A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ne ]    [ Nef ]    [ Negre, F ]    [ Negrell ]    [ Nen ]    [ Neri ]

El bes és el contacte de dues epidermis i la fusió de dues fantasies. (Alfred de Musset)

1 CATALUNYA - POLÍTICA

NE  Sigla de Nacionalistes d’Esquerra.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nebot, Ascensi (dit el Frare)  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Guerriller i franciscà. Sostingué diverses lluites contra els francesos durant la guerra del Francès. El 1813 assetjà i féu rendir Morella i el seu castell. Comandant de la divisió de València, tenia a les seves ordres els regiment dels Francs.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Nebot, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1713 a Rafael Nebot per l'emperador Carles VI, fou l'únic titular.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNebot, Joan  (Catalunya, s XV - s XVI)  Argenter. Obrà part de la vaixella que, l'any 1518, els consellers de Barcelona oferiren a Carles V. També és autor de dos canelobres per a la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat de Barcelona (1531-43).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nebot, Joan  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar austriacista. El 1704 combaté a Gibraltar, bé que la seva tasca fou bàsicament política i d'organització de l'exèrcit català. Després de la caiguda de Barcelona, fugí a Mallorca, i a la caiguda d'aquesta, s'exilià.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nebot, Josep  (Riudoms, Baix Camp, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Militar. Organitzà l'adhesió del Tarragonès a la causa dels Àustria. Amb un cos de voluntaris de les comarques del Priorat i del Baix Ebre derrotà els borbònics a Lechago, prop de Calamocha (1706), i combaté en el front de Lleida (1707). El 1714 continuava assetjant els borbònics en el Tarragonès.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nebot, Pasqual  (València, 1743 – Madrid, 1791)  Marí. Fou capità del port d'Algesires i del port de València i arxiver de la secretaria d'estat de marina. Formà una notable col·lecció numismàtica, i escriví una Descripción histórica y geográfica del río Turia (1793).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nebot, Pere  (Barcelona, s XV)  Argenter. Autor d'una part de la vaixella que Barcelona oferí al príncep de Viena. D'ell es conserva la creu parroquial gòtica de Sant Fèlix de Sabadell (1457).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nebot, Rafael  (Riudoms, Baix Camp, s XVII - Viena, Àustria, 1733)  Militar. Agosarat defensor de la causa austriacista, combaté al País Valencià -on sotmeté Xàtiva, Oliva, Gandia i València (1705) i Utiel (1706)-. En 1707-08 combaté en la defensa de la línia nord de Catalunya, i frustrà l'ofensiva del duc de Noailles. DurantInici página l'any 1713 combaté arreu de Catalunya -des del Maresme fins al Solsonès- intentant de resistir l'exèrcit borbònic. Acusat d'abandonar el combat a Alella marxà amb els lligalls dels procés a Gènova (gen/1714), per tal que l'arxiduc decidís. Restà al costat de l'emperador i assolí el grau de tinent general de cavalleria de l'imperi austríac.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nebot i Pérez, Benet Josep  (Vila-real, Plana Baixa, 1853 – València, 1914)  Escriptor i farmacèutic. S'encarregà de la secció mèdica de la biblioteca de la Universitat de València. Dedicat a la lingüística, va escriure Apuntes para una gramática valenciana popular i Tratado de ortografía valenciana clásica (1910), prologat per T. Llorente. Va escriure, a més, Recuerdo apologético del Dr. Agustín Martí (1904).

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nebot i Sans, Josep  (València, s XVIII – 1754)  Jurisconsult. Deixeble de Vicent Tosca, juntament amb Andreu Piquer és considerat com a introductor dels corrents del pensament europeu de l'època. Fou corregidor de València. Com a advocat actuà en el plet de la successió del ducat de Gandia, a favor del comte de Benavent. Obres seves són Alegaciones (que s'han perdut), Epistolario IV Mayáns y Nebot i Un jurista teórico y un práctico.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nebot i Torrens, Francesc de Paula  (Barcelona, 1883 – 1965)  Arquitecte. Obtingué una beca i pogué ampliar estudis a l'estranger. Fou professor de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona i de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, de la qual també fou director. És autor, entre altres obres, del cinema Coliseum, a la Gran Via de Barcelona, d'una escola tipus per a la Mancomunitat de Catalunya i de nombrosos edificis d'habitatges, sempre amb un estil classicitzant i monumental. Com a urbanista, se li deu la urbanització del Passeig Nacional, a la Barceloneta, l'avinguda Diagonal, la urbanització de la plaça Catalunya, etc. Féu desaparèixer el tren de Sarrià de la superfície del carrer Balmes i col·laborà en els projectes de la Ciutat Universitària.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNebreda i Abadia, Oscar  Veure> Oscar (dibuixant i humorista).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nebridi  (València, s V - Catalunya, a 546)  Prelat. Era germà de sant Just d'Urgell, de sant Justinià i d'Elpidi, bisbe d'Osca. Tots quatre germans acudiren a l'episcopat. Ell fou elegit bisbe d'Egara (Terrassa) devers el 516. Aquest any assistí al concili provincial de Tarragona. L'any següent anà al de Girona. Hom no en sap res més. Era certament mort el 546, ja que hi havia a Egara un altre bisbe.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nebridi  (França, s VIII – 822)  Arquebisbe de Narbona (799-822). Potser introduí la litúrgia romana a Catalunya. Intervingué en la solució de l'afer Fèlix d'Urgell i recorregué el comtat d'Urgell per predicar-hi la veritable doctrina cristiana pertorbada per Fèlix. Vers el 800 fundà el monestir de la Grassa. També intervingué d'una faisó decisiva en l'elecció de l'abat Mercoral de Banyoles abans del 822.

13 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóNefiac  (Rosselló Municipi: 8,80 km2, 8 m alt, 1.206 hab (2012), (fr: Néfiach). Situat al sector occidental de la plana rossellonesa, al Riberal, a banda i banda de la Tet, al peu del coll de la Batalla. El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra que separa les conques de la Tet i de l'Aglí. L'economia és agrícola, amb conreus de regadiu (fruites i verdures) que són possible gràcies a l'aprofitament de les aigües d'origen muntanyen i de les capes freàtiques; al secà s'obtenen oliveres i vinya, per a la producció de vi amb denominació d'origen i de qualitat. La ramaderia (ovins) hi té poca importància. Els darrers anys hom hi ha instal·lat una petita fàbrica d'embalatges i un càmping. La població, que ha disminuït des del 1900, darrerament tendeix a recuperar-se. El poble és a la dreta del riu. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà) - Informació (en francès)

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nèfol  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Poble (1.250 m alt), a la Batllia, a la banda dreta del torrent del Pi. L'església depèn de la parròquia del Pi.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaNegra, baga  (Navars, Bages)  Bosc, al sector occidental del terme, prop del Cardener, que s'estén per una alineació tabular paral·lela a la serra de Castelladral, que culmina a 705 m alt.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Negra, cova  (Bellús, Vall d'Albaida Cova, a l'estret de les Aigües de Bellús. Conté estrats, molt potents, d'època mosteriana, excavats en part. Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València. Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani (parietal) d'home de Neandertal.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Negra, puig de coma  (Montagut de Fluvià, Garrotxa Veure> Comanegra, puig de.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Negra, punta  (Cullera, Ribera Baixa Cap de la costa, al sud-oest del promontori del cap de Cullera.

19 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Negra, serra  (Alta Ribagorça Alineació muntanyosa (2.810 m alt), estesa entre el coll de Llauset i el de Castanesa, que separa la vall de Benasc (vall Hiverna) del de Castanesa.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Negra de Surp, mata  (Pallars Sobirà Bosc de la vall d'Àssua, a l'antic mun. de Surp, estès entre el riu de Caregue i el pic de Mata Negra (2.082 m alt), punt culminant del massís que separa la vall d'Àssua de la de Baiasca.

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Negrals, els  (Senet i els Negrals, Marina Alta Poble, forma un sol nucli amb Sanet (dividit per un torrent). D'origen islàmic, fou lloc de moriscs (12 focs el 1609) de la fillola d'Ondara. Depengué de Dénia i després de la rectoria de moriscs del Ràfol d'Almúnia (1535). Fou de la senyoria de la família Pasqual, que el 1611,Inici página després de l'expulsió dels moriscs, atorgà nova carta de població. Formà municipi amb Sanet en 1821-23 amb el nom d'Unió Legal i, definitivament, des del 1834 amb el nom actual.

22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Negre  (Rosselló, s XVII – s XVIII)  Família d'escultors, iniciada per Francesc Negre.

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Negre, Antoni  (Perpinyà, s XVIII)  Escultor. Fill i seguidor de l'obra de Francesc Negre.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Negre, cap  (Xàbia, Marina Alta Cap de la costa, entre la platja del Portitxol i la punta Plana, al nord del cap de la Nau.

25 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Negre, Francesc  (Perpinyà, v 1661 - s XVIII)  Escultor. Cosí germà de Gauderic Negre. Format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d'aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica. És autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques (1688), d'un exuberant barroquisme, d'un crucifix per a Cameles (1687) i d'uns retaules -desapareguts- per a Perpinyà. Fou el pare d'Antoni Negre.

26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Negre, Gauderic  (Tuïr, Rosselló, s XVII - Catalunya Nord, s XVIII)  Escultor. Cosí germà de Francesc Negre.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Negre, gorg  (Sant Celoni, Vallès Oriental Gorg que forma la Tordera dins l'antic terme de Montnegre, aigua avall de la riera de Fuirosos. Segons la tradició, fou en un indret veí, avui conegut pel nom de la Perxa de l'Astor, on el comte Berenguer Ramon el Fratricida donà mort al seu germà Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, el 1082; seguidament llençà el cadàver en aquest gorg, dit, per això, gorg del Comte.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNegre, Josep  (Catalunya, s XIX - s XX)  Dirigent anarcosindicalista. Tipògraf, destacà en la vaga contra el periòdic lerrouxista "El Progreso" el 1908. Com a president de la societat El Arte de Imprimir, participà en el comitè de vaga que actuà durant la Setmana Tràgica del 1909. Secretari general de la Federació Regional de Solidaridad Obrera, obrí els congressos obrers del 1910 i del 1911 constitutius de la CNT, de la qual fou també el primer secretari general i el principal organitzador. Redactor de "Solidaridad Obrera", se separà de la militància activa el 1917. És autor de ¿Qué es sindicalismo? (1919) i Recuerdos de un viejo militante (1936?).

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Negre, Miquel  (Perpinyà, s XVIII)  Escultor. Autor de l'altar de l'Àngel de la Guarda a Nefiac (1757).

30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Negre, Patrici  (Perpinyà, s XVIII)  Escultor. Autor del retaule de Santa Caterina de Vinçà (1776).

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Negre, riu  (Solsonès Riu, afluent dretà del Cardener (o riera de Solsona, ant: el Riner). Neix dins el terme de Lladurs, a uns 800 m alt, i travessa els de Solsona, d'Olius, de Riner i de Clariana de Cardener (forma part del límit dels dos darrers), en el qual s'aiguabarreja, prop del poble, amb el seu col·lector.

32 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Negre de Pallars, port  (Andorra / Pallars Sobirà Port (2.569 m alt) obert entre el pic del port Vell i el pic Negre (2.584 m alt), a la línia de crestes que separa els dos territoris, per on passa el camí que comunica les valls d'Andorra i la vall Ferrera.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Negre de Peguera, estany  (Espot, Pallars Sobirà Llac, el més extens i profund, de la conca lacustre de Peguera, al massís dels Encantats, inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici. Situat a 2.325 m alt, hom ha elevat una presa al nord-est (2.370 m alt) que facilita l'embassament útil de 12 hm3. La profunditat és de 69 m. Per un portell, d'origen també glacial, s'escola el riu de Peguera, barrat per la presa del nord-est, cap als estanys immediats de Trullo i Tort de Peguera, al centre d'una àrea lacustre de 3 km per 2,5.

34 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaNegre d'Envalira, pic  (Encamp, Andorra Cim (2.812 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de la Valira i de l'Arieja, entre le port Framiquel i la portella d'Engaït.

35 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Negre d'Urgell, port  (Andorra la Vella, Andorra / les Valls de la Valira, Alt Urgell Pas pirinenc (2.620 m alt) que comunica els dos municipis, entre el pic Negre d'Urgell, a l'est (2.701 m alt), i el de Claror, a l'oest. La vall del Port Negre drena les aigües que vessen cap al Segre.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Negre i Cases, Joaquim  (Barcelona, s XIX – 1882)  Notari. Fou col·laborador de les revistes "La Notaría" i "La Renaixença". Era membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Escriví diversos estudis relacionats amb la seva professió.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Negre i Pastell, Pelagí  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1895 – Girona, 1984)  Advocat, polític i historiador. Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d'Empúries. Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona (1921). S'ha dedicat a la investigació en el camp de la genealogia i l'estudi dels principals casals nobiliaris de Girona. Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens (1955), Divisiones territoriales y jerarquia nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval (1955) i Els primers vescomtes de Rocabertí (1968-69).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Negre i Villavecchia, Antoni  (Barcelona, 1931 - )  Empresari. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, ocupà diversos alts càrrecs, entre els quals el de director delegat del Banco de Vizcaya a Catalunya (1976-93) i president de Banca Catalana durant tres anys. Fou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació i el 1996 fou nomenat president d'Eurochambres, l'associació amb seu a Brussel·les que aplega les 1.200 cambres de comerç europees.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNegrell, Domènec de  (Barcelona ?, v 1600 – 1650)  Oïdor militar de la generalitat. Pèire de Marca el féu detenir (set/1649) i tancar al castell de Perpinyà, infringint les constitucions catalanes, pel fet d'haver declarat que si les tropes de Felip IV arribaven a Barcelona era millor pactar-hi que resistir. Pel jul/1650 fou dut novament a Barcelona, i Pèire de Marca obligà els jutges a condemnar-lo a mort, malgrat la manca de proves.

40 CATALUNYA - ART

Negres, Els  (Barcelona, s XX)  Grup d'artistes catalans. Format entorn de Manuel Ainaud i Sánchez. L'integraven l'escultor Cèsar Cabanes i Badosa, el dibuixant Joaquim Biosca, el pintor i escultor Martí Gimeno i Massaguer —fill de Francesc Gimeno—, Enric Moles i altres, actualment desconeguts, com Jaume Muntasell i el dibuixant Carles Grau. Enric Casanovas s'apropà al grup i el 1903 exposà amb Ainaud i Grau a Els 4 Gats. Admiraven Nonell, especialment el de temàtica sòrdida, i l'escultura de Carles Mani, al costat del qual Ainaud arribà a exposar. Vinculats a l'Aplec Catalanista i relacionats amb literats, aviat el nom del grup fou aplicat a altres artistes d'estètica similar, com Ricard Opisso, i a literats, com Viura, Oller i Rabassa i Oliva i Bridgman. Representen la promoció més jove del postmodernisme, coetània dels noucentistes.

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Negres, es  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Vicent de sa Cala.

42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Negres, illes  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Grup de dos illots, entre les costes d'aquesta illa i les de Formentera, a ponent de l'illa des Penjats.

43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Negret, cap  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Cap de la costa occidental, que limita pel nord la badia de Sant Antoni de Portmany.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Negret, torre del  (Beneixama, Alt Vinalopó Veure> Torre del Negret, la.

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaNegrete, serra d'El  (Utiel, Plana d'Utiel Alineació muntanyosa, que limita pel nord-est la comarca, al límit amb el terme de Xelva (Serrans).

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Negrón  (Vallanca, Racó)  Llogaret, situat al sector meridional del terme, a la capçalera de la rambla de Negrón, afluent per la dreta del Túria, al qual desemboca, després de córrer profundament engorjada, al terme d'Ademús.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

David Nel·lo i ColomNel·lo i Colom, David  (Barcelona, 1959 - )  Escriptor i músic. Intèrpret de flauta travessera, compagina l'activitat com a concertista i com a professor d'aquest instrument amb la d'escriptor, activitat en la qual s'inicià l'any 1994. Ha publicat, entre altres obres, les narracions infantils L'Albert i els menjabrossa (1995), Mr. Monkey (1997) i La porta prohibida (1999) i les juvenils El duomo. Barcelona (1996), Per què no m'ho deies? (1996), Després d'en Marcel (1997), La meva Eurídice (1998), Peter Snyder (1999), Quadern australià (2000), El geni de la bicicleta (2000) i Els antilladres (2001). L'any 2001 publicà la seva primera obra per a adults, la novel·la Nou dits, al qual han seguit, en el mateix gènere Història natural (2003), L'aposta (2002), Informe celestial (2004), La Geografia de les veus (2007), Contrajoc (2007), Guguengol (2009) i El meu cor cap a tu per sempre (2009). És també autor del llibre de viatges Retorn a Budapest (2001). Ha obtingut diversos premis per les seves obres.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nel·lo i Colom, Oriol  (Barcelona, 1957 - )  Geògraf. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (des del 1988) i director de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona. Ha publicat, juntament amb Enric Lluch, La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya (1983) i El debat de la Divisió Territorial de Catalunya (1984). Codirigí la col·lecció Clàssics del Pensament territorial a Catalunya i fou editor de la revista "Papers". Els seus estudis s'han centrat especialment en les transformacions de la ciutat contemporània, en l'ordenació del territori des d'una perspectiva històrica, i en la planificació urbana i regional actual de Barcelona i Catalunya, respectivament.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNel·lo i German, Francesc  (Barcelona, 1931 - )  Director teatral i escriptor. Fill de Francesc Nel·lo i Ventosa. Estudià direcció teatral amb Ricard Salvat a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Ha dirigit diversos muntatges: Tassarba, d'Enric Morera, al Liceu (1966); El retablo de Maese Pedro, de Falla, al Tinell, i l'òpera de Mozart Bastià i Bastiana, al Palau de la Música Catalana. El 1966 fundà el Grup de Teatre Independent i el de l'Òliba. Ha publicat La pell de magrana i set contes més (1958).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nel·lo i Ventosa, Francesc  (Tarragona, 1907 – Barcelona, 1997)  Escenògraf i pintor. Nebot de Salvador Alarma. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, col·laborà en la il·lustració de llibres i revistes, però sobretot es dedicà a la pintura (figures i paisatges) i a l'escenografia.

51 CATALUNYA - LITERATURA

Nenias Reales y Lágrimas Obsequiosas...  (Barcelona, 1700)  Corona poètica que l'Acadèmia Desconfiada dedicà a la mort de Carles II. Recopilada pel fiscal de la corporació, Josep Amat i de Planella, l'antologia recull un gran nombre de composicions en castellà i en llatí i cinc en català: un sonet de Josep Amat, unes redondillas de Josep Clua, un jeroglífic de Manuel de Veda i de Rovira i un sonet i un romanç d'Antoni de Peguera i Aimeric.

53 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Neonelli, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol, concedit el 1774 pel rei de Sardenya a Pere Ripoll.

54 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Neopàtria, ducat de  (Grècia, 1319 – 1390)  Territori conquerit per Alfons Frederic d'Aragó amb tropes catalanes, i constituït en ducat el mateix any, unit al ducat d'Atenes. Era governat per capitans, amb seu a Siderocàstron, Neopàtria i Salona. Depenien del regne català de Sicília. Poblat per catalans, a poc a poc anà decaient, i després del domini de Roger de Lloria (1362-70) anà restant reduït a la mera capital. El rei Pere III de Catalunya-Aragó n'assumí el títol (1377), però Neopàtria caigué en mans dels florentins (1390) i deixà de pertànyer efectivament als reis de Catalunya-Aragó, bé que aquests en mantingueren el títol en llur llista de dignitats fins al s XVII.

55 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaNeotipia, La  (Barcelona, jul/1905 – s XX)  Establiment tipogràfic cooperatiu. Creat per Ignasi Clarià, Josep M. Palau, Francesc Millà i altres, tots ells expulsats pel feb/1908 -en ésser considerats empresaris- de la societat obrera El Arte de Imprimir. Aquest fet derivà en una prova de força contra la influència lerrouxista dins el moviment de Solidaritat Obrera, puix que Clarià i Palau eren caps dels tallers d'"El Progreso". Els anarquistes dirigents d'El Arte de Imprimir aconseguiren el suport de la federació regional al boicot a "El Progreso". El conflicte, a més de debilitar la influència lerrouxista, afavorí l'aproximació entre els anarquistes i els socialistes, que s'uniren també al boicot, especialment a partir del des/1908.

56 ALGUER - GEOGRAFIA

Neptú, gruta de  (l'Alguer Cova natural, al cap de la Caça. L'entrada s'obre a la mar. Té formacions d'estalactites i d'estalagmites força desenvolupades i és una de les més visitades de Sardenya. El 1915 serví com a base clandestina de carburants per als submarins alemanys.

57 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA

Ner, riu  (Alt Urgell / Andorra Veure> Runer, el.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nere, riu  (Viella, Vall d'Aran Riu, que neix al vessant oriental del cap de Tóro (2.975 m alt). A la capçalera hi ha els petits estanys de Mulleres i de Tóro, però el cabal es deu, principalment, a l'aigua del güell d'Horno i del seu afluent per la dreta, el riu de Fontfreda, que baixa del port de Viella. S'uneix al barranc de Viella per l'esquerra.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nere, tuc  (Viella, Vall d'Aran Cim (2.503 m alt) (o des Crabes) de la serra que separa les valls de Varradòs i el riu Salient, que enllaça pel coll de Vilac amb la serra d'Arenyo.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nerellà  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Veure> Santa Eugènia de Nerellà.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaNeres, serra d'Es  (Viella, Vall d'Aran Línia de crestes que separa les capçaleres del riu Nere i del riu d'Et Joeu, i que culmina al pic d'Es Neres (2.585 m alt).

62 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Nerill  (les Paüls, Alta Ribagorça Poble (1.502 m alt), situat dalt d'un turó, un dels més alts dels Països Catalans. L'església parroquial és dedicada a sant Tomàs. Formà municipi independent fins el 1966. L'antic terme comprenia, a més, els pobles i les caseries de les Llagunes, Denui i Ardoné.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Neriolo, estany  (la Torre de Capdella, Pallars Jussà)  Llac (2.315 m alt) de la capçalera del Flamicell, d'origen glacial, alimentat per l'estany Cubeso, una presa eleva el nivell de l'aigua i estableix un desnivell amb l'estany Tort, al qual vessa. La collada de Neriolo, al sud-oest, al peu del pic de Neriolo (2.857 m), obrí camí cap a Barruera (Alta Ribagorça).

64 CATALUNYA - EMPRESA

Nestlé, Societat Anònima  (Barcelona, 1920 - )  Empresa industrial. Fundada com a filial de l'empresa suïssa Nestlé Alimentana AG. Dedicada a la fabricació de productes alimentaris derivats de la llet i del cacau, fou reestructurada el 1940 com a representant dels seus productes per a tot l'estat espanyol. Té instal·lacions a Esplugues de Llobregat, Sant Gregori, Viladecans, Sant Celoni i altres a la resta de l'estat. Constitueix el primer grup alimentari de l'estat espanyol. Amb les seves filials comercialitza una àmplia gamma de productes.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Net, Hug  (Illes Balears, s XVI)  Jurista. Fou fiscal i oïdor de la Reial Audiència de la ciutat de Mallorca. A conseqüència de les protestes contra Ferran Sanoguera, governador d'Eivissa, féu a l'illa l'enquesta ordenada per Felip II. Autor del tractat, inèdit, Repertorium juridicum.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaNet i Escofet, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1817)  Erudit i artista. Fou un personatge de cultura polifacètica. Conreà la pintura religiosa. Professà gratuïtament classes de diverses especialitats artístiques. Tingué fama de bon matemàtic. En 1788 gravà un mapa de la seva illa natal. A la seva mort deixà gran part dels seus béns a l'hospital de Palma. Pertanyia a la Societat Econòmica d'Amics del País.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Net i Figueres, Baldiri  (Catalunya, s XIX)  Metge. És autor d'una remarcable memòria professional conservada a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Net i Sunyer, Blai  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1887 – Barcelona, 1948)  Pianista. Deixeble de Carles G. Vidiella, realitzà una brillant carrera concertística. Actuà amb Pau Casals, Francesc Costa i altres instrumentistes notables. Fou professor de l'Escola Municipal de Música de Barcelona.

69 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Neulós, puig  (l'Albera, Vallespir / la Jonquera, Alt Empordà Muntanya (1.256 m alt) del massís de l'Albera, entre els dos municipis, del qual és el punt culminant. Al vessant meridional les aigües van a la riera d'Anyet (conca de la Muga), i al septentrional al riu Rom (conca del Tec).

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nevà  (Toses, Ripollès Poble (1.256 m alt), damunt la riba dreta del Rigart, al sector sud-oriental del terme. L'església parroquial de Sant Cristòfol és un edifici modern; resta encara l'antiga. El lloc és esmentat ja el s IX.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaNevera, serra de la  (Atzeneta del Maestrat / Vistabella del Maestrat, Alcalatén Serra (1.195 m alt), al límit entre els dos termes, divisòria d'aigües entre la rambleta d'Atzeneta i el barranc del Forcall, afluents del riu de Montlleó.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Nevera, tossal de la  (Catí, Alt Maestrat Cim (1.281 m alt), al límit amb el terme de Morella, al sector muntanyós que separa els Ports del Maestrat.

73 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

New Saint George  (Menorca)  Nom donat pels anglesos a la població d'es Castell.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Neyla, Francesc  (Catalunya, s XVII)  Religiós mercenari. El 1698 publicà a Barcelona un estudi sobre l'infant Sanç, fill de Jaume I i arquebisbe de Toledo.

Anar a:    Ne ]    [ Nef ]    [ Negre, F ]    [ Negrell ]    [ Nen ]    [ Neri ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -