A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Montf ]    [ Montfo ]    [ Montgr ]    [ Montj ]    [ Montl ]    [ Montmal ]

Els polítics honestos que no denuncien als polítics corruptes, són igual de miserables. (Ramon Piera)

1 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Montfalcó  (Viacamp i Lliterà, Ribagorça Despoblat recent (772 m alt) de l'antic mun. de Fet, situat al cim d'una serra que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost de Montrebei. La seva església depenia de la d'Estall.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montfalcó d'Agramunt  (Ossó de Sió, Urgell Poble (389 m alt) (o de Mossèn Meca), a l'oest del terme. La seva església és dedicada a santa Maria.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montfalcó el Gros  (Veciana, Anoia Poble, vora el límit amb la Segarra, a l'oest del terme. La seva església (Santa Llúcia) depèn de la parròquia de Veciana. Conserva les restes d'una torre medieval.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontfalcó Murallat  (les Olugues, Segarra Poble (601 m alt) (o Montfalcó del Duc, o de les Oluges), aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós. Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d'una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l'església parroquial (Sant Pere), formen una fortificació completament emmurallada, probablement d'origen islàmic. Era de la jurisdicció del duc de Cardona.

5 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montfalgars, el  (Camprodon - Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir Cim (1.610 m alt) de la serra que separa els tres municipis, entre els colls d'Ares i de Vernadell.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montfar  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Poble, a la dreta del riu d'Ondara, que forma un enclavament (1,52 km2) entre els municipis de Talavera i Montmaneu (Anoia). La seva església parroquial (la Nativitat de Maria) és annexa de la de Pallerols.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montfar  (Balaguer, Noguera)  Antiga quadra, a l'esquerra del Segre, esmentada ja el 1078. Les seves terres i les de l'horta de Balaguer, a l'esquerra del riu, són regades per la sèquia de Montfar, que pren l'aigua del Segre al pantà de Llorenç de Montgai.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montfar-Sorts i Cellers, Dídac  (Barcelona, v 1600 - Terrassa, Vallès Occidental, 1652)  Historiador. Ciutadà honrat, fill d'Esteve Montfar i Sorts. Estudià a Lleida. Exercí d'escrivà de manament de la cancelleria d'Aragó i fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat. El 1641 era arxiver de l'arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV. El 1650 acabà la seva notable Historia de los condes de Urgel, basada en gran nombre de documents. No pogué revisar-la, i fou publicada per Bofarull el 1853. Sembla que havia escrit també una història de Jaume I i una altra de JaumeInici página el Dissortat, així com una al·legació a favor dels drets de França a Catalunya.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montfar-Sorts i Cellers, Joan Baptista  (Barcelona, s XVII - d 1671)  Diplomàtic. Ciutadà honrat de Barcelona i doctor en lleis. Germà de Dídac. Fou repetides vegades ambaixador del braç militar, i el 1640 fou elegit membre de la Junta de Guerra del Principat. Capità d'artilleria, prengué part en la batalla de Montjuïc el 1641. El 1645 era conseller tercer de Barcelona. El 1649 fou nomenat ambaixador a París per la ciutat, i el 1650 representà, a més, els diputats, la seva correspondència és molt interessant per al coneixement de la política francesa durant la guerra dels Segadors. El 1664 era advocat de la llotja de Barcelona.

10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirMontferrer  (Vallespir Municipi: 21,95 km2, 820 m alt, 191 hab (2012). Estès des dels contraforts meridionals del massís del Canigó fins al Tec (que forma en part el límit meridional), entre el puig de Coç i les gorges de la Fou. Hi ha bosc, prats i pasturatges. Els principals conreus són el farratge, els cereals, el blat de moro i els arbres fruiters (pomeres, presseguers i cirerers). Té importància la ramaderia: bovins, ovins i porcins. Han desaparegut les tradicionals indústries del calçat i de carretons, així com els molins. El poble s'assenta al caire d'un cingle, vora l'antic castell de la Roca de Montferrer, al voltant de l'església parroquial, notable edifici romànic, molt simple, amb campanar quadrat. Esdevingué centre del marquesat de Montferrer. Al cim de la serra que separa les valls de Madaloc i de Montferrer hi ha les ruïnes de l'antic castell de Mollet i del llogaret del Castell de Mollet; el terme comprèn, també, els veïnats de la Misèria i el de la Figuera. Ajuntament - Turisme (en castellà)

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montferrer, Guillem Arnau de  (Catalunya, s XI)  Bisbe d'Urgell (1092-95). Ja vell, succeí en el bisbat al prelat Bernat Guillem. Ja en perill de mort dimití del càrrec i promogué una elecció popular per a la seva successió, que havia de recaure en Ot, el futur sant. Tingué un bisbe oponent, Folc de Cardona, que fouInici página també vescomte i que, pel que sembla, no l'inquietà gaire ni es mogué de Cardona.

13 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Montferrer, marquesat de  (Catalunya Nord Títol senyorial concedit el 1675 per Lluís XIV de França, a Tomasina d'Ardena i d'Aragó (morta el 1693), vídua de Carles de Banyuls i Comte, senyor de Montferrer. Passà al seu cunyat Francesc de Banyuls i Comte, primer baró de Nyer, i als seus descendents.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montferrer de Segre  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Poble (732 m alt) i cap del municipi. Situat a la dreta del Segre, dalt d'un turó, prop del riu, que es continuació del de Castellciutat. S'hi concentra la major part de l'activitat industrial i comercial del municipi, bàsicament la de la fusta. Hi ha graveres i una fàbrica de pinsos. Hi hagué un antic castell. El 1146 fou donat per Pere de Montferrer a la catedral d'Urgell. Dins el terme parroquial (Sant Vicenç) hi ha el santuari de la Mare de Déu Trobada.

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellMontferrer i Castellbó  (Alt Urgell Municipi: 176,66 km2, 732 m alt, 1.027 hab (2014). A l'extrem nord-oest de la comarca. És el resultat de la unió, entre el 1970 i el 1972, dels termes de Montferrer de Segre, Aravell, Castellbó, Pallerols del Cantó i Guils del Cantó. L'economia local és basa en la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí), l'agricultura de secà i l'explotació del bosc, si bé el sector industrial (de la fusta, elaboració de pinsos i material per a la construcció) n'és el principal recurs econòmic. Incipient indústria hotelera i dels serveis afavorida pel turisme. El cap municipal és el poble de Montferrer, aturonat. A Castellbó és destaca la col·legiata de Santa Maria, de transició romànico-gòtica.Inici página Dins el terme hi ha l'aeroport de la Seu d'Urgell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

15 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampMontferri  (Alt Camp Municipi: 19,21 km2, 229 m alt, 369 hab (2014). A la riba esquerra del Gaià, al límit amb el Tarragonès. El terreny és suaument ondulat i accidentat per la serra de Montferri. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (especialment la vinya i els ametllers), una mica de regadiu (hortalisses i avellaners), la ramaderia i l'avicultura. La població, amb tot, tendeix a disminuir (el 1900 tenia 429 hab). El poble, dit antigament Puigtinyós, és al vessant nord de la tossa Grossa, dominat per l'església parroquial de Sant Bartomeu (s XIV). Santuari de la Mare de Déu de Montserrat (projecte de Josep M. Jujol) i castell de Rocamora. Dins el terme hi ha el poble de Vilardida. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montflorit  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)  Barri de la ciutat, situat 1,5 km al sud del centre urbà. Sorgit al principi del s XX, és centre residencial i d'estiueig, format per nombroses torres voltades de jardí.

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montflorit  (la Pobla Llarga, Ribera Alta Caseria, a 0,5 km del poble.

18 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montflorit, Francesc de  (Monflorite ?, Aragó, s XIII – s XIV)  Escultor. Pertany, per l'estil, a l'anomenada escola escultòrica gòtica de Lleida. Juntament amb Pere Bonull o Bonhuyl féu cap al 1314 el monument funerari de Jaume II i Blanca d'Anjou a Santes Creus. Potser executà personalment l'estàtua jacent de laInici página reina.

19 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vinalopó MitjàMontfort  (Vinalopó Mitjà Municipi: 79,52 km2, 230 m alt, 7.658 hab (2014). (cast: Monforte del Cid, ant: Nompot). Situat a l'esquerra del Vinalopó, que fa de límit occidental del terme, a la zona de parla castellana del País Valencià i accidentat al nord per les serres del Sit, d'Alcoraia i de Sant Pasqual. La vida econòmica local es basa en l'agricultura, que ocupa gran part del terme; hi predomina el secà, amb conreus de vinya, destinada a la producció de raïm de taula, cereals, oliveres i ametllers. El regadiu amb aigua de Villena (tomàquets i vinya), en expansió, ha estat la causa de la recuperació demogràfica del municipi. Indústria derivada de l'agricultura. La vila, d'origen islàmic, és en una eminència, dominada per l'església parroquial de la Mare de Déu de les Neus. Dins el terme hi ha el caseriu i santuari marià d'Orito i l'Estació de Montfort. El parlar castellà de Montfort conserva trets arcaics. Ajuntament (en castellà)

20 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Montfort  (Llitera Antic poble del comtat de Ribagorça, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, entre Tragó de Noguera i Andaní, vora el pont de Montfort.

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montfort  (Vistabella del Maestrat, Alcalatén)  Caseria, al peu del vessant oriental de la serra de la Batalla, a l'oest de la vila.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montfort  (País Valencià, s XVIII)  Família d'impressors (o Monfort). L'activitat fou iniciada per Benet Montfort i Besades. Entre les seves estampacions més importants cal destacar la Crónica del señor rey don Juan segundo (1779), la Crónica de los señores reyes católicos (1780) i la Historia general de España (1783-96) de Juan de Mariana, obres de Mayans, Minyana i Martí i alguns periòdics.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontfort, Ramon de  (Tolosa de Llenguadoc, s XIII – Barcelona, 1338/39)  Cardenal mercedari. Conegut també com a fra Ramon de Tolosa. Descendent de Simó de Montfort, entrà a l'orde de la Mercè a Barcelona, igual que el seu cosí germà Jordi de Lloria. Ambdós eren parents de l'almirall Roger de Lloria. Jordi fou cavaller mercedari, i Ramon, sacerdot. Aquest anà dues vegades a l'Àfrica, on redimí molts captius. El papa Benet XII, tolosà, el nomenà cardenal prevere del títol de Sant Esteve al Celi el dia 18/des/1338. Però, en arribar la notícia a Barcelona, Ramon acabava de morir-hi.

126 EUROPA - BIOGRAFIA

Montfort, Simó de  (França, v 1150 - Tolosa, Llenguadoc, 1218)  Noble i comte de Leicester. Dirigí la croada contra els albigesos, decretada per Innocent III (1208) i secundada pel rei Felip August de França, que pretenia de separar Occitània de la influència política de la corona catalano-aragonesa. La lluita fou molt cruel. L'any 1209 Simó de Montfort s'emparà dels dominis de Ramon Roger, vescomte de Besiers i de Carcassona. Els intents del rei catalano-aragonès Pere I per solucionar pacíficament el conflicte fracassaren davant les comunes ambicions de dominar el Llenguadoc. A la batalla de Muret Simó derrotà Ramon VI de Tolosa i Pere I, i després d'aixó dominà tot el Llenguadoc. El concili del Laterà, del 1215, l'investí amb la possessió dels territoris conquerits, pels quals reté homenatge al rei de França. Ramon VI, però, ajudat per tropes catalanes, no trigà a reconquerir les seves terres, i Simó morí quan assetjava Tolosa.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montfort i Ascensi, Manuel  (València, 1736 – 1806)  Impressor i gravador. Fill de Benet Montfort i Besades, estudià amb els germans Vergara. Creà una escola de gravat a la Universitat de València (1753) i fou director de gravat de l'Acadèmia de Sant Carles. Establert a Madrid, fou membre de l'Academia de San Fernando, i tresorer administrador de la Real Biblioteca, Real Imprenta i Foneria. Renuncià a heretar la impremta familiar, que passà al seu germà Benet. Entre altres obres, gravà les làmines per al Quixot imprès per Joaquim Ibarra l'any 1771, que foren aprofitades per a l'edició d'Antonio Sancho del 1777.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMontfort i Besades, Benet  (València, 1715 – 1785)  Impressor. Aprengué l'ofici a l'impremta d'Antoni Bordassar. El 1757 s'establí pel seu compte i fundà la impremta del seu nom, una de les més prestigioses del País Valencià. Assolí un alt nivell de perfecció tipogràfica i contribuí a l'auge de les arts gràfiques valencianes del seu temps. Gradualment esdevingué l'impressor oficial d'un gran nombre d'institucions i corporacions de València, com l'ajuntament, la universitat, l'audiència, la Junta de Comerç i Consolat, la Societat d'Amics del País, l'Acadèmia de Belles Arts i la Companyia de Jesús, i fins i tot de fora, com el bisbat de Terol. Imprimí, entre altres, algunes obres de Pérez i Baier, com De numis hebraeo-samaritanis (1781), diverses obres de G. Maians i Siscar i l'edició que aquest féu de les Opera omnia de Lluís Vives (iniciada el 1782), i la Historia general de España, de J. de Mariana (iniciada el 1783).

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montfort i Gómez, Lluís  (València, 1780 – 1829)  Eclesiàstic i escriptor. Fill de Benet Montfort i Besades i de la seva segona muller, Lluïsa Gómez. Capellà castrense, dirigí (1813) el "Diario de Valencia" arran del final de l'ocupació francesa. Publicà Muerte de los cinco Mártires de la Patria, víctimas de la rendición de Valencia... (1814) i Los crímenes constitucionales de la Francia (1829), a més de nombroses obres de caràcter religiós i gramatical.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montfort i Miquel, Antoni  (Calaf, Anoia, 1790 - Catalunya, s XIX)  Comerciant. Establert a Barcelona, gravà i publicà el 1818 un Plano de la ciudad de Barcelona y sus cercanías (que dedicà al capità general F.J. Castaños), i el 1829 una esfera terrestre i una de celest en castellà.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montfred  (Talavera, Segarra Antic castell (834 m alt), situat al cim de la serra de Montfred, on s'assenta l'actual església parroquial de Santa Fe de Montfred, divisòria d'aigües de les conques de l'Anoia, del riu d'Ondara i del Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt. El castell fou donat el 1197 per Berenguer de Castellfort las hospitalers.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontfullà  (Bescanó, Gironès Poble, situat a llevant del cap del municipi, a la dreta de la sèquia de Monar. L'església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 822, fou possessió de la seu de Girona. Era lloc reial.

30 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraMontgai  (Noguera Municipi: 28,92 km2, 286 m alt, 671 hab (2014). Situat a la baixa Noguera, al límit amb l'Urgell, al peu de la serra de Bellmunt, a la riba esquerra del riu Sió, afluent del Segre, el terme s'estén a banda i banda del riu. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu, alimentat pel canal d'Urgell i per diverses sèquies, que produeix conreus de cereals (sobretot blat), oliveres i vinya, i també fruiters. La ramaderia (prinicipalment bestiar porcí, i també boví i oví), l'avicultura, els conills i la indústria de maquinària agrícola, complementen l'economia. El poble és a l'esquerra del riu Sió, dominat per l'església parroquial de l'Assumpció, del s. XVIII, amb una façaqna barroca, i per l'antic castell de Montgai. A l'altra banda del riu, aturonat, hi ha el poble de Butsènit. Àrea comercial de Balaguer. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Fira de Màgia

31 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montgai  (Viacamp i Lliterà, Ribagorça Llogaret (950 m alt), en curs de despoblament, situat al vessant septentrional del Montsec d'Estall (o serra de Montgai).

32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montgai, serra de  (Viacamp, Ribagorça Veure> Montsec d'Estall, el.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgarri  (Salardú, Vall d'Aran Santuari i hospital (1.645 m alt), situat a la vall de Montgarri, d'origen glacial del Pirineu axial, solcada per la Noguera Pallaresa, que s'inicia aigües amunt del pla de Beret, i s'introdueix al Pallars Sobirà cerclant el massís de Varimanya, fins a confluir amb la vall del riu de la Bonaigua i amb la d'Unarre, de la qual la separa la serra de Pilàs. L'economia es basa en la ramaderia bovina, però, aInici página causa de la migradesa de recursos, la població disminueix.

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeMontgat  (Maresme Municipi: 2,93 km2, 20 m alt, 11.315 hab (2014). Situat al litoral, a l'extrem meridional de la comarca, al límit amb el Barcelonès. El relleu és accidentat per la Serralada Litoral, que delimita l'inici del pla de Barcelona (turó de Montgat). Els regatges per mitjà de pous hi fan possible els conreus d'horta, encara que l'agricultura i la pesca són en franca regressió. La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (química, fabricació de productes metàl·lics, materials per a la construciió, porcellanes, tèxtil i alimentària). El principal barri industrial, les Mallorquines, és pràcticament una prolongació de Badalona, per bé que bona part de la població activa treballa fora del terme. El seu caràcter de zona residencial i d'estiueig ha estat la causa principal de l'augment demogràfic del municipi els darrers decennis. El poble té el nucli antic a llevant del turó de Montgat; l'església parroquial és dedicada a sant Joan. Al barri turístic de Montsolís es destaca el palau dels marquesos de Montsolís (o Mansolí). El castell de Montgat és esmentat ja el 1006, quan l'adquirí el monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1848 s'obrí el primer túnel ferroviari de la Península. Fou segregat de Tiana el 1936. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Festival de Circ - Escola Salvador Espriu

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgó, el  (l'Escala, Alt Empordà / Torroella de Montgrí, Baix Empordà Promontori (96 m alt), al límit entre els dos termes. Tanca pel nord la cala Montgó. Hom hi bastí una torre de defensa.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montgó, el  (Dénia / Xàbia, Marina Alta Serra. Constituït per un sinclinal cretaci que s'esten en direcció NO-SE, paral·lelament a la costa -on forma el cap de Sant Antoni-, entre el barranc de la Murtà i el curs baix del riu Gorgos. La màxima altitud és de 751 m.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMontgó, parc natural del  (Marina Alta Espai natural protegit de la comarca, declarat parc natural el 1987.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Montgofre  (Maó, Menorca)  Llocs, vora la costa de Tramuntana. El lloc de Montgofre Nou és damunt del gran promontori que tanca per llevant el port d'Addaia, que acaba amb la punta de Montgofre.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgoi  (Vilaverd, Conca de Barberà Santuari (la Mare de Déu de Montgoi), aturonat

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgons  (Tarragona, Tarragonès)  Partida rural, al límit amb el terme de Constantí, al sector d'horta de la dreta del Francolí. És documentat el lloc en un establiment de colonització ja el 1149, però sembla que no ultrapassà l'àmbit de vil·la rural.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgrí, el  (Alt Empordà / Baix Empordà Massís calcari entre les dues comarques. S'estén en direcció oest-est, amb inclinació cap al nord, entre el riu Ter i la costa, i separa la plana d'inundació de la Muga i el Fluvià de la que formen el Ter i la Daró; a més, és prolonga fins a les illes Medes. Forma un relleu aïllat enmig de la depressió empordanesa, i és considerat generalment com a punt de referència per a la divisió de les dues comarques empordaneses. Està constituït per calcàries cretàcies, materials que determinen un litoral amb formes esquerpes i descarnades, molt peculiar dintre el conjunt de la Costa Brava, amb penya-segats que arriben als 100 m i roques foradades, coves, etc., de manera que interromp les costes baixes del golf de Roses (al nord) i de les platges de Pals (al sud). El pic més alt és el puig del Castell, amb 309 m. Hi predominen els pins, arbres que s'adapten bé a la serra que ha envaït els colls i els peus del massís.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontgrí, Guillem de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, v 1200 - Catalunya, 1273)  Eclesiàstic i conqueridor d'Eivissa. Fill de Pere de Torroella, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santaeugènia i potser del bisbe de Mallorca Ramon de Torroella. Essent canonge sagristà de Girona, el 1228 assistí a l'assemblea preparatòria de la conquesta de Mallorca, en la qual es comprometé a participar amb deu cavallers i diversos peons. En recompensa a la seva actuació rebé 79 cavalleries de terra en el repartiment de l'illa. El 1233 fou designat per arquebisbe de Tarragona, però no acceptà el càrrec i en fou administrador apostòlic fins el 1238. El 1235, amb l'aprovació de Jaume I i la col·laboració del seu germà Bernat de Santaeugènia i altres magnats, emprengué la conquesta d'Eivissa, amb èxit total. Això li donà prestigi i en féu un dels amics i consellers del rei. Intervingué en afers importants del país. El 1265 adquirí als monjos de Sant Honorat de Lerins el monestir de Sant Pol de Mar i hi fundà una cartoixa.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgrony  (Gombrèn, Ripollès Veure> Mogrony.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgrós, el  (Canyelles / Sant Pere de Ribes, Garraf Contrafort (358 m alt) sud-occidental del massís de Garraf, termenal dels dos municipis.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montgròs, turó del  (el Brull, Osona)  Poblat ibèric. És situat sobre una península de 746 m alt als contraforts occidentals del Montseny. De superfície plana i d'unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el s IV aC una potent muralla de 150 m de longitud. L'interior de l'assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla. Sota les construccions ibèriques s'ha detectat un assentament del bronze final datat als s X-IX aC.

46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montiberri  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Llogaret de l'antic terme de Malpàs, al vessant septentrional de la Fallada de Malpàs, al sector més baix de la vall de Viu. Era una antiga granja del monestirInici página de Lavaix. La seva església és dedicada a sant Llorenç.

47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montidiego, vall de  (Alta Ribagorça)  (o de Turmo) Vall tributària, per la dreta, de la vall d'Estós, a la vall de Benasc, formada al vessant oriental del Montidiego, i drenada per l'emissari de l'estany de Montidiego (o de Turmo).

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montiel, santuari de  (Benaguasil, Camp de Túria)  Santuari, construït en un tossal que domina la vila per l'oest, a l'indret on, segons la tradició, fou trobada el 1620 la imatge de la Mare de Déu de Montiel. El 1850 s'hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s'hi instal·là de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l'orde; les monges foren expulsades novament el 1931. Destruït durant la guerra civil, el santuari fou reedificat els anys 1946-61.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montilivi  (Girona, Gironès Antic terme i actual barri, al sud de la ciutat, prop del Montilivi (168 m alt), que domina l'Onyar per l'esquerra.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

José Montilla i AguileraMontilla i Aguilera, José  (Iznajar, Andalusia, 15/gen/1955 - )  Polític. Cursà estudis de dret i economia i treballà com a funcionari. El 1978 ingressà al PSOE i a la UGT, i passà a militar al Partit dels Socialistes de Catalunya. L'any 1985 fou elegit alcalde de Cornellà de Llobregat, càrrec que revalidà fins al 2003. Ocupà també la presidència del Consell Comarcal del Baix Llobregat (1988-97) i la presidència (2003-04) de la diputació de Barcelona. Al jun/2000 fou nomenat primer secretari del PSC. A l'abr/2004 dimití de tots els càrrecs públics en ser designat ministre espanyol d'Indústria, Comerç i Turisme del govern de J.L. Rodríguez Zapatero. El nov/2006 encapçalà la candidatura socialista a les eleccions al Parlament català. L'acord per a formar una segona coalició de govern entre el PSC, ERC i IC-V, li permeté ser elegit president de la Generalitat de Catalunya. L'any 2010 hagué de fer front a laInici página sentència negativa del Tribunal Constitucional contra el nou Estatut d'Autonomia, que generà un fort rebuig popular, i a l'agreujament de la crisi econòmica. Degut a aquestes i d'altres qüestions el PSC patí una greu derrota a les eleccions al Parlament català de l'any 2010 i renúncia al lideratge del partit i a l'acta de diputat. Al des/2011 fou designat senador pel Parlament de Catalunya.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montiró  (Ventalló, Alt Empordà)  Poble, situat a llevant del cap del municipi. De l'església parroquial de Sant Sadurní depèn la de Pelacaç.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montis i Álvarez, Antoni  (Palma de Mallorca, 1749 – 1821)  Primer marquès de La Bastida (1791). Fou vocal de la junta suprema de Mallorca el 1808 i un dels fundadors de la Societat d'Amics del País. Publicà Indagación de la cantidad de aceite que se coge en Mallorca... (1813), Reflexiones sobre varios errores que se leen en el Itinerario de Mr. Laborde, i deixà inèdits, entre altres, treballs sobre la producció de l'oli.

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montis i Boneo, Antoni  (Palma de Mallorca, s XIX)  Escriptor i marquès de la Bastida. Amb Josep Maria Quadrado i Tomàs Aguiló fundà la revista "La Palma" (1840-41), que tanta influència cultural exercí al seu temps.

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montis i Pont i Vic, Guillem Ignasi  (Palma de Mallorca, 1774 – 1829)  Il·lustrat i polític, segon marquès de la Bastida. Element jove de la Societat Econòmica d'Amics del País des del 1796 i extinent coronel d'infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle. Fou amic d'Isidoro Antillón i cofundador de l'"Aurora Patriótica Mallorquina" (1812-13). Posteriorment fou cap superior polític de les Balears (del set/1813 al jun/1814). Promogué la creació de la càtedra d'economia política (1814) de Palma. Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal (del feb/1821 al mar/1822).

123 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMonti-sió, Mestre de  (Illes Balears, s XV)  Pintor gòtic anònim. Instal·lat a Mallorca a principi del s XV, on realitzà un retaule dedicat a la Verge per a l'església de Mont-sió, a Palma de Mallorca, d'un extraordinari valor decoratiu i relacionat amb l'estil de l'anomenat mestre de Santa Eulàlia. Se li atribueixen dues taules votives a la seu i dos retaules, dedicats a la Magdalena i a Santa Isabel.

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Monti-sion  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Església i col·legi de jesuïtes. Continuació d'una antiga sinagoga convertida en capella el 1314 sota l'advocació de Nostra Senyora de Monti-sion, al voltant de la qual sorgiren les escoles lul·lianes que donaren lloc el 1483 a l'Estudi General Lul·lià. El 1561 els jurats de Palma donaren escoles i capella als jesuïtes per a llur instal·lació. L'Estudi General, traslladat a un altre edifici, hagué de sofrir la competència del col·legi dels jesuïtes, que es dedicaren intensament a la formació i captació de la noblesa i tingueren una època d'esplendor, especialment al s XVII. Amb l'expulsió dels jesuïtes, el 1767, el col·legi fou ocupat per la universitat del 1769 al 1816, i novament del 1820 al 1824. Dissolta de nou la Companyia el 1835, fou ocupat el col·legi per l'Institut Balear (1837-1916) i per la biblioteca Pública (1835-55). Els jesuïtes hi tornaren el 1919, llevat d'un lapse del 1932 al 1936.

56 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Monti-sion de Porreres  (Porreres, Mallorca Oriental Col·legi rural. Sorgit el s XVI entorn de l'oratori de la Mare de Déu de Monti-sion, fundat el 1498. Era regit per un clergue o dos i dotat pels jurats del regne de Mallorca, i, a partir del s. XVIII, per l'ajuntament de Porreres. Bàsicament hi ensenyaven gramàtica i arribà a tenir uns dos-cents alumnes. Fou suprimit el 1835.

57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMont-i-sol  (l'Eliana, Camp de Túria Urbanització d'estiueig, construïda bàsicament a partir del 1950.

58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaMontitxelvo  (Vall d'Albaida Municipi: 8,16 km2, 270 m alt, 644 hab (2014), (cast: Montichelvo). Situat al límit amb el Comtat, als contraforts de la serra de Benicadell, que accidenten el sector meridional del terme, mentre que al sector nord, més planer, és travessat pels afluents de capçalera del riu de Vernissa. Una tercera part del terme és zona forestal, ocupada en bona part per pinedes. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya (en bona part per a raïm de taula) i a cereals, ametllers i garrofers, complementada pel regadiu (hortalisses i blat), gràcies als regatges derivats de les deus. La població tendeix a disminuïr. El poble és dominat per l'església parroquial de Santa Anna, del s XVIII. A prop hi ha les restes de l'antic castell de Montitxelvo, que fou centre de la baronia de Montitxelvo. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament (en castellà)

59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Montitxelvo, baronia de  (País Valencià Jurisdicció senyorial concedida el 1343 a Vidal de Vilanova i vinculada el 1533, amb facultat reial, per Miquel Jeroni Vives, senyor de Vergel. Passà als Mercader pel matrimoni de Francesca Vives i Ferrer, baronessa de Montitxelvo, amb Cristòfor Mercader i Vidal, baró de Xestalcamp. Continua en els Mercader.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montiu, Cristòfol  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Científic i eclesiàstic. Fou beneficiat a Cervera i mestre de capella de l'església de Sant Joan Baptista de Valls. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Hi trameté nombroses memòries sobre temes agronòmics. Una d'elles tractava d'un tipus d'arada ideat per ell. Algunes de les seves memòries foren publicades.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMontíver  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Partida, a l'esquerra del Palància, al límit amb el terme de Canet d'En Berenguer. És regada per la sèquia de Montíver, fillola de la sèquia major de Morvedre. Hi ha restes d'una vil·la romana.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montjoi  (Roses, Alt Empordà Despoblat, dividit en els nuclis de Montjoi de Dalt i Montjoi de Baix, situat a la península del cap de Creus, prop de la cala Montjoi, al fons de la badia oberta entre la punta Falconera i el cap de Norfeu. Hi ha una ciutat de vacances.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montjuïc  (Barcelona, Barcelonès Muntanya (173 m alt), situada a la vora del port, a l'esquerra del delta del Llobregat i al límit sud de la ciutat. Les pedreres de gres han estat explotades al llarg del temps i encara s'utilitza com a pedra ornamental. Zona verda amb instal·lacions culturals i recreatives: Teatre Grec, Fundació Miró, Poble Espanyol, el palauet Albéniz, firal, parc d'atraccions, estadi olímpic, el Palau de Sant Jordi, les piscines Picornell. Rep aquest nom perquè han estat trobats molts sepulcres hebreus als vessants. D'època preromana s'han trobat restes d'un poblat ibèric (s III a II aC). Des de la fundació de la Barcino romana, la història de Montjuïc ha anat lligada a la de la ciutat. Per la seva situació estratègica hi foren lliurades diverses batalles en defensa de Barcelona. El 1640 s'hi construí el primer castell de Montjuïc.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montjuïc  (Girona, Gironès Turó (219 m alt), al límit amb l'antic terme de Sant Daniel, al vessant del qual hi havia hagut a l'edat mitjana el cementiri de jueus de Girona (era anomenat antigament Barufa). El 1653, a la fi de la guerra dels Segadors, Felip IV hi féu bastir, al vessant meridional, el castell de Montjuïc, gran fortalesa quadrada amb valls i camins coberts i defensats per quatre torres exteriors. Tingué un paper important en totes les guerres en què els francesos penetraren en territori català. Durant la guerra del Francès tingué un paper important en la defensa de la ciutat, però hagué d'ésser abandonat l'11/jun/1811; ocupat pels francesos, a la fi de la guerra fou inutilitzat per ordre de Suchet (1814). A partir del 1814 fou un dels refugis de la població immigrada i hi foren construïdes nombroses barraques (hi arribaren a habitar propInici página de 3.000 persones). El 1968 el ministeri de l'exèrcit cedí els terrenys de la muntanya al municipi de Girona, que els vengué a un particular. Posteriorment ha estat urbanitzat i hom hi ha bastit torres unifamiliars. Donà nom a un antic terme (i actual veïnat), que al s XIV tenia 4 focs, de la parròquia de Sant Feliu de Girona.

65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Montjuïc  (Ferreries, Menorca Veure> Santa Àgueda.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montjuïc  (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)  Antiga quadra, al sud de les Gunyoles.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montjuïc  (Font-rubí, Alt Penedès Veïnat, prop de la caseria de l'Avellà.

68 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montjuïc, batalla de  (Barcelona, 26/gen/1641)  Fet d'armes durant la guerra dels Segadors que tingué lloc a la muntanya de Montjuïc. Les forces catalano-franceses, organitzades a tota presa per Duplessis-Besançon, representant de Richelieu a Barcelona, rebutjaren l'exèrcit de Felip IV, manat pel marquès de Los Vélez, que havia atacat desordenadament el castell de Montjuïc. Desmoralitzat, l'exèrcit castellà es retirà a Tarragona. L'èxit tingué un ressó enorme (fins i tot en teatre popular, com la peça bilingüe Famosa comedia de la entrada del marqués de Los Vélez en Cathaluña, 1641) i consolidà la revolta catalana, fet que, afegit a l'alçament de Portugal, féu la situació de Felip IV desesperada.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montjuïc, batalla de  (Barcelona, 14/set/1705)  Batalla de la Guerra de Successió, que s'esdevingué quan les forces aliades partidàries de l'arxiduc Carles d'Àustria emprengueren la presa del castell de Montjuïc, aleshores en mans de les tropes filipistes. El príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, que dirigia l'assalt, fou ferit i moria al cap de poques hores, enmig d'una gran consternació popular. Les indecisions dels caps de l'armadaInici página aliada a l'hora de l'assalt definitiu foren contrapesades pel coratge dels vigatans, uns 1.500 homes comandats per Bac de Roda, que s'empararen del fort de Sant Ramon i de la muralla que unia el castell amb Barcelona i aïllaren la fortalesa. El foc dels austriacistes produí l'explosió d'un polvorí, que va causar la mort de 50 defensors, entre els quals hi havia el governador, i el bombardeig dels vaixells anglesos va obligar els filipistes a lliurar la plaça (17/set). Pocs dies després (9/oct), el general Peterborough i els vigatans entraven a Barcelona i Carles III iniciava el seu govern.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montjuïc, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Jurista. Tingué una part important a la nova organització jurídica donada al reialme de Mallorca després de la seva conquesta per Jaume I.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montjuïc, castell de  (Barcelona, Barcelonès Fort construït al cim de la muntanya de Montjuïc. La primera fortificació hi fou erigida l'any 1640. L'actual castell data del principi del s XVIII. Consta d'un doble recinte emmurallat que encercla un gran pati central envoltat de diverses dependències. Durant el franquisme fou presó i lloc d'afusellament de molts republicans i antifranquistes, com el president de la Generalitat, Lluís Companys. Convertit en museu militar, l'any 2007 fou traspassat per l'estat a l'ajuntament de Barcelona.

72 CATALUNYA - ESPORT

Montjuïc, Club de Natació  (Barcelona, 1944 - )  Entitat esportiva i cultural. Fundada per un grup de socis del Club Esportiu Mediterrani. Té seccions de natació i salts, waterpolo, rugby, atletisme, gimnàstica, lluita, activitats subaquàtiques i muntanyisme. Alguns dels seus atletes han obtingut premis internacionals. L'equip de rugby fou campió de Catalunya de primera categoria el 1950.

73 CATALUNYA - ESPORT

Montjuïc, Estadi Olímpic de  (Barcelona, 1929)  Estadi esportiu. Fou construït arran de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per l'arquitecte Pere Domènech i Roure. Entre els anys 1986 i 1989 diversos arquitectes el reformaren i només en conservaren la façana. Pel que fa a les reformes, hom enfonsàInici página el nivell de les pistes per tal d'augmentar la capacitat d'espectadors i substituí les graderies per una estructura de formigó, coronada per una gran marquesina metàl·lica. El 1997 fou utilitzat provisionalment com a camp oficial del R.C. Espanyol de Barcelona després de l'enderrocament i la venda de l'estadi de Sarrià, a l'espera de la construcció d'un nou estadi a Cornellà de Llobregat. Des del mar/2001 rep el nom d'Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montjuïc, Jaume de  (Catalunya, s XIII – 1290)  Jurisconsult. Secretari de Jaume I, de qui fou ambaixador a Tunis el 1257. Va intervenir en les informacions i els consells dels lletrats barcelonins per a l'adaptació del dret foral català a Mallorca. Fou conseller i procurador d'Alfons II el Liberal, per encàrrec del qual (1287) va començar la traducció al català d'una bíblia francesa; en morir, però, la deixà inacabada.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montjuïc, Jaume de  (Barcelona, s XIII - Catalunya, d 1321)  Jurista. Professor a Bolonya i jutge a Barcelona. És autor d'una de les glosses més antigues i populars dels Usatges, escrita el s XIV, Glosae seu postillae in Usaticos Barcinonensis, que fou publicada amb les glosses de Jaume i Guillem Vallseca i Jaume Callís per Carles Amorós a Barcelona el 1545 (Antiquiores), i d'altres comentaris sobre els Usatges, sobre les constitucions de Pere II i Jaume II, sobre la jurisdicció reial i els consells de pau i treva, entre altres.

76 CATALUNYA - POLÍTICA

Montjuïc, procés de  (Barcelona, de l'11 al 15/des/1896)  Procès militar seguit amb motiu de l'atemptat terrorista del carrer de Canvis Nous el 7/jun/1896, en el qual l'explosió d'una bomba havia causat nombroses víctimes entre els espectadors de la processó de Corpus. Es desencadenà contra els anarquistes una forta campanya de repressió. El consell de guerra se celebrà a porta tancada al castell de Montjuïc. A conseqüència del qual van ésser condemnats a mort i afusellats al fossar de Montjuïc Tomàs Ascheri, Antoni Nogués, Joan Alsina, Josep Molas i Lluís Mas (4/mai/1897). Arran d'aquest procés, tristament cèlebre, sorgiren moviments de protesta arreu d'Europa; hi contribuí el fet que la majoria dels empresonats foren expulsats del territori espanyol. En aquest procés es consumà el final de l'anarquisme romàntic i en sorgí el futurInici página anarcosindicalisme.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montllat  (Culla, Alt Maestrat Caseria, al vessant oriental de la serra d'Espareguera.

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montllats, els  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat Caseria, situat a la serra del Bovalar, al camí de Vilafranca a Mosquerola, prop del límit amb Aragó.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montlleó  (Àger, Noguera)  Despoblat, al sud-oest de la vila, damunt la serra de Montlleó (981 m alt), que juntament amb la serra de Montesquiu separa la vall d'Àger del Farfanya. La seva església de Santa Maria, esmentada ja al s XIII, esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montlleó.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montlleó  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra Despoblat (706 m alt) (o Molió), aturonat en un contrafort meridional de l'altiplà que separa les riberes de Sió i de Cervera. De la seva església parroquial (Santa Maria) depenen les de Pomar, Briançó i els Hostalets.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montlleó  (Vistabella del Maestrat, Alcalatén Caseria, a la dreta del riu de Montlleó.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montlleó, riu de  (País ValenciàCurs d'aigua de la conca del Millars. Neix a la serra de la Batalla, a l'Aragó, i recorre l'Alt Maestrat formant un arc convex cap al nord, als estreps septentrionals de Penyagolosa; rep els barrancs d'Hortisella i dels Fumers, conflueix amb la rambla Carbonera, en el pla de l'Arc, i desguassa a la rambla de la Viuda. És de règim torrencial i de cabal intermitent, sotmés al règim pluviomètric. Les seves aigües són apropiades en part pel regadiu.

83 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaMontlliure  (Montlluís, Alta Cerdanya)  Nom adoptat (1793-1804) per la població (fr: Mont-libre), després d'haver estat utilitzat, durant uns quants mesos, el de Mont-de-la-Liberté.

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montllobar  (Tremp, Pallars Jussà Despoblat i antic terme de l'antic mun. de Fígols de la Conca, situat a la serra de Montllobar del Prepirineu, entre les serres interiors i les exteriors, que s'estén en direcció nord-sud, perpendicularment al Montsec, i tanca per ponent la conca de Tremp; separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana (és a dir, separa el Pallars Jussà de l'Alta Ribagorça). És constituïda per residus de masses de pudingues montserratines. La màxima altitud és de 1.125 m.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montllor  (PallarsPetit monestir d'origen i de situació desconeguda (Sant Privat de Montllor). Fou priorat de Gerri el s X. És esmentat en dos documents, una mica suspectes, segons els quals el comte Isarn de Pallars n'hauria fet donació al monestir de Gerri els anys 939 i 953. Un antic lloc de Montllor és testimoniat, el s XIV, prop de Toló, probablement a l'hostal Roig (dins el terme de Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà), dit també, segons alguns, Montllobar.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montllor, Joan Baptista  (Bocairent, Vall d'Albaida, s XVI)  Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i canonge de la catedral d'Oriola. Traduí del grec al llatí els Priores analyticorum (1569) d'Aristòtil. Altres obres seves foren Oratio in commendationem Dialecticae (1567), De nomine Entelechia apud Aristotelem (1569), De universis copiosa disputatio (1569) i Oratio de utilitate Analyseos seu ratiocinationes Aristoteleae (1591).

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ovidi Montllor i MengualMontllor i Mengual, Ovidi  (Alcoi, Alcoià, 4/feb/1942 – Barcelona, 10/mar/1995)  Autor i intèrpret de cançons i actor. Com a actor, debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d'Alcoi. Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent i més tard amb les companyies de Núria Espert i Adrià Gual. Intervingué en films com Furia española (1974), Furtivos (1975), L'obscura història de la cosina Montse (1977), La portentosa vida del padre Vicent (1978), La verdad sobre el caso Savolta (1979), Un, dos, tres, ensaïmades i res més (1985), Companys, procés aInici página Catalunya (1979) o La Teranyina (1990). Com a cantant, fou un dels exponents del moviment de la Nova Cançó. Destacà per la qualitat interpretativa, fonamentada en unes sòlides bases teatrals, amb què criticà la realitat quotidiana del país. Entre les seves gravacions discogràfiques, amb textos propis i de diversos poetes catalans, excel·leixen La fera ferotge (1968), Crònica d'un temps (1973), A Alcoi (1974), Ovidi a l'Olympia, Coral romput (1980), etc.

88 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaMontlluís  (Alta Cerdanya Municipi: 0,39 km2, 1.586 m alt, 185 hab (2012), (fr: Mont-Louis). Ocupa una petita extensió de terreny (l'anomenat turó de Montlluís) a l'altiplà de la Perxa, a la dreta de la Tet. Tot el terme és dominat per la ciutadella de Montlluís, notable fortificació dissenyada per Vauban per encàrrec de Lluís XIV, bastida a la fi del s XVII per tal de protegir la frontera amb l'Estat espanyol fixada pel tractat dels Pirineus i per l'hostilitat de la població autòctona. L'economia del municipi es limita a unes modestes activitats agrícoles (patates i farratges) i ramaderes (bestiar oví). El 1953 hi fou instal·lat un important forn solar, que arriba a 3.000 ºC. És un centre d'estiueig i d'esports d'hivern. La vila és el centre de la Cerdanya; conserva les muralles i l'església parroquial, que fou construïda a mitjan s XVIII sobre la primitiva capella de la ciutadella. Al vessant meridional del turó hi havia l'antiga caseria del Vilar d'Ovança, enderrocada per a construir la fortalesa. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montlude, serra de  (Bossost / Canejan, Vall d'Aran Alineació muntanyosa (2.517 m alt), entre els dos municipis, que separa la vall de Toran i la del riu de Margalida.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmadrona  (Oliola, Noguera Veure> Serralta.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontmagastre  (Artesa de Segre, Noguera Poble, fins el 1966 del mun. d'Anya, de població disseminada. L'antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre (764 m alt.), coronat pel castell de Montmagastre, que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d'Urgell, al baix Urgell. Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d'Urgell. L'església de Sant Miquel de Montmagastre, dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d'Àger, els abats del qual s'intitularen aleshores abats d'Àger i Montmagastre, però el 1108 era ja un simple priorat, filial d'Àger. Als s XIV i XV els seus priors, canonges d'Àger, ja no hi residien. Suprimit el 1592, els seus béns s'integraren a l'abadia d'Àger. Queden les ruïnes de l'església romànica, amb reformes tardanes, dues criptes i restes de pintures murals del s XIV. De l'església, esdevinguda parroquial, depenen la de Sant Joan i la de la Vedrenya. Montmagastre donà nom al s XIX al municipi d'Anya, sense, però, ésser-ne el centre.

92 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montmagastre  (Peralta de la Sal, Llitera Antic nom del castell de la Móra (o Momagastre).

93 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montmagastre, baronia de  (Artesa de Segre, Noguera Jurisdicció senyorial, creada el 1570, centrada en el castell homònim que comprenia les parròquies d'Anya, Montargull, Alentorn, Folquer, Comiols, la Vedrenya i Sant Joan, i la quadra de Vall-llebrera. El 1570 Miquel Josep de Vilalta i de Guinard (mort v 1583), senyor del castell de Vilalta, permutà aquest castell amb l'abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre. Dels Vilalta passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac (òlim de Meca), barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontmagastrell de Montfalcó  (Tàrrega, Urgell Veure> Santa Maria de Montmagastrell.

95 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàMontmajor  (Berguedà Municipi: 76,53 km2, 756 m alt, 476 hab (2014). Situat a l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Bages i el Solsonès. El terreny, molt dividit, és accidentat, al nord, pels rasos de Peguera. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (amb predomini del blat), complementada per la ramaderia (porcina, ovina i bovina) i l'avicultura. Explotació del bosc (pinedes i una part d'alzinars) per a l'obtenció de fusta. La població, molt disseminada, tendeix a disminuir. El poble es troba al peu d'un turó coronal per l'antiga església parroquial de Sant Sadurní. Entre els diversos nuclis de població del terme hi ha els pobles de Gargallà, Sorba, Sant Feliu de Lluelles i el Pujol de Planès. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montmajor, el  (Altura, Alt Palància Cim (1.012 m alt) de la serralada que separa les conques del Palància i del Túria. Al seu vessant septentrional hi ha el santuari de la Cova Santa.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmajor, el  (VallèsMuntanya (789 m alt) de la Serralada Pre-litoral catalana (o el Farell), al vessant vallesà. És el punt culminant de la serra Llisa, el vèrtex de la qual és conegut com a pic del Vent o de Sant Sebastià. El massís, entre les rieres de Sentmenat (sud-oest) i de Sant Sebastià (nord-oest) i la col·lectora d'ambdués, la riera de Caldes (nord-est), és format d'esqusts silurians. El planell avança al nord-nord-est com una proa dominada pel Farell, mas que domina la sinuosa carretera de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor, de 100 a 200 m més baixa.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmajor, el  (Montagut de Fluvià, Garrotxa Elevació muntanyosa (1.076 m alt), que flanqueja per la dreta la riera d'Oix.

124 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMontmajor, Gaspar Guerau de  (Païs Valencià, 1557 - 1600)  Escriptor. Fou mestre de retòrica a l'Estudi General de València entre el 1577 i el 1590, d'on fou destituït dues vegades. Passà després a Alcalá de Henares, on exercí el mateix càrrec fins a la mort. És conegut per una Descripció dels mestres de València (1586), sàtira violenta escrita contra els professors que prengueren part en el besamans a Felip II, en la visita del rei a València. Excel·lí com a traductor del llatí i com a comentador del Spill de Jaume Roig; autor, també, en llatí, de tractats teòrics.

99 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montmalús  (Ger, Baixa Cerdanya)  Despoblat, situat a la dreta de la riera de Montmalús, aigua amunt de Ger, on s'uneix amb la riera de Coforn per a formar la riera de Ger.

100 ANDORRA - GEOGRAFIA

Montmalús, el  (Andorra Cim (2.751 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de la Valira (circ de Pessons), de la de la Llosa (Vallcivera), a la Baixa Cerdanya, situat, però, del tot dins el territori andorrà, així com els estanys de Montmalús, l'emissari dels quals aflueix al riu de la Llosa.

101 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AnoiaMontmaneu  (Anoia Municipi: 13,55 km2, 709 m alt, 164 hab (2014). Situat a l'extrem occidental de la comarca, en bona part dins els altiplans de la Segarra, a la capçalera de l'Anoia. Hi ha pinedes, rouredes i carrascars. L'economia del municipi es basa en l'agricultura de secà (cereals), la ramaderia (bestiar porcí i oví) i l'avicultura, a més d'algunes activitats turístiques (indústria hotelera) al poble de la Panadella, dins el terme, al coll del mateix nom i a tocar de la carretera N-II de Lleida a Barcelona, a on destaca el Castellot (torre del 1242). La població, amb tot, ha experimentat un notable descens els darrers decennis. A la vila cal destacar l'església parroquial de Santa Maria, amb elements gòtics. Al terme també hi ha l'antic priorat de Sant Jordi de Riquer. Al cim de la Creu del Vent s'hi troben força antenes i repetidors de telecomunicacions, així com un radar meteorològic. ÀreaInici página comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmany de Puiggraciós  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental Nom que rebé fins al 1981 el municipi, ja que el centre demogràfic i administratiu radica en aquesta població.

125 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmany i Figaró  (Valles Oriental)  Nom oficial del municipi de Figaró-Montmany.

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montmarí  (Pont de Molins, Alt Empordà)  Antic castell (o Castellmarí), un dels que defensava pel nord el de Llers, situat a la dreta de la Muga.

104 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix PenedèsMontmell, el  (Baix Penedès Municipi: 72,78 km2, 429 m alt, 1.418 hab (2014). Situat al nord de la comarca, al sector més elevat, al límit amb l'Alt Camp i l'Alt Penedès. El relleu és accidentat per la serra del Montmell. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, amb predomini de la vinya, les oliveres, els cereals i els ametllers. La capital municipial és la Juncosa de Montmell. Al poble del Montmell (626 m alt), actualment deshabitat i, al peu de les restes de l'antic castell de Montmell, hi ha l'església de Sant Miquel, romànica, reconstruïda modernament. El terme comprèn també els pobles de Marmellar i Aiguaviva, les caseries de la Vall de Sant Marc, de Can Ferrer i de Santsuies, i les masies de cal Sumoi i de les Ventoses. Àrea comercial del Vendrell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmell, el  (Alt Camp / Baix Penedès Serra que forma part de la Serralada Pre-litoral Catalana. En forma de mola, té una alçària compresa entre els 828 m i els 861 m (Talaia del Montmell). Participa de l'estructura del bloc de Gaià en què el sòcol és cobert per capes triàsiques coronades per calcàries cretàcies.

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontmellet  (el Soleràs, Garrigues Despoblat, a l'est del poble, vora la riera de Montmellet, que s'uneix dins el terme de Granyena de la Garrigues a la riera de Vallmajor.

107 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalMontmeló  (Vallès Oriental Municipi: 4,01 km2, 72 m alt, 8.863 hab (2014). Situat en la confluència del Congost i el Mogent dóna lloc al Besòs, el terme és pla. L'agricultura (cereals, farratge i vinya) és en regressió a causa de l'expansió de la indústria (sobresurten la metal·lúrgica -sobretot maquinària-, química, del cuir i la fabricació d'argila refractària), que ha partir del 1960 ha omplert el petit terme de polígons industrials, al límit amb Montornès del Vallès, i ha provocat un espectacular augment demogràfic. El poble és a la dreta del Congost, a ponent hi ha l'antic raval del Sant Crist de la Grua; l'església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 945. L'expansió moderna s'ha produït en direcció a Parets. El 1991 fou inaugurat el Circuit de Catalunya, instal·lació per a curses i proves de vehicles a motor. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Notícies - L'Agrupa - Diables

108 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montmeló, Pere de  (Sicília ?, Itàlia, s XIII – s XIV)  Cavaller. Fou conseller del rei Frederic III de Sicília. En 1314-15 intervingué activament a la política del seu rei de cara a Tunis, on anà dues vegades. Era el temps en què el sobirà tunisenc Ibn-al-Lihyani deia que es convertiria al cristianisme, afirmació que no resultà certa però que no desmentí uns anys d'estreta amistat amb els regnes de Sicília i Catalunya-Aragó. Destronat Ibn-al-Lihyani per Abu-Bekr, Pere de Montmeló tractà de restablir el primer en 1319, amb reforços tramesos de Sicília.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontmeneu  (Seròs, Segrià Partida, al sud del municipi, al límit amb el de la Granja d'Escarp, al voltant del Montmeneu (494 m alt), punt culminant de la línia divisòria d'aigües entre el Segre i l'Ebre, a l'oest de les Garrigues.

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montnar  (Vilanova de Meià, Noguera)  Caseria i antiga quadra (ort trad: Monnà), al vessant meridional del Montsec de Rúbies, dins l'antic terme de Perauba.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montnegre  (Alacant, Alacantí Partida i caseria, a la vall del riu de Montnegre (o riu Verd), després d'obrir-se pas a través del Montnegre, que tanca pel sud la foia de Xixona. Forma un enclavament respecte al sector principal del municipi pels de Mutxamel i de Sant Vicent del Raspeig.

112 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montnegre  (Sant Celoni, Vallès Oriental Poble (467 m alt), de poblament disseminat, situat al vessant nord del cim del Montnegre de Ponent, a la capçalera de la riera de Montnegre, que desguassa a la Tordera enfront de Gualba de Baix. L'església parroquial, que centra l'escassa població, és dedicada a sant Martí. Havia format fins els anys 1932-36 un municipi amb els pobles de Fuirosos i de la Batllòria, que n'era el cap efectiu. Havia estat centre de la baronia de Montnegre; el municipi s'anomenà fins a mitjan s XIX la Baronia de Montnegre.

113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montnegre  (Xixona, Alacantí Parròquia (els Àngels), situada al sud del terme, a la vall mitjana del riu de Montnegre (o riu Verd), dividida en els nuclis de Montnegre de Dalt o Casolet (141 h agl -1960-), on hi ha l'església parroquial aigua avall del pantà de Tibi, i Montnegre de Baix, al límit amb l'enclavament de Montnegre del municipi d'Alacant.

114 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontnegre  (Quart d'Onyar, Gironès Llogaret, pertanyent a la parròquia de Sant Mateu de Montnegre, situat a l'extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Montnegre, contrafort (450 m alt) septentrional de les Gavarres, al sud-est de Girona, limitat per les valls de l'Onyar, el Rissec i el Daró, dins el municipi de Quart, al límit amb el de Madremanya i de Sant Sadurní de l'Heura.

115 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montnegre, baronia de  (Vallès Oriental Jurisdicció senyorial. Vinculada a la família Gualba, que comprenia els termes de Montnegre, Fuirosos, la Batllòria i Gualba. El castell de Montnegre s'alçava prop de l'església de Sant Martí de Montnegre, i deixà d'ésser habitat des del s XIV.

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montnegre, el  (Maresme / Selva / Vallès Oriental Massís muntanyós de la Serralada Litoral (Montnegre de Ponent, 757 m alt) entre la Tordera i el coll Sacreu. S'estén per part de les tres comarques. Els vessants septentrionals limiten amb la Depressió Prelitoral, i amb la de la Selva pels contraforts orientals; amb la del Vallès per la part occidental. Té els cims més elevats (759 m alt) de la serralada de Marina. Hi ha importants masses forestals, amb vegetació de tipus mediterrani: pi pinyoner al nivell baix, i a partir dels 400 m apareixen alzines sureres i roures. La descomposició dels terrenys granítics afavoreix els conreus, establerts als replans corresponents als nivells d'erosió.

117 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montnegre, el  (Alt Empordà / Vallespir Cim (1.425 m alt) de la serra que separa les valls de la Muga i del Tec, entre el pla del Castell i el pla de la Muga, dins territori del Vallespir, al límit dels municipis de la Menera i de Serrallonga.

118 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montnegre, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1706, pel rei-arxiduc Carles, a Francesc de Berardo i de Santjust, conegut també com a Francesc de Berardo i d'Espuny. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1714, i el succeí la seva filla petita, Serafina de Berardo i de Morera, muller de l'austriacistaInici página Francisco de Rivera, comte de Villanueva de las Torres, que en fou la darrera titular.

119 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montnegre de Mequinensa, el  (Mequinensa, Baix Cinca)  Altiplà (404 m alt) i partida, al nord de la vila, a l'interfluvi de l'Ebre i el Segre, a la zona de contacte amb els Monegres.

120 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montner  (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà Veure> Tubau.

121 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóMontner  (Rosselló Municipi: 10,98 km2, 125 m alt, 311 hab (2012). Situat a la vall de l'Aglí, a les Corberes del Rosselló, entre el pla d'Estagell i el puig de Montner (507 m alt), a l'est del coll de la Batalla; drenat pel torrent de la Brossa i pels seus afluents, i que aflueix a l'Aglí per la dreta (constituí des del tractat de Corbeil -1258- la frontera franco-catalana). La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de la vinya i l'elaboració de vins d'aperitiu i de vi amb denominació d'origen controlat de Costes de Rosselló, activitats que han donat lloc a una cooperativa vinícola; també hi ha conreus d'arbres fruiters i d'hortalisses. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és troba al límit del pla i del sector muntanyós del municipi. Dins el terme, al puig de Montner, hi ha les restes de l'antiga torre de Montner (bastida a l'alta edat mitjana i subsistent encara el s XVI) i el santuari marià de la Força-ral, bastit damunt les ruïnes del castell de la Força-ral. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

122 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montner, serra de  (Vallespir Serra (1.315 m alt; puig de Bellmaig, 1.280 m) dels Pirineus, que separa la vall del Tec (Arles) de la de Montdony (Montalbà de l'Església i Sant Llorenç de Cerdans), al nord del coll de Paracolls.

Anar a:    Montf ]    [ Montfo ]    [ Montgr ]    [ Montj ]    [ Montl ]    [ Montmal ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -