A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ob ]    [ Obr ]    [ Obreg ]    [ Oc ]    [ Oda ]    [ Odena, G ]

Poesia és la creació rítmica de la bellesa en paraules. (Edgar Allan Poe)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Obac  (Organyà, Alt Urgell Caseria, a l'esquerra del torrent de Fígols.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Obac, Sant Pere d'  (Vilanova de Meià, Noguera Veure> Sant Pere d'Obac.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Obac, serra de l'  (Matadepera, Vacarisses, Vallès Occidental / Mura, Bages Unitat orogràfica, que amb la de Sant Llorenç del Munt forma una massa de conglomerats eocènics de la Depressió Central Catalana, adossada a la Serralada Prelitoral. Són separades pel coll d'Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix. Consta d'uns quants nuclis poc diferenciats: la serra de la Mata (921 m alt), al nord-est; el de Mura (722 m a la coma del Puig), al nord-oest; la Pola (930 m al turó de les Tres Creus) i Castellsapera (932 m), al centre; la serra del Pou de Glaç (944 m), al sud-est; i la serra de les Pedritxes (786 m a la Moleta), al sud. La carena resta paral·lela a la riera de les Arenes i separa els tres municipis. Molt minada per l'erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves. El 1972 fou aprovat el parc natural de Sant Llorenç del Munt - serra de l'Obac.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaObacs, els  (Llimiana, Pallars Jussà Llogaret, que forma un enclavament (3,52 km2) entre els antics termes de Sant Salvador de Toló, d'Aransís i de Conques, a la vall del riu de Conques.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Obago, estany  (Salardú, Vall d'Aran Estany del circ de Colomers (2.242 m alt), alimentat pels estanys de Ratera, als antics municipis d'Arties i Tredós.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Obagues  (Font-rubí, Alt Penedès)  Caseria, situada al nord-oest de Guardiola.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Obergs, els  (Utxafava, Pla d'Urgell Despoblat (ant: els Albergs).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Obilot, Guillem d'  (Catalunya, s XII - Lleida ?, s XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida (1149) per les forces combinades de Ramon Berenguer IV i d'Ermengol VI d'Urgell. Sembla que era vassall de tots dos comtes. Rebé del segon unes cases prop de la mesquita i uns molins prop del curs del Noguerola, propietats que cedí als hospitalers ja el 1150. El mateix any rebé diverses cases, uns banys i un forn de la ciutat, en donació del comte barceloní. Féu a aquest un prèstec important dins el 1150. El 1153, a Lleida, assistí a la compra del terç genovès de Tortosa. Figurà alguna vegada al consell de Ramon Berenguer IV, fins i tot fora de Lleida, on segurament residia.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Obiols  (Avià, Berguedà)  Antiga parròquia (Sant Vicenç) (hist: Albiols), situada en una plataforma a la dreta del Llobregat. És esmentada ja el 935 com a propietat del monestir de Ripoll. L'església té una base preromànica, potser d'època visigòtica (a l'entrada hi ha una tomba amb una moneda d'or d'Ègica, 687-702); hi ha arcs de ferradura, i el presbiteri és rectangular. Fou capgirada en època romànica (s XII-XIII), i restaurada pel Servei de Monuments de la diputació de Barcelona en 1959-62. Entorn seu hi ha tombes antropomòrfiques excavades a la roca.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaObiols, Armand  Pseudònim de l'escriptor Joan Prat i Esteve.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Obiols, Salvador  (el Vilar de Cabó, Alt Urgell, 1900 - Jerusalem, Israel, 1930)  Monjo de Montserrat i biblista. Encarregat del taller d'impremta de l'abadia de Montserrat, impulsà la biblioteca monàstica i es dedicà activament als estudis bíblics. Escriví un compendi gramatical de grec bíblic, en dos volums, i li foren encomanades la traducció i les notes de les epístoles de sant Pau per a la Bíblia de Montserrat (volums XXI i XXII). Passà els darrers quatre anys de la seva vida viatjant per les illes gregues, l'Àsia Menor i Palestina, en cerca de material documental per als seus estudis.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Obiols i Delgado, Gustau  (Berga, Berguedà, 1858 - Catalunya, s XX)  Escultor. Fou deixeble de Rossend Nobas. Completà la seva formació a París, on obtingué alguns premis d'importància.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria (Raimon) Obiols i GermàObiols i Germà, Josep Maria (Raimon)  (Barcelona, 5/ago/1940 - )  Polític. Fill de Josep Obiols i Palau, es llicencià en geologia i fou dirigent del Moviment Socialista de Catalunya i de Convergència Socialista de Catalunya. Elegit diputat a corts (1977, 1979 i 1982) i membre del Comitè Federal del PSOE (1983-90), ocupà la secretaria general del PSC en les eleccions autonòmiques i encapçalà la candidatura socialista de 1984, 1988 i 1992, i fou elegit diputat, per Barcelona, al Parlament de Catalunya. El 1996 passà a ser president del partit, i des del 1990 és membre de l'executiva federal del PSOE. El 1999 fou elegit diputat al Parlament Europeu. Ha publicat els assaigs Els futurs imperfectes (1987), Federalisme i estat de les autonomies (1988) i El suc dels dies (1996).

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Obiols i Palau, Àngel  (Barcelona, 1888 – 1973)  Compositor. Deixeble de Vicenç M. de Gibert, el 1917 fundà l'Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins al 1954. Autor d'una trentena de sardanes, escrites entre el 1912 i el 1966, entre les quals destaquen Aubada de festa, Girona invicta, Alegre primavera i Eulàlia. També té sardanes corals, i ha harmonitzat nombrosos ballets populars. És autor també de misses i de cançons.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaObiols i Palau, Josep  (Sarrià, Barcelona, 1894 – Barcelona, 1967)  Pintor il·lustrador. Format a l'acadèmia de Torres Garcia, dins l'ambient noucentista. Una de les seves primeres obres fou la il·lustració dels quaderns del Cartipàs Català, de Pau Romeva (1917). Perfeccionà la tècnica mural a Itàlia (1920), i, en tornar a Catalunya, li fou encarregada la decoració de la Sala de Música de la casa Guarro, a Sarrià, i les pintures murals de la casa de Correus, a Barcelona. Conreà amb gran encert el cartellisme (Cartell de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, 1919). Després de la guerra civil, pintà al fresc la volta de la sagristia de Montserrat.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Obiols i Tramullas, Marià  (Barcelona, 1809 – 1888)  Compositor. Deixeble de Mercadante, estrenà a Milà l'òpera Odio ed amore (1837). Escriví la cantata Il regio imeneo per a la inauguració del Gran Teatre del Liceu (1847), del qual fou nomenat director musical. Anys més tard hi estrenà l'òpera Editta di Belcourt (1874). Fou director del Conservatori del Liceu des de la fundació.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Obiols i Vié, Joan  (Granollers, Vallès Oriental, 1919 - Cadaqués, Alt Empordà, 1980)  Metge psiquiatre. Llicenciat a Barcelona el 1943, el 1970 guanyà la càtedra de psiquiatria de la Universitat de Santiago i un any més tard passà a la de Barcelona, de la qual fou degà (1972-79). L'any 1977, pel fet d'ésser el degà més antic, fou nomenat rector en funcions de la universitat durant nou mesos. El mateix any ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on llegí el discurs Psiquiatria d'ahir, psiquiatria d'avui i psiquiatria de demà. Fou doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa (Llenguadoc).

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Obra, mas de l'  (Vilallonga del Camp, Tarragonès Veure> Mas de l'Obra, el.

19 ILLES BALEARS - CULTURA

logo de l'Obra Cultural BalearObra Cultural Balear (OCB)  (Palma de Mallorca, 22/des/1962 - )  Entitat fundada per iniciativa de Francesc de B. Moll. Constituïda el 1971 com a associació legal. Creada per una trentena d'intel·lectuals balears, amb l'objectiu de defensar i promoure la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears. Premi d'Honor Jaume I (1979) i Creu de Sant Jordi (1985), ha jugat un paper important en el reconeixement de la llengua i la cultura catalanes a les Balears, tantInici página des del món de la divulgació i la publicació, com des d'associacions filials com ara Voltor, que va fer possible la recepció a les Illes Balears de TV3. S'han creat altres sucursals a Menorca, Formentera i Mallorca, que editen revistes en català. OCB

20 CATALUNYA - CULTURA

Obra de la Visitació de Nostra Senyora  (Barcelona, 1923 - )  Congregació fundada per Josep M. d'Alós i de Dou. Els estatuts foren aprovats el 1927 i la institució fou reconeguda per Roma el 1954. Es dedica a la visita i a l'assistència als malalts i als convalescents a diverses residències (l'Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell).

21 CATALUNYA - CULTURA

Obra del Ballet Popular  (Barcelona, 1950 - )  Institució que conrea i difón la dansa i música tradicional catalana. Inicialment dedicada als esbarts, el 1955 inicià cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d'Estudis Sardanistes i concedí premis a les millors sardanes i al millor estudi històric sobre aquesta dansa. També atorgà medalles al mèrit sardanista. El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana. El 1966 establí la caravana que duu la Flama de la Sardana. N'han estat directors Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Lluís Moreno i Pallí. L'òrgan ha estat la publicació "Agenda".

22 CATALUNYA - CULTURA

Obra del Cançoner Popular de Catalunya  (Barcelona, 1922 – 1939)  Institució dedicada a recollir d'una manera exhaustiva la música popular dels Països Catalans. L'entitat fou creada gràcies a una donació de Concepció Rabell, de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert. Fou patrocinada per l'Orfeó Català, amb la cooperació d'un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya, entre d'altres. Gràcies a aportacions diverses, a concursos i a un treball de camp sistemàtic i exhaustiu, reuní una col·lecció de materials que el 1936 superava els 40.000 documents i en la classificació de la qual, mitjançant un sistema de cèdules, treballarenInici página durant molts anys Joan Puntí, Francesc Pujol, Baltasar Samper i Josep Maria Casas i Homs. La guerra civil interrompé les tasques de replega i edició del futur Cançoner, bé que ja havien estat publicats tres luxosos volums de Materials (1926-29). La labor de l'Obra no ha pogut ésser continuada i és fora de l'abast dels investigadors. Ramón Menéndez Pidal i els seus col·laboradors n'utilitzaren una part dels materials en el Romancero tradicional.

23 CATALUNYA - CULTURA

Obra del Sant Evangeli  (Catalunya, 1924 - )  Secció del Foment de Pietat Catalana. Erigida canònicament per a la publicació de texts evangèlics. Ha publicat diversos volums de l'Antic i del Nou Testament, versions del grec i del llatí.

24 CATALUNYA - POLÍTICA

Obra d'Exercicis Parroquials (OEP)  (Manresa, Bages, 1922 – s XX)  Moviment fundat pel jesuïta Francesc de Paula Vallet i Arnau, amb la finalitat de recristianitzar els homes per mitjà dels exercicis de sant Ignasi de Loiola, que es difongué arreu de Catalunya. Tenia com a òrgan la revista "Perseverancia", redactada en català fins el 1936. Vallet i molts exercitants contribuïren a la creació i a la continuïtat del diari "El Matí".

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Obrador, Pere Joan  (Illes Balears, s XVIII)  Escultor i gravador. Esculpí l'estàtua de Sant Pere de l'altar major de Sant Jaume de Palma de Mallorca i totes les imatges de l'altar major de l'església parroquial de Binissalem i del de Santa Maria del Camí. Projectà el col·legi i l'església de Sant Ignasi, a Pollença, i n'obrà les escultures. Gravà diverses medalles, entre les quals la dels alumnes de l'Escola de Dibuix de Palma de Mallorca (1779).

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Obrador i Bennàssar, Mateu  (Felanitx, Mallorca, 1852 - Palma de Mallorca, 1909)  Erudit i escriptor. Secretari de l'arxiduc d'Àustria Lluís Salvador, a Miramar, fou col·laborador de "La Ignorància" i fundador de la revista continuadora d'aquesta, "La Roqueta". Orientà els seus estudis a la recerca i el comentari dels còdexsInici página lul·lians i esdevingué el primer crític lul·lià que aplicà criteris rigorosament científics. Dirigí la publicació inicial de les Obres de Ramon Llull. Poeta de la generació de Joan Alcover i Costa i Llobera, la seva obra poètica oscil·la entre el romanticisme propi de la generació dels jocs florals i els corrents modernistes que apareixien a Mallorca.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Obrador i Obrador, Bartomeu  (Felanitx, Mallorca, 1787 – Madrid, 1865)  Metge. Doctorat en medicina i cirurgia el 1815, el 1820 assistí els empestats d'Artà, Son Cervera i Capdepera. El 1829 guanyà la càtedra de medicina de la Universitat de Madrid. Durant la guerra dels Set Anys fou metge del pretendent Carles i director general de Sanitat de l'exèrcit carlí. Fou diputat a Corts per les Illes en tres legislatures i conseller reial d'Agricultura, Indústria i Comerç.

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Obrador i Soler, Jaume Antoni  (Felanitx, Mallorca, 1748 - Palma de Mallorca, 1803)  Escriptor i sacerdot. Precoç en els estudis, a setze anys era ja doctor en teologia. Estudià també lleis i medicina. Ocupà les rectories d'Andratx i Bunyola, i el 1787 va ésser qualificador del Sant Ofici. Escriví poesies i comèdies, en castellà i en català.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Obradors, Ferran J.  Veure> Jaumeandreu i Obradors, Ferran.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Obradors, Joan  (l'Havana, Cuba, 1844 – Barcelona, 1895)  Pianista i compositor de pares catalans. Estudià a París amb Gottschalk. Fou professor del conservatori de música barceloní, des de la seva fundació el 1877. És autor de composicions per a piano, una Elegia de concert i molts ballables, entre d'altres obres.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaObradors i Font, Sebastià  (Moià, Bages, s XIX – Barcelona, 1899)  Llatinista. Doctor en filosofia i lletres, el 1857 fou nomenat catedràtic substitut de llatí i grec a l'Institut de Barcelona, el 1862 passà al de Santander i, tot seguit, al de Girona, del qual fou nomenat director el 1867. Més tard ensenyà llatí i castellà a l'Institut de València, i el 1884 passà al de Barcelona. Fou intèrpret jurat del ministeri d'Estat per a les llengües llatina i catalana.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Obradors i Soley, Llogari  (Catalunya, 1827 - 1902)  Impressor. Excel·lí com a caixista amb treballs com Curs Pràctic per a Caixistes, col·lecció de cinc quadres de gran format, impressos a diverses tintes. La impremta que tenia al carrer de Petritxol fou assaltada diversos cops durant el període revolucionari del 1870.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Obregón, Alejandro  (Barcelona, 1920 - Cartagena de Indias, Colòmbia, 1992)  Pintor. Fill de mare catalana. Es formà a Boston (1939-40). Posteriorment residí uns quants anys a Barcelona i completà la seva formació amb estades a les capitals europees. Tornà a Colòmbia el 1946 i aviat hi guanyà un gran prestigi. Fou degà de l'Escola de Belles Arts de Bogotà i a la de Barranquilla. Fou influït per l'expressionisme abstracte i ha evolucionat vers un decorativisme basat en una generosa aplicació del color.

33 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Obrero, El  (Barcelona, set/1864 – jun/1866)  Periòdic obrerista en castellà. Dirigit per Antoni Gusart. De tendència republicana demòcrata-cooperativista, organitzà el congrés obrer de Barcelona del des/1865. Desaparegué per la prohibició de les autoritats militars.

34 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Obrero, El  (Palma de Mallorca, nov/1869 – oct/1870)  Setmanari obrer en castellà. Publicat per Francesc Tomàs i Oliver. Molt relacionat amb "La Federación" de Barcelona, encapçalà el procés d'adhesió a l'AIT de les societats obreres mallorquines -de les quals fou òrgan a partir del gen/1870-. Pel gen/1871 hom intentà la seva reaparició sota la denominació de "La Revolución Social", però els tres números que hom en féu foren segrestats.

35 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaObrero, El  (Barcelona, des/1880 – nov/1891)  Setmanari obrerista. Òrgan de les Tres Classes de Vapor. El seu director fou Josep Pàmias -excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo-, i entre els primers redactors n'hi han de relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista. El periòdic, antibakunista, es declarà aviat socialista (set/1881), publicà com a fulletó el Manifest Comunista (1882) i s'apropà al nucli marxista de Madrid (passà a fer de portaveu de l'efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol). Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà partidari del socialisme possibilista francès i del Partit Socialista Oportunista, creat el 1891 per Pàmias.

36 ILLES BALEARS / CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Obrero Balear, El  (Palma de Mallorca, des/1900 – jul/1936)  Setmanari socialista. En 1934-36 fou l'òrgan de la Federació Socialista Balear. El 1937 sortí a Barcelona un "Suplement de El Obrero Balear", portaveu de l'Agrupació de Socialistes a Catalunya, bilingüe, continuació de l'anterior i dirigt per Ignasi Ferretjans.

37 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Obres e trobes  (València)  Volum que recull els poemes presentats en el certamen marià celebrat a València el 1474 i potser imprès aquell mateix any, considerat el primer incunable dels Països Catalans. L'únic exemplar conegut es conserva a la Biblioteca Universitària de València. Manca de data i de nom d'impressor. Té 58 fulls impresos. Conté obres d'un total de 40 poetes i 45 poesies (40 en català, 4 en castellà i 1 en toscà). Posteriorment, ha estat editat el 1894 (amb introducció de F. Martí i Grajales), el 1945 (introducció de Josep Ibarra i Folgado) i el 1975 (en tres edicions, dues a càrrec, respectivament, de Lluís Guarner i M. Sanchis i Guarner). Ha despertat diverses polèmiques sobre la primacia de la impremta dins l'estat espanyol.

38 CATALUNYA - POLÍTICA

Obres Públiques, Conselleria d'  (Catalunya, 19/des/1932 – 1939)  Organisme de la Generalitat. El primer conseller fou Joan Lluhí i Vallescà. Amb diversos canvis de noms, funcionà gairebé sempre lligada a altres conselleries. El 1935 preparà un Pla General d'Obres Públiques de Catalunya, en el qual s'ordenava principalment la xarxa de carreteres i l'aprofitament dels rius. El 1936 organitzà un important pla d'obresInici página públiques per lluitar contra l'atur. Després s'ocupà també de les funcions de justícia i de proveïments.

39 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia  (Madrid, 1795 – 1797)  Obra d'Antoni Josep Cabanilles. Publicada en dos volums, primera i única de les ordenades per Carles IV (1791) per a estudiar els vegetals als seus regnes. Té 588 pàgines, il·lustrades amb mapes i panorames, sobre esbossos de l'autor, gravats per T.L. Enguídanos. Producte d'un minuciós viatge pel País Valencià, ofereixen una notable quantitat de dades de tota mena, fixades des de la Il·lustració, d'un alt valor per als estudis botànics, demogràfics, geogràfics, etc. Conté un índex de plantes amb equivalències llatines, castellanes, catalanes i franceses. Esdevinguda un clàssic dels estudiosos del País Valencià, l'obra ha estat reeditada (el 1958, a cura de J.M. Casas i Torres, i, en facsímil, el 1972).

40 CATALUNYA - POLÍTICA

Observança, constitució de l'  (Catalunya, 1480 – 1714)  Capítol de cort. Poc valria promulgat per la cort de 1480/81 celebrada a Barcelona, anomenat després constitució de l'Observança. Equivalia a un compromís o una garantia reial de respectar les Constitucions de Catalunya. El rei (Ferran II) acceptava, consolidava i reforçava, així, una sèrie de traves legals, contra la intromissió atemptatòria de l'autoritat reial en els privilegis, les lleis, els usos i els costums de Catalunya. Els oficials reials havien d'escoltar sentència d'excomunió en la introducció de llur ofici, llevat del lloctinent general si era familiar del monarca. La generalitat restava encarregada de vetllar pel compliment d'aquesta disposició i de demanar la revocació de tota ordre anticonstitucional; aquesta era aplicada al cap de tres dies, i en cas de dubte l'audiència reial havia de decidir abans de deu dies. Ha estat considerada com la clau de volta de l'edifici pactista català, vigent fins al 1714.

41 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaObservatori Català de la Família  (Catalunya, s XX)  Òrgan. Adscrit al departament de benestar social de la Generalitat de Catalunya, amb la funció d'assessorar la comissió interdepartamental de suport a la família. És la nova denominació de l'anterior Consell Assessor del pla integral de suport a les famílies. Les seves principals funcions són les d'elaborar informes i fer propostes per a la comissió interdepartamental, analitzar de forma periòdica la situació de les famílies i la seva incidència en la societat catalana i assessorar sobre la planificació de les polítiques públiques amb relació a la família. La comissió haurà de donar a l'Observatori Català tota la informació sobre les proposicions i actuacions en l'àmbit de la família que duen a terme els departaments de la Generalitat i les organitzacions i institucions que en formen part.

42 CATALUNYA - CULTURA

Observatori de l'Ebre  (Roquetes, Baix Ebre)  Observatori dependent dels jesuïtes. Fundat per Ricard Cirera el 1904. Té la finalitat d'estudiar la influència de l'activitat solar en els fenòmens geofísics. Disposa de les seccions solar, ionosfèrica, sísmica i meteorològica, la darrera de les quals, com a complement, registra la radiació tèrmica del sol i el potencial electrostàtic de l'atmosfera. Observatori de l'Ebre

43 CATALUNYA - CULTURA

Observatori Fabra  (Barcelona)  Institució científica, fundada el 7/abr/1907 per Camil Fabra i Fontanills, amb la col·laboració de la Diputació i del municipi. Va erigir-se a la muntanya del Tibidabo i està adscrit a l'Acadèmia de Ciències de Barcelona. Entre altres missions estables, fa estudis sobre asteroides, cometes, meteorologia i sismologia catalana i publica nombrosos treballs. Observatori Fabra

44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ocaive, castell d'  (Pedreguer, Marina Alta Antic castell (ant: Olocaive), situat al sud de la vila, al vessant oriental de la serra del castellet d'Aixa. Antiga alqueria islàmica, el seu terme comprenia diverses alqueries.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

O'Callaghan i Forcadell, Ramon  (Ulldecona, Montsià, 1834 - Tortosa, Baix Ebre, 1911)  Eclesiàstic i historiador. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, de Barcelona, de la d'Història, de Madrid, i de la deInici página París, entre d'altres. Arxiver de la catedral de Tortosa, publicà diverses obres sobre la història d'aquesta ciutat.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep O'Callaghan i MartínezO'Callaghan i Martínez, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, 7/oct/1922 - Sant Cugat del Vallés, Vallès Occidental, 15/des/2001)  Escripturista i papiròleg. Jesuïta des del 1940, es doctorà en filosofia i lletres (Madrid), i lletres clàssiques (Milà). Fou professor de llengües bíbliques i de crítica textual del Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya i de papirologia grega a la Universitat de Barcelona i catedràtic de papirologia i paleografia grega al Pontificio Istituto Biblico de Roma. Fundador i director de la revista "Studia Papyrologica", de la col·lecció "Papyrologica Castroctaviana" (1967), i de la sèrie "Estudis de Papirologia i Filologia Bíblica" (1991), entre els seus llibres cal citar: Las tres

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

O'Callaghan i Tarragó, Ramon  (Benissanet, Ribera d'Ebre, 1798 - Montpeller, França, 1844)  Militar d'origen irlandès. El 1822 acabdillà un alçament reialista a Benissanet, i posteriorment (1827) participà en la guerra dels Malcontents. Exiliat a França el 1827, tornà a la mort de Ferran VII i fou un dels dirigents de la primera guerra carlina. Ascendit a coronel, fou governador de Cantavella i, després, de Morella, a les ordres de Cabrera. Acabada la guerra al Maestrat, s'exilià novament a França (1840), on morí.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOcanya, Lluís d'  (Oriola, Baix Segura, s XVI – s XVII)  Noble i membre del Consell Reial. Felip III li encarregà la impressió en llengua vernacla del Llibre de capitols, ab los quals se arrenden i colecten los Drets Reals de Su Magestad en la Governació i Baylia general de Oriola y Alacant y les Declaracions de com se practiquen i executen (Oriola, 1613). És autor del manuscrit Llibre dels Estatuts i ordinacions respectants al govern de la ciutat d'Alacant, y Regimens d'aquella.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ocata  (el Masnou, Maresme)  Barri, amb el qual forma un continuum urbà, a llevant del centre de la vila. S'estén per la carretera de Barcelona a la Jonquera, paral·lelament a la via del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró, el qual hi té baixador.

50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Oceja  (Alta Cerdanya Veure> Osseja.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ocelló  (Santa Margarida de Montbui, Anoia Veure> Saió, el.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ochando, Antoni  (Aragó ?, s XVIII - Constantí ?, Tarragonès, v 1800)  Escultor barroc. Documentat entre el 1747 i el 1800. Fixà la residència a Constantí, on, des de l'any 1747, obrà el retaule major de l'església parroquial. També és autor del retaule del Roser de Riudecols i del retaule major de l'església parroquial de Juneda, la seva obra més important, en el qual treballà des del 1760 fins al 1800. En el seu estil, que en línies generals és barroc acadèmic, persisteixen elements salomònics.

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ochoa i Esteve, Enric (Enríque Estévez Ochoa)  (Puerto de Santa Maria, Andalusia, 1891 - Palma de Mallorca, 1978)  Pintor i dibuixant. Resident durant molts anys a Barcelona. Exposà amb èxit a Barcelona i a Madrid, entre altres ciutats, així com a diversos llocs d'Amèrica del Sud. Com a pintor conreà amb encert estils ben diferents, entre les seves obres cal destacar les pintures murals de Son Galceran (Mallorca). Com a dibuixant col·laborà en diverses revistes ("La Esfera", "Estampa").

54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaOcón, Jerónimo de  (Aragó ?, s XIV – Perpinyà, 1425)  Bisbe d'Elna (1410-25). Sembla que era d'origen aragonès. Entre els anys 1399 i 1412 fou confessor de Benet XIII a Avinyó, en el qual càrrec succeí Vicent Ferrer. Abans del 1408 fou nomenat abat de Sant Joan de la Penya i el 1410 bisbe d'Elna, bé que regí el bisbat en nom seu Esteve d'Agramunt, prior de Gualter, fins al 1417. Es retirà de l'obediència a Benet XIII i el 1417 formà part de l'ambaixada a Peníscola per a demanar al papa la renúncia. Féu ampliar l'església de Sant Joan el Vell de Perpinyà, on residia. És autor d'una crònica sobre els fets ocorreguts a la cort papal d'Avinyó, en els quals prengué part.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Octavianum, Castrum  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Nom d'una localitat identificada amb la ciutat. Hom ha suposat que el nom d'Octavianum deriva del fet que corresponia a la vuitena milla d'una rota partint de Barcelona.

56 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Octubre  (Barcelona, mar/1935 – jul/1936)  Setmanari. Òrgan del Partit Comunista de Catalunya. En fusionar-se el partit amb Unió Socialista de Catalunya passà a denominar-se "Justícia Social - Octubre", i poc després fou substituït per "Treball".

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Octubre, fets del sis d'  Veure> Sis d'Octubre, fets del.

58 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Octubre, premis  (València, 1972 - )  Certàmen literari anual en llengua catalana. Inicialment fou constituït el 1972 pel premi d'assaig Joan Fuster a iniciativa d'E. Tàrrega, i convocat per la llibreria Concret, amb el concurs d'Edicions 62. El 1973 fou convocat per la llibreria Tres i Quatre, i inclogué ja el premi Vicent Andrés i Estellés de poesia, l'Andròmina de narració, i el 1974 i amb caràcter excepcional, el Camí a un treball periodístic.

59 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaOda a Barcelona  (Barcelona, 1883)  Poema èpic de Jacint Verdaguer. Premiat als Jocs Florals de Barcelona (1883) amb el títol de A Barcelona. Exalça la creixença urbana i el procés industrial de la ciutat, tot i que en critica les tares tradicionals. La visió futurista i històrico-monumental és transcrita en alexandrins, més aviat retòrics. El poema li donà molta fama, i el 1883 l'ajuntament de Barcelona en féu una edició de cent mil exemplars per a les escoles. Aquell mateix any fou publicat a les Filipines en edició catalano-castellana. La incorporà al volum Pàtria (1888), i fou traduïda al francès i al romanès.

60 CATALUNYA - LITERATURA

Oda Nova a Barcelona  (Barcelona, 1909)  Poema de Joan Maragall, incorporat a Seqüències (1911). Representa una visió profètica, realista i integradora alhora de la metròpoli (símbol de la comunitat nacional), que creix com un organisme vivent. Hi ha el contrapunt entre l'ideal i la realitat quotidiana, sovint descoratjadora. És escrita amb un gran vigor de llenguatge i una poderosa retòrica.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Odalric  (França, s IX - d 859)  Magnat franc, fou nomenat marquès de la Gòtia i comte de Barcelona (a la mort d'Aleran, 852) i de Narbona (852), càrrecs dels quals fou destituït per incapaç i reemplaçat per Unifred (857). El 856 veié saquejar Barcelona pels sarraïns.

62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Odelló de Cerdanya  (Font-romeu, Odelló i Vià, Alta Cerdanya)  Poble (1.596 m alt) i cap de l'antic municipi d'Odelló i Vià. situat al vessant del roc de la Calm, dominant el riu d'Angost i el pla de la Perxa. El lloc és esmentat ja el 839. De l'església parroquial, romànica, del s XI, depèn el santuari de Font-romeu.

63 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Odelló de Querramat  (Ral, Capcir Poble (1.510 m alt), a la dreta de l'Aude, on el riu forma el pantà de Puigbalador.

64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaOdelló i Vià  (Alta Cerdanya Antic nom del municipi de Font-romeu.

65 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsOdèn  (Solsonès Municipi: 114,39 km2, 1.130 m alt, 253 hab (2015). Situat al vessant meridional de la serra d'Odèn, a l'est de la serra de Port de Comte, drenat per la ribera d'Odèn, al nord-oest de Solsona. El terme és accidentat i drenat per la capçalera de la riera Salada. El territori és en part boscat i cobert de prats naturals. L'agricultura és limita la 10% del terme (cereals, patates i farratges). L'economia es basa, però, en la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), que aprofita les pastures naturals. Disseminació total de la població. El poble és situat al voltant de l'església parroquial (Santa Cecília) i de l'antic castell d'Odèn. El terme comprèn, a més, els pobles i antics termes de la Móra Comdal, Sàlzer, Valldan, Canalda i Cambrils; la quadra d'Encies; el llogaret de Llinars, i les caseries de Montnou i dels Solers. Àrea comercial de la Seu d'Urgell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaÒdena  (Anoia Municipi: 52,2 km2, 421 m alt, 3.624 hab (2014). Situat a la conca d'Òdena, a l'esquerra de l'Anoia, afluent del Llobregat, als vessants orientals de la serra de Rubió, al nord-est d'Igualada, el terme és regat per la riera de Castellolí i la riera d'Òdena. L'agricultura és de secà, amb predomini dels cereals, seguits per la vinya, els ametllers i les oliveres. Guixeres en explotació. Té importància l'activitat industrial, on destaquen la fabricació de materials per a la construcció, la indústria derivada de la fusta (mobles), la tèxtil (gèneres de punt) i l'alimentària (cava). Demogràficament ha oscil·lat durant el s XX, experimentà un augment de 469 hab entre el 1900 (1.239) i el 1920, i una disminució de 498 hab fins al 1940, amb un creixement continu d'ençà del decenni del 1960. El poble està situat als vessants d'un turó on hi havia l'antic castell d'Òdena. L'església parroquia està dedicada a sant Pere (s XX). El municipi comprèn, a més, el poble de l'Espelt, les caseries de les Casetes d'En Mussons i de les Casetes d'En Vives, el raval de l'Aguilera i les masies i veïnats de Can Sabater, Can Soler, la Font de Mas Arnau, el Pla i Samuntà. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Centre d'Esports

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaÒdena  (Òdena, Anoia, s XI - Catalunya, s XIII)  Llinatge senyorial. Propietari del castell d'Òdena, al comtat de Manresa. El primer membre que usà aquest cognom fou Guillem I d'Òdena.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Arnau d'  (Catalunya, s XIII)  Prohom. Poblador de la ciutat de Múrcia. En ocasió de passar un dia a la ciutat Jaume I (1273), fou el qui el saludà en nom de tots i li recordà que li devien tot allò que tenien, ja que ell, set anys abans, havia expulsat els sarraïns de la ciutat i, encara que la tornà al seu gendre, Alfons X de Castella, hi posà pobladors catalans per a més garantia de la frontera catalana.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Òdena, baronia d'  (Catalunya Veure> Conca d'Òdena, baronia de la.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Bernat d'  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida (1149). Rebé diverses cases al carrer de Montcada d'aquella ciutat.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Òdena, conca d'  (Anoia Sector central i més característic de la comarca. Depressió marginal de la Depressió Central Catalana. Està excavada en les margues blaves característiques d'aquesta zona i limitada per relleus monoclinals. La conca és el resultat de l'erosió de l'alt curs del riu Anoia, el qual, havent travessat les muntanyes de la serra Prelitoral, ha desplaçat la seva capçalera, a causa d'un fenòmen d'erosió regressiva, fins als marges meridionals de la Depressió Central, i s'ha dilatat després gràcies a l'existència de terrenys terciaris -resultat de la sedimentació eocènica- fàcilment excavables. Els relleus monoclinals o plataformes estructurals, gairebé horitzontals, que s'anomenen serres, són conseqüència de la inclinació de les capes, que determinen relleus dissimètrics de pendent abrupte. Aquestes serres ultrapassen els 500 m d'altitud, mentre que, al centre de la conca, Igualada és a 284 m d'altitud.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaÒdena, Elisenda d'  (Catalunya, s XII – 1205)  Filla de Ramon Guillem I i germana de Ramon II i d'Ermessenda d'Òdena i de Ramon de Pontons. A la mort del seu pare (1159) heretà el castell d'Arraona. Fou muller de Guillem de Claramunt i després de Guillem d'Alcarràs.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Ermessenda d'  (Catalunya, s XII – s XIII)  Filla de Ramon Guillem I d'Òdena i germana de Ramon II, Guillem i Elisenda d'Òdena i de Ramon de Pontons.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Guillem Bernat d'  (Catalunya, s XI)  Magnat. Fou un dels prohoms que, exterioritzant l'oposició a Berenguer Ramon II el Fratricida, prengueren el 1085 la decisió d'encomanar la tutoria de l'infant Ramon Berenguer (futur III) al comte Guillem Ramon de Cerdanya, sostraient-lo al seu oncle.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Guillem d'  (Catalunya, s XII)  Fill de Ramon Guillem I d'Òdena i de Berenguera, i germà de Ramon II, Ermessenda i Elisenda d'Odena, i de Ramon de Pontons.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Guillem I d'  (Catalunya, s XI - 1086/89)  Magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Fill d'un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt. Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda (morta en 1082/91). El 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida. Consta com a senyor dels castells d'Òdena, Callús, Arraona (que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare) i Pontons (adquirit el 1067) i d'altres béns al Penedès i a Anoia. Fou pare de Ramon I i de Pere d'Òdena.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Guillem II d'  (Catalunya, a 1196 – Sardenya, Itàlia, 1226/28)  Noble. Senyor d'Òdena, Pontons, Montlleó i Rubinat. Fill de Ramon II d'Òdena i de Berenguera de Saguàrdia. Anà (1210) a la campanya deInici página Pere I per a reconquerir Castellfabib, Ademús i Sertella. El 1211 confirmà al monestir de Montserrat les donacions que li havien fet el seu pare i el seu avi Ramon I. Prestà suport als Cardona en llur lluita contra el rei (1217), i igualment als Cabrera i als Montcada fins a la pau de Terrer (1222). El 1226 testà abans d'anar des de Tarragona en una expedició corsària de represàlia contra els sarraïns de Mallorca, on sembla que caigué presoner i que després fou alliberat i portat a Sardenya, on morí. Fou enterrat a Montserrat, malgrat haver estat excomunicat.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Guillem III d'  (Catalunya, s XIII - d 1289)  Fill de Ramon d'Òdena (mort d 1235) i de Blanca, i germà de Ramon (mort d 1263). El 1278, després de la mort del seu cosí germà Ramon Guillem II d'Òdena, reivindicà, amb èxit, la castlania del castell d'Òdena, que havia estat comprada pel monestir de Santes Creus, i la vengué el 1287 al vescomte de Cardona.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Pere d'  (Catalunya, s XI - d 1101)  Fill de Guillem I i germà de Ramon I d'Òdena.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Pere d'  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a les seves campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Xàtiva, en recompensa pels serveis que havia prestat.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Ramon d'  (Catalunya, s XII - d 1235)  Veguer reial de Manresa. Fill petit de Ramon II d'Òdena i germà de Guillem II d'Òdena. Casat amb Blanca, foren pares de Guillem III i de Ramon d'Òdena.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Ramon d'  (Catalunya, s XIII - d 1263)  Fill de Ramon d'Òdena i de Blanca, i germà de Guillem III d'Òdena.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaÒdena, Ramon I d'  (Catalunya, s XI - 1121/31)  Castlà de Cardona. Fill de Guillem I d'Òdena i germà de Pere. Estigué casat, des d'abans del 1082, amb Ermengarda, i foren pares de Ramon Guillem I d'Òdena.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Ramon II d'  (Catalunya, s XII – v 1196)  Fill i segurament hereu de Ramon Guillem I d'Òdena i germà de Guillem, Ermessenda i Elisenda d'Òdena i de Ramon de Pontons. Era senyor d'Òdena, Rubinat, Montlleó, Pontons, Callús, Súria, Ivorra i el Portell i d'altres béns dels Cardona, dels quals només devia tenir la castlania. Era casat, ja el 1188, amb Berenguera de Saguàrdia, i en morir deixà Òdena, Rubinat, Montlleó i Pontons al fill gran, Guillem II d'Òdena, i els castells de Callús, Súria, Ivorra i el Portell al petit, Ramon d'Òdena.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Ramon Guillem I d'  (Catalunya, s XII – 1159)  Fill de Ramon I d'Òdena. Casat ja el 1131 amb Ermessenda, filla de Pere (I) de Queralt, i el 1138 amb Sança. Mantingué discussions amb el monestir de Sant Cugat sobre la possessió de la naixent vila d'Igualada, situada dintre els termes d'Òdena. Sembla que tingué encara una altra muller, Berenguera (morta després del 1155), que era mare de Guillem d'Òdena. A la seva mort, deixà el castell d'Arraona a la seva filla Elisenda d'Òdena. Altres fills seus foren Ramon II (l'hereu) i Ermessenda d'Òdena, i Ramon de Pontons.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òdena, Ramon Guillem II d'  (Catalunya, 1196/1226- Sitges o Cubelles, Garraf, 1261)  Senyor d'Òdena i de Pontons. Participà al setge i a la capitulació de València. El 1240 renuncià als drets feudals de la seva família sobre Igualada. Lluità contrà Jaume I en la rebel·lió nobiliària encapçalada pels Cardona, i, fet presoner, fou condemnat a ésser negat al mar (1270).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaÒdena i Daura, Isidre  (Terrassa, Vallès Occidental, 4/gen/1910 - ago/2008)  Pintor i gravador. Residí un quant temps a París i a Perpinyà. Fou un dels fundadors de la societat Amics de les Arts, de Terrassa, i participà en les Exposicions de Primavera (Barcelona). Excel·lí com a paisatgista i com a gravador (xilografia). Fou influenciat per l'obra de Mir i de Gimeno. En els seus boixos utilitzà el pseudònim de Sindru.

88 CATALUNYA - CULTURA

Odeon, Teatre  (Barcelona, v 1850 – 1887)  Local d'espectacles, al carrer de l'Hospital (prop de l'actual Teatre Romea), damunt les ruïnes de la biblioteca del convent de Sant Agustí. Inicialment s'anomenà Teatre de Sant Agustí. Sembla que J.A. Clavé hi celebrà els primers balls corejats. El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d'òpera i de sarsuela al mateix teatre. Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d'afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L'esquella de la torratxa, de F. Soler. El 1870 n'esdevingué empresari el comediògraf Jaume Piquet. El teatre fou tancat el 1887, i al lloc seu fou construïda la Fonda de Sant Agustí.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Odesind  (Catalunya, s IX - 887)  Bisbe d'Elna (860-865). Assistí al Concili de Troyes (878). L'any 885 acudí a Narbona per a la consagració del famós arquebisbe Teodard. A la seva mort fou succeït per Riculf, germà de Guifré I el Pelós.

90 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Odesind de Ribagorça  (Catalunya, s X – 976)  Bisbe de Ribagorça (v956-v976). Era fill del comte Ramon III de Ribagorça i de Garsenda de Fesenzac. El seu pare gestionà de l'arquebisbe de Narbona Aimeric l'erecció de la seu del bisbat de Ribagorça a Roda d'Isàvena, i hi féu consagrar Odesind vers el 956. Aquest dedicà tot seguit la nova catedral. Tanmateix el bisbat no rutllà normalment fins per allà el 970; el bisbe dimissionari Oriolf acceptà de quedar-se amb l'abadiat d'Alaó. De fet, Odesind fou el primer bisbe de Roda independent del d'Urgell. La seva activitat com a constructor d'esglésies fou ben notable.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOdiló I  (Catalunya, s VIII - a 820)  Comte de Girona (v812-a 820). Probable successor de Rostany. Personatge d'origen desconegut, és documentat en un precepte del 812, juntament amb d'altres comtes, als quals Carlemany manà de restituir a uns hispani les aprisions que els havien pres. Probablement aquesta mateixa època presidí un tribunal davant el qual el comte Ademar de Narbona demandà a l'hispà Joan per la possessió de l'aprissió de Fontjoncosa. En un precepte, atorgat el 822 per l'emperador Lluís el Pietós a l'abat Mercoral de Sant Esteve de Banyoles, consta que Odiló havia autoritzat l'abat Benitua a aprisionar l'erm de Banyoles i a edificar el monestir homònom. És probable que, abans del 820, Odiló succeís el comte Berà de Barcelona.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

O'Donnell i Abreu, Carles  (País Valencià, 1834 - 1903)  Militar i polític. Ascendit a capità el 1854, fou destinat a les Filipines i al cap d'uns quants anys, en esclatar la guerra del Marroc (1859), s'incorporà a l'exèrcit d'Àfrica. Després de la conquesta de Tetuan el 1860, fou nomenat tinent coronel. El 1869 abandonà l'exèrcit per dedicar-se a la política. Fou ambaixador a Brussel·les, Viena i Lisboa, ministre d'Estat els anys 1879, 1890 i 1895, vicepresident del Senat, i, des del 1897, dirigí el grup polític "Santo Sepulcro".

92 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

O'Donnell y Mareschal, Enrique José  (Cadis, Andalusia, 1769 - Montpeller, França, 1834)  Militar i comte de la Bisbal. Va intervenir a la campanya del Rosselló (1793). Va lluitar contra els francesos en la guerra del Francès i fou membre del Consell de Regència. Després del retorn de Ferran VII va mantenir una actitud indecisa entre els absolutistes i els liberals.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Odoric  (Mallorca o Menorca, s XIII - Menorca ?, s XIV)  Franciscà. L'any 1314 partí a convertir infidels, i recorregué Trebisonda, l'Armènia, les Índies, Ceilan, Java i, finalment, anà a la Xina i al Tibet. Renuncià a totes les distincions i dignitats de l'orde a què pertanyia. Va portar al port de Maó les relíquies de quatre germans martiritzats el 1322 a Tanaca (Índia), la història dels quals va escriure.

Anar a:    Ob ]    [ Obr ]    [ Obreg ]    [ Oc ]    [ Oda ]    [ Odena, G ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -