A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Mun ]    [ Munner ]    [ Muñoz i E ]    [ Muntadas ]    [ Muntaner i C ]    [ Muntanya ]

Em pensava que el cervell era l'òrgan més important del cos fins que em vaig dir: "Mira qui t'ho està dient, això!". (Emo Phillips)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Munar, Antoni  (Costitx, Mallorca, 1807 - Lovaina, Bèlgica, 1847)  Religiós. És autor d'algunes obres ascètiques i de poesies en llatí i en castellà.

2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Munar i Oliver, Gaspar  (Pina, Mallorca, 1899 - Randa, Mallorca, 10/set/1987)  Historiador. Missioner dels Sagrats Cors, fou ordenat el 1922 i fou superior general de la congregació (1939-63). Publicà nombrosos estudis sobre aspectes de la història de Mallorca, entre els quals Les ordes religioses a Mallorca (1935), Devoción de Mallorca a la Asunción (1950), Los santuarios marianos de Mallorca (1968), Història de Lloret de Vista Alegre i del seu convent (1975), Història de Porreres (1977 i 1979), en dos volums, les biografies del P. Jaume Rosselló (1942) i de Miquel Maura i Montaner (1977), i l'edició del Llibre del monestir de santa Margarida en la ciutat de Malorches (1964). Dirigí durant molts anys la revista "Lluc" i formà una importantInici página biblioteca balear a l'antic monestir cistercenc de la Real.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria Antònia Munar i RiutortMunar i Riutort, Maria Antònia  (Barcelona, 16/mar/1955 - )  Política. Doctora en dret per la Universitat de les Illes Balears i afiliada a Unió Mallorquina, partit de la qual fou nomenada presidenta (1992-des/2007), alcaldessa de Costitx (1979-99 i 2003-07). Diputada al Parlament Balear i membre del Consell Insular de Mallorca, com a resultat de la coalició d'UM amb el Partido Popular ocupà la conselleria de cultura del Govern Balear (1992-95). El 1995 fou elegida presidenta del Consell Insular de Mallorca, gràcies al pacte amb el PSIB-PSOE i el PSM, que es repetí en les eleccions del 1999 (Pacte de Progrés), cosa que permeté situar UM al Govern Balear i al Consell Insular, del qual Munar fou reelegida presidenta. Arran de la nova victòria del PP en les autonòmiques següents, negocià un pacte amb els populars al Consell de Mallorca. D'aquesta manera Munar tornà a ocupar el càrrec de presidenta del consell. Després de les eleccions del 2007, com a resultat d'un nou govern de coalició fou elegida presidenta del Parlament Balear al mes de juny. Imputada, juntament amb altres alts càrrecs del seu partit, en dos casos de corrupció urbanística, al feb/2010 dimití la presidència del parlament balear i anuncià la retirada de la política activa, tot abandonant poc després el partit.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muncunill i Parellada, Joan  Veure> Moncunill i Parellada, Joan.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muncunill i Parellada, Lluís  Veure> Moncunill i Parellada, Lluís.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mundet i Carbó, Artur  (Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà, 8/abr/1879 – Mèxic DF, Mèxic, 5/jul/1965)  Filantrop i industrial. Posseïdor d'una gran fortuna, vers el 1955 féu donació a la diputació provincial de Barcelona de 40 milions de ptes per a la construcció d'un complex residencial per a ancians i orfes, a Barcelona, que fou inaugurat el 1958 i que duu el nom de la seva muller, Anna Gironella de Mundet, i és conegut popularment amb el nom de Llars Mundet.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMundi i Giró, Santiago  (Figueres, Alt Empordà, 29/jun/1842 – Barcelona, 12/jun/1915)  Matemàtic i músic. Cursà la carrera de ciències exactes a la Universitat de Barcelona, d'on fou catedràtic per oposició de geometria analítica, es llicencià en farmàcia l'any 1900. Milità al partit republicà, i el 1903 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Ciències des del 1876, donà a conèixer nombroses treballs científics. És autor de Lecciones de geometría métrica (1903) i Apuntes autografiados de geometría de posición (1883).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mundir 'Imad al-Dawla, al-  (Catalunya, s XI – 1090)  Senyor de Lleida, Tortosa i Dénia (1081-90). Aliat amb Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d'Aragó, fou derrotat (1082) pel seu germà Yüsuf al-Mu'tamin de Saragossa, que era ajudat pel Cid. Conquerí Xàtiva i assetjà València, defensada victoriosament per Álvaro Háñez. Intentà de resistir els repetits atacs del Cid (presa del castell de Polop el 1089 i devastacions de Dénia i Tortosa) aliat de nou amb els comtes catalans i amb el nou rei de Saragossa, el seu nebot Ahmad ibn Yüsuf al-Musta'ïn, però a la seva mort el seu fill i successor Sulaymän es féu tributari del Cid.

119 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Mundo  (Madrid, 1940 - Barcelona, 1980)  Setmanari en castellà, fundat a Madrid i editat a Barcelona. Dedicat a temes internacionals, aconseguí un gran auge durant la II Guerra Mundial. La seva tendència era pregermànica, però facilitava moltes notícies sobre els fets bèl·lics.

9 CATALUNYA - EMPRESA

Mundo, Grup  (Barcelona, s XX - 1981)  Conjunt d'empreses periodístiques, fundades o comprades per Sebastià Auger i Duró. Tenint com a base el setmanari "Mundo" i l'editorial Dopesa, arribà a controlar, a més a més, els diaris "Mundo Diario", "Tele-eXprés", "Catalunya Exprés" i l'esportiu "4-2-4". Durant el període 1963-80 representà una opció liberal populista dins el camp de la informació, i l'expansió dels seus productes entre els sectors d'oposició suposà per a l'editor la pèrdua d'ajudes econòmiques, les quals, juntament amb problemes laborals, portaren al tancament dels diaris (1980-81) i a la fallida del grup.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMundó i Freixes, Joan Maria  (Barcelona, 1877 - Ciudad Bolívar, Veneçuela, 1929)  Explorador i topògraf. Comerciant, el 1907 s'exilià a Veneçuela, on s'interessà per l'exploració del riu Caroní. El 1926, amb Feliu Cardona, en descobrí les fonts. Féu diversos mapes de les àrees explorades, que F. Cardona publicà el 1930.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mundó i Marcet, Ignasi  (Barcelona, 1918 - )  Pintor. Deixeble de Joaquim Mir, amplià estudis a Bèlgica i Holanda i residí força temps a París, on exposà, amb èxit, diverses vegades. La seva pintura, que és d'una gran lluminositat, mostra la influència de Bonnard i d'altres artistes francesos. Participà en algunes de les Exposicions de Primavera, i individualment exposà per primera vegada a Barcelona el 1944.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Mundó i Marcet "Anscari M. Mundó"Mundó i Marcet, Manuel "Anscari M. Mundó"  (Barcelona, 29/jun/1923 - 25/des/2012)  Historiador i paleògraf. Monjo i arxiver de Montserrat i professor al monestir i a Roma. Llicenciat en teologia i arqueologia i doctorat en història, fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1971), de l'Acadèmia de Bones Lletres (1987) i director de la Biblioteca de Catalunya, així com de diverses institucions europees i americanes. Un dels primers especialistes en època visigòtica i també en història de la Catalunya carolíngia, litúrgia i paleografia. Ha fet importants descobertes, com ara el text literari català més antic i el fragment de litúrgia més antic que es coneix a Catalunya. L'any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

11 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Mundo Deportivo  (Barcelona, 1906 - )  Diari en castellà, degà de la premsa esportiva de l'estat espanyol. Fundat amb el nom d'"El Mundo Deportivo", com a setmanari, augmentà gradualment la periodicitat, fins a transformar-se en diari el 1929. Tot i que és dedicat a tots els esports, centra la major part de l'espai al futbol i al basquet. El 1992 fou redissenyat totalment i amplià l'ús de la impressió a color. A partir del 1999 adoptàInici página la denominació actual i canvià de format.

120 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Mundo Diario  (Barcelona, 1968 - 1981)  Diari. Editat amb el nom de "Diario Femenino" i transformat l'any 1973 en "Mundo Diario". Editat en castellà, publicà diàriament una pàgina informativa en llengua catalana. Pertanyia a la xarxa de publicacions de l'empresari Sebastià Auger.

116 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Mundo Obrero, El  (Alacant, 2/jun/1901-1925 i 1978- )  Setmanari publicat com a òrgan de la secció d'Alacant del PSOE. El 1903 presentà la candidatura a Corts de Pablo Iglesias i José Verdes Montenegro. El seu primer director fou Manuel González Ramos i, a partir del 1920, el dirigí Ángel Martínez. Va publicar-se fins al 1925. El 1978 fou représ com a diari fins al 1980, any en que passà a ésser setmanari.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Múnia, la  (Castellví de la Marca, Alt Penedès)  Poble (193 m alt) i cap del municipi (o l'Almúnia), situat al sud del terme, vora la riera de la Múnia, afluent, per la dreta, del riu de Foix.

15 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Múnia I de Castella  Veure> Major I de Ribagorça.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Munill i Puig, Antoni  (Barcelona, 27/des/1939 – 24/jun/1977)  Pintor. Es formà a Llotja (1952-57), i a París. Inicialment alternà la pintura amb el treball de grafista, però durant la dècada del 1970 abandonà aquesta segona activitat. A partir d'aleshores donà a conèixer la seva obra, clarament afiliada a l'impressionisme. Morí sobtadament després d'haver estat nomenat membre de la Société Nationale des Beaux-Arts, a París.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMunné i Coll, Ramon  (Granollers, Vallès Oriental, 4/mar/1919 - 3/nov/1999)  Escriptor. És autor de la narració Aquell dia dels Sants Metges, premiada per l'Associació Cultural granollerina i editada el 1951.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Munné i Mitjans, Josep  (Barcelona, 1881 - Nàpols, Itàlia, 1941)  Violinista. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, d'on fou concertí a l'orquestra, durant molts anys. Era professor al conservatori citat i es dedicà a l'ensenyament.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Munner i Valls, Vicenç  (Barcelona, 1824 – 1879)  Químic i farmacèutic. Fou catedràtic a Granada i a Barcelona. És autor de diversos treballs d'investigació, ben remarcables, dedicats quasi tots ells a l'estudi d'aigües minerals.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muñoz, Agustí  (País Valencià, s XV – s XVI)  Pintor. El 1506 tenia el títol oficial de mestre pintor de la ciutat de València.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muñoz, Antoni  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Cap de voluntaris a la guerra de Successió. Fou coronel d'un regiment de fusellers que participà a la defensa de Barcelona (1713-14). Destacà en diverses ocasions del setge. Participà a les sortides simultànies del 26/gen/1714. El 14/ago fou un dels més destacats del baluard de Santa Clara, i l'endemà manava el cos de reserva al contraatac en que foren expulsats els borbònics del bastió. L'11/set fou un dels defensors de l'ala dreta de la defensa, trobà la mort anant al baluard de Llevant.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMuñoz, Evarist  (València, 1671 – 1737)  Pintor. Deixeble de Conchillos. Es dedicà principalment a la pintura religiosa. L'any 1709 residí a Palma de Mallorca, on pintà la capella de la Comunió de l'església de Sant Francesc. De retorn a València s'allistà com a soldat de cavalleria. Combinà la vida militar amb la pràctica de la pintura i treballà per a nombroses esglésies i per a la catedral de la ciutat. Dirigí una acadèmia de dibuix.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muñoz, Jeroni  (País Valencià, s XVI)  Escultor i arquitecte. És autor de les sitges de Burjassot, per a les quals féu una ermita anexa i una gran era de pedra. Treballà per a la Generalitat de València.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muñoz, Jeroni  (València, 1530 – Salamanca, Castella, 1584)  Matemàtic, astrònom i hebraista. Ensenyà llengua hebraica a la Universitat d'Ancona (Itàlia), on els seus cursos esdevingueren famosos. De retorn a València, es dedicà a l'ensenyament privat de les matemàtiques; la universitat valenciana el nomenà catedràtic d'hebreu el 1543, i el 1565 de matemàtiques. Féu estudis sobre l'anivellació dels rius i sobre l'abast de les peces d'artilleria. Publicà Instituciones Arithmeticae ad percipiendam Astrologiam, Alphabeticum Hebraicum i deixà inèdita De planispheri parallelogrami inventioni.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muñoz, Joan  (País Valencià, s XV – s XVI)  Escultor. Entre les seves obres destaquen les talles fetes per a la seu de València el 1512-13.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muñoz, Joan  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Escultor. Considerat com a deixeble de Gregoria Fernández, el seu estil recorda el barroc castellà. Esculpí el Crist lligat a la columna (1649) de l'altar major del monestir de Puig, l'altar major de Sant Martí de Sogorb, el Crist de la Bona Mort de la seu de València i d'altres obres perInici página a esglésies d'aquesta ciutat.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muñoz, Joan "el Jove"  (País Valencià, s XVII)  Escultor. Passà el seu període de formació a Roma. Se li atribueixen les imatges de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista de l'església dels Sants Joans, la Mare de Déu de l'Esperança de l'església de Sant Martí i La Fe de l'església de Santa Mònica, totes a València.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muñoz, Lluís  (País Valencià, s XVI)  Escultor. Fou deixeble i ajudant de Damià Forment. Treballà amb ell a la Llotja de Saragossa, el 1524.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muñoz, Pere  (València, 1505 – Osca, Aragó, 1522)  Escultor. Era ajudant de Damià Forment. Tenia disset anys quan morí, col·laborant amb el mestre al gran retaule de la seu oscenca. Forment li esculpí una làpida i el feu enterrar a la mateixa catedral.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muñoz, Tomàs  (Barcelona, s XVIII – Madrid, 1814)  Enginyer naval. Arribà a enginyer general (1802). Construí els tres dics i la casa de bombes de l'arsenal de la Carraca (Cartagena), entre d'altres obres. És autor dels plànols de la corbeta Atrevida, amb la qual Malaespina féu la volta al món. Als seus darrers anys s'especialitzà en obres hidràuliques. És autor d'escrits de caràcter tècnic molt remarcables.

33 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Muñoz i Amilíbia, Anna Maria  (Sant Sebastià, País Basc, 1/gen/1932 - )  Prehistoriadora i arqueòloga. Professora de la Universitat de Barcelona (1955-75) i catedràtica de la de Múrcia (1975). Ha publicat nombrosos treballs sobre la prehistòria i l'antiguitat dels Països Catalans, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa (1965), De coroplastia ibérica: los pebeteros en forma de cabeza femenina (1963) i Fuentes escritas antiguas sobre los Balcanes (1974).

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMuñoz i Carbonero, Ricard  (València, 1884 – 1944)  Metge. Deixeble i secretari de F. Moliner i Nicolàs, es llicencià (1908) i s'especialitzà en radiologia. Contribuí a la fundació de la Societat d'Electrologia i Radiologia Mèdiques i de la Unió Sanitària Valenciana. Presidí (1932) la Creu Roja local i fou professor d'història de la medicina. Publicà alguns treballs científics.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muñoz i Creus, Miquel "Miquel Desclot"  (Barcelona, 20/mar/1952 - )  Escriptor. Ha publicat poesia: Viatge perillós i al·lucinant a través de mil tres-cents vint-i-set versos infestats de paraules i de lladres de camí ral (1974), Cançons de la lluna al barret (1978), Juvenília (1983) i Per tot coixí les herbes (1995); literatura juvenil: El blanc i el negre (1971), El gran joc dels colors (1972), Itawa (1979), A la punta de la llengua (1980), Barraca de nas (1988); i llibres pedagògics: Una teoria sintàctica a l'escola (1977), Rondalla va, mentida ve i Aixó era i no era (1979), i les sèries Vet-ho aquí: lectures i Tururut viola', als anys 1990.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muñoz de Cappa, Amèlia  (Barcelona, 1827 - Catalunya ?, s XIX)  Cantant. Estudià a Milà i, a partir del 1844, inicià una brillant carrera internacional. El 1847 actuà com a primera cantant al teatre imperial de Sant Petesburg. El seu repertori era format per òperes italianes de Rossini, Donizetti, Bellini, etc.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muñoz i Degrain, Antoni  (València, 1843 – 1924)  Pintor. Format a Sant Carles. Amplià estudis a Itàlia (1856) i, en tornar-ne, participà en diverses exposicions nacionals i hi fou premiat. El 1879 fou nomenat professor de l'Escola de Belles Arts de Màlaga i v el 1880 tornà pensionat a Itàlia. Excel·lí com a paisatgista (Barranc de Carraixet, Paisatge d'El Pardo, etc).

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMuñoz i Dueñas  (País Valencià, s XIX – s XX)  Ceramista. És notable la seva decoració per a l'estació del Nord, a València. També conreà la pintura.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muñoz i Espinalt, Carles  (Montesquiu, Osona, 1920 – Barcelona, 2/mar/1993)  Escriptor i psicòleg. Creà una escola personal de psicologia i va intervenir en el debat sobre l'ètnia catalana: Del poble català (Buenos Aires, 1962), amb el pseudònim de P.O. Bauló. Entre els seus títols, sovint molt funcionals, cal destacar Psicologia de la gent (1957), Orígens del caràcter (1963), Sentit polític dels catalans (1964), Un mercat per al senyor Esteve (1966), Propaganda totalitària (1968), Obres essencials (1968) i Tarannà Lerroux (1972).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muñoz y Guil, Manuel  (Múrcia, v 1670 - Vic, Osona, 1751)  Bisbe de Vic (1744-51). Estudià al seminari de Múrcia, on després ensenyà. Bisbe, edità unes constitucions sinodals, un catecisme i diverses pastorals, tot en català. La seva obra més remarcable fou la creació definitiva del seminari conciliar de la diòcesi, que havia estat creat el 1635, però que decaigué molt aviat; en redactà les normes, segons el model de les del seu seminari originari de Múrcia.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muñoz i Izquierdo, Francesc  (Burjassot, Horta, 28/abr/1868 – 11/abr/1930)  Prelat. Era professor del seminari de València, on ocupà el càrrec de vice-rector. Fou successivament secretari de les diòcesis d'Urgell (1902), Jaén (1907) i Barcelona (1909). El 1910 era arxiprest de Barcelona. Fou nomenat bisbe de Vic el 1916. L'any 1925 deixà la diòcesi per haver estat nomenat procapellà del rei Alfons XIII i patriarca de les Índies Occidentals. Col·laborà amb el règim de Primo de Rivera. El 1926 fou conseller d'estat.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMuñoz i Maldonado, Josep  (Alacant, 1807 – Madrid, 1875)  Polític i escriptor. Comte de Fabraquer. Fou fiscal del tribunal suprem de guerra i marina, diputat a corts i senador. Dirigí "El Museo de las Familias". Escriví nombrosos llibres d'història, com Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón... (1923), Las catacumbas o los mártires. Historia de los tres primeros siglos del cristianismo (1849), Historia del emperador Carlos I (1550 a 1558) (1862), Pintores de antaño (1898) i La expulsión de los jesuitas (1903), i també diversos drames històrics (Antonio Pérez y Felipe II, 1837, entre altres).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muñoz i Pujol, Josep Maria  (Barcelona, 1924 - )  Dramaturg. És llicencià en medicina a Barcelona el 1949, i amplià estudis a l'estranger. Ha escrit diverses obres de teatre, com: Torna un home (premi Maragall 1955), No hay camino (premi Ciutat de Barcelona 1957), Antígona 67 (premi Josep Maria de Sagarra 1965), En Companys (1981), Somni de la mala Lluna (1991) i Anar i tornar de la tavernar Pilsen (1995). algunes de les quals han estat estrenades a Barcelona.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muñoz i Raga, Maria Cora "Cora Raga"  (Vilamarxant, Camp de Túria, 9/gen/1893 – Barcelona, 1980)  Cantant. Estudià a València i més tard a Milà. Debutà a Madrid l'any 1923 i es destacà amb les interpretacions de les sarsueles de Vives. Actuà amb gran èxit al Liceu de Barcelona.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ricard Muñoz i SuayMuñoz i Suay, Ricard  (València, 28/ago/1917 – 2/ago/1997)  Cineasta. La seva activitat fou àmplia: a més de l'estrictament cultural (cineclubs, crítica o assaig), va conrear diverses facetes professionals dins el cinema com a creació. Fou cofundador de la productora UNINCI, amb la qual va produir títols tan significatius com Bienvenido, Mr. Marshall (1952), Muerte de un ciclista (1956) o Viridiana (1961), un dels homes clau a les Conversaciones Nacionales de Salamanca, del 1955. Des del 1985 ocupà el càrrec de director de la Filmoteca de la Generalitat de València. Fou ajudant de direcció de L. Buñuel, J.A. Bardem, J.L. García Berlanga i F. Rosi. El 1964 fou premiat al festival de Venècia enInici página la seva faceta de divulgador i crític de cinema.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aurèlia Muñoz i VenturaMuñoz i Ventura, Aurèlia  (Barcelona, 1926 - 9/jun/2011)  Tapissera. Es formà tècnicament a les escoles d'Arts Aplicades i Massana de Barcelona, i inicià, des del 1970, una tasca de renovació i de recerca dins el tapís. Basada en la investigació dels nusos i les robes antics, així com en les possibilitats espacials que l'obra tridimensional permet. El macramé és la base de les seves tapisseries de gran i de petit format. Féu estendarts, indumentàries, grans cilindres i peces transformables que són el resultat d'aquesta pràctica, que té com a suport les cordes de sisal. És una de les tapisseres catalanes amb més projecció internacional: ha exposat a molts països d'Europa i d'Amèrica. Li ha estat concedit una beca March d'investigació tèxtil.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muns, Joan  (Vic, Osona, v 1819 - Catalunya, s XIX)  Dirigent obrer. Durant la Regència d'Espartero (1840-43) fou el principal dirigent de l'Associació de Teixidors de Barcelona, la qual actuà com a caixa de resistència, que influí a tot Catalunya i organitzà en aquest període una sèrie de vagues per defensar els interessos de la classe obrera. L'associació, amb un prèstec de les autoritats de Barcelona, fundà la Companyia Fabril, que funcionà de fet com una societat de socors mutus. Un cop fou sufocat l'alçament de la Jamància, en el qual intervingué Muns, l'associació va haver d'actuar en la clandestinitat i entrà en decadència.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muns, Lluís  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1923)  Actor. Actuà molt al Romea i al Novetats. També es féu dir Munt, que era el seu cognom veritable.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muns, Ramon  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Polític. Era cellerer de professió. Pertanyià al Consell de Cent de Barcelona. Hi restà després de les eleccions de 1713. Formà part del govern provisional català durant elInici página setge de 1713-14. Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muns i Albuixech, Joaquim  (Barcelona, 1935 - )  Economista i advocat. Estudià a la Universitat de Barcelona i a la London School of Economist. Economista del Fons Monetari Internacional (1965-68), del 1978 al 1980 en fou director executiu. Del 1980 al 1982 fou director executiu del Banc Mundial. Ha estat professor d'economia (1968-73) i catedràtic d'organització econòmica internacional (1973-78) a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 1987 fou elegit diputat al Parlament europeu. És autor de diversos llibres i articles, sobretot d'economia internacional.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muns i Castellet, Francesc  (Barcelona, 1833 – 1894)  Escriptor. Fill de Ramon Muns i Seriñà. Advocat, milità en el partit tradicionalista. Conreà la poesia catalana -participà en els jocs florals, i composicions seves foren incloses al volum Los trobadors nous-, i en castellà publicà Los mártires del siglo XIX (1888) i Estudio sobre los tres prioratos de San Llorenç prop Bagà, San Salvador de la Boadella y San Pere de la Portella (1888).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muns i Serinyà, Ramon  (Barcelona, 1793 – 1856)  Escriptor i advocat. Fou secretari de les diputacions de Barcelona (1820), Girona (1822) i de l'ajuntament barceloní (1835). Pertanyia a la Societat Filosòfica fundada el 1815, a l'Acadèmia de Bones Lletres, així com a la de Ciències, de Barcelona. La seva producció literària oscil·la entre el romanticisme i el classicisme. Fou un dels principals fundadors d'"El Europeo". Traduí el René de Chateaubriand i publicà La muerte de Safo, La gratitud (1841), Las ruinas de Montserrat (1815) i Memoria sobre las diversas causas de los terremotos (1817).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMunsó i Cabús, Joan  (Barcelona, 1930 - )  Crític cinematogràfic. Estudià lletres, pintura i dibuix. El 1955 fundà l'Associació d'Estudis Cinematogràfics al FAD. Ha col·laborat en "Solidaridad Nacional", "La Prensa", "Revista", Radio Nacional i TVE, on ha muntat sèries divulgatives d'interès. Ha publicat El cine de Arte y Ensayo en España (1972) i, al marge de les seves activitats habituals, un Diccionario turístico de Cataluña, Baleares y Andorra (1975).

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Munt, Bernat  (València, s XV)  Brodador.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Munt, Sant Llorenç del  (Matadepera, Vallès Occidental Veure> Sant Llorenç del Munt.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sílvia Munt i QuevedoMunt i Quevedo, Sílvia  (Barcelona, 24/mar/1957 - )  Actriu teatral i cinematogràfica. Es va iniciar com a ballarina i coreògrafa. Debutà al cinema amb L'orgia (1978) i el 1982 va aconseguir un gran èxit protagonitzant en cinema la novel·la de Mercè Rodoreda La plaça del Diamant. Després ha treballat ininterrompudament en teatre La filla del Carmesí de J.M. de Sagarra (1987), Ondina de J. Giraudoux (1987), etc., i en cinema Els papers d'Aspern (1991), Alas de mariposa (1991), Éxtasis (1995), Secretos del corazón (1996), Todo está oscuro (1997) i Subjúdice (1998), entre altres, i ha obtingut diversos premis. Ha dirigit també alguns curts.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Muntada  (Agramunt, Urgell)  Masia i antic terme, al nord de la serra d'Almenara.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntadas, Pere  (Manresa, Bages, 1847 – Barcelona, 1899)  Religiós escolapi. Passà bona part de la seva vida a Cuba, com a sots-director i rector del col·legi de Guanabacoa. Fundà la revista "El Mensajero Católico", que dirigí. És autor de discursos, sermons i poesies.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMuntadas i Campeny, Josep Antoni  (Igualada, Anoia, 1816 – Barcelona, 1880)  Industrial. Era fill de Maties Muntadas i Font. Mort el seu pare, ell i els seus germans fundaren l'empresa l'Espanya Industrial (1847). Defensà les activitats proteccionistes; formà part de la junta del Banc de Barcelona i de la dels ferrocarrils de Barcelona a Saragossa i a Pamplona. El 1869 formà part d'una comissió d'industrias i de comerciants que aplegaren recursos per a reprimir la insurrecció cubana. Fou diputat provincial i regidor. Foren fills seus Maties i Manuel Muntadas i Rovira.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntadas i Jornet, Joan Frederic  (Barcelona, 1826 – 1912)  Escriptor. Restaurà el monestir de Piedra (Aragó), que havia heretat del seu pare. Diputat a corts per Mataró, Igualada i Valls. Autor d'obres teatrals (Una lección de baile, 1852; Boadicea, 1853, i Deudas pagadas, 1856), de la novel·la Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamala (1866), de La Batalla de Bailén (poema) i El monasterio de Piedra (1871).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntadas i Romaní, Miquel  (Capellades, Anoia, 1808 – Montserrat, Bages, 1885)  Benedictí. El 1865 fou elegit prior del monestir de Montserrat i, el 1875, Pius IX el nomenà abat perpetu. Reorganitzà la comunitat i restaurà el santuari. Autor del llibre Montserrat (1871).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntadas i Rovira, Manuel  (Barcelona, s XIX – s XX)  Escriptor. Fill de Josep Antoni Muntadas i Campeny i germà de Maties. És autor de Balades wagnerianes (1910) i Probable origen català de les llegendes del Sant Graal (1910).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntadas i Rovira, Maties  (Barcelona, 1853 – 2/ago/1927)  Industrial i col·leccionista d'art. Succeí al seu pare, Josep Antoni Muntadas i Campeny, en la direcció de l'empresa tèxtil de la família. Fou remarcable la seva tasca en algunes activitats financeres. Va formar una magnífica col·lecció de pintura, estatuària, orfebreria i mobiliari dels s XIV i XV.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMuntadas-Prim i Fàbregas, Antoni  (Barcelona, 1942 - )  Artista plàstic. Es donà a conèixer a l'exposició dels estudiants d'enginyeria a la Virreina i la de Machines del 1964. Després d'un període en el vessant subjectiu del pop-art (Homenatge a Mònica Vitti), la seva obra tracta d'una problemàtica clarament sociològica (1969-70). A continuació abandonà la pintura per fer una sèrie d'experiències de tipus conceptual, orientades especialment al camp del video-art; explorà així els aspectes geoculturals i psicoculturals derivats dels mitjans de comunicació. El 1971 se n'anà a viure als EUA, on exercí com a professor al Center for Advanced Studies de Cambridge (Massachusetts) i des d'on s'ha donat a conèixer arreu. L'any 1984 rebé el premi Guggenheim i el 1986 el New Works de la Massachusetts Council for the Arts.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntaguda, Guillem de Na  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Entrà en conflicte amb el rei Pere II en la revolta nobiliària del 1278-80. Així i tot, des del seu càrrec de veguer de Puigcerdà, realitzà gestions diverses per apaivagar els ànims dels nobles més exaltats. Un homònim anà d'ambaixador de Jaume II a Sicília el 1297, acompanyat del canceller Ramon Despont, bisbe de València.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntaguda, Guillem de Na  (Catalunya, s XIV - Càller, Sardenya, abr/1324)  Cavaller. El 1323 s'embarcà cap a Sardenya a l'expedició per conquerir l'illa que dirigia l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, i lluità a les seves ordres. Morí en el setge de Càller, rebutjant una sortida dels defensors.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntané i Muns, Lluís  (Mataró, Maresme, 1899 – Barcelona, 1987)  Pintor i gravador. Format a les Escoles d'Art i Oficis i de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Josep Mongrell. El 1927 fou becat per la Diputació i pogué ampliar estudis a Itàlia. Conreà amb encert el paisatge, però sobretot excel·lí com a pintor de figura i com a retratista. Presentà la seva obra en exposicions individuals i col·lectives i fou premiat diverses vegades (medalla d'Or a l'Exposició Internacional d'Art Decoratiu, celebada a París el 1925, primer premi a l'Exposició Nacional de Madrid, el 1935, etc). Dirigí l'Escola de Belles Arts de Barcelona durant els anys 1945-48.

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMuntaner  (Illes Balears, s XVIII - ? )  Família de pintors i de gravadors. El primer dels quals fou Joan Muntaner.

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muntaner, Bru  (Palma de Mallorca, 1739 - Valldemossa, Mallorca, 1813)  Frare cartoixà. És autor de diverses obres religioses.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntaner, Ignasi  (Barcelona ?, s XVIII - v 1798)  Metge. Fou membre fundador de la Conferència Físico-Matemàtica de Barcelona (1764), després Acadèmia de Ciències i Arts, i hi col·laborà activament com a director (1766-71 i 1773-77) i revisor (1777-98) de la secció d'òptica. Fou un dels sis membres fundadors de les conferències acadèmiques per a metges (1770) precursores de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona.

70 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Muntaner, Joan  (Illes Balears, s XIV - València, s XIV)  Cosí germà del cronista Ramon Muntaner. Probable fill d'un Ramon Muntaner establert a Mallorca el 1233, que el rei féu cavaller. Acompanyà el cronista en les seves aventures per la Mediterrània: el 1307 aquell el posà com a cap de la petita expedició que prengué Focea la Nova amb la cooperació del genovès Tedisio Zaccaria; el 1311 el deixà com a governador de Gerba, quan anà a València a prendre muller. A mitjan 1330 era ciutadà de València, i estava, juntament amb el seu cosí, en relació amb Alfons el Benigne per al pagament d'una quantitat a Jaume de Xèrica o a la seva vídua, Beatriu de Lloria.

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muntaner, Joan  (Illes Balears, s XVII - s XVIII)  Daurador i decorador. Primer membre de la família. Es formà a Roma. Fou pare de Joan Muntaner i Upe.

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMuntaner, Llorenç  (Illes Balears, s XVIII)  Pintor. Iniciador d'una branca familiar d'artistes mallorquins. Foren fills seus Francesc, Josep i Joan Muntaner i Moner.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntaner, Ramon  (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Eivissa, Eivissa, 1336)  Cronista, funcionari i soldat. La seva vida va estretament vinculada a la història catalano-aragonesa en una fase de clara expansió pel Mediterrani. Ciutadà de Mallorca entre els anys 1287 i 1300, va intervenir en la conquesta de Menorca i, enfront dels Anjou, en la defensa de Sicília. Acompanyà Roger de Flor en l'expedició a Orient el 1303 i prengué part en les campanyes catalanes a l'Àsia Menor i a Tràcia; redactà el conveni entre l'emperador bizantí i la companyia, i fou capità i administrador a Gal·lípoli. Després d'uns quants anys a l'illa de Gerbes, per comissió del rei de Sicília, s'establí a Xirivella (València). El 1323 va compondre en vers provençal el Sermó, incorporat més tard dins la Crònica, en el qual exposava la seva opinió sobre la....  Segueix... 

74 ANDORRA - GEOGRAFIA

Muntaner, riu de  (la Maçana, Andorra Afluent dretà de la ribera d'Ordino. Neix al coll de Muntaner (o d'Aós), al límit amb l'Alt Urgell, i s'uneix al seu col·lector prop de Sispony.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muntaner i Bujosa, Joan  (Valldemossa, Mallorca, 1906 - Palma de Mallorca, 1969)  Historiador i cronista de Palma de Mallorca. Publicà centenars de documents en el "Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana", molts dels quals relacionats amb la història de Valldemossa, que tenia en preparació, i tota una sèrie dedicada a la història de les belles arts a Mallorca. Publicà, en col·laboració amb Joan Vich i Salom, Documenta regni Maioricarum (1944).

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muntaner i Cabot, Sebastià  (Palma de Mallorca, 1740 – 1811)  Cirurgià. Mestre i director de l'escola de cirurgia de Palma, publicà un Manual teórico-práctico de las operaciones de cirugía... (1793), emprat com aInici página llibre de text, i deixà inèdit un tractat de fisiologia.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muntaner i Cladera, Joan  (Illes Balears, s XVIII – 1802)  Pintor. Fill de Joan Muntaner i Upe. Pintà els retrats dels personatges mallorquins més coneguts del seu temps (el Cardenal Despuig, el Marquès de la Romana, el Bisbe Rubió, etc); féu també pintura religiosa, com L'aparició de Sant Miquel a Roma i La Concepció de les Caputxines de Palma; es caracteritzà pels colors brillants i els celatges generalitzats per la pintura de la Contrareforma.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muntaner i Darder, Andreu  (Palma de Mallorca, 1926 - )  Geòleg. Nebot de Bartomeu Darder i Pericàs. A partir del 1950 emprengué l'estudi del Quaternari a Mallorca. Els seus treballs motivaren que l'Associació per a l'Estudi del Quaternari inclogués Mallorca entre les excursions del seu cinquè congrés (1957). S'ha dedicat també a la investigació d'aigües subterrànies. Fou ajudant honorari de l'Institut Geològic Lucas Mallada i membre de la secció de les Balears de l'Institut Nacional de Geologia del CSIC.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntaner i de Sacosta, Baltasar de  (Catalunya, s XVII - Mèxic ?, 1712)  Eclesiàstic. Fill gran del noble Pere de Muntaner i de Solanell, senyor de Gàver i regent de la tresoreria de Catalunya. Fou paborde de Berga i abat de Sant Pere de Galligants. El 1683 presidí la diputació de la generalitat de Catalunya. Fou abat de Sant Cugat del Vallès (1696-1711) i arquebisbe de Mèxic (1711-12).

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muntaner i Font, Francesc  (Palma de Mallorca, s XVI – 1646)  Historiador. Doctor en drets. Fou fet cavaller el 1591 i noble el 1592. És autor d'un recull d'elogis de la vida i l'obra de Ramon Llull (Observata a variis auctoribus de B. Raymundo Llull... De martyrio et cultu), continuat per A.R. Pasqual i Bonaventura Serra; el 1612 declarà en el procés de beatificació de Ramon Llull. Deixà també manuscrits una Història del regne de Mallorca, perduda, un nobiliari mallorquí (Cases de cavallers d'aquesta isla de Mallorca), il·luminatInici página amb escuts, i diversos volums de transcripció de documents i notícies històriques. El 1625 participà en el certamen poètic de santa Caterina Tomàs.

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muntaner i Garcia, Joan  (Palma de Mallorca, 1766 – 1847)  Eclesiàstic. Ocupà càrrecs jurídics a Madrid. En 1794 guanya una canongia a Palma. En 1807 fou nomenat bisbe de San Juan de León (Veneçuela), però renuncià. Ocupà el vicariat general de Mallorca en diverses ocasions. Pertanyia a algunes corporacions doctes. És autor d'obres religioses. Deixà manuscrites poesies llatines.

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muntaner i Moner, Francesc  (Palma de Mallorca, 1743 - Madrid, 1805)  Gravador i pintor. Pertanyia a l'Academia de San Fernando. Destaquen els seus gravats d'una edició del Quixot.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muntaner i Moner, Joan  (Palma de Mallorca, s XVIII)  Artista. Fill de Llorenç Muntaner i germà de Josep i de Francesc.

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muntaner i Moner, Josep  (Palma de Mallorca, s XVIII)  Artista. Fill de Llorenç Muntaner i germà de Joan i de Francesc.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntaner i Pascual, Josep Maria  (Barcelona, 1939 - )  Economista. Especialitzat en estudis comarcals, ha publicat Sant Adrià de Besòs (1968), Sant Sadurní d'Anoia i l'Alt Penedès (1969) i, en col·laboració, Granollers i el Vallès Oriental (1967) i Dinàmica i perspectiva del Vallès/1969 (1970). HaInici página col·laborat a "Destino" i a "Presència". Tingué cura de la secció d'economia del diari "Avui".

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Muntaner i TorruellaMuntaner i Torruella, Ramon  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1950 - )  Autor i intèrpret de cançons. Després de compondre i cantar diverses cançons i de participar en muntatges de teatre independent, inicià la carrera discogràfica el 1974. Entre d'altres ha publicat els discs Veus de lluna i celobert (1979), Balades i cançons (1980) i El pas del temps (1982). Ha compost també música per a les pel·lícules La plaça de diamant, de F. Betriu, i La teranyina, d'A. Verdaguer. El 1990 fou nomenat director del centre Ressons de promoció de la cançó, dependent de la Generalitat.

87 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Muntaner i Upe, Joan  (Roma, Itàlia, 1716 – Madrid, 1774)  Pintor i escultor. Fill de Joan Muntaner. Acadèmic supernumerari de l'Academia de San Fernando. Fou el pare de Joan Muntaner i Cladera.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntañola, Editorial  (Barcelona, 1914 – 1929)  Editorial. Fundada per Antoni Muntañola i Carné, especialitzada en llibres infantils en català i en castellà. Després del primer títol, Bernardo y el gigante, edità, amb èxit, contes populars i d'autors consagrats -Carner, Riba- i afermà el prestigi de diversos artistes. Esllanguida arran del crac econòmic del 1929 (no cobrà importants partides d'exportació a l'Amèrica del Sud), fou continuada breument pel fill del fundador, Antoni Maria Muntañola i Tey (Barcelona 1909), advocat i polític, amb el nom d'Edicions Muntanyola.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntañola, Manuel  (Barcelona, 1931 - 1992)  Pintor i escenògraf. Intervingué com a escenògraf en algunes obres representades al Teatre Nacional de Madrid. Fou sol·licitat per fer el decorat d'El gato con botas, de Montsalvatge, representada al Gran Teatre del Liceu (1947), i per a altres representacions de tipus especial.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMuntañola i Carner, Antoni  Veure> Muntanyola i Carner, Antoni.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntañola i Carner, Pere  Veure> Muntanyola i Carner, Pere.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntañola i Puig, Joaquim  (Barcelona, 9/abr/1914 - 5/mar/2012)  Dibuixant i escriptor humorístic. Col·laborà en revistes infantils, com "En Patufet" i "L'Esquitx", amb el pseudònim de Kim. Ha col·laborat també a la premsa diària ("El Correo Catalán", "El Mundo Deportivo", "La Vanguardia", etc). És autor d'algunes obres teatrals de caràcter humorístic (En Baldiri de la Costa, Ja vénen els russos, Els trasplantats) i de la sèrie de monografies Muntañola y... (1973).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntañola i Thornberg, Josep  (Barcelona, 6/jun/1940 - )  Arquitecte. Professor (1968) i catedràtic (1979) de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, que dirigí durant el període 1980-84. Ha publicat les obres: La arquitectura como lugar (1974), Topogénesis (3 volums, 1979-80), La arquitectura de los setenta (1980), Poética y arquitectura (1981), Comprendre l'arquitectura (1985) i Arquitectura, semiòtica i ciències socials (1997).

118 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Muntanya  (Barcelona, 1946 - )  Publicació periòdica (bimestral). Editada pel Centre Excursionista de Catalunya. Representa la continuació de l'antic "Butlletí" d'aquesta entitat, iniciada el 1891. Reaparegué, en castellà, amb el títol de "Montaña", i amb caràcter anual. El 1948 prengué el títol de "Boletín de la Sección de Montaña y C.A.D.E.", amb periodicitat trimestral, i del 1952 al 1969 adoptà novament el títol de "Montaña", amb caràcter bimestral. El 1970 es tornà a publicar íntegrament en català. Publicà recensions d'excursions i expedicions alpines i espeològiques i de curses d'esquí, així com articles sobre geografia, ciències naturals, arqueologia i ecologia.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMuntanyà  (Navès, Solsonès Masia i església (Sant Esteve), al nord-est de Besora, de la parròquia del qual poble depèn. L'església és esmentada ja el 1302.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Muntanya, la  (Garrotxa Nom tradicional del sector més muntanyós i més humit de la diòcesi (i regió) de Girona; la zona d'Olot (però no la baixa Garrotxa) i, sovint, també, la vall de Camprodon. Aquesta designació fou donada per Norbert Font i Sagué el 1897 a la comarca d'Olot.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Muntanya, la  (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)  Santuari (la Mare de Déu de la Muntanya), dins la parròquia de Caregue, a la dreta del riu de Caregue, aigua amunt de Surp.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntanya, Pau  Veure> Muntanya i Llanes, Pere Pau.

98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Muntanya, sa  (Mallorca Occidental Unitat paisatgística de l'illa, que correspon a la serra de Tramuntana amb el litoral que origina (costa brava mallorquina, fins a les badies de Palma i de Pollença) i les valls intramontanes (longitudinals i transversals).

99 CATALUNYA - LITERATURA

Muntanya d'Ametistes, La  (Catalunya)  Llibre de poemes de Guerau de Liost. Publicat el 1908 i el 1933 (refet i pòstum). A través d'una sacralització estètica del Montseny, presenta un retaule d'homes, de bèsties i d'éssers fantàstics. El culte a la natura pot semblar modernista, però el llenguatge, l'estilització i la retòrica són essencialment noucentistes. El títol fou suggerit per Josep Carner, i el pròleg de Xènius és considerat com un programa del noucentisme.

100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMuntanya de Bufali, la  (Bufali, Vall d'Albaida Enclavament (0,79 km2), entre els termes de Carrícola, Bèlgida i la Muntanya del Palomar.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntanya de Montserrat, Bernadí  (Catalunya, s XV – s XVI)  Metge. Estudià a Pàdua i a Bolonya. Fou metge de l'emperador Carles V. Assolí un gran prestigi. En 1550 publicà, a Valladolid, el seu Libro de la anatomía del hombre.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Muntanya de Requesens, la  (la Jonquera, Alt Empordà Veure> Requesens.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Muntanya de Tivissa, la  (Tivissa, Ribera d'Ebre Sector de l'antic terme general de Tivissa que comprenia una part de l'actual terme de Vandellós.

104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Muntanya del Palomar, la  (el Palomar, Vall d'Albaida Enclavament (2,82 km2), entre els termes d'Atzeneta d'Albaida i Carrícola i la Muntanya de Bufali.

105 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Muntanya d'Enveig, la  (Enveig, Alta Cerdanya)  Conjunt dels llocs de Bena, Brangolí i Feners.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntanya i Llanes, Pere Pau  (Barcelona, 1775 - Olot, Garrotxa, 1801)  Pintor. Fill de Pere Pau Muntanya i Placeta. Estudià a Llotja i fou pensionat a Madrid, prop de Marià Maella. De retorn, exercí de professor a LlotjaInici página i durant uns pocs anys treballà associat amb el seu pare.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Pau Muntanya i PlacetaMuntanya i Placeta, Pere Pau  (Barcelona, 1749 – 1803)  Pintor. Seguint el camí iniciat per Viladomat i continuat pels germans Tremulles, va dur a terme una sèrie de pintures realitzades al fresc, a l'oli o a l'aiguada, inspirades ja plenament en els cànons neoclàssics, que anaven substituint el barroquisme generalitzat en l'art català. En aquest sentit és realment l'introductor del neoclassicisme romanitzant a la plàstica catalana abans que ho fes Flaugier, amb obres com la Conversió de les santes Juliana i Semproniana (1782), del presbiteri de Santa Maria de Mataró. Va fer un gran nombre de pintures decoratives en cases particulars i també és autor de les monumentals pintures glorificadores del regnat de Carles III, situades al palau de l'antiga Duana, i de certes pintures que figuren a l'Escola de Llotja, ambdós edificis a Barcelona. Fou tinent director de l'Escola de Nobles Arts de Llotja (1774-97), que a la mort de P.P. Moles passà a dirigir. Com que el seu estil pictòric es trobava plenament dins el convencionalisme oficial de l'època, rebé tot de distincions i títols acadèmics (ingressà a l'Acadèmia de Sant Carles de València l'any 1777 i a la de San Fernando de Madrid el 1799). Tingué com a opositor estètic Francesc Pla, anomenat el Vigatà.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntanyana, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou ambaixador de Pere II el Gran a Anglaterra, prop del rei Eduard I. Avançà les gestions de matrimoni entre la infanta Elionor d'Anglaterra i el futur Alfons II.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntanyana, Ramon de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Eclesiàstic. Actuà com a jurista. Era ardiaca del capítol de Tarragona. Serví el rei Jaume II. El 1304 intervingué a les sentències arbitrals de Torrelles, que resolien els conflictes amb Castella endegats pacíficament a les vistes reials celebrades poc abans a Campillo.

109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMuntanyans, Antoni de  (Illes Balears, s XIV – s XV)  Escriptor. N'ha restat una poesia amorosa, que és rèplica a una altra d'escrita per Jaume Bonet.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntanyans, Arnau Guillem de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Era senyor d'Horta (Barcelona) i de Púbol (Baix Empordà). El 1462 es trobava a la Força de Girona, assetjat amb els reialistes. Al bàndol català hom creia que s'hi havia trobat per sorpresa i contravenint els seus sentiments. Era de la delegació dels assetjats a les fracassades converses del 23-24/jun. Per la seva intercessió se salvaren els presoners de l'entrada a l'església de Sant Feliu (26/jun).

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntanyans, Guillem de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. L'any 1411, quan encara era molt jove, actuà de mitjancer prop de Joan de Vilamarí, que s'havia apoderat del castell de Palau-saverdera, bé que no reeixí en la mediació. Serví Ferran d'Antequera contra Jaume d'Urgell.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntanyans, Isabel de  (Catalunya, s XV)  Dama. El 1464 resistí al castell de Púbol els atacs de les forces contràries a Joan II, però a la fi hagué de rendir-se. El cas suscità gran admiració entre els reialistes.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntanyans, Joan de  (Catalunya, s XIV – Sardenya, Itàlia, 1410)  Cavaller. Serví a Sardenya, on s'hi distingí a les ordres de Pere Torrelles. Morí en acció de guerra, quan tornava d'una cavalcada per territori enemic.

114 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muntanyans i Gerard, Jaume  (Manacor, Mallorca, 1493 - Càller, Sardenya, 1556)  Jurista. Doctorat en dret a Avinyó, exercí a Palma de Mallorca i fou nomenat regent de Sardenya (1551). Pòstumament (1563), es publicà a Mallorca un llibre seu, escrit en llatí, on parlava de la possibilitat que Barba-rossa envaís les Balears.

Anar a:    Mun ]    [ Munner ]    [ Muñoz i E ]    [ Muntadas ]    [ Muntaner i C ]    [ Muntanya ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -