A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Moreto ]    [ Moreu ]    [ Mori ]    [ Moro ]    [ Morro ]    [ Mos ]

La persona que contra la seva voluntat és donada a un altre, és el seu enemic. (Plaute)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó  (Vic, Osona, s XVII – s XIX)  Llinatge d'escultors i arquitectes. Treballaren principalment a Vic i en altres indrets de la comarca d'Osona, a Igualada, a Solsona, etc. El fundador de la dinastia fou Josep Moretó.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó, Isidre  (Vic, Osona, 1619 – 1672)  Contractista. Germà menor de Josep. Casat amb Helena Pujol. Pares de Joan Francesc i Josep Moretó i Pujol, continuadors de l'obra del seu oncle, el qual morí (1672) sense descendència.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó, Josep  (Vic ?, Osona, 1619 – 1672)  Mestre d'obres. Fundador de la dinastia d'arquitectes. Autor del convent i l'església de Santa Teresa (1655-66), del campanar de Sant Domènec (1663) i de la façana barroca de la Pietat, a Vic, i mestre d'obres del santuari del Miracle (1664-72), a Riner, prop de Solsona. GermàInici página d'Isidre.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moretó, mas de  (Tarragona, Tarragonès Veure> Mas de Moretó, el.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Brugaroles, Carles  (Vic, Osona, 1721 - Solsona, Solsonès, 1783)  Escultor i mestre d'obres. Fill de Jacint Moretó i Soler i germà de Pere i Francesc. Establert a Solsona, autor del retaule del santuari del Miracle de Riner (1747-58), peça clau del barroc català; del monument de Santa Teresa de Vic (1751), del retaule major de la Pietat, també de Vic (1754-59), i probablement de la capella de la Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Morunys, acabada l'any 1784.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Brugaroles, Francesc  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1720 – 1792)  Imaginaire. Fill de Jacint Moretó i Soler i germà de Carles. Junt amb el seu altre germà Pere foren continuadors de les obres que el seu pare i el seu oncle Josep havien iniciat a Sant Joan de les Abadesses.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Brugaroles, Pere  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1719 - Catalunya, s XVIII)  Imaginaire i mestre d'obres. Fill de Jacint Moretó i Soler i germà de Francesc i Carles. Junt amb el seu germà Francesc foren continuadors de les obres que el seu pare i el seu oncle Josep havien iniciat a Sant Joan de les Abadesses.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Codina, Josep  (Vic, Osona, 1748 – 1826)  Arquitecte. Fill de Josep Moretó i Sellés. És l'autor de la catedral neoclàssica de Vic, començada l'any 1781 i inaugurada el 1803, d'una part del palau episcopal (1796) i de la capella de la Rodona, davant la seu (1802); també dirigí les obres de l'església de Sant HipòlitInici página de Voltregà i del campanar de Gaià.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Pujol, Joan Francesc  (Vic, Osona, 1656 – 1714)  Imaginaire i tallista. Fill d'Isidre i germà de Josep. Autor de la decoració de la façana de la Pietat.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Pujol, Josep  (Vic, Osona, 1654 – 1694)  Arquitecte. Fill d'Isidre i germà de Joan Francesc. Mestre d'obres de la seu de Vic, on construí la capella de Sant Bernat Calvó (1674), i de l'església de la Pietat, en la qual des del 1685 dirigí la construcció del campanar. Fou el pare de Josep, Jacint, Francesc i Joan Francesc Moretó i Soler.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Sellés, Antoni  (Vic, Osona, s XVIII)  Arquitecte i escultor. Fill de Josep Moretó i Soler i germà de Josep. Contractà la direcció de les obres de l'església parroquial de Taradell, que havien estat projectades pel seu germà.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Sellés, Josep  (Vic, Osona, 1712 – 1768)  Arquitecte. Fill de Josep Moretó i Soler i germà d'Antoni. Dirigí les obres del convent i església dels Caputxins de Vic (1737), projectà i construí l'església de l'Hospital de la mateixa ciutat (1748-53), la de la Santa Cova de Manresa (1759-63) i la del santuari de la Gleva (a partir del 1763) i projectà les de Calella (v 1747) i Taradell (v 1755). Fou pare de Josep Moretó i Codina.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Soler, Francesc  (Vic, Osona, v 1687 - Catalunya, s XVIII)  Escultor. Fill de Josep Moretó i Pujol i germà de Josep, Jacint i Joan Francesc. Obrà el retaule de Sant Llorenç de Morunys (1715), i amb el seu germà Josep treballà a Sant Joan de les Abadesses. Dirigí les obres del santuari de Queralt, a Berga, on possiblement obra el retaule major, tallat per Pere Costa.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoretó i Soler, Jacint  (Vic, Osona, 1683 - Solsona, Solsonès, 1736)  Escultor i mestre d'obres. Fill de Josep Moretó i Pujol i germà de Josep, Francesc i Joan Francesc. Autor, juntament amb Josep Sunyer, del retaule major d'Igualada, juntament amb el seu germà de la decoració del cambril de Sant Joan de les Abadesses (1710-18) i, tot sol, del projecte del retaule major de Cadaqués (1723) i del retaule i decoració de la capella del Claustre, de Solsona (v 1735). Fou pare de Pere, Francesc i Carles Moretó i Brugaroles.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Soler, Joan Francesc  (Vic, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Arquitecte. Fill de Josep Moretó i Pujol i germà de Josep, Jacint i Francesc. Succeí el seu pare en les obres de l'església de la Pietat de Vic.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Soler, Josep  (Vic, Osona, 1677 – 1734)  Mestre d'obres. Fill de Josep Moretó i Pujol i germà de Jacint, Francesc i Joan Francesc. Construí el cambril del Sant Crist de Sant Joan de les Abadesses (1710-15), projectà i dirigí la construcció de l'església de Sant Pere de Torelló (1727-34), contractà l'acabament de la parròquia de Moià (1730) i, juntament amb el seu germà Francesc, fou sol·licitat per tal d'escollir el projecte de la cova de Sant Ignasi de Manresa (1713). Fou pare de Josep i Antoni Moretó i Sellés.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moreu, Pere  (Catalunya, s XVI - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI)  Forjador. Féu la reixa de la capella dels sants Cosme i Damià, per a la catedral d'Urgell.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moreu-Rey, Enric  (Barcelona, 27/mai/1917 – 26/feb/1992)  Erudit i professor. Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya (1934) i durant la guerra civil lluità al costat de la Generalitat i arribà al grau de capità. Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona, de la qual va ser professor. De mare francesa, va ser corresponsal de premsa i president del Cercle Lumière de l'Institut Francès de Barcelona. Autor i estudiós polifacètic, va publicar, entre d'altres, Sartine, un barceloní a la cort de Maria Antonieta (1955), El naixement del metre (1956), Els immigrants francesos a Barcelona (1959), El pro i el contra dels Borja (1958), La rodalia deInici página Caldes de Montbui (1962), Els noms de lloc. Introducció a la toponímia (1966), Revolució a Barcelona el 1879 (1967), Memorial de Greuges de 1760 (1968), Processats milvuitcentistes (1974), Toponímia urbana i onomàstica vària (1974), Toponímia catalana (1974), Els nostres noms de lloc (1981) i diversos llibres de poesia i teatre. El 1980 va fundar la Societat d'Onomàstica.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morey, Guillem  (Illes Balears, s XIV - Girona, d 1396)  Arquitecte i escultor gòtic. Germà de Pere Morey. L'any 1375 treballava com a mestre d'obra de la porta dels Apòstols de la seu de Girona i el 1394 com a mestre major de la mateixa seu. El 1383 realitzà un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, i la seva esposa Ermessenda per a la catedral gironina. El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, els canonges de Palma de Mallorca demanaren als de Girona els seus serveis per acabar el portal del Mirador. Sembla, però, que no hi va anar. El 1396, últim any que es tenen notícies seves, encara vivia a Girona, on probablement va morir.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morey, Jaume  (Palma de Mallorca, 1696 – 1750)  Pintor. Es formà a Valladolid i, de retorn a Palma de Mallorca, pintà el gran vel usat per Setmana Santa al temple de Santa Eulàlia, de les pintures de la volta de l'altar major de la parròquia de Sant Miquel i dues teles sobre la vida de Sant Josep (capella de Sant Josep) i dues sobre la Passió de Crist (capella de Santa Annà), totes elles a Palma. Potser fou parent seu Bartomeu Morei. Dins els convencionalismes de l'època, tots dos mostren una notable correcció.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morey, Marià  (Palma de Mallorca, 1793 – 1853)  Metge. Es distingí durant l'epidèmia de pesta de 1820, de febre groga de 1821 i de còlera de 1834. Es aquesta darrera actuà al llatzerer provisional establert a l'illa de Cabrera. Pertanyia a diverses corporacions mèdiques. Escriví algunes obres professionals.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMorey, Miquel  (Artà, Mallorca, s XIX - Montpeller, França, s XIX)  Metge. Estudià a Montpeller, on exercí. Publicà obres professionals en francès.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morey, Pere  (Illes Balears, s XIV – Palma de Mallorca, 1394)  Arquitecte i escultor gòtic. Germà de Guillem. El 1389 començà les obres del Portal de Mar o de Mirador, de la seu mallorquina. Aquesta obra polaritzà molt de temps els esforços dels escultors més interessants a Palma, i en el seu ambient es formà Guillem Sagrera. A partir del 1393 l'ajudaren Enric Alemany i Jean de Valenciannes. No és coneix amb seguretat cap obra de la seva mà com a escultor.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morey i Andreu, Segimon  (Palma de Mallorca, v 1794 - Manacor, Mallorca, 1864)  Militar. El 1807 ingressà a l'Escuela de Artillería, de Segòvia. Lluità contra els francesos a Conca, a Cadis i a Portugal. Pres, fou dut a França (1812), però pogué fugir a Londres. Ascendit a coronel (1815), fou governador del castell de Roses (1832-39) i lluità contra els carlins. Fou també governador d'Eivissa (1839-40) i cap del quarter general de l'exèrcit de Catalunya. Es distingí en les bullangues de Barcelona i fou ascendit a general (1843). El 1857 es retirà a Mallorca.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morey i Servera, Pere  (Palma de Mallorca, 21/des/1941 - )  Escriptor. La seva obra narrativa, destinada sobretot al públic juvenil, és basada en la història, tot i que té elements de la novel·la d'intriga i aventures. Així, ha publicat Rondalles per als qui els agrada la història (1984), Pedres que suren (premi Joaquim Ruyra 1984, i premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, infantil, 1985), Al començament fou el foc (premi Cifré de Colonya 1993) i El templer i l'arquitecte (1999). En novel·la eròtica, ha publicat La ciàtica de mossèn Blai (premi Joanot Martorell 1984) i, en novel·la pol·liciaca, Una olor com de fera (1986), OperacióInici página Verge negra (1987) i Però tu no eres mort? (1988).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Morgades i GiliMorgades i Gili, Josep  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 9/oct/1826 – Barcelona, 8/gen/1901)  Eclesiàstic i promotor cultural. Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Barcelona, del qual fou catedràtic i rector (1879-82). Canonge de la seu barcelonina (1862), va ésser nomenat bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899). Seguidor de la línia social de Lleó XIII. El 1900 publicà una pastoral en què recomanava l'ús de la llengua catalana en l'ensenyament del catecisme, que fou objecte de discussions a les corts i a la premsa. Restaurà nombrosos monestirs (Ripoll (1886), Sant Joan de les Abadesses, etc) i fundà el Museu Episcopal de Vic (1890). Membre de les acadèmies de la Historia i de San Fernando, a Madrid. Fou senador per la província eclesiàstica de Tarragona i per la Societat Econòmica d'Amics del País (1899).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mori, Artur  (Barcelona, 1878 – Mèxic, s XX)  Escriptor. Estrenà algunes obres teatrals i féu periodisme a Madrid. Traduí al castellà l'obra d'A. Artís Seny i amor, amo i senyor. S'exilià el 1939.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morillas i Verdura, Antoni  (Barcelona, 1932 – Montpeller, França, 1983)  Grafista, il·lustrador i dibuixant publicitari. Autodidacte, es dedicà sobretot a calendaris, cobertes de llibres, fullets i cartells. Fou cofundador i vice-president de Grafistes Agrupació FAD.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moripol  (Gósol, Berguedà Llogaret (1.372 m alt), situat a la capçalera del torrent de Moripol -afluent de l'aigua de Valls per la dreta, que neix als contraforts orientals de la serra del Verd. L'església parroquial de Sant Vicenç depenia de la d'Espà.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMorisca, cala  (Sitges, Garraf Cala de la costa, a llevant de Vallcarca.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morisca, torre  (Lloret de Mar, Selva Antiga torre de defensa, que domina la costa, al límit amb el terme de Tossa, prop de la cala Morisca.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morisco i Ten, Domènec  (València, 1728 – 1782)  Matemàtic i sacerdot. Es doctorà en teologia a València. Dirigí el Col·legi de Nobles i fou secretari de la Societat Econòmica d'Amics del País de València. És autor d'una Carta... en que se explican las causas naturales del terremoto de 1º de noviembre de 1755 (1756) i de traduccions del francès. Emprà el cognom de Morico.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morlà, Jeroni Agustí  (València, 1528 – s XVI)  Eclesiàstic. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou canonge del capítol de València. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i també el de rector de la universitat valenciana.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morlà, Pere Agustí  (València, s XVI)  Jurisconsult. Es doctorà en ambdós drets després d'estudiar a Salamanca i a Alcalà. Fou oïdor de l'Audiència valenciana. En 1599 publicà la primera part del seu tractat Emporium utriusque juris quaestionum in usu forensi ad modum frequentium. La segona part no seria impresa.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morlà, Pere Jacint  (València, s XVI – 1656)  Escriptor. Fill natural de Pere Agustí Morlà. Cavaller, beneficiat de l'església de Sant Martí. Fou poeta bilingüe i participà amb èxit en un gran nombre de certàmens poètics. És autor d'un entremés El doctor Rapado (1636), que figura en una edició teatral de diferents autors, i d'una Exhortació a la fidelitat de la nació valenciana al lloctinent de València R. Ponce de León (1644). El 1649 participà amb una Sátyra en defensa de las comedias en un debat públic sobre aquest tema. Presoner a laInici página torre de Serrans, escriví una llarga descripció rimada de la seva captivitat.

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Morlanda, cala  (Manacor, Mallorca Oriental Veure> Cala Morlanda.

37 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Morlanda, cala  (Manacor, Mallorca Jaciment paleontològic, situat a la Cala Morlanda. Ric en restes fòssils de l'artiodàctil endèmic Myotragus balearicus i M. mahonensis trobades en antics reompliments càrstics del Pliocè-Plistocè, és a dir, d'una antiguitat compresa entre els 5,2 milions d'anys i els 10 000 anys.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morlius i Balanzó, Remei  (Barcelona, 7/gen/1854 - 1930)  Escriptora. Exercí la carrera de mestra i publicà versos en castellà: Un libro (1878). Incorporada a la Renaixença, publicà només Poesies (sd) a la "Lectura Popular" i un assaig en castellà sobre els pecats capitals (1883).

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Morna  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Vénda de la parròquia de Sant Carles de Peralta, a l'oest del poble.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moró  (Sant Joan de Moró, Plana Alta Partida, a l'esquerra de la rambla de la Viuda, on han sorgit diverses caseries.

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Moro, caló des  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Petita cala, al nord de la vila, per on s'allarguen les urbanitzacions turístiques.

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMoro, coll del  (Gandesa, Terra Alta Recinte fortificat, construït al principi del s IV aC. Hom hi ha trobat edificacions superposades: les unes d'època romano-republicana i imperials, però també una necròpoli tumulària d'incineració. Hom n'inicià la construcció al final del s IX aC i començament del VIII aC i l'acabà pels volts del 500 aC. Ofereix una seqüència ininterrompuda d'ocupació, raó per la qual documenta l'evolució dels pobladors -que mantenen contactes amb els de les àrees del Priorat, del baix Segre i, especialment, amb els del Matarranya i Baix Aragó- durant més de tres segles, des de l'època dels camps d'urnes de l'edat de bronze, fins a l'època ibèrica. Hom hi ha trobat ceràmica feta amb torn de mitjan s VII aC, representada per importacions orientalitzants, i objectes de ferro.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moro, penyeta del  (Cullera, Ribera Baixa Illot de la costa, davant el nucli urbà.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moròder, mas de  (Montcada de l'Horta, Horta Veure> Mas de Moròder, el.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moror  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà Poble (846 m alt), al sector oriental del municipi, en un coster, al vessant meridional del tossal de Moror (1.057 m alt). De la seva església parroquial (Sant Miquel) depenen els llocs d'Alzina, Beniure i Estorm.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moros, alqueries dels  (València, Horta Grup de cases, a la sortida del poble de Benicalap, a l'antic camí de Burjassot.

47 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Moros i Cristians  (País Valencià Festa de diverses localitats. Se celebren en commemoració de la victòria dels cristians contra els moros. Sembla que daten de poc després de l'expulsió dels moriscs (1609). Les colles que organitznen la festa són anomenades filaes (mores i cristianes) i cadascuna té els seus propis uniformes. Les entitats participants tenen una junta directiva formada pel president (o primer tro, ja que és el primer aInici página disparar l'arcabús), el secretari (o darrer tro, que és el darrer a disparar) i el tresorer (o cop, el qual dispara enmig de la formació).

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morote i Greus, Josep  (País Valencià, 1867 - 1939)  Advocat. Fou fiscal substitut de l'Audiència de València i regidor (1891-94). Es dedicà als estudis polítics i socials, i també al periodisme. Fou diputat a corts i sotssecretari de la Presidència al gabinet Romanones (1918).

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lluís Morote i GreusMorote i Greus, Lluís  (València, 1862 – Madrid, 4/mai/1913)  Periodista, escriptor i polític. Cursà la carrera de dret a la Universitat de València i es doctorà a Madrid, ingressà com a redactor d'"El Mercantil Valenciano"; enviat a Madrid com a corresponsal d'aquest, figurà entre els principals redactors d'"El Liberal", pel qual anà a Melilla (1893) i a Cuba (1896). El 1899 va abandonar aquesta publicació i passà a l'"Heraldo de Madrid" i dirigí "La Noche" i "La Mañana". Aparegueren també col·laboracions seves a "La Publicidad", de Barcelona. Estigué afiliat al partit republicà, i finalment al demòcrata. Fou diverses vegades diputat a corts (1898, 1905 i 1907). És autor de nombroses obres, entre altres, La moral de la derrota (1900), Los frailes de España (1904), Teatro y novela (1906), Sagasta, Melilla, Cuba (1908) i De la dictadura a la república. La vida política en Portugal (1908).

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morou, turó de  (Fogars de Montclús, Gualba, Vallès Oriental / Riells i Viabrea, Selva Cim (1.300 m alt) del Montseny, terminal dels tres municipis. Separa les conques de la riera de Gualba i la de Breda (afluents de la Tordera). És un contrafort del turó de l'Home, del qual el separa la vall de Santa Fe.

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMorqui, el  (Terrateig, Vall d'Albaida Caseria, al nord-est del poble, als vessants del tossal del Morqui (454 m alt), contrafort septentrional de la serra d'Ador.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mateu Morral i RocaMorral i Roca, Mateu  (Sabadell, Vallès Occidental, 1880 - Torrejón de Ardoz, Madrid, 2/jun/1906)  Anarquista. Fill d'un fabricant tèxtil de Sabadell, entrà en relació amb els nuclis anarquistes, especialment amb Ferrer i Guàrdia, amb qui col·laborà a l'Escola Moderna. Per motius encara no gaire clars, preparà un atemptat contra Alfons XIII, a la sortida del temple on el monarca s'havia casat (31/mai/1906). Va poder fugir, i va estar amagat dos dies, però, en ésser descobert per un guàrdia jurat, disparà contra ell i després se suïcidà.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morràs, Pere  (Barcelona ?, s XVII – Viena, Àustria, s XVIII)  Militar. El 1697 participà, com a capità, en la defensa de Barcelona contra l'exèrcit francès. Passà més tard (1704) al bàndol austriacista i fou ascendit a coronel pel rei-arxiduc Carles III. Lluità al setge de Barcelona (1706), a Aragó i al Camp de Tarragona. El 1713 acceptà l'ordre d'evacuació i passà a Viena, on uns quants anys més tard es féu monjo.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Morreres  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Antic hostal de l'antic terme de Peramea, a la dreta de la Noguera Pallaresa, a l'entrada de l'estret de Collegats.

54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Morrillo de Bordils, es  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Promontori (200 m alt) de la costa, que tanca per ponent la cala des Codolar. És coronat per la torre de Lluc.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMorros, Benet  (Terrassa, Vallès Occidental, 1874 - Mataró, Maresme, 1916)  Religiós escolapi. Fou col·laborador de diverses publicacions periòdiques. És autor de dos llibres docents i d'una Historia de las Escuelas Pías de Moyá (1904).

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morrós, el  (Pinós, Solsonès)  Masia i antic terme, al sector sud-occidental del terme.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morrot, el  (Barcelona, Barcelonès Sector marítim de la ciutat, a la vora de Cantunis, entre la muntanya de Montjuïc i la mar, on hi ha la dàrsena del port i diverses instal·lacions industrials. El travessa una branca de la línia dels Ferrocarrils Catalans (estació de mercaderies del Morrot). Al començament del s XX hom guanyà terreny a la mar i amplià l'estació; el 1903 fou inaugurat el tramvia. Les coves de l'escarpament de la muntanya han estat habitades després del 1939.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mort, estany  (Salardú, Vall d'Aran Estany del circ de Colomers (a l'antic terme d'Arties), l'emissari del qual el comunica amb l'estany Major.

59 CATALUNYA - CULTURA

Mort de l'Escolà, La  (CatalunyaComposició coral d'Antoni Nicolau amb text de Jacint Verdaguer. De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l'Orfeó Català l'1/gen/1900. Ha estat interpretada a diversos països d'Europa i d'Amèrica.

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mort de l'Escolà, pic de la  (Mentet, Pi de Confent, Conflent / Prats de Molló, Vallespir Contrafort (2.463 m alt) oriental de roca Colom, termenal dels tres municipis.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMorters  (Anserall, Alt Urgell Llogaret, situat en un coster, a la dreta de la Valira, aigua amunt del cap del municipi.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mortes i Alfonso, Vicent  (Paterna, Horta, 8/set/1921 - Pamplona, Navarra, 22/mai/1991)  Polític. El 1937 s'afilià a Falange Española i féu la carrera d'enginyer de camins, canals i ports. Fou director general de l'Habitatge i de l'Instituto Nacional de la Vivienda, cap nacional de l'Obra Sindical del Hogar (1957-59), director general de Carreteras y Caminos Vecinales (1960-63), sots-secretari d'Obres Públiques (1963-65), comissari adjunt del Plan de Desarrollo (1965-69) i ministre de l'Habitatge (1969-73).

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mortitx  (Escorca, Mallorca Septentrional Possessió, al nord-est del terme, a la part alta del torrent de Mortitx, que aflueix a la mar en una badia dita el racó de Mortitx.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morto, estany  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Estany glacial, a la capçalera del Flamicell, aigua amunt de l'estany de Castieso. És dominat, al nord, pel pic Morto (2 901 m), entre els de Sobremonastero i de Subenuix, a la línia de crestes que separa la vall Fosca de la d'Espot.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morunys, Sant Llorenç de   (Solsonès Veure> Sant Llorenç de Morunys.

66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Morvedre  (Camp de Morvedre)  Nom antic (visigòtic) i tradicional de la ciutat de Sagunt fins al 1868.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Morvedre, barri de  (València, Horta Veure> Serrans, raval de.

68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaMorvedre, batalla de  (Sagunt, Camp de Morvedre, 27/feb/1412)  Fet d'armes entre les forces valencianes favorables a Jaume d'Urgell, manades pel governador de València, Arnau Guillem de Bellera, i les castellanes i aragoneses de Ferran d'Antequera. Aquest assolí d'atacar abans que arribessin els reforços catalans de Ramon de Perellós, fet que li donà la victòria i assegurà la preponderància del partit castellà al País Valencià.

69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Morvedre, capitulacions de  (Sagunt, Camp de Morvedre, mar/1348)  Pacte signat entre Pere III el Cerimoniós. pressionat pels unionistes. Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d'obligar el rei a prescindir dels seus conseller i caps militars rossellonesos i del Principat. Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l'infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles. Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València.

70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Morvedre, concòrdia de  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1363)  Tractat de pau signat entre Pere III de Catalunya-Aragó i Pere I de Castella, després del fracàs d'aquest en el setge de València. Fou pactada una pau perpètua entre Catalunya i Castella, basada en vincles matrimonials: Pere el Cruel es maridaria amb Joana, filla del rei català, i el primogènit de Pere III, Joan, amb la filla gran del rei castellà. Aquest, però, no trigà a rompre l'acord, al·legant que el rei català s'hi havia compromès a fer assassinat Enric de Trastàmara i l'infant Ferran d'Aragó i no ho havia complert.

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Morvedre, riu de  (País ValenciàVeure> Palància, el.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMorvedre, sèquia major de  (Camp de Morvedre Canal principal de regadiu de la comarca, que pren l'aigua del Palància a l'assut de l'Algar (on desemboca actualment, a través d'un sifó, una conducció d'aigua provinent de Sot de Ferrer, per tal d'assegurar el cabal) i prossegueix per l'esquerra del riu fins poc abans d'Estivella, on el travessa pel vell aqüeducte dels Arcs. En arribar a la riba dreta es deriven les sèquies d'Albalat i d'Enmig, i poc després, la de Gausa. Prop d'en Petrés se'n deriva la de Montúver, i prop de Sagunt, la de la Vila, que passa a la banda esquerra del riu per un sifó. La sèquia major mor a la desembocadura del Palància, dins el terme de Canet d'En Berenguer, després d'un recorregut de 25 km. Les aigües són administrades per una junta de regants amb un tribunal de les aigües, un sequier, dos tinents de sequier i cinc guardes.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mos, Jeroni  (Cocentaina, Comtat, s XVI – València, 1634)  Frare dominicà. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde, entre ells el de provincial d'Aragó (1625). És autor d'obres religioses i històriques, com: Sermón en el día octavo de los días de Valencia, a la canonización de San Raimundo de Peñafort (1602), Catálogo de los condes de Cocentaina, Noticias acerca de Valencia y su Reino i Sermones varios.

73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Mosca, La  (Barcelona, 9/abr/1881 - 13/gen/1884)  Setmanari satíric en castellà, liberal i republicà. Hi havia una gran caricatura dibuixada per Planas o Pahissa. D'oposició a Sagasta, fou suspès el 1882, i fou continuat per "La Mosca Roja" fins al final de la seva publicació.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moscardó i Cervera, Frederic  (València, 1905 - 1988)  Sacerdot i historiador. A l'època de la República residí a Barcelona. Ha publicat Breu compendi de la història del Regne de València (1953), València i el general Espartero (1955), Biografia del reis de València (1956) i Imatges venerables de la ciutat de València (1956).

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMoscari  (la Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional Poble, a l'est de la vila, vora el límit amb el terme de Campanet. Antiga alqueria islàmica, fou possessió, amb el Repartiment, del paborde de Tarragona. La seva església (Santa Anna), parroquial des del 1913, antiga vicaria in capite, fou construïda en 1660-69.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Moscarte, punta  (Eivissa Punta de l'illa, que assenyala l'extrem septentrional de l'illa situada entre la punta de Gal i la de Xarraca.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mosé ben Ishaq ha-Leví  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Jueu principal de la ciutat. Se'n conserva, en un recull, una carta de polèmica contra els escrits i les doctrines de Maimònides.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mosé ben Selomó d'Escola Gerundi  (Girona, s XIII)  Poeta hebreu del cercle cabalístic de la ciutat i parent de Mosé ben Nahman. Hom conserva d'ell quatre poesies religioses.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mosé ben Sem Tob Gabbay  (Illes Balears, s XIV - Honein, Algèria, s XV)  Rabí i autor jueu. Cunyat de Sim'on Ben Semah Duran. Després d'haver estat a Calataiud, a Terol, a Barcelona i a Saragossa, el 1394, o més tard, s'establí a Honein, decisió que, pel que representava d'abandó de les terres cristianes, fou lloada pel poeta Selomó de Piera. L'any 1421 acabà un supercomentari al comentari bíblic de Rasi. És autor també d'una poesia religiosa.

79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Mosé ben Yehosu'a Narboni (Vidal Bellshom)  (Perpinyà, v 1300 – 1362)  Metge i filòsof jueu. De família narbonesa establerta a Perpinyà. Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, i durant els avalots contra els jueus hi perdé una gran pard de la seva biblioteca. Posteriorment habità a Barcelona, a València, a Toledo i a Burgos, i des del 1358 a Sòria. Hom en conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat deInici página medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals comentaris a ibn Tufayl, a Algatzell, a Averrois -comentari acabat a Perpinyà el 1344 i que fa al·lusió a l'ocupació del Rosselló per Pere III- i al Moré Nebukim de Maimònides -acabat el 1362, a Sòria, a punt de retornar a Perpinyà-. Tot i aquesta producció, compta molt poc en la història de la filosofia, perquè es limita a seguir Averrois i Maimònides eclècticament i confusament.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mosé Hallewa  (Tortosa, Baix Ebre, s XIV)  Rabí i autor jueu. El 1373 el rei Pere III el cridà a Barcelona per decidir, amb altres rabins, una qüestió de dret hebraic, i poc després fou demanada la seva opinió sobre un litigi entre dos jueus que pretenien el rabinat suprem sobre els jueus de França. Hom n'ha conservat 17 respostes a qüestions de dret hebreu i tres llibres de comentaris talmúdics.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mosé Natan  (Tàrrega, Urgell, v 1300 – 1370)  Financer, dirigent i poeta jueu. Dedicat al prèstec de diners, s'arruinà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348. Com a representant de les aljames de l'interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva. Compongué en hebreu una col·lecció de 58 sentències morals ritmades (impreses a Venècia el 1618) i algunes poesies religioses. En català escriví un poema moral, que s'ha perdut (com també l'única traducció castellana que hi havia a El Escorial). No sembla desenraonat d'atribuir-li dos epitalamis en català on l'autor exhorta els nuvis a la pietat i als bons costums.

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMosé Remos  (Illes Balears, 1406 - Palerm, Itàlia, 1430)  Metge i poeta jueu. Estudià medicina i filosofia a Roma. Morí ajusticiat a 24 anys per l'acusació d'haver emmetzinat un cristià i perquè es negà a acceptar l'absolució a canvi del baptisme. Hom en conserva una poesia religiosa i algunes poesies profanes, una de les quals és la seva pròpia elegia.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mosmai  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa Masia, partida (en part al terme d'Altea) i església (Sant Llorenç).

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mosoll  (Das, Baixa Cerdanya)  Poble (1.165 m alt), situat damunt la Valirota, aigua avall de Das. L'església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 839; un primitiu edifici fou destruït pels albigesos el 1198; l'actual, romànic, conserva restes de pintures murals, molt perjudicades per l'incendi del 1936. Un peculiar frontal romànic, amb passatges de la vida de la Mare de Déu, és al Museu d'Art de Catalunya. Fou possessió del monestir del Canigó. El poble formà part del municipi d'Urtx fins el 1859.

Anar a:    Moreto ]    [ Moreu ]    [ Mori ]    [ Moro ]    [ Morro ]    [ Mos ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -