A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Moo ]    [ Mora, P ]    [ Mora i P ]    [ Moragas i d ]    [ Moragues i ]    [ Moras ]

La gent té tirada a creure de bon grat en coses incomprensibles. (Gaius Corneli Tàcit)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moore, Joseph  (Barcelona, 1842 - França, s XIX)  Militar. Fill d'anglesos. Fou redactor del periòdic carlí "La Convicción". El 1872 se sumà a la revolta carlina i lluità amb Maties del Vall i amb el coronel Francesch, amb el qual entrà a Reus (1872). Es destacà a Puig-reig i a Prades i fou coronel cap de la quarta brigada de l'exèrcit carlí de Tarragona. El 1875 cooperà amb Savalls a Breda. Fou recompensat pel pretendent carlí amb el títol de comte de Moore. Escriví biografies de militars carlins. Arran d'un complot carlí, hagué d'exiliar-se a França (1900).

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moore i Wood, Eduard Francis  (Dorsetshire, Anglaterra, 1811 – València, 1882)  Militar. Arribà a la península Ibèrica (1835) amb d'altres soldats britànics. Col·laborà amb els isabelins durant la Primera Guerra Carlina. Comandant (1839) i coronel (1854), lluità a la campanya del Marroc (1859-60) i col·laborà en la restauració borbònica. Tingué, per matrimoni, el marquesat de San José.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMor, el  (Tàrrega, Urgell Antic castell i terme, al nord-oest de la ciutat.

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mor, el  (Sant Ferriol, Garrotxa Despoblat, situat al cim de la serra del Mor (contrafort oriental de la serra de Sant Julià del Mont, 601 m alt), que separa les valls del Fluvià i del Junyell. El lloc és esmentat ja el 977. La seva església parroquial de Sant Silvestre havia estat possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mor i Roig, Artur  (Lleida, 14/des/1914 - San Justo, Argentina, 15/jul/1974)  Polític. A sis anys emigrà amb la família a San Nicolás (Argentina), però conservà sempre la seva llengua nativa. Es llicencià en dret i ingressà en el Partido Radical i fou diputat, senador i president de la cambra de diputats i ministre de l'interior amb el general Lanusse. Fou assassinat per un grup extremista.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Móra, Bartomeu  (País Valencià, s XVII - Palma de Mallorca, 1692)  Teòleg i frare dominicà. Era professor al col·legi de l'orde a Oriola. Més tard fou prior dels convents de Llombai i de Palma, i ocupà d'altres càrrecs. Escriví unes Ordinacions per al seu convent palmesà, i una obra titulada Biblia Eucharistica, juxta Angelici praeceptoris doctrinari.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mora, Bernat de  (Porreres, Mallorca, 1614 - Granada, Andalusia, 1684)  Escultor. A 26 anys anà a Baza (Andalusia), on es casà i emparentà amb la família Mena. Instal·lat a Granada el 1650, fou un quant temps cap del taller dels Mena. En arribar Alonso Cano a Granada fou deixeble seu. Les seves obres conegudes són posteriors a aquesta influència: Ecce Homo (Granada, Capilla Real), Sant Miquel (Granada, ermita del sant), Sant Rafael i Sant Joan de Déu (Granada, església de Sant Joan de Déu). Diverses vegades l'ajudaren els seus fills Raimon, Cecili, Josep de Mora i Dídac de Mora.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMóra, depressió de  (Ribera d'Ebre)  Depressió de la Serralada Prelitoral, que té una extensió de 10 km de longitud, per 5 km d'ample, i que comprèn pel nord-est un sector del Priorat. És tancada per dues línies de relleus marginals: al sud, per les serres de Cardó, Montalt, Tivissa i Llaberia, les quals la separen de la costa, i al nord, per les serres de Pàndols, Cavalls i del Tormo, que l'aïllen de la Depressió Central. L'Ebre s'introdueix a la depressió pel pas de l'Ase, entre Ascó i Garcia, i surt pel pas de Barrufemes o de Benifallet.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Móra, Dídac de  (Illes Balears, s XVII - Granada, Andalusia, fi s XVII)  Escultor. Fill de Bernat i germà de Josep. Treballà amb Alonso Cano a Granada. Deixà imatges notables a diversos temples granadins.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Móra, Francesc  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. És autor de diverses obres de teatre. Col·laborà amb Frederic Soler a L'incendi d'Hostalric, primera part de Les joies de la Roser.

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Móra, Gabriel  (Illes Balears, s XVI)  Eclesiàstic. Escriví unes Notícies sobre la vida, revelacions i virtuts de la Venerable Sor Isabel Sifre, que foren aprofitades per Vicenç Mut.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra, Josep  (Barcelona, s XVII)  Polític. Fou conseller tercer de Barcelona (1633-34 i 1637-38) i delegat dels consellers per a tractar l'afer dels quints. El 1641 col·laborà en la defensa de Barcelona davant les tropes de Felip IV; acusat de connivència amb l'enemic, fou absolt. El 1646 fou novament acusat i absolt per les autoritats franceses. En tornar Barcelona sota l'administració castellana, fou conseller en cap de la ciutat (1653-54).

12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Móra, Josep  (Palma de Mallorca, 1638 – Granada, Andalusia, 1725)  Escultor. Era germà de Dídac i fill de Bernat. És l'artista més notable dels tres. Fou ajudant d'Alonso Cano i de Sebastián Herrera a Granada. Més tard anà a Madrid, on fou escultor de Carles II. En aquest període féu una notable imatge de la Concepció perInici página a l'església madrilenya de San Isidro. Posteriorment tornà a Granada, on visqué encara trenta anys. Hi esculpí obres de mèrit, com les vuit estàtues de la capella del Cardenal, a la catedral de Còrdova, i una imatge de Sant Tomàs per a la mateixa seu.

13 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Móra, la  (Peralta de la Sal, Llitera)  Antic poble i castell (dit castell de Montmagastre o Momagastre), aturonat a 769 m alt, en un contrafort oriental de la serra de Sant Quilis, al sud-est de Peralta. El castell fou conquerit als musulmans el 1083 pel comte Ermengol IV d'Urgell. L'església de Sant Miquel fou donada el 1091 pel comte a la canònica de Solsona. Actualment hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Móra.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Móra, la  (Tagamanent, Vallès Oriental Poble, situat al sector septentrional del pla de la Calma. L'església parroquial és dedicada a sant Cebrià.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Móra, la  (Granyanella, Segarra Poble (ant: Samóra), a l'oest del cap del municipi, a la vora esquerra del riu d'Ondara. L'església parroquial (Sant Jaume) depèn de la de Granyanella.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Móra, la  (Viladasens, Gironès)  Veïnat, al nord del poble. L'església de Sant Martí depèn de Viladasens.

17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Móra, la  (Lasquarri, Ribagorça Llogaret (880 m alt), situat al nord del cap del municipi.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Móra, la  (Navès, Solsonès Antiga parròquia (Sant Andreu), a la vall d'Ora, sota els cingles de Travil, al límit amb el Berguedà. Depèn de la parròquia de la Vall d'Ora.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMóra, Pere de (o Morella)  (Catalunya, s XIII - Illes Balears, s XIII)  Prelat. Fou bisbe de Mallorca. Amb Jaume I i diversos prelats catalans, assistí al concili de Lió de 1274.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Móra, punta de la  (Tarragona, Tarragonès Promontori de la costa, entre Tamarit i la platja Llarga, a llevant de la ciutat, que tanca per ponent la platja de la Móra. Al seu extrem hi ha l'antiga torre de defensa dita torre de la Móra. Hom ha identificat aquest indret amb la Porrassa, on segons la Crònica tocà el vaixell del rei Jaume I al retorn de la conquesta de Mallorca. Actualment és una urbanització amb establiments turístics i un important càmping.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra, Ramon  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Escriví per al teatre algunes obres bilingües. La de més èxit fou la titulada La perla de Taradell, publicada a Barcelona el 1864. N'hi hagué deu edicions. També és conegut el seu sainet Un llaminer dintre un sac (1866).

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Móra Comdal, la  (Odèn, Solsonès Poble, al sector del terme que pertany a la conca del Segre, al peu d'un cingle, a la dreta del torrent de la Móra Comdal, que aflueix per la dreta del Segre al pantà d'Oliana. La seva església (Santa Eugènia) depèn de la parròquia de les Anoves. Era de la senyoria del capítol d'Urgell. El s XIX formà el municipi de la Móra Condal i Sàlzer.

23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Móra de Montanyana, la  (el Pont de Montanyana, Ribagorça Poble (838 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Palleroa, a l'interfluvi dels barrancs de Palleroa i de Sant Joan. La seva esglésiaInici página depèn de la de Montanyana.

24 CATALUNYA - MUNICIPI

Situación de la comarca de la Ribera d'EbreMóra d'Ebre  (Ribera d'Ebre Municipi i cap comarcal: 44,05 km2, 38 m alt, 5.578 hab (2014). Situat a la dreta de l'Ebre, a la cubeta de Móra. El relleu és accidentat, a ponent, pels contraforts nord-est de la serra de Cavalls, i a part de l'Ebre, el rega el riu Sec dels Estrets. La superfície no conreada és ocupada en la major part per garriga i pasturatges, amb claps de bosc i petits sectors d'arbres de ribera i canyars. L'economia local es basa en la indústria (alimentària -oli-, química -sabons- i materials per a la construcció) i el comerç (fira de Primavera, al maig), amb el complement de l'agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), de regadiu, que són possible gràcies als regatges derivats de l'Ebre, i es destinen sobretot a hortalisses i arbres fruiters; i la ramaderia  i l'avicultura. Centre d'àrea comercial, constitueix un centre agrari amb funcions industrials i comercials. La vila és a la dreta de l'Ebre, al vessant d'un turó coronat per les restes (muralles i torres) de l'antic castell de...  Segueix... 

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i Alzinelles, Víctor  (Barcelona, 1879 – Mèxic, 27/nov/1961)  Escriptor. Es dedicà preferentment al teatre líric. L'èxit més important fou Cançó d'amor i de guerra, estrenada el 1926, en col·laboració amb Lluís Capdevila, i amb música del mestre Martínez Valls. També escriví El camí de la fàbrica (1916) i La cançó dels catalans (1922), entre d'altres. Morí a l'exili.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Móra i Berenguer, Francesc  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1875 - Castelló de la Plana, 1961)  Arquitecte i aquarel·lista. Titulat a Barcelona el 1898. Fou arquitecte municipal de l'Eixample de València. Entre altres càrrecs, ostentà el de president del Consell Nacional de Col·legis d'Arquitectes, fou acadèmic de la Reial Acadèmia de Sant Carles i corresponent de la de San Fernando. Participà en el V Congrés Nacional d'Arquitectes amb el treball Necesidad de fomentar la cultura artística y medios prácticos para evitar que se produzcan obras antiestéticas.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMóra i Catà, Josep Francesc de  (Barcelona, 1694 – 1762)  Historiògraf i heraldista. Estudià a Barcelona i viatjà per Europa. Descriví els seus viatges en un manuscrit, que ha romàs inèdit. El 1729 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1747 n'esdevingué vice-president i director efectiu. Assolí que Ferran VI n'aprovés els estatuts (1752). El 1753 hi llegí un treball sobre la interpretació de manuscrits, que amplià en el treball Observaciones sobre los principios elementales de la historia (lloat per Menéndez y Pelayo), que fou publicat en part a les Memorias (1868). Lluís XV de França li concedí, el 1749, el títol de marquès de Llo, que fou convertit en títol de l'estat espanyol per Ferran VI el 1752.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Móra i d'Aguirre, Joan  (País Valencià, s XVII)  Escriptor. Participà en un certamen poètic que se celebrà a València el 1623 en honor de la Concepció.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Móra i d'Almenar, Guillem Ramon de  (València ?, s XVI – s XVII)  Jurista. Doctor en lleis. Generós. Catedràtic i després rector de la Universitat de Lleida i de la de València. Diputat del Regne de València, recopilà els furs interessants per a la diputació i els seus drets: Volum e recopilació de tots los furs y actes de cort que tractan dels negocis y affers respectants a la casa de la Diputació..., imprès a València el 1625.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i d'Areny, Domènec Feliu de  (Barcelona, 1731 – 1792)  Segon marquès de Llo. Fill de Josep Francesc de Móra i de Catà. Regidor perpetu de Barcelona, el 1752 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que dirigí, i on llegí en tres ocasions composicions catalanes. Catalogà els manuscrits del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i de Casanova, Josep  (Màlaga, Andalusia, 1806 – Barcelona, 1848)  Filòleg i hel·lenista. Advocat, el 1844 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari el 1848. HiInici página llegí una traducció directa al castellà del Fedó de Plató (1844, publicat després a "La Abeja") i un treball sobre les analogies entre les llengües indoeuropees i les semítiques.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i de Marimón, Francesc  (Barcelona, s XVII)  Ciutadà. En la seva joventut combaté a la guerra dels Segadors. El 1644 era capità d'una companyia barcelonina que anà al front de Lleida. El 1654 fou nomenat mostassaf de les places de Barcelona. Com a membre del Consell de Cent actuà en un gran nombre de delegacions, sobretot davant el virrei. També representava al municipi a la concòrdia entre aquest i el capítol diocesà (1662) i a les gestions realitzades a propòsit de la reforma dels convents de monges (1665). El 1666 fou nomenat obrer de la ciutat de Barcelona. Fins al 1672 aparegué sovint a la vida pública municipal, com a delegat del Consell de Cent en ambaixades i negociacions diverses.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i Gramunt, Gabriel  (Barcelona, 1941 - )  Arquitecte (1966). Format a l'Escola de Barcelona, de la qual fou professor (1973). Treballà als despatxos de Josep M. Sostres i de l'equip Martorell, Bohigas, Mackay. Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez. Realitzacions o projectes seus són l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d'assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l'escola Josep M. Jujol de Barcelona, les caves Josep M. Raventós a Sant Sadurní d'Anoia i la sala d'actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid. El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Móra i Jaraba, Pau de  (Oriola, Baix Segura, 1716 – 1748)  Jurista. Exercí a Granada i a Madrid. Publicà a laInici página capital espanyola dues obres de caràcter jurídic. En deixà d'inèdites.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Víctor Móra i PujadasMóra i Pujadas, Víctor  (Barcelona, 6/jun/1931 - )  Escriptor. Escriví, amb èxit, narracions en castellà i s'ha especialitzat en la realització de còmics (els més populars dels quals foren El capitán Trueno i Jabato, sorgits els anys 50). Com a narrador guanyà, amb El cafè dels homes tristos (1966), el premi Víctor Català. A la novel·la breu La pluja morta (1966) pren per tema la participació hispana a la Resistència francesa, mentre que a Els plàtans de Barcelona (1972), primera part d'una trilogia continuada a París flash-back (1978) i El tramvia blau (1985) descriu l'ambient sòrdid, opressiu, picaresc i realista de la postguerra a Catalunya. Ha publicat també Converses a París (1970) i Entre silencis d'estels i tombes (1995).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i Riera, Alexandre  (Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 1823 - París, França, 1915)  Mecenes. Era marquès de Casa Riera i rebé del govern espanyol diverses condecoracions i la dignitat de senador vitalici. Visqué gairebé sempre a la capital francesa, on fundà l'Asil Infantil i emprengué d'altres obres benèfiques i de mecenatge artístic.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Móra i Roig, Ascensi  (València, 1834 – 1883)  Actor teatral. Fill d'un forner, debutà en teatres privats, com el del comte de Carlet (v1850). Aviat es féu cèlebre com a actor còmic en català. Actor fix del teatre de la Princesa, el 1870 formà companyia pròpia i actuà al teatre Principal i al Russafa de València. Escriví també sainets, com El senserro de Montcada (paròdia de L'esquella de la torratxa, de F. Soler), El cap d'Holofernes i La cigarrera.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i Rosselló, Evarist  (Barcelona, 1904 – 1987)  Pintor, cartellista i decorador. Participà en nombrosesInici página exposicions nacionals i internacionals i fou diversament premiat en concursos de cartells (un premi en un triennal de Milà, a les biennals de Venècia, el premi Montserrat vist pels seus artistes, etc). Decorà la sala del Consolat de Mar de l'Ajuntament de Barcelona i féu diversos murals per a sales de la Generalitat.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i Sever, Pere Nolasc  (Barcelona, 1732 – 1811)  Eclesiàstic i historiador. Estudià teologia a Alcalá i passà després a Barcelona. Religiós mercedari, fou provincial de l'orde. El 1777 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres, d'on fou nomenat revisor d'història juntament amb Jaume Caresmar (1779). Nomenat general de l'orde (1788), anà a residir a Madrid. El 1794 fou designat bisbe de Solsona, però no hi residí gaire, car actuà sovint a Barcelona.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i Xetmar, Antoni  (Barcelona ?, s XVII – s XVIII)  Militar. Fou capità de la coronela de Barcelona durant el setge francès del 1697. Durant la guerra de Successió lluità com a capità de cavalleria. El 1713 es negà a ésser evacuat i formà part de l'expedició del diputat militar Berenguer, per a aplegar forces contra els Borbó. Hagué de refugiar-se a Cardona. Deixà alguns escrits de tema religiós.

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreMóra la Nova  (Ribera d'Ebre Municipi: 15,86 km2, 31 m alt, 3.190 hab (2014), (ant: els Masos de Móra). Situat a l'esquerra de l'Ebre, a la depressió de Móra, a l'altra banda de Móra d'Ebre, municipi del qual es va separar el 1840. Les bases de l'economia local són l'agricultura (el terreny és força conreat) de secà: ametllers, vinya, olivera i cereals; de regadiu, limitat a la primera terrassa del riu, hi ha hortalisses i arbres fruiters; la ramaderia; l'avicultura; la indústria, en part derivada de l'agricultura (oli) i fabricació de materials per a la construcció, i el sector de serveis. Durant el s. XX, el principal augment demogràfic ha estat experimentat entre el 1960 i el 1981, i a partir d'aquest darrer any, ha anat perdent població. La vila va crèixer al voltant del caseriu dels Masos de Móra. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ràdio - C.E. Atlètics

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoradell, Domènec  (Barcelona, s XVII)  Militar. Donzell, el 1639 era sergent major de la Coronela de Barcelona. Combaté en la Guerra de Separació (participà en la batalla de Montjuïc i en el setge de Lleida). Publicà Preludis militars... (1640), obra didàctica destinada a la formació de capitans naturals del país. El 1674 fou traduïda al castellà per Jacint Ayom (probable pesudònim de Jacint Moià).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moradell, Vicenç Miquel de  (Barcelona, 1584 - s XVII)  Militar i poeta. Capità d'infanteria, residí molt de temps fora de Barcelona. És autor d'una Sentencia poética, en castellà, d'un certamen celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a Barcelona. Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moradell i Català, Ernest  (Palamós, Baix Empordà, 21/des/1920 - 24/mai/2005)  Grafista. Estudià a l'Escola Complementària d'Arts i Oficis de Sant Martí (Barcelona). Fou professor de plàstica publicitària a l'Escola Massana.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moradilla  (Lleida, Segrià)  Partida i despoblat (o Almoradilla), al cim del tossal de Moradilla (342 m alt), al nord-est del terme, a l'esquerra del Segre, al límit amb el municipi dels Alamús.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moraga, Josep  (Catalunya, s XVIII - Amèrica, s XVIII)  Militar. Destinat a Amèrica, tingué una part destacada a la colonització de Califòrnia. El 1776 servia a les ordres de Ferran de Rivera a la guarnició de San Gabriel, i fou designat per aquell per manar les forces que protegiren l'expedició en què fou fundada la ciutat de San Francisco. Durant molts anys, i des de l'establiment de la ciutat, en fou governador militar. El 1777Inici página fundà la ciutat de San José. Impulsà d'altres establiments a la zona.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Moragas, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1876 a Maria Consol Moragas i de Quintana (morta el 1904), pel papa Pius IX. Passà a la seva filla, muller del primer marquès de Gelida.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas, Ricard  (Girona, 1829 – Madrid, 1899)  Coreògraf, ballari i escenògraf. Ja de jove es dedicà entusiàsticament a la coreografia. Actuà a l'estranger i arribà a ésser primer ballarí del Liceu. Durant un quant temps fou mestre de ball de la família reial i acabà essent director de la coreografia del Teatro Real de Madrid. A més de dirigir les danses, projectava i dibuixava la plàstica escènica. Així mateix, va compondre obres de caràcter coreogràfic, com ara Clorinda (1881).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Barret, Arístides  (Barcelona, 1841 – s XIX)  Advocat. Es distingí en la defensa dels interessos de la Casa de Caritat de Barcelona. Deixà diversos escrits que acreditaven la seva sòlida preparació com a lingüista.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Barret, Francesc  (Barcelona, 13/des/1868 – 27/mar/1935)  Advocat i economista. S'especialitzà en els problemes de previsió i d'estalvi. Fou secretari del Foment del Treball Nacional, conseller de l'Institut Nacional de Previsió, des de la seva fundació, i de la Mancomunitat de Catalunya. Dirigí la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (que va constituir-se segons un projecte seu del 1902) des de la data de fundació (1904) fins que morí. Publicà Armonías entre el seguro social y mercantil (1914) i Jerarquía de las instituciones de previsión social (1912).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Barret, Gonçal  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1900 - Catalunya, s XX)  Enginyer. És autor de diversos llibres professionals, un dels quals serví de text a les universitats alemanyes.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoragas i de Montis, Gabriel F.  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1900 - Tarragona, 14/jun/1973)  Químic. Amplià estudis a Alemanya i França. Fou professor de l'Institut de Química Aplicada i, des del 1921, de l'Escola del Treball de Barcelona. Promotor i director de l'Institut Químic que duu el seu nom. Ha realitzat estudis importants per a la indústria tèxtil. És notable el seu llibre Prácticas de química mineral (1933).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i de Tavern, Josep de  (Catalunya, s XIX - Valls, Alt Camp, 1876)  Advocat i escriptor. Exercí la seva carrera a Valls. És autor de llibres jurídics remarcables, obres de teatre i traduccions.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Droz, Ròmul  (Barcelona, 1836 – 1886)  Jurista i polític. Jutge a Arenys de Mar i a Barcelona i, des del 1874, va tenir el càrrec de registrador de la propietat en aquesta ciutat. Presidí la Societat Barcelonesa d'Amics del País i en 1875-76 fou diputat a Corts pel partit liberal conservador. Dirigí la "Gaceta del Notariado" i és autor de Legislación hipotecaria (1868), Novísima ley de Enjuiciamiento Civil (1873), en col·laboració amb J.M. Pardo i Novísima legislación hipotecaria (1877).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Gallissà, Antoni de  (Barcelona, 1913 – 1985)  Doctor arquitecte. Un dels capdavanters de les noves estructures aplicades a l'arquitectura catalana des dels anys 1940. Féu moltes obres, cada vegada més avançades des del punt de vista formal, la qual cosa el porta al deganat del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. Fou president de l'ADI-FAD, membre de l'International Council of Societes of Industrial Design i de l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1982) i un dels fundadors del grup R (1952-62). Obtingué diversos premis i publicà un gran nombre d'articles en els quals posà de manifest la seva concepció de l'arquitectura.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoragas i Gallissà, Jeroni de  (Barcelona, 1901 – 1965)  Metge i escriptor. Especialista en psiquiatria infantil, en fou professor a la Universitat de Barcelona. President de la Societat de Neuropsiquiatria Infantil, el 1940 fundà l'Institut de Pedagogia Terapèutica. Col·laborà a diaris i revistes, com "El Matí", "L'Avançada", "Revista de Catalunya", "Oreig" (Olot), "Revista de Psicologia i Pedagogia", etc. Entre les seves obres destaquen La infancia anormal (1933), Niños psicópatas (1948), L'home i els altres (1965) i Els fills, sexe i educació (1966).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Gràcia, Ricard  (Barcelona, 1883 – 1966)  Metge. Especialista en bacteriologia, del 1916 al 1924 ensenyà a l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya. El 1920 guanyà les oposicions a professor d'higiene i bacteriologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. Del 1928 al 1934 fou vicepresident de la secció de Ciències de l'Ateneu Barcelonès. Col·laborador en diverses revistes i autor de més de 60 títols dins la seva especialitat.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Llombard, Antoni Alfred  (Tarragona, 1842 – Madrid, 1908)  Baríton. Estudià a Itàlia i debutà a Milà. Cantà per tot Europa. El 1874 tornà a Barcelona, on actuà sovint. Passà a Madrid, on fou professor de cant del conservatori i director artístic del Teatro Real. Traduí Terra baixa, de Guimerà, a l'italià i escriví l'obra teatral La vocació (1891).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Maseras, Rafael  (Barcelona, 1883 - Estrasburg, França, 1966)  Periodista i crític musical. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1904). Format en l'ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de "La Publicidad" (des del 1902) i col·laborà a "Pèl & Ploma" amb crítiques musicals. Més tard fou director artístic del Liceu de Barcelona (1912-39), redactor de "Papitu" i col·laborador de "Mirador". El 1939 s'exilià i fou bibliotecari de la universitat de Montpeller. Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de Luis Cabañas Guevara, Cuarenta años de Barcelona (1890-1930) (1944) i Biografía del ParaleloInici página (1945).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Ricart, Miquel  (Barcelona, 1840 – 1916)  Escenògraf i pintor. Deixeble de Josep Planella. Associat amb Urgellès de Tovar, féu decorats per a nombroses obres de teatre i revistes (Sota terra, Joan Blanques, El País de l'Olla, etc). Realitzà els telons de boca del Liceu i del Teatre Fortuny de Reus. A partir del 1888 treballà amb Salvador Alarma i creà l'associació Moragas & Alarma; col·laboraren conjuntament en la decoració d'obres com El camí del Sol, El comte l'Arnau, Cyrano de Bergerac, etc.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Rodes, Fidel de  (Valls, Alt Camp, 1859 - 1951)  Historiador. Nét del pintor Vicent Rodes. Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Valls (1909). Catalogà els arxius municipals, notarial i parroquial, fet per qual rebé tres premis (1917, 1918 i 1935) de l'Institut d'Estudis Catalans. Publicà L'antiga universitat de Valls (1914), L'art, els artistes i els artesans de Valls (1921), Estudi de Valls (1928) i altres breus monografies i notes històriques a la premsa, sobre la seva vila. Presidí el Patronat de la Biblioteca Popular creada per la Mancomunitat, i d'altres entitats locals.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Roger, Valentí  (Barcelona, 1902 – 28/ago/1970)  Escriptor i dibuixant. S'especialitzà en el dibuix a la pluma, caracteritzat per l'espontaneïtat i la mobilitat dels seus tipus. És més conegut, però, com a periodista i comediògraf, és autor d'obres com ara La Culpable, Sor Angélica i Romeu de 5 a 9. Fou un dels fundadors del teatre Càmera.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel de Moragas i SpaMoragas i Spa, Miquel de  (Barcelona, 1943 - )  Sociòleg. Catedràtic a la facultat de ciències de la comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, n'ha estat degà (1978-80 i 1982-84) i vicerector de recerca (1984-89). El 1989 fou nomenat assessor del Centre d'Investigació de la Comunicació, organisme dependent de la Generalitat de Catalunya. Fundador i director del Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport, ha participat com a assessor semiòtic en diversos projectesInici página d'imatge i senyalització de la ciutat de Barcelona i específicament durant la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Coordinà la Càtedra Internacional d'Olimpisme de la UAB i dirigí, des de la seva creació el 1998, l'Institut de la Comunicació de la UAB. Fou nomenat, el 1996, membre del consell assessor de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). És autor de Semiótica y comunicación de masas (1976), Teorías de la comunicación (1981), Sociología de la comunicación (1984), Espais de comunicació...  Segueix... 

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Torras, Tomàs  (Girona, 1837 – Barcelona, 1906)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Milà i de Lorenzale, gran amic i admirador de Fortuny. Passà temporades a Roma i amplià estudis a la famosa Acadèmia Giggi. Conreà la temàtica costumista (Marroquí a cavall) i el paisatge; pintà també molts retrats (Ramon Muntaner'). Fou diversament premiat i ostentà nombrosos càrrecs. Fundà el Centre d'Aquarel·listes (v 1883).

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moragues, Andreu  (Illes Balears, s XVI - Palma de Mallorca, 1631)  Humanista i jesuïta. Doctor en teologia, ensenyà humanitats al col·legi de Montsó de Palma de Mallorca. Fou molt conegut com a predicador. Autor de diverses poesies, entre les seves obres hi ha: Elegiaca poemata (1605), i les inèdites Tratado de prosadía, Lucubrationes manuscriptae in sacram scripturam incoatae, Vida, virtudes y milagros de la V. M. Sor Catalina Tomás, Deffensionis Lullianae Regestum et Chronographia, que conté tota la genealogia de Ramon Llull, etc. Lliurà diversos materials a Escoto per a l'obra Hispania illustrata.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moragues, Jaume Josep  (Illes Balears, s XIX)  Escriptor i militar. Fou comandant d'infanteria. Col·laborà a la premsa madrilenya. Publicà en castellà diversos escrits de divulgació històrica i un repertori de sinònims.

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moragues, Joaquim  (Palma de Mallorca, 1858 - Illes Balears, s XX)  Jesuïta. Residí durant molts anys a Barcelona. El 1908 hi publicà, amb el títol de Cantemus Domino, una col·lecció de càntics religiosos deInici página diversos autors. Promogué la reforma de música sacra preconitzada per Pius X.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moragues, masos de  (el Catllar, Tarragonès Veure> Masmoragues, els.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragues, Pere  (Barcelona ?, v 1330 - 1387/88)  Escultor, orfebre i arquitecte. A la segona meitat del s XIV gaudí del favor del rei Pere el Cerimoniós. Especialitzat a esculpir monuments sepulcrals, com la de l'arquebisbe de Saragossa Lope de Luna, a la seu aragonesa. Altres sepulcres seus, a Barcelona i a Montserrat, han desaparegut, i també les set creus de pedra que li foren encarregades pel rei vers el 1366, per ésser col·locades a diferents llocs de la muntanya de Montserrat. Li és atribuïda la bella imatge de la Mare de Déu de la Mercè, de Barcelona. La seva obra més famosa, però, és el tabernacle d'argent per als corporals de la col·legiata de Daroca (1386), on representa el rei Pere i la reina Sibil·la protegits per arcosolis entre les figures de Crist, la Verge, sants i evangelistes. Si bé la seva producció és plenament dins el gòtic, tanmateix sap donar a les diferents imatges decoratives que la componen una gran riquesa de realisme i varietat, que el situa entre els millors i més personals escultors d'aquest estil, encara que palesa influències franceses i borgonyones.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragues, Romeu  (Manresa, Bages, s XIV - Catalunya, 1346)  Escultor i pedrapiquer. El 1345 contractà la capella de Sant Joan Baptista a la Seu de l'Alba, i poc abans una al convent de predicadors. S'ha suposat que aquest artista fou pare de l'escultor Pere Moragues.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moragues i Barceló, Miquel  (Palma de Mallorca, 1798 – 1860)  Eclesiàstic i teòleg. Conreà la geografia i l'astronomia. Catedràtic de llengua i literatura castellana a la Universitat de Palma de Mallorca i de teologia al seminari conciliar de Sant Pere, el 1852 fou nomenat canonge magistral de Sogorb, càrrec que ostentà fins a la seva mort. A més de continuar la Historia general del reino de Mallorca, va escriure, entre altres obresInici página Compendio del Arte de hablar y componer en prosa y verso, Tratado del romanticismo y clasicismo (1837), i Tablas cronológicas de los emperadores de Roma, Constantinopla y Alemania y de los Concilios generales y Sumos Pontífices (1841).

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragues i Mas, Josep  Veure> Moragues i Sobrevia, Josep.

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moragues i Rullan, Guillem  (Petra, Mallorca, 1771 – Barcelona, 1836)  Polític. Oïdor (1796-1824) i magistrat (1822-24) de l'Audiència de Mallorca, fou soci de la Societat d'Amics del País des del 1797. D'un liberalisme temperat, participà en les corts de Cadis (1810) i en les liberals de 1820-21. Retirat a Orient en l'època absolutista, sota la regència de Maria Cristina fou sotsdelegat de Foment de les Balears (1833) i governador civil (1834-35), càrrec des d'on impulsà la política de comunicacions illenques, intentà d'alleugerir la càrrega fiscal i secundà la creació de l'Institut Balear.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Moragues i SobreviaMoragues i Sobrevia, Josep  (Sant Hilari Sacalm, Selva, 1669 – Barcelona, 27/mar/1715)  Militar. Més conegut per Josep Moragues i Mas. Fill d'Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia, inicià la seva carrera en l'exèrcit de Carles II. El 1710 es casà amb Magdalena de Giralt, de qui tingué un fill, i residí a Sort (Pallars Sobirà). El 1705 formà part de l'alçament austriacista de Vic i de la junta que atorgà poders a Domènec Perera perquè, juntament amb A. Peguera, anés a Gènova a signar el pacte amb Anglaterra. Lluità al servei del rei arxiduc Carles III, i el 1709 ja era general. Més tard fou governador de la Seu d'Urgell. Pel jun/1713 rebé l'ordre de retre Castellciutat als filipistes, però, tot i trobar-se malalt, s'hi negà i resistí encara tres mesos. En capitular, passà a Sort, on, animat per la resistència de Barcelona, alçà un cos de voluntaris, amb els quals assetjà Castellciutat, sense èxit. Alliberà la seva muller, presonera dels filipistes a Balaguer, i s'incorporà a l'exèrcit del marquès del Poal...  Segueix... 

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoragull, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. El 1705 participà en la revolta austriacista de Vic, i en arribar el rei-arxiduc Carles III a Barcelona passà al seu servei. Lluità al setge de Barcelona del 1706. El 1713 acompanyà a l'emperadriu Elisabet a Itàlia, i anà amb el seu amic Joan Baptista Martí a Roma. Lluità al nou setge de Barcelona amb el grau de brigadier (1713-14) i, com els Martí, desertà.

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moraira  (Teulada, Marina Alta Poble (o Almoraira), situat a la costa, al fons de la rada de Moraira, oberta entre el cap Blanc i la punta de Moraira (promontori de 162 m alt que constitueix el límit meridional del sector de la costa espada que des del cap de la Nau pren la direcció nord-est - sud-oest). Es conserva el castell, o fort, de Moraira, de petites dimensions, edificat a la fi del s XVI per Gian Battista Antonelli per a defensar la costa contra els atacs de corsaris. A llevant del poble, prop del promontori, hi ha la caseria del Portet de Moraira. Al voltant d'aquests dos nuclis i en tot el sector de la costa han sorgit apartaments, hotels, urbanitzacions i càmpings, que l'han convertit en un dels nuclis turístics més importants de la Marina Alta.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Lluís Moraleda i PerxachsMoraleda i Perxachs, Joan Lluís  (Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental, 26/abr/1943 - )  Compositor, director d'orquestra i oboista. Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, on obtingué el Premi d'Honor Extraordinari de Composició. Amplià estudis a França. Des de la fundació de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, el 1967, i durant 13 anys, fou cosolista d'oboè. Paral·lelament es dedicà a la composició, treballà la direcció d'orquestra amb Antoni Ros i Marbà i es presentà com a director l'any 1978 al Palau de la Música amb Les noces d'Igor Stravinsky. Féu una sèrie de col·laboracions amb grups de música contemporània i després amb orquestres simfòniques, com l'Orquestra Ciutat de Barcelona. També fou director de l'Orquestra de Cambra del Garraf. Del 1985 al 1992 fou director de la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona. Fruit d'aquesta etapa nasqué una àmplia producció de música per a cobla, faceta compositiva que arrencà en la dècada...  Segueix... 

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMorales, Samuel  (Catalunya, s XIX – Barcelona, s XX)  Bronzista. Al seu taller foren reproduïdes en bronze moltes escultures d'artistes famosos.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maximilià Morales i GómezMorales i Gómez, Maximilià  (Barcelona, 8/oct/1948 - )  Polític. Fou secretari d'organització d'UCD-Mallorca entre el 1977 i el 1978, i membre del consell polític estatal d'aquest partit en 1978-80, a més de secretari general de les Balears (1979-80). En les eleccions preautonòmiques de l'abr/1979 fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca, del qual fou vicepresident en 1979-80 i president en 1982-83. Així mateix, fou membre del govern preautonòmic, el Consell General Interinsular (1980-83), en el qual ocupà la conselleria d'indústria i comerç. Participà en la comissió redactora de l'Estatut d'Autonomia de Balears (1980-83). El 1982 abandonà UCD; fou un dels fundadors d'Unió Mallorquina (UM), a més de membre del seu comitè executiu fins el 1988. Després d'alguns anys d'allunyament de l'activitat política, el 1993 retornà a la direcció d'UM. El 1999 fou elegit diputat del Parlament per aquest partit i, també, president de la cambra.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morales i Pareja, Manuel  (Granada, Andalusia, 1864 – Barcelona, 1932)  Polític i cantant. Debutà com a tenor al teatre Novetats de Barcelona. El 1897 estrenà a Sitges l'òpera La Fada, de Massó i Torrents i Morera, cantada en català. Treballà a Itàlia i a Amèrica. En morir el seu pare, es retirà per dedicar-se al negoci familiar de vins. Instal·lat definitivament a Barcelona, el seu nom figurà en la candidatura radical en les eleccions de regidors del 1908. El 1918 fou elegit alcalde de Barcelona, càrrec al qual renuncià el 1919. En proclamar-se la República, fou nomenat delegat especial de l'Estat en el Consorci del Port Franc de Barcelona.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morales i Sanmartín, Bernat  (el Cabanyal, València, 1864 – València, 1947)  Novel·lista i autor teatral. Influït per la Renaixença i el naturalisme, col·laborà en diverses publicacions: "La Degolla" (1890), "El Cuento del Dumenche" (1908), "La traca nova" (1909), "Anunciador Valencià" (1912), "Pensat i Fet" (1912), etc.Inici página Amb Vicent Carceller crearen la revista "El cuento valencià". Entre les seves obres hi ha: Cadireta d'or (1908), La borda (1911), La primera flor (1912), etc. En el camp de la música féu de crític al "Mercantil Valenciano" i compongué sarsueles, peces per a piano, cançons, etc.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morales i Soriano, Bernat  (Elx, Baix Vinalopó, 1822 - el Cabanyal, València, 1898)  Pintor i escultor. Pare de Bernat Morales i Sanmartín. Estudià farmàcia a Barcelona, on féu també la seva formació artística. La majoria dels seus temes eren d'inspiració religiosa.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moralet, el  (Alacant, Alacantí Partida i caseria, 14 km al nord de la ciutat, a la dreta de la rambla de les Ovelles, entre els municipis de Sant Vicent de Raspeig i d'Agost.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moran, PacoMoran, Paco (Francisco Moran Ruiz)  (Almodovar del Río, Andalusia, 9/nov/1930 - Barcelona, 23/jul/2012)  Actor. El 1968, com a membre de la companyia d'I. Gutiérrez Caba, arribà a Barcelona i s'hi instal·là. El 1970 formà companyia pròpia amb muntatges com ara Vidas privadas (1973), La señora presidenta (1983), Óscar & Sherlock (1991), Muerte accidental de un anarquista (1992) i, amb Joan Pera, La extraña pareja (1994-99) i La jaula de las locas (1999).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Moran i OcerinjaureguiMoran i Ocerinjauregui, Josep  (Barcelona, 1944 - )  Lingüista. Diplomat en arqueologia hispànica per l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona (1979), llicenciat en filologia hispànica (1981) i doctor en filologia catalana (1988) per la Universitat de Barcelona. Ha estat col·laborador de l'Institut d'Estudis Catalans (1980-1983), professor de llengua catalana de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona (1981-1987), professor del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona (1983) i des del 1990 com a titular numerari. Els seus principals àmbits d'interès com a investigador i docent són la història de la llengua catalana en tots els seusInici página aspectes i l'onomàstica, per als quals disposa d'una especial aptitud d'historiador. En són resultat les seves obres El Barcelonès i el Baix Llobregat, en col·laboració (1982), El Capbreu de Castellbisbal. Estudi filològic i lingüístic d'un text català antic (1984), Coneguem els nostres perlars, en...  Segueix... 

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morana, la  (Torrefeta i Florejacs, Segarra Poble (484 m alt), aturonat prop del límit amb el terme de Guissona. El lloc és esmentat ja el 1099 en l'acta de consagració de l'església de Guissona.

84 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Moranells  (Morellàs i les Illes, Vallespir)  Veure> Sant Joan de Moranells.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morant i Sala, Rafael  (Alacant, 1766 – País Valencià, s XIX)  Economista. Ocupà diversos càrrecs abans de ser nomenat ministre del Suprem Consell d'Índies. Publicà un Discurso sobre contribuciones presentado al gobierno en 3 de marzo de 1817, publicat a València en 1821.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moranta, Jeroni  (Illes Balears, s XVI – s XVII)  Religiós. Fou un missioner actiu a Amèrica. Morí martiritzat pels indis tepeguans.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morante i Borràs, Jesús  (Quart de Poblet, Horta, 23/des/1899 – València, 14/ago/1971)  Autor teatral. Col·laborador i redactor de diversos periòdics locals. Per al teatre escriví sainets i comèdies: L'estudianta segle XX, Cristo del poble!, Bandera de pau, El tio Estraperlo, En la festa de les falles i altres. Publicà també un recull de versos, Rapsòdia lírica (1961).

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMoràs, pla de  (Salardú, Vall d'Aran)  Altiplà (2.160 m alt) dels antics mun. d'Arties i Tredòs, a l'interfluvi entre els rius d'Aigoamòtx i de Valarties.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morassac, el  (Peralada, Alt Empordà)  Veïnat, situat al sector septentrional del terme, entre les rieres d'Anyet i de l'Orlina. L'església de Sant Amanç depèn de la parròquia de Peralada.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morat i Rufet, Antoni  (Olot, Garrotxa, s XVIII – 1790)  Religiós augustinià i filòsof. Fou prior del monestir d'Isona (Pallars Jussà). És autor d'obres piadoses.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morata, Gregori  (València, 1773 – s XIX)  Eclesiàstic. Publicà alguns escrits religiosos i unes Reglas para el cultivo del algodón (1821).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morata, Joan  Nom amb què és conegut el músic Andreu Fabresse.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morata i Garcia, Joan Josep  (Xeldo, Alt Palància, 1769 – València, 1840)  Compositor i músic. Deixeble del mestre López, li succeí en el càrrec de mestre de capella el 1786. Estudià també amb Francesc Morera i ocupà els magisteris de la Col·legial de Xàtiva (1793), de Sogorb (1815) i el del Col·legi Corpus Christi de València (1829), càrrec que ostentà fins a la seva mort. D'entre les seves nombroses composicions excel·leixen la Missa de difunts i la Seqüència de Corpus.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morata i Melià, Pere  (València, 1760 – 1803)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de mecànica i de física experimental. Publicà escrits en llatí sobre aquestes especialitats.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMoratall, el  (la Pobla de Farnals, Horta)  Barri de la població, un dels nuclis sorgits en l'antiga alqueria de Farnals. Probablement havia estat habitat per moriscs.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moratell, Nicolau  (Catalunya, s XV – Lleida, 1545)  Eclesiàstic. Era doctor en arts i en teologia, i gran coneixedor de les llengües hebraica, grega i llatina.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató  Veure> Moretó  (llinatge d'arquitectes).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató, Antoni  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Frare mercenari. És autor de diversos escrits de caràcter erudit.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató, Antònia  (Barcelona, 1906 – 1932)  Actriu. Filla d'actors, passà l'infantesa a Amèrica. Actuà davant del públic ja a deu anys, a Buenos Aires. Tingué bons èxits a Barcelona, on actuà als seus darrers temps amb la companyia de teatre català Vila-Daví.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató, Isidre  (Vic, Osona, 1619 – 1672)  Mestre d'obres. Era germà menor de Jacint Morató, i contratista de les obres d'aquest. Fills seus foren els Morató i Pujol.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató i Aragonès, Josep Maria  (Reus, Baix Camp, 1923 - Barcelona, 5/mai/2006)  Pintor paisatgista. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Té les medalles Fortuny (1940), Masriera (1941) i Tapiró (1944). Ha estat guardonat també en altres certàmens pictòrics. Exposa regularment a Barcelona. La sevaInici página obra és dintre una clara línia expressionista.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Morató i GrauMorató i Grau, Josep  (Girona, 1875 – Barcelona, 1918)  Escriptor i periodista. Fou redactor en cap i director de "La Veu de Catalunya", i durant una època director d'"En Patufet". D'origen modernista, publicà les novel·les Arran de cingle, El fill de la nit, L'esquirol (1897) i Els habitants de la lluna (de to humorístic). Com a autor teatral, conreà un tipus d'obra entre imaginativa, realista i meravellosa; començà la seva producció amb la tragèdia curta La jove (1907), seguida de les comèdies Les angúnies del repòs, La fortuna boja, Un cop de vent, Les arrels, El tresor, etc.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató i Guerrero, Lluís  (Barcelona, 1903 – 1963)  Pintor i dibuixant. Fill de Josep Morató i Grau. Ha destacat com a caricaturista i retratista.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató i Ojer, Modest  (Barcelona, 1909 - 6/set/1994)  Joier. S'inicià amb el seu pare. Es formà pel seu compte com a esmaltador, i es destacà aviat en obres religioses, com l'altar montserratí de Sant Francesc, a Barcelona, calzes i la Llàntia del Sardanisme, a Montserrat. Decorà cobertes de llibres i mobles, d'una gran qualitat. Rebé guardons d'exposicions diverses i el títol d'Artesà d'Honor.

105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moratxell  (Novelda, Vinalopó Mitjà Caseria, a l'oest de la ciutat.

110 EUROPA - BIOGRAFIA

Mordaunt, Charles "comte de Peterborough"  (Anglaterra ?, v 1658 - Lisboa, Portugal, 1735)  Militar i polític. Fou enviat a Espanya (1705) durant la guerra de Successió. Ocupà Barcelona i prengué el castell de Montjuïc per a l'arxiduc Carles. Cridat (1707) a Anglaterra per donar compte de la seva actuació, fou destituït.

Anar a:    Moo ]    [ Mora, P ]    [ Mora i P ]    [ Moragas i d ]    [ Moragues i ]    [ Moras ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -