|
|
|
Anar a: [ Montf ] [ Montfo ] [ Montgr ] [ Montj ] [ Montl ] [ Montmal ] Els polítics honestos que no denuncien als polítics corruptes, són igual de miserables. (Ramon Piera) 1 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Montfalcó (Viacamp i Lliterà, Ribagorça) Despoblat recent (772 m alt) de l'antic mun. de Fet, situat al cim d'una serra que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost de Montrebei. La seva església depenia de la d'Estall. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montfalcó d'Agramunt (Ossó de Sió, Urgell) Poble (389 m alt) (o de Mossèn Meca), a l'oest del terme. La seva església és dedicada a santa Maria. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montfalcó el Gros (Veciana, Anoia) Poble, vora el límit amb la Segarra, a l'oest del terme. La seva església (Santa Llúcia) depèn de la parròquia de Veciana. Conserva les restes d'una torre medieval. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Montfalgars, el (Camprodon - Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir) Cim (1.610 m alt) de la serra que separa els tres municipis, entre els colls d'Ares i de Vernadell. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montfar (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Poble, a la dreta del riu d'Ondara, que forma un enclavament (1,52 km2) entre els municipis de Talavera i Montmaneu (Anoia). La seva església parroquial (la Nativitat de Maria) és annexa de la de Pallerols. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Montfar (Balaguer, Noguera) Antiga quadra, a l'esquerra del Segre, esmentada ja el 1078. Les seves terres i les de l'horta de Balaguer, a l'esquerra del riu, són regades per la sèquia de Montfar, que pren l'aigua del Segre al pantà de Llorenç de Montgai. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montfar-Sorts i Cellers, Dídac (Barcelona, v 1600 - Terrassa, Vallès Occidental, 1652) Historiador. Ciutadà honrat, fill d'Esteve Montfar i Sorts. Estudià a Lleida. Exercí d'escrivà de manament de la cancelleria d'Aragó i fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat. El 1641 era arxiver de l'arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV. El 1650 acabà la seva notable Historia de los condes de Urgel, basada en gran nombre de documents. No pogué revisar-la, i fou publicada per Bofarull el 1853. Sembla que havia escrit també una història de Jaume I i una altra de Jaume 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montfar-Sorts i Cellers, Joan Baptista (Barcelona, s XVII - d 1671) Diplomàtic. Ciutadà honrat de Barcelona i doctor en lleis. Germà de Dídac. Fou repetides vegades ambaixador del braç militar, i el 1640 fou elegit membre de la Junta de Guerra del Principat. Capità d'artilleria, prengué part en la batalla de Montjuïc el 1641. El 1645 era conseller tercer de Barcelona. El 1649 fou nomenat ambaixador a París per la ciutat, i el 1650 representà, a més, els diputats, la seva correspondència és molt interessant per al coneixement de la política francesa durant la guerra dels Segadors. El 1664 era advocat de la llotja de Barcelona. 10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montferrer, Guillem Arnau de (Catalunya, s XI) Bisbe d'Urgell (1092-95). Ja vell, succeí en el bisbat al prelat Bernat Guillem. Ja en perill de mort dimití del càrrec i promogué una elecció popular per a la seva successió, que havia de recaure en Ot, el futur sant. Tingué un bisbe oponent, Folc de Cardona, que fou 13 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Montferrer, marquesat de (Catalunya Nord) Títol senyorial concedit el 1675 per Lluís XIV de França, a Tomasina d'Ardena i d'Aragó (morta el 1693), vídua de Carles de Banyuls i Comte, senyor de Montferrer. Passà al seu cunyat Francesc de Banyuls i Comte, primer baró de Nyer, i als seus descendents. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montferrer de Segre (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Poble (732 m alt) i cap del municipi. Situat a la dreta del Segre, dalt d'un turó, prop del riu, que es continuació del de Castellciutat. S'hi concentra la major part de l'activitat industrial i comercial del municipi, bàsicament la de la fusta. Hi ha graveres i una fàbrica de pinsos. Hi hagué un antic castell. El 1146 fou donat per Pere de Montferrer a la catedral d'Urgell. Dins el terme parroquial (Sant Vicenç) hi ha el santuari de la Mare de Déu Trobada. 14 CATALUNYA - MUNICIPI
15 CATALUNYA - MUNICIPI
16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montflorit (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Barri de la ciutat, situat 1,5 km al sud del centre urbà. Sorgit al principi del s XX, és centre residencial i d'estiueig, format per nombroses torres voltades de jardí. 17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montflorit (la Pobla Llarga, Ribera Alta) Caseria, a 0,5 km del poble. 18 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Montflorit, Francesc de (Monflorite ?, Aragó, s XIII – s XIV) Escultor. Pertany, per l'estil, a l'anomenada escola escultòrica gòtica de Lleida. Juntament amb Pere Bonull o Bonhuyl féu cap al 1314 el monument funerari de Jaume II i Blanca d'Anjou a Santes Creus. Potser executà personalment l'estàtua jacent de la 19 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
20 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Montfort (Llitera) Antic poble del comtat de Ribagorça, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, entre Tragó de Noguera i Andaní, vora el pont de Montfort. 21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montfort (Vistabella del Maestrat, Alcalatén) Caseria, al peu del vessant oriental de la serra de la Batalla, a l'oest de la vila. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montfort (País Valencià, s XVIII) Família d'impressors (o Monfort). L'activitat fou iniciada per Benet Montfort i Besades. Entre les seves estampacions més importants cal destacar la Crónica del señor rey don Juan segundo (1779), la Crónica de los señores reyes católicos (1780) i la Historia general de España (1783-96) de Juan de Mariana, obres de Mayans, Minyana i Martí i alguns periòdics. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
126 EUROPA - BIOGRAFIA Montfort, Simó de (França, v 1150 - Tolosa, Llenguadoc, 1218) Noble i comte de Leicester. Dirigí la croada contra els albigesos, decretada per Innocent III (1208) i secundada pel rei Felip August de França, que pretenia de separar Occitània de la influència política de la corona catalano-aragonesa. La lluita fou molt cruel. L'any 1209 Simó de Montfort s'emparà dels dominis de Ramon Roger, vescomte de Besiers i de Carcassona. Els intents del rei catalano-aragonès Pere I per solucionar pacíficament el conflicte fracassaren davant les comunes ambicions de dominar el Llenguadoc. A la batalla de Muret Simó derrotà Ramon VI de Tolosa i Pere I, i després d'aixó dominà tot el Llenguadoc. El concili del Laterà, del 1215, l'investí amb la possessió dels territoris conquerits, pels quals reté homenatge al rei de França. Ramon VI, però, ajudat per tropes catalanes, no trigà a reconquerir les seves terres, i Simó morí quan assetjava Tolosa. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montfort i Ascensi, Manuel (València, 1736 – 1806) Impressor i gravador. Fill de Benet Montfort i Besades, estudià amb els germans Vergara. Creà una escola de gravat a la Universitat de València (1753) i fou director de gravat de l'Acadèmia de Sant Carles. Establert a Madrid, fou membre de l'Academia de San Fernando, i tresorer administrador de la Real Biblioteca, Real Imprenta i Foneria. Renuncià a heretar la impremta familiar, que passà al seu germà Benet. Entre altres obres, gravà les làmines per al Quixot imprès per Joaquim Ibarra l'any 1771, que foren aprofitades per a l'edició d'Antonio Sancho del 1777. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montfort i Gómez, Lluís (València, 1780 – 1829) Eclesiàstic i escriptor. Fill de Benet Montfort i Besades i de la seva segona muller, Lluïsa Gómez. Capellà castrense, dirigí (1813) el "Diario de Valencia" arran del final de l'ocupació francesa. Publicà Muerte de los cinco Mártires de la Patria, víctimas de la rendición de Valencia... (1814) i Los crímenes constitucionales de la Francia (1829), a més de nombroses obres de caràcter religiós i gramatical. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montfort i Miquel, Antoni (Calaf, Anoia, 1790 - Catalunya, s XIX) Comerciant. Establert a Barcelona, gravà i publicà el 1818 un Plano de la ciudad de Barcelona y sus cercanías (que dedicà al capità general F.J. Castaños), i el 1829 una esfera terrestre i una de celest en castellà. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Montfred (Talavera, Segarra) Antic castell (834 m alt), situat al cim de la serra de Montfred, on s'assenta l'actual església parroquial de Santa Fe de Montfred, divisòria d'aigües de les conques de l'Anoia, del riu d'Ondara i del Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt. El castell fou donat el 1197 per Berenguer de Castellfort las hospitalers. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA
30 CATALUNYA - MUNICIPI
31 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Montgai (Viacamp i Lliterà, Ribagorça) Llogaret (950 m alt), en curs de despoblament, situat al vessant septentrional del Montsec d'Estall (o serra de Montgai). 32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Montgai, serra de (Viacamp, Ribagorça) Veure> Montsec d'Estall, el. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montgarri (Salardú, Vall d'Aran) Santuari i hospital (1.645 m alt), situat a la vall de Montgarri, d'origen glacial del Pirineu axial, solcada per la Noguera Pallaresa, que s'inicia aigües amunt del pla de Beret, i s'introdueix al Pallars Sobirà cerclant el massís de Varimanya, fins a confluir amb la vall del riu de la Bonaigua i amb la d'Unarre, de la qual la separa la serra de Pilàs. L'economia es basa en la ramaderia bovina, però, a 34 CATALUNYA - MUNICIPI
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montgó, el (l'Escala, Alt Empordà / Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Promontori (96 m alt), al límit entre els dos termes. Tanca pel nord la cala Montgó. Hom hi bastí una torre de defensa. 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montgó, el (Dénia / Xàbia, Marina Alta) Serra. Constituït per un sinclinal cretaci que s'esten en direcció NO-SE, paral·lelament a la costa -on forma el cap de Sant Antoni-, entre el barranc de la Murtà i el curs baix del riu Gorgos. La màxima altitud és de 751 m. 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Montgofre (Maó, Menorca) Llocs, vora la costa de Tramuntana. El lloc de Montgofre Nou és damunt del gran promontori que tanca per llevant el port d'Addaia, que acaba amb la punta de Montgofre. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montgoi (Vilaverd, Conca de Barberà) Santuari (la Mare de Déu de Montgoi), aturonat 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montgons (Tarragona, Tarragonès) Partida rural, al límit amb el terme de Constantí, al sector d'horta de la dreta del Francolí. És documentat el lloc en un establiment de colonització ja el 1149, però sembla que no ultrapassà l'àmbit de vil·la rural. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montgrí, el (Alt Empordà / Baix Empordà) Massís calcari entre les dues comarques. S'estén en direcció oest-est, amb inclinació cap al nord, entre el riu Ter i la costa, i separa la plana d'inundació de la Muga i el Fluvià de la que formen el Ter i la Daró; a més, és prolonga fins a les illes Medes. Forma un relleu aïllat enmig de la depressió empordanesa, i és considerat generalment com a punt de referència per a la divisió de les dues comarques empordaneses. Està constituït per calcàries cretàcies, materials que determinen un litoral amb formes esquerpes i descarnades, molt peculiar dintre el conjunt de la Costa Brava, amb penya-segats que arriben als 100 m i roques foradades, coves, etc., de manera que interromp les costes baixes del golf de Roses (al nord) i de les platges de Pals (al sud). El pic més alt és el puig del Castell, amb 309 m. Hi predominen els pins, arbres que s'adapten bé a la serra que ha envaït els colls i els peus del massís. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montgrony (Gombrèn, Ripollès) Veure> Mogrony. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montgrós, el (Canyelles / Sant Pere de Ribes, Garraf) Contrafort (358 m alt) sud-occidental del massís de Garraf, termenal dels dos municipis. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Montgròs, turó del (el Brull, Osona) Poblat ibèric. És situat sobre una península de 746 m alt als contraforts occidentals del Montseny. De superfície plana i d'unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el s IV aC una potent muralla de 150 m de longitud. L'interior de l'assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla. Sota les construccions ibèriques s'ha detectat un assentament del bronze final datat als s X-IX aC. 46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Montiberri (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Llogaret de l'antic terme de Malpàs, al vessant septentrional de la Fallada de Malpàs, al sector més baix de la vall de Viu. Era una antiga granja del monestir 47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Montidiego, vall de (Alta Ribagorça) (o de Turmo) Vall tributària, per la dreta, de la vall d'Estós, a la vall de Benasc, formada al vessant oriental del Montidiego, i drenada per l'emissari de l'estany de Montidiego (o de Turmo). 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montiel, santuari de (Benaguasil, Camp de Túria) Santuari, construït en un tossal que domina la vila per l'oest, a l'indret on, segons la tradició, fou trobada el 1620 la imatge de la Mare de Déu de Montiel. El 1850 s'hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s'hi instal·là de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l'orde; les monges foren expulsades novament el 1931. Destruït durant la guerra civil, el santuari fou reedificat els anys 1946-61. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montilivi (Girona, Gironès) Antic terme i actual barri, al sud de la ciutat, prop del Montilivi (168 m alt), que domina l'Onyar per l'esquerra. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montiró (Ventalló, Alt Empordà) Poble, situat a llevant del cap del municipi. De l'església parroquial de Sant Sadurní depèn la de Pelacaç. 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Montis i Álvarez, Antoni (Palma de Mallorca, 1749 – 1821) Primer marquès de La Bastida (1791). Fou vocal de la junta suprema de Mallorca el 1808 i un dels fundadors de la Societat d'Amics del País. Publicà Indagación de la cantidad de aceite que se coge en Mallorca... (1813), Reflexiones sobre varios errores que se leen en el Itinerario de Mr. Laborde, i deixà inèdits, entre altres, treballs sobre la producció de l'oli. 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Montis i Boneo, Antoni (Palma de Mallorca, s XIX) Escriptor i marquès de la Bastida. Amb Josep Maria Quadrado i Tomàs Aguiló fundà la revista "La Palma" (1840-41), que tanta influència cultural exercí al seu temps. 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Montis i Pont i Vic, Guillem Ignasi (Palma de Mallorca, 1774 – 1829) Il·lustrat i polític, segon marquès de la Bastida. Element jove de la Societat Econòmica d'Amics del País des del 1796 i extinent coronel d'infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle. Fou amic d'Isidoro Antillón i cofundador de l'"Aurora Patriótica Mallorquina" (1812-13). Posteriorment fou cap superior polític de les Balears (del set/1813 al jun/1814). Promogué la creació de la càtedra d'economia política (1814) de Palma. Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal (del feb/1821 al mar/1822). 123 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Monti-sion (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Església i col·legi de jesuïtes. Continuació d'una antiga sinagoga convertida en capella el 1314 sota l'advocació de Nostra Senyora de Monti-sion, al voltant de la qual sorgiren les escoles lul·lianes que donaren lloc el 1483 a l'Estudi General Lul·lià. El 1561 els jurats de Palma donaren escoles i capella als jesuïtes per a llur instal·lació. L'Estudi General, traslladat a un altre edifici, hagué de sofrir la competència del col·legi dels jesuïtes, que es dedicaren intensament a la formació i captació de la noblesa i tingueren una època d'esplendor, especialment al s XVII. Amb l'expulsió dels jesuïtes, el 1767, el col·legi fou ocupat per la universitat del 1769 al 1816, i novament del 1820 al 1824. Dissolta de nou la Companyia el 1835, fou ocupat el col·legi per l'Institut Balear (1837-1916) i per la biblioteca Pública (1835-55). Els jesuïtes hi tornaren el 1919, llevat d'un lapse del 1932 al 1936. 56 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Monti-sion de Porreres (Porreres, Mallorca Oriental) Col·legi rural. Sorgit el s XVI entorn de l'oratori de la Mare de Déu de Monti-sion, fundat el 1498. Era regit per un clergue o dos i dotat pels jurats del regne de Mallorca, i, a partir del s. XVIII, per l'ajuntament de Porreres. Bàsicament hi ensenyaven gramàtica i arribà a tenir uns dos-cents alumnes. Fou suprimit el 1835. 57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Montitxelvo, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial concedida el 1343 a Vidal de Vilanova i vinculada el 1533, amb facultat reial, per Miquel Jeroni Vives, senyor de Vergel. Passà als Mercader pel matrimoni de Francesca Vives i Ferrer, baronessa de Montitxelvo, amb Cristòfor Mercader i Vidal, baró de Xestalcamp. Continua en els Mercader. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montiu, Cristòfol (Catalunya, s XVIII – s XIX) Científic i eclesiàstic. Fou beneficiat a Cervera i mestre de capella de l'església de Sant Joan Baptista de Valls. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Hi trameté nombroses memòries sobre temes agronòmics. Una d'elles tractava d'un tipus d'arada ideat per ell. Algunes de les seves memòries foren publicades. 61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montjoi (Roses, Alt Empordà) Despoblat, dividit en els nuclis de Montjoi de Dalt i Montjoi de Baix, situat a la península del cap de Creus, prop de la cala Montjoi, al fons de la badia oberta entre la punta Falconera i el cap de Norfeu. Hi ha una ciutat de vacances. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montjuïc (Barcelona, Barcelonès) Muntanya (173 m alt), situada a la vora del port, a l'esquerra del delta del Llobregat i al límit sud de la ciutat. Les pedreres de gres han estat explotades al llarg del temps i encara s'utilitza com a pedra ornamental. Zona verda amb instal·lacions culturals i recreatives: Teatre Grec, Fundació Miró, Poble Espanyol, el palauet Albéniz, firal, parc d'atraccions, estadi olímpic, el Palau de Sant Jordi, les piscines Picornell. Rep aquest nom perquè han estat trobats molts sepulcres hebreus als vessants. D'època preromana s'han trobat restes d'un poblat ibèric (s III a II aC). Des de la fundació de la Barcino romana, la història de Montjuïc ha anat lligada a la de la ciutat. Per la seva situació estratègica hi foren lliurades diverses batalles en defensa de Barcelona. El 1640 s'hi construí el primer castell de Montjuïc. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montjuïc (Girona, Gironès) Turó (219 m alt), al límit amb l'antic terme de Sant Daniel, al vessant del qual hi havia hagut a l'edat mitjana el cementiri de jueus de Girona (era anomenat antigament Barufa). El 1653, a la fi de la guerra dels Segadors, Felip IV hi féu bastir, al vessant meridional, el castell de Montjuïc, gran fortalesa quadrada amb valls i camins coberts i defensats per quatre torres exteriors. Tingué un paper important en totes les guerres en què els francesos penetraren en territori català. Durant la guerra del Francès tingué un paper important en la defensa de la ciutat, però hagué d'ésser abandonat l'11/jun/1811; ocupat pels francesos, a la fi de la guerra fou inutilitzat per ordre de Suchet (1814). A partir del 1814 fou un dels refugis de la població immigrada i hi foren construïdes nombroses barraques (hi arribaren a habitar prop 65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Montjuïc (Ferreries, Menorca) Veure> Santa Àgueda. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA Montjuïc (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) Antiga quadra, al sud de les Gunyoles. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montjuïc (Font-rubí, Alt Penedès) Veïnat, prop de la caseria de l'Avellà. 68 CATALUNYA - HISTÒRIA Montjuïc, batalla de (Barcelona, 26/gen/1641) Fet d'armes durant la guerra dels Segadors que tingué lloc a la muntanya de Montjuïc. Les forces catalano-franceses, organitzades a tota presa per Duplessis-Besançon, representant de Richelieu a Barcelona, rebutjaren l'exèrcit de Felip IV, manat pel marquès de Los Vélez, que havia atacat desordenadament el castell de Montjuïc. Desmoralitzat, l'exèrcit castellà es retirà a Tarragona. L'èxit tingué un ressó enorme (fins i tot en teatre popular, com la peça bilingüe Famosa comedia de la entrada del marqués de Los Vélez en Cathaluña, 1641) i consolidà la revolta catalana, fet que, afegit a l'alçament de Portugal, féu la situació de Felip IV desesperada. 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Montjuïc, batalla de (Barcelona, 14/set/1705) Batalla de la Guerra de Successió, que s'esdevingué quan les forces aliades partidàries de l'arxiduc Carles d'Àustria emprengueren la presa del castell de Montjuïc, aleshores en mans de les tropes filipistes. El príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, que dirigia l'assalt, fou ferit i moria al cap de poques hores, enmig d'una gran consternació popular. Les indecisions dels caps de l'armada 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montjuïc, Bernat de (Catalunya, s XIII) Jurista. Tingué una part important a la nova organització jurídica donada al reialme de Mallorca després de la seva conquesta per Jaume I. 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Montjuïc, castell de (Barcelona, Barcelonès) Fort construït al cim de la muntanya de Montjuïc. La primera fortificació hi fou erigida l'any 1640. L'actual castell data del principi del s XVIII. Consta d'un doble recinte emmurallat que encercla un gran pati central envoltat de diverses dependències. Durant el franquisme fou presó i lloc d'afusellament de molts republicans i antifranquistes, com el president de la Generalitat, Lluís Companys. Convertit en museu militar, l'any 2007 fou traspassat per l'estat a l'ajuntament de Barcelona. 72 CATALUNYA - ESPORT Montjuïc, Club de Natació (Barcelona, 1944 - ) Entitat esportiva i cultural. Fundada per un grup de socis del Club Esportiu Mediterrani. Té seccions de natació i salts, waterpolo, rugby, atletisme, gimnàstica, lluita, activitats subaquàtiques i muntanyisme. Alguns dels seus atletes han obtingut premis internacionals. L'equip de rugby fou campió de Catalunya de primera categoria el 1950. 73 CATALUNYA - ESPORT Montjuïc, Estadi Olímpic de (Barcelona, 1929) Estadi esportiu. Fou construït arran de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per l'arquitecte Pere Domènech i Roure. Entre els anys 1986 i 1989 diversos arquitectes el reformaren i només en conservaren la façana. Pel que fa a les reformes, hom enfonsà 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montjuïc, Jaume de (Catalunya, s XIII – 1290) Jurisconsult. Secretari de Jaume I, de qui fou ambaixador a Tunis el 1257. Va intervenir en les informacions i els consells dels lletrats barcelonins per a l'adaptació del dret foral català a Mallorca. Fou conseller i procurador d'Alfons II el Liberal, per encàrrec del qual (1287) va començar la traducció al català d'una bíblia francesa; en morir, però, la deixà inacabada. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montjuïc, Jaume de (Barcelona, s XIII - Catalunya, d 1321) Jurista. Professor a Bolonya i jutge a Barcelona. És autor d'una de les glosses més antigues i populars dels Usatges, escrita el s XIV, Glosae seu postillae in Usaticos Barcinonensis, que fou publicada amb les glosses de Jaume i Guillem Vallseca i Jaume Callís per Carles Amorós a Barcelona el 1545 (Antiquiores), i d'altres comentaris sobre els Usatges, sobre les constitucions de Pere II i Jaume II, sobre la jurisdicció reial i els consells de pau i treva, entre altres. 76 CATALUNYA - POLÍTICA Montjuïc, procés de (Barcelona, de l'11 al 15/des/1896) Procès militar seguit amb motiu de l'atemptat terrorista del carrer de Canvis Nous el 7/jun/1896, en el qual l'explosió d'una bomba havia causat nombroses víctimes entre els espectadors de la processó de Corpus. Es desencadenà contra els anarquistes una forta campanya de repressió. El consell de guerra se celebrà a porta tancada al castell de Montjuïc. A conseqüència del qual van ésser condemnats a mort i afusellats al fossar de Montjuïc Tomàs Ascheri, Antoni Nogués, Joan Alsina, Josep Molas i Lluís Mas (4/mai/1897). Arran d'aquest procés, tristament cèlebre, sorgiren moviments de protesta arreu d'Europa; hi contribuí el fet que la majoria dels empresonats foren expulsats del territori espanyol. En aquest procés es consumà el final de l'anarquisme romàntic i en sorgí el futur 77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montllat (Culla, Alt Maestrat) Caseria, al vessant oriental de la serra d'Espareguera. 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montllats, els (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat) Caseria, situat a la serra del Bovalar, al camí de Vilafranca a Mosquerola, prop del límit amb Aragó. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Montlleó (Àger, Noguera) Despoblat, al sud-oest de la vila, damunt la serra de Montlleó (981 m alt), que juntament amb la serra de Montesquiu separa la vall d'Àger del Farfanya. La seva església de Santa Maria, esmentada ja al s XIII, esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montlleó. 80 CATALUNYA - HISTÒRIA Montlleó (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Despoblat (706 m alt) (o Molió), aturonat en un contrafort meridional de l'altiplà que separa les riberes de Sió i de Cervera. De la seva església parroquial (Santa Maria) depenen les de Pomar, Briançó i els Hostalets. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montlleó (Vistabella del Maestrat, Alcalatén) Caseria, a la dreta del riu de Montlleó. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montlleó, riu de (País Valencià) Curs d'aigua de la conca del Millars. Neix a la serra de la Batalla, a l'Aragó, i recorre l'Alt Maestrat formant un arc convex cap al nord, als estreps septentrionals de Penyagolosa; rep els barrancs d'Hortisella i dels Fumers, conflueix amb la rambla Carbonera, en el pla de l'Arc, i desguassa a la rambla de la Viuda. És de règim torrencial i de cabal intermitent, sotmés al règim pluviomètric. Les seves aigües són apropiades en part pel regadiu. 83 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
84 CATALUNYA - HISTÒRIA Montllobar (Tremp, Pallars Jussà) Despoblat i antic terme de l'antic mun. de Fígols de la Conca, situat a la serra de Montllobar del Prepirineu, entre les serres interiors i les exteriors, que s'estén en direcció nord-sud, perpendicularment al Montsec, i tanca per ponent la conca de Tremp; separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana (és a dir, separa el Pallars Jussà de l'Alta Ribagorça). És constituïda per residus de masses de pudingues montserratines. La màxima altitud és de 1.125 m. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Montllor (Pallars) Petit monestir d'origen i de situació desconeguda (Sant Privat de Montllor). Fou priorat de Gerri el s X. És esmentat en dos documents, una mica suspectes, segons els quals el comte Isarn de Pallars n'hauria fet donació al monestir de Gerri els anys 939 i 953. Un antic lloc de Montllor és testimoniat, el s XIV, prop de Toló, probablement a l'hostal Roig (dins el terme de Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà), dit també, segons alguns, Montllobar. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montllor, Joan Baptista (Bocairent, Vall d'Albaida, s XVI) Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i canonge de la catedral d'Oriola. Traduí del grec al llatí els Priores analyticorum (1569) d'Aristòtil. Altres obres seves foren Oratio in commendationem Dialecticae (1567), De nomine Entelechia apud Aristotelem (1569), De universis copiosa disputatio (1569) i Oratio de utilitate Analyseos seu ratiocinationes Aristoteleae (1591). 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montlude, serra de (Bossost / Canejan, Vall d'Aran) Alineació muntanyosa (2.517 m alt), entre els dos municipis, que separa la vall de Toran i la del riu de Margalida. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montmadrona (Oliola, Noguera) Veure> Serralta. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA
92 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Montmagastre (Peralta de la Sal, Llitera) Antic nom del castell de la Móra (o Momagastre). 93 CATALUNYA - HISTÒRIA Montmagastre, baronia de (Artesa de Segre, Noguera) Jurisdicció senyorial, creada el 1570, centrada en el castell homònim que comprenia les parròquies d'Anya, Montargull, Alentorn, Folquer, Comiols, la Vedrenya i Sant Joan, i la quadra de Vall-llebrera. El 1570 Miquel Josep de Vilalta i de Guinard (mort v 1583), senyor del castell de Vilalta, permutà aquest castell amb l'abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre. Dels Vilalta passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac (òlim de Meca), barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA
95 CATALUNYA - MUNICIPI
96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montmajor, el (Altura, Alt Palància) Cim (1.012 m alt) de la serralada que separa les conques del Palància i del Túria. Al seu vessant septentrional hi ha el santuari de la Cova Santa. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montmajor, el (Vallès) Muntanya (789 m alt) de la Serralada Pre-litoral catalana (o el Farell), al vessant vallesà. És el punt culminant de la serra Llisa, el vèrtex de la qual és conegut com a pic del Vent o de Sant Sebastià. El massís, entre les rieres de Sentmenat (sud-oest) i de Sant Sebastià (nord-oest) i la col·lectora d'ambdués, la riera de Caldes (nord-est), és format d'esqusts silurians. El planell avança al nord-nord-est com una proa dominada pel Farell, mas que domina la sinuosa carretera de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor, de 100 a 200 m més baixa. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montmajor, el (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Elevació muntanyosa (1.076 m alt), que flanqueja per la dreta la riera d'Oix. 124 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - HISTÒRIA Montmalús (Ger, Baixa Cerdanya) Despoblat, situat a la dreta de la riera de Montmalús, aigua amunt de Ger, on s'uneix amb la riera de Coforn per a formar la riera de Ger. 100 ANDORRA - GEOGRAFIA Montmalús, el (Andorra) Cim (2.751 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de la Valira (circ de Pessons), de la de la Llosa (Vallcivera), a la Baixa Cerdanya, situat, però, del tot dins el territori andorrà, així com els estanys de Montmalús, l'emissari dels quals aflueix al riu de la Llosa. 101 CATALUNYA - MUNICIPI
102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montmany de Puiggraciós (Figaró-Montmany, Vallès Oriental) Nom que rebé fins al 1981 el municipi, ja que el centre demogràfic i administratiu radica en aquesta població. 125 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montmany i Figaró (Valles Oriental) Nom oficial del municipi de Figaró-Montmany. 103 CATALUNYA - HISTÒRIA Montmarí (Pont de Molins, Alt Empordà) Antic castell (o Castellmarí), un dels que defensava pel nord el de Llers, situat a la dreta de la Muga. 104 CATALUNYA - MUNICIPI
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montmell, el (Alt Camp / Baix Penedès) Serra que forma part de la Serralada Pre-litoral Catalana. En forma de mola, té una alçària compresa entre els 828 m i els 861 m (Talaia del Montmell). Participa de l'estructura del bloc de Gaià en què el sòcol és cobert per capes triàsiques coronades per calcàries cretàcies. 106 CATALUNYA - HISTÒRIA
107 CATALUNYA - MUNICIPI
108 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Montmeló, Pere de (Sicília ?, Itàlia, s XIII – s XIV) Cavaller. Fou conseller del rei Frederic III de Sicília. En 1314-15 intervingué activament a la política del seu rei de cara a Tunis, on anà dues vegades. Era el temps en què el sobirà tunisenc Ibn-al-Lihyani deia que es convertiria al cristianisme, afirmació que no resultà certa però que no desmentí uns anys d'estreta amistat amb els regnes de Sicília i Catalunya-Aragó. Destronat Ibn-al-Lihyani per Abu-Bekr, Pere de Montmeló tractà de restablir el primer en 1319, amb reforços tramesos de Sicília. 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA
110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montnar (Vilanova de Meià, Noguera) Caseria i antiga quadra (ort trad: Monnà), al vessant meridional del Montsec de Rúbies, dins l'antic terme de Perauba. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montnegre (Alacant, Alacantí) Partida i caseria, a la vall del riu de Montnegre (o riu Verd), després d'obrir-se pas a través del Montnegre, que tanca pel sud la foia de Xixona. Forma un enclavament respecte al sector principal del municipi pels de Mutxamel i de Sant Vicent del Raspeig. 112 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montnegre (Sant Celoni, Vallès Oriental) Poble (467 m alt), de poblament disseminat, situat al vessant nord del cim del Montnegre de Ponent, a la capçalera de la riera de Montnegre, que desguassa a la Tordera enfront de Gualba de Baix. L'església parroquial, que centra l'escassa població, és dedicada a sant Martí. Havia format fins els anys 1932-36 un municipi amb els pobles de Fuirosos i de la Batllòria, que n'era el cap efectiu. Havia estat centre de la baronia de Montnegre; el municipi s'anomenà fins a mitjan s XIX la Baronia de Montnegre. 113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montnegre (Xixona, Alacantí) Parròquia (els Àngels), situada al sud del terme, a la vall mitjana del riu de Montnegre (o riu Verd), dividida en els nuclis de Montnegre de Dalt o Casolet (141 h agl -1960-), on hi ha l'església parroquial aigua avall del pantà de Tibi, i Montnegre de Baix, al límit amb l'enclavament de Montnegre del municipi d'Alacant. 114 CATALUNYA - GEOGRAFIA
115 CATALUNYA - HISTÒRIA Montnegre, baronia de (Vallès Oriental) Jurisdicció senyorial. Vinculada a la família Gualba, que comprenia els termes de Montnegre, Fuirosos, la Batllòria i Gualba. El castell de Montnegre s'alçava prop de l'església de Sant Martí de Montnegre, i deixà d'ésser habitat des del s XIV. 116 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montnegre, el (Maresme / Selva / Vallès Oriental) Massís muntanyós de la Serralada Litoral (Montnegre de Ponent, 757 m alt) entre la Tordera i el coll Sacreu. S'estén per part de les tres comarques. Els vessants septentrionals limiten amb la Depressió Prelitoral, i amb la de la Selva pels contraforts orientals; amb la del Vallès per la part occidental. Té els cims més elevats (759 m alt) de la serralada de Marina. Hi ha importants masses forestals, amb vegetació de tipus mediterrani: pi pinyoner al nivell baix, i a partir dels 400 m apareixen alzines sureres i roures. La descomposició dels terrenys granítics afavoreix els conreus, establerts als replans corresponents als nivells d'erosió. 117 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Montnegre, el (Alt Empordà / Vallespir) Cim (1.425 m alt) de la serra que separa les valls de la Muga i del Tec, entre el pla del Castell i el pla de la Muga, dins territori del Vallespir, al límit dels municipis de la Menera i de Serrallonga. 118 CATALUNYA - HISTÒRIA Montnegre, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1706, pel rei-arxiduc Carles, a Francesc de Berardo i de Santjust, conegut també com a Francesc de Berardo i d'Espuny. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1714, i el succeí la seva filla petita, Serafina de Berardo i de Morera, muller de l'austriacista 119 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Montnegre de Mequinensa, el (Mequinensa, Baix Cinca) Altiplà (404 m alt) i partida, al nord de la vila, a l'interfluvi de l'Ebre i el Segre, a la zona de contacte amb els Monegres. 120 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montner (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) Veure> Tubau. 121 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
122 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Montner, serra de (Vallespir) Serra (1.315 m alt; puig de Bellmaig, 1.280 m) dels Pirineus, que separa la vall del Tec (Arles) de la de Montdony (Montalbà de l'Església i Sant Llorenç de Cerdans), al nord del coll de Paracolls.
Anar a: [ Montf ] [ Montfo ] [ Montgr ] [ Montj ] [ Montl ] [ Montmal ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Montferrer
Montferrer i Castellbó
Montferri
Montfort
Montgat
Montilla i Aguilera, José
Montitxelvo
Montllor i Mengual, Ovidi
Montmajor
Montmaneu
Montmell, el
Montmeló
