|
|
|
Anar a: [ Montb ] [ Montbui, c ] [ Montcada, A ] [ Montcada, c ] [ Montcada, Gu ] [ Montcada, H ] L'ésser humà és un déu quan somia i un captaire quan reflexiona. (Friedrich Hölderlin) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montbac (Ripoll, Ripollès) Veure> Sant Jaume del Barretó (o Bonbac). 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montbau (Barcelona, Barcelonès) Barri residencial perifèric del sector nord de la ciutat, situat als vessants de la serra de Collserola, damunt el passeig de la Vall d'Hebron. És un dels primers grans polígons (31 ha) promogut pel Patronat Municipal de l'Habitatge; fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes G. Giráldez, P. López Iñigo i X. Subias i Fages (pla modificat per l'ajuntament, que afegí un pis d'alçada als blocs), i en la segona fase (1961) per P. López i J. Soteras, entre d'altres. La urbanització d'aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l'àrea de Barcelona, s'inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM. La població prevista era d'uns 10.000 h. Hi resideixen principalment obrers qualificats i funcionaris. A la part més alta del vessant hom edificà posteriorment (1963-68) un grup de setanta habitatges unifamiliars. A la part baixa, i a frec de la Vall d'Hebron, hom hi ha construït el velòdrom d'Horta (1983-84), que fou premi FAD l'any 1984 i que fou una de les instal·lacions de 3 CATALUNYA - HISTÒRIA Montbenet, monestir de (Berga, Berguedà) Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet). S'establí el 1339 per privilegi d'Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l'hospital de l'antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461. Resten vestigis del convent i claustre prop de l'església de Sant Joan. Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35. Modernament l'edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals. 4 CATALUNYA - MUNICIPI
5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montblanc (Onda, Plana Baixa) Barri de la ciutat, a 1,5 km del nucli urbà. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA
7 CATALUNYA - HISTÒRIA Montblanc, vegueria de (Catalunya, s XIV – 1716) Antiga demarcació administrativa (16.723 h, el 1718), que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l'Espluga Calva, l'Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d'Ebre, i el sector septentrional del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades. Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, el Priorat i de la Ribera d'Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa. El 1716, amb la Nova Planta, fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l'alcaldia major de Montblanc, una de les dues en què aquest fou dividit. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montblanquet (Vallbona de les Monges, Urgell) Poble (627 m alt), en curs de despoblament, al sud del terme, prop del límit amb la Conca de Barberà. L'església (Sant Andreu) és romànica, sufragània de la de Rocallaura; en prové una imatge de Sant Andreu de l'escola de Cascalls (s XV), conservada al Museu Diocesà de Tarragona. El castell de Montblanquet, esmentat ja el 1156, fou donat el 1195 a Poblet. Dins l'antic terme hi ha les restes del monestir de Tallat. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montbó (Canet d'Adri, Gironès) Poble, situat al nord de Montcal, poble de la parròquia del qual depèn la seva 10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Montbram, Sant Martí de (Sureda, Rosselló) Veure> Vall de Montbram, la. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montbrió de la Marca (Sarral, Conca de Barberà) Poble (626 m alt), situat al vessant d'un turó; l'església parroquial és dedicada a sant Llorenç. Es formà al voltant de l'antic castell de Montbrió, esmental ja el 1075. El 1269 passá a l'orde dels templers, dins la comanda de Barberà; a l'extinció de l'orde, passà als hospitalers. Formà municipi independent fins el 1972. L'antic terme comprenia, a més, el poble de Vallverd de Queralt i l'antiga quadra i masia del Cogull. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - MUNICIPI
15 CATALUNYA - HISTÒRIA Montbui, baronia de (Vallès Oriental) Jurisdicció senyorial, creada el 1381, centrada en el castell de Montbui. El 1381 fou venuda per l'infant Joan al seu armer Ramon de Planella, que el 1384 la revengué a la corona. El 1408 es rei Martí I la vengué a Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor de la Roca. Els Torrelles vengueren la baronia als consellers de Barcelona el 1490. Posteriorment els Torrelles continuaren, però, prenent-ne possessió, almenys del castell. Dels Torrelles passà per herència als Sentmenat, senyors del castell de Sentmenat. El 1714 fou incorporada a la corona, però fins al s XIX els Sentmenat anaren investint-se de la possessió del castell i s'intitularen barons de Montbui. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montbui, Bernat de (Catalunya, s XV) Cavaller. Serví a Sardenya. El 1470 era capità de la guarnició del castell de Monreale. Fou assetjat pel rebel Lleonard d'Alagó. Després de resistir-hi hagué de retre's per fam. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Montbui, castell de (Santa Margarida de Montbui, Anoia) Antic castell, situat al vessant sud de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al sud-oest de la ciutat d'Igualada. Lloc estratègic del bisbat de Vic, hom el troba esmentat ja el 970, que el comte Borrell el confià al bisbe Ató. Destruït per Almansor (987), fou reconstruït pel bisbe Froia, que hi edificà l'església de Santa Maria de la Tossa. La nova incursió d'Abd al-Malik (1003), després d'una forta secada, acabà d'anorrear l'obra empresa. En reprengué el poblament el bisbe i abat Oliba (1023), juntament amb el castell de Tous, i els encomanà al levita Guillem de Mediona. Els bisbes de Vic l'enfeudaren més tard (1187) als vescomtes de Cardona, fins que el 1318 el vengueren a Jaume II. Els Cardona en conservaren el domini directe fins al s XV, que passà als Montbui, castlans del castell, que des d'aleshores s'intitularen senyors de la baronia de Montbui. Pel casament d'Anna de Montbui amb Claudi de Lanuza i de Torrelles passà a llur descendència. Els Lanuza, comtes de Plasència, els Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, els Marimon, marquesos de Cerdanyola, i els Arróspide hi tingueren drets fins el 1886. Del castell resta una torre de base rectangular i angles arrodonits (s X) i altres dependències ruïnoses. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Montbui, castell de (Bigues i Riells, Vallès Oriental) Antic castell (542 m alt), enlairat a l'interfluvi de les rieres de Caldes i de Tenes, al costat de la primitiva parròquia de Sant Mateu de Montbui. De domini comtal, vers el 995 fou infeudat a Gombau de Besora i l'heretà el seu gendre Mir Geribert vers el 1056. El seu terme comprenia aleshores les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà d'Amunt, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de Samalús, Sant Pere de Bigues, 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montbui, Damià de (Catalunya, s XV) Cavaller. En 1472 hagué de representar Francesc de Montbui a l'homenatge prestat a Joan II per la noblesa catalana que havia deposat finalment les armes alçades contra el monarca. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montbui, Francesc de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, formant part de l'expedició per sotmetre l'illa que comandava l'infant Alfons. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montbui, Francesc de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble, militar i polític. Germà de Joan. Assistí a les Corts de Montsó (1388) i fou lloctinent del seu germà a l'illa de Sardenya. Intentà que el rei Joan I organitzés una expedició d'auxili a l'illa (1393), i l'any 1396 ocupà, juntament amb Galceran de Rosanes, el Castellví de Rosanes, que pertanyia al comte Mateu I de Foix, com a represàlia per haver participar en la invasió de Catalunya. El 1413 Ferran I el convocà per anar contra la revolta de Jaume d'Urgell. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montbui, Francesc de (Catalunya, s XV) Cavaller. Durant la guerra contra Joan II, fou partidari de la Generalitat. Representat per Damià de Montbui, hagué de formular el seu jurament de fidelitat al rei vencedor, a Barcelona, el 1472. El 1484 fou un dels catalans que protestaren per haver triat Ferran II la 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montbui, Francesc de (Catalunya, s XV) Cavaller. Probablement altre que els homònims de la mateixa centúria. Serví Alfons IV el Magnànim a les guerres d'Itàlia. El 1435 caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça. Com tots els capitans d'aquella jornada, no trigà a ésser alliberat. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montbui, Joan de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble i militar. Signà (1390) amb Gènova acords que establien la mútua no intervenció en els conflictes de Sardenya i Còrsega. L'any següent era nomenat governador de Càller i, després, de l'illa de Sardenya, on hagué d'afrontar els revoltats, que el reduïren a l'Alguer i a d'altres llocs de l'illa. Fou el pare de Marc de Montbui. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montbui, Marc de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. Fill de Joan. El 1408 era governador de la Gallura i de la plaça de Càller (Sardenya), illa on els Montbui prestaren serveis molt assenyalats a la dominació catalana. Fou un dels millors col·laboradors del capità general Pere Torrelles durant el període crític que seguí la mort de Martí el Jove poc després de la batalla de Sanluri (1410). Exercí el càrrec durant cinc anys. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montbui i de Tagamanent, Joan de (Granollers, Vallès Oriental, s XV) Polític i militar. Conegut també com a Joan de Tagamanent i de Montbui. Senyor de la baronia de Montbui. Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent. Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria —lloctinent d'Alfons IV el Magnànim—, on prengué part en moltes activitats, com l'ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra (1453). En temps de Joan II capitanejà les tropes de la generalitat 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montcabrer, el (Cocentaina, Comtat) Cim culminant (1.398 m alt) de la serra de Mariola, al vessant meridional hi ha el refugi de les Foietes, del Centre Excursionista Contestà, i prop de les cases el refugi Reig, del Centre Excursionista d'Alcoi. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcabrer, el (Cabrera de Mar / Cabrils, Maresme) Contrafort (312 m alt) meridional de la Serralada Litoral, que es comunica amb el turó de Burriac pel coll de Burriac. Al cim hi ha restes d'un poblat ibèric. Els seus vessants han estat urbanitzats. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental) Poble, nucli principal del municipi. 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montcada (Alzira, Ribera Alta) Llogaret, a la dreta del Xúquer, al límit amb el terme de Polinyà de la Ribera. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcada (Lleida, Segrià) Partida de l'horta, al nord de la ciutat, al límit amb el terme de Vilanova d'Alpicat, que rebé aquest nom pel fet d'haver-hi rebut terres un membre del llinatge Montcada arran de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, el 1149. Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca, tenien a Lleida un magnìfic palau de Montcada, desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada, dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del s XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d'Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Adelaida de (Catalunya, s XII) Muller de Ponç Hug II d'Empúries i mare, per tant, del comte Hug i potser del Ponç Hug casat amb una Entença. Devia ser filla de Guillem Ramon IV, el Gran Senescal. Morí abans que el seu pare, ja que aquest no l'esmentaria en testament. Ponç Hug II contragué segones núpcies amb Ermessenda de Peratallada. 35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Montcada, Antoni de (Sicília, Itàlia, s XV – 1473) Senyor d'Agosta. Fill bastard (legítimat el 1446) de Guillem Ramon de Montcada i d'Aragó, el qual li deixà Agosta. Fou pare de Beatriu de Montcada i de Vallgornera. 36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Montcada, Antoni de (Sicília, Itàlia, s XV - s XVI) Fill de Guillem Ramon de Montcada, a la mort del qual (1466) els seus títols passaren al seu germà Joan Tomàs de Montcada i Sanseverino, encara que Antoni no trigà a rebre de Joan Tomàs el comtat de Caltanisetta i la senyoria d'Agosta. Pagà els 30.000 florins que valia aquesta darrera possessió, la qual era deguda encara als seus antics propietaris, els Requesens, el 1469. Sembla que de jove era frare dominicà, però que aconseguí la secularització pel temps en què fou beneficiat pel seu germà i precisament per tal de ser afavorit econòmicament. Es casà amb Estefania Desfar, i foren pares de Comtessina de Montcada i Desfar, que es casà (1500) amb el seu cosí Guillem Ramon de Montcada, fill de Joan Tomàs, fet que relligava els territoris montcadins de Sicília. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Aurembiaix de (Catalunya, s XIII) Dama. De filiació mal comprovada. És esmentada com a primera muller del comte Ponç I d'Urgell, del casal de Cabrera. Degué morir, molt jove. Fou enterrada a Santes Creus. El comte contrauria segones núpcies amb Maria Giron. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Montcada, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Montcada (Vallès Occidental), posseïda des del s XI pels Montcada, després vescomtes de Bearn. En morir (1309) Guillema de Bearn, passà al seu nebot Gastó d'Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, el qual per un conveni (1311) la cedí al seu cosí, el comte Gastó I de Foix, que la llegà al seu fill, el vescomte Roger Bernat III de Castellbò. El fill d'aquest darrer, el vescomte Roger Bernat IV (mort el 1381), hagué de donar-la al rei. Joan I la incorporà a la corona el 1387, i el 1390 la vengué definitivament a la ciutat de Barcelona. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Beatriu de (Catalunya, s XII - a 1163) Filla i hereva de Berenguer I. Muller del gran senescal Guillem Ramon de Montcada (1117). A desgrat de les desavinençes d'aquest matrimoni, que fou anul·lat el 1135, el patrimoni de les dues branques montcadines es refongué, cosa que potencià la influència del gran senescal. El 1136 Beatriu fou casada amb Guillem de Santmartí, senyor de Sant Martí Sarroca, i Guillem Ramon ja era casat amb Toda el 1138. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Berenguer I de (Catalunya, a 1084 – 1135) Senyor del castell de Montcada i d'un terç -amb els seus germans- dels de Vacarisses i Muntanyola. Fill de Ramon I de Montcada. Compartí un quant temps la senescalia del comte de Barcelona amb el seu nebot Guillem Ramon de Montcada. D'Ermessenda tingué només una filla, Beatriu, que es maridà amb Guillem Ramon (I) de Montcada, el Gran Senescal. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Berenguer de (Catalunya, s XI) Eclesiàstic. Potser era fill de Guillem Ramon I i germà de Guillem Ramon II, el primer senescal del comtat de Barcelona. En temps del bisbe Bertran (1086-95) comprà a aquest l'ardiaconat de Barcelona. Aquesta pràctica simoníaca, molt acordada als costums de l'època, no li permeté de conservar el càrrec. El 1101 ja l'havia perdut. Potser aquest personatge és el mateix que en 1085-1101 tenia l'església de Marats, prop de Granollers. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Berenguer de (Catalunya, s XII) Fill de Guillem Ramon IV de Montcada el Gran Senescal. Figura amb el seu pare i els seus germans com a fundador del monestir de Santes Creus, el 1150. Com el seu germà Guillem, féu una escadussera aparició al consell comtal de Ramon Berenguer IV el 1152. Morí jove i sense successió. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Noble. La seva filiació no ha estat establerta a la genealogia comprovada del llinatge. Participà a la conquesta de Mallorca el 1229. Després de la victòria, fou afavorit als repartiments de l'illa amb la donació de dues jovades de terra al terme de la capital, i altres setze 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Berenguer Ramon de (Catalunya, s XI – d 1134) Noble. Era fill d'Asbert Ramon. Contragué matrimoni amb una dama anomenada Ermessenda. El seu oncle Guillem Ramon II, el primer senescal del llinatge, morí devers el 1102 sense deixar fills. La senescalia passà a ésser exercida, aleshores, conjuntament, pels dos nebots del difunt: Berenguer Ramon i el seu germà Guillem Ramon III. Casà la seva filla Beatriu amb el seu nebot: el futur Guillem Ramon IV el Gran Senescal. Quan morí el seu germà (v 1120), degué renunciar a la senescalia a benefici del seu nebot i gendre. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Bernat de (Catalunya, s XI) Ardiaca de Barcelona. Fill de Guillem I de Montcada i germà de Ramon I de Montcada i de Renard de Sarroca. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Biarnèsia de (Catalunya, s XIII – s XIV) Dama. La seva posició genealògica és poc segura. Figura citada amb aquest nom, i com a filla de Gastó de Montcada (devia tractar-se d'una filla il·legítima del Gastó de Montcada VII vescomte anomenat així al Bearn). Es casá amb Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig. El 23/jul/1301 rebé en donació el castell de Sentmenat, de Guillema de Montcada, que devia de ser germana de sang seva. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcada, carrer de (Barcelona, Barcelonès) Carrer del barri de Ribera, que va de la plaça del mateix nom -tocant al passeig del Born- fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s XII, tocant al carrer de Corders. Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no 50 CATALUNYA - HISTÒRIA Montcada, castell de (Vic, Osona) Antic castell, situat a la part alta de la ciutat, entorn del temple romà, els murs del qual en formaven el pati interior. Al s XI era conegut per palau, o torre, comtal de Vic, o, més sovint, per castell de Vic. Vers el 1088 fou cedit als Montcada amb un petit territori al voltant, on es formà la partida de Montcada de la ciutat. Era guardat per castlans i batlles dels Montcada, i es constituí centre de l'administració de llurs béns. El 1356 el seu domini suprem, que competia al rei, fou cedit al vescomte Bernat (II) de Cabrera, fet que motivà l'oposició dels bisbes i l'inici d'una època de segrests i tibantors que marcaren la història de Vic fins el 1448. Aquest any els consellers de Vic el compraren als Foix, vescomtes de Castellbò, i el vengueren el 1450 a l'Almoina General de Vic. Fou destinat a graners i a presó, i fou demolit el 1882 en descobrir-se el temple romà. Resten part dels murs de tramuntana, que mostren que era un edifici de tres pisos reedificat a la fi del s XI. 51 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Montcada, Cèsar de (Sicília, Itàlia, s XVI – 1648) Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Fundà el convent i l'església de franciscans reformats. Fou diputat del regne el 1636 i fou creat (1628) príncep de 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Montcada, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1924 pel rei d'Itàlia a Conrad de Montcada i de Vallgornera. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Constança de (Catalunya, s XIII) Dama. Era filla de Pere I de Montcada, el sisè senescal, i de Sibil·la d'Abarca. Fou casada amb el comte Àlvar d'Urgell quan aquest encara vivia a Castella. Tenia uns deu anys, i ell catorze, quan Álvar arribà a Balaguer el 1253. El comte, pressionat pel magnat i conseller Jaume de Cervera i altres nobles adversaris dels Montcada, prescindí del matrimoni no consumat amb Constança i, després d'haver estat a punt de casar-se amb Sibil·la d'Anglesola, acabà per fer-ho amb Cecília de Foix. Els Montcada, protegits per Jaume I, tractaren per mitjans jurídics i també per les armes que Àlvar d'Urgell acceptés el primer matrimoni i considerés nul el segon. Malgrat la guerra contínua que li feren, el comte urgellenc restà fídel a Cecília i només, durant un breu parèntesi de flaquesa, visqué un any amb Constança (1263-64) per abandonar-la després i tornar al costat de Cecília de Foix. Fruit de tan fràgil i discutida unió, que tanmateix fou confirmada com a única legal en diverses sentències d'arbitratge, fou una filla, Elionor d'Urgell, que es casaria amb el cavaller aragonès Sanç d'Antillon. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Constança de (Catalunya, s XIII - s XIV) Única filla de Simó de Montcada, vuitè senescal i senyor d'Albalat, i de Berenguera d'Anglesola. Es casà amb Berenguer de Vilaragut. A la mort del seu pare (1293), Jaume II confià la senescalia a Pere de Montcada, senyor d'Aitona-Serós, per creure que el llinatge dels Vilaragut no s'adeia amb la dignitat de senescal. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Elionor de (Catalunya, s XV) Dama. Era filla única de Roger de Montcada i de Beatriu Alemany de Cervelló. Es casà amb Joan Bernat de Cruïlles. A la mort del seu pare (v 1418), n'heretà les possessions, integrades per la baronia de Llagostera, comprenent Caldes de Malavella i Cassà de la Selva, i algunes terres al regne de València. Aquestes propietats restarien vinculades des d'aleshores, doncs, a la família Cruïlles. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Elionor de (Catalunya, s XV) Dama. No consta la seva posició genealògica dins el llinatge. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys, el qual moriria el 1497. Fill seu fou Pere de Rocabertí. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Elisenda de (Catalunya, s XIV) Dama. Era filla d'Ot de Montcada i de Jofredina de Lloria. Era, per tant, neboda carnal de la reina Elisenda de Montcada. Es casà amb el vescomte Jofre V de Rocabertí. Fill seu fou l'il·lustre vescomte Felip Dalmau I. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Galceran de (Catalunya, s XIII - 1275/76) Senyor d'Eslida. Fill de Guillem I de Montcada i pare de Guillem Ramon de Montcada. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Gastó de (Catalunya, s XIII) Noble. Potser era fill de Guillem Ramon III de Montcada. Apareix a l'expedició a les Balears de Ramon Berenguer III de Barcelona (1114), segons Tomic. No és coneixen altres referències. Seria germà de Guillem Ramon IV el Gran Senescal i d'Ot, i devia morir abans de la gran ascensió 61 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Montcada, Gastó de Veure> Gastó VI de Bearn. 62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Montcada, Gastó de (VII de Bearn) (Bearn, França, s XIII - 1290) Vescomte de Bearn. Era fill de Guillem de Montcada i de Garsenda de Provença. Mort el seu pare a l'expedició de Mallorca (1229), en fou successor essent encara menor i fou posat sota la tutela del seu parent Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga). Apareix molt citat al Repartiment de Mallorca, on tingué a compte dels mèrits del seu pare, un dels lots més importants, i Jaume I afavorí la seva situació econòmica. Es casà amb Amata de Mates (1240), filla de la comtessa Peronella de Bigorra, i el 1273 es casà en segones núpcies amb Beatriu, filla del comte Pere de Savoia. Serví Alfons II el Franc a la campanya contra Castella (1289). A la seva mort deixà quatre filles: Constança, que es casà amb Enric de Cornwall, Margarida, muller del comte Roger Bernat de Foix, Mata, casada amb Guerau d'Armanyac, i Guillema, muller de Pere, germà de Jaume II. Aquesta darrera fou l'hereva de Bearn, però al capdavall l'herència seria per a Margarida i el Bearn passaria a ser una possessió dels Foix. Gastó VII fou el darrer Montcada vescomte de Bearn. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem I de (Catalunya, s X - 1039/40) Senyor del castell de Montcada. El 1002 apareix documentat com a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, i fou el primer a cognomenar-se Montcada els darrers anys de la seva vida, pel fet d'haver rebut la infeudació d'aquest castell. Germà de Ramon, ardiaca de Vic, i del magnat Bernat Sunifred, era fill d'un Sunifred que sembla poder-se identificar amb el vescomte Sunifred I, vescomte de Girona. Residia al castell de Muntanyola, on fou jurat el testament de la seva mare (1033). Els seus fills foren Ramon I, Bernat, Renard de Sarroca, i segurament també Guillem i Riambau de Montcada. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem de (I de Bearn) (Catalunya, a 1150 – Bearn, França, 1172) Vescomte de Bearn (1170-72). Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon (I) de Montcada. El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura. El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV. Es casà (1170) amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem de (II de Bearn) (Bearn, França, s XII - Portopí, Mallorca, 12/set/1229) Vescomte de Bearn. Fill de Guillem Ramon de Montcada (I de Bearn) i de Guillema de Castellvell. S'havia criat i educat a Catalunya. Es casà amb Garsenda, filla d'Alfons de Provença i néta d'Alfons el Cast. Acudí a la batalla de Muret (1213), i després de la desfeta continuà la lluita contra els croats de Simó de Montfort. Encara que era vescomte de Bearn (1224), restà a Catalunya, on fou el personatge més poderós i més influent de la cort de Jaume I. Vers el 1222 envaí les terres de Nunyo Sanç, cosí de Jaume el Conqueridor, i aquest fet provocà la reacció armada del monarca i dels Cardona-Cabrera contra ell. Un cop fetes les paus, es reconcilià amb el rei i, d'ençà de llavors, en fou un dels consellers més fidels. En aquesta condició anà a la guerra de l'Urgell contra Guerau de Cabrera, i a l'expedició per a la conquesta de Mallorca amb 400 cavallers, però hi trobaren la mort ell i el seu cosí Ramon. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem de (o Guillem Ramon) (Catalunya, s XIII - v 1278) Senyor de Tortosa i de la baronia de Fraga (Guillem I de Montcada). Era casat amb Margarida de Narbona, i sembla que abans del 1232 ho era amb Alamanda de Querol. Combaté en la conquesta de Mallorca (1229), amb el seu pare Ramon (II), que hi morí, i en la de València (1238); en ambdós llocs obtingué del rei Jaume I alguns dominis. Posteriorment 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem de Veure> Montcada i d'Aragó, Guillem de (bisbe de Lleida). 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem de (Catalunya, s XIII - Guissona, Segarra, 1308) Frare dominicà i bisbe d'Urgell (1293-1308). Fill de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga) i germà de Ramon (III de la mateixa branca). Reformà bastant l'estructura de la seva diòcesi. En una ocasió fou ambaixador a Sicília del papa Bonifaci VIII. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem (II) de (Catalunya, s XIII - 1328/29) Senyor de la baronia de Fraga. Fill de Ramon (III) de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després (poc abans del 1303) amb Teresa d'Ayerbe, cosina segona seva. Fou senescal de Catalunya (1300) a la mort del seu parent Pere (II) de Montcada. El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d'Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca. El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer. El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró d'Aragó pel fet d'ésser considerada Fraga ciutat catalana. A part les lluites patrimonials amb els Entença a Móra d'Ebre, intervingué en les dels bàndols dels grans 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem de (Catalunya, s XIII – s XIV) Noble. No ha estat identificat de forma segura. Figurà amb Ot de Montcada a l'expedició naval contra Ceuta del 1309. Potser era un germà d'Ot i, per tant, també, de la futura reina Elisenda i del bisbe Gastó. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem de (Catalunya, s XIV) Noble. No consta la seva posició genealògica. Del Guillem Ramon de Montcada que fou degà de Lleida heretà la senyoria de Benavent (v 1372). El 1388 la vengué al bisbat de Lleida. És un personatge molt poc conegut. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem de (Catalunya, s XV – s XVI) Noble. El 1512 fou nomenat governador de Trípoli, plaça conquerida dos anys abans i governada fins aleshores per Jaume de Requesens. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem Ramon I (Catalunya, s XI – 1068) Tercer membre del casal entre els documentats històricament. Era fill d'un Ramon (m 1052). A la seva mort fou succeït pel seu fill Guillem Ramon II. També era fill seu Asbert Ramon, i potser ho fou igualment el Berenguer de Montcada, que seria ardiaca de Barcelona. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem Ramon de (Gran Senescal) (Catalunya, a 1116 – 1173) Magnat, senyor de Montcada. Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer (I) de Montcada -s'havia casat el 1117 amb la filla i hereva d'aquest, Beatriu (I) de 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem Ramon de (s XII – 1223) Veure> Guillem Ramon I de Bearn. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem Ramon (I) de (Catalunya, s XII – 1228) Senyor de la baronia d'Aitona. Fill petit de Ramon (I) de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia (1188-1228). Promès el 1212 amb Constança d'Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d'Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca; s'hi casà el 1222. El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne. Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels quatre Montcada (1224) que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte Guerau (IV) de Cabrera, usurpador del comtat d'Urgell. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montcada, Guillem Ramon de (País Valencià, s XIII - 1295/1301) Fill de Galceran de Montcada. Deixà la baronia de Nules al seu fill Ramon de Montcada i Peris. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem Ramon de (Catalunya, s XIV – 1372) Eclesiàstic. Potser era germà o fill d'Ot I de Montcada. Fou canonge degà del capítol de Lleida. Fundà un benifet a la capella de Sant Joan Baptista de la seu. El 1352 era canceller de l'Estudi General de Lleida, càrrec en el qual tingué alguna topada amb el rei Pere III. El 1368 comprà a Ponç d'Altarriba la senyoria de Benavent, que seria heretada per un Guillem de 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem Ramon de (Catalunya, s XV) Fill segon de Joan Floriamont de Montcada i i de Marquesa de Comenge. El seu oncle Guillem Ramon (III de la branca d'Aitona) vengué, a ell i al seu germà Pere Ramon, les senyories valencianes d'Elx i de Castellnou de Xiva. Assistí a les Corts, amb el seu germà, en 1439, 1443 i 1456. 78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Montcada, Guillem Ramon de (Sicília, Itàlia, s XV - d 1463) Fill il·legítim de Pere de Montcada i Abbate. Era militar al servei d'Alfons IV en les campanyes de Nàpols. Fou recompensat amb els castells de Nicòsia, Catània i Piazza. També serví Joan II, que li donà (1463) la baronia de Iaci, el nomenà coper seu i el féu un dels seus camarlencs a Sicília, i assolí també el càrrec d'estrateg de Messina. Possiblement fou l'origen dels Montcada establerts a Catània. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem Ramon de (Catalunya, s XV) Fill segon de Llorenç de Montcada i de Caterina. A la mort del seu oncle i cunyat Mateu de Montcada (1465), Pere de Portugal el nomenà patge seu. El 1466 li prometia el castell de Siurana. No hi ha més notícies d'ell. Potser morí durant la guerra en curs o bé s'exilià després d'aquella. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montcada, Guillem Ramon de (País Valencià, s XV – v 1539) Veure> Montcada i de Cardona, Guillem de. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Guillem Ramon de (II d'Aitona-Fraga) Veure> Montcada i de Luna, Guillem Ramon (III) de. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Hug (Catalunya, s XVI – canal de la Mànega, Anglaterra, 1589) Noble. Fou un dels pocs catalans que embarcaren a l'anomenada Armada Invencible, tramesa per Felip II contra Anglaterra, i que havia de tenir una fi desastrosa (1589) i en la qual morí. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Hug Ambròs de (Catalunya, s XVI - el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell, 1586) Prelat. Pertanyia al noble llinatge dels Montcada comtes d'Aitona. Fou nomenat bisbe d'Urgell el 1580, com a successor de Miquel Jeroni Morell. Reuní sínodes diocesans a la Seu i a Sanaüja. Fou succeït per Andreu Capella. 90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Montcada, Jaume de (Sicília, Itàlia, s XVII – 1664) Fill de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna. Heretà Calvaruso a la mort de Cèsar de Montcada (m 1648). Formava part del subbrancó sicília dels prínceps de Calvaruso, el qual s'extingí al principi del s XIX. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Joan Lluís de (Barcelona, v 1585 – 1653) Jurista i historiador. Fill natural del castellà d'Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i nét del primer marquès d'Aitona Francesc (I) de Montcada i de Cardona. Es doctorà a Barcelona en drets. Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic (1639); s'ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral. Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca (1648) i, més tard, prop de Joan Josep d'Àustria (1653). És autor d'uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d'un notable Episcopologio de Vich (Vic 1691, 1694), que arriba fins el 1570. 92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Montcada, Lucina de (Sicília, Itàlia, s XIV - a 1392) Filla de Pere de Montcada, de la branca siciliana, i d'una dama anomenada Constança. Ja era morta quan el seu marit Manfred d'Alagó era el principal rebel de l'illa contra els catalans. La seva filla Maria d'Alagó restaria sota la tutela de la esmentada dama Constança. 94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Montcada, Margarida de Veure> Margarida I de Bearn. 95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Montcada, Mata de (de Bearn) (Bearn, França, s XIII – França, s XIV) Dama. Filla de Gastó VII de Bearn i germana de Margarida I de Bearn. Es casà amb el comte Guerau d'Armanyac. La seva altra germana Guillema de Bearn, cedí les riques baronies catalanes a Jaume II, de primer, i després, en morir (1309), als Armanyac. Aquest foren aleshores combatuts pel Foix, el quals, protegits per Jaume II, venceren i s'apoderaren de les baronies. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Miquel de (Catalunya, s XVI) Noble. Potser el fill del Guillem Ramon mort a València devers el 1539. Destacà a la guerra contra els moriscos de Granada, des que aquesta començà el 1569. L'any següent fou el principal auxiliar de Lluís de Requesens a la campanya de l'Alpujarra. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Ot de (Catalunya, s XV – 1473) Prelat. La seva filiació no ha estat ben concretada, però era probablement nebot de l'homònim. Podria ser fill de Joan Floriamont. Fou canonge de Tortosa. Amb el caràcter de prior i síndic de capítol tortosí participà a les Corts de 1439 i 1446. Probablement entre aquest darrer any i 1449 fou nomenat bisbe de Tortosa com a successor del seu homònim, del qual no el distingeixen pas els episcopologis. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montcada, Ot de (Catalunya, s XV - Barcelona, 27/jun/1485) Noble. Era el fill gran de Pere de Montcada i nét de Llorenç. Estudià a la Universitat de Lleida amb el seu germà Pere, que era clergue. El 1484 els dos germans escometeren el paer en cap de Lleida, Lluís Desvalls. Hagueren d'excusar-se i de cercar bons protectors, com el canonge degà Montsuar, per tal de ser perdonats. Pel jun/1485, Ot i alguns còmplices penetraren al castell d'Aitona i degollaren el vell Mateu de Montcada, liquidant així una tenebrosa història de lluites pel patrimoni. Foren detinguts i duts a Barcelona. Quatre dels acompanyants foren esquarterats i dies després ell era escapçat a la plaça del Rei.
Anar a: [ Montb ] [ Montbui, c ] [ Montcada, A ] [ Montcada, c ] [ Montcada, Gu ] [ Montcada, H ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Montblanc
Montboló
Montbrió del Camp