A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Olim ]    [ Oliva, A ]    [ Oliva d ]    [ Olivar ]    [ Olived ]    [ Oliver, F ]

El cel m'agrada pel clima, l'infern per la companyia. (Mark Twain)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olimpi  (Hispània, s III – s IV)  Bisbe i escriptor eclesiàstic. D'origen hispànic, segons Gennadi de Marsella, que podia haver estat bisbe de Barcelona. Intervingué en la sentència dictada pel sínode romà del 313 contra Donat de Cartago. Sant Agustí n'apreciava la doctrina i els escrits, que, però, s'han perdut.

2 CATALUNYA - CULTURA

Olimpíada Cultural  (Barcelona, 1988 - 1992)  Conjunt d'actes artístics i culturals celebrats entre el Pòrtic Cultural (1988) i els Jocs Olímpics de Barcelona. Es presentà el Festival Olímpic de les Arts: exposicions (Barcelona, la ciutat i el 92, Planeta Esport, El Modernisme) i els Premis Internacionals de Barcelona, amb noms de personatges molt vinculats a la ciutat: Joan Antoni Samaranch (esport); Joan Miró (arts plàstiques); Pau Casals (música); Antoni Gaudí (arquitectura); Narcís Monturiol (innovació tecnològica) i El BrusiInici página (periodisme).

3 CATALUNYA - ESPORT

Segell de l'Olimpiada Popular del 1936Olimpiada Popular  (Barcelona, jul/1936)  Competició atlètica que hom pretengué de celebrar com a protesta contra els jocs olímpics de Berlín del mateix any, utilitzada propagandísticament per Hitler. Funcionaren dos comitès esportius, organitzats el mai/1936, a Madrid i Barcelona; aquest fou presidit per Josep Antoni Trabal i en foren secretaris Jaume Miravitlles i Pere Aznar. A més del caràcter antifeixista de la manifestació, hom pretenia de portar a terme una popularització de l'esport, allunyant-lo de la simple competitivitat medallística. Lluís Companys en fou nomenat president d'honor i en el seu finançament intervingueren, juntament amb la Generalitat de Catalunya, el govern de Madrid i el de París. S'hi inscriviren com a participants atletes de França, EUA, Algèria, Anglaterra, Bèlgica, Cànada, Suïssa, Marroc, Grècia, Suècia, Noruega, etc, amb un total d'unes 5.000 (a més d'unes 3.000 més que havien de participar en diferents...  Segueix... 

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraOliola  (Noguera Municipi: 86,3 km2, 452 m alt, 235 hab (2014). Situat a la baixa Noguera, a l'esquerra del Llobregós, afluent del Segre, al límit amb l'Urgell i la Segarra. L'economia és típicament cerealística de secà; el conreu més important, després de l'ordi i el blat, és la vinya. Complementen l'economia les granges de bestiar porcí i el bestiar oví. Disminueix demogràficament: 923 hab el 1900, 528 hab el 1960 i 265 el 1981. L'església parroquial del poble és dedicada a sant Tirs. El municipi comprèn, a més, l'antic Terme de Ponts (que comprenia els llocs de Plandogau, Serralta, Serrabaixa, les Mollerigues, el Gos, Gratallops, Masbrú, Masdentorres i Meravella), el poble de Coscó, l'antic poble i actual masia de Castellblanc i els antics llocs de Canosa, Claret, Renant i Arguells, Àrea comercial de Ponts. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliola, Arnau d'  (Montblanc, Conca de Barberà, s XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1276)  XXVI Abat perpetu de Poblet (1267-76). Succeí a Arnau de Preixens i al seu torn fou succeït per Bernat de Cabrera.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOliu, Francesc  (Girona, s XIX)  Farmacèutic. És autor d'una Memoria sobre la provincia de Gerona bajo el concepto de la agricultura', que el 1886 fou premiada per la Societat Econòmica d'Amics del País.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliu i Pagès, Josep  (Girona, s XIX)  Metge. Era membre corresponent de la Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Aquesta li premià, el 1882, un Estudio médico-topográfico de Gerona.

8 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsOlius  (Solsonès Municipi: 54,8 km2, 742 m alt, 902 hab (2014). Situat a la riba dreta del Cardener, afluent del Llobregat, al nord-est de Solsona. Hi ha bosc de pins. Una tercera part del terme és conreada, i una bona part de la resta, aprofitat per a pasturatges d'ovelles i vaques. Conreus de secà (cereals), ramaderia (bovina, porcina). La indústria és força diversificada: de la construcció, tèxtils, de pinsos compostos, entre d'altres. Pren importància la funció residencial i d'estiueig. El poble és a la dreta del Cardener, l'església parroquial de Sant Esteve és un notable edifici romànic; el castell d'Olius és esmentat el s X. El municipi comprèn, a més, el notable molí dels Cups (bastit en 1218-21), els pobles de Brics i Castellvell, la masia de Torregassa, l'antiga església i terme de Sant Just de Joval, les masies i esglésies del Vilaró i Sussiats, el molí de la Farga, l'església de Sant Miquel del Camp i els enclavaments de Peret i Miravelles. Àrea comercial de Solsona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

9 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Olius  (Sant Joan de Pladecorts, Vallespir Despoblat proper al poble.

10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforOliva  (Safor Municipi: 59,93 km2, 25 m alt, 26.782 hab (2014). Situat al peu de les serres Gallinera i Mostalla, al sud-est de Gandia, s'estén fins a la costa mediterrània, que, en uns 11 km de longitud, és ocupada per marjals. La plana, que ocupa el centre del terme entre la muntanya i la platja, és la zona de conreu de regadiu i la més rica. Els conreus de secà (garrofers, oliveres) ocupen els terrenys més accidentats, però hi prepondera l'agricultura de regadiu -la qual és possible gràcies als regatges per mitjà de pous i les derivacions de la sèquia de Rebollet i d'Oliva, amb aigüesInici página procedents del riu d'Alcoi-, que es destina al conreu dels tarongers i, en menys importància, d'hortalisses. Hi predomina la petita explotació. Avicultura, Té importància la fabricació de materials per a la construcció, seguida de les indústries derivades de l'agricultura (conserves vegetals) i de la fusta. La població s'ha més que duplicat des del 1900 (llavors, 7.956 hab), però ha oscil·lat durant tot el s XX...  Segueix... 

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Oliva  (Mollet del Vallès, Vallès Oriental Barri, al sud-est del centre urbà, format a la fi del decenni del 1960 amb l'edificació de blocs d'habitatges al voltant d'un petit nucli d'habitatges unifamiliars. Hi habiten principalment treballadros qualificats.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva, Agustí  (Catalunya, s XVIII)  LXXXVII abat general de Poblet (1756-60), XXXIII dels quadriennals. Succeí a Miquel Cuiàs al primer mandat d'aquest. Fou succeït pel segon abadiat de Miquel Cuiàs.

14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oliva, Alexandre Josep  (Sallagosa, Alta Cerdanya, 1823 - París, França, 1890)  Escultor. Fill d'un ceramista. Fou autodidacte a la capital francesa. Basà la seva reputació en nombrosos busts de marbre o de bronze i féu diversos monuments. Hom considera les seves obres mestres l'estàtua d'Abbé Deguerry (1867), a la Madelaine de París, i la Immaculada Concepció (1887), de l'església de Banyuls de la Marenda. Obtingué la primera medalla d'escultura de l'Exposició de París de 1889. Té obres a institucions i museus, entre els quals l'antic de Luxemburg a París, els de Versalles, Besiers, Lió, Narbona i Perpinyà.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva, Antoni  (Santpedor, Bages, 1743 - Imola, Itàlia, 1775)  Religiós jesuïta. Fou afectat per l'expulsió de la Companyia de Jesús. És autor de La dama servita, Lettera di Filerimo ad Agatopisto Cromaziano i d'altres escrits en italià.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOliva, Bernat  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s XVII - Montserrat, Bages, 1661)  Músic i monjo benedictí. Havia pres l'hàbit a Montserrat el 1619. Fou prior major de la comunitat. Destacà com a organista molt notable.

17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Oliva, comtat d'  (País Valencià Títol concedit el 1449 a Francesc Gilabert de Centelles-Riusec i de Queralt, senyor de les baronies de Nules i Oliva. Passà als Borja, ducs de Gandia; als Pimentel, comtes-ducs de Benavente; als Téllez-Girón, ducs d'Osuna, als Roca de Togores, marquesos d'Asprilles, i als Escrivà de Romaní.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oliva, Eugeni d'  (Oliva, Safor, 1535 – 1613)  Religiós. De primer fou observant i després caputxí. Ocupà el càrrec de provincial dels caputxins i excel·lí per les seves virtuts. És autor d'una exègesi de la regla dels framenors segons el pensament de sant Francesc. Escriví la seva obra en llatí.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva, Gombau  (Cerdanya, s XVII)  Frare dominicà. És autor d'uns Commentaria in magistram sententiarum.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva, Joan  (Catalunya, s XVII)  Religiós cartoixà. Fou prior del monestir de Montalegre. Hi impulsà la construcció del primer claustre. Tenia fama de bon músic. Escriví les biografies d'alguns membres de la comunitat. Aquests escrits són datables pels volts del 1630.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva, Joan  (Barcelona, s XVIII – 1801)  Compositor i frare de la Mercè. Fou organista i autor de diverses obres d'inspiració religiosa.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOliva, Joan  (Catalunya, s XIX – Badalona, Barcelonès, 1907)  Actor. Actuà molt a les companyies de Bonaplata i de Tutau.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Religiós. Publicà el 1694, a Barcelona, l'obra Gemma analoga ab angelici Thomae sebola gemmata, obra editada diverses vegades i lloada pels bibliògrafs posteriors.

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Oliva, l'  (Molló, Ripollès Despoblat.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Oliva, l'  (el Far d'Empordà, Alt Empordà)  Veïnat, uns 500 m al sud del poble.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Oliva, l'  (Tarragona, Tarragonès Barri de la ciutat, al nord de la ciutat, format per nombrosos xalets als vessants de la muntanya de l'Oliva, on hi havia hagut una fortificació.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Oliva, l'  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Caseria (623 m alt), al sud del terme, en un altiplà (el pla de l'Oliva) que domina per l'oest la confluència del Rialb i el Segre.

27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Oliva, necròpolis d'  (Oliva, Safor)  Necròpolis ibèrica corresponent al poblat (no excavat) del Castellar. J. Colominas n'excavà sis tombes (els materials són al Museu d'Arqueologia de Barcelona). Diverses grans urnes pintades, amb figures humanes, serviren per definir la pintura ceràmica ibèrica d'estil narratiu dels s III-I aC, dit estil d'Oliva-Llíria.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOliva, Pere  (Catalunya, s XV - Perpinyà ?, s XV)  Cal·lígraf i il·luminador. Canonge de Sant Joan de Perpinyà. Vers el 1492 realitzà un missal per a la confraria dels pintors i dels mercers de Perpinyà.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva, Ramon  (Catalunya, s XIX – 1902)  Jardiner. Foren remarcables les seves exposicions de jardineria i els treballs que realitzà en la seva especialitat.

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Oliva, sèquia comuna d'  (Safor Canal de regatge derivat de la sèquia reial d'Alcoi, a la Casa Fosca (700 m avall de l'assut d'en Carròs), per l'esquerra, juntament amb la sèquia comuna de Gandia, de la qual se separa a la Casa Clara, per la dreta; rega els termes d'Oliva, la Font d'En Carròs, Bellreguard, Rafelcofer, l'Alqueria de la Comtessa, Piles, Miramar i Palmera.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Oliva del Penedès  (Santa Oliva, Baix Penedès)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva i Bridgman, Joan  (Barcelona, 1878 – 1914)  Escriptor. Inclòs dins el corrent modernista, escriví poesia i teatre. Col·laborà a "Joventut", "La Creu del Montseny", "Catalunya" i fou redactor de "La Vanguardia". A Madrid escriví a "Pluma y Lápiz" i "Madrid Cómico".

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva i Bridgman, Santiago  (Tarragona, 1868 – Barcelona, 1890)  Advocat. Germà de Joan. Col·laborà a "La Publicidad", òrgan del partit republicà. És autor d'un Novísimo diccionario de legislación y jurisprudencia (1888-89).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOliva i Llinàs, Salvador  (Banyoles, Pla de l'Estany, 6/des/1942 - )  Poeta i professor a la Universitat de Girona. Inspirat en el model anglès de reflexió sobre l'experiència moral, ha publicat Marees del desig (1975), Terres perdudes (1981), El somriure del tigre (1986), Retalls de sastre (1988) i Complements circumstancials (1998), juntament amb la novel·la en vers Fugitius (1994). És autor de diversos llibres sobre mètrica i d'un Diccionari anglès-català, català-anglès (1983; 1997). Ha traduït tot Shakespeare i altres autors britànics.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva i Milà, Joan  (Sant Pere de Ribes, Garraf, 1858 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1911)  Impressor i bibliotecari. Pare de Víctor i de Demetri Oliva i Sala, perfeccionà els coneixements d'impressor a Londres i París. Nomenat bibliotecari de la Biblioteca Balaguer de Vilanova i la Geltrú, muntà un taller de tipografia que assolí gran qualitat i perfecció en els nombrosos treballs que li foren encarregats.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva i Moncusi, Joan  (Cabra del Camp, Alt Camp, 1855 – Madrid, 4/gen/1879)  Obrer boter. Inaugurà a Espanya, sembla que influït per les accions dels regicides alemanys, la sèrie d'atemptats anarquistes contra personalitats públiques governamentals. El 25/oct/1878 disparà contra Alfons XII, que resultà il·lès. Morí ajusticiat.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva i Pera de Jordi, Antoni  (Catalunya, 1846 - 1914)  Daurador i decorador. Dedicat també a feines de restauració i reproducció d'obres d'art. Imità amb encert materials nobles, com el bronze, l'alabastre i el marbre. Restaurà, entre altres, la capella del castell de Castelldefels, l'altar major de l'església d'Argentona i la capella del Santíssim de Viladecavalls. Reproduí obres tan dignes com l'estàtua dita de Sant Carlemany i la talla de Nostra Senyora de la Mercè.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva i Prat, Miquel  (Girona, 1922 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1974)  Arqueòleg. Vinculat des de molt jove al Museu Arqueològic de Girona, n'esdevingué director; també ho fou del Servei d'Excavacions de la diputació i del de Monuments. Durant els darrers vint anys de la seva vida treballà molt activament a lesInici página comarques gironines dirigint excavacions i la restauració i consolidació de monuments; cal destacar l'excavació del poblat d'Ullastret. Publicà nombrosos articles, especialment a les sèries de l'Instituto de Estudios Gerundenses i a la "Revista de Gerona".

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva i Sala, Demetri  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1886 – Barcelona, 1966)  Impressor. Junt amb el seu germà Víctor continuaren la tasca del pare, Joan Oliva i Milà. L'any 1915 traslladaren la impremta a Barcelona.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva i Sala, Víctor  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1884 - Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 1948)  Impressor. Junt amb el seu germà Demetri continuaren la tasca del pare, Joan Oliva i Milà. Entre les obres impresses destaquen per la qualitat tipogràfica el Llibre d'Or del Rosari de Catalunya, de Serra i Boldú (1925) i El Gran Teatre del Liceu (1931).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva i Soler, Pau  (Arbúcies, Selva, 1833 - Banyoles, Pla de l'Estany, 1893)  Eclesiàstic. Fou professor del seminari de Vic, canonge de la seu i secretari del bisbat. Passà després al de Girona. Hi ocupà el càrrec de vice-rector del seminari.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliva i Torres de Bages, Manuel  (Catalunya, s XVIII)  Metge. Era catedràtic a la universitat de Cervera. És autor d'escrits professionals, com els titulats Descripció de l'epidèmia de Santpedor de l'any 1783 i Distribución general de los médicos.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOliva i Vázquez de Novoa, Lluís  (Barcelona, 19/jul/1955 - )  Periodista. Entre els anys 1977 i 1982 exercí diferents càrrecs professionals, entre els quals, el de cap d'operacions a l'emissora de ràdio KALI, de Los Angeles, a més de fer diverses col·laboracions a la premsa i la televisió de l'estat de Califòrnia. El 1982 s'incorporà com a cap de programes a Antena 3 Radio a Catalunya, on acabà ocupant el càrrec de director. El 1986 fou nomenat director adjunt de Catalunya Ràdio, i el 1988 passà a ser-ne el director. El 1995 fou nomenat director de Televisió de Catalunya (TVC). Des del 1993 fins al 1995 fou professor associat de la facultat de ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

42 PAÍS VALENCIÀ - ART

Oliva-Llíria, estil d'  (País Valencià)  Estil pictòric de la ceràmica ibèrica. Nom donat per Pere Bosch i Gimpera (1915). És corrent a la part central del País Valencià (poblats de Sant Miquel de Llíria, la Monravana, necròpoli d'Oliva, poblat de la Serreta d'Alcoi, etc). Apareix amb menys intensitat en altres àrees. Es caracteritza per la representació d'escenes -motiu pel qual ha estat anomenat també estil narratiu-, de guerra, de dansa, de caça, etc. Es contraposa a l'estil simbòlic o d'Elx-Archena. Correspon als s III-I aC, i és un dels de més personalitat de l'art ibèric.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Olivar, l'  (Alaquàs, Horta)  Santuari (la Mare de Déu de l'Olivar), on es venera la imatge d'aquesta marededéu trobada; el 1537 s'hi establí un convent de mínims, fins al 1835, i el 1877 un de monges oblates. L'església fou renovada el 1731.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olivar, l'  (Almacelles, Segrià)  Santuari (la Mare de Déu de l'Olivar), situat vora la sèquia de l'Olivar, que regà la part meridional del terme, amb aigua que pren del canal d'Aragó i Catalunya a través de la clamor d'Almacelles.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaOlivar, s'  (Esporles, Mallorca Occidental)  Antic convent de clarisses i actual església del poble de l'Esgleieta. Fou fundat el 1530 per monges procedents del Puig de Santa Magdalena d'Inca, en una primitiva església del s XIII, dita Santa Maria de l'Olivar, i perdurà amb aquell lloc fins el 1549, que es traslladaren a la ciutat de Mallorca.

46 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Olivar i Bertrand, Rafael  (Don Benito, Extremadura, 1911 - )  Historiador. Doctor en història per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor d'història moderna i contemporània a les universitats de Barcelona, Bahía Blanca i Nova York. Amb voluntat d'investigador ha publicat, entre d'altres, El caballero Prim (1952), Así cayó Isabel II (1955), Frederic III de Sicília (1957), Prat de la Riba (1964) i Prim (1975).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alexandre Olivar i DaydiOlivar i Daydi, Alexandre  (Barcelona, 1/feb/1919 - )  Patròleg i liturgista. Monjo de Montserrat (1935), fou ordenat de sacerdot el 1942. Ha editat fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya: els sacramentaris de Vic (1953) i de Ripoll (1964). Especialista en Pere Crisòleg, ha publicat l'estudi Los sermones de san Pedro Crisólogo (1962) i n'ha fet l'edició crítica dels sermons al "Corpus Christianorum" (1975-82). Posteriorment ha publicat La predicación cristiana antigua (1991). Encarregat de la secció de manuscrits i incunables de la Biblioteca de Montserrat, de la qual fou director (1946-53), n'ha publicat els catàlegs: Catàleg dels incunables conservats a la Biblioteca de Montserrat (1955), Els manuscrits litúrgics de la Biblioteca de Montserrat (1969) i Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Montserrat (1977). Fou secretari general del Segon Congrés Litúrgic de Montserrat (1965) i en publicà les actes (1966-67). Cofundador i president de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics i membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOlivar i Daydi, Arnau  (Barcelona, 1924 - )  Crític cinematogràfic i advocat. Paral·lelament a l'exercici de l'advocacia, desenvolupà una activitat important com a conferenciant i presentador de cineclubs, i com a crític i assagista, particularment a "Serra d'Or". Fundà (1957) el cineclub Llinterna Màgica, que durant anys portà a terme una important tasca de difusió, presentant mostres especialitzades a Perpinyà. Col·laborà també en el guió de Vida de familia (1963) de J.L. Font.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olivar i Daydi, Marçal  (Barcelona, 1900 - 1994)  Erudit i publicista. Llicenciat en lletres (1922), estudià a Berlín (1927-28) i fou lector d'espanyol a Glasgow (1928-30) i més tard professor de llengües clàssiques a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1930-36), a l'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya i a la Universitat Autònoma. Col·laborador de la Fundació Bernat Metge (1924-61), hi publicà les traduccions del primer volum de la Història Natural de Plini el Vell, i de totes les obres de Plini el Jove, Apuleu, Plaute i Gel·li. Va investigar sobre autors i temes de literatura catalana: Felip de Malla, Antoni Canals, les festes de la Gaia Ciència, la influència de l'ars dictandi en l'estil de la cancelleria reial. Va editar textos inèdits de Bernat Metge (1923) i de Francesc Eiximenis (Contes i Faules, 1925) i Turmeda (Obres menors, 1927). Posteriorment es va especialitzar en l'estudi de la ceràmica medieval de Catalunya i València.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olivar i Vidal, Joan Josep d'  (Maó, Menorca, 1791 – 1863)  Noble i polític. Fill de Josep Gaspar d'Olivar i Saura. Fou el primer alcalde de Maó i president de la junta de sanitat. El 1844 li fou concedida la baronia de les Arenes sobre la seva possessió al lloc del mateix nom. Fou el pare de Josep Maria d'Olivar i Vidal.

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaOlivar i Vidal, Josep Maria d'  (Menorca, s XIX - Ciutadella, Menorca, 1889)  Noble. Fill de Joan Josep d'Olivar i Vidal. Fou el segon baró de les Arenes. Escriví en català un Llibre de noies que va del 1838 al 1854.

51 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

comte-duc d'Olivares (Gaspar de Guzmán y Pimentel)Olivares, comte-duc d' (Gaspar de Guzmán y Pimentel)  (Roma, Itàlia, 6/gen/1587 - Toro, Castella, 22/jul/1645)  Polític castellà. Primer ministre de Felip IV. A Catalunya, a diferència de Castella, l'autoritat reial estava fortament limitada per les institucions i els sistemes constitucionals del país, i el rei difícilment podia disposar dels homes i les finances catalanes. Olivares, per engegar la seva política internacional, necessitava la participació activa de tots els regnes peninsulars. El projecte va trobar serioses dificultats entre els estats de la corona catalano-aragonesa i a Portugal. El seu pla consistia essencialment en la unió d'armes o cooperació militar en la formació d'un exèrcit únic, i en una contribució econòmica (exigències sobre el quint a Catalunya), i ambdues contribucions les compensava amb l'abolició del monopoli castellà sobre els càrrecs de l'administració reial, encara que la noblesa castellana, d'altra banda, no es mostrà pas partidària d'abandonar aquest...  Segueix... 

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olivars  (Sant Julià de Ramis, Gironès)  Veïnat (114 m alt) i antic poble, al sector nord del terme, a la dreta del Terri.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Olivart, marquesat d'  (Catalunya Títol, concedit per Alfons XIII, el 1929 a Ramon Jordi de Dalmau i Falces (mort el 1970), segon marquès pontifici d'Olivart. Aquest títol pontifici havia estat concedit pel papa Lleó XIII, el 1882, al seu pare Ramon de Dalmau i d'Olivart.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olivé i Busquets, Domènec  (Gràcia, Barcelona, 1892 – Barcelona, 1959)  Pintor i gravador. Freqüentà un quant temps l'Escola de Belles Arts de Barcelona, bé que es considerà com a autodidacte. Féu exposicions individuals a Barcelona i també participà en nombroses mostres col·lectives i certàmens, com el Saló deInici página Tardor de 1938 i l'Exposició de Dibuix i Gravat, d'aquest mateix any. Fou molt sensible al color i excel·lí com a retratista.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olivé i Cabré, Ceferi  (Reus, Baix Camp, 1907 – Barcelona, 1995)  Aquarel·lista. Després d'una etapa d'aprenentatge, especialment en qüestions de decoració, estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Feliu Mestres. S'especialitzà en l'aquarel·la i hi excel·lí per la fàcil captació plàstica del motiu. Participà en moltes de les exposicions organitzades per l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya i guanyà diverses distincions oficials.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olivé i Fort, Jacint  (Barcelona, 1896 – 1967)  Paisatgista i dibuixant. Amplià els seus coneixements artístics a França i a Portugal. Participà en els Salons de Primavera de Barcelona i, sovint, exposà individualment. Excel·lí com a paisatgista i obtingué nombroses distincions. El 1924 formà part del grup d'avantguarda "Nou Ambient". Com a dibuixant, és autor de nombrosos ex-libris.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Olivé i SerretOlivé i Serret, Enric  (Tarragona, 3/gen/1949 - )  Historiador. Féu els seus estudis de llicenciatura i doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, institució des de la qual promogué diferents projectes de recerca, alguns dels quals de caràcter internacional. Fou investigador de l'Institut d'Història Social d'Amsterdam i professor visitant a l'Institut Universitari Europeu de Florència. Fou fundador del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, de Tarragona, i director del Museu d'Història de Tarragona (1989-93), i vicepresident de l'associació europea Immaginare l'Europa, amb seu a Roma. La seva obra ha tingut diversos centres d'interès, entre els quals destaquen el moviment anarquista, la història de la família, la història local de Tarragona i la seva comarca i la relació entre les humanitats i les noves tecnologies. Entre les seves nombroses publicacions destaca el seu darrer estudi, Els Moragas. Història d'una família de notables catalans (1750-1890) (1998).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOlivé i Vagué, Joan  (Barcelona, 1906 – 1980)  Cineasta amateur. Comerciant de professió, fou un gran impulsor del cinema amateur. Bona part de la seva filmografia és dedicada a tractar aspectes de Barcelona i ha estat exhibida arreu de Catalunya. Fou guardonat nou vegades amb el premi Ciutat de Barcelona de cinema amateur.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Oliveda  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà Poble, situat uns 3 km al sud de la vila, enlairat a la dreta del riu d'Arnera. L'antiga església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Maçanet, petit exemplar romànic d'una nau, fou donada el 952 pel comte Seniofré al monestir de Camprodon, al qual pertangué el lloc.

60 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GarrafOlivella  (Garraf Municipi: 38,76 km2, 211 m alt, 3.609 hab (2014). Situat als contraforts del massís del Garraf, al nord de Sitges, al límit amb el Baix Llobregat i l'Alt Penedès, drenat per les rieres de Ribes i de Jafra. La major part del terme és ocupat per pastures i pel bosc. L'economia és basada en l'agricultura de secà i en la silvicultura. Els principals conreus són la vinya i els cereals. Hi ha una petita indústria de la construcció. El poble és dalt d'un turó, al voltant de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu (construïda el s. XV i refeta el XVII), prop de les restes de l'antic castell d'Olivella i les d'una església romànica, esmentat ja a mitjan s. X. El municipi comprèn a més el poble de Jafra i la masia de Can Grau (s. XVI, actualment és una escola de natura). Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olivella, Bernat d'  (Catalunya, s XIII – Tarragona, 1287)  Eclesiàstic i polític. Fou bisbe de Tortosa (1254-70), durant aquest temps la diòcesi s'extengué a terres conquistades del Regne de València. El 1262 intervingué com a jutge en l'afer matrimonial del comte Àlvar d'Urgell. El 1271 passà com a arquebisbe a Tarragona. Fou convocat per Jaume I, juntament amb altres personatges, a Alzira, per deliberar sobre la rivalitat entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castro, el 1272. També aquells anys actuà com a lloctinent reial a Aragó i a Catalunya. El 1274 acompanyà el rei al concili de Lió, i el 1275 féu deInici página componedor entre la monarquia i un sector de la noblesa. L'any següent, mort el rei Jaume, coronà rei l'infant Pere com a delegat papal, gràcies a una butlla especial. Fou gran amic i conseller del rei Pere II el Gran; l'assistí a l'hora de la mort (1285) i li aixecà l'excomunió que li havia estat imposada per l'ocupació del regne de Sicília; en fou marmessor testamentari. El 1277 havia encarregat al mestre Bartomeu la façana de la catedral de Tarragona, que quedà inacabada, per dificultats estructurals, a la part alta del frontís. El seu zel per aquestes obres fou extraordinari, fins al punt que es retirà un quant temps a Escornalbou per tal de poder fer estalvis i dedicar-los a la construcció.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olivella, Joan d'  (Catalunya, s XV)  Poeta. És coneguda la seva resposta a unes cobles de Jaume Bonet, que també mereixerien rèplica del mallorquí Muntanyans.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olivella, Pere d'  (Catalunya, s XIV – Barcelona, s XV)  Mestre fonedor. Establert a Barcelona, el 1399 fongué en llautó la imatge de l'àngel, obra de Pere Sanglada, que feia de penell damunt la font dita precisament de l'Àngel, al lloc on després hi hagué la plaça de Sant Sebastià.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olivella i Falp, Eduard  (Barcelona, 1948 - )  Fotògraf. Ha estudiat enginyeria i història de l'art. Fou professor de fotografia a l'Escola Massana de Barcelona (1976-77) i després a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Professionalment realitza fotografies d'art i d'il·lustració i col·labora amb diversos artistes. Ha exposat regularment d'ençà del 1970.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olivelles, Felip  (Catalunya, s XVII - Barcelona ?, s XVIII)  Compositor. Fou mestre de capella del Palau Reial de Barcelona i de l'església del Pi d'aquesta ciutat. Se'n conserva un notable Stabat Mater, molt popular al s XVIII. Escriví villancicos, com Un copo con gusto per a tretze veus i acompanyament de violins, Oh quéInici página dulces finezas per a tres veus, i una Salve per a sis veus i violins.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oliver, Ambròs  (Sòller, Mallorca, 1799 – 1862)  Frare agustí. Fou músic de mèrit. Arran de la supressió d'ordes religiosos ocupà el càrrec de substitut de xantre a la catedral de Palma. És autor del Graduale Romanum juxta ordinem missalio romani, que és un cantoral de tot l'any (publicat a Palma el 1862).

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oliver, Andreu  (Palma de Mallorca, s XVIII)  Metge. Escriví en llatí algunes obres professionals.

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oliver, Antoni  (Illes Balears, s XIX - s XX)  Religiós teatí. Sobresurt pels seus estudis sobre l'obra de Ramon Llull.

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oliver, Bartomeu  (Felanitx, Mallorca, 1895 - Palma de Mallorca ?, s XX)  Músic. Deixeble de Paul Dukas a París, l'any 1940 fundà l'Orquestra Filharmònica de Palma de Mallorca. És autor de nombroses obres simfòniques, de cambra i corals.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oliver, Bernat  (València, s XIII - Tortosa, Baix Ebre, 1348)  Teòleg i eclesiàstic. Pertanyia a l'orde dels agustins. Es graduà en teologia a la Sorbona, i hi ensenyà. El 1320 obtingué la càtedra del Mestre de les Sentències a València. Cap al 1330 començà les seves relacions amb la cort catalano-aragonesa i amb la papal d'Avinyó. El 1333 Alfons el Benigne l'envià prop del papa Joan XXII. El 1337 fou nomenat bisbe d'Osca, on promulgà diversos estatuts i convocà un sínode diocesà. En aquest temps dugué a terme diverses missions diplomàtiques: el 1341 Pere el Cerimoniós l'envià com a mitjancer entre Felip IV de França i Jaume III de Mallorca, enfrontats per feu de Montpeller, i se'n sortí amb èxit. En canvi, quan Climent VI el féu anar a cercar un arranjament pacífic entre Pere el Cerimoniós, que havia envaït el Rosselló, i...  Segueix... 

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOliver, D.B.  (Catalunya, s XIX)  Jurista. És autor del remarcable assaig Noticia de los jurisconsultos catalanes y de sus obras, el recull Estudios históricos sobre el derecho civil en Cataluña (Barcelona 1867). També publicà una Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa (1876-81).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliver, Francesc  (Catalunya, s XV)  Poeta. Les dades cronològiques semblen relacionar-lo amb un tal Oliver de l'orde de l'Hospital, que morí d'amor, suïcidant-se l'any 1472 a Roses, a causa de la comtessa de Luna, Violant Lluïsa de Mur, pertanyent a la família bastarda del rei Martí de Sicília. Episodi que fou evocat per escriptors contemporanis, com Francesc Moner en l'obra L'ànima d'Oliver. La seva importància literària rau en el fet d'haver estat el traductor de la Belle dame sons merci d'Alain Chartier, obra d'extraordinària importància per a la literatura catalana i que donà lloc a tota la poesia amorosa del s XV català i creà l'anomenat "cicle de la coneixença i desconeixença", al qual foren addictes gran quantitat d'autors de l'escola poètica de Barcelona.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oliver, Francesc  (València, s XV – s XVI)  Poeta. Són conegudes dues composicions seves: l'una en elogi de la vila de Bocairent, i l'altra lloant els ducs de Gandia i de Sogorb a propòsit de la crisi político-social de les Germanies, davant la qual Oliver adoptà, per tant, la posició dels aristòcrates.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliver, Francesc  (Catalunya, s XV)  Militar. Prengué les armes per la Generalitat en la guerra contra Joan II. En 1465-66 fou el principal lloctinent de Pere de Planella a l'heroica defensa del castell d'Amposta, que sucumbí finalment després d'un llarg i cruent setge. Caigué presoner, però no trigà a ésser alliberat, en virtut dels convenis de capitulació de Tortosa. Podria ser identificat amb l'escriptor o l'hospitaler homònim, ja que Amposta pertanyia a l'orde de l'Hospital.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOliver, Galceran  (Catalunya, s XV)  Funcionari reial. Fou tresorer de la reina Joana Enríquez. El 1453 era membre de l'ambaixada que tractà la pau conjunta entre els regnes de Catalunya-Aragó, Navarra i Castella. El 1462, acompanyant la reina, es trobava assetjat, amb tres fills seus, a la Força de Girona. Aquests tres fills defensarien pel rei el castell de la Roca conquerit per la Generalitat el 19/abr/1463, i el gran, anomenat també Galceran, fou escapçat després de caure presoner.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliver, Galceran  (Catalunya, s XV – s XVI)  Cavaller. Es casà amb la pubilla dels Peguera, senyors de Balsareny. El 1516 se'n titulava ell mateix senyor. Fou nomenat governador de Menorca, on hi morí al gran atac del corsari Barba-roja.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliver, Guillem  (Catalunya, s XV)  Poeta i ciutadà de Barcelona. Escriví un Romiatge de la casa santa de Jerusalem amb les perdonances d'aquella. L'obra, inclosa al Jardinet d'orats, data del 1464. Es tracta, com el títol ja indica, de la relació d'un viatge a Palestina.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliver, Jaume  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Abat quadriennal del monestir de Santes Creus. Fou elegit per a dos períodes, el 1696 i el 1704. Deixà l'abadiat per ser almoiner de Carles d'Àustria. Més tard fou abat del monestir de Sant Cugat del Vallès.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliver, Joan  (Barcelona, s XIV)  Funcionari del Consell municipal. Amb altres companys seus, com Benet Safont, Joan Franch i Joan Maians, redactà en la seva ètapa inicial el Manual de Novells Ardits o Dietari de l'Antic Consell Barceloní, començat el 1390.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOliver, Joan  (Illes Balears, s XV - Barcelona ?, s XV)  Pintor. Anomenat El Mallorquí i documentat entre el 1453 i 1477. Ciutadà barceloní. Fou un dels prohoms de la confraria dels freners i pintors de Barcelona. Vers el 1466 va intervenir en la decoració de la cambra règia del Palau Reial de Barcelona.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oliver, Joan  (València, 1526 - Camarinas, Filipines, 1599)  Frare franciscà. Fou actiu missioner. És autor d'un Arte de la lengua tagala en castellà i en tagal.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oliver, Joan  (Alcoi, Alcoià, s XVI)  Escriptor. Fou mestre de gramàtica. És autor dels llibres docents De primis syllabis, De medits syllabis, Prosodiae institutio (1572), Taxandro i d'una Gramatica (1577).

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oliver, Joan  (Felanitx, Mallorca, 1731 – 1799)  Sacerdot. S'ordenà el 1755. Tingué una part activa a les controvèrsies del seu temps sobre les doctrines de Ramon Llull. Aquesta intervenció li féu patir la retirada de les seves llicències (1777), que no recuperà sinó quatre anys més tard. És autor d'un Calendario perpetuo i d'altres escrits.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliver, Manuel  (Barcelona ?, s XVIII – s XIX)  Escultor. Format a Barcelona sota la direcció de Salvador Gurri, completà estudis a Roma. De retorn a Barcelona, l'any 1802 realitzà les escultures Amèrica i Àfrica que havien d'ornamentar les fornícules del pati de la Llotja. Tot i el seu caràcter exòtic, aquestes obres demostren una rigorosa assimilació dels cànons neoclàssics.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliver, Mateu  (França ?, s XVI - Montserrat, Bages, 1620)  Frare benedictí. Professà al monestir de Montserrat el 1597. Sembla que era originari de França, i escriví en francès una història de l'abadia.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaOliver, Melcior  Veure> Oliver i Suau, Melcior (fabricant d'instruments musicals).

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oliver, Miquel  (Illes Balears, s XV - Nàpols, Itàlia, 1533)  Prior de la cartoixa de Valldemossa (1505-26). És autor d'un estudi històric, La Germania de Mallorca, que restà inèdit.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oliver, Miquel Jeroni  (València ?, s XVI)  Poeta en llatí i en castellà. Doctor en ambdós drets (a 1546). El 1567 fou nomenat assessor del justícia de València. És autor dels versos posats als arcs triomfals col·locats amb motiu de l'entrada de Felip II a la ciutat (1564). Publicà diverses poesies de circumstàncies en obres publicades a València en 1560-64 de Sempere, Ferrandis d'Heredia, Viciana i altres.

Anar a:    Olim ]    [ Oliva, A ]    [ Oliva d ]    [ Olivar ]    [ Olived ]    [ Oliver, F ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -