A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Oll ]    [ Oller i ]    [ Ollers ]    [ Olo ]    [ Olot, r ]    [ Olv ]

L'eficàcia es castiga perquè posa en evidència la inoperància dels altres. (Júlia Costa i Coderch)

1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Olla, l'  (Marines, Alt Palància Despoblat. Antiga alqueria islàmica, el lloc estigué poblat per moriscs fins al 1609. Fou de la senyoria d'Olocau. La caseria subsistí fins al començament del s XX.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Olla, l'  (Altea, Marina Baixa Caseria, situada a la costa, al nord de la desembocadura del riu d'Algar. Té estació del ferrocarril d'Alacant a Dénia. Davant seu hi ha les petites illetes de l'Olla. Constitueix un important nucli turístic.

100 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Olla, L'  (Barcelona, 23/des/1897 - 10/mar/1898)  Setmanari d'humor, editat amb un total de dotze números. Escrit i dibuixat per joves escriptors i artistes, provocà protestes per la seva llibertat crítica. Els principals col·laboradors -tots sota pseudònim- foren Serra i Constansó, Burgas, Sebastià Junyent, Balasch, i Pellicer i Montseny.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaOlla, s' (es Mercadal, Menorca Platja de la costa septentrional (o arenal de son Saura), a llevant del promontori de sa Mola de Fornells. S'hi ha establert la urbanització de Son Parc, amb un camp de golf.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olla i Segalers, canal de l'  (Alt Urgell Canal de regatge que pren l'aigua del Segre, per l'esquerra, a la Quera, dins l'antic municipi de Cerc, i rega unes 400 ha del terme d'Alàs, unes 1.000 del de la Seu d'Urgell i unes 400 del d'Arfa i finalitza al riu d'Estaó. Fou iniciat el 1818.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ollé i Jové, Miquel  (Barcelona, 1894 - s XX)  Escriptor. És autor de diverses obres de teatre, de les quals dues han aparegut en llibre: les titulades Alex, príncep (1956) i Victòria (1958).

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ollé i Pinell, Antoni  (Barcelona, 1897 – 1981)  Pintor, gravador i fotògraf. Format a Saragossa i a les Escoles d'Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona. Excel·lí com a gravador (primer premi de gravat, a Madrid, els anys 1930, 1935 i 1950); en aquesta especialitat són molt notables els seus treballs per a les edicions de bibliòfil. Els seus paisatges també foren premiats amb la medalla d'or Masriera (1920) i amb la medalla Morera i Galícia (1951). Membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 1949 fou elegit president del Foment de les Arts Decoratives.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ollé i Romeu, Josep Maria  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1935 - )  Historiador. Doctorat a la Universitat de Barcelona, amb la tesi El Moviment Obrer a Catalunya, 1840-1843, publicada el 1973, s'ha especialitzat en història de Catalunya del s XIX. Ha publicat, entre altres, Orígenes de la industria eléctrica barcelonesa (1961), en col·laboració; Introducció del socialisme utòpic a Catalunya (1835-1937) (1969), Milà de la Roca, escriptor i activista contrarevolucionari (1840-1843) (1973), Les Bullangues de Barcelona durant la primera guerra carlina (1835-37) (1993-94) i Fonament de la ideologia liberal-conservador: la dictadura del baró de Meer (1837-39) (1996).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOllé i Vallès, Joan  (Catalunya, s XIX - s XX)  Geògraf. Estudià al seminari de Lieja (Bèlgica). Fou catedràtic auxiliar de geografia a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils i professor de geografia comercial a la Universitat Nova de la Mancomunitat de Catalunya.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller, Bartomeu  (Catalunya, s XV)  Eclesiàstic. Era canonge de la seu de Barcelona des del 1476. És autor d'una Obra tractant del Sagrament de l'Eucaristia.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller, Berenguer  (Barcelona, s XIII – 1285)  Ciutadà. Home de prestigi entre el poble, encapçalà una revolta popular contra el poder oligàrquic que dominava el municipi de Barcelona. De fet, no fou cap esdeveniment aïllat, sinó una entre d'altres revoltes socials que s'esdevingueren llavors a Europa, encara que no és fàcilment explicable la seva coincidència, en aquell moment, amb els preparatius de la invasió dels croats francesos de Felip III l'Ardit. És per això que oficialment fou acusat de connivència amb l'enemic exterior. Des de la primeria del 1285 fins al jorn de Pasqua del mateix any el poble menut, és a dir, la petita burgesia i l'artesanat barceloní, amb el suport de certes famílies riques de la ciutat, van fer seu el govern municipal i, segons Desclot, es posà en perill les vides i les hisendes dels rics, dels jueus i dels clergues. Sense voler obeir les autoritats reials, Berenguer Oller designà consellers addictes, però no tenia força armada pròpia. L'entrada sobtada del rei Pere a Barcelona posà fi a la revolta i Oller i els seus principals col·laboradors foren ajusticiats el dia de Pasqua: ell fou arrossegat i, juntament amb els altres, penjat a Montjuïc. Seguí una amplíssima repressió que fou publicada a totes les terres de la corona catalano-aragonesa i que obligà molta gent a fugir.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller, Bernat  (Mas Oller, Manresa, Bages, v 1315 - Catalunya, v 1390)  Teòleg, historiador i general de l'orde carmelità. Professà al convent de Manresa abans del 1360. El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d'Avinyó. Tingué càrrecs importants dins l'orde com a soci del prior general (1362), definidor del capítol general (1366, 1369 i 1372) i prior general de l'orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester. Arran del cisma d'Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que féu escindir l'orde en dues obediències. Escriví De successione intitulatione etInici página confiscatione Ordinis B. Mariae de Monte Carmelo i De ordinis sui origine liber unus ad Urbanum VI, imprès a Venècia el 1507. També és autor d'una obra en llatí sobre la Immaculada Concepció i d'opuscles teològics.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller, Francesc de Paula  (Barcelona, 1850 - Buenos Aires ?, Argentina, s XIX)  Escriptor i periodista. Advocat i carlí, fundà a Barcelona "Lo Crit de la Pàtria" (1883) -per articles del qual fou empresonat diverses vegades-, "Lo Crit d'Espanya" (1889) i "El Estandarte Real". Residí després a Buenos Aires, on dirigí "El Legitimista Español" i "España". És autor de les obres Carlos V. Estudio biográfico por un contemporáneo (1885), La España carlista (1885), Episodios tradicionalistas (1886), Ramillete de flores republicanas (1887) i Álbum de personajes carlistas con sus biografías (1887-91).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller, Joaquim  (Barcelona, 1828 - Sabadell, Vallès Occidental, 1891)  Músic. Fill d'Antoni Oller i Biosca, es formà a Montserrat (1854-57) quan el seu pare era mestre de capella de l'escolania. Fou director de l'Escola Municipal de Música de Sabadell. És autor d'obres religioses.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller, Miquel  (Catalunya, s XIV - Tebes, Grècia, 1362)  Canonge degà de l'arquebisbat de Tebes (Grècia catalana). Sostingué bones relacions amb amb Pere III el Cerimoniós, que li recomanà un missatger seu als ducats. Morí durant els fets revolucionaris que deposaren el tirànic lloctinent Pere de Pou.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller, Pere  (Girona, s XIV – s XV)  Escultor. Format a l'obra del cor de la seu de Barcelona amb Pere Sanglada. Artista d'una gran activitat (treballà a Barcelona, Girona, Vic, Banyoles i Besalú), ocupà un lloc privilegiat en l'escultura catalana del s XV. Vers el 1417 realitzà el sepulcre de Ferran d'Antequera, al monestir de Poblet, per encàrrec d'Alfons el Magnànim. El 1420 contractà la realització en alabastre de l'altar major de la seu de Vic i cap al 1436 tallà i llavorà el sepulcre de Sança de Cabrera, a la seu de Barcelona. Se li atribueixen també el sepulcre del bisbe Berenguer d'Anglesola, a la seu de Girona, el de Pere de Roura, a Sant Vicenç de Besalú, i els relleus procedents de la capella de la Pia Almoina (Girona). El seu art marca la transició entre els s XIV i XV i representa una aproximació més directa a la realitat.

16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaOller, Rafael  (Palma de Mallorca, 1566 - Ciutadella, Menorca, 1621)  Jesuïta. Publicà un Índice de las cosas más notables que se hallan en las cuatro partes de los Anales y las dos de la historia de Jerónimo Zurita... (1604, reeditada el 1621 i el 1671). Deixà inèdites unes Rhetoricae Institutiones.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oller i Benlloch, Maria Teresa  (València, 1920 - )  Compositora i musicóloga. Estudià amb Manuel Palau. Ha col·laborat en els treballs de l'Instituto de Musicología Alfonso el Magnánimo, del CSIC. Ha transcrit obres polifòniques dels s XVI i XVII de l'arxiu de la seu de València. Autora, entre d'altres obres, de Llevantines, per a cor mixt i solistes, i Tríptic de Nadal, per a soprano i cor mixt.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Biosca, Antoni  (Terrassa, Vallès Occidental, 1805 - Sabadell, Vallès Occidental, 1877)  Músic. Format a l'Escolania de Montserrat (1818-22), d'on fou deixeble de Jacint Boada. Fou mestre de capella de l'església parroquial d'Igualada (1823) i primer fagot del Teatre Principal de Barcelona (1828-29). Del 1829 al 1832 actuà a la capella de la catedral de Toledo com a baix i a la capella reial de Madrid com a fagot. L'any 1836 fou nomenat organista de la catedral de Barcelona. Fou el primer mestre no monjo de l'Escolania de Montserrat (1854-57); actuà com a mestre de capella i organista de les esglésies parroquials de Terrassa i de Sabadell. És autor de l'oratori El manto de la Virgen (1860), de tres misses de rèquiem, de tres seqüències, d'una Salve i d'una Regina Coeli. El 1860 compongué un Himne a Isabel II amb motiu de la visita de la reina al Principat. Fou germà de Josep.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Biosca, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1790 - París, França, 1871)  Polític. Fou alcalde de Terrassa (1827). Germà d'Antoni i avi de l'empresari Josep Oller i Roca.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOller i Dulcet, Salvador  (Centelles, Osona, 1843 – Barcelona, 1909)  Industrial. Fou el pare de Francesc d'Assís i de Salvador Oller i Pedrol. Succeí a aquest darrer, el 1907, en la baronia d'Oller.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Narcís Oller i MoragasOller i Moragas, Narcís  (Valls, Alt Camp, 10/ago/1846 – Barcelona, 26/jul/1930)  Novel·lista i narrador. Orfe de pare, fou educat pel seu oncle, J. de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart. Estudià dret a Barcelona, on s'establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la diputació provincial. Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals. Els seus primers escrits foren en castellà: El pintor Rubio, un novelón romàntic, inèdit, datat el 1876; Un viaje de placer, aparegué sota el pseudònim Plácido a "El Tío Camueso" el 1868. Fins el 1877 col·laborà, anònimament o amb pseudònims, a diverses revistes castellanes de poca volada. Els factors decisius en la seva conversió al "catalanisme literari" foren la influència d'Yxart i de J. Riera i Bertran, que l'introduí als cercles literaris de la Renaixença, i la sensació produïda pels importantíssims Jocs Florals del 1877. Els seus relats Sor Sanxa i Isabel de Galceran foren premiats en els jocs...  Segueix... 

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Pedrol, Francesc d'Assís  (Barcelona, 1877 – 1939)  Advocat especialitzat en assegurances. Fou el fundador i director de la companyia "La Constancia" i president de "La Integridad" i del patronat de l'Institut Català de Sordsmuts. Succeí el seu pare, Salvador Oller i Dulcet, en la baronia d'Oller. Fou germà de Salvador.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Pedrol, Salvador  (Barcelona, 1871 – 1907)  Arquitecte. Fill de Salvador Oller i Dulcet i germà de Francesc d'Assís. Construí diversos edificis religiosos (esglésies dels franciscans i dels carmelites, a Barcelona; santuari de la Sagrada Família, al Montseny; convent dels carmelites, a Arenys de Mar). Fou arquitecte municipal de Centelles, on construí la Casa de la Vila. La seva producció es mou dins l'estilInici página historicista. Fou nomenat baró d'Oller pel papa Lleó X el 1905.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Oller i RabassaOller i Rabassa, Joan  (Barcelona, 21/mai/1882 – 21/nov/1971)  Novel·lista. Fill de Narcís Oller, estudià dret i, alhora que exercia la seva professió, es dedicà al conreu de la literatura. Col·laborà a "La Creu del Montseny", setmanari en què publicà els seus primers escrits, a "La Renaixensa", a "La Ilustració Catalana" i "De tots colors". Seguint la línia del seu pare, continuà prenent per arguments temes de la burgesia barcelonina, que desenvolupà a través d'una òptica realista. La seva obra més reeixida Quan mataven pels carrers (1930), se centra en el problema d'un període de la vida política de Barcelona. Altres novel·les anteriors de tipus realista són La carretera (1897), premiada als Jocs Florals, i La rosella (1904). Posteriorment, bé que amb variants, seguí la línia psicologico-realista. Cal recordar, entre d'altres, les novel·les La barca d'Isis (1933), Amb el bec i amb les dents (1936), Home endins (1952), La maltempsada (1962), sobre la guerra civil, alguns volums de contes i l'assaig Víctor Català (1967).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Rabassa, Josep  (Barcelona, 1876 - Catalunya, s XX)  Metge. Germà de Joan. Fou otorrinolaringòleg de prestigi. Publicà bastants escrits de caràcter professional.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Rabassa, Maria  (Barcelona, s XIX - Catalunya, s XX)  Pintora. Germana de Joan i de Josep. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou reina dels Jocs Florals de Barcelona el 1897. Té un tríptic al pastel al Museu d'Art Modern barceloní.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Oller i RocaOller i Roca, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1839 - París, França, 19/abr/1922)  Empresari. Nét d'Antoni Oller i Biosca. La seva família s'instal·là a París, on s'educà. Viatjà per tot el món, fins que tornà a París i fou agent de joc a les curses de cavalls, el 1865 creà el sistema d'apostes conegut amb el nom de pari mutuel. El 1867 fundà el "Bulletin des Courses", primera publicació periòdica dedicada a les curses de cavalls. Interessat després pels espectacles musicals lleugers, el 1876 fundà la sala d'espectacles que anomenà Fantaisies Oller, que fou el primer music-hall de París. ElInici página 1878 fundà, associat, el teatre Nouveautés. El 1882 fundà l'hipòdrom de Saint-Germain i el 1885 la Grande Piscine Rochechouart de 600 m2 i 500 cabines. El 1889 associat amb Charles Zidler, fundà el cèlebre Moulin Rouge parisenc, el 1892 creà el Jardin de Paris i el 1893 la cèlebre sala Olympia, encara existent.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Rovira, Dolors  (Girona, 1942 - )  Crítica literària. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on exercí com a professora universitària. Ha conreat la crítica literària a diferents mitjans de comunicació ("Serra d'Or" i "El País", entre altres) i ha publicat La poesia de Rafael Masó (1980) i La construcció del sentit (1986). Aquest darrer volum obtingué el premi Crítica Serra d'Or i premi de Literatura Catalana de la Generalitat-assaig, l'any 1987. És també autora de Virtuts textuals (1990, premi d'assaig Josep Vallverdú), de l'antologia Deu poetes d'ara (1996) i dels assaigs crítics Accions i intencions (2010). L'any 2001 fou elegida presidenta del Centre Català del PEN Club.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Tarafa, Baldomer  (Calaf, Anoia, 1859 – Barcelona, 1936)  Dirigent obrer. Sastre, s'alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París (1889). Involucrat en el procés de Montjuïc (1896), fou desterrat a Anglaterra. Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de "La Publicidad", tasca que continuà després des de París. Inventà un dirigible que denominà Catalunya.

30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaOlleria, l'  (Vall d'Albaida Municipi: 31,75 km2, 425 m alt, 8.379 hab (2014), (ant: Olles). Situat al peu de la serra Grossa i del port de l'Olleria, entre el riu d'Ontinyent i el Cànyoles, afluent de l'Albaida. El terme comprèn l'extrem nord-est de la comarca. L'agricultura és de secà: hi predomina el conreu de la vinya, que produeix vi de taula; també hi ha cereals i oliveres. Hi té importància l'activitat industrial, on destaquen les indústries derivades de la fusta (mobles), seguides per la fabricació de vidre i de materials per a la construcció, i tèxtils; a més, cal esmentar laInici página pirotècnia i la indústria alimentària. El principal augment demogràfic del s XX s'experimentà en el decenni 1960-70, amb un augment de més d'un miler d'habitants. El poble és a la plana, l'església parroquial (Santa Maria Magdalena) tingué com a annexa la d'Aielo fins el 1535. El municipi comprèn, a més, els despoblats de Miranda i de Vint-i-cinc. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament - Biblioteca - Col·legi

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olleria, mestre de l'  (País Valencià, s XV)  Pintor gòtic anònim. Deixeble del versàtil artista Miquel Alcanyís. Les seves obres importants són els retaules de l'Olleria, de Pego i de l'església de Sant Domènec de València, la taula de la Verge de Montesa i el bancal de La Yesa.

32 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Olleries, ses  (Santa Eugènia de Mallorca, Mallorca Septentrional Barri.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ollers  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Poble, a la capçalera del Remirol (afluent del Fluvià), al sector septentrional del terme. L'església parroquial, de la qual depèn l'església de Santa Maria d'Espasens, és dedicada a sant Martí. El lloc, esmentat el 1017, formava el 1698 una batllia amb Vilavenut, i era del comte de Peralada.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ollers  (Barberà de la Conca, Conca de Barberà Poble, a la dreta del riera de Vallverd, davant la confluència amb el riu d'Anguera. La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Barberà. El lloc és esmentat ja el s XI. El castell d'Ollers, esmentat des del 1164, fou adquirit dins el mateix segle pels templers.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ollers  (Guixers, Solsonès Veure> Santa Creu d'Ollers.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOllers, Bernat  (Girona, s XIV)  Escriptor. La seva figura i la seva obra foren estudiades per Torres i Amat. Traduí els Diàlegs i les Lletres de sant Gregori, papa.

37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Olles  (l'Olleria, Vall d'Albaida Nom antic de la població.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Olles, barranc de les  (Figueroles d'Alcalatén, Alcalatén)  Afluent dretà de la rambla de la Viuda. Neix a la penya Roja i forma el límit entre els termes de les Useres i Costur.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olles, bassa de les  (el Perelló, Baix Ebre)  Estany litoral, a l'extrem septentrional del delta de l'Ebre.

40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Olles, port de ses  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Cala i caseria, al nord de la ciutat, a l'extrem meridional de la badia de Pollença.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olletes, les  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Santuari (la Mare de Déu de les Olletes) de l'antic municipi de Sant Privat d'En Bas, situat al vessant septentrional del Puigsacalm, excavat a la roca (l'actual edifici és del 1855) sota el grau de les Olletes, damunt els cingles de les Olletes, damunt la vall del Gurni. La imatge, de marbre (s XVI-XVII), és, segons la tradició, una marededéu trobada.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ollich i Castanyer, Immaculada  (Vic, Osona, 1951 - )  Arqueòloga i medievalista. Deixebla de M. Riu i Riu, es formà a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l'any 1981 i on exercí la docència com a professora titular des del 1984. La seva recerca s'ha centrat en les fonts notarials de la baixa edat mitjana, l'aplicació deInici página la informàtica en la documentació escrita i en els registres arqueològics medievals i l'arqueologia experimental. És autora de nombroses publicacions, de les quals destaquen Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII (1988), L'oppidum ibèric de l'Esquerda (amb col·laboració) (1994) i Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l'Esquerda, 1991-1994 (1998, amb col·laboració).

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Olmedilla, la  (Toixa, Serrans Caseria, situada a la dreta del Túria, al sector occidental del terme.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olmo, Luis del  (Castella ?, 1937 - )  Periodista i empresari radiofònic. Iniciat a la ràdio a Lleó i Astúries, el 1968 es traslladà a Barcelona. Després d'una sèrie de programes, el 1973 es va fer càrrec del programa "Protagonistas" de Radio Nacional de España, que convertí en líder d'audiència, i que continuà fent tot i el seu fixatxe per la COPE (1983) i per Onda Cero (1991). Propietari fundador d'Onda Rambla, ha estat guardonat amb diversos premis Ondas i un premi Nacional de la Ràdio.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olmo i Conca, Josep Vicent de l'  (València, 1620 – 1696)  Matemàtic i poeta. Deixeble i col·laborador de José de Zaragoza, amb el qual treballà per renovar les ciències físiques al Regne de València. Succeí al seu pare com a secretari de la Inquisició. També conreà la poesia i demostrà una gran facilitat en la composició de jeroglífics.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olmos i Canalda, Elies  (Silla, Horta, 1880 – València, 1961)  Eclesiàstic i escriptor. Era doctor en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on després fou catedràtic. Exercí el ministeri pastoral a les parròquies de Benissivà (1902) i Carlet (1908). El 1912 obtingué per oposició la canongia d'arxiver i bibliotecari de la catedral de València. Cal destacar, entre les seves publicacions, Catálogo descriptivo de los códices de la catedral de Valencia, Como fue salvado el Santo Cáliz, Los prelados valentinos, Catálogo de los incunables de la catedral de Valencia i Inventario de los pergaminos del ArchivoInici página Catedral de Valencia.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olmos i Canet, Ricard  (Massamagrell, Horta, 1905 - )  Músic i folklorista. Deixeble de Manuel Palau a València i de Charles Koechlin a París. Ha estudiat sistemàticament la música folklòrica de Castelló de la Plana i de Múrcia. És autor d'obres simfòniques, corals i de cambra, com Escenas infantiles i Cançó i Dansa. Destaquen els seus Tres poemes (1952), per a piano.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olmos i Claver, Vicent  (Catarroja, Horta, v 1744 - País Valencià, s XVIII)  Compositor i eclesiàstic. Fou mestre de capella de Sogorb (1772-79) i l'any 1780 professà al convent dels Jerònims. Compongué una Missa, per a orquestra (1769), un Miserere, a vint veus (1772-76), magnifícats, completes, salms, versets i nadales.

103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Olms, Bernat d'  (Catalunya Nord, s XV - Perpinyà, 1474)  Governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya en temps de Joan II. Durant la revolta dels rossellonesos contra el domini francès es mantingué fidel a Joan II i capitanejà el moviment; obligat a capitular a Elna (1474), fou decapitat a Perpinyà pels francesos com a traïdor.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Oló  (Bages)  Nom tradicional adoptat el 1937 per al municipi de Santa Maria d'Oló.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oló, Anna (o Agnès)  (Catalunya, s XIII)  Dama. Fou la segona muller del vescomte Guillem de Cardona. En tingué almenys un fill, anomenat Bernat Folc.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaOló, riera d'  (Bages / Osona Afluent esquerrà de la Gavarresa, entre les dues comarques. Neix a l'altiplà del Moianès, al vessant septentrional del puig de Rodors, dins el terme de l'Estany. Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola, passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d'Oló i per sota del de Sant Joan d'Oló i desemboca al seu col·lector prop de Santa Maria d'Horta.

51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Olocaive  (Pedreguer, Marina Alta Nom antic d'Ocaive.

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Olocau, comtat d'  (País Valencià Títol concedit el 1628 a Alfons Sanç de Vilaragut (òlim de Vilaragut i de Vilanova), senyor de la vall i baronia d'Olocau (de Carraixet), cavaller de Calatrava. Passà als Fenollet, senyors del Genovès, que es cognomenaren Sanç de Vilaragut, als Crespí de Valldaura, als Safortesa i als Puigdorfila. La vall i baronia d'Olocau havia estat concedida a Antoni de Vilaragut i Visconti, que la vinculà el 1398, i passà als Sanç, senyors de Llanera.

53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de TúriaOlocau de Carraixet  (Camp de Túria Municipi: 37,4 km2, 269 m alt, 1.628 hab (2014). Situat al vessant meridional de la serra Calderona. El terme, accidentat, és drenat pel barranc de Carraixet (o barranc d'Olocau). Una tercera part escassa del terme és conreada. Hi preponderen els conreus mediterranis de secà (oliveres, ametllers i vinya). El regadiu està dedicat als cítrics. La indústria es deriva de l'agricultura (oli). Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d'Alfara i Montcada de l'Horta; han estat abandonades les mines de plom. S'ha desenvolupat força l'estiueig. L'església parroquial de la vila és dedicada al Roser. És conserva l'antic palau senyorial dels Vilaragut (s XIV-XV) i restes de l'antic castell d'Olocau. El municipi comprèn, a més, l'antic castell de Rel, enrunat, l'antiga masiaInici página de la Maimona, on el 1957 fou traslladat el poble de Marines. Àrea comercial de València. Ajuntament

54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels PortsOlocau del Rei  (Ports Municipi: 44,77 km2, 1.042 m alt, 118 hab (2014), (cast: Olocau del Rey). Situat al sector més occidental de la comarca, al límit amb l'Aragó, a l'àrea de parla castellana del País Valencià. El territori, muntanyós i aspre, és dominat pel puig d'Olocau (1.203 m alt) i drenat pel barranc de la Mola i la rambla de Cantavella, afluents del Bergantes. El sector conreat és molt minso, la major part està ocupada per bosc i pastures. Conreus de secà, principalment cereals. Té importància la ramaderia ovina. L'emigració va despoblant lentament el municipi. La vila és al peu del puig d'Olocau (coronat per les ruïnes de l'antic castell d'Olocau), conserva edificis medievals, i a l'església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Populo, una talla romànica de la Verge. Dins el terme hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Taronja. És l'única població de la comarca inclosa a l'arquebisbat de Saragossa. Ajuntament

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olomar, Guillem  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Diplomàtic. El 1278 era batlle de Peníscola, i en 1308-09 jutge de la cúria reial. Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314. El 1311-12 assistí al concili de Viena del Delfinat com a ambaixador reial amb Pere Boïl i d'Aragó per demanar la fundació de l'orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, aleshores suprimit. El 1316 Jaume II l'envià prop del papa a Roma, on actuà amb Vidal de Vilanova. Conseller de l'infant Alfons, l'acompanyà a Sardenya amb 200 ballesters, 500 peons i 500 remers en l'expedició contra els pisans (1323). Envià al rei una interessant informació de la batalla de Lucocisterna (1324).

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olopte  (Isòvol, Baixa Cerdanya Poble (1.181 m alt), situat en un coll que comunica la vall Tova amb la plana cerdana, al nord del tossal d'Isòvol. Prop, al clot del castell, hi ha les restes d'una força. A l'extrem meridional del coll, damunt el tossalet dels Castellar, hi ha l'església parroquial (Sant Pere), romànica, amb campanar de planta quadrada sobre l'absis i un notable portal decorat amb columnes i capitells esculpits. ElInici página lloc és esmentat ja el 839.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olorda, puig d'  (Barcelona, Barcelonès / Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat Contrafort (435 m alt) occidental de la serra de Collserola, termenal dels tres municipis, damunt el llogaret de Santa Creu d'Olorda. Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olòriz i Martínez, Rafael  (València, 1848 – 1913)  Advocat. Fou professor de dret polític comparat a la Universitat de València, a la qual deixà els seus llibres i un llegat en diners per a l'adquisició de més volums. També instituí una deixa per a la construcció d'escoles. És autor d'uns Estudios de derecho político (1897).

59 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Oloron, tractat d'  (Oloron, Bearn, França, 27/jul/1287)  Pacte entre Alfons II el Liberal i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d'Eduard I d'Anglaterra. Alfons II exigí, per l'alliberament del seu presoner, un pagament en metàl·lic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença (fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini). Eduard I intervingué per tal d'estendre l'armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva. Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner. El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l'any següent a Jaca i a Canfranc.

60 CATALUNYA -MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaOlost  (Osona Municipi: 29,3 km2, 569 m alt, 1.186 hab (2014). Situat al Lluçanès, format per les valls de la riera Gavarresa i del Lluçanès, poc abans del seu aiguabarreig, és drenat també pel torrent de la Noguera, al nord-oest de Vic. El terreny és molt accidentat, i el sector forestal (pinedes) ocupà gairebé la mitat de la superfície. La principal activitat és l'agricultura de secà; hi predominen els conreus de blat i de blat de moro. La ramaderia de bestiar oví, boví i porcí i la cuniculicultura han guanyat importància des dels anys vuitanta. S'hi fabriquen teixits de cotó. El castellInici página d'Olost, molt pròxim al poble, es dins el veí terme d'Oristà. L'església parroquial és dedicada a santa Maria (documentada ja el 908 i renovada totalment el s. XVIII). El municipi comprèn un gran nombre de masies, algunes de tradició mil·lenària, el poble de Santa Creu de Joglars i el raval d'Olost. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Ciclista - Club Excursionista Via Fora

61 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaOlot  (Garrotxa Municipi i capital de la comarca: 29,1 km2, 443 m alt, 33.913 hab (2014). Situat a la plana d’Olot, al peu dels volcans Montsacopa, la Garrinada i Montolivet, a les ribes del Fluvià, que drena el terme. A causa de l’alta humitat climàtica s’obté (sense regar) blat de moro, el conreu de cereals més important, seguit del sègol i el blat; a més, s’hi conreen, en rotació, llegums (mongetes), naps i farratge (sobretot l’alfals, que substitueix el fajol). És important la ramaderia, principalment el bestiar boví i el porcí; es va incrementant la cria de vaques lleteres estabulades (és un centre receptor de llet, amb granges per a l’explotació del producte, que en part també s’exporta cap a Manlleu). La indústria, que ocupa la major part de la població activa, és principalment tèxtil (ja documentada al s XV). Destaquen també la metal·lúrgia i les indústries derivades de la fusta (torneries, serradores) i de les activitats primàries (farina, licors, xocolata, lleteries i, sobretot, conserves de carn de...  Segueix... 

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olot, Ermengol d'  (Olot, Garrotxa, 1628 – 1713)  Frare caputxí. Fou provincial de l'orde (1682-84). És autor de les obres Eludicata de sermons (1663), Joiell preciós de la tercera ordre del Nostre Pare Sant Francesc (1679), Concepto cronológico de las quarenta horas (1679), Escuela de devoción y perfección de la V.O.T. (1707) i quatre volums manuscrits de sermons.

63 CATALUNYA - ART

Olot, escola d'  (Olot, Garrotxa, s XIX)  Escola pictòrica. Grup de paisatgistes que, a l'ombra de la figura de Vayreda, sorgí en aquesta localitat a la segona meitat del s XIX. En el Centre Artístic olotí, fundat per Vayreda, s'adoptaren les concepcions paisatgístiques de l'escola de Barbizon: verds paisatges primaverals i celatges transparents de gran serenor. Pertanyen a aquest grup, a més de Vayreda, Josep Berga i EnricInici página Galwey, entre d'altres.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olot, Esteve d'  (Olot, Garrotxa, 1774 - Vic, Osona, 1828)  Frare caputxí. Conegut per l'apòstol de l'Empordà. El seu nom era Esteve Fàbregas i Sala. A Vic fou director espiritual de la mare Joaquima de Vedruna, amb la qual fundà la institució de Germanes de la Penitència de Sant Francesc, canviada en Germanes Carmelites de la Caritat el 1826, per orientació del bisbe Corcuera. Escriví les constitucions de la nova institució. El pare Nonell, jesuïta, ha publicat el seu epistolari amb santa Joaquima de Vedruna.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olot, Lluís d'  (Olot, Garrotxa, 1720 – 1793)  Frare caputxí. Visqué als convents d'Olot i de Figueres. És autor d'un Tratado del origen y arte de escribir bien, estampat a Girona el 1766, amb una gran quantitat de mostres de lletra dels s X-XVI. Fou un cal·lígraf de fama, i també gravador.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olot, mestre d'  (Catalunya, s XV)  Pintor gòtic anònim. Pertany a l'escola de Girona, tan influïda al final del s XV per l'estil del gran pintor Jaume Huguet. Actiu a la zona de Girona i al Rosselló, cal esmentar, entre les seves obres, una representació de la Verge de la Misericordia a les Escaldes (Alta Cerdanya).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olot, Rafael d'  (Catalunya, s XVII)  Frare caputxí. Fou provincial de l'orde a Catalunya. Acabà el tractat de filosofia que deixà inacabat Jacint d'Olp.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

zona volcànica d'Olot (Garrotxa)Olot, regió volcànica d'  (Garrotxa Regió volcànica dels Pirineus orientals, on hi ha una quarantena de cons volcànics, en bon estat de conservació i amb importants corrents de lava basàltica. El focus principal és al pla d'Olot i als seus vessants (el camp de lava ocupa una gran part del pla, uns 25 km2), on la lava afluí seguint la vall del Fluvià i arribà fins a Sant Jaume de Llierca. Un altre sector important és a la vall tectònica del Ser, al peu de l'escarpament de falla de les serres del CorbInici página i de Finestres, on hi ha els volcans més importants (Santa Margarida i el Croscat); la lava seguí aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau. Finalment un tercer grup es pot considerar constituït per una sèrie de volcans situats a la vall del Llémena i de la riera d'Adri. Al sector d'Olot també hi hagué erupcions antigues, ja que hom troba còdols de basalt als materials pliocènics...  Segueix... 

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olot, Ricard d'  (Olot, Garrotxa, 1895 - Catalunya, s XX)  Escriptor i frare caputxí. Visqué força temps a les missions de Colòmbia, on situà l'acció de la seva novel·la Alma salvaje. De tornada a Catalunya publicà una altra novel·la titulada Monja?... Mai!, apareguda el 1930.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olp  (Sort, Pallars Sobirà Poble (1.089 m alt), fins al 1970 del municipi d'Enviny, en un coster, al vessant oriental del cap de Solati. La seva església parroquial és dedicada a Santa Maria.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olp, Jacint d'  (Olp, Pallars Sobirà, 1647 – Barcelona, 1695)  Frare caputxí. Escriví un curs de filosofia segons els principis de sant Bonaventura. Morí sense acabar l'obra, que fou represa fins al final pel pare Rafel d'Olot. L'obra es titula Cursus philosophicus ad mentem seraphici doctoris D. Bonaventurae, en tres volums, el primer dels quals aparegué el 1691.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Oltà  (Benissa, Marina Baixa Caseria, al sector meridional, dominada per la serra d'Oltà (586 m alt), alineació subbètica situada a llevant de la serra de Bèrnia, entre els barrancs de Mascarat i del Peu Roig, al límit dels termes de Benissa i de Calp.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Manuel Oltra i FerrerOltra i Ferrer, Manuel  (València, 8/feb/1922 - )  Compositor. El 1958 fou nomenat professor del Conservatori Municipal de Música de Barcelona i el 1972 accedí a la sotsdirecció, càrrec que no deixà fins a jubilar-se, el 1987. És autor d'una Sonatina per a flauta i piano (1950) i d'obres com Suite per a cordes i flauta (1953), Rapsòdia per a piano i cobla (1953), Sonata per a violoncel i piano (1959), Mortis saltatio (1963) i Psalmus brevis (1967), per a cor i orquestra, Suite primària (1968), etc. També té obres corals i per a cobla. Ha harmonitzat un gran nombre de melodies tradicionals i ha escritInici página cançons sobre poemes de Pere Quart, de F. García Lorca i d'altres autors. La Generalitat li concedí el premi Nacional de Música el 1994.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oltra i Moltó, Antoni  (Alcoi, Alcoià, 1931 - )  Escriptor. Col·laborà a la publicació local "Ciudad". És autor de la novel·la Pesadilla.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oltra i Picó,  Josep  (Benasau, Comtat, 1899 - Santa Maria de la Mar, Rosselló, 1972)  Comunista i escriptor. Obrer tèxtil, milità al BOC i després al POUM, que representà al Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya. Escriví El POUM i la col·lectivització d'indústries i serveis (1936) i Socialización de fincas urbanas y municipalización de los servicios (1937), obres en les quals resumí la postura del POUM davant aquests temes. Fou secretari de la Federació d'Empleats i Tècnics i formà part del Consell Econòmic i Tècnic del POUM. Col·laborà a "Avenir", "Lluita" i "L'Hora". Exiliat a França, residí al Rosselló.

75 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Oltrera  (Sureda, Rosselló Antic castell (533 m alt), aturonat en un contrafort nord de la serra d'Albera, entre les valls de Sureda i de Montbram, pas d'antics camins vers l'Empordà. El castell sembla d'origen romà i és esmentat, juntament amb el de la Clusa, el 673, durant la revolta del duc Pau contra Wamba, que fou pres pel rei. El 1100 és esmentada la capella del castell (Santa Maria d'Oltrera); al s XIII n'era capellà major l'ardiaca del Vallespir i hom li assignà els drets senyorials del lloc de la Pava. A la baixa edat mitjana, el castell formà part de la senyoria de Sureda. Fou destruït, juntament amb la capella, el 1675 per les tropes franceses. El 1681 fou construït, a l'oest de les restes del castell, al vessant espadat del turó, un nou santuari de la Mare de Déu del Castell, amb un hostal; el portal romànic, esculpit, de l'antiga capella (dita desInici página d'aleshores la Mare de Déu Vella) hi fou traslladat.

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraOluges, les  (Segarra Municipi: 19,15 km2, 528 m alt, 158 hab (2014), (o les Oluges Altes i Baixes; ant: Oluja). Situat a la capçalera del Sió, estès a banda i banda de la vall d'aquest riu, afluent del Segre; drenen també el terme, els seus afluents els torrents de Malacara i de Vergós, al nord-est de Cervera. Els conreus de regadiu (hortalisses) d'estenen al llarg del riu, però hi preponderen els de secà (cereals, oliveres i vinya), que ocupen gairebé tot el terme. Ramaderia de bestiar oví i porcí. Aviram. Regressió demogràfica: el 1920 tenia 691 h. El poble és esglaonat als vessants d'un turó, coronat pel castell d'Oluja. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria. El municipi comprèn, a més, els pobles de Montfalcó Murallat i de Santa Fe de Segarra, el santuari de Gràcia, la quadra i antic lloc del Sant Sepulcre i l'antic hostal del Mas Suau. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de Dades

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oluges, Pere d'  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1372 fou un dels quatre conservadors de la Convinença dels Cavallers de Catalunya, organisme format per la petita noblesa per alliberar-se de la jurisdicció civil i penal dels grans senyors. Pere III encoratjà aquest moviment.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Oluja  (les Oluges, Segarra)  Nom antic de la població.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oluja, Gombau d'  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Nét o nebot de Pere de Queralt. Aquest li deixà la baronia de Queralt, que Gombau cediria a l'orde del Temple a primer de desembre de 1192. Més tard la baronia tornaria a la família.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOluja, Guerau d'  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Fou veguer de Girona i un dels addictes de Pere III quan aquest era encara infant reial i tenia l'animadversió de la reina Elionor. El 1334, per ordre de Pere, empresonà el cavaller de Cabrenys per haver-se interferit aquest en unes donacions de l'infant.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oluja, Guerau d'  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III. Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó, després de perdre's Carinyena, per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel (1363).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oluja, Ponç d'  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell. Rebé propietats a la ciutat.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oluja, Ramon d'  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Aquest el nomenà governador de Menorca. Ocupava aquest càrrec el 1380.

84 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàOlvan  (Berguedà Municipi: 35,60 km2, 553 m alt, 876 hab (2014). Situat al baix Berguedà, s'estèn a l'esquerra del Llobregat, entre aquest riu i el seu afluent, la riera de Pontarró, al sud-est de Berga. Una bona part del territori és improductiu o cobert de pinedes. S'hi conreen de secà cereals, farratges i patates. Ramaderia bovina i porcina. La indústria tèxtil cotonera fou important fins al tancament, el 1991, de les empreses que s'hi dedicaven. El poble és a l'esquerra de la riera dels Cabots. L'església parroquial és dedicada a l'Assumpció. El municipi comprèn, a més, el barri de l'Estació d'Olvan, els veïnats de les Ferreres d'Olvan i de Serra-seca, la parròquia de Sant Martí de Llavinera i l'antic monestir de Valldaura. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOlzai, mestre d'  (País Valencià, s XV - Sardenya ?, Itàlia, s XV)  Pintor anònim de formació valenciana, autor del Retaule de la Pestilència (segona meitat del s XV) de la parròquia de Santa Bàrbara d'Olzai (Sardenya).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzet, Sobirana d'  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Primera abadessa del monestir de Pedralbes. Hi fou posada per elecció de les catorze monges que constituïren la primera comunitat, el 1327.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzina, Antoni d'  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Era nebot de Joan d'Olzina. Caigué presoner a la batalla de Ponça (1435). Pertanyia a l'orde de Montesa. Per donació papal posseïa la comanadoria de Montalbè i també les de Museros, la Vila Joiosa i la vall d'Orxeta. Per elles sostingué un litigi (1451) amb Jaume de Luna, senyor de Illueca. L'any següent, per mort de Jaume de Besora, fou nomenat lloctinent reial a Còrsega, on seria substituït per Berenguer d'Erill el 1355. Mort Alfons IV el Magnànim, fou a Itàlia un gran valedor de Ferran de Nàpols. Mostrà bona perícia com a militar. El 1461 defensà contra els angevins el sector de Sorrento. Hi frustrà amb duresa un desembarcament enemic.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olzina, Joan B. d'  (Castelló de la Plana, s XVIII - Cagayan, Filipines, s XVIII)  Frare dominicà. Passà la seva vida a les missions de Cagayan, on assolí una fama extraordinària pel seu zel evangelitzador i per les seves virtuts.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzina, Joan d'  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Secretari d'Alfons IV el Magnànim. Juntament amb aquest i amb altres cavallers catalans i aragonesos caigué presoner en la batalla naval de Ponça (1435). Portà a terme diversos afers diplomàtics de part del Magnànim. El seu nebot fou Antoni d'Olzina.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOlzina, Josep  (Barcelona, 1607 – 1667)  Religiós jesuïta. Escriví en llatí alguns llibres de filosofia i traduí de l'italià al castellà una biografia de sant Joan Berchmans, editada a València el 1633.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olzina, Vicent  (Alcoi, Alcoià, s XVIII)  Escriptor. És autor d'uns Documentos morales (1800), de caient humorístic. Deixà inèdites una Festiva relación i una biografia del pare Tomàs Serrano.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzina de Berga, Pere  Veure> Berga, Pere de.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzina i Vilanova, Dídac d'  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. Fou sagristà de Sant Pau, amb dignitat de canonge del capítol de Barcelona. Era membre del Braç Eclesiàstic, quan aquest es reuní a Barcelona a final de jun/1713. Sortí elegit Oïdor Eclesiàstic de la Generalitat el 22/jul/1714. Per aquest temps entrà també a la Junta de Segrests, Donatius i Prèstecs, una de les que constituïren el Govern Provisional català, i també a l'anomenada Junta Secreta.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olzinelles  (Sant Celoni, Vallès Oriental Poble, estès a l'extrem nord-occidental del massís del Montnegre, des dels vessants del puig del Castell (395 m alt), on s'assenta el veïnat d'Olzinelles i la vall del torrent d'Olzinelles (afluent, per la dreta, de la Tordera, a Sant Celoni, que neix al Montllorer). El lloc formà part del vescomtat de Cabrera. De la seva església parroquial (Sant Esteve), situada vora el torrent, depèn la de Vilardell, poble amb el qual formà un municipi fins abans del 1930.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olzinelles  (Sant Fruitós de Bages, Bages)  Llogaret i antiga quadra. De la seva antiga església parroquial (Sant Jaume) depenia de la Vall dels Horts.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOlzinelles, Bernat d'  (Catalunya, s XIV)  Alt funcionari reial. Doctor en dret, fou tresorer del rei Pere III el Cerimoniós. El 1344 participà en la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca, i el 1345 fou un dels components de l'ambaixada que anà a Avinyó a veure el papa Climent VI, per tal de justificar aquella despossessió. El 1348, un cop vençuda la Unió de València a Mislata, preparà l'entrada a València de Pere III. El 1351 prengué part, com a conseller reial, en les negociacions que decidiren l'aliança amb Venècia i la guerra contra Gènova. Quan el 1354 el rei marxà a Sardenya, va restar a Barcelona com a primer ajudant i alhora assessor de l'infant Pere. El 1355 es traslladà a Sardenya amb els diners per a la tornada del rei. Actuà en diverses negociacions amb Navarra i Castella, entre les quals destaca la pau de Terrer que va establir-se amb els castellans el 1361.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Olzinelles, comtat d'  (Catalunya Títol concedit el 1883 a Hermenegild d'Olzinelles i de Tos, únic titular, pel papa Lleó XIII.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzinelles, Francesc d'  (Olzinelles, Vallès Oriental, 1652 – Perpinyà, 1713)  Eclesiàstic. Caputxí, anà com a missioner a la Guaiana, d'on tornà vers el 1695. Fou nomenat definidor de l'orde. Combaté la ingerència reial en l'elecció dels superiors religiosos; publicà una Alegación de los religiosos hijos de la provincia de Cataluña (1698), per la qual cosa fou empresonat. Escapà i es refugià a França. El 1700 acudí al nou rei Felip V, que el remeté a la congregació romana de bisbes i regulars. Preparà, a Roma, un expedient amb la traducció llatina de la seva Alegación (1702), però la guerra de Successió n'impedí la tramitació. Aleshores fixà la residència a Perpinyà.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOlzinelles, Joan d'  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume d'Urgell, amb el qual col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I (1413). Li'n foren imputades responsabilitats al procés seguit contra el noble urgellenc.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzinelles i de Miquel, Roc d'  (Igualada, Anoia, 1784 - Osseja, Alta Cerdanya, 1835)  Erudit i monjo benedictí. Estudià a Sant Pau del Camp, de Barcelona, d'on fou professor en 1800-03. Paborde d'Àger i darrer arxiver del monestir de Ripoll, on adquirí anomenada pel seu intens treball en l'ordenació, pels seus apunts històrics manuscrits (guardats en part a l'arxiu de la mensa episcopal de Vic i a l'Arxiu de la Corona d'Aragó), i pel seu carteig sobre temes d'història amb Pròsper de Bofarull, amb el canonge de Vic Jaume Ripoll i amb els historiadors La Caxal, continuador de l'España Sagrada, i Jaume Villanueva. Es guanyà fama de molt erudit, malgrat que els seus escrits no arribaren, en general, a ésser impressos. El 1820 fou diputat a corts. D'aquesta època es conserva un treball polèmic, en castellà: Contestaciones a Llorente (1821-22), amb motiu de l'obra que aquest va publicar (1820) sobre la constitució de la clerecia, i el Cristiano pacífico (1835), amb el pseudònim de Sebastián Driala. La destrucció de Ripoll el 1835 fou causa de la seva fugida a Osseja.

Anar a:    Oll ]    [ Oller i ]    [ Ollers ]    [ Olo ]    [ Olot, r ]    [ Olv ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -