A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Monto ]    [ Montoliu i ]    [ Montornes, R ]    [ Montpao ]    [ Montpet ]    [ Montroi ]

Sempre hi ha una mica de bogeria en l'amor. Tanmateix sempre hi ha una mica de raó en la bogeria. (Friedrich W. Nietzsche)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montó i Roca, Salvador  (València, 1692 – 1742)  Menescal i ferrador major del regne de València i examinador de menescalia. Publicà l'obra Sanidad del caballo y otros animales sujetos al arte de albeytería, ilustrada con el de herrar, estampada a València l'any 1742.

2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montolier de Perillós, el  (Òpol i Perellós / Salses, Rosselló Cim (707 m alt) de les Corberes, entre els dos municipis, al límit amb el Llenguadoc.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Vice-almirall de l'estol catalano-aragonès. Col·laborà amb l'almirall Roger de Lloria a Sicília contra els angevins i contra els croats de Felip III l'Ardit quan aquests envaïren Catalunya (1285). L'esquadra francesa fou desfeta al golf de Roses. El 1289 s'encarregà de laInici página defensa de la costa catalana per por d'atacs per mar. En temps de Jaume II (1292) comandà unes quantes galeres enviades en ajut de Sanç IV de Castella per a la conquesta de Tarifa.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Bord de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Cosí germà de Simó. Lluità contra els rebels de Gerba. Assumí el comandament de la guarnició quan Simó anà a demanar auxili a Saurina d'Entença i a Frederic III de Sicília.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montoliu, castell de  (la Riera de Gaià, Tarragonès)  Antic castell, esmentat ja el 1118 com a límit oriental, amb el de Tamarit, del terme de Tarragona, que correspon probablement a les ruïnes del castell dit posteriorment de Santa Margarida. Pertangué als Claramunt (o Montoliu) i passà a la mitra. Donà nom a la quadra de Montoliu.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montoliu, cometa de  (Salardú, Vall d'Aran Vall tributària de l'Unyola per l'esquerra, la qual es forma al vessant meridional del port d'Usets (2.512 m alt), obert entre el tuc de Mauberme i el tuc de Montoliu (2.689 m alt), a la línia de crestes que separa la conca de la Garona de les de Coserans i de la Noguera Pallaresa. A la capçalera, a 2.360 m alt, hi ha l'estany de Montoliu.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel el 1363.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1323 anà a combatre a Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, com a membre de l'expedició que anà a sotmetre l'illa.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontoliu, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Manà les forces de Ferran I a Cervera, durant la rebel·lió de Jaume d'Urgell el 1413. Informà abans dels preparatius d'aquest al governador del Principat, Guerau Alemany de Cervelló, que era cosí seu.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Jaume de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada (1331), que finalment fou suspesa. El 1340 intervenia a les bandositats sorgides entorn de la jurisdicció de Vila-seca, lluitant contra els Solcina.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montoliu, Joaquim Ignasi de  (València, 1699 – 1774)  Escriptor i cavaller. Era senyor del lloc de Bonrepòs. Escriví els llibres Verdades católicas, en dos volums, i Poesías sagradas y morales (1747).

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montoliu, Lluís  (País Valencià, s XV)  Pintor. Fill de Valentí Montoliu. Juntament amb el seu germà Mateu foren els continuadors del taller patern. Els hi han estat atribuïdes obres que hi ha a Xàtiva, Eivissa, Tarragona i altres llocs.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montoliu, marquesat de  (Catalunya Títol, concedit el 1875 a Plàcid de Montoliu i de Sarriera. Continua en la mateixa família.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montoliu, Mateu  (País Valencià, s XV)  Pintor. Fill de Valentí Montoliu. Juntament amb el seu germà Lluís foren els continuadors del taller patern. Els hi han estat atribuïdes obres que hi ha a Xàtiva, Eivissa, Tarragona i altres llocs.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontoliu, Ramon de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. Senyor del castell de Vespella. És citat entre els catorze primers que havien pres l'hàbit de la Mercè en 1218, arran de la creació de l'orde. Aquesta data de fundació resulta molt dubtosa.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. En 1370 fou un dels juradors de l'aliança amb Navarra.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Simó de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Era capità de la guarnició de Gerba, possessió dels Lloria. Devers el 1307, quan l'heretatge passà al fill menor de l'almirall, Francesc Roger, es veié assetjat al castell per la revolta de la càbila de Mistua, la principal de l'illa. Rebé la visita de quatre galeres trameses des de Sicília, a les ordres de Jaume Castellar, que havien de dur-li algun auxili de pas cap a Orient. Castellar s'animà a desembarcar la seva gent i a aparellar batalla amb ajut dels de la càbila de Moàbia, però els de Mistua venceren completament i Castellar morí. La situació de Montoliu esdevingué crítica, encara que els rebels no gosaven llançar-se a l'assalt de la fortalesa. Deixant el comandament a un cosí germà, el Bord de Montoliu, passà a la Basilicata per veure-hi Saurina d'Entença, vídua de l'almirall, que no...  Segueix... 

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Valentí  (Tarragona ?, s XV - Sant Mateu, Baix Maestrat, 1469)  Pintor gòtic. Actiu a Tarragona entre el 1433 i el 1447 i després instal·lat a Sant Mateu. El seu taller fou continuat pels seus fills Mateu i Lluís i constituí un centre d'irradació d'influències per tota la comarca. Executà els retaules de Santa Bàrbara de la Mata (Morella) i de la seu d'Eivissa, que palesen la influència de Martorell. Francesc i Jaume Sarral forenInici página col·laboradors seus.

19 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàMontoliu de Lleida  (Segrià Municipi: 7,34 km2, 166 m alt, 515 hab (2014). Situat a l'esquerra del Segre, entre les conques d'aquest riu i el riu Set, al sud de Lleida. El sector meridional del municipi és accidentat pels Tossalets. Travessa el terme pel sud l'autopista de l'Ebre. Les bases de l'economia local és l'agricultura de regadiu (principalment fruiters -pomeres i pereres-), situat al nord, gràcies als regatges del canal d'Urgell; i de secà (cereals i oliveres), al sud, més accidentat. La terra és explotada directament pels seus propietaris. L'avicultura i la ramaderia ovina completen l'oferta econòmica del terme. Hi ha una cooperativa agrícola. La població ha estat i es manté relativament escassa. El poble és en un tossal, entre el secà i el regadiu, dominat per l'església parroquial de la Nativitat de Maria. El municipi inclou l'antic terme, despoblat, de Tabac. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

20 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraMontoliu de Segarra  (Segarra Municipi: 29,47 km2, 689 m alt, 193 hab (2014), (o de Cervera; ant: Montoliu Lat). Situat al sud-oest de la comarca, a la capçalera del Cercavins i a la dreta del Corb, afluent del Segre. L'economia local es basa en l'agricultura predominantment cerealística de secà, també s'hi conreen ametllers, vinya i oliveres. La ramaderia, de bestiar oví i porcí a més de l'avicultura, són els principals recursos econòmic del municipi. La població s'ha reduït considerablement des del 1930. El poble és al vessant occidental del turó de la Guàrdia Lada, damunt la riba dreta del Cercavins, dominat per les restes de l'antic castell de Montoliu i per l'església parroquial de Sant Salvador, reformada en estil neoclàssic. Dins el terme hi ha els pobles de Cabestany, d'aspecte medieval, l'Ametlla de Segarra, la Guàrdia Lada i Vilagrasseta. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu i de Rocabruna, Marià de  (Barcelona, 1859 – 1930)  Filàntrop. Durant molts anys inspirà i dirigí una mena de lliga per a la supressió de duels, per a la qual constituí juntes en diverses ciutats i realitzàInici página una propaganda considerable.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu i de Sarriera, Plàcid de  (Tarragona, s XIX – Barcelona, v 1898)  Polític i advocat. El 1872 publicà ¿D. Alfonso o D. Carlos? Estudio histórico-legal... (editat en francès el 1873 i ampliat el 1876) en defensa dels drets al tron d'Espanya del futur Alfons XII. En accedit aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu. Fou diputat a corts (1876-78) i senador (1884-85) per Tarragona. El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montoliu i de Togores, Cebrià de  (Palma de Mallorca, 23/ago/1873 – Alburquerque, EUA, 1923)  Urbanista i advocat. Germà de Manuel. De família aristocràtica tarragonina, residí a Barcelona, on divulgà les idees dels urbanistes sociològics. Fundà la Societat Cívica La Ciutat-Jardí (1912), inspirada en la teoria del mateix nom d'Ebenezer Howart. Féu estades a Anglaterra, fins que es traslladà a EUA com a professor universitari. De formació modernista, publicà John Ruskin (1901), La ciudad jardín (1912), La cooperación en el movimiento de las ciudades-jardín (1914), L'home i sa tasca (1914) i El sistema de Taylor y su crítica (1916), a més de versions, generalment en català, de Shakespeare -un intent d'obres completes-, Emerson i Whitman. Preconitzava la descentralització de Barcelona, la protecció del paisatge i la integració del treball de l'home en la natura.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel de Montoliu i de TogoresMontoliu i de Togores, Manuel de  (Barcelona, 30/abr/1877 – 18/mai/1961)  Crític i historiador de la literatura. Format a Barcelona, estudià filologia a la universitat de Halle. Fou lector de castellà i català a Hamburg, director de l'Institut de Filologia de Buenos Aires (1925) i professor de la universitat i d'altres centres de Barcelona, com les Oficines Lexicogràfiques de l'IEC. La millor part de la crítica literària que publicà a "El Poble Català", "La Vanguardia" (1910-16) i "La Veu de Catalunya" fou recollida en el Breviari crític (1926-31, 4 vols). Com a crític demostrà una notable preparació filològica i literària. Influït per De Sanctis, Vossler i els positivistes, fou autor de treballs monogràfics, comInici página Estudio de literatura catalana (1912), Manual d'història crítica de la literatura catalana moderna (1922) i el recull dels seus articles sobre Pin i Soler, Maragall, la influència de Goethe a Catalunya, Aribau i el seu temps i els estudis sobre Yxart i Víctor Català. Uns altres estudis són El alma de España y sus reflejos en la literatura del Siglo de Oro (1942) i una història de la literatura catalana en volums monogràfics sobre els trobadors, Llull i Arnau de Vilanova, les quatre grans cròniques, Eiximenis i Bernat Metge, poesia i novel·lística dels s XIV i XV, Ausias March, Aribau, la Renaixença i els Jocs Florals i Verdaguer.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vicenç Montoliu i Massana "Tete Montoliu"Montoliu i Massana, Vicenç "Tete Montoliu"  (Barcelona, 28/mar/1933 – 24/ago/1997)  Músic. Pianista de jazz de renom internacional. Deixeble de Don Byas, cursà estudis professionals de música al Conservatori de Barcelona. Debutà el 1958 a Canes, i inicià una brillant trajectòria internacional. Col·laborà amb bona part dels millors músics de jazz del món, entre els quals Art Framer, Lee Konitz o George Coleman. Des del 1965 formà trio amb Eric Peter i Billy Brooks, amb els qual enregistrà nombrosos discs, com també féu en solitari. Col·laborà també amb artistes d'altres gèneres, com ara de la cançó, del bolero o del flamenc.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montoliva, la  (Vilallonga del Camp, Tarragonès Masia i antiga quadra (ant: Montoliu), a ponent de la vila.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montolivet  (València, Horta Barri de la ciutat, dins l'antic terme de Russafa, a la dreta del Túria, camí de Natzaret. Era inicialment un petit nucli amb nombroses alqueries i barraques disseminades per l'horta. El seu origen fou el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montolivet (imatge pintada que una llegenda fa procedent de la muntanya de les Oliveres de Jerusalem), existent ja al s XIV. El 1572 Juan de Ribera intentà de fundar-hi un convent de franciscans descalços, però davant l'oposició dels llauradors hagueren d'establir-se a Sant Joan de la Ribera. Fins el 1720 es mantingué l'hostatgeria, que sovint fou destinada a llatzeret del grau de València. L'església fou reedificada en 1767-71 i fou decorada amb frescs de Lluís Planes. L'arquebisbe Simón López hi féu edificar al costat un col·legi de sacerdots de Sant Vicenç de Paül, però les obresInici página s'interromperen el 1831, i el 1834 esdevingué caserna. Posteriorment fou convertit en presó, i actualment hi ha el Museu Faller.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montolivet  (Castelló de la Ribera, Ribera Alta Partida, al sud-est de la vila, regada per la sèquia o braçal de Montolivet, derivada del Xúquer a través de la sèquia de la Torre.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montolivet, el  (Olot, Garrotxa Antic volcà (541 m alt), situat al sud-oest de la ciutat. El 1835 hi fou bastida una torre de defensa. Modernament els seus vessants han estat urbanitzats; s'hi troba el nou barri de Montolivet (o de Sant Pere Màrtir), amb capacitat per a unes 300 famílies, de tipus residencial (cases d'una sola planta).

30 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóMontoriol  (Rosselló Municipi: 11,10 km2, 244 m alt, 208 hab (2012), (o Montoriol d'Avall; fr: Montauriol) Situat a la regió muntanyosa dels Aspres, a la capçalera del Rard, al peu del coll d'Oms, endinsant-se cap al nord per la plana del Rosselló. El terme és drenat per la riera d'Oms i al sector més baix per la riera de Montoriol, capçalera del Rard. L'economia local és la típica de la zona, basada en el conreu de la vinya i la producció de vi dolç natural. La població, molt disseminada, ha estat sempre escassa. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Sant Andreu d'Oms. Dins el municipi hi ha l'església de Sant Amanç i el veïnat de l'Hostalet. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Informació (en francès)

31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montoriol d'Amunt  (Queixàs, Rosselló Llogaret (o de les Illes), a la vall de la riera de les Illes.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoriol i Tarrés, Enric  (Barcelona, s XIX – s XX)  Pianista. Fou deixeble de Vidiella. Més tard s'establí a París, on completà la seva formació amb Moszkowski. Tingué bons èxits en les seves actuacions, sobretot aInici página París i a Barcelona.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

santuari de Montornès (la Pobla de Montornès, Tarragonès)Montornès  (la Pobla de Montornès, Tarragonès Santuari (la Mare de Déu de Montornès) i antiga parròquia, situat en un turó (91 m alt), al sud-oest del poble. Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d'aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer. Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers. El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del s XIX (al s XVI encara era habitat). El 1255 l'abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer. La primitiva església del castell (parròquia fins el 1571) restà com a lloc de devoció ininterrompuda; al s XVIII fou substituïda per l'actual santuari (acabat el 1787); la imatge de la Mare de Déu és d'alabastre policromat (s XVI-XVII).

34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Montornès  (Benicàssim, Plana Alta Despoblat i antic castell (444 m alt), aturonat en un contrafort meridional de la serralada del Desert de les Palmes. És d'origen musulmà i tenia grans dimensions. El 1242 fou donat al notari Pere Sanç, i després pertangué a Pere Eiximenis d'Arenós i al monestir de Poblet. Fou centre de la baronia de la Pobla Tornesa.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montornès  (Montblanc, Conca de Barberà)  Partida i despoblat, dins el terme de Prenafeta, al sector nord-oriental. Fou propietat del monestir de Santes Creus des del 1414.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontornès, comtat de  (Catalunya) Títol concedit el s XIX a Caritat Despujol i Rigalt (Santiago de Cuba 1865 - Madrid 1946), filla del primer comte de Casp i muller d'Enric Trénor i Montesinos, primer comte de la Vallesa de Mandor. Continua en els Trénor.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montornès, Miquel de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. El 1462 prengué les armes contra Joan II. Des de l'any següent fou un dels capitans de la Generalitat al front del nord.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montornès, Pere de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Serví Jaume II a la campanya feta contra Sicília i a favor dels angevins. El 1299 era un dels capitans destacats a la victòria naval de Cap Orlando, dirigida per l'almirall Roger de Lloria.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montornès, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó arran de la gran ofensiva de Pere el Cruel.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montornès, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Prestà serveis diplomàtics a Alfons III el Benigne. El 1328 fou ambaixador seu a Portugal.

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMontornès, torre de  (Sineu, Mallorca Septentrional Veure> Torre de Montornès, la

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraMontornès de Segarra  (Segarra Municipi: 12,29 km2, 605 m alt, 105 hab (2014). Situat a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb l'Urgell, entre el Corb i l'Ondara, afluents del Segre, a la conca mitjana del Cercavins, a la zona de contacte entre els altiplans segarrencs i la plana d'Urgell. Hi ha algunes hectàrees d'alzinars i rouredes. La vida econòmica local es limita a l'agricultura de secà: els cereals (blat, sobretot), ocupen més de la meitat de l'àrea conreada, i s'associen amb oliveres, ametllers i vinya; el regadiu, amb aigües procedents de pous, és minso. Petita indústria derivada de l'agricultura (producció d'oli i de vi). Hi ha ramaderia de bestiar oví, granges de porcs i aviram. El poble es troba en un turó, dominat per l'església parroquial de Sant Joan Baptista; restes de l'antic castell de Montornès, amb alguns murs dels s XII i XIII. Dins el terme hi ha també el poble del Mas de Bondia. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalMontornès del Vallès  (Vallès Oriental Municipi: 10,2 km2, 116 m alt, 16.217 hab (2014). Situat al sud-est de la comarca, a la vall baixa del riu Mogent, és accidentat pels contraforts occidentals de la Serralada Litoral. Amb l'agricultura en recessió, la vida econòmica local es basa en la indústria (fabricació de productes químics, la tèxtil -filats de cotó- i la metal·lúrgica), que ha omplert el terme de polígons industrials i ha causat, a partir del 1960, un espectacular augment demogràfic. La ramaderia compta amb diverses granges industrials. També és centre residencial i d'estiueig. El poble és a la dreta del riu, al voltant de l'església parroquial de Sant Sadurní. Dins el terme hi ha l'antic barri de Can Parellada, actualment el més poblat del municipi, i restes d'un poblat ibèric. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Mogent - Gegants de Montornès - Complex Esportiu Municipal

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMontoro i Sanchís, Antoni  (Sidi-bel-Abbés, Algèria, 1892 - Madrid, 1965)  Escriptor. És autor de les obres Bocetos de mujeres (1916, en col·laboració), del recull poètic La flauta de Pan (1923), de l'aplec de cròniques periodístiques Las mujeres en la historia (1927), de la novel·la Agarista de Mantinea (1934) i dels estudis Poética española (1949), Anecdotario de la Grecia clásica (1949), ¿Cómo es Azorín? (1953) i El romanticismo literario europeo (1964), entre d'altres.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montorro, castell de  (Sant Boi de Lluçanès, Osona)  Antic castell, als vessants orientals dels Munts, al límit amb el terme de Sant Agustí de Lluçanès. Depenia del castell de Lluçà; el senyorejaven els Conanglell (1293), Galceran de Besora (1332) i, des del s XV, els Sala, senyors de Sora. L'església era dedicada a sant Amanç. Posteriorment hom en digué Montorroell. Resta el mas de Montorro, prop del qual hi ha les restes.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montorroio  (Sort, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Cim (2.853 m alt) de la serralada que separa les valls Fosca i d'Àssua, entre els massissos del Montsent i de Mainera.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montortal  (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta Poble, que forma un enclavament (1,65 km2) al sud del sector principal (del qual és separat pel municipi de Guadassuar), a l'esquerra del barranc de Montortal (o Sec, o de Prada), afluent del riu dels Ullals per l'esquerra. El lloc, antic castell del terme d'Alzira, fou poblat per cristians vells des del 1413; fou erigit en parròquia el 1535. Li fou agregada l'antiga parròquia de Ressalany. Fou centre del marquesat de Montortal. L'any 1842 el poble fou agregat al municipi actual.

48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Montortal, marquesat de  (País Valencià Títol concedit el 1790 a Josep Tadeu Tejedor i Giudice d'Acharte, cavaller de Sant Joan i mestrant de València (1796). Passà als Galiano i als Núñez-Robres.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMontot, el  (Ribera Alta / Canal de Navarrés Sector de l'alineació muntanyosa que separa les valls del Xúquer (vall Farta) i del riu de Sallent, que culmina a 417 m alt. Es termenal dels municipis de Cotes, Sallent de Xàtiva, Xella i Anna.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoy i Escuder, Joaquim  (Alcarràs, Segrià, 1832 – Barcelona, 1889)  Pedagog. Dirigí una escola municipal a Barcelona que, gràcies a la seva activitat entusiasta, esdevingué un centre d'experimentació docent. Autor d'un mètode pedagògic conegut amb el nom de d'escola montoiana. A l'Exposició Universal de 1888 li atorgaren una medalla d'Or. Fundador (1866) i director de la revista "El Clamor del Magisterio", on féu campanyes per a la renovació dels sistemes pedagògics. Escriví també a "La Correspondencia de Cataluña" i és autor de llibres de text.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montpalau  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra Poble (667 m alt), al vessant septentrional de l'altiplà que separa les riberes de Sió i de Cervera, a la capçalera de la riera de Vergós. De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn la capella de Sant Miquel.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpalau, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta del País Valencià. Jaume I l'afavorí als repartiments. Rebé donacions a Morvedre i molins a la vall de Segó.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montpalau, baronia de  (Pineda de Mar, Maresme)  Jurisdicció senyorial del s XIV, centrada en el castell de Montpalau, les ruïnes del qual s'aixequen dalt d'una muntanya, a la dreta de la riera de Pineda. Situada aInici página l'extrem sud-oest del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d'Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Riu (o de Pineda) i de Santa Maria de Pineda. A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella, i a la fi del XV els d'Arenys de Mar, Canet de Mar i Sant Pol de Mar, que esdevingueren universitats independents. Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda. Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny. El 1113 la senyoria major fou donada pel sobirà als...  Segueix... 

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpalau, Berenguer de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. El 1462 es mostrà favorable a Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montpalau, castell de  (Argelaguer, Garrotxa Antic castell (o Palau d'Amunt), les ruïnes del qual s'alçen damunt la riba dreta del Fluvià, al sud del nucli de Sant Jaume de Llierca (nom actual de l'antic terme de Palau de Montagut o Palau d'Avall). La seva església de Santa Magdalena, dependent de la parròquia d'Argelaguer, consagrada el 1228, es conserva. Inicialment el castell depengué del de Sales; el 1216 els seus senyors el cediren, amb Argelaguer, a la família Montpalau, que al principi del s XV passà a residir a Argelaguer.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpalau, Guillem Umbert de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Fill d'Umbert. El 1113, unes diferències entre Ramon Berenguer III i el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, es resolgueren sobre el castell de Montpalau, pel qual Guillem Umbert prestà un doble homenatge als dos senyors.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMontpalau, Joan de  (València, s XV)  Cavaller. A causa de l'acusació d'haver violat la germana de l'escriptor Joanot Martorell, cosí seu, fou desafiat públicament pel mateix Joanot (1437). Intervingueren en aquest llarg procés el rei Eduard VI d'Anglaterra, el qual s'oferí com a àrbitre, i la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnànim. L'afer es resolgué amb el pagament de 4.000 florins per part de Joan de Montpalau.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpalau, Pere Bertran de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpalau, Umbert de  (Catalunya, s XI)  Magnat. Als darrers anys de governació de Ramon Berenguer I de Barcelona, li prestà homenatge pels castells de Montpalau, prop de Pineda, i de Gironella, a la ciutat de Girona.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpalau i de Solanell, Francesc de  (Argelaguer, Garrotxa, s XVII)  Eclesiàstic i diplomàtic. Quart fill de Gaspar de Montpalau-Alemany, senyor d'Argelaguer, i d'Helena de Solanell. Monjo de Ripoll, fou recompensat per la seva participació profrancesa durant la guerra dels Segadors pel govern del lloctinent francès, marquès de Brézé (1642), amb l'abadiat de Banyoles i Camprodon. El 1644, després de la caiguda de Lleida i d'un setge i d'un assalt infructuós de Tarragona, fou enviat pels consellers i per la generalitat com a ambaixador a París, a la reina regent Anna d'Àustria, i aconseguí el nomenament del comte d'Harcourt com a lloctinent del Principat, la tramesa d'un potent exèrcit i de sumes quantioses i l'ordre de posar fi als abusos de les tropes franceses, i fou de nou enviat a París a causa dels altercats entre soldats i paisans. Després de la rendició de Barcelona, el 1652, a Joan d'Àustria i de la retirada de les tropes franceses del Principat, hagué d'emigrar per afrancesat. El 1654 el rei de França pretengué, sense èxit, que fos nomenat bisbe de Girona.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontpaó  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà Antic barri de la vila.

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montpaó  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra Despoblat i antic castell de l'antic mun. de Sant Pere dels Arquells, a l'oest del poble. El 1398 entrà a formar part del veïnatge de Cervera.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montpaó  (Calafell, Baix Penedès Llogaret (o les Cases de Montpaó), situat al sector septentrional, muntanyós, del terme.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Figura documentada el 1237 com a testimoni d'una venda feta per Guillem de Boixadors al monestir de Bonrepòs. Participà a la conquesta de València (1238), on fou afavorit amb donacions reials.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller i frare santjoanista. Era lloctinent del castellà d'Amposta. El 1374 era un dels principals ajudants de l'infant Martí per a les mesures adoptades a la frontera d'Aragó davant la perspectiva d'incursiós de mercenaris des de Castella.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Bernat de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat. Assistí a la darrera operació, el setge de Siurana, en 1153.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou de la cort de l'infant hereu Pere en temps de Jaume I. Acompanyà l'infant a Castella (1269). Havent ja pujat al tron Pere II el Gran, gaudí de la seva gran confiança. En fou una mena de mestre de cerimònies. El 1281 aconsellà al rei el perdó dels nobles rebels capturats a Balaguer l'any anterior. El 1282 l'acompanyà a l'expedició a Barbaria i a Sicília. Assistí abans a lesInici página donacions del rei a favor de l'infant Alfons. Pel des/1282 fou un dels quaranta cavallers que garantiren els compromisos del rei pel desafiament de Bordeus. Tornat a Catalunya, ajudà a defensar-la contra els croats de Felip III de França (1285). Custodià els tres fills de Jaume II de Mallorca, retinguts com a ostatges, fins al castell de Torroella, i d'allí els dugué a Barcelona. El 1293 custodiava també els fills del príncep de Salern.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Pere de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta del País Valencià. Jaume I l'afavorí als repartiments. Rebé cases i un camp a València, pel temps de la conquesta de la capital (1238), i també terres a Molins el 1247.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Es distingí a la conquesta de Sardenya per l'infant Alfons, fill de Jaume II, en 1323-24. Expulsats de l'illa els pisans, fou afavorit pel repartiment de terres. Figurava a la relació de senyors feudals a l'illa el 1332.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Probablement altre que l'homònim. El 1331 cooperà amb Alfons III el Benigne al projecte de croada contra Granada, que al capdavall fou suspesa. El 1339 assistí, a la capella reial de Barcelona, a l'homenatge prestat per Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Ponç de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví el rei Pere II el Gran.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Participà en la conquesta de Sardenya, on rebé terres. Fou nomenar veguer de la vila de Sàsser un cop sufocada la revolta del 1326, i se li encomanà la pacificació d'aquell territori. Quan Ramon de Cardona (1336) deixà d'ésser governador de l'illa, ell ocupà interinament elInici página càrrec.

73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montpedró  (Castellonroi, Llitera Veure> Sant Salvador de Montpedró.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montpedrós, el  (Baix Llobregat Contrafort (304 m alt) oriental del massís de Garraf (o muntanya de Sant Antoni), termenal dels municipis de Torrelles de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló, on es trobava el castell nou de Cervelló, damunt les ruïnes del qual fou bastida l'ermita de Sant Antoni. Santa Coloma de Cervelló havia estat anomenada Santa Coloma de Montpedrós.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montpeità  (Sant Fruitós de Bages, Bages Turó del vessant meridional de la serra de les Brucardes (o puig de Sant Valentí), a la dreta del Llobregat, damunt del qual s'aixeca l'església de Sant Valentí de Montpeità, d'un gòtic tardà, que fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages. El topònim és esmentat ja a mitjan s X.

76 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Montpeller  (Alaior, Menorca Nom donat a la població durant l'ocupació francesa de l'illa (1756-63) (fr: Montpellier).

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montpeller, Bernat Guillem de  (França, s XIII - el Puig, Horta, 1238)  Magnat. Fill de Guillem VIII de Montpeller i d'Agnès. Pel seu casament amb Jussiana d'Entença, filla del senyor de la baronia d'Alcolea, Ponç Hug d'Entença, i néta d'Hug III d'Empúries, fou anomenat també Bernat Guillem d'Entença, denominació que adoptaren definitivament els seus fills. El 1227 fou lloctinent de Jaume I a Catalunya. Actuà de testimoni del primer testament del rei el 1232. Lluità el 1233 al costat d'aquest al setge i presa de Borriana, on fou ferit. El 1235 signà com a testimoni els documents relatius a l'esponsalici de la reina Violant. Assistí el 1236 a la cort general de Montsó que decidí la conquesta de València, i l'any següent el rei el destinà al lloc avançat delInici página Puig, on obtingué una victòria sobre els sarraïns. Morí de mort natural.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montperler  (Vilagrassa, Urgell Despoblat i antic terme, situat a l'extrem occidental del terme, vora Bellpuig d'Urgell.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpesat, Francesc de  (Catalunya, s XIII)  Mestre de l'orde del Temple. El 1227 fou un dels membres de l'alt tribunal que, sota la presidència d'Aspàreg de la Barca, arquebisbe de Tarragona, ajustà a Alcalà del Obispo (Aragó) les diferències entre Jaume I i la noblesa aragonesa.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montpetit, el  (Montagut de Fluvià, Garrotxa Contrafort (895 m alt) sud-oriental del Montmajor.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpezat, Arnau Guillem de  (França ?, s XVI - Catalunya, s XVI)  Impressor. Segurament parent del també impressor Pere de Montpezat. El 1539 estampà a Tortosa el Llibre dels costums de Tortosa.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpezat, Pere de  (Espaon, Occitània, s XVI - Barcelona ?, d 1549)  Impressor. Resident a Barcelona almenys des del 1528. Fill d'un fuster. Treballà al taller de Joan Rosembach, i en morir aquest, en el de Carles Amorós. Des del 1532 s'establí pel seu compte. D'entre les obres que imprimí destaca la versió castellana d'El cortesano (1534) de Castiglione feta per Joan Boscà, els breviaris de la diòcesi de Barcelona, les Epístoles d'Antonio de Guevara (1544) i l'obra, en volums independents, de Jaume Callís (1549). Parent seu degué ésser el també impressor Arnau Guillem de Montpezat.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontpolt  (Lladurs, Solsonès Poble (838 m alt), en una vall tributària de la ribera Salada per la dreta, prop del límit amb el terme d'Odèn. La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel. El lloc és esmentat ja el 839, a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell.

83 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montportell, coll de  (la Bastida, Rosselló / Glorianes, Vallestàvia, Conflent Depressió (1.182 m alt) de la serralada que separa les valls de Lentillà i del Bolòs, termenal dels tres municipis.

84 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampMont-ral  (Alt Camp Municipi: 34,65 km2, 888 m alt, 165 hab (2014). Situat a la dreta del Brugent, afluent del Francolí, al límit amb la Conca de Barberà i el Baix Camp. El relleu és força accidentat (muntanyes de Prades) i poc conreat, agricultura de seca (cereals i conreus arboris), circumstància que hi ha causat un notable descens demogràfic (l'any 1900 tenia 766 hab), darrerament pal·liat en part amb la instal·lació al municipi de la comunitat Arc Iris. Explotació de pedreres calcàries. El poble és enlairat, dominat per l'església parroquial de Sant Pere, romànica, ampliada el s. XVIII. Hi ha testimonis de la presència dels templers. Al terme hi ha els agregats de Farena, l'Aixàvega, Cabrera, la Cadeneta i el Bosquet. Àrea comercial de Reus. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

85 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Mont-ral  (Fraga, Baix Cinca Antic poble (260 m alt) (o Mont-real), a l'altiplà de Cerdera (sector de l'esquerra del Cinca, al límit amb el Segrià), vora el canal d'Aragó i Catalunya, del qual pren l'aigua la sèquia de Mont-ral.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mont-ral, jaciment de  (Mont-ral, Alt Camp Jaciment del Triàsic mitjà. Juntament amb el jaciment d'Alcover (Alt Camp) correspon a unes sorres molt fines que es dipositaven en un ambient de tipus lagoon, és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l'aigua salada. Al fons d'aquestes llacunes, enInici página condicions anaeròbies, anaven a parar les restes dels nombrosos organismes que hi vivien al voltant, que d'aquesta manera han quedat preservats en forma de delicats motlles. A Mont-ral i Alcover hi és representada una abundant fauna que inclou rèptils marins (notosaures), peixos del grup del celacant (Alcoveria) i de l'esturió, antròpodes primitius de la superfamília dels limuloïdeus i, fins i tot, organismes de cos tou com les holotúries (o cogombres de mar).

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-ral, Santa Anna de  (Gurb de la Plana, Osona Veure> Santa Anna de Mont-ral.

88 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàMont-ras  (Baix Empordà Municipi: 12,33 km2, 88 m alt, 1.739 hab (2014). Situat al litoral, entre el cap Roig i el de les Planes, a la fossa de Palafrugell, al peu de les Gavarres. La costa és retallada per la cala Morisca i la cala Estreta. L'economia tradicional està basada en l'agricultura (s'hi conrea gra d'aresta, userda i blat de moro), la ramaderia i la indústria surera (la qual fou important per l'explotació de les alzines sureres que poblen gran part del sector muntanyós del terme), i que han estat avui superades per altres indústries i sobretot pel turisme, sota la influència de Palafrugell. Hi ha jaciments sense explotar de pedra calcària, plom i barita. El poble és a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, presidit per l'església parroquial de Sant Esteve, bastida el 1599 sobre una d'anterior, estigué fortificada. El municipi comprèn, a més, la caseria de Canyelles i la notable torre Simona, fortificada. Àrea comercial de Palafrugell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mont-ras, marquesat de  (Catalunya Títol concedit al s XVIII, pel rei-arxiduc Carles d'Àustria, a Joaquim de Mont-ras, únic titular.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-ras, Sant Bartomeu de  (Bigues i Riells, Vallès Oriental Veure> Sant Bartomeu de Mont-ras.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMont-ravà, Berenguer de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Jurista. Canonge sagristà de la Seu el 1426. Escriví diversos manuals de dret català, amb ordre alfabètic de matèries, per a ús d'advocats, una genealogia dels comtes de Barcelona i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montraveta  (Llobera, Solsonès Casa i església, al nord de Peracamps, a la vall de la riera de Sanaüja.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-rebei  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà Llogaret (o Mont-rebeig), a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la seva confluència amb el barranc de la Clua, 2 km aigua amunt de l'inici de l'estret de Mont-rebei. La seva església depenia de la parròquia de Girbeta (Ribagorça).

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

estret de Mont-rebei (Pallars Jussà)Mont-rebei, estret de  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà Congost de la Noguera Ribagorçana, que travessa la serra de Montsec, separant el Montsec d'Ares del Montsec d'Estall, i també les comarques de la Ribagorça de la Noguera. És el resultat de l'excavació del riu, la qual, a causa de la resistència de les dures roques calcàries, s'ha encaixonat i ha format el pas més estret i llarg del Pirineus, de parets gairebé verticals, d'uns 500 m. És un dels més espectaculars fenòmens d'erosió fluvial de la xarxa pirinenca en travessar perpendicularment les serres exteriors del Prepirineu. Al sud s'hi troba el pantà de Canelles, que ha fet pujar el nivell hídric.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montredó, Arnau de  Veure> Mont-rodon, Arnau de.

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montredó, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Noble i cavaller. Fou mestre de l'orde del Temple. El 1214, per indicació d'Innocent III i d'acord amb el testament de Maria de Montpeller, li fou confiada la guarda iInici página educació del rei Jaume I. Durant la minoritat d'aquest li van ésser confiades també certes funcions financeres.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mont-rodon  (Selva Nom antic (Sant Fruitós de Mont-rodon) de la parròquia de Brunyola.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-rodon  (Tona, Osona)  Enclavament (1,12 km2), dins el terme de Taradell, al voltant de l'antic casal de Mont-rodon, casa forta de l'antic terme del castell de Taradell esmentada ja el 1076 i origen del llinatge Mont-rodon. El casal esdevingué cap d'una petita quadra (1445) autònoma, sotmesa al veguer de Vic, que el 1840 fou annexada al municipi de Tona. L'edifici, gòtic, fou bastit el 1445 sobre les restes d'un casal romànic.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mont-rodon, Arnau de  (Taradell, Osona, v 1285 – Girona, 1348)  Eclesiàstic, jurista i bibliòfil. Bisbe de Girona (1335-48). Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon. El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibil·la, a la canònica de Girona. Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l'obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l'infant Pere, comte d'Empúries, erigís en bisbat Castelló d'Empúries. Ja bisbe, continuà l'obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte (instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi). Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic; el 1345 Pere III li demanà totes les cròniques antigues que ell tenia per a treure'n còpia, i féu un important llegat de llibres jurídics al seu casal de Mont-rodon (1344). És enterrat en un magnífic sepulcre de marbre a la capella dels sants màrtirs gironins erigida per ell.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mont-rodon, Guillem de  (Taradell, Osona, v 1170 - Catalunya, v 1230)  Mestre del Temple i tutor de Jaume I de Catalunya-Aragó. Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema. Nasqué al casal deInici página Mont-rodon, i estigué al servei de Pere I. El 1203 féu desapropiació i entrà a l'orde del Temple. Fou comanador de Gardeny (1207-11) i mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença (1213). Intervingué en les batalles de Las Navas de Tolosa (1212) i de Muret (1213). El 1214, amb altres nobles, se sotmeté al legat papal Pere de Benevent, i el papa Innocenci III li encomanà el petit Jaume I de Catalunya-Aragó, que guardà a Montsó fins el 1217. El 1220 fou nomenat procurador general de les rendes reials a Catalunya i el rei l'elogià per la seva lleialtat. Pels volts del 1227 deixà la vida activa.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mont-rodon i de Sorribes, Bertran de  (Taradell, Osona, v 1325 – Girona, 1384)  Bisbe de Girona (1374-84). Fill del veguer de Vic Bernat de Mont-rodon (m 1338). Des del 1338 era canonge de Girona, i el 1342 era ardiaca de Besalú. Fou nomenat vicari general del bisbe Satria (1373), i bisbe de Girona l'any següent. Fou continuador de l'activitat del seu oncle Arnau, i donà un notable estatut sobre l'administració dels aniversaris, que vigí molts segles. Fou enterrat en un magnífic sarcòfag d'alabastre a la capella dels sants màrtirs gironins, prop del seu oncle, el bisbe Arnau de Mont-rodon.

101 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaMontroi  (Ribera Alta)  Municipi: 31,39 km2, 145 m alt, 2.857 hab (2014). Situat al nord-oest de la comarca, a la vall dels Alcalans. El sud del terme és accidentat i una quarta part és cobert de bosc i matoll. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà, que es destina principalment a la vinya; una part dels conreus són de regadiu (tarongers) i completada per l'avicultura i algunes petites indústries, especialment de ceràmica. El poble, d'origen islàmic, és a l'esquerra del riu Magre (que creua el sector septentrional del terme), al peu d'un turó coronat per les restes de l'antic castell de Montroi. L'església parroquial de Sant Bartomeu és obra del començament del s XIX. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMont-roig  (les Avellanes i Santa Linya, Noguera)  Antic terme, a la dreta de la Noguera Pallaresa, entre el riu i el cim de la serra de Mont-roig (951 m alt), situada al peu del Montsec, s'estén entre l'embassament de Camarasa i el de Sant Llorenç de Montgai, i és limitada pel vessant nord-oriental per la confluència del Segre amb la Noguera Pallaresa.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-roig  (Darnius, Alt Empordà Veïnat, centrat per les ruïnes del castell de Mont-roig, situat al vessant occidental del Mont-roig (301 m alt), a l'interfluvi del Ricardell i el Llobregat d'Empordà. El castell, esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, pertangué a la baronia, després comtat, de Darnius. Prop seu hi tingué lloc, el 1794, la batalla de Mont-roig.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-roig  (Cassà de la Selva, Gironès Veïnat i antic terme, al sector pla, al sud-oest del nucli urbà.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mont-roig, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1228 participà a la conquesta de Mallorca. En compensació dels seus serveis rebé 12 jovades de terra a Inca i un molí prop de la capital.

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mont-roig, batalla de  (Darnius, Alt Empordà, del set al nov/1794)  Conjunt d'accions bèl·liques entre les tropes franceses i espanyoles durant la Guerra Gran. Les forces franceses, dirigides per Dugommier, van intentar de trencar les posicions defensives espanyoles entorn de Figueres, i van establir la seva base d'acció a les altures de Mont-roig. Després dels combats, en un dels quals fou mort Dugommier, les tropes espanyoles abandonaren Figueres. També hi resultà mort el comandant espanyol comte de La Unión.

107 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaMont-roig, Berenguer de  (Sicília, Itàlia, s XIII – s XIV)  Cavaller. Lluità a Sicília contra els angevins. Roger de Flor el posà de cap de la companyia de cavalleria que formà a expenses seves i deixà a disposició de Frederic II de Sicília abans de partir per a un creuer corsari per la Mediterrània occidental.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-roig, el  (Pardines / Vilallonga de Ter, Ripollès Cim (1.978 m alt) de la serra que separa les valls de Ribes i de Camprodon, al sud del coll de Maianells.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-roig, el  (Alt Àneu / Lladorre / la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Cim (2.846 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit amb el país occità de Coserans.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mont-roig, Felip de  (Catalunya, s XIV)  Jurista. Col·laborà amb Arnau d'Erill i Andreu Samorera a preparar el famós procés contra Jaume III de Mallorca, que tindria per resultat la despossessió d'aquest monarca a benefici de Pere III el Cerimoniós.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montroig, Francesc  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XVI - Escaladei, Priorat, 1605)  Frare cartoixà. Prengué l'hàbit en 1567. Tingué gran fama per les seves virtuts. Del 1595 al 1599 fou prior de Scala Coeli, prop d'Évora (Portugal), i en 1603 fou nomenat prior d'Escaladei, cartoixa on s'havia format abans del seu trasllat a terres portugueses.

112 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mont-roig, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1887 a Antoni Ferratges i Mesa. Continua en la mateixa família.

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMont-roig de Segarra  (les Pallargues, Segarra Poble (397 m alt), a la ribera de Sió, a l'esquerra del riu. L'església parroquial (Santa Maria) depèn de la de les Pallargues.

114 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaMont-roig de Tastavins  (Matarranya)  Municipi: 79,16 km2, 857 m alt, 364 hab (2014), (cast: Monroyo). Situat a l'esquerra de Tastavins, a la falda de la serra de la Sorollera, al sud de la comarca, al límit amb els Ports. El terreny és accidentat pels ports de Morella i molt boscat. L'economia local es basa en l'agricultura de secà, amb predomini de cereals, seguits de la vinya i els ametllers, encara que la principal font d'ingressos és la ramaderia (porcina, aviram i conills). Entre les activitats industrials cal destacar les derivades de l'agricultura (oli, farina). També hi ha explotació forestal. La població, en descens des de mitjan s XIX, s'ha estabilitzat. La vila és a l'interfluvi de dos torrents afluents del Tastavins, sota les ruïnes de l'antic castell de Mont-roig. Conserva notables edificis de la seva època d'esplendor (l'església parroquial, el palau del comanador, la casa de la vila). Fou centre de la comanda de Mont-roig de l'orde militar de Calatrava. Àrea comercial d'Alcanyís. Ajuntament (en castellà)

115 CATALUNYA - MUNICIPIO

Situació de la comarca del Baix CampMont-roig del Camp  (Baix Camp Municipi: 63,29 km2, 120 m alt, 12.148 hab (2014). Situat al litoral, a la dreta de la riera de Riudecanyes i al sud de Cambrils. El nord del terme és accidentat per les serres de Colldejou i Llaberia. Les bases de l'economia local són l'agricultura de regadiu (productes d'horta i avellaners), la de secà (garrofers, vinya, oliveres i avellaners), l'avicultura, la indústria de la construcció i el turisme, localitzat a la costa, que ha provocat la creació d'una indústria hotelera. Hi ha cooperatives que s'encarreguen de comercialitzar els productes agrícoles. A partir del 1960 la població gairebé s'ha triplicat. La vila és entre la plana i la muntanya, s'hi destaca l'església parroquial de Sant Miquel. A la costa, d'extenses platges de sorra fina, hi ha els nuclis turístics de Pins de Miramar, Miami Platja i la Platja de Rifà. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Centre Miró - Biblioteca

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMont-ros  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Poble (1.206 m alt), situat en un coster, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri. L'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Boix. Formava un municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Beranui, Paüls de Flamicell, Pobellà i Gramenet de Beranui, les caseries de la Plana i Molinos, l'església romànica de Santa Llúcia de Paüls i el santuari de Sant Quiri de Pobellà.

117 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-ros  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa Santuari (la Mare de Déu de Mont-ros), situal al cim del Mont-ros (632 m alt), contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont. Depèn de la parròquia de Begudà. Esmentat ja el 1240, constituïa l'església de l'antic castell de Mont-ros, del comtat de Besalú, que fou possessió dels vescomtes de Bas i és ja esmentat el 1126. Formà part posteriorment de la baronia de Castellfollit de la Roca.

118 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mont-ròs  (Salardú, Vall d'Aran Antic poble de l'antic municipi de Tredós.

119 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-ròs  (Sant Ramon de Portell, Segarra Masia i antic poble (650 m alt), al nord del cap del municipi. La seva església parroquial (Sant Antoni) depenia de la de Guspi.

Anar a:    Monto ]    [ Montoliu i ]    [ Montornes, R ]    [ Montpao ]    [ Montpet ]    [ Montroi ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -