A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Aquesta pàgina:    Muntanye ]    [ Munu ]    [ Mur, H ]    [ Mura ]    [ Murt ]    [ Muset ]

Si la poesia canviés el món tots els pobres serien poetes. (Josep Porcar)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muntanyès, Vicenç  (València, s XVI – Barcelona, 1573)  Escriptor i eclesiàstic. Professà a l'orde agustí. Fou catedràtic a la Universitat de Lleida i a la de València. Ocupà càrrecs importants de l'orde, com el de provincial d'Aragó, i en l'àmbit eclesiàstic. Escriví, entre d'altres, les obres Chrónicas de la Orden de San Agustín, Commentaria in libros Aristotelis Logicae, Commentaria in Porphyrium Phoenicem de quinque communibus vocibus dialecticis i In musicam liber unum.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Muntanyes de Prades, comtat de les  (CatalunyaVeure> Prades, comtat de.

3 CATALUNYA - CULTURA

Muntanyeta, ball de la  (PallarsFOLK Modalitat del ball pla que hom ballava al Pallars, al so de corrandes. Les estrofes començaven amb el vers Allí dalt de la muntanya, i eren cantades pels dos grups de dansaires que l'interpretaven: el masculí i el femení.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMuntanyeta de Benicull, la  (Polinyà de la Ribera, Ribera Baixa Barri de Benicull, estès als vessants de la muntanyeta del mateix nom (34 m alt), al sud del terme.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Muntanyeta de Santa Bàrbara, la  (Carcaixent, Ribera Alta Veure> Santa Bàrbara

6 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaMuntanyola  (Osona Municipi: 40,32 km2, 807 m alt, 595 hab (2014). Situat al sector sud-occidental de la plana de Vic, al sector meridional de l'altiplà de Lluçanès, al límit amb el Bages. El terme és cobert en gran part de bosc. L'agricultura, activitat minoritària, és dedica al conreu de cereals (civada, ordi i blat). El principal recurs és la ramaderia (bestiar boví i oví). Cuniculicultura. Darrerament s'hi ha desenvolupat l'estiueig. El poblament és dispers. El terme és format per les antigües parròquies de Caraüll, de Múnter i de Muntanyola, aquest darrer situat a la vall de la riera de Muntanyola. L'església parroquial de Sant Quirze va ésser renovada al s XVIII. El castell de Muntanyola, lloc d'origen de la família Montcada, s'esfondrà per un terratrèmol el 1448 i fou reconstruït com a masia. El municipi comprèn, a més, els termes separats de les Comes i de Sant Salvador. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA 

Muntanyola i Carner, Antoni  (Barcelona, 1883 - 1951)  Dibuixant i editor de llibres infantils. El primer any de la publicació d'"En Patufet", col·laborà en aquesta revista; també treballà per al setmanari "Cu-cut!". Edità i il·lustrà ell mateix alguns llibres infantils i fundà la famosa revista "El Mundo en Auto", coneguda també amb el nom de "Revista de Oro", i l'Editorial Muntañola.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA 

Inici páginaMuntanyola i Carner, Pere  (Barcelona, 1870 - 1948)  Escriptor i tractadista polític. En els articles que publicà a la revista "Quatre Barres", de Vilafranca del Penedès, ja es manifestava com a nacionalista, dada remarcable en un temps en què imperava la concepció regionalista. A "La Renaixensa" propugnava un catalanisme polític actiu. Fou regidor de la Lliga Regionalista, i Francesc Cambó l'envià a Andalusia per tal de controlar una cadena de diaris. Coautor, juntament amb Prat de la Riba, del manual Compendi de la doctrina catalanista.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Muntanyola i LlorachMuntanyola i Llorach, Ramon  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 2/abr/1917 – Barcelona, 10/set/1973)  Eclesiàstic i poeta. El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca. Fou un dels pocs sacerdots que mantingué a la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes. Es relacionà amb els nuclis del catalanisme no creient, la qual cosa li comportà una gran sanció del seu ordinari. Publicà "La Veu de la Parròquia" (1948-50) i la revista popular "Ressó" (1950-52), suprimida governativament. Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb éxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme. Predicador i orador de masses, poeta popular, amb arrels verdaguerianes i amb rigor formal, publicà diverses obres poètiques, com Romiatge per la terra (1959), Eixàrcia (1963), etc. Confirmant la seva trajectòria, publicà la biografia Vidal i Barraquer, cardenal de la pau (1969) i l'estudi Breviari social de Pius XII (1960). Fou proclamat mestre en gai saber, pòstumament a Mèxic (1973).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muntasell i Barnuz, Jaume  (Barcelona, 1915 - 4/ag/2008)  Gravador de cristall a la roda. Fill de Joan. Estudià a l'Escola Massana amb Jaume Busquets, on fou nomenat professor de la seva especialitat, el 1942. Obtingué medalles a la VI Triennale de Milà (1936) i a l'Exposición de Artes Decorativas de Madrid (1949). És autor d'una producció molt remarcable.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMuntasell i Garriga, Joan  (Barcelona, 1890 – 1971)  Escultor i gravador de cristall a la roda. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Féu escultura al taller de Carcassó. Després entrà al de gravador de cristall Chounevelle, francès instal·lat a Barcelona. S'establí posteriorment pel seu compte. Fou nomenat professor de la seva especialitat a l'Escola Massana, quan aquesta es constituí el 1928. Fou pare de Jaume Muntasell i Barnuz.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Munteis i Bracons, Josep  (Olot, Garrotxa, 1898 – 1969)  Poeta. Fou regidor per Acció Catalana. Líric menor dins l'escola noucentista, publicà La quietud del pendís (1926) i A la vora del camí (1923).

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Muntells, els  (Sant Jaume d'Enveja, Montsià Caseria, situada al delta de l'Ebre, al sector de la dreta del riu Ebre, al sud-est de Sant Jaume d'Enveja, al límit amb Amposta.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Múnter  (Muntanyola, Osona Poble, situat al sector de la plana de Vic, entre Malla, Tona i Muntanyola. L'església parroquial de Sant Esteve, en part romànica (s XII), és esmentada ja el 929. Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l'antic castell de Múnter, esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que el s XIII passà a les mans dels Brull, i el XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat (creats comtes de Múnter el 1698). El 1840 fou annexat al municipi actual.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Múnter, comtat de  (Catalunya Títol, concedit per Carles II el 1698 a Miquel de Clariana-Seva i d'Ardena. Aquesta denominació fou donada al comtat de Plegamans, concedit per decret del 1693. El 1811 passà per successió als Sentmenat, marquesos de Sentmenat, que encara el tenen.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMunter, mas  (Vilanova d'Escornalbou, Baix Camp Veure> Masmunter.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Muntis, el  (Bèlgida, Vall d'Albaida Masia i despoblat, al sector meridional del terme. Era lloc de moriscs.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Munts, els  (Altafulla, Tarragonès)  Antiga possessió i vil·la romana, una de les més importants de Catalunya, en la qual s'ha trobat, a més del cos principal de la casa i de les termes privades, unes altres termes marines, comunicades directament amb la platja. Construïda en principi com a residència nobiliària al camp, esdevingué un centre d'activitat agrícola durant el baix Imperi.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Munts, els  (Osona / Ripollès Massís muntanyós del Prepirineu meridional oriental, que separa les conques altes del Ter (Ripollès) i el Llobregat (Lluçanès i angle nord-oest de la plana de Vic). És un anticlinal on alternen els gresos i les margues eocèniques, que continua, a la dreta del Ter, el de la serra de Bellmunt. Culmina a 1.059 m alt (tossal dels Munts) i en deriva, al sud, la serra de Sobremunt.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Munts, santuari dels  (Sant Agustí de Lluçanès, Osona)  Santuari (Mare de Déu dels Munts), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.059 m, al límit d'ambdós termes municipals, al cim del tossal dels Munts. És esmentat ja el 1170 (Santa Maria de Monte). L'església ha sofert moltes reformes i ampliacions; l'actual fou iniciada el s XVII. La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica. Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi. És un centre viu de devoció popular.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Munussa  ( ? , s VII - prop de Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 731)  Valí de la Tarraconense i Septimània. Anomenat 'Utmān Abū Nāsir i conegut per Munussa a les cròniques cristianes. Es casà amb Lampèria, filla d'Odó, duc d'Aquitània i Gascunya. Revoltat contra Còrdova vers el 730, fou derrotat i mort per l'exèrcit d'AbdInici página al-Rahmān ibn 'Abd Allāh al-Gāfiqī.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Munyós, Jeroni  (València, v 1515 – Salamanca, Castella, 1584)  Hebraista, astrònom i matemàtic. Hom ha especulat sobre un possible origen judeoconvers. Es graduà en arts a València, on estudià vers 1530-40. Professor d'hebreu a la Universitat d'Ancona, tornà a València, on fou professor particular de matemàtiques i catedràtic d'hebreu (1563) i de matemàtiques (1567) de la Universitat. El 1579 passà a Salamanca com a catedràtic de les mateixes matèries. Observà l'anomenat cometa del 1572, actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe, sobre el qual publicà Libro del Nuevo Cometa el 1573, des d'on atacà la tradicional creença en la immutabilitat dels astres, en determinà la posició relativa, que situà molt més enllà de la pretesa esfera de la Lluna i n'assenyalà les importants diferències amb els cometes típics. Inventà també el planisferi paral·lelogramàtic. Publicà també Institutiones aritmeticae ad percipiendam astrologiam et mathematicas facultates necessariae (1566) i un Alphabeticum Hebraicum (1585).

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Munyós, Joan  (País Valencià, s XVII)  Escultor. Pare de l'homònim. És autor de la figura de Jesús lligat a la columna, del santuari del Puig, obra realitzada el 1649.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Munyós, Joan  (País Valencià, s XVII)  Escultor. La seva producció és d'inspiració religiosa. Cal remarcar-ne, a València, l'altar de Sant Joan, la imatge de Santa Caterina, al convent d'aquest nom, i l'Esperança, de l'església de Sant Martí.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Munyós, Pere  (Puçol, Horta, 1520 – València, 1610)  Ermita llec tingut per venerable. El 1568 decidí de retirar-se a fer penitència i visità el santuari de la Cova Santa d'Altura (Alt Palància) i la cartoixa de Valldecrist, on fou acollit com a penitent i li fou assignada una ermita. El 1585 intervingué en la fundació de la cartoixa d'Aracristi. El patriarca Juan de Ribera se l'endugué al seu palau el 1602, on continuà tanmateixInici página portant vida retirada. Fou enterrat a l'església del Corpus Christi de València, on recorden el seu nom una làpida sepulcral i una pintura de la capella de Santa Maria de l'Antiga.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Munyós i Estarlic, Evarist  (València, 1684 – 1737)  Pintor. Deixeble de Joan Conchillos, l'acadèmia del qual continuà. Pintà un quant temps a Mallorca (capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709). De la seva obra sobresurt el retaule major de l'església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs. La seva Adoració dels Reis (catedral de València), deteriorada el 1936, és d'estil força setcentista. Hom l'ha qualificat d'imaginatiu, incorrecte i fecund.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Munyós i Ferrandis, Joan Baptista  (Museros, Horta, 1745 – Madrid, 1799)  Historiador i filòsof. Estudià a la Universitat de València, on fou professor l'any 1769. Per encàrrec de Carles III (1779), va escriure una història dels descobriments i conquestes a les Índies fins al 1500, intitulada Historia del Nuevo Mundo (1793). Fou membre de la Real Academia de la Historia, de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa i d'altres. En filosofia fou adversari de l'escolasticisme i defensà un eclecticisme moderat. Entre les seves obres hi ha De recto philosophiae usu (1767) i Institutiones philosophiae (1768).

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mur  (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà Antic municipi (18,21 km2, 881 m alt), annexat el 1972 a l'actual. El nou municipi rebé oficialment el nom de Castell de Mur. Era centrat per l'església parroquial de Santa Maria, església de l'antiga i important pabordia i col·legiata de Mur, prop de l'antic castell de Mur, esmentat ja el 1044, de planta triangular, que conserva uns quants murs i la robusta torre de l'homenatge. Fou centre de la baronia de Mur. El municipi comprenia, a més, els pobles i llocs, alguns ja despoblats, del Meüll, Santa Llúcia de Mur, Collmorter, Vilamolat de Mur, Alberola, Vilaplana, el Mas de l'Hereu, Puigmaçana i les Esplugues.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMur  (Pallars Jussà Linatge noble. Originari del castell homònim, que senyorejava (del qual prengué el nom), i que hom fa descendir, sense proves, de la casa comtal de Pallars. Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Acard de  (Catalunya, s XIII - d 1316)  Procurador de Jaume II al Regne de València.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Acard de  (Catalunya, s XIV)  Senyor de Rubió. Per l'enllaç amb Elionor d'Albi, posseiren les baronies de l'Albi i Cervià.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Arnau de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1343 formà part del consell reial a l'expedició de Pere III el Cerimoniós per ocupar Mallorca.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mur, Arnau de  (Illes Balears, s XIV – s XV)  Jurista i eclesiàstic. Amb Berenguer de Tagamanent i Jaume Albertí formà la delegació del regne de Mallorca que a les Corts catalanes de Tortosa volia fer intervenir al compromís de Casp. Presentà a l'assemblea de Tortosa, amb caràcter particular, una bona memòria jurídica sobre els fets relatius a l'elecció del nou monarca (nov/1411). Exclosa de les deliberacions de Casp la delegació mallorquina, secundà Berenguer de Tagamanent en la seva digna i coratjosa actitud.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mur, baronia de  (Pallars Jussà Jurisdicció senyorial creada el s XV i centrada al castell de Mur, que originàriament comprenia els llocs i les parròquies de Mur, Guàrdia de Noguera, Vilamolat de Mur, Collmorter, Santa Llúcia de Mur, el Meüll, Puigcercós, Estorm, Moror, l'Alzina, Beniure, les Esplugues, l'Espona i Cellers. Pertangué als Mur fins a la fi del s XV, que passà als Carròs d'Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent. Des del s XVI, una part de la baronia passà succesivament als Cascante, als Portugal i als Silva; l'altra part de l'indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMur, Bernat de  (Mur, Pallars Jussà, s XIII – Barcelona, 1264)  Eclesiàstic i jurista. El 1238, essent ardiaca de Tremp, anà a estudiar dret a Bolonya. Fou nomenat bisbe de Vic el 1244. Canvià amb el rei Jaume I les possessions que aquest havia donat a Bernat Calbó a València pel castell de Sallent (Bages), i cedí al rei el castell de Gurb en canvi de certes compensacions. El seu esperit jurista el portà a pactar amb els principals monestirs de la diòcesi (Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Benet de Bages) els límits de llurs drets d'exempció. S'oposà a les pretensions del rei i de la casa montcadina dels Bearn sobre Vic. Celebrà un important sínode diocesà (1252), i abans havia intervingut al concili provincial de Tarragona (1246) i a la cort del 1247. Lluità contra l'heretgia a les muntanyes d'Urgell i de Cerdanya i tingué una gran amistat amb Ramon de Penyafort, per inspiració del qual es féu dominicà sense renunciar a la diòcesi. Morí al convent de Santa Anna de Barcelona.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Brianda de  (Catalunya, s XV - Sardenya, Itàlia, s XV)  Dama. Neboda de l'arquebisbe Dalmau i germana d'Isabel. Fou dama de la reina Joana Enríquez, segona muller de Joan II, i cambrera de la infanta Joana per disposició testamentària de la reina (1468). Es casà amb el noble Nicolau Carros i d'Arbòrea, que fou lloctinent reial a Sardenya. Fill seu fou Dalmau Carros.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Cebrià de  (Catalunya, s XV)  Noble. Lluità a favor del rei a la guerra contra Joan II. El 1468 dirigí una acció reialista contra la Vall d'Aran, on els seus soldats s'apoderaren de 3.000 caps de bestiar. L'operació oferí característiques especials en el sentit que la Vall havia estat assegurada abans pel rei de França.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mur, col·legiata de  (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussa)  Canònica regular agustiniana. El 1592 es convertí en col·legiata secular. Erigida pels comtes de Pallars, prop del seu castell, està situada a la banda de ponent de la conca de Tremp o Pallars Jussà. Fou immune a la jurisdicció del bisbe d'Urgell fins al 1851, perquè el comte Pere Ramon va oferir-la al papa Urbà II el 1099. L'església, de tipus llombard, tenia tres naus i tres absis, decorats a mitjan s XII pel mestre de Mur. El temple i una part del claustre es troben en un relatiu bon estatInici página de conservació, però les altres dependències són pràcticament enrunades.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Dalmau de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Lluità a la guerra contra Castella. El 1363 formà part del reforços que passaren a Aragó després de la caiguda de Carinyena. El 1374 fou enviat a Castella per impedir que n'entressin incursions de mercenaris estrangers.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Trobador. És autor d'un sirventès a Jaume I el Conqueridor animant-lo a portar a cap una croada.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Hug de  (Catalunya, s XIV – Monreal, Aragó, jun/1429)  Noble. Prengué part a les lluites contra Castella. Fou ferit de mort en un combat, prop de la frontera castellana.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Hug de  (Catalunya, s XV)  Noble. El 1430 participà, a Tortosa, en el consell especial que estudià el cas de rebel·lia de Frederic de Luna, el nét de Martí l'Humà.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Isabel de  (Catalunya, s XV)  Dama. Serví la reina Joana Enríquez. A la mort d'aquesta, el 1468, era nomenada marmessora i també curadora de la infanta Joana, filla de la difunta. Es casà amb Pero de Urrea. Era germana de Brianda i neboda de l'arquebisbe Dalmau.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Josep  (Barcelona, 1830 – s XIX)  Escultor i miniaturista. Format a Llotja i deixeble de l'escultor Adrià Ferran. Es presentà a diverses exposicions nacionals i obtingué un gran èxit amb els seus petits treballs d'escultura sobre vori, la majoria de temàtica religiosa. Així mateix, féu dibuixos miniatura a la ploma, queInici página eren rèpliques de retrats de personatges del seu temps.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Lluís de  (Catalunya, s XIV – 1408)  Baró de Mur, l'Albí i Cervià. Acompanyà l'infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília (1392). Fou pare de cinc fills: Hug Pere, Lluís, Dalmau, Aldonça i Acard de Mur i de Cervelló.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Lluís de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Frare de l'Hospital. Fou senescal del mestre Antoni de Fluvià. Visqué molts anys a Rodes, on assistí, el 1430, al conveni de pau entre Alfons IV el Magnànim i el soldà d'Egipte, que signaren els ambaixadors respectius. Era comanador de Tortosa.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, mestre de  (Catalunya, s XII)  Pintor romànic anònim. Actiu a mitjan segle a l'església de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà). No es conserven les pintures dels absis laterals; les del central, avui al Museu de Boston, representen el Pantocràtor, el Tetramorf, uns versos del Carmen Paschale, un apostolat i escenes de la vida de la Verge. D'una notable qualitat tècnica i d'una complida gamma cromàtica, pertanyen al corrent bizantí amb influències franceses.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Ramon de  (Catalunya, s XIV - v 1435)  Pintor. Conegut en un principi com el mestre de Guimerà, d'estil gòtic. Malgrat que posseïa trets de l'estil internacional, la seva obra presenta moltes característiques italogòtiques. Menys dinàmiques que les de Borrassà, les seves composicions tenen un gran ritme i una bella coloració de caràcter més decoratiu que descriptiu. Li són atribuïts, entre altres, el retaule de Guimerà (1402-12), el de Cervera i el de Sant Pere de Vinaixa (contractat el 1420), malgrat que, segons sembla, aquest va ésser realitzat en gran part per B. Martorell.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMur, Ramon de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. El 1424, al Born de Barcelona, tingué un encontre cavalleresc, davant la cort, amb Bernat de Centelles. El combat no responia a raons personals, sinó només esportives. Els dos contendents foren invitats després a dinar amb el rei Alfons IV.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Simó de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Formava part del consell reial de Pere III el Cerimoniós a la primera campanya del Rosselló (1343), per desposseir Jaume III de Mallorca. Passà el coll de Panissars amb les forces d'avantguarda. El 1347, com Acard, s'adherí a la Unió aragonesa i, poc després, procurà vanament que s'hi incorporés el vescomte de Cardona. Després degué abandonar a temps aquesta actitud. El 1352 era un dels nobles alertats a Aragó, precisament, per por d'incursions del vençut i exiliat infant Ferran, cap dels antics unionistes.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur, Simó de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. Prengué les armes a favor de Ferran I contra Jaume d'Urgell (1413). Fou un dels qui acompanyaren el notari que féu la crida de submissió davant els murs de Balaguer. Hi fou rebut amb violència. Participà al setge de la plaça.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur i de Cardona, Valentina de  (Catalunya, s XV - Castella, s XV)  Germana de Violant Lluïsa, amb el marit de la qual, Frederic d'Aragó i de Sicília, s'amistançà i ambdós fugiren a Castella. En morir Frederic, es casà amb Carles de Guevara, senyor d'Escalante, i, en restar vídua, professà al convent de Santa Clara de Tordesillas.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur i de Cardona, Violant Lluïsa  (Catalunya, s XV – 1467)  Baronessa de l'Albí. Filla d'Acard de Mur i d'Elfa de Cardona. Es casà amb Ponç de Perellós. En tingué una filla anomenada Elfa. Restà vídua el 1426. Posteriorment contragué un segon matrimoni en secret amb Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove. HiInici página visqué molt malament, ja que el seu marit sostenia relacions amb Valentina, germana seva. El fet motivà diverses lluites familiars. Al capdavall, el seu marit i la seva germana fugiren a Castella on Frederic moriria pres en 1438. Era una dona bella, de costums tinguts per deshonestos. Per ellà se suicidà el poeta Francesc Oliver.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur i de Cervelló, Acard de  (Catalunya, s XIV – Càller, Sardenya, 1415)  Noble. Governador de Càller i la Gal·lura. Senyor de les baronies de l'Albi i Cervià. Fill i hereu de Lluís de Mur. Fou armat cavaller el 1399 en les festes de la coronació del rei Martí a Saragossa. Participà en l'expedició a Sardenya del 1409, i durant l'interregne milità en el partit de la reina Violant, fins que el 1412 el parlament català l'envià amb tropes a Sardenya, com a capità general de l'illa. Mantingué la situació militar a la regió de Càller, de la qual fou nomenat governador pel rei Ferran I el 1413, càrrec que ocupà fins a la mort. Es casa (1403) amb Elfa de Cardona i de Luna, filla del comte Hug II de Cardona. Fou sepultat a l'església de Mur.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur i de Cervelló, Aldonça de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Muller de Bernat Galceran II de Pinós-Fenollet. Era filla de Lluís de Mur.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur i de Cervelló, Dalmau de  (Cervera, Segarra, 1376 – Saragossa, Aragó, 1456)  Prelat, promotor de les arts i polític. Canonge del capítol de Girona. Encara que durant l'interregne fou partidari de Jaume d'Urgell, el 1415 aconseguí d'ésser designat bisbe de Girona. Fou decisió personal seva de portar a terme (1416) el projecte definitiu de la catedral gironina, del qual fou encarregat el mestre d'obres Guillem Bofill. Dos anys més tard anà a Roma com a ambaixador d'Alfons el Magnànim a la cort papal. El 1419 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i el 1431 es traslladà a Saragossa, d'on fou fet arquebisbe.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMur i de Cervelló, Hug Pere de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Baró de Mur. Fill de Lluís de Mur. Sembla que només deixà una filla, que aportà la baronia en dot als Carròs d'Arborea.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur i de Cervelló, Lluís de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Comanador de Tortosa a l'orde de l'Hospital. Era fill de Lluís de Mur i germà d'Hug Pere, Dalmau, Aldonça i Acard de Mur i de Cervelló. Fou senescal del gran mestre Antoni de Fluvià a Rodes (1430).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mur de Jafra, Josep  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. Combaté contra els filipistes a la guerra de Successió i fou capità agregat a la guarnició de Barcelona durant el setge de 1713-14. Pel seu coratge i la seva serenitat en la batalla del baluard de Santa Clara, fou ascendit a sergent major. Morí a la batalla de l'11/set.

58 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesMura  (Bages Municipi: 47,8 km2, 454 m alt, 211 hab (2014). Situat als vessants del nord-oest de la serra de Sant Llorenç del Munt, atravessat de llevant a ponent per la riera de Mura (o de Nespres), a l'extrem sud-est de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental. El terreny és aspre i escabrós, la major part del qual és ocupat per rocam i per la zona forestal (pins, roures, alzines, matolls i pasturatges). L'agricultura és poc important: conreus de cereals, oliveres, vinya i regadiu. Centre d'estiueig i de segones residències. Una part del terme està inclosa al parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. El poble té un aire pintoresc i es troba ben conservat, prop de les restes de l'antic castell de Mura. L'església parroquial de Sant Martí és romànica (s XI-XII). Dins el terme hi ha l'ermita de Sant Lleïr, l'església pre-romànica del Marquet, el gran casal romànic del Puig de la Balma, les coves de la coma d'en Vila, el veïnat de la Mata i l'antic poble de Santa Creu de Palou. Fou l'origen del marquesat de Mura. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Centre Excursionista

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMura, marquesat de  (CatalunyaTítol concedit el 1707 pel rei-arxiduc Carles d'Àustria a Felicià de Cordelles i Ramanyer, en substitució del de comte, que li havia concedit el 1706. Fou rehabilitat el 1930 per Ramon de Dalmases i Villavecchia, segon titular.

60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Murada, cala  (Manacor, Mallorca Oriental Veure> Cala Murada.

61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Murada, illa  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Illa (23 m alt) de poca extensió, prop de la punta de sa Creu.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Murada, la  (Oriola, Baix Segura)  Caseria que centra la gran partida del camp de la Murada, situada al sector septentrional del terme, al sud de Barba-roja i de la serra de Crevillent. La parròquia de Sant Josep, fundada el 1788 com a sufragània de la del Salvador d'Oriola, s'independitzà el 1952.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Murar, mola del  (Xert, Baix Maestrat)  Mola (807 m alt) encinglerada que domina pel nord la vila, contrafort oriental dels ports de Morella. Al sector més oriental, al lloc més elevat, hi ha restes d'un poblat de la cultura del bronze.

64 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Múrcia, conquesta de  (Múrcia, nov/1265 – feb/1266)  Campanya militar de conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya-Aragó. Pel tractat de Tudellén (1151) la conquesta corresponia a la corona catalano-aragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions. Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge (1243), però només n'havia ocupat uns quants castells. L'expansió d'Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d'envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d'ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella. El rei aplegà consell a Osca, onInici página demanà, sense èxit, col·laboració als aragonesos en l'empresa d'auxili a Castella, convocà ...  Segueix... 

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Murcurols  (Gisclareny, Berguedà Masia, situada al vessant dret de la vall de Murcurols, drenada pel torrent de Murcurols, afluent de capçalera del Bastareny; al mateix vessant dret hi ha el gran bosc dit la baga de Murcurols.

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Murell, rambla de  (Vall de Cofrents Afluent dretà del riu de La Hoz, a la comarca. Neix dins el terme de Teresa de Cofrents i, després de travessar el de Xarafull, desemboca al seu col·lector dins el terme de Xalans.

67 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Muret, batalla de  (Muret, Llenguadoc, França, 12/set/1213)  Batalla entre Pere I el Catòlic i els croats francesos. Simó de Montfort, cap de la croada contra els albigesos, tenia Tolosa com a objectiu i estava assetjat dins la plaça forta de la vila de Muret per les tropes de Pere I, aliat amb els comtes de Tolosa, Foix i Comenge. Tot i que el legat papal propugnà la pau, Pere I la refusà i es va preparar per a la batalla, malgrat les desavinences amb el comte de Tolosa, que no era partidari de l'enfrontament a camp obert. Aquest fet debilità el camp aliat, i encara més la fugida dels tolosans, que va provocar la intervenció de Pere I per evitar el desastre. En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, els croats es llançaren a l'encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort. Aquesta decisió els aportà...  Segueix... 

68 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Múria, la  (Bissaürri, Alta Ribagorça)  Poble, a l'alta vall de Sant Feliu de la Múria o de Verí, a la dreta del riu de Gavàs, al peu del Turbó. Comunica amb la vall de Bardaixí pel port de la Múria (1.590 m alt), obert entre les muntanyes de Gavàs i de Sant Feliu.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMurià i Romaní, Anna  (Barcelona, 21/abr/1904 - Terrassa, Vallès Occidental, 27/set/2002)  Escriptora. Filla de Magí Murià i muller d'Agustí Bartrà. Col·laborà a "Mirador", "Meridià", "La Dona Catalana", etc. S'exilià el 1939 a Mèxic i escriví per a "Catalunya", "Lletres" i "Pont Blau". Publicà dues novel·les de joventut, Joan Mas (1933) i La peixera (1938), a més de l'assaig La revolució moral (1934). A l'exili va publicar contes. Va tornar a Catalunya el 1970, i publicà Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967; edició completada el 1983), L'obra de Bartra (1985) i l'Obra de Bartra: assaig d'aproximació (1992). Posteriorment ha publicat dues novel·les: Res no és veritat, Alícia (1984) i Aquest serà el principi (1986). El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Murià i Romaní, Josep Maria  (Barcelona, 1907 - Guadalajara, Mèxic, 19/ago/1999)  Escriptor. Germà d'Anna. Col·laborà a "El Borinot", "La Nau" i al "Diari de Catalunya". Fou militant d'Estat Català. Exiliat el 1939, s'establí a França i aviat a Mèxic, on fou el principal promotor del "Butlletí" del Centre Català de Guadalajara. Ha publicat novel·la: Els dos puntals (1938), el recull de contes Narracions fugisseres (1974), els llibres de poemes L'espera (1942), Trajecte confús (1978) i Dimensions inconcretes (1980), i un volum de memòries, Vivències d'un separatista (1986).

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Murià i Torrents, Magí  (Barcelona, 1881 - Mèxic DF, Mèxic, 1958)  Director cinematogràfic i periodista. Vinculat a la productora Barcinògrafo, assolí èxits de públic amb El nocturn de Chopin (1915) i Ànimes torturades amb Margarida Xirgu, així com amb la sèrie de 10 episodis Vindicator (1917). Una vegada desapareguda la Barcinògrafo, dirigí encara algun film, com El expósito. Va dirigir el doblatge del primer film doblat al català: Draps i ferro vell (1932). El 1939 s'exilià a Mèxic.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Murillo i Mombrú, Josep  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1881 - l'Havana, Cuba, 1953)  Polític i farmacèutic. Des del 1907 residia a l'Havana, on fundà un negoci de drogueria. A la capital cubanaInici página presidí l'Orfeó Català, i dirigí la revista "La Nova Catalunya".

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Murillo i Rams, Tomàs  (València, 28/nov/1890 – 1/mar/1934)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Prengué lliçons de Pinazo i de Sorolla. Fou pensionat a Roma el 1912. Sobresortí com a paisatgista.

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Andreu Murillo i TuduríMurillo i Tudurí, Andreu  (Maó, Menorca, 22/jun/1930 - 5/jun/2007)  Historiador i polític. Estudià magisteri i l'exercí des del 1969 com a mestre a l'Escola Graduada de Maó. L'any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona. Ha participat activament en política, i ha estat un dels promotors del Partit Socialista de Menorca, del qual fou conseller en el Consell de Menorca i Consell General Interinsular des de les eleccions del 1979 fins al 1983. Ha estat secretari de l'Ateneu de Maó, i col·laborador de les revistes "Lluc" i "Randa". Entre les seves publicacions destaca La revolució menorquina de 1810 (1977).

75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaMurla  (Marina Alta Municipi: 5,81 km2, 285 m alt, 509 hab (2014). Situat la serralada pre-bètica valenciana, a l'esquerra del riu de Gorgos. El terme és accidentat pels pics de Tres Penyons i Cavall Verd (800 m alt), entre altres. El sector agrícola és el recurs econòmic principal; s'hi conreen sobretot cereals, seguits per la vinya, ametllers i oliveres al secà; al regadiu hi ha tarongers. Ramaderia de llana i cabrum. La població ha oscil·lat durant el s XX, amb un màxim el 1940 i amb tendència a disminuir. El poble és dominat per l'església parroquial de Sant Miquel. Dins el terme hi ha el castell de Cotes i, al límit amb el terme de la Vall de Laguar, hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles.Inici página Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

76 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaMuro de Mallorca  (Mallorca Septentrional Municipi: 58,55 km2, 83 m alt, 6.808 hab (2014). Situat a la costa, prop de la badia d'Alcúdia, és regat per la riera d'Alcúdia, al sud de l'albufera d'Alcúdia, al qual hi aporta aigua el torrent de Muro, al sector septentrional de l'illa. L'agricultura és dedica al conreu d'herbacis, ametllers i productes d'horta. Hi predomina la petita explotació. Hi ha ramaderia. La principal riquesa del municipi la constitueix el sector turístic, centrat a la platja de Muro, amb una destacada indústria hotelera i de serveis. Durant el s XX ha acusat un augment regular de població; el 1900 tenia 4.557 h. La vila és d'origen islàmic; s'hi destaquen l'església parroquial, del s XVI, i l'edifici del Museu Etnològic. Dins el terme hi ha l'antic monestir de Santa Anna de Muro. Àrea comercial d'Inca. Ajuntament

77 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatMuro del Comtat  (Comtat Municipi: 30,24 km2, 410 m alt, 9.114 hab (2014), o Muro d'Alcoi. Situat a la depressió de la serralada pre-bètica d'Alcoi, al peu de les serres de Benicadell i de Mariola, a l'esquerra del riu d'Alcoi i regat pel seu afluent, el riu d'Agres, on es barrejen al pla de Muro, al nord de Cocentaina. El terreny és accidentat. L'agricultura, que està en regressió, és de regadiu gràcies al regatges derivats de l'Agres així com al rec de Palacio; s'hi conreen hortalisses i arbres fruiters; al secà, amb una major extensió, destaquen les oliveres. Gràcies a la proximitat d'Alcoi, s'hi ha desenvolupat un notable sector industrial: tèxtil (filats), alimentàries, etc. La població tendeix a augmentar. La vila és en un replà, a l'interfluvi dels rius d'Agres i d'Alcoi; l'església parroquial de Sant Joan Baptista va ésser acabada el 1837. El terme comprèn, també, el poble de Setla de Nunyes, els llogarets de Benàmer i l'Alquerieta de Jordà i els despoblats de Turballos i la Plana. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament - Grup de Danses Baladre

78 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaMurrano, coma de  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça Coma de la vall de Boí, tributària de la vall de Sant Nicolau per l'esquerra. És separada de la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella) per una línia de crestes, des de la pala de Dellui al pic de Nairolo, el coll de Murrano (2.631 m alt) i el serrat de Reguera. A la capçalera hi ha els estanys de Murrano (Major, Xic, de la Ribera i de la Collada).

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Murrià  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Despoblat, de l'antic terme de Sant Esteve d'En Bas, a l'est del poble, al vessant occidental de la serra de Murrià, que forma part de la partió d'aigües entre el Fluvià i el Ter.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Murta, barranc de la  (Marina Alta Curs d'aigua de la comarca. Neix a la serra del castellet d'Aixa, vora l'antic castell d'Ocaive, i, després de passar per la vila de Pedreguer, desemboca a la mar dins el terme de Dénia, a llevant del Girona.

81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Murta, cala  (Pollença, Mallorca Septentrional Cala de la península de Formentera, a ponent de la cala en Gossalba, damunt la badia de Pollença. És dominada per la possessió de cala Murta, prop de la qual hi ha un monument a Costa i Llobera.

82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

restes del monestir de la Murta (Alzira, Ribera Alta)Murta, la  (Alzira, Ribera Alta Antic monestir (Santa Maria de la Murta) de monjos jerònims, situat al fons de la frondosa vall de la Murta, tancada al sud per la serra de la Murta (368 m alt), alineació muntanyosa que forma el sector occidental de la serra de Corbera. Al final del s XIV s'hi instal·laren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat. Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví es refugià al monestir fugint de la pesta. Des d'aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l'últim descendent de la casa, Dídac Vic i de Castellví, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo. La seva extraordinària biblioteca i la no menys magníficaInici página pinacoteca entraren a formar part del patrimoni de la comunitat. De la primera no es conserven inventaris; en canvi, consta que la pinacoteca contenia una col·lecció de retrats fets per Joan Ribalta...  Segueix... 

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Murta, sèquia de la  (Xàtiva, Costera Sèquia de l'horta, que pren l'aigua del riu d'Albaida, per l'esquerra, dins el terme de Bellús (Vall d'Albaida).

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Murtar, es  (Maó, Menorca Cala de la costa oriental de l'illa, al nord, a ponent del cap Neg. Hi ha una urbanització.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Murtar, es  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Vénda, a la capçalera de la vall de Sant Vicent de sa Cala.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Murtero, coll de  (Benifallet / Tivenys, Baix Ebre Coll de la serra de Cardó, al límit entre els dos termes, per on passava l'antic camí des de Tortosa.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Murtra, cala  (Roses, Alt Empordà)  Cala de la península del cap de Creus, a llevant de la punta Falconera.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Murtra, estany de la  (Gavà, Baix Llobregat)  Albufera del delta del Llobregat, entre l'autovia de Castelldefels i la mar. Sembla ésser residu d'una maresma tancada per un cordó litoral; té tendència alInici página terraplenament per les serres litorals.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de la Murtra (Badalona, Barcelonès)Murtra, la  (Badalona, Barcelonès)  Monestir (Sant Jeroni de la Murtra) de l'orde de sant Jeroni, situat al peu de la serralada de Marina. Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes (Garraf). Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba (Safor) i dos de la Vall d'Hebron. La pobresa del terreny i la manca d'aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona. El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra. L'origen fou difícil: el 1431 tenia catorze monjos, els quals, al·legant la insalubritat del lloc, intentaren d'unir-se amb els de la Vall d'Hebron, que també estaven en crisi, i de passar a l'antiga residència reial de Bellesguard, que els fou oferta; però les clàusules fundacionals ho impediren. Aviat, però, hi hagué un redreçament...  Segueix... 

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Antoni Mus i PérezMus i Pérez, Antoni  (Felanitx, Mallorca, 1926 - Manacor, Mallorca, 1982)  Escriptor. Amb un llenguatge àgil i popular, publicà obres de teatre: Els lleons (1975, premi Born de Ciutadella) i Por (1977, premi Ciutat de Palma); narracions: La lloriguera (1967, premi Ciutat de Manacor), Diàfora (1975), Les denúncies (1976), Vida i miracles de n'Aineta dels Matalassos (1977, premi Víctor Català) i Bubotes (1978), i novel·la: La senyora (1980, premi Sant Jordi 1979). Aquesta darrera obra li valgué un considerable reconeixement popular.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mus i Sanahuja, Abel  (Borriana, Plana Baixa, 22/abr/1907 - Picanya, Horta, 23/gen/1983)  Violinista i compositor. Estudià primerament amb Francesc Tàrrega i després al Conservatori de París. A partir del 1932 visqué a Castelló, on fundà i dirigí el Conservatori de Música. Ha estat violí solista de l'Orquestra Municipal de València i de l'Orquestra del Liceu de Barcelona. És autor d'una Suite, per a orquestra, Escenes d'infant,Inici página Cançó de bressol i Llegenda mora, entre d'altres obres, i d'un mètode per a l'estudi del violí.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Musa, Antoninus  (Tàrraco, s I aC)  Metge. Fou metge de l'emperador Cèsar August, al qual li guarí una malaltia hepàtica per mitjà de la hidroteràpia.

93 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Musà ibn Fortun ibn Qasi  (al-Andalus, s VIII – Saragossa, Aragó, 789)  Cap de la Marca Superior d'al-Andalus. Participà en les lluites pel poder que es produïren al sud del Pirineu, després de l'expedició de Carlemany (778). El 788 lluità a Tortosa i altres llocs de la vall de l'Ebre contra els rebels que s'oposaven a l'emir Hisham I en profit de Sulayman, valí de Toledo, pretendent a l'emirat. Ocupà Saragossa, on fou assassinat.

94 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Musà ibn Musà ibn Fortun  (Aragó, s IX - prop de Guadalajara, Castella, 862)  Cap sarraí de Tudela. Lluità contra el comte Sunifred I d'Urgell-Cerdanya. En nom de Muhammad I comandà l'exèrcit que saquejà Barcelona (856) i prengué el castell de Tàrrega.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Musclaire, el  Veure> Utor, Manuel.

96 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes  (Palma de Mallorca, 1875 – 1888)  Publicació quinzenal. Apareguda com a continuació de la "Revista Balear"; dirigida per Josep Lluís Pons i Gallarza, n'era secretari de redacció Mateu Obrador i Bennàssar. Redactada en castellà, però amb nombroses col·laboracions en català, i volgudament allunyada de temes polítics i religiosos, incloïa sobretot treballs literaris o sobre literatura. El 1877 deixà de publicar-se i donà pas a una "Biblioteca Balear"; posteriorment, aparegué de nou, del 1884 al 1888. Hi col·laboraren molts dels escriptors mallorquins del moment,Inici página especialment Josep M. Quadrado. Entre els articles importants publicats hom pot destacar les interessants Observaciones generales sobre la lengua materna (1866) i Reflexions gramaticals (1887), de Tomàs Forteza, i La judería en la capital de Mallorca en 1391, de J. M. Quadrado (1887).

97 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Museo Literario, El  (València, 1863 – 1866)  Setmanari. Publicat per Josep Rius, sobre temes científics, literaris i artístics. Dirigit per Jeroni Flores i López, hi col·laboraren diversos escriptors valencians. Era il·lustrat per Asenjo, Muñoz i Bergon. Edità treballs d'història valenciana, texts de divulgació artística i traduccions castellanes de poetes europeus.

98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaMuseros  (Horta del Nord Municipi: 12,45 km2, 12 m alt, 6.326 hab (2014). Situat a la plana al·luvial regada per la sèquia de Montcada, al nord de València. Els regatges derivats de la part baixa de la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible l'agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al conreu de tarongers i d'hortalisses (tomàquets, cebes i carxofes). Al secà, en regressió, es conreen principalment garrofers, oliveres i ametllers. La terra és molt repartida. La ramaderia, estabulada, és formada per bestiar boví i porcí. La instal·lació d'un polígon industrial ha permès el desenvolupament del sector industrial, hi ha una gran fàbrica de sucs i conserves vegetals, indústries de plàstics, metal·lúrgiques, alimentàries, magatzems de fruita i construcció. La població ha augmentat amb regularitat des del 1900. El poble, d'origen islàmic, és gairebé unit al nucli de Massamagrell; l'església parroquial de Santa Maria fou acabada el 1734, sobre un temple anterior del s XV. Dins el terme hi ha l'antic convent dominicà de Sant Onofre de Museros, convertit en mas. L'any 1978 li fou annexat el terme de la Venta de l'Emperador, que se segregà altre cop el 1985. Àrea comercial de València. Ajuntament

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muset i Ferrer, Antoni  (Igualada, Anoia, 1/gen/1892 - Valls, Alt Camp, 15/jul/1968)  Escriptor. Entre les seves obres figuren el recull poètic Vibracions (1963) i la novel·la per a joves La gesta d'en Parmoressi.Inici página També publicà Quan el cor i el cervell parlen (1931).

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muset i Ferrer, Frederic  (Igualada, Anoia, 8/jul/1896 - Barcelona, mai/1979)  Músic. Fou deixeble de Vicenç M. de de Gibert. Fou organista de Saint Étienne du Mont de París (1923-25), i de Santa Maria del Mar de Barcelona, d'on fou també mestre de capella. Ha publicat Cançons populars catalanes i és autor de nombrosos goigs.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muset i Ferrer, Josep  (Igualada, Anoia, 13/oct/1889 – Barcelona, 1/feb/1957)  Músic. Germà d'Antoni i Frederic. Deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç M. Gibert, estudià més tard la improvisació amb L. Vierné a París. Actuà com a organista a Barcelona, a Austràlia i als EUA. És autor de l'obra simfònica Tríptic (1933), d'obres corals i de la col·lecció Cants religiosos per al poble.

102 CATALUNYA - CULTURA

logo del Museu Abelló (Mollet del Vallès, Vallès Oriental)Museu Abelló  (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1999 - )  Museu. Obrí les seves portes amb els fons de l'artista i col·leccionista Joan Abelló. Situat en un edifici remodelat que ha conservat la façana modernista, conté un important fons de més de 5.000 obres d'art català dels s XIX i XX, que Joan Abelló donà a la vila, amb obres de destacats artistes. També disposa de col·leccions d'escultura romànica i barroca, art asiàtic i africà i objectes d'arts decoratives. Acull un gran fons documental i biogràfic sobre els moviments i els artistes més importants dels últims segles, així com obres del mateix Joan Abelló.

103 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

logo del Museu Arqueològic d'AlacantMuseu Arqueològic d'Alacant  (Alacant, 1949 - )  Museu de la diputació provincial. Inaugurat amb els fonts procedents de diverses excavacions i de la col·lecció de Josep Belda i Domínguez. Conté materials de les comarques alacantines del neolític, l'eneolític,Inici página l'edat del bronze, ibèric i romà. Els lots més abundosos i més representatius corresponen a l'època ibèrica: necròpolis del Molar, poblat de l'Escuera i, sobretot, del tossal de Manises i de la seva necròpolis, l'Albufereta. Museu Arqueològic d'Alacant (en castellà)

104 CATALUNYA - CULTURA

Museu Arqueològic de Barcelona  (Barcelona, 1934 - 1990)  Museu. Inaugurat aprofitant un dels palaus del Parc de Montjuïc, dins el programa de museus de la Generalitat. Els fons provenien del Museu d'Art de Catalunya i de l'antic Museu de Santa Àgata de Barcelona (1879), fons oficial de l'estat. Destaquen les col·leccions de prehistòria catalana del neolític a l'edat del bronze, els fons d'Empúries, que inclou peces com la Venus i l'Asclepi (aquest darrer retornat a Empúries el 2008), la col·lecció ibèrica, la romana -amb nombroses representacions escultòriques i epigràfiques de Bàrcino-, etc. Conté també, entre d'altres, les sèries del paleolític del Manzanares i de la cultura d'El Argar, els fons de les Illes Balears, de la civilització talaiòtica (excavacions Colominas, patrocinades per l'IEC) i de l'Eivissa cartaginesa, les col·leccions de ceràmica grega, romana i ibèrica, i el tresor ibèric de Tivissa. Hi ha una rica presència d'arts menors visigòtiques. El museu allotja una biblioteca especialitzada important, i des de la postguerra fins al 1990 depengué de la diputació de Barcelona, que, amb la promulgació de la llei de museus catalana, quedà integrat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya.

105 CATALUNYA - CULTURA

Museu Arqueològic de Girona  (Girona)  Veure> Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants.

106 CATALUNYA - CULTURA

Museu Arqueològic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs  (Lleida, 1942 - 2006)  Museu situat a l'antic hospital gòtic de Santa Maria que recull les col·leccions arqueològiques provincials anteriors al 1936. A partir del 1942 el museu s'integrà a l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la diputació i des d'aleshores hi ingressaren les troballes de la secció d'arqueologia de l'Institut. Tenen interès els materials del paleolític, del neolític i, especialment, els del bronze final (falcata, casc, bocats de cavall i morrió de la Pedrera). D'època ibèricaInici página destaca el collar d'or de la Valleta del Valero. Tenen un interès especial el baptisteri i els objectes litúrgics procedents de la basílica visigòtica del Bovalar. L'any 2006 es tancà al públic, i la col·lecció fou inclosa dins el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, inaugurat l’any 2007.

107 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Museu Arqueològic de Sagunt  (Sagunt, Camp de Morvedre, s XVIII - )  Museu que recull bàsicament les restes romanes de Sagunt. Hom hi inicià les col·leccions el final del s XVIII. Ha sofert diversos trasllats. Reuneix troballes arqueològiques saguntines des de l'eneolític fins a l'edat mitjana. La part més interessant són les col·leccions d'època romana i, en especial, l'epigrafia.

108 CATALUNYA - CULTURA

Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants  (Girona, 1847 - )  Museu. Basat en sèries arqueològiques procedents de l'antiga Comissió de Monuments (1847) i de les excavacions modernes. Hi ha una col·lecció de les comarques gironines, del paleolític a l'edat del ferro, de diversos jaciments ibèrics, d'Empúries anterior a les excavacions començades el 1907, i materials iberoromans de la ciutat de Girona i romans i visigòtics de la comarca. Fou remodelat el 1981, i la secció d'art que comprenia fou instal·lada al nou Museu d'Art de Girona. El 1990 quedà integrat al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

109 CATALUNYA - CULTURA

Museu Arqueològic de Tarragona  (Tarragona, 1874 - 1982)  Museu constituït per l'estat, reunint col·leccions de la Societat Econòmica d'Amics del País, la Comissió Provincial de Monuments i altres, on han anat ingressant troballes fetes a Tarragona i en algunes comarques veïnes. És la col·lecció més important dels Països Catalans d'art, d'arqueologia i d'epigrafia romanes. Fou instal·lat el 1960 en un edifici nou adossat a la construcció romana dita popularment Castell de Pilat, també condicionada per a museu. Té una branca a part, el Museu de la Necròpoli Paleocristiana, construït sobre la necròpoli del costat del Francolí, amb les peces de les excavacions dels anys 1920. L'any 1982 passà a dependre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el nom de Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).

110 ILLES BALEARS - CULTURA

Inici páginaMuseu Arqueològic d'Eivissa i Formentera (MAEF(Eivissa, Eivissa, 1907 - )  Museu. Creat amb els fons cedits a l'estat per la Societat Arqueològica Ebusitana. Consta de dues seccions: el Museu Arqueològic, instal·lat dalt Vila aprofitant les fortificacions del s XVI, que conté els fons generals de l'illa, i el Museu Monogràfic des Puig des Molins, amb edifici propi a l'eixample de la ciutat, que conté exclusivament materials d'aquest jaciment. La base de tots dos són els objectes cartaginesos d'Eivissa, sobretot dels s V al III aC. MAEF

111 CATALUNYA - CULTURA

Museu Arqueològic Eduard Camps  (Guissona, Segarra, 1952 - )  Museu d'arqueologia. Situat a l'antic hospital de la vila. A la seva creació fou instal·lat a les mateixes dependències municipals. L'any 1983 les col·leccions es traslladaren a l'antic hospital, seu de la casa de cultura. Després d'un important impuls a la recerca arqueològica i sota el patronatge d'un consorci presidit per l'alcalde de Guissona, el museu fou refundat i inaugurat de nou al nov/2000. Exposa les restes arqueològiques de la Guissona romana, Iesso, amb l'objectiu de donar a conèixer les formes de vida dels habitants de la zona fa 2.000 anys, i des del 2011 fa les funcions de centre d'interpretació de l'annexe Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso, també inaugurat el mateix any. Són 2 ha de jaciment amb restes que mostren la importància d'aquest assentament fundat prop de l'any 100 aC.

112 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó  (Alcoi, Alcoià, 1944 - )  Museu municipal. Creat a partir de la col·lecció de Camil Visedo i Moltó i ampliat amb peces procedents d'altres petits fons i d'excavacions posteriors. Té sèries prehistòriques de la comarca i de les del voltant, del paleolític a l'edat del ferro. Destaca el lot de la Serreta, una de les col·leccions ibèriques més importants. També disposa de sèries des dels romans fins a l'edat mitjana.

113 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaMuseu Barbier-Müeller d'Art Precolombí  (Barcelona, mai/1997 - )  Museu instal·lat al palau Nadal del carrer de Montcada, especialitzat en art precolombí. Fou creat com a resultat d'un conveni de col·laboració entre el consistori i el col·leccionista suís Jean Paul Barbier. Mostra una destacada col·lecció d'escultures, ceràmiques, teixits i objectes rituals de les civilitzacions americanes anteriors a la conquesta hispànica.

116 CATALUNYA - CULTURA

logo del Museu Comarcal de l'Anoia (Igualada)Museu Comarcal de l'Anoia  (Igualada, Anoia, 1982 - )  Institució. Aglutina el Museu de la Ciutat i Comarca, creat el 1979, el Museu de la Pell, inaugurat el 1954, el Museu Tèxtil, fundat l'any 1955, i també l'antiga adoberia de Cal Granotes, del s XVIII. El Museu de la Pell, el més destacat del conjunt, és el primer de l'estat espanyol i el tercer d'Europa en el seu gènere. S'hi expliquen les diverses fases de l'elaboració de la pell i les seves aplicacions. Des del 1990 disposa d'una secció, notable per la seva espectacularitat, on s'explica el sistema primitiu de fabricació d'adobs.

114 CATALUNYA - CULTURA

Museu Comarcal de la Conca de Barberà (Montblanc)Museu Comarcal de la Conca de Barberà (MCCB(Montblanc, Conca de Barberà, 1958 - )  Museu situat a la casa Josa (s. XVII). Recentment les instal·lacions han estat remodelades. És gestionat per l'associació Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca. Entre les seves col·leccions destaca l'arqueologia, eines del camp i d'oficis, escultura medieval, pesos i mesures, pintura (s XVII-XIX), armes barroques i els pots del s XVIII de la farmàcia de Montblanc. Des d'aquest museu hom impulsa altres centres museístics de la comarca, entre els quals destaca el Museu del Vidre,Inici página de Vimbodí, amb objectes de vidre de la indústria local de la primera meitat del s XX. MCCB

115 CATALUNYA - CULTURA

Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot)Museu Comarcal de la Garrotxa  (Olot, Garrotxa, 1981 - )  Museu. És una secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Inicialment, tenia la seu a l'edifici neopal·ladià (1854) de la ciutat i incorporà el fons provinent del Museu d'Art Modern d'Olot. L'any 1987 inaugurà nova seu i noves dependències a l'antic hospici d'Olot. Aquest edifici acull les sales d'exposició permanent dedicades a l'activitat artística de la comarca entre final del s XVIII i mitjans del s XX. La destacada col·lecció d'art dels s XIX i XX està centrada, fonamentalment, en la pintura paisatgística de l'escola d'Olot (impulsada pels germans Vayreda i Josep Berga) i els seus continuadors. Mostra també l'escultura modernista i noucentista, al costat de la qual cal destacar la presència d'obres d'artistes reconeguts i la col·lecció de cartells modernistes del concurs dels Cigarrillos París. Com a secció de ciències naturals, l'any 1991 fou inaugurat, a la Torre Castanys, al Parc Nou...  Segueix... 

Aquesta pàgina:    Muntanye ]    [ Munu ]    [ Mur, H ]    [ Mura ]    [ Murt ]    [ Muset ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -