A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a: Montb ] [ Montbui, c ] [ Montcada, A ] [ Montcada, c ] [ Montcada, Gu ] [ Montcada, H ]

L'ésser humà és un déu quan somia i un captaire quan reflexiona. (Friedrich Hölderlin)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montbac  (Ripoll, RipollèsVeure> Sant Jaume del Barretó (o Bonbac).

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montbau  (Barcelona, Barcelonès Barri residencial perifèric del sector nord de la ciutat, situat als vessants de la serra de Collserola, damunt el passeig de la Vall d'Hebron. És un dels primers grans polígons (31 ha) promogut pel Patronat Municipal de l'Habitatge; fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes G. Giráldez, P. López Iñigo i X. Subias i Fages (pla modificat per l'ajuntament, que afegí un pis d'alçada als blocs), i en la segona fase (1961) per P. López i J. Soteras, entre d'altres. La urbanització d'aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l'àrea de Barcelona, s'inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM. La població prevista era d'uns 10.000 h. Hi resideixen principalment obrers qualificats i funcionaris. A la part més alta del vessant hom edificà posteriorment (1963-68) un grup de setanta habitatges unifamiliars. A la part baixa, i a frec de la Vall d'Hebron, hom hi ha construït el velòdrom d'Horta (1983-84), que fou premi FAD l'any 1984 i que fou una de les instal·lacions deInici página l'àrea olímpica de la Vall d'Hebron.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montbenet, monestir de  (Berga, Berguedà Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet). S'establí el 1339 per privilegi d'Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l'hospital de l'antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461. Resten vestigis del convent i claustre prop de l'església de Sant Joan. Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35. Modernament l'edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals.

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàMontblanc  (Conca de Barberà Municipi i capital de la comarca: 91,14 km2, 350 m alt, 7.359 hab (2014). Estés per la vall del Francolí. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades i la serra de Miramar. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà, la indústria, força diversificada, i el comerç (Fires de Sant Maties i la Setmana Medieval). El nucli antic de la vila, que conserva bona part de les muralles, és de gran interés. S'hi destaquen l'església arxiprestal de Santa Maria la Major, notable edifici gòtic amb portada renaixentista, el Palau Reial, d'origen gótic, la casa Alenyà, gòtica, el palau Castlà, la casa Josa, avui Museu-Arxiu Comarcal, la casa Desclergue i l'església de Sant Miquel, romànica. Extramurs hi ha l'església gòtica de Sant Francesc, el santuari de la Mare de Déu de la Serra, patrona de la vila, l'església i hospital de Santa Magdalena, seu de l'Arxiu Històric Comarcal, i el pont sobre el Francolí, medieval. El terme comprèn, a més, els pobles de Rojals, Lilla, la Guàrdia dels Prats i Prenafeta, entre altres nuclis. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Setmana Medieval - Ràdio

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montblanc  (Onda, Plana Baixa Barri de la ciutat, a 1,5 km del nucli urbà.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontblanc, ducat de  (Catalunya Títol, concedit el 1387 per Joan I al seu germà l'infant Martí (després rei Martí I). A partir de Ferran II, fins a l'adveniment de la dinastia dels Borbó, fou ostentat, amb el principat de Girona, per tots els primogènits de la corona catalano-aragonesa.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montblanc, vegueria de  (Catalunya, s XIV – 1716)  Antiga demarcació administrativa (16.723 h, el 1718), que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l'Espluga Calva, l'Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d'Ebre, i el sector septentrional del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades. Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, el Priorat i de la Ribera d'Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa. El 1716, amb la Nova Planta, fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l'alcaldia major de Montblanc, una de les dues en què aquest fou dividit.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montblanquet  (Vallbona de les Monges, Urgell Poble (627 m alt), en curs de despoblament, al sud del terme, prop del límit amb la Conca de Barberà. L'església (Sant Andreu) és romànica, sufragània de la de Rocallaura; en prové una imatge de Sant Andreu de l'escola de Cascalls (s XV), conservada al Museu Diocesà de Tarragona. El castell de Montblanquet, esmentat ja el 1156, fou donat el 1195 a Poblet. Dins l'antic terme hi ha les restes del monestir de Tallat.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montbó  (Canet d'Adri, Gironès Poble, situat al nord de Montcal, poble de la parròquia del qual depèn la sevaInici página església de Sant Joan.

10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirMontboló  (Vallespir Municipi: 21,98 km2, 576 m alt, 186 hab (2012). Situat a l'esquerra del Tec, que constitueix el límit meridional del terme, i drenat per diversos afluents seus, com el torrent de Bonabosc i el riu Ample, al peu del roc Redon. El terreny és accidentat pels Aspres i en gran part boscat (bosc de Montboló). L'agricultura (conreus de vinya, arbres fruiters, cereals i, sobretot, pastures i ferratges) i la ramaderia (bestiar oví i cabrum) són migrades. L'economia es manté en part gràcies a l'existència del sanatori del Solà i a diversos establiments mèdics i centres de vacances. El poble és dominat per l'església parroquial de Sant Andreu, romànica, en part fortificada, de nau única i dos absis i flanquejada per dos campanars quadrats. El 1033 fou donat pel comte Guillem I de Besalú al monestir de Santa Maria d'Arles. Dins el terme hi ha nombrosos masos i cortals dispersos. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montbram, Sant Martí de  (Sureda, Rosselló Veure> Vall de Montbram, la.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montbrió de la Marca  (Sarral, Conca de Barberà Poble (626 m alt), situat al vessant d'un turó; l'església parroquial és dedicada a sant Llorenç. Es formà al voltant de l'antic castell de Montbrió, esmental ja el 1075. El 1269 passá a l'orde dels templers, dins la comanda de Barberà; a l'extinció de l'orde, passà als hospitalers. Formà municipi independent fins el 1972. L'antic terme comprenia, a més, el poble de Vallverd de Queralt i l'antiga quadra i masia del Cogull.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontbrió, Bernat de  (Catalunya, s XII – 1235)  Cavaller. Serví Pere I el Catòlic. Combaté a Muret (1213). Després de la batalla i de la mort del rei, fou dels qui en portaren les restes al monestir aragonès de Sixena. Després es retirà per un temps a Santes Creus, on fou enterrat.

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampMontbrió del Camp  (Baix Camp Municipi: 10,69 km2, 132 m alt, 2.650 hab (2014), (o de Tarragona). Situat al centre de la comarca, al sud-oest de Reus i al nord de Cambrils, a la plana quaternària, drenat per la riera de Riudecols. Pràcticament tot el terreny és pla i conreat; hi predomina el secà (vinya, oliveres, ametllers, avellaners i garrofers), que ocupen més del 75% del total conreat. Cooperativa agrícola. L'avicultura i la indústria, principalment tèxtil, de la fusta i metal·lúrgica, completen l'oferta econòmica del municipi. La població s'ha mantingut gairebé estable durant el s XX, amb tendència regressiva. La vila és al centre de la plana, dominada per l'església parroquial de Sant Pere. Formà part del terme de Cambrils fins que el 1622 rebé el títol de vila i s'independitzà. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montbui, baronia de  (Vallès Oriental Jurisdicció senyorial, creada el 1381, centrada en el castell de Montbui. El 1381 fou venuda per l'infant Joan al seu armer Ramon de Planella, que el 1384 la revengué a la corona. El 1408 es rei Martí I la vengué a Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor de la Roca. Els Torrelles vengueren la baronia als consellers de Barcelona el 1490. Posteriorment els Torrelles continuaren, però, prenent-ne possessió, almenys del castell. Dels Torrelles passà per herència als Sentmenat, senyors del castell de Sentmenat. El 1714 fou incorporada a la corona, però fins al s XIX els Sentmenat anaren investint-se de la possessió del castell i s'intitularen barons de Montbui.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontbui, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1344 formava part del consell de Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montbui, Bernat de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1470 era capità de la guarnició del castell de Monreale. Fou assetjat pel rebel Lleonard d'Alagó. Després de resistir-hi hagué de retre's per fam.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montbui, castell de  (Santa Margarida de Montbui, Anoia)  Antic castell, situat al vessant sud de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al sud-oest de la ciutat d'Igualada. Lloc estratègic del bisbat de Vic, hom el troba esmentat ja el 970, que el comte Borrell el confià al bisbe Ató. Destruït per Almansor (987), fou reconstruït pel bisbe Froia, que hi edificà l'església de Santa Maria de la Tossa. La nova incursió d'Abd al-Malik (1003), després d'una forta secada, acabà d'anorrear l'obra empresa. En reprengué el poblament el bisbe i abat Oliba (1023), juntament amb el castell de Tous, i els encomanà al levita Guillem de Mediona. Els bisbes de Vic l'enfeudaren més tard (1187) als vescomtes de Cardona, fins que el 1318 el vengueren a Jaume II. Els Cardona en conservaren el domini directe fins al s XV, que passà als Montbui, castlans del castell, que des d'aleshores s'intitularen senyors de la baronia de Montbui. Pel casament d'Anna de Montbui amb Claudi de Lanuza i de Torrelles passà a llur descendència. Els Lanuza, comtes de Plasència, els Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, els Marimon, marquesos de Cerdanyola, i els Arróspide hi tingueren drets fins el 1886. Del castell resta una torre de base rectangular i angles arrodonits (s X) i altres dependències ruïnoses.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montbui, castell de  (Bigues i Riells, Vallès Oriental Antic castell (542 m alt), enlairat a l'interfluvi de les rieres de Caldes i de Tenes, al costat de la primitiva parròquia de Sant Mateu de Montbui. De domini comtal, vers el 995 fou infeudat a Gombau de Besora i l'heretà el seu gendre Mir Geribert vers el 1056. El seu terme comprenia aleshores les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà d'Amunt, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de Samalús, Sant Pere de Bigues,Inici página Sant Esteve de Palaudàries i part de la parròquia de Santa Maria de Caldes (llevat de la població); també comprenia l'alou del Fai, amb les parròquies de Sant Martí i de Sant Vicenç de Riells. El 1359 es considerava també del terme Sant Sebastià de Montmajor, Sant Bartomeu de Mont-ras i Santes Justa i Rufina. Aquestes parròquies, llevat de la de Samalús, formaren la baronia de Montbui, que es mantingué unida fins el 1799, que se separà Sant Feliu de Codines. A la fi de l'Antic Règim es creà el municipi de la Baronia de Montbui, que es dissolgué el 1841.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montbui, Damià de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. En 1472 hagué de representar Francesc de Montbui a l'homenatge prestat a Joan II per la noblesa catalana que havia deposat finalment les armes alçades contra el monarca.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montbui, Francesc de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, formant part de l'expedició per sotmetre l'illa que comandava l'infant Alfons.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montbui, Francesc de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble, militar i polític. Germà de Joan. Assistí a les Corts de Montsó (1388) i fou lloctinent del seu germà a l'illa de Sardenya. Intentà que el rei Joan I organitzés una expedició d'auxili a l'illa (1393), i l'any 1396 ocupà, juntament amb Galceran de Rosanes, el Castellví de Rosanes, que pertanyia al comte Mateu I de Foix, com a represàlia per haver participar en la invasió de Catalunya. El 1413 Ferran I el convocà per anar contra la revolta de Jaume d'Urgell.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montbui, Francesc de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Durant la guerra contra Joan II, fou partidari de la Generalitat. Representat per Damià de Montbui, hagué de formular el seu jurament de fidelitat al rei vencedor, a Barcelona, el 1472. El 1484 fou un dels catalans que protestaren per haver triat Ferran II laInici página llunyana vila de Tarassona per tenir-hi Corts generals.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montbui, Francesc de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Probablement altre que els homònims de la mateixa centúria. Serví Alfons IV el Magnànim a les guerres d'Itàlia. El 1435 caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça. Com tots els capitans d'aquella jornada, no trigà a ésser alliberat.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montbui, Joan de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble i militar. Signà (1390) amb Gènova acords que establien la mútua no intervenció en els conflictes de Sardenya i Còrsega. L'any següent era nomenat governador de Càller i, després, de l'illa de Sardenya, on hagué d'afrontar els revoltats, que el reduïren a l'Alguer i a d'altres llocs de l'illa. Fou el pare de Marc de Montbui.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montbui, Marc de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. Fill de Joan. El 1408 era governador de la Gallura i de la plaça de Càller (Sardenya), illa on els Montbui prestaren serveis molt assenyalats a la dominació catalana. Fou un dels millors col·laboradors del capità general Pere Torrelles durant el període crític que seguí la mort de Martí el Jove poc després de la batalla de Sanluri (1410). Exercí el càrrec durant cinc anys.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montbui i de Tagamanent, Joan de  (Granollers, Vallès Oriental, s XV)  Polític i militar. Conegut també com a Joan de Tagamanent i de Montbui. Senyor de la baronia de Montbui. Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent. Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria —lloctinent d'Alfons IV el Magnànim—, on prengué part en moltes activitats, com l'ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra (1453). En temps de Joan II capitanejà les tropes de la generalitatInici página oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l'assalt a la Força de Girona (1462) i on fou ferit, i, més tard, preparant l'acceptació de Pere de Portugal. Formava part del seguici del rei Pere, que el 29/jun/1466 morí a la seva casa de Granollers. El 1472 desaparegué de l'escena política.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montcabrer, el  (Cocentaina, Comtat)  Cim culminant (1.398 m alt) de la serra de Mariola, al vessant meridional hi ha el refugi de les Foietes, del Centre Excursionista Contestà, i prop de les cases el refugi Reig, del Centre Excursionista d'Alcoi.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcabrer, el  (Cabrera de Mar / Cabrils, Maresme Contrafort (312 m alt) meridional de la Serralada Litoral, que es comunica amb el turó de Burriac pel coll de Burriac. Al cim hi ha restes d'un poblat ibèric. Els seus vessants han estat urbanitzats.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcada  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)  Poble, nucli principal del municipi.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montcada  (Alzira, Ribera Alta Llogaret, a la dreta del Xúquer, al límit amb el terme de Polinyà de la Ribera.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcada  (Lleida, Segrià Partida de l'horta, al nord de la ciutat, al límit amb el terme de Vilanova d'Alpicat, que rebé aquest nom pel fet d'haver-hi rebut terres un membre del llinatge Montcada arran de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, el 1149. Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca, tenien a Lleida un magnìfic palau de Montcada, desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada, dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del s XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d'Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada  (Catalunya, s XI - s XVIII)  Llinatge de magnats. Un dels més importants del país tant pels seus membres com pels seus territoris. D'origen llegendari, el primer que consta documentat (1002) amb aquest cognom fou Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que més tard s'anomenà Guillem I de Montcada.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Adelaida de  (Catalunya, s XII)  Muller de Ponç Hug II d'Empúries i mare, per tant, del comte Hug i potser del Ponç Hug casat amb una Entença. Devia ser filla de Guillem Ramon IV, el Gran Senescal. Morí abans que el seu pare, ja que aquest no l'esmentaria en testament. Ponç Hug II contragué segones núpcies amb Ermessenda de Peratallada.

35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Antoni de  (Sicília, Itàlia, s XV – 1473)  Senyor d'Agosta. Fill bastard (legítimat el 1446) de Guillem Ramon de Montcada i d'Aragó, el qual li deixà Agosta. Fou pare de Beatriu de Montcada i de Vallgornera.

36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Antoni de  (Sicília, Itàlia, s XV - s XVI)  Fill de Guillem Ramon de Montcada, a la mort del qual (1466) els seus títols passaren al seu germà Joan Tomàs de Montcada i Sanseverino, encara que Antoni no trigà a rebre de Joan Tomàs el comtat de Caltanisetta i la senyoria d'Agosta. Pagà els 30.000 florins que valia aquesta darrera possessió, la qual era deguda encara als seus antics propietaris, els Requesens, el 1469. Sembla que de jove era frare dominicà, però que aconseguí la secularització pel temps en què fou beneficiat pel seu germà i precisament per tal de ser afavorit econòmicament. Es casà amb Estefania Desfar, i foren pares de Comtessina de Montcada i Desfar, que es casà (1500) amb el seu cosí Guillem Ramon de Montcada, fill de Joan Tomàs, fet que relligava els territoris montcadins de Sicília.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada, Asbert Ramon de  (Catalunya, a 1067 - v 1099)  Magnat. Fill segon de Guillem Ramon I de Montcada i germà de Guillem Ramon II, el primer senescal. Actuant al costat d'aquest contribuí al prèstec fet pels Montcada a Mafalda, la vídua de Ramon Berenguer II de Barcelona (1082). També intervingué en l'assignació de la tutela de Ramon Berenguer III. Mort sense fills el seu germà (v 1102), la senescalia del comtat de Barcelona passà als fills d'Asbert Ramon, Berenguer Ramon i Guillem Ramon III, els quals compartiren aquella dignitat.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Aurembiaix de  (Catalunya, s XIII)  Dama. De filiació mal comprovada. És esmentada com a primera muller del comte Ponç I d'Urgell, del casal de Cabrera. Degué morir, molt jove. Fou enterrada a Santes Creus. El comte contrauria segones núpcies amb Maria Giron.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montcada, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Montcada (Vallès Occidental), posseïda des del s XI pels Montcada, després vescomtes de Bearn. En morir (1309) Guillema de Bearn, passà al seu nebot Gastó d'Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, el qual per un conveni (1311) la cedí al seu cosí, el comte Gastó I de Foix, que la llegà al seu fill, el vescomte Roger Bernat III de Castellbò. El fill d'aquest darrer, el vescomte Roger Bernat IV (mort el 1381), hagué de donar-la al rei. Joan I la incorporà a la corona el 1387, i el 1390 la vengué definitivament a la ciutat de Barcelona.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Beatriu de  (Catalunya, s XII - a 1163)  Filla i hereva de Berenguer I. Muller del gran senescal Guillem Ramon de Montcada (1117). A desgrat de les desavinençes d'aquest matrimoni, que fou anul·lat el 1135, el patrimoni de les dues branques montcadines es refongué, cosa que potencià la influència del gran senescal. El 1136 Beatriu fou casada amb Guillem de Santmartí, senyor de Sant Martí Sarroca, i Guillem Ramon ja era casat amb Toda el 1138.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada, Beatriu de  (Catalunya, s XV)  Dama. Era filla de Guillem Ramon de Montcada i de Margarida de Ribelles. Fou la primera muller del vescomte Dalmau VIII de Rocabertí. Li donà un fill, el futur vescomte Jofre VII. Morí jove. El seu marit havia de casar-se encara dues vegades.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Berenguer I de  (Catalunya, a 1084 – 1135)  Senyor del castell de Montcada i d'un terç -amb els seus germans- dels de Vacarisses i Muntanyola. Fill de Ramon I de Montcada. Compartí un quant temps la senescalia del comte de Barcelona amb el seu nebot Guillem Ramon de Montcada. D'Ermessenda tingué només una filla, Beatriu, que es maridà amb Guillem Ramon (I) de Montcada, el Gran Senescal.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Berenguer de  (Catalunya, s XI)  Eclesiàstic. Potser era fill de Guillem Ramon I i germà de Guillem Ramon II, el primer senescal del comtat de Barcelona. En temps del bisbe Bertran (1086-95) comprà a aquest l'ardiaconat de Barcelona. Aquesta pràctica simoníaca, molt acordada als costums de l'època, no li permeté de conservar el càrrec. El 1101 ja l'havia perdut. Potser aquest personatge és el mateix que en 1085-1101 tenia l'església de Marats, prop de Granollers.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Fill de Guillem Ramon IV de Montcada el Gran Senescal. Figura amb el seu pare i els seus germans com a fundador del monestir de Santes Creus, el 1150. Com el seu germà Guillem, féu una escadussera aparició al consell comtal de Ramon Berenguer IV el 1152. Morí jove i sense successió.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Noble. La seva filiació no ha estat establerta a la genealogia comprovada del llinatge. Participà a la conquesta de Mallorca el 1229. Després de la victòria, fou afavorit als repartiments de l'illa amb la donació de dues jovades de terra al terme de la capital, i altres setzeInici página i un molí a Inca. Devia ser germà o fill d'algun dels altres Montcada que figuren amb honor a l'empresa mallorquina. Aquest personatge degué participar també a la conquesta de València, on Jaume I concediria a un Berenguer de Montcada el castell d'Altea. Més tard, el 1258, permutà el castell per unes cases a Barcelona i els edificis dels tres antics alfòndecs reials, tractant amb el mateix monarca.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Berenguer Ramon de  (Catalunya, s XI – d 1134)  Noble. Era fill d'Asbert Ramon. Contragué matrimoni amb una dama anomenada Ermessenda. El seu oncle Guillem Ramon II, el primer senescal del llinatge, morí devers el 1102 sense deixar fills. La senescalia passà a ésser exercida, aleshores, conjuntament, pels dos nebots del difunt: Berenguer Ramon i el seu germà Guillem Ramon III. Casà la seva filla Beatriu amb el seu nebot: el futur Guillem Ramon IV el Gran Senescal. Quan morí el seu germà (v 1120), degué renunciar a la senescalia a benefici del seu nebot i gendre.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Bernat de  (Catalunya, s XI)  Ardiaca de Barcelona. Fill de Guillem I de Montcada i germà de Ramon I de Montcada i de Renard de Sarroca.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Biarnèsia de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Dama. La seva posició genealògica és poc segura. Figura citada amb aquest nom, i com a filla de Gastó de Montcada (devia tractar-se d'una filla il·legítima del Gastó de Montcada VII vescomte anomenat així al Bearn). Es casá amb Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig. El 23/jul/1301 rebé en donació el castell de Sentmenat, de Guillema de Montcada, que devia de ser germana de sang seva.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcada, carrer de  (Barcelona, Barcelonès)  Carrer del barri de Ribera, que va de la plaça del mateix nom -tocant al passeig del Born- fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s XII, tocant al carrer de Corders. Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que noInici página fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII. Trencà la seva unitat l'obertura del carrer de la Princesa (s XIX), que el travessa. Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic: el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l'extraordinària capella flamígera (s XV) dels Boixadors, és seu de l'Òmnium Cultural i ho fou de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982; el palau gòtic d'Aguilar -on foren trobades les importantíssimes pintures murals de la conquesta de Mallorca (s XIII)- i el del baró de Castellet (s XV-XVIII) -que conté una important sala neoclàssica- contenen el Museu Picasso (inaugurat el 1963); el palau gotico-renaixentista del marquès de Llió conté el Museu d'Indumentària Col·lecció Rocamora des del 1969. El 1974 la casa Giudice, que havia estat propietat dels Cervelló i que té un magnífic pati i una façana del s XVI, acollí la seu a Barcelona de les galeries d'art Maeght.

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montcada, castell de  (Vic, Osona Antic castell, situat a la part alta de la ciutat, entorn del temple romà, els murs del qual en formaven el pati interior. Al s XI era conegut per palau, o torre, comtal de Vic, o, més sovint, per castell de Vic. Vers el 1088 fou cedit als Montcada amb un petit territori al voltant, on es formà la partida de Montcada de la ciutat. Era guardat per castlans i batlles dels Montcada, i es constituí centre de l'administració de llurs béns. El 1356 el seu domini suprem, que competia al rei, fou cedit al vescomte Bernat (II) de Cabrera, fet que motivà l'oposició dels bisbes i l'inici d'una època de segrests i tibantors que marcaren la història de Vic fins el 1448. Aquest any els consellers de Vic el compraren als Foix, vescomtes de Castellbò, i el vengueren el 1450 a l'Almoina General de Vic. Fou destinat a graners i a presó, i fou demolit el 1882 en descobrir-se el temple romà. Resten part dels murs de tramuntana, que mostren que era un edifici de tres pisos reedificat a la fi del s XI.

51 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Cèsar de  (Sicília, Itàlia, s XVI – 1648)  Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Fundà el convent i l'església de franciscans reformats. Fou diputat del regne el 1636 i fou creat (1628) príncep deInici página Calvaruso. Morí sense fills.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montcada, comtat de  (Catalunya Títol concedit el 1924 pel rei d'Itàlia a Conrad de Montcada i de Vallgornera.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Constança de  (Catalunya, s XIII)  Dama. Era filla de Pere I de Montcada, el sisè senescal, i de Sibil·la d'Abarca. Fou casada amb el comte Àlvar d'Urgell quan aquest encara vivia a Castella. Tenia uns deu anys, i ell catorze, quan Álvar arribà a Balaguer el 1253. El comte, pressionat pel magnat i conseller Jaume de Cervera i altres nobles adversaris dels Montcada, prescindí del matrimoni no consumat amb Constança i, després d'haver estat a punt de casar-se amb Sibil·la d'Anglesola, acabà per fer-ho amb Cecília de Foix. Els Montcada, protegits per Jaume I, tractaren per mitjans jurídics i també per les armes que Àlvar d'Urgell acceptés el primer matrimoni i considerés nul el segon. Malgrat la guerra contínua que li feren, el comte urgellenc restà fídel a Cecília i només, durant un breu parèntesi de flaquesa, visqué un any amb Constança (1263-64) per abandonar-la després i tornar al costat de Cecília de Foix. Fruit de tan fràgil i discutida unió, que tanmateix fou confirmada com a única legal en diverses sentències d'arbitratge, fou una filla, Elionor d'Urgell, que es casaria amb el cavaller aragonès Sanç d'Antillon.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Constança de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Única filla de Simó de Montcada, vuitè senescal i senyor d'Albalat, i de Berenguera d'Anglesola. Es casà amb Berenguer de Vilaragut. A la mort del seu pare (1293), Jaume II confià la senescalia a Pere de Montcada, senyor d'Aitona-Serós, per creure que el llinatge dels Vilaragut no s'adeia amb la dignitat de senescal.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada, Constança de (de Bearn)  (Bearn, França, s XIII)  Dama. Pertanyent a la nissaga del Montcada vescomtes de Bearn. Era filla de Gastó VII de Biarn i de Montcada. Es casà amb Alfons, fill primogènit de Jaume I. Destinada així a ser reina, el seu futur es frustà en morir molt aviat el seu marit (1260). No en tingué fills. Es casà després amb Enric de Cornwall.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Elionor de  (Catalunya, s XV)  Dama. Era filla única de Roger de Montcada i de Beatriu Alemany de Cervelló. Es casà amb Joan Bernat de Cruïlles. A la mort del seu pare (v 1418), n'heretà les possessions, integrades per la baronia de Llagostera, comprenent Caldes de Malavella i Cassà de la Selva, i algunes terres al regne de València. Aquestes propietats restarien vinculades des d'aleshores, doncs, a la família Cruïlles.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Elionor de  (Catalunya, s XV)  Dama. No consta la seva posició genealògica dins el llinatge. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys, el qual moriria el 1497. Fill seu fou Pere de Rocabertí.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Elisenda de  (Catalunya, s XIV)  Dama. Era filla d'Ot de Montcada i de Jofredina de Lloria. Era, per tant, neboda carnal de la reina Elisenda de Montcada. Es casà amb el vescomte Jofre V de Rocabertí. Fill seu fou l'il·lustre vescomte Felip Dalmau I.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Galceran de  (Catalunya, s XIII - 1275/76)  Senyor d'Eslida. Fill de Guillem I de Montcada i pare de Guillem Ramon de Montcada.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Gastó de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Potser era fill de Guillem Ramon III de Montcada. Apareix a l'expedició a les Balears de Ramon Berenguer III de Barcelona (1114), segons Tomic. No és coneixen altres referències. Seria germà de Guillem Ramon IV el Gran Senescal i d'Ot, i devia morir abans de la gran ascensióInici página política d'aquells, ja que no apareix documentat durant el període al·ludit.

61 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Gastó de  Veure> Gastó VI de Bearn.

62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Gastó de (VII de Bearn)  (Bearn, França, s XIII - 1290)  Vescomte de Bearn. Era fill de Guillem de Montcada i de Garsenda de Provença. Mort el seu pare a l'expedició de Mallorca (1229), en fou successor essent encara menor i fou posat sota la tutela del seu parent Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga). Apareix molt citat al Repartiment de Mallorca, on tingué a compte dels mèrits del seu pare, un dels lots més importants, i Jaume I afavorí la seva situació econòmica. Es casà amb Amata de Mates (1240), filla de la comtessa Peronella de Bigorra, i el 1273 es casà en segones núpcies amb Beatriu, filla del comte Pere de Savoia. Serví Alfons II el Franc a la campanya contra Castella (1289). A la seva mort deixà quatre filles: Constança, que es casà amb Enric de Cornwall, Margarida, muller del comte Roger Bernat de Foix, Mata, casada amb Guerau d'Armanyac, i Guillema, muller de Pere, germà de Jaume II. Aquesta darrera fou l'hereva de Bearn, però al capdavall l'herència seria per a Margarida i el Bearn passaria a ser una possessió dels Foix. Gastó VII fou el darrer Montcada vescomte de Bearn.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem I de  (Catalunya, s X - 1039/40)  Senyor del castell de Montcada. El 1002 apareix documentat com a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, i fou el primer a cognomenar-se Montcada els darrers anys de la seva vida, pel fet d'haver rebut la infeudació d'aquest castell. Germà de Ramon, ardiaca de Vic, i del magnat Bernat Sunifred, era fill d'un Sunifred que sembla poder-se identificar amb el vescomte Sunifred I, vescomte de Girona. Residia al castell de Muntanyola, on fou jurat el testament de la seva mare (1033). Els seus fills foren Ramon I, Bernat, Renard de Sarroca, i segurament també Guillem i Riambau de Montcada.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada, Guillem de  (Catalunya, s XI)  Noble. Apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem (I) i germà de Riambau.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem de (I de Bearn(Catalunya, a 1150 – Bearn, França, 1172)  Vescomte de Bearn (1170-72). Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon (I) de Montcada. El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura. El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV. Es casà (1170) amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem de (II de Bearn)  (Bearn, França, s XII - Portopí, Mallorca, 12/set/1229)  Vescomte de Bearn. Fill de Guillem Ramon de Montcada (I de Bearn) i de Guillema de Castellvell. S'havia criat i educat a Catalunya. Es casà amb Garsenda, filla d'Alfons de Provença i néta d'Alfons el Cast. Acudí a la batalla de Muret (1213), i després de la desfeta continuà la lluita contra els croats de Simó de Montfort. Encara que era vescomte de Bearn (1224), restà a Catalunya, on fou el personatge més poderós i més influent de la cort de Jaume I. Vers el 1222 envaí les terres de Nunyo Sanç, cosí de Jaume el Conqueridor, i aquest fet provocà la reacció armada del monarca i dels Cardona-Cabrera contra ell. Un cop fetes les paus, es reconcilià amb el rei i, d'ençà de llavors, en fou un dels consellers més fidels. En aquesta condició anà a la guerra de l'Urgell contra Guerau de Cabrera, i a l'expedició per a la conquesta de Mallorca amb 400 cavallers, però hi trobaren la mort ell i el seu cosí Ramon.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem de (o Guillem Ramon)  (Catalunya, s XIII - v 1278)  Senyor de Tortosa i de la baronia de Fraga (Guillem I de Montcada). Era casat amb Margarida de Narbona, i sembla que abans del 1232 ho era amb Alamanda de Querol. Combaté en la conquesta de Mallorca (1229), amb el seu pare Ramon (II), que hi morí, i en la de València (1238); en ambdós llocs obtingué del rei Jaume I alguns dominis. PosteriormentInici página l'acompanyà a Xàtiva i al tractat d'Almirra amb Alfons X de Castella (1244), així com a la presa de Biar (1245). Com a tutor del seu parent Gastó VII, vescomte montcadí de Bearn, mantingué plets amb la ciutat de Vic, que el rei hagué de resoldre. Jaume I li concedí la baronia de Fraga en canvi dels seus drets al castell de Lleida (1255). La seva actuació com a conseller reial fou decisiva. Com a cap de les tropes mercenàries a sou del rei al-Mustansir de Tunis i ambaixador reial restà a l'Àfrica uns quants anys (1255-60?). Des del 1273 era lloctinent general del rei a Catalunya. Acompanyà Jaume I el 1276 a la batalla d'Albaida contra els sarraïns revoltats. Aquests el malferiren a Llutxent, però pogué escapar; no ho féu, tanmateix, el seu germà Pere, que caigué presoner. Encara visqué un parell d'anys, i fou succeït pel seu fill Ramon (III).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem de  Veure> Montcada i d'Aragó, Guillem de (bisbe de Lleida).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem de  (Catalunya, s XIII - Guissona, Segarra, 1308)  Frare dominicà i bisbe d'Urgell (1293-1308). Fill de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga) i germà de Ramon (III de la mateixa branca). Reformà bastant l'estructura de la seva diòcesi. En una ocasió fou ambaixador a Sicília del papa Bonifaci VIII.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem (II) de  (Catalunya, s XIII - 1328/29)  Senyor de la baronia de Fraga. Fill de Ramon (III) de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després (poc abans del 1303) amb Teresa d'Ayerbe, cosina segona seva. Fou senescal de Catalunya (1300) a la mort del seu parent Pere (II) de Montcada. El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d'Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca. El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer. El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró d'Aragó pel fet d'ésser considerada Fraga ciutat catalana. A part les lluites patrimonials amb els Entença a Móra d'Ebre, intervingué en les dels bàndols dels gransInici página senyors catalans al costat dels comtes Ermengol X d'Urgell (de qui fou marmessor, el 1327) i Ponç VI d'Empúries. Acompanyà Jaume II a la croada contra Almeria (1309-10), juntament amb els castellans, però en abandonar aquests l'empresa hagué de repatriar sol les tropes catalanes. Conseller de Jaume II i d'Alfons II, signà com a tal les ordinacions reials del 1328 per a la Universitat de Lleida.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Noble. No ha estat identificat de forma segura. Figurà amb Ot de Montcada a l'expedició naval contra Ceuta del 1309. Potser era un germà d'Ot i, per tant, també, de la futura reina Elisenda i del bisbe Gastó.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Noble. No consta la seva posició genealògica. Del Guillem Ramon de Montcada que fou degà de Lleida heretà la senyoria de Benavent (v 1372). El 1388 la vengué al bisbat de Lleida. És un personatge molt poc conegut.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem de  (Catalunya, s XV – s XVI)  Noble. El 1512 fou nomenat governador de Trípoli, plaça conquerida dos anys abans i governada fins aleshores per Jaume de Requesens.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem Ramon I  (Catalunya, s XI – 1068)  Tercer membre del casal entre els documentats històricament. Era fill d'un Ramon (m 1052). A la seva mort fou succeït pel seu fill Guillem Ramon II. També era fill seu Asbert Ramon, i potser ho fou igualment el Berenguer de Montcada, que seria ardiaca de Barcelona.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem Ramon de (Gran Senescal)  (Catalunya, a 1116 – 1173)  Magnat, senyor de Montcada. Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer (I) de Montcada -s'havia casat el 1117 amb la filla i hereva d'aquest, Beatriu (I) deInici página Montcada-. Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I. Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes (1121) i com a executor del segon i definitiu del 1130. Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella (1137). Potser intervingué en la conquesta d'Almeria (1147). Participà en l'empresa de Tortosa (1148), i per això li foren adjudicats anticipadament un terç de la ciutat, uns drets de conquesta sobre Peníscola i les...  Segueix... 

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem Ramon de  (s XII – 1223)  Veure> Guillem Ramon I de Bearn.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem Ramon (I) de  (Catalunya, s XII – 1228)  Senyor de la baronia d'Aitona. Fill petit de Ramon (I) de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia (1188-1228). Promès el 1212 amb Constança d'Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d'Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca; s'hi casà el 1222. El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne. Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels quatre Montcada (1224) que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte Guerau (IV) de Cabrera, usurpador del comtat d'Urgell.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem Ramon de  (País Valencià, s XIII - 1295/1301)  Fill de Galceran de Montcada. Deixà la baronia de Nules al seu fill Ramon de Montcada i Peris.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XIV – 1372)  Eclesiàstic. Potser era germà o fill d'Ot I de Montcada. Fou canonge degà del capítol de Lleida. Fundà un benifet a la capella de Sant Joan Baptista de la seu. El 1352 era canceller de l'Estudi General de Lleida, càrrec en el qual tingué alguna topada amb el rei Pere III. El 1368 comprà a Ponç d'Altarriba la senyoria de Benavent, que seria heretada per un Guillem deInici página Montcada poc conegut.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XV)  Fill segon de Joan Floriamont de Montcada i i de Marquesa de Comenge. El seu oncle Guillem Ramon (III de la branca d'Aitona) vengué, a ell i al seu germà Pere Ramon, les senyories valencianes d'Elx i de Castellnou de Xiva. Assistí a les Corts, amb el seu germà, en 1439, 1443 i 1456.

78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem Ramon de  (Sicília, Itàlia, s XV - d 1463)  Fill il·legítim de Pere de Montcada i Abbate. Era militar al servei d'Alfons IV en les campanyes de Nàpols. Fou recompensat amb els castells de Nicòsia, Catània i Piazza. També serví Joan II, que li donà (1463) la baronia de Iaci, el nomenà coper seu i el féu un dels seus camarlencs a Sicília, i assolí també el càrrec d'estrateg de Messina. Possiblement fou l'origen dels Montcada establerts a Catània.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XV)  Fill segon de Llorenç de Montcada i de Caterina. A la mort del seu oncle i cunyat Mateu de Montcada (1465), Pere de Portugal el nomenà patge seu. El 1466 li prometia el castell de Siurana. No hi ha més notícies d'ell. Potser morí durant la guerra en curs o bé s'exilià després d'aquella.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem Ramon de  (País Valencià, s XV – v 1539)  Veure> Montcada i de Cardona, Guillem de.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Guillem Ramon de (II d'Aitona-Fraga)  Veure> Montcada i de Luna, Guillem Ramon (III) de.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada, Guillema de  Veure> Guillema de Bearn.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Hug  (Catalunya, s XVI – canal de la Mànega, Anglaterra, 1589)  Noble. Fou un dels pocs catalans que embarcaren a l'anomenada Armada Invencible, tramesa per Felip II contra Anglaterra, i que havia de tenir una fi desastrosa (1589) i en la qual morí.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Hug Ambròs de  (Catalunya, s XVI - el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell, 1586)  Prelat. Pertanyia al noble llinatge dels Montcada comtes d'Aitona. Fou nomenat bisbe d'Urgell el 1580, com a successor de Miquel Jeroni Morell. Reuní sínodes diocesans a la Seu i a Sanaüja. Fou succeït per Andreu Capella.

90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Jaume de  (Sicília, Itàlia, s XVII – 1664)  Fill de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna. Heretà Calvaruso a la mort de Cèsar de Montcada (m 1648). Formava part del subbrancó sicília dels prínceps de Calvaruso, el qual s'extingí al principi del s XIX.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Joan Lluís de  (Barcelona, v 1585 – 1653)  Jurista i historiador. Fill natural del castellà d'Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i nét del primer marquès d'Aitona Francesc (I) de Montcada i de Cardona. Es doctorà a Barcelona en drets. Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic (1639); s'ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral. Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca (1648) i, més tard, prop de Joan Josep d'Àustria (1653). És autor d'uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d'un notable Episcopologio de Vich (Vic 1691, 1694), que arriba fins el 1570.

92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada, Lluís de  (Sicília, Itàlia, s XVII – 1703)  Germà de Jaume. Fou l'iniciador del branquilló sicilià dels prínceps de Lardaria, creada el 1690, després d'haver comprat aquesta vila a la ciutat de Messina. Adquiriren per enllaços el principat de Rosolini, el comtat de San Antonio i altres feus dels Platamone i els Branciforte. Aquest branquilló s'extinguí al començament del s XIX.

93 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Lucina de  (Sicília, Itàlia, s XIV - a 1392)  Filla de Pere de Montcada, de la branca siciliana, i d'una dama anomenada Constança. Ja era morta quan el seu marit Manfred d'Alagó era el principal rebel de l'illa contra els catalans. La seva filla Maria d'Alagó restaria sota la tutela de la esmentada dama Constança.

94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Margarida de  Veure> Margarida I de Bearn.

95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Mata de (de Bearn)  (Bearn, França, s XIII – França, s XIV)  Dama. Filla de Gastó VII de Bearn i germana de Margarida I de Bearn. Es casà amb el comte Guerau d'Armanyac. La seva altra germana Guillema de Bearn, cedí les riques baronies catalanes a Jaume II, de primer, i després, en morir (1309), als Armanyac. Aquest foren aleshores combatuts pel Foix, el quals, protegits per Jaume II, venceren i s'apoderaren de les baronies.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Miquel de  (Catalunya, s XVI)  Noble. Potser el fill del Guillem Ramon mort a València devers el 1539. Destacà a la guerra contra els moriscos de Granada, des que aquesta començà el 1569. L'any següent fou el principal auxiliar de Lluís de Requesens a la campanya de l'Alpujarra.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada, Ot de  (Catalunya, s XII - v 1167)  Senescal o dapifer del comtes de Barcelona i potser trobador. Era fill del senescal Guillem Ramon i d'Agnès. Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al seu germà, el Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret. Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental. Sembla haver tingut l'herència en una espècie d'indivís, car surt sempre conjuntament, en qüestions patrimonials, amb el seu germà i nebots. El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa. Consta com a senyor d'Hostoles, Oló i Tornamira. És probable que sigui ell el trobador esmentat per Guillem de Berguedà el 1175, com a vell i arcaic, potser pel seu caràcter, massa provençal.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Ot de  (Catalunya, s XV – 1473)  Prelat. La seva filiació no ha estat ben concretada, però era probablement nebot de l'homònim. Podria ser fill de Joan Floriamont. Fou canonge de Tortosa. Amb el caràcter de prior i síndic de capítol tortosí participà a les Corts de 1439 i 1446. Probablement entre aquest darrer any i 1449 fou nomenat bisbe de Tortosa com a successor del seu homònim, del qual no el distingeixen pas els episcopologis.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Ot de  (Catalunya, s XV - Barcelona, 27/jun/1485)  Noble. Era el fill gran de Pere de Montcada i nét de Llorenç. Estudià a la Universitat de Lleida amb el seu germà Pere, que era clergue. El 1484 els dos germans escometeren el paer en cap de Lleida, Lluís Desvalls. Hagueren d'excusar-se i de cercar bons protectors, com el canonge degà Montsuar, per tal de ser perdonats. Pel jun/1485, Ot i alguns còmplices penetraren al castell d'Aitona i degollaren el vell Mateu de Montcada, liquidant així una tenebrosa història de lluites pel patrimoni. Foren detinguts i duts a Barcelona. Quatre dels acompanyants foren esquarterats i dies després ell era escapçat a la plaça del Rei.

Anar a: Montb ] [ Montbui, c ] [ Montcada, A ] [ Montcada, c ] [ Montcada, Gu ] [ Montcada, H ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -