A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a: Montcada, P ] [ Montcada i B ] [ Montcada i de C ] [ Montcada i de L ] [ Montcada i de Q ] [ Montcada i R ]

Si vius segons la natura, mai no seràs pobre; si vius segons les opinions, mai no seràs ric. (Sèneca)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Pere de  (Catalunya, s XIII - v 1282)  Mestre del Temple. Fill segon de Ramon de Montcada (II de la branca de Tortosa) i de la dama Galbors. L'any 1276 combaté amb Jaume I l'alçament sarraí de la vall d'Albaida, en companyia del seu germà Guillem Ramon (I de la branca de Tortosa-Fraga), i féu que el monarca es retirés a llocs més segurs. En aquesta campanya caigué presoner, amb altres frares templers, a l'acció de Llutxent. Dut pels rebels al castell de Biar, es guanyà la complicitat d'un sarraí que el custodiava i fugí, als pocs dies de captiveri, amb els seus acompanyants.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Pere de  (Catalunya, s XV - a 1484)  Fill de Llorenç de Montcada i de Caterina. El 1456 el seu pare fou desposseït del seu patrimoni a profit del seu alhora oncle i cunyat Mateu de Montcada. Després de la mort del seu pare (1465) Pere de Portugal el protegí a ell i al seu germà petit Guillem Ramon. Sembla que noInici página es barrejà en fets d'armes en la guerra contra Joan II. Assistí a les Corts Catalanes celebrades el 1473 i el 1479. Renuncià aparentment a tota reivindicació contra Mateu de Montcada. Visquè al palau de Montcada de Lleida. Foren fills seus Ot i Pere de Montcada.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Pere de  (Catalunya, s XV)  Eclesiàstic. Fill segon de Pere de Montcada (m a 1484). El 1473, el degà del capítol de Lleida, Manuel de Montsuar, li concedí a la seu un benifet institut segle i mig enrera per un canonge Montcada. Fins al 1484 estudià a la Universitat de Lleida. Aquell any, ell i el seu germà Ot atacaren personalment el paer en cap de la ciutat, Lluís Desvalls. Hagueren d'excusar-se i de cercar recomanacions per ser perdonats.

2 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Pere de  (Sicília, Itàlia, s XVI - d 1601)  Baró de Tortorici. Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Es casà amb Vittoria Saccano, que li aportà les baronies de Calvaruso, Monforte i Saponara, que havien estat alienades el 1531 als Saccano per Guillem de Montcada i Pollicino-Castagna. Foren pares de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano, i avis de Jaume de Montcada (m 1664).

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Pere Ramon de  Veure> Montcada i de Vilaragut, Pere III de.

7 CATALUNYA -BIOGRAFIA

Montcada, Ramon I de  (Muntanyola, Osona, s XI – Catalunya, 1080)  Senyor de Montcada. Fill de Guillem I de Montcada (o de Muntanyola). Prengué definitivament el cognom de Montcada, per heretar del seu pare la guarda d'aquest castell. També heretà el castell de Vacarisses i el de Muntanyola, aquest en indivís amb els seus germans Bernat i Renard de Sarroca. Des del 1046 fins a la seva mort estigué al servei del comte de Barcelona. Fou pare de Berenguer I de Montcada.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada, Ramon de  (Catalunya, a 1150 - 1190/91)  Senyor de Tortosa (Ramon (I) de Montcada). Fill del gran senescal Guillem Ramon, sembla haver compartit amb ell la senescalia des del 1171. El 1150 figura amb el seu pare i germans a la fundació de Santa Maria de Valldaura. Tingué una notable activitat diplomàtica prop del comte de Tolosa, dels reis de Castella i Lleó i de la cort imperial de Constantinoble, on gestionà el fallit matrimoni d'Alfons I amb Eudòxia Comnè. Vers el 1173 encarregà a Lleó Toscà la traducció al llatí de la litúrgia de sant Joan Crisòstom, conservada. Es casà amb Ramona, del llinatge dels Tornamira.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Ramon II de  (Catalunya, a 1188 - Portopí, Mallorca, 1229)  Senyor de Tortosa. Fill gran de Ramon I. Fou testimoni del testament d'Ermengol VIII d'Urgell, mort el 1209. L'any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d'Urgell i el futur Jaume I. Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat. Ja rei, n'esdevingué conseller. Però a partir del 1222 s'oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada (després Guillem II de Bearn), fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre'l a una mena de tutela el 1225. Participà en el setge fracassat de Peníscola (1225) i intervingué en el pacte de treves entre els Cardona i els Montcada, però es posà al costat dels aragonesos en la revolta subsegüent a la mort de Pero Ahonés. Aconsellà al rei una actitud favorable a la comtessa Aurembiaix i participà en les accions per a la presa de Linyola, Balaguer, Agramunt i Ponts. Assistí al convit ofert per Pere Martell a Tarragona per preparar l'empresa de Mallorca i a la cort general de Barcelona que decidí l'expedició i oferí d'anar-hi amb vint-i-cinc cavallers, servents i mariners. Morí a la batalla de Portopí. S'havia casat amb Galbors, potser del llinatge dels vescomtes de Bas.

10 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Ramon de  (Sardenya, Itàlia, s XIV – s XV)  Eclesiàstic. La seva situació no ha estat establerta en el llinatge. Hom sap que fou arxiprest del bisbat de Sulcis o Solç, a Sardenya, i que des d'aquest càrrec afavorí clarament el domini català de l'illa. El capità general a Sardenya, Pere Torrelles, recomanà el 1409 a Martí l'Humà que destinés Ramon al bisbat sard d'Ales, providència que potser no arribà a ser presa a causaInici página de la mort pròxima del rei.

11 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Ramon de  (Sicília, Itàlia, s XV – s XVI)  Noble. Pertanyent a la branca de Sicília. Era marquès de la Padula. Lluità contra els francesos i els florentins, a Itàlia, a les ordres de Ramon de Cardona. Aquest el nomenà governador de Florència el 1512. El 1514, col·laborant sempre amb Cardona, afavorí la reinstal·lació del duc de Milà. Prengué el castell de Tresso, sobre el riu Ada, i també el de Novara.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Ramon III de  (Catalunya, s XIII - 1286/90)  Fill de Guillem I de Montcada. Senyor de la baronia de Fraga i del terç de Tortosa, castellà de Peníscola i senyor de Gebut. Es destacà al costat del rei Pere II, de qui era conseller militar, en l'anomenada croada contra Catalunya, on fou greument ferit. Cobrava la lleuda de Tortosa per meitat amb els templers. El succeí el seu fill Guillem II de Montcada.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Riambau de  (Catalunya, s XI)  Noble que apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem I i germà de Guillem.

14 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Roger de  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Fill de Mateu de Montcada, el segon comte d'Agosta, pertanyent a la branca montcadina de Sicília. Com tots els seus germans, lluità el 1392 per l'establiment a l'illa de l'autoritat de Martí el Jove i la reina Maria.

15 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Saurina de (o de Bearn)  (Bearn, Occitània, 1171/73 – s XIII)  Filla de Guillem i de Maria de Bearn. Els seus germans Gastó i Guillem Ramon, un dels quals degué ser bessó d'ella, serien successivament vescomtes de Bearn.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMontcada, sèquia reial de  (València, Horta)  Sèquia (1238) que deriva del Túria, la principal de totes les que es deriven d'aquest riu, tant pel seu cabal (té 46 files, és a dir la meitat del total de les altres), com per l'extensió regada a l'Horta de València. Té aproximadament 19 km de longitud, i al seu curs es distingeix la part alta i la baixa, separades pel barranc de Carraixet, corresponent al sector dels Deserts de Dalt (que comprèn els termes de Burjassot, Godella, Rocafort de Campolivar i Montcada de l'Horta) i al grup dels Deserts d'Avall, integrat pels de Vinalesa, Foios, Bonrepòs i Mirambell, Almàssera, Meliana, Albalat dels Sorells, Albuixec, Massalfassar, Massamagrell, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol, Museros, el Puig de Santa Maria i Puçol. Hi ha una comunitat de regants independent del Tribunal de les Aigües.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada, Sibil·la de  (Catalunya, s XIII – 1299)  Primera muller del comte Ermengol X d'Urgell. Era filla de Pere I de Montcada, sisè senescal del llinatge, i de Sibil·la d'Abarca, i germana de Constança de Montcada. Morí sense fills.

18 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada, Simó de  (Sicília, Itàlia, s XIV - d 1437)  Baró d'Ucria. Fill bastard de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. Fou legitimat el 1409. Formà el brancó sicilià dels barons d'Ucria, que s'extingí amb la seva néta.

19 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaMontcada de l'Horta  (Horta del Nord Municipi: 15,89 km2, 37 m alt, 21.906 hab (2014) (o Moncada). Situat a la riba dreta del barranc de Carraixet, al límit amb el Camp de Túria, al nord-oest de València. El terreny és pla i pràcticament tot conreat, amb gran predomini del regadiu, gràcies a la sèquia reial de Montcada, amb aigua derivada del Túria, i és dedicat principalment als conreus hortícoles, especialment taronges. La ramaderia (porcina i ovina), la indústria (materials per a la construcció, tèxtil, alimentària, metal·lúrgica i pirotècnia) i el sector de serveis,Inici página completen l'oferta econòmica. L'ascens demogràfic ha estat, sobretot els darrers decennis, notable i constant. La ciutat és d'origen islàmic; s'hi destaquen l'església parroquial de Sant Jaume, arxiprestal, i diversos palaus del s. XVIII. Està pràcticament unida amb Alfara del Patriarca. Dins el terme hi ha el poble de Sant Isidre de Benaixeve, el santuari de Santa Bàrbara i restes ibèriques i romanes. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Abbate, Antoni de (o Antoni de Sclafaní)  (Sicília, Itàlia, s XIV - 1414/15)  Tercer comte d'Adernó. Fill de Mateu de Montcada i Sclafani. El 1367 li fou concedit el comtat d'Àsaro, que després perdé. El 1392 anà amb el seu germà Guillem Ramon amb l'expedició catalana de Martí el Jove a Sicília, i en fou recompensat amb les baronies de Traina, Castronovo i Miserendino, que perdé per rebel. Després de seguir el seu germà en les alternatives d'amistat i rebel·lia, acabà per ésser un gran amic de Martí el Jove. Fou senescal o mariscal i gonfanoner de Sicília. El 1396 rebé els comtats d'Adernó i de Centorbi (aquest ja el tenia com a baronia). Després de la mort de Martí l'Humà, esdevingué un dels principals magnats del partit de la reina Blanca de Sicília, capitanejat per Sanç Roís de Liori, comte de Caltanissetta, enfrontat amb el de Bernat de Cabrera.

21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Abbate, Pere de  (Sicília, Itàlia, s XIV – s XV)  Noble. Fill de Mateu de Montcada i Sclafani i germà d'Antoni i de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. Fou recompensat amb la baronia de Traina (1397) i la senyoria de Bivona pels seus serveis a la reina Maria I i al rei Martí I, formà part del partit de la reina Blanca (1410) i deixà un fill il·legítim, Guillem Ramon de Montcada.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i Benavides, Guillem Ramon de  Veure> Montcada i de Portocarrero-Meneses, Guillem Ramon de.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada i Benavides, Lluïsa de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Dama. Filla del cinquè marquès d'Aitona. Es casà amb Isidre de Silva, duc d'Híxar. No li donà successió. Morí jove. El seu marit es tornaria a casar amb Prudència Ana Portocarrero, filla del comte de Montijo.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada i Bou, Miquel de  (País Valencià, s XVI - d 1587)  Baró de Vilamarxant. Fill i hereu de Guillem de Montcada i de Cardona. Lloctinent i capità general de Mallorca (1576-78) i virrei i capità general de Sardenya (1578-84 i 1586-90). Al primer perìode de Sardenya convocà parlament general (1583) i féu diverses crides prohibint de portar armes de foc i l'extracció de monedes d'or i argent de l'illa, i féu tres pragmàtiques destinades al foment de l'agricultura. Absent de l'illa en 1584-86, de retorn ordenà, per disposició de Felip II, l'erecció de torres litorals per a la defensa de l'illa, i es preocupà de la reorganització administrativa del regne. Es casà amb Lluïsa Bou i Eixarc, que li aportà les baronies de Callosa d'En Sarrià i Tàrbena.

25 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Branciforte, Lluís Guillem de  (Sicília, Itàlia, s XVII – Palerm, Itàlia, 1743)  Fill de Ferran de Montcada i Gaetani i de Gaetana Branciforte. Fou gran d'Espanya des del 1672 i vengué el principat de Colle Reale el 1717 als Minutuolo. En extingir-se (1713) en successió masculina el brancó d'Adernó, inicià plet pels feus montcadins (que provenien del fideïcomís agnatici creat per Joan Tomàs de Montcada i Sanseverino) amb la duquesa de Montalto, i el seu fill Francesc Roderic de Montcada i Ventimiglia. Guanyà per sentència (1730) el principat de Paternò, el comtat de Caltanissetta i la baronia de Melilli. El seu nét fou Joan Lluís de Montcada i Ruffo.

26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Branciforte, Pere de  (Palerm, Itàlia, s XVIII - Sicília, Itàlia, s XVIII)  Membre d'una de les branques sicilianes del llinatge. Fou brigadier, cavaller de Sant Joan i creat marquès de Villafont per Carles IV d'Espanya, es casà amb la marquesa de Jaral de Berrio i deixaren descendents a Mèxic que heretaren ambdósInici página títols, el comtat de San Mateo de Valparaíso i el marquesat de San Román.

27 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Cardonetto, Isabel de  (Sicília, Itàlia, s XVI - d 1589)  Néta cinquena d'Antoni Perio de Montcada i de Fenollar. Es casà amb Antoni de Requesens, primer príncep de Pantelleria i baró de la Ferla. Fou la darrera representant del subbrancó dels barons de la Ferla.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i d'Abarca, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XIII – 1275)  Senyor de Seròs i Mequinensa. Possiblement fou el fill gran de Pere (I) de Montcada i d'Aragó, del qual heretà les dues senyories, i germà de Pere II.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i d'Abarca, Pere II de  (Catalunya, s XIII – 1300)  Fill de Pere de Montcada i d'Aragó i germà de Guillem Ramon. Heretà del seu pare Aitona, Seròs i Soses i, a la mort del seu cosí Simó, rebé la senescalia reial (tot i això, el 1270 ja apareix com a senescal). Col·laborà amb el rei Pere II a dominar una rebel·lió a la senyoria d'Albarrasí (1284) i a la croada contra Catalunya, féu costat al seu parent Guillem de Montcada, senyor de Tortosa i Fraga, en la guerra contra els Entença i es posà també al costat dels Urgell-Empúries en la seva lluita contra els Pallars-Cardona-Rocabertí. El 1296 era veguer de Barcelona-Vallès i de Girona-Besalú. Fou pare del bisbe Gastó de Montcada i de Pinós, de la reina Elisenda de Montcada i d'Ot I de Montcada i de Pinós dit el Vell.

31 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i d'Alagó, Guillem Ramon de  (Sicília, Itàlia, s XIV - Messina, Itàlia, 1348)  Primer comte d'Agosta. Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Pinós i de Lucina d'Alagó. Permutà (1326) les illes de Malta i Gozzo, que havia heretat de la seva mare, per la ciutat i terra d'Agosta (convertida en comtat el 1336), domini que feu dels Montcada els barons més importants de l'illa després dels Peralta i els Alagó. Fou gonfanoner de Sicília i, en guerra contra els Chiaramonte i els Palizzi, fou fet presoner i emmetzinat. El succeíInici página el seu fill Mateu de Montcada i Sclafani.

32 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i d'Alagó, Joan de  (Sicília, Itàlia, s XV - 1452)  Quart comte d'Adernò i de Nucaria. Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta i fill adoptiu del seu oncle Antoni de Montcada i Abbate. Des del 1397 fou comte de Nucaria per concessió del rei Martí i com a hereu de la seva mare, Beatriu d'Alagó. El 1392 anà amb l'expedició de Martí el Jove a Sicília amb el seu pare, oncles i germà Mateu. Milità al partit català. Durant l'Interregne lluità amb els seus parents contra el vescomte Bernat (IV) de Cabrera i rescatà audaçment la reina Blanca de Sicília, retinguda prop de Siracusa. Fou un dels tres ambaixadors sicilians prop de Ferran d'Antequera per demanar que nomenés sobirà de Sicília un dels infants reials (1414). El 1420 anà a Nàpols com a capità, al servei d'Alfons el Magnànim; participà en el setge de Bonifaci i, més tard (1423), a Capua, on caigué presoner. Fou, sembla, majordom i gran camarlenc del rei.

33 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i d'Alagó, Mateu de  (Sicília, Itàlia, s XIV – 1423)  Comte de Caltanissetta. Fill i hereu de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. El 1407 permutà amb el rei el comtat d'Agosta i la baronia de Melilli pel comtat de Caltanissetta, que havia estat de Sanç Roís de Liori, i Agosta fou incorporat a la corona. Féu costat a la reina Blanca contra Bernat (IV) de Cabrera. El seu pare havia intentat de casar-lo amb Maria Frederic d'Aragó, l'hereva del comtat de Salona, a la Grècia catalana, però l'enllaç no es dugué a terme per la tràgica fi d'ella. Finalment, es casà amb Comtessa, filla de Bartomeu d'Aragó, comte de Cammarata, i d'Helena Cantacuzè. Fores pares de Guillem Ramon i d'Antoni de Montcada i d'Aragó.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i d'Alagó-Espés-Castre, Guillem Ramon de  (Barcelona, 1618 - Illa, Rosselló, 1670)  Quart marquès d'Aitona, gran d'Espanya, marquès de la Pobla de Castre, comte d'Osona i vescomte de Cabrera, de Bas i d'Illa. Fill i hereu de Francesc (II) de Montcada i de Montcada. Virrei de Galícia, lloctinent general de Catalunya per Felip III (1647-52) i cap de l'exèrcit per recuperar el Principat de l'ocupació francesa. El 1642 liInici página fou confiscat el vescomtat d'Illa, però li fou retornat poc després. Membre del consell de regència de Carles II. Autor de Discurso militar. Propónense algunos inconvenientes de la milicia (València, 1653) i, amb pseudònim, d'un tractat De la oración (Madrid, 1655); deixà algunes obres històriques inèdites.

35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i d'Aragó, Antoni de  (Sicília, Itàlia, s XV – 1479)  Fill de Mateu de Montcada i d'Alagó i de Comtessa. Heretà el comtat de Caltanissetta a la mort del seu germà Guillem Ramon sense fills legítims. Abans de casar-se amb la filla del baró de Monforte, havia estat frare dominicà. La seva filla Comtessina de Montcada i Desfar es casà amb Guillem Ramon de Montcada i Ventimiglia.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i d'Aragó, Guillem de (o Guillem Ramon)  (Lleida, s XIII - 1282)  Bisbe de Lleida (1257-82). Fill del senescal i baró d'Aitona Guillem Ramon (I). Era degà de Lleida quan fou elegit bisbe, i fins el 1261 fou electe. Donà normes per estabilitzar el nombre de canonges i beneficiats (1261) i féu un conveni amb el capítol i el prior de Roda sobre les rendes i obligacions envers el bisbe de Lleida (1272). Al seu temps fou acabada la catedral, que consagrà el 1278. Des del 1268 actuava a Lleida un altre degà anomenat Guillem de Montcada, que ha estat sovint confós amb ell.

37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i d'Aragó, Guillem Ramon de  (Sicília, Itàlia, s XV - Ciminna, Itàlia, 1466/68)  Comte de Caltanissetta. Fill de Mateu de Montcada i d'Alagó, de qui heretà el comtat. Fou gran conseller de Sicília (1433), gran camarlenc i virrei (1429, 1432). Seguí Alfons el Magnànim en el captiveri després de la desfeta de Ponça (1435). Fou recompensat amb el casament amb Giovanna Ventimiglia, baronessa de Ciminna, de qui no tingué fills. El 1466 comprà al virrei de Sicília, Bernat de Requesens, la terra d'Agosta, que deixà al seu fill legitimat, Antoni de Montcada (mort el 1473), Caltanissetta passà al seu germà Antoni.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada i d'Aragó, Pere (I) de  (Catalunya, s XIII – 1267)  Senyor de la baronia d'Aitona. Fill de Guillem Ramon (I) de Montcada, de qui heretà la senescalia (1228-67). Prengué part en la conquesta de València i fou recompensat amb la torre dita, per això, de Montcada (després Montcada de l'Horta), que vengué al rei el 1240. El 1253 cedí a la seva filla Constança de Montcada, en casar-se amb el comte Àlvar d'Urgell, les viles de Seròs i Mequinensa. Anul·lat el matrimoni i casat aquest amb Cecília de Foix (1256), s'originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual fins i tot intervingué el rei Jaume I; el 1258 Pere arribà a envair el comtat i s'apoderà de Ponts. L'afer no acabà fins el 1267. Es casà amb l'aragonesa Sibila de Abarca poc abans del 1244.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i d'Aragó, Ramon de  (Catalunya, s XIII - 1292/94)  Senyor de la baronia d'Albalat de Cinca. En 1265-66 acompanyà Jaume I a la campanya de Múrcia. A la mort del seu germà Pere (I) de Montcada (1267), rebé la senescalia. El rei el nomenà jutge (1274-75) en les qüestions nobiliàries. Participà al desafiament de Bordeus (1283) i el 1284 col·laborà amb el rei al setge d'Albarrasí. Arran de la invasió francesa (croada contra Catalunya, 1285) prengué les armes i manà l'avantguarda com a senescal. Renuncià a aquest càrrec el 1289 a favor del seu fill Simó, que li premorí. Es casà amb la pubilla Sibil·la de Cervera. El 1251 ambdós vengueren al rei els drets de Sibil·la sobre Cervera, Pujalt, Timor, Sant Antolí, Gàver i Estaràs, en canvi d'Albalat de Cinca, que reberen en feu, i el 1252 vengueren Albalat a Berenguer d'Erill, en canvi d'Almenar, Capella, Monesma, Calassanç, Perarrua i Fantova.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada i d'Arborea, Sibil·la de  (País Valencià, s XIII - d 1258)  Muller de Joan d'Arborea (v 1338), senyor de Bosa. Era filla de Ramon de Montcada i Peris i d'Elisenda de Sarrià, i germana de Blanca de Montcada i de Sarrià.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada i d'Ayerbe, Teresa de  (Catalunya, s XIV)  Filla de Guillem II de Montcada. Fou casada amb Ot de Montcada, hereu de la branca d'Aitona, per tal que el patrimoni restés dins el llinatge.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada i de Benavides, Teresa I de  (País Valencià, s XVIII – 1756)  Marquesa de Leiva. Filla de Guillem Ramon V de Montcada i de Portocarrero-Meneses. Fou la darrera representant del llinatge dels Montcada als Països Catalans. Aportà la seva copiosa herència i la la del seu marit Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda als seus descendents.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada i de Cardona, Blanca de  (País Valencià, s XV – s XVI)  Filla de Pere III de Montcada i de Vilaragut, i germana d'Hug, Joan (I), Guillem i Gastó. Els seus descendents i els del seu marit, Antoni de Bellvís, baró de Bèlgida, es cognominaren Bellvís de Montcada.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Cardona, Francesc (I) de  (Catalunya, s XVI – 1594)  Segon comte i primer marquès d'Aitona (1581), comte d'Osona, vescomte de Cabrera i de Bas (per compra, el 1574, a Lluís Enríquez de Cabrera), gran senescal d'Aragó i mestre racional de Catalunya pel seu casament amb Lucrècia de Gralla, senyora de Subirats, filla del mestre racional Miquel de Gralla. Fill de Joan (II) de Montcada i Tolsà. El 1554 fou empresonat a Barcelona, amb aquell qui després fou sogre seu, pel lloctinent, per un incident produït a les galeres reials. Lloctinent general de Catalunya (1580-81), lluità contra la fam i el bandolerisme, contra el qual alçà sometent. Lloctinent de València (1581-94), la seva cort recordà, per la fastuositat i brillantor, la dels ducs de Calàbria. Lluità contra els falsificadors de moneda, els bandolers i, sobretot, els moriscs, i expulsà del regne els del regne de Granada (1586). Pledejà contra els Cruïlles per la baronia de Llagostera, que li fou adjudicada. Fou enterrat en un mausoleu de marbre, renaixentista, a la seu vella de Lleida.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada i de Cardona, Gastó I de  (País Valencià, s XV – s XVI)  Fill de Pere III de Montcada i de Vilaragut i germà d'Hug, Blanca, Joan (I) i Guillem. Sembla que abans d'heretar el seu germà Joan I havia estat clergue a Tortosa. Després es casà amb la pubilla Mariàngela Beneta Tolsà, senyora de les baronies de Palma, Beniarjó i Ador. Foren pares de Joan II de Montcada i Tolsà.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada i de Cardona, Guillem de (Guillem Ramon)  (País Valencià, s XV – v 1539)  Fill de Pere III de Montcada i de Vilaragut, i germà de Joan (I), Hug, Blanca i Gastó. Heretà la baronia de Vilamarxant i els béns del germa Hug. Tingué per fill Miquel de Montcada i Bou.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada i de Cardona, Hug de  (Xiva, Foia de Bunyol, v 1478 - Salern, Itàlia, 1528)  Militar i poeta. Membre de la branca valenciana dels Montcada, i virrei de Nàpols, morí lluitant contra Filippino Doria i els francesos, després d'haver lliurat batalles en tota la mar Mediterrània a les ordres del rei de França, de Cèsar Borja (1499-1503) i del Gran Capità (1503-1504).

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada i de Cardona, Joan (I) de  (País Valencià, s XV - 1523/27)  Fill de Pere III de Montcada i de Vilaragut, i germà d'Hug, Blanca, Guillem i Gastó. Heretà del seu pare les baronies de Xiva i Castellnou.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Castro, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XVII - 1670)  Quart marquès d'Aitona. Fill de Francesc de Montcada i de Margarida de Castro i de Cervelló. El 1635 heretà del seu pare el marquesat d'Aitona. Fou virrei de Galícia i conseller de Felip IV. Fundà la casa de la congregació de l'Escola de Crist de Barcelona (1660). Finançà després l'establiment d'altres cases de la mateixa congregació. Era membre del consell de regència de Carles II. És autor d'un Discurso militar sobre los inconvenientes de la milicia de estos tiempos y su reparo, publicat a València i a Milà, d'un Tratado de la oración editat amb pseudònim, i de nombrosos treballs que restaren manuscrits i són a la Biblioteca Nacional de Madrid, com un Vocabulario de laInici página gente de mar.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Castro, Maria Magdalena de  (Catalunya, s XVII)  Religiosa. Era filla de Francesc de Montcada i de Margarida de Castro i de Cervelló, i germana de Guillem Ramon. Entrà al convent de clarisses de Pedralbes, d'on fou abadessa. El 1640, arran dels fets revolucionaris que desfermarien la guerra dels Segadors, el Consell de Cent de Barcelona li oferí, per a ella i totes les religioses, ajut i protecció per tal de traslladar tota la comunitat a un lloc segur.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Cervera, Simó de  (Catalunya, s XIII – 1292)  Fill de Ramon de Montcada i d'Aragó. Fou senescal per renúncia (1289) del seu pare. El 1285 lluità contra la invasió francesa de Catalunya i guerrejà (1290) contra Bernat Guillem d'Entença. Es casà (vers el 1277) amb una filla de Pedro Martínez de Luna i, després (1290), amb Berenguera d'Anglesola. A la seva mort, el càrrec de senescal fou conferit a Pere II de Montcada i d'Abarca.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Fenollar, Antoni Perio (dit Joan)  (Sicília, Itàlia, s XV – v 1452)  Fill de Joan de Montcada i d'Alagó, comte d'Adernò, del qual heretà la baronia de la Ferla. Fou el primer membre del subbrancó dels barons de la Ferla, el qual s'extingí amb la seva néta cinquena Isabel de Montcada i Cardonetto.

53 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i de Fenollar, Guillem Ramon de  (Sicília, Itàlia, s XV – 1466)  Cinquè comte d'Adernò. Fill de Joan de Montcada i d'Alagó. Fou gran senescal, mestre justicier (1453-66) i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials (1458). Intervingué al Principat en afers de la Vall d'Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d'Aitona. Fou ambaixador a França per protestar contra l'intent d'invasió de la Vall d'Aran (1438), per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols (1442) o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, ambInici página una filla del rei francès (1444). El 1439 era governador del Castell Nou de Nàpols i, amb Ramon de Boïl, negocià amb els ambaixadors francesos el lliurament de la fortalesa. Era a Roma el 1447 i el 1455, a la mort de Calixt III. Amic de Carles de Viana, intervingué en les relacions d'aquest amb el seu pare Joan II.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Gralla, Gastó de  (Catalunya, s XVI – 1626)  Segon marquès d'Aitona (1594), comte d'Osona, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera, etc. Cavaller de Calatrava. Fill i hereu de Francesc (I) de Montcada i de Cardona. Virrei de Sardenya (1590-95), on succeí el seu sogre, Miquel de Montcada i Bou, i continuà l'obra de defensa de l'illa (durant el seu virregnat foren construïdes 66 torres de defensa) i de foment de l'agricultura. Lluità després contra els anglesos (1596-98), fou virrei d'Aragó (1604-10) i passà posteriorment a residir a la cort, al servei de Felip III. Fou mestre racional de Catalunya des del 1597, càrrec vinculat als marquesos d'Aitona per llur entroncament amb els Gralla. Es casà amb Caterina de Montcada i Bou, que li aportà les baronies de Callosa i Tàrbena.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Gralla, Hug de  (Catalunya, s XVI – d 1593)  Fill de Francesc I de Montcada i de Cardona, i germà de Lluís, de Gastó i de Joan. Fou lloctinent del seu germà Gastó a Sardenya.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Gralla, Joan de  (Catalunya, s XVI – Tarragona, 1622)  Eclesiàstic. Fill de Francesc I de Montcada i de Cardona i germà de Lluís, de Gastó i d'Hug. Bisbe de Barcelona (1610-12), féu de moderador en les disputes entre els consellers barcelonins i la inquisició. Després fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1612-22).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada i de Gralla, Lluís de  (Catalunya, s XVI - d 1632)  Fill de Francesc I de Montcada i de Cardona i germà de Gastó, d'Hug i de Joan. Fou comanador d'Osca, Ulldecona i Vilalba i després gran conservador i castellà d'Amposta de l'orde de Sant Joan. Destacat partidari dels nyerros, promogué (1615) incidents a Amposta. El 1632 fou elegit diputat eclesiàstic de la generalitat. Fou pare de Joan Lluís de Montcada.

58 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i de la Cerdà, Ignasi de  (Sicília, Itàlia, s XVI - d 1641)  Noble. Iniciador del subbrancó sicília dels ducs de San Giovanni. Fou pare de Ferran de Montcada i Gaetani.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Lioro, Llorenç de  (Catalunya, s XV – Barcelona, 1465)  Noble. Fill bastard de Guillem Ramon (III) de Montcada i de Luna. Tot i ésser l'únic fill baró, el seu pare deixà (v1456) els béns familiars i els títols a la seva germana gran Orfresina, muller de Mateu de Montcada i de Vilaragut. En esclatar la guerra contra Joan II, lluità al costat de la generalitat. Les autoritats de Lleida, on residia, el reconegueren, llavors, com a hereu legítim del seu pare. Lluità a les ordres del comte de Pallars i, més tard, a les de Pedro de Deza, cosí de Pere de Portugal. El 1464 el rei li confiscà els seus béns, els de la seva muller i els de la seva sogra, i foren lliurats a Mateu de Montcada. Intentà de recobrar Flix (1464) i defensà Lleida i, més tard, el pas del Llobregat, prop de Vilafranca. Fou home de confiança de Pere de Portugal, que el féu alferes. Lluità a la batalla de Calaf, on possiblement fou ferit. S'havia casat amb Caterina Noguers, vídua de Pere Moliner, de la qual tingué descendència.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Lioro, Orfresina de  (Catalunya, s XV – 1483)  Baronessa d'Aitona i de Mequinensa (o Jofredina). Filla de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna. Fou la muller del seu cosí germà Mateu, amb l'oposició del fill Llorenç de Montcada i de Lioro i dels seus descendents. A la mort d'Orfresina i de MateuInici página recollí la successió la subbranca de Xiva.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Lloria, Gastó de  (Catalunya, 1347 - 1397)  Primer baró de Llagostera. Fill gran i hereu de l'almirall Pere de Montcada i de Lloria. Participà de jove a l'expedició de Sardenya del 1354 i combaté després a Aragó i València contra els castellans. Fou coper del rei i capità de Girona i la seva vegueria contra els invasors del Rosselló (1375), conseller i camarlenc de l'infant Joan i més tard ambaixador seu a la cort papal d'Avinyó, on era encara el 1397 sota el regnat de Martí l'Humà.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Lloria, Ot de (dit el Jove)  (Catalunya, s XIII – 1331)  Fill i hereu d'Ot I de Montcada i de Pinós, i germà de Pere. La seva vida restà ofuscada per la personalitat del seu pare, que li sobrevisqué. Heretà dels Lloria les senyories de Castellnou, Beselga i Xilxes. Gràcies als dots diplomàtics del pare es casà amb Teresa, l'hereva de la línia de Tortosa-Fraga, i es pogueren reunir ambdós patrimonis. Fou enterrat a la seu de Lleida, i fou pare d'Ot (II) i de Guillem (II) de Montcada i de Montcada.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Lloria, Pere de  (Catalunya, v 1300 – Barcelona, v 1352)  Senyor de Llagostera i Vilobí. Almirall vitalici, preparà la invasió a Mallorca contra el rei Jaume III (1343), lluità a Algesires (1344) i entrà a Perpinyà en nom de Pere III el Cerimoniós. Després s'establí a Barcelona i prengué part en el govern del país.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Lloria, Roger de  (Catalunya, 1349 – 1413)  Magnat i camarlenc reial. Fill petit de l'almirall Pere de Montcada i de Lloria. Per la seva muller, Beatriu de Milany, fou senyor de la baronia de Milany i de Vallfogona, Tudela i Cartellà. El 1354 anà amb Pere III a l'expedició de Sardenya, i el 1363 destacà en la guerra contra Castella. Executà la missió més delicada i famosa entre el 1378 i el 1380, quan, per ordre de Pere III, guardà la reina Maria de Sicília, segrestada pels nobles de l'illa i rescatada per Guillem Ramon deInici página Montcada i de Peralta, comte d'Agosta. Roger prengué la jove reina i la guardà als castells de Licata i d'Agosta, contra els nobles que l'assetjaven, fins que fou lliurat pel vescomte Felip Dalmau de Rocabertí, que retornava a Grècia amb galeres. Aleshores portà la reina a Càller de Sardenya, on residí amb...  Segueix... 

63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i de Luna, Francesc de  (Sicília, Itàlia, s XVI – 1566)  Comte d'Adernó. Nét de Guillem Ramon de Montcada i Ventimiglia i de Comtessina de Montcada i Desfar. Fou creat príncep de Paternó (1565). Fou pare de Cèsar de Montcada i Pignatelli.

64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i de Luna, Francesc de  (Sicília, Itàlia, s XVI - Adernó, Itàlia, 1592)  Vicari general de Sicília. Fill de Cèsar de Montcada i Pignatelli i de Luisa de Luna-Peralta. Fou mecenes d'artistes i fundador del col·legi de jesuïtes i del convent de caputxins de Caltanissetta, plantà el famós bosc de Mimiano San Cataldo, comprà el sumptuós palau dels Aiutamicristo, a Palerm, i es casà (1587) amb la seva germanastra, la pubilla Maria d'Aragó i de la Cerda, duquesa de Montalto, comtessa de Collesano i baronessa de Naso. Fou establert que llurs descendents primogènits es cognominarien, a cada generació, alternadament Aragó-Montcada i Montcada-Aragó. Foren succeïts per llur fill Antoni d'Aragó-Montcada-Luna-Peralta.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Luna, Guillem Ramon III de  (Catalunya, v 1370 – 1455)  Senyor de les baronies d'Aitona i Mequinensa, i de Seròs i Soses, que heretà del seu pare, Ot (III) de Montcada. El 1392 anà amb l'expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove. El 1394 era munter major del rei. Governador de València (1409), organitzà i comandà una expedició d'auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles. Assistí, sembla, a la mort de Martí l'Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió. Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l'interregne esdevingué un fervent urgellista: les seves baronies foren el quarter general dels partidaris d'Antonio de Luna y de Xèrica, oncle seu, i del comte d'Urgell. Acceptà, tanmateix, la sentència de Casp i treballà per obtenir...  Segueix... 

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada i de Luna, Joan de  (País Valencià, s XV – 1461)  Fill d'Ot (III) de Montcada i Maça de Liçana. Fou l'iniciador de la subbranca dels barons de Xiva, la qual heretà del seu pare, juntament amb la de Castellnou. Participà (1409) en l'expedició catalana a Sardenya. Fou pare del bisbe Guillem Ramon i de Pere III de Montcada i de Vilaragut.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Luna, Ot de  (Catalunya, 1390 - Tortosa, Baix Ebre, 1473)  Cardenal. Fill d'Ot (III) de Montcada i Maça de Liçana, baró d'Aitona. Fou bisbe de Tortosa (1415-47). Tingué un paper molt destacat en la darrera etapa del Cisma d'Occident. El 1423 fou autoritzat per a aixecar les censures als seguidors del papa Benet XIII. El 1420 rebé, a Sant Mateu del Maestrat, la renúncia al papat de Gil Munyós, successor de Benet XIII, i celebrà a Tortosa un concili provincial presidit pel cardenal Pere de Foix, legat de Martí V (1430). Assistí al concili de Basilea (1438), on residí quatre anys i on tingué una actuació molt destacada. Fou nomenat cardenal per l'antipapa Fèlix V (1440) i fou confirmat més tard per Eugeni IV. Celebrà sínodes a Ulldecona (1432) i a Tortosa (1433).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Luna, Pere de  (Catalunya, v 1370 - 1436/43)  Magnat. Fill d'Ot (III) de Montcada i Maça de Liçana, baró d'Aitona, de qui obtingué (1403) les baronies de Vilamarxant i Castellnou. El 1392 passà a Sicília amb el seu pare i el seu germà Guillem Ramon (III); hi lluità al costat de Martí de Sicília, amb qui féu amistat. El 1407, a València, on residia aleshores la cort, desafià el noble francès Taneguy de Chatel. Anà a Sardenya el 1409 com a capità en l'expedició que havia de socòrrer Martí de Sicília; participà en la lluita contra els sards (victòria de Sanluri i assalt a Oristà). Durant l'interregne (1410-12) s'oposà a la candidatura de Ferran d'Antequera, i féu constar al parlament la seva protesta contra la sentència de Casp; abandonà les seves activitats militars. Es casà (1405) amb Jofredina de Montcada i de Cervelló, baronessa de Llagostera, i després amb Joana de Vilaragut. Fou camarlenc del rei. El 1423, per sentència contra Bernat de Cruïlles, li fou adjudicada la baronia de Llagostera.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada i de Montcada, Francesc de  (València, 1586 - Goch, Alemanya, 1635)  Polític i escriptor. Gran d'Espanya i tercer marquès d'Aitona, ambaixador als Països Baixos i conseller de la governadora general d'aquell país, la infanta Isabel Clara Eugènia, les funcions de la qual assumí quan ella morí.

70 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i de Montcada, Frederic de  (Sicília, Itàlia, s XVI – v 1562)  Fill de Guillem Ramon de Montcada i Ventimiglia. Fou l'iniciador del subbrancó sicilià dels prínceps de Calvaruso. Es casà amb l'hereva Agnese Pollicino-Castagna, baronessa de Calvaruso, Monforte, Tortorici i Saponara. Llurs fills foren Guillem i Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Montcada, Guillem (II) de  (Catalunya, s XIV – 1371)  Probable fill gran d'Ot de Montcada i de Lloria (dit el Jove) i germà d'Ot (II). No és gens clar l'ordre en què les possessions de l'avi i de la mare passaren a cadascun dels germans, però si que ho és que el 1341 fou molt disputada la senyoria de Seròs, que havia tingut Berenguera de Montcada i de Queralt amb el seu vidu, el baró d'Illa-Jordà. Es casà amb la pubilla Elvira Maça de Liçana -que li aportà la baronia de Vilamarxant-. Prengué part en la guerra contra Castella i residí els últims anys al seu palau de Lleida, on tingué una violenta pugna amb el burgès Simó de Torres, que produí avalots públics. Fou pare d'Ot (III) de Montcada i Maça de Liçana.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Montcada, Miquel de  (Catalunya, s XVI - d 1604)  Fill de Gastó II de Montcada i de Gralla i germà de Pere i de Francesc II. Fou conseller del rei i mestre racional de Catalunya adjunt des del 1604.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Montcada, Ot (II) de  (Catalunya, v 1327 - l'Alguer, Sardenya, 1354) Senyor de les baronies d'Aitona, Mequinensa i Seròs. Fill -possiblement secundogènit- d'Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d'Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga. Heretà del seu avi Ot (I) la senyoria de Seròs, que fouInici página causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d'Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon (II), senyor de les baronies de Fraga i Aitona. El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d'Ot. El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana. El 1353 s'embarcà cap a Sardenya, on es distingí a la batalla de Quart; hi retornà el 1354, i morí al setge de l'Alguer. Féu renovar la capella de Sant Pere de la seu de Lleida, fundada per un avantpassat seu, el bisbe Guillem de Montcada i d'Aragó, i la féu decorar per Ferrer Bassa. Sembla que morí solter i l'heretà el seu germà Guillem Ramon (II), amb qui ja s'havia reconciliat abans del 1350.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Montcada, Pere de  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Fill de Gastó II de Montcada i de Gralla, i germà de Miquel i de Francesc II. Fou degà de Tortosa i bisbe de Girona (1620-21).

75 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i de Peralta, Guillem Ramon de  (Sicília, Itàlia, s XIV – 1398)  Tercer comte d'Agosta i de Nucaria. Fill de Mateu de Montcada i Sclafani. Del partit català, a la mort de Frederic III de Sicília (1377), davant la crisi plantejada, raptà la reina Maria de Sicília i la dugué al seu castell d'Agosta; després l'encomanà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere III de Catalunya-Aragó (1380). Gestionà a Catalunya (1380) el matrimoni de la reina amb Martí el Jove, fill de l'infant Martí, i fou recompensat per aquest amb les senyories de Piera, Caldes de Montbui, Granollers i Sant Vicenç dels Horts i la baronia de Cervelló; les vengué, però, al comte Pere II d'Urgell, i amb els diners obtinguts es dedicà a la pirateria. Anà a Grècia, on sostingué estretes relacions amb els barons dels ducats d'Atenes i Neopàtria i gestionà el casament del...  Segueix... 

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Pinós, Gastó de  (Catalunya, s XIII – Girona, 1334)  Eclesiàstic. Fill de Pere de Montcada, el novè senescal, i d'Elisenda de Pinós. A la mort del seu pare (1303), era encara molt jove. Fou ardiaca de la seu de Barcelona. En 1320 fou novament familiar del papa Joan XXII. Visqué llavors a Avinyó, a la cort papal. Quatre anys més tard era consagrat bisbe d'Osca. En aquest càrrec feu alguns serveis especialsInici página al seu cunyat Jaume II el Just, del qual seria també canceller. Li serví d'ambaixador davant la cort papal d'Avinyó i també a Sicília i Nàpols (1326). Assistí a la inauguració del monestir de Pedralbes (1327). També era present, a Barcelona, a la cerimònia de reconeixement de vassallatge per part de Jaume III de Mallorca. En 1329 fou nomenat bisbe de Girona. Dos anys després era proposat per a la mitra siciliana de Monreale, però preferí restar a Catalunya i conservar el bisbat gironí. Morí en un estat de veritable pobresa originat pel seu esperit molt caritatiu.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Pinós, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XIII - Sicília, Itàlia, v 1325)  Diplomàtic. Fill de Pere de Montcada i d'Abarca, senyor d'Aitona. El 1282 anà amb Pere II de Catalunya-Aragó a Sicília, on s'establí (al servei de l'infant Jaume, i després, de l'infant Frederic) i on adquirí una gran influència pel seu casament amb Lucina d'Alagó, senyora de Malta i Gozzo. Fidel a l'infant Frederic en esdevenir rei (1296), s'enfrontà a Jaume II de Catalunya-Aragó al cap d'Orlando (1299) i els angevins. El 1301 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis, càrrec que exercí fins més enllà del 1320, sense, però, aconseguir-ne mai el reconeixement per part de Jaume II; el 1311, pel fet d'haver ajudat amb la milicia cristiana a l'accés al poder d'Ibn al-Lihyänï, esdevingué alcaid major. Intervingué sovint amb influència en la política hàfsida.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Pinós, Ot (I) de (dit el Vell)  (Catalunya, v 1290 – 1341)  Senyor de la baronia d'Aitona. Fill i hereu de Pere (II) de Montcada. El 1309 prengué part en la campanya d'Almeria. El 1312 entrà a formar part del consell de Jaume II i fou nomenat majordom reial a València (1313). Fou adscrit al servei de l'infant Alfons arran del seu casament amb Teresa d'Entença (1314), l'acompanyà durant molts anys i fou lloctinent seu a la procuradoria de Catalunya. El 1319 fou padrí de l'infant Pere (després Pere III). Fou ambaixador prop de Carles IV de França en el plet entre aquest i Sanç I de Mallorca sobre el domini de Montpeller (1321). En casar-se la seva germana Elisenda amb el rei Jaume II (1322), la dotà amb les propietats de Seròs i Mequinensa. Poc després (1324-26) rebé en compensació les senyories

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada i de Portocarrero-Meneses, Guillem Ramon V de  (Catalunya, s XVII – València, 1727)  Fill de Miquel I de Montcada i de Silva i germà de Manuel. Fou mestre de la casa i cort reial. Durant un quant temps residí a Barcelona. Participà en la campanya de Felip V al ducat de Milà (1704). Li foren confiscats els béns al Principat per Carles d'Àustria (1706). Fou pare de la darrera representant del llinatge als Països Catalans, Teresa I de Montcada i de Benavides.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada i de Portocarrero-Meneses, Manuel de  (Catalunya, s XVII – 1727)  Fill de Miquel I de Montcada i de Silva, i germà de Guillem Ramon V. Inicià el brancó dels marquesos de Leiva, extingit amb la seva néta, el 1749.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Queralt, Berenguera de  (Catalunya, s XIV – 1340)  Muller de Guillem (I) d'Entença i de Montcada. Filla de Guillem Ramon de Montcada, pertanyent a la branca d'Aitona-Seròs. El seu pare morí en 1270, quan ella era de molt poca edat. N'heretà la baronia de Seròs. Ja vídua, contragué un nou matrimoni amb l'occità Bernet Jordà de l'Illa.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Sarrià, Blanca de  (País Valencià, s XIII – s XIV)  Muller de Gilabert de Centelles i de Bellpuig. Filla de Ramon de Montcada i Peris i germana de Sibil·la de Montcada i d'Arborea. El seu pare vengué Nules al seu marit.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Silva, Miquel I (Francesc) de  (Catalunya, 1653 – Girona, 1674)  Cinquè marquès d'Aitona. Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Castro. El 1670, a la mort del seu pare, n'heretà el títol marquesal. Participà a la guerra contra França. El 1672 manava el terç de la Diputació del Principat que actuava al front del Rosselló. El 1674, quan exercia el mateix comandament i era a Girona, li sobrevingué la mort. Feia poc que havia arribat a la ciutat procedent del front rossellonès. Del seu matrimoni amb unaInici página Benavides deixà dos infants de molt poca edat: Guillem Ramon, sisè marquès d'Aitona, i Lluïsa, que havia de casar-se amb el duc d'Híxar.

86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i de Vallgornera, Beatriu de  (Sicília, Itàlia, s XV)  Filla d'Antoni de Montcada (mort el 1473). Aporta la terra d'Agosta en dot el 1471, quan tenia quatre anys, al seu promès, Pere de Cardona i Ventimiglia, que en tenia set.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada i de Vilaragut, Guillem Ramon de  (Xiva, Foia de Bunyol, v 1440 – Tarassona, Aragó, 1521)  Polític i eclesiàstic. Fill de Joan de Montcada i de Luna, baró de Xiva. Era prior major de Tortosa i fou president de la generalitat de Catalunya (1470). El 1474 fou nomenat bisbe de Vic, però no hi residí, i actuaren en nom seu bisbes titulars. Féu reunir sínodes a Vic (1474) i a Manresa (1481). Estigué molt de temps a les corts de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó. El 1493 fou nomenat bisbe de Mallorca, i el 1496, de Tarassona, on emprengué la reforma de la clerecia i acabà les obres del claustre de la catedral.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i de Vilaragut, Mateu de (o Mateu Florimon)  (Catalunya, 1424 - Aitona, Segrià, 1485)  Noble. Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut. El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d'aquesta, Guillem Ramon (III) de Montcada i de Luna, en morir (v1456), els deixés l'herència i els títols baronials, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro. Ambdós consorts tingueren llurs béns en indivís. Llorenç s'hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacil·laren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin costat: retingueren diversos llocs dependents de la seu de Lleida i organitzaren una galera de bandolers que recorria l'Ebre i el Segre atacant el tràfic comercial lleidatà. En esclatar la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó, Mateu de Montcada milità al bàndol del rei i aprofità la lluita per atacar el seu adversari. Conseller de Joan II, aquest el nomenà majordom i mariscal o senescal, i li confià operacions a la zona occidental: s'apoderà de Flix (abr/1464) i col·laborà en la presa de Lleida. Vidu d'Orfresina (1483), fouInici página assassinat per Ot de Montcada, nét de Llorenç, probablement ressentit per la usurpació.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada i de Vilaragut, Pere III de  (País Valencià, s XV)  Fill de Joan de Montcada i de Luna i germà del bisbe Guillem Ramon. Heretà del seu pare les baronies de Xiva i Castellnou; el 1457 li fou adjudicada la de Vilamarxant i, dels seus cosins-germans Mateu i Orfresina de Montcada, morts sense fills, les d'Aitona, Mequinensa i Seròs, entre d'altres. Amb ell la influència del llinatge se centrà a València. Fou pare d'Hug, de Blanca, de Joan (I), de Guillem i de Gastó I de Montcada i de Cardona.

90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Desfar, Comtessina de  (Sicília, Itàlia, s XV – s XVI)  Muller de Guillem Ramon de Montcada i Ventimiglia. Era l'hereva dels Montcada d'Agosta. Llur nét fou Francesc de Montcada i de Luna.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i Folc de Cardona, Francesc  Veure> Montcada i de Cardona, Francesc de.

92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Gaetani, Ferran de  (Sicília, Itàlia, v 1638 - d 1710)  Polític. Duc consort de San Giovanni i comte consort de Cammarata. Era fill d'Ignasi de Montcada i de la Cerda. General de galeres de Sicília (1676), fou virrei de Navarra, on impedí l'avanç dels austriacistes contra Pamplona, i també de Sardenya, per on fou nomenat el 1699, i ocupà el càrrec del 1700 al 1703. Millorà l'erari públic i reconegué l'accessió al tron de Felip V. Organitzà la defensa de l'illa contra possibles atacs austriacistes.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada i Maça de Liçana, Ot (III) de  (Catalunya, s XIV - d 1413/26)  Fill i successor de Guillem (II) de Montcada i de Montcada, i d'Elvira Maça de Liçana. Es casà amb Elfa, germana del cèlebre Antonio de Luna y de Xèrica, la qual volgué empresonar (1382), i es mantingué neutral en la pugna entre el rei Pere III i el seu fill, el duc de Girona. El 1381 anà a l'expedició a Grècia amb la galera Santa Coloma, que portava el nouInici página vicari general, el vescomte de Rocabertí, i en retornà l'any següent. El 1392, amb els seus fills Guillem Ramon III i Pere de Montcada i de Luna, anà a l'expedició de Sicília per sotmetre els barons sicilians a l'obediència dels reis Martí I i Martí II, dels quals fou camarlenc i conseller. Sembla que al seu temps els Montcada perderen la important baronia de Fraga. També fou pare del bisbe Ot de Montcada i de Luna.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montcada i Peris, Ramon de  (País Valencià, s XIII - 1322/26)  Fill de Guillem Ramon de Montcada. Heretà del seu pare la baronia de Nules. Comprà Cirat (1322) a Gonçal Ximenes d'Arenós. Es casà amb Elisenda de Sarrià. Foren pares de Blanca de Montcada i de Sarrià i de Sibil·la de Montcada i d'Arborea.

95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Pignatelli, Cèsar de  (Sicília, Itàlia, s XVI – 1570)  Príncep de Paternó. Fill de Francesc de Montcada i de Luna (m 1566). Uní a les seves possessions les importants de la seva muller Luisa de Luna-Peralta, duquessa de Bivona (primera gran d'Espanya del regne de Sicília), comtessa de Sclafani i Caltabellotta i baronessa de Caltavuturo i Missilcassimo. Foren pares de Francesc de Montcada i de Luna (m 1592).

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Montcada i PlanesMontcada i Planes, Joan  (Barcelona, 1925 - )  Dibuixant i pintor. Deixeble de Nolasc Valls i de l'Escola de Belles Arts. D'un purisme a l'estil d'Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l'abstracció, sempre, però, dins una organització d'intuïció matemàtica. Ha fet frescs a l'església de Betlem de Barcelona, a Tortosa, Vinaròs, Castelló de la Plana, Puigcerdà, la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc, i també vitralls. En el camp de la ceràmica, ha dut a terme diverses obres, com les dels murals al Saló d'Actes de l'IESE, de Barcelona. Inicià la docència a Llotja, i el 1968 obtingué la càtedra de dibuix a l'Escola de Belles Arts, de la qual fou sotsdirector (1974-77). Fundà el grup Betepocs, i fou professor de l'Escola de Pintura Mural de Sant Cugat, on filmà el documental Curs de Primavera 1967 (1967). Guanyà, entre altres beques iInici página premis, una beca d'investigació de la Fundació March de Madrid (1972-73). Ha exposat...  Segueix... 

96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Pollicino-Castagna, Guillem de  (Sicília, Itàlia, s XVI – 1558)  Noble. El 1531 havia alienat les baronies de Calvaruso, Monforte i Saponara.

97 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Pollicino-Castagna, Jeroni de  (Sicília, Itàlia, s XVI - 1558/62)  Baró de Calvaruso i Saponara. Fill de Frederic de Montcada i de Montcada i d'Agnesa Pollicino-Castagna. Fou l'avi de Cèsar de Montcada.

98 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalMontcada i Reixac  (Vallès Occidental Municipi: 23,54 km2, 36 m alt, 34.394 hab (2014). Situat a la riba dreta del Besòs, prop del congost de Montcada, al límit amb el Barcelonès. El relleu és en part accidentat per la Serralada Litoral. Amb l'agricultura en regressió (vinya, blat, patates i arbres fruiters), l'economia local es basa en la indústria, força diversificada (indústries metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció) i causa de l'important augment demogràfic, de base immigratòria. Tanmateix, el que ha condicionat l'evolució del municipi és el corredor natural obert pel Besòs, que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona, amb una important xarxa de comunicacions. La vila es troba a la confluència del Besòs i el Ripoll, al peu del turó de Montcada; s'ha estès formant diversos nuclis i zones industrials (Santa Maria de Montcada, Can Sant Joan, Sant Pere de Reixac, Masrampinyo, etc). Un tret característic són les nombroses residències...  Segueix... 

99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Ruffo, Joan Lluís de  (Sicília, Itàlia, s XVIII)  Nét de Lluís Guillem de Montcada i Branciforte. Per una sentència del 1797, guanyà el comtat d'Adernò i les baronies de Centorbi i Biancavilla en plet contra els Álvarez de Toledo, marquesos de Villafranca del Bierzo, que els havien guanyats per una altraInici página sentència del 1751. Els seus descendents i successors encara radiquen a Sicília.

100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Sanseverino, Joan Tomàs de  (Sicília, Itàlia, s XV – 1501)  Sisè comte d'Adernó. Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar. Succeí (1479) el seu parent Antoni de Montcada i d'Aragó en el comtat de Caltanissetta i en la terra d'Agosta. Mestre justicier de Sicília (1463, 1479, 1501), governador de Catània (1463), gran camarlenc de Nàpols (1445) i castellà del palau reial de Palerm i dels castells de Licata. Capità general i president del regne de Sicília (1475, 1478 i 1479), virrei de Sicília (1475-79) i diputat del regne (1499). Les seves cartes llatines foren publicades, juntament amb una versió italiana i una de castellana, a València el 1658.

101 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Sclafani, Mateu de  (Sicília, Itàlia, s XIV – 1378)  Segon comte d'Agosta. Fill de Guillem Ramon de Montcada i d'Alagó. Gran senescal i governador de Sicília i un dels caps del partit català de l'illa. Vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1359-62, 1363-67), no residí pràcticament mai a Grècia, on governà per mitjà de lloctinents. Un d'aquests, Pere de Pou, encapçalà una revolta a Tebes, fet pel qual Montcada fou destituït. Fou, tanmateix, reposat l'any següent i, teòricament, mantingué el càrrec fins el 1367, però de fet el govern estigué a mans de Roger de Lloria, que acabà per ésser reconegut el 1366. El 1359 el rei de Sicília li concedí les senyories de Corint i Argos, i el 1363 el marquesat de Bodonitza i altres llocs fins a l'Arta, però de fet no en disposà. Obtingué la restitució del comtat d'Agosta que li havien usurpat els Chiaramonte durant una estada a Grècia. Pledejà contra el seu cosí germà Mateu (dit Guillem) de Peralta, comte de Caltabellota, per l'herència de llur avi, el magnat Matteo de Sclafani, i obtingué per sentència el comtat d'Adernò i la baronia de Centorbi.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada i Tolsà, Joan II de  (País Valencià, s XV – 1535)  Fill de Gastó I de Montcada i de Cardona.Inici página Nomenat gran senescal hereditari d'Aragó per Ferran II, títol més aviat honorífic en aquesta època. Carles I el féu comte d'Aitona (1523) i cap de justícia de Sevilla. El succeí el seu fill Francesc I de Montcada i de Cardona.

103 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Ventimiglia, Francesc Roderic de  (Sicília, Itàlia, s XVIII – 1763)  Duc de San Giovanni. Fill de Lluís Guillem de Montcada i Branciforte. Guanyà per sentència (1730) el principat de Paternò, el comtat de Caltanissetta i la baronia de Melilli. El seu nét fou Joan Lluís de Montcada i Ruffo.

104 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada i Ventimiglia, Guillem Ramon de  (Sicília, Itàlia, s XV – 1510)  Comte d'Adernó. Fill i hereu de Joan Tomàs de Montcada i Sanseverino. Es casà amb l'hereva dels Montcada d'Agosta, Comtessina de Montcada i Desfar. Llur fill fou Frederic de Montcada i de Montcada.

105 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada-Aragó-Luna-Peralta i de la Cerda, Lluís Guillem de  (Palerm, Itàlia, 1614 – Madrid, 1672)  Duc de Montalto i de Bivona, cinquè príncep de Paternò, gran d'Espanya. Comanador de Belvís de la Sierra (des del 1627 fou -per donació paterna- comte d'Adernò). President del regne de Sicília (1635-38), embellí Palerm amb nombroses obres públiques. Virrei de Sardenya (1644-59) i de València (1652-59). Cavaller del Toisó d'Or i general de cavalleria del regne de Nàpols. Majordom major de Carles II. El 1667 fou creat cardenal. Un informe seu dirigit al rei, imprès a València el 1656, és interessant per al coneixement de l'organització administrativa de València.

106 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada-Aragó-Peralta-Luna y Fajardo, Caterina de  (Sicília, Itàlia, s XVII – 1727)  Filla i hereva de Ferran d'Aragó-Montcada-Luna-Peralta i de Montcada, i de Maria Teresa Fajardo de Requesens- Zúñiga. Fou la darrera representant del brancó dels comtes d'Adernó. Aportà els seus béns (excepte els que es perderen en plet amb el representant del subbrancó de San Giovanni) a la seva descendència i del seuInici página segon marit, José Fadrique Álvarez de Toledo, marquès de Villafranca del Bierzo.

112 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada-Luna-Peralta, Antoni d'Aragó  (Sicília, Itàlia, s XVI - Nàpols, Itàlia, 1631)  Fill de Francesc de Montcada i de Luna (m 1592) i de Maria d'Aragó i de la Cerda. Cavaller del Toisó d'Or. Es casà amb la seva cosina segona Juana de la Cerda y de la Cueva, filla dels ducs de Medinaceli. Ambdós se separaren voluntàriament per fer-se, ell, jesuïta, i ella, carmelita descalça al convent de l'Assumpció de Paternó, fundat pel seu marit el 1628, on morí d'abadessa. Foren pares d'Ignasi i de Lluís Guillem de Montcada- Aragó- Luna- Peralta i de la Cerda.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcada-Luna-Peralta i de Montcada, Ferran d'Aragó  (Catalunya, v 1641 – Madrid, 1713)  Polític i noble. Duc de Montalto i de Sivona, sisè príncep de Paternò, gran d'Espanya. Comanador de Silla i Benassal a l'orde de Montesa. Fill i hereu del cardenal Lluís Guillem de Montcada-Aragó. Lluità a Flandes amb Guillem III de Nassau-Orange (1673-74). Del consell de guerra i del d'estat des del 1691, fou capità general de cavalleria de Nàpols, president del consell de Flandes, del de les Índies (1693) i del d'Aragó (1695-98). Exiliat per desavinences amb la reina (1697), a la mort de Carles II (1700) retornà a la cort i fou membre de la junta de regència. Es casà amb l'hereva María Fajardo de Requesens, que li aportà els marquesats de Los Vélez, Martorell i Molina i les baronies de Castellvell de Rosanes i de Molins de Rei.

108 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaMontcada-Pollicino-Castagna i Ioppolo, Joan Antoni de  (Sicília, Itàlia, s XVIII - Monforte, Itàlia, 1759)  Príncep de Monforte. Rebesnét de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano. Fou pare de Manuel de Montcada-Pollicino-Castagna i Oreto.

109 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada-Pollicino-Castagna i Oreto, Manuel de  (Sicília, Itàlia, s XVIII – s XIX)  Príncep de Monforte. Fill de Joan Antoni de Montcada-Pollicino-Castagna i Ioppolo. Fou comanador de Sant Jaume, tinent general espanyol (1789) i capità general de València (1800-01). Els seus successors encara radiquen a Sicília.

110 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano, Josep de  (Sicília, Itàlia, s XVI – 1632)  Baró de San Piero i de Monforte, i després primer comte de San Piero de Monforte i primer príncep de Monforte (1628). Iniciador del branquilló sicília dels prínceps de Monforte. El seu rebesnét fou Joan Antoni de Montcada- Pollicino- Castagna i Ioppolo.

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcades, les  (Horta de Sant Joan, Terra Alta Caseria, prop del límit amb Lledó d'Algars (Matarranya).

Anar a: Montcada, P ] [ Montcada i B ] [ Montcada i de C ] [ Montcada i de L ] [ Montcada i de Q ]  [ Montcada i R ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -