal riquesa és l'agricultura, amb conreus de patates, hortalisses i fruiters a la vall del riu, i al secà: cereals, ametllers i oliveres. El municipi és també un lloc d'estiueig tradicional, gràcies a les nombroses fonts d'aigua

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontaner, Arnau  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XIV)  Ciutadà. El seu pensament fou considerat herètic pel tribunal del Sant Ofici. Després d'haver-se retractat, tornà a sostenir les seves afirmacions primeres. El bisbe d'Urgell procedí contra ell i el féu condemnar a reclusió perpètua.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montaner, Francesc  (Berga ?, Berguedà, s XVIII - Catalunya, s XIX)  Guerriller. El 1822 s'alçà al capdavant d'una important partida reialista. Derrotat per Rotten, passà als afores de la Seu d'Urgell, on hostilitzà els liberals que assetjaven la ciutat, en un intent d'introduir-hi proveïments i armes.

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montaner, Francesc  (Palma de Mallorca, s XIX)  Pintor i gravador. Fou deixeble de Guillem Ferrer. Residí a Roma i a París, on estudià litografia pels volts del 1838.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montaner, Hipòlit  (Catalunya, s XVII)  Jurista. Escriví unes addicions a una obra d'Antoni Oliba.

56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montaner, Joan  (Illes Balears, s XVII - Roma, Itàlia, s XVII)  Pintor. Estudià a Roma, on s'establí. Fou el pare dels Montaner i Upe i avi dels Montaner i Moner i dels Montaner i Cladera.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montaner, Josep  (Catalunya, s XVII)  Militar. Destacà a la lluita contra els francesos. La seva acció més brillant fou el 1684, en un combat al pas del Ter davant de Girona, en què maniobrà amb excepcional seguretat i ordre, contrastant amb la conducta d'altres unitats. La seva era el terç de la ciutat de Barcelona, de la qual n'era sergent major. Ostentava el mateix grau a la campanya de 1689.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montaner, Pere  (Barcelona, 1734 – França, 1801)  Religiós jesuïta. En produir-se l'expulsió del seu orde visqué a Ferrara (Itàlia). Traduí a l'italià les obres del metge Josep Masdevall, i publicà escrits que enInici página divulgaren els mètodes.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montaner, vescomtat de  (Catalunya Jurisdicció del comtat de Bigorra, creat el s X. Donat pel comte Dató II de Bigorra al seu fill Odó (mort v 1010), fundador del monestir de Sant Orenç de la Reula, vers el 1000. Al s XI passà per matrimoni als vescomtes de Bearn i des d'aleshores restà unit a Bearn.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montaner y Castaño, Joaquín  (Villanueva de la Serena, Extremadura, 1892 – Barcelona, 1957)  Escriptor. De jove residí a Catalunya -el seu pare fou governador civil de Girona- i fou amic de Josep Carner i de Josep M. de Sagarra -de qui féu la traducció de La corona d'espines i de L'estudiant de Vic, entre altres-. Traduí obres de Maragall. Fou redactor de "La Publicidad", corresponsal d'"El Sol" de Madrid i secretari general de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). Publicà poesia postsimbolista: Meditaciones líricas, Elegía a Roma, Misisipí, obres de teatre i novel·les. Artur Sedó li comprà un important fons de teatre que ell mateix catalogà.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montaner i Cladera, Joan  (Palma de Mallorca, s XVIII - Llucmajor, Mallorca, 1802)  Pintor i gravador. Fill de Joan Montaner i Upe. L'any 1778 creà una escola gratuïta de dibuix, de la qual fou director, i contribuí a la fundació de l'Acadèmia de Nobles Arts, ambdués a Palma de Mallorca. De la seva obra com a pintor destaquen els retrats dels marquesos de la Romana i de Bellpuig, i diverses obres de temàtica religiosa fetes per a esglésies mallorquines.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montaner i Díez, Llorenç  (Illes Balears, s XVIII – s XIX)  Gravador i eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Palma. Pertanyia a la família dels artistes del seu cognom. La seva activitat com a gravador no fou gaire intensa.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMontaner i Font, Francesc  (Palma de Mallorca, s XVI – 1646)  Historiador i advocat. Li fou atorgat títol de cavaller. És autor d'una obra de llatí que recull els elogis de l'obra i la persona de Ramon Llull. Intervingué, el 1612, al procés de beatificació d'aquell. Escriví dos treballs notables i inèdits: Història del regne de Mallorca i Coses de cavallers d'aquesta illa de Mallorca.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montaner i Martorell, Josep Maria  (Barcelona, 1954 - )  Arquitecte i crític. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1977), de la qual en fou professor. Especialitzat en arquitectura neoclàssica i comtemporània, ha publicat L'ofici de l'arquitectura (1983), Arquitectura industrial a Catalunya. Del 1732 al 1929 (1984) i Los museos de la última generación (1986).

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montaner i Moner, Francesc  (Palma de Mallorca, 1743 – Madrid, s XVIII)  Gravador. Fill de Llorenç Montaner i Upe i germà de Joan i de Josep. Establert a Madrid des del 1767, fou membre de l'Academia de San Fernando.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montaner i Moner, Joan  (Illes Balears, s XVIII – Palma de Mallorca, s XVIII)  Pintor i gravador. Fill de Llorenç Montaner i Upe i germà de Francesc i Josep. Es dedicà principalment a la pintura decorativa sobre vidre.

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montaner i Moner, Josep  (Illes Balears, s XVIII – Madrid, 1788)  Gravador. Fill de Llorenç Montaner i Upe i germà de Francesc i Joan. Autor del mapa de Mallorca del cardenal Despuig (1785). S'establí a Madrid i fou membre de l'Academia de San Fernando.

68 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaMontaner i Simon, Editorial  (Barcelona, 1861 - 1981)  Empresa editorial. Fundada per Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simon i Font. S'ha dedicat especialment a publicar en castellà obres monumentals i de bibliòfil: història natural, geografia universal, històries d'Amèrica, de Roma i d'Espanya, diccionaris enciclopèdics, històries de l'art i clàssics (Dant, la Bíblia, Milton, etc), il·lustrats per Gustau Doré. Cal

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montaner i Upe, Joan  (Roma, Itàlia, 1716 - Palma de Mallorca, 1774)  Pintor i gravador. Fill de Joan Montaner i germà de Llorenç. Es traslladà a Palma de Mallorca en morir el seu pare, i ingressà a l'Academia de San Fernando de Madrid el 1760. Fou pare de Joan Montaner i Cladera.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montaner i Upe, Llorenç  (Roma, Itàlia, s XVIII - Palma de Mallorca, 1768)  Gravador. Fill de Joan Montaner i germà de Joan Montaner i Upe. Fou actiu a Barcelona entre els anys 1727 i 1730.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montaner i Vila, Ramon de  (Canet de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 1921)  Editor. El 1868 fundà a Barcelona, amb Francesc Simon i Font, l'editorial Montaner i Simon, que s'especialitzà en diccionaris, enciclopèdies i obres il·lustrades, i obtingué premis en diversos certàmens i exposicions. Li otorgaren el títol de comte de la Vall de Canet (1909). Heretà del seu pare el castell de Santa Florentina, que féu restaurar per Lluís Domènech i Montaner.

72 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Montanera, la  (el Campell, Llitera Despoblat.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montañès i Criquillón, Carles Emili  (Tarragona, 1878 – Madrid, 1974)  Enginyer. Projectà l'embassament d'aigües als Pirineus per tal de crear energia hidroelèctrica i, juntament amb F. S. Pearson, fundà la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited (1911). Modernitzà línies secundàries de ferrocarrils i creà elsInici página Ferrocarrils de Catalunya (1912). El 1919 fou governador civil de Barcelona, però hagué de dimitir en rebrotar la vaga de la Canadenca. Durant la guerra civil de 1936-39 residí a la zona de govern de Burgos. Publicà obres com Sugerencias (1937), Petróleo en España (1937) i Resolución para España del problema de los carburantes... (1939).

74 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Montanet  (Montanejos, Alt Millars Antic nom de l'Alqueria Baixa.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montanissell  (Coll de Nargó, Alt Urgell Poble (1.134 m alt) i antic municipi (83,93 km2), incorporat el 1969 a l'actual. Situat dalt d'un turó. L'església parroquial és dedicada a sant Joan. El lloc és esmentat ja el 839; des de mitjan s XIII era del vescomtat de Castellbó, dins el quarter d'Organyà. L'antic terme comprenia els pobles de Sallent d'Organyà, Valldarques i Perarrua, les caseries dels Prats i Estremós i l'antic terme i masia de Fenollet.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montano, Joan  (València, s XV – s XVI)  Arquitecte. L'any 1501 succeí a Miquel Anyó com a director de les obres del palau de la Generalitat de València, de la qual institució esdevingué mestre d'obres titular després d'acabar la construcció de la Sala de Corts, iniciada per Anyó.

77 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsMontant  (Alt Millars Municipi: 34,14 km2, 580 m alt, 403 hab (2014), (cast: Montán). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià i drenat pel barranc de Montant, afluent del Millars. El terreny és molt muntanyós (serres d'Espina i de Montalgrau) i poc conreat (un 10 % escàs) i la major part és ocupat per matolls i bosc, fet que ha causat una continua davallada demogràfica des de la fi del s XIX. Hi ha abundància de fonts, l'aigua de les quals serveix per a regadiu d'algunes hortes. Hi ha també conreus d'oliveres, cereals, vinya i ametllers. Hi té una gran importància la ramaderiaInici página ovina. Indústria de la construcció. La vila, d'origen islàmic, és al peu del turó del Calvari, a banda i banda del torrent de Montant; s'hi destaca l'església parroquial de Sant Bernat, arxiprestal, bastida en 1730-35. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament (en castellà)

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montant de Tost  (el Pla de Sant Tirs, Alt UrgellVeure> Montan.

78 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta RibagorçaMontanui  (Alta Ribagorça Municipi: 174,22 km2, 1.205 m alt, 237 hab (2014), (cast: Montanuy). Estès per les valls pirinenques de Barravés i Castanesa, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al nord-oest del Pont de Suert. El terreny és muntanyós i accidentat, i la major part del territori és coberta de bosc i de prats. La vida econòmica del municipi és agrícola, els conreus són al fons de les valls, destinats a cereals (ordi, blat i civada), a farratge i a prats per al bestiar boví. Explotació forestal (pins negres, avets i roures). Central elèctrica de Bono. La poblacio es troba molt

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montanyà i Angelet, Lluís  (Barcelona, 1903 - Ginebra, Suïssa, 20/mar/1985)  Escriptor. Redactor de "L'Amic de les Arts" i col·laborador de "La Publicitat", "Mirador" i "Revista de Catalunya", fou un dels promotors de l'avantguarda, i amb Salvador Dalí i Sebastià Gasch signà el Manifest groc (1928). S'exilià el 1939 i residí a Ginebra com a traductor de les Nacions Unides. Publicà, el 1977, un recull de les seves obres fonamentals: Notes sobre el Superrealisme i altres escrits.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontanyà i Coca, Ramon  (Navàs, Bages, 1752 - Manresa, Bages, 1811)  Sacerdot i guerriller. Era canonge de la seu de Manresa en esclatar la guerra del Francès (1808). Fou cap de la junta de govern creada a la ciutat per oposar-se a la penetració francesa i com a comandant general del sometent lluità a la primera batalla del Bruc.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montanya i Llanas, Pere-Pau  Veure> Muntanya i Placeta, Pere Pau.

82 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montanyana  (el Pont de Montanyana, Ribagorça Vila (616 m alt) i antic cap del municipi, a la confluència dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana. L'església parroquial és dedicada a Santa Maria. Hi hagué un priorat de l'orde de l'Hospital, testimoniat entre els anys 1379 i 1769, sota l'obediència del comanador de Susterris. L'antic castell de Montanyana i la vila havien estat cedits als hospitalers el 1175 pel comte Ramon VI de Pallars Jussà. El lloc formava un enclavament del bisbat d'Urgell dins el de Lleida.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montanyans  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès)  Santuari (la Mare de Déu de Montanyans), situat a la dreta del riu de Foix, al sector septentrional del terme, damunt les Masuques.

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montanyans i Berard, Jaume  (Manacor, Mallorca, 1493 - Càller, Sardenya, 1556)  Jurisconsult. Es doctorà en drets a Avinyó. El 1541 fou un dels cavallers que reberen Carles V a Mallorca i aquest el nomenà regent de la cancelleria de València. El 1551 fou ascendit a regent del regne de Sardenya. És autor del tractat Disputatio de armis clericorum et religiosorum (València 1536), en el qual invita als eclesiàstics a defensar Mallorca contra els turcs, davant un imminent atac de Barba-rossa.

85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMontanyans i Berard, Nicolau  (Illes Balears, 1495 – 1565)  Inquisidor de Mallorca (1541-65). El 1506 era ja rector de Manacor, i el 1510 canonge de la seu de Mallorca. És interessant la correspondència que rebé del lul·lista Nicolau de Pacs des de Valladolid, segons la qual intentà de fundar a Palma de Mallorca un col·legi de jesuïtes, i dels juristes Nicolau i Pere Malferit. Escriví diverses obres, perdudes, segons les cartes del cardenal Jaume del Pozzo al seu germà Jaume.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montanyes, Jaume  (València ?, s XVI - Barcelona, s XVI)  Escriptor. Religiós carmelità. És autor d'una obra pietosa molt divulgada: Espill i art molt breu i profitós per ajudar a ben morir en l'incert dia i hora de la mort.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montanyes, Vicent  (València, s XVI – Barcelona, 1573)  Teòleg, teòric musical i frare agustí. Fou catedràtic de filosofia, lògica i teologia a la Universitat de València, qualificador de la Inquisició, prior del convent de Rocafort i provincial d'Aragó; des d'aquest càrrec, i per encàrrec de Pius V i Felip II, començà la reforma dels convents de l'orde. Escriví Epítome Progymnastarum Dialectices (1563), Commentarii in Porphirium Phaenicum de quinque communibus vocibus dialecticis (1564), In Musicam, liber unus (1566) i De Principibus praenoscendis Sacrae Theologiae (1570).

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Montanyès i MolinerMontanyès i Moliner, Josep  (Barcelona, 25/oct/1937 - 10/nov/2002)  Actor i director de teatre. Es va formar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual i a l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha intervingut en nombrosos muntatges i ha dirigit, entre molts altres, Antígona (1978), de S. Espriu, Un lloc entre els morts de M.A. Capmany, El manuscrit d'Alí Bei (1988), de J.M. Benet i Jornet, Kean de J.P. Sartre i A. Dumas, L'hostal de la Glòria de J.M. de Sagarra per al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres. Com a actor ha interpretat diverses obres de S. Espriu, de Shakespeare i de J. Oliver. Ha estat director de l'Institut del Teatre (1981-88) i formà part de l'equip deInici página direcció del Teatre Lliure.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montardi, serra de  (Culla, Alt Maestrat Alineació muntanyosa (664 m alt), prolongació vers el sud de la serra d'Espareguera, que limita per l'oest la rambla Carbonera.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montardit  (Sort, Pallars Sobirà Poble (946 m alt) (o Montardit de Dalt), dins l'antic terme d'Enviny, situat a l'esquerra del barranc de Montardit, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa, que neix al vessant occidental del tuc de la Cometa i desemboca al seu col·lector a Ribera de Montardit. De la parròquia (Santa Cecília) depenen aquest llogaret, Llarvén i el mas de Copons.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montardit de Baix  (Sort, Pallars Sobirà Veure> Ribera de Montardit.

92 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montardo d'Aran  (Alta Ribagorça / Vall d'Aran Massís del Pirineu axial, situat entre els pics de Besiberri i el port de Colomers, sobre el port de Caldes, i entre les conques de la Garona i del Segre. Té 2.830 m alt i destaca per la seva importància hidrogràfica. Passat el coll de Caldes i les agulles de Mangades, s'arriba pel nord-oest al coll de Montardo (2.781 m alt), d'on arranquen tres serres: la serra de Montardo (2.678 m), la de Saubadies i la de Ribereta. El circ lacustre de Montardo, entre els de Comaloformo i el de Colomers, és un dels més importants del país, al qual li ha estat atribuït un centenar d'estanys, alguns d'importants, que alimenten la Noguera de Tor.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montareny, pic de  (Lladorre, Pallars Sobirà Cim (2.620 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit amb Coserans, entre els ports de Mariola i de Tavascan, que domina la capçalera del riu de Tavascan, on hi ha el petit estany de Montareny.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontarenyo, el  (Alins de Vallferrera / Lladorre, Pallars Sobirà Cim (2.593 m alt) de la serra que separa les valls Ferrera i de Cardós, al sud de la collada de Boldís.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montargull  (Anglesola, Urgell / Barbens, Pla d'Urgell)  Antic terme, esmentat ja el s XIV, situat entre els dos municipis.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montargull  (Llorac, Conca de Barberà Llogaret (843 m alt), al cim de la serra de Montargull, límit entre la ribera de Cervera (Segarra) i l'alt Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt. És centrat per les restes de l'antic castell de Montargull i de l'església parroquial de Sant Jaume, antiga capella del castell, en part romànica. El s X pertanyia al terme del castell de Queralt.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montargull  (Artesa de Segre, Noguera Poble, dins l'antic terme d'Anya, situat a l'esquerra de la riera de Montargull (límit amb el municipi de Vilanova de Meià), tributària del Segre a través de la riera del Tòrrec. De la seva església parroquial (Santa Maria) depenen Folquer i Comiols.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montargull de Lavansa  (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell Caseria, situada en un coster, prop del riu de la Vansa.

99 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montaspre  (Camarasa, Noguera)  Despoblat, dit també Aspremont.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontaspre, el  (Tortosa, Baix Ebre Contrafort (528 m alt) meridional de la serra del Boix, que domina l'horta de Tortosa, damunt de Bítem.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montau  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Veure> Montan.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montau, el  (Begues, Baix Llobregat / Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès Cim (652 m alt) del massís de Garraf, al límit entre els dos municipis.

103 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaMontaverner  (Vall d'Albaida Municipi: 7,4 km2, 200 m alt, 1.708 hab (2014). Situat al nord d'Albaida, a la dreta del riu d'Albaida, a l'aiguabarreig amb el Clariano. El terreny és pla i força conreat (el regadiu -hortalisses i cereals- és alimentat amb aigua de l'Albaida a través de la sèquia de Montaverner). Predomina, però, el secà, amb un gran nombre d'arbres fruiters (ametllers, presseguers), vinya, que produeix raïm de taula, cereals (blat i ordi), oliveres i garrofers. Petites indústries tèxtils i agropecuàries completen l'oferta econòmica. La població, en ascens des de mitjan s XIX, s'ha estabilitzat. El poble, d'origen islàmic, es troba sobre un petit turó que domina l'aiguabarreig dels dos rius; l'església parroquial de Sant Joan i Sant Jaume s'independitzà de la d'Albaida el 1535. Dins el terme hi ha, a més, el despoblat i santuari marià de Colata. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d'Ontinyent. Ajuntament - Banda Artístico-Cultural - Biblioteca Pública

Anar a:  Monta ]  [ Montagut i ]  [ Montalegre, ]  [ Montane ]  [ Montaner i S ]  [ Montanye ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -