Anar a:    Om ]    [ Oms, A ]    [ Oms, C ]    [ Oms, P ]    [ Oms i de F ]    [ Oms i de T ]

Moltes vegades les coses no se li donen al que més les mereix, sinó al que sap demanar-les amb més insistència. (Arthur Schopenhauer)

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Om, l'  (Ventalló, Alt Empordà)  Santuari (Mare de Déu de l'Om), a la dreta del torrent de Madrent. El s. XIV tenia el caràcter de parròquia de Pelacalç, sufragània de Montiró. La imatge antiga (segons la tradició, una marededéu trobada) fou substituïda el 1605 per una de nova.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Om, l'  (Masarac, Alt Empordà)  Priorat canonical augustinià (Santa Maria de l'Om), situat al veïnat del Priorat, a llevant del poble. El 1139 el bisbe de Girona donà a l'abat de Vilabertran l'església de la Mare de Déu de l'Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran. Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan s XIV, que subsistí el títol però sense comunitat. El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac.

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaOm Negre, l'  (Sagunt, Camp de Morvedre Partida, al sector costaner de marjals, al nord del terme.

4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Omar, Jaume  (Alaró, Mallorca, s XIX)  Glosador. Deixà moltes composicions inèdites i publicà el poema Poesies en mallorquí sobre la creació del món, el pecat d'Adam, les misèries d'aquesta vida, i el judici final (1821, reeditada els anys 1838, 1841, 1844, 1845 i 1857).

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Omar i Barrera, Claudi  (Barcelona, 1861 – 1931)  Escriptor. Fou redactor en cap de "Las Noticias" i director de la "Revista Moderna de Administración Local", matèria en la qual s'especialitzà. Col·laborà també a "La Veu de Catalunya". Poeta floralesc, publicà Poesies (1890), Nupcials (1894), Justificació del regionalisme (Perpinyà, 1901) i Apeles Mestres. Su vida y sus obras (1907), entre altres llibres. Fou un crític sever dels postulats modernistes.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ombau, Arnau  (Barcelona, s XIV)  Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ombria, l'  (Tavernes de la Valldigna, Safor)  Despoblat, situat al sud de la ciutat. Antic lloc de moriscs (43 focs el 1609) de la fillola de la vall d'Alfàndec, restà despoblat a l'expulsió.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ombria, puntal de l'  (Plana Baixa Contrafort (692 m alt) oriental de la serra d'Espadà, tanca pel sud la vall d'Artana.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOmbuena i Antiñolo, Josep  (València, 1915 - 1992)  Periodista. Redactor de "Las Provincias", fou, acabada la guerra civil de 1936-39, redactor d'"Avance" (1939) i redactor en cap de "Levante". En 1959-92 fou director de "Las Provincias". Franquista i anticatalanista, publicà les novel·les Sinfonía patética (1950) i La isla de los lagartos (1958) i els reculls de notes o articles Papeles (1968), Valencia, ciudad abierta (1973) i Dietario personal (1974).

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesOmellons, els  (Garrigues Municipi: 11,10 km2, 385 m alt, 232 hab (2014). Situat entre el puig del Corb i els estreps septentrionals de la serra la Llena, al sector oligocènic de la Depressió Central, al límit amb l'Urgell. La terra està formada per argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases. Economia agrària de secà (oliveres, ametllers, vinya, ordi i gira-sols). La terra es explotada directament pels propietaris. Ramaderia porcina, ovina i granges d'aviram i de conills. Cooperatives oleícola i vinícola. Molins d'oli. La població tendeix a disminuir. El poble és a la carretera de les Borges Blanques a l'Espluga de Francolí. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Fou de la jurisdicció del monestir d'Escaladei. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Marxa de les cabanes de volta

11 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellOmells de na Gaia, els  (Urgell Municipi: 13,50 km2, 560 m alt, 141 hab (2014). Situat al vessant nord-oest de la serra del Tallat, al sector migjornenc del plegament alpí de la Serralada Pre-litoral, al límit amb les comarques de les Garrigues i de la Conca de Barberà. Hi ha força bosc de pi blanc, que alterna amb els conreus. Economia agrària de secà (oliveres, vinya, ametllers i cereals). Ramaderia de bestiar boví, porcí i oví. Granges d'aviram i de conills. Hi havia hagut un molí fariner i un d'oli. La població, que assolí un màxim el 1910, va disminuint constantment. Les comunicacions són canalitzades cap a la Conca de Barberà. El poble és a la vora del barranc d'Aiguaires, al peu del turó de Solans (634 m alt). Fou de la jurisdicció del monestir de Vallbona de les Monges. ÀreaInici página comercial de Tàrrega, dependent de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Omnes Causae, usatge  (CatalunyaUsatge que estableix una de les institucions més populars del dret català, la prescripció extintiva de tots els drets i accions al cap de trenta anys de no fer-ne ús, i la prescripció adquisitiva de béns immobles per la seva possessió en concepte de propietari, durant el mateix nombre d'anys, tant si hi ha bona raó com si no. Procedeix del Llibre dels judicis i, en documents jurídics dels s XI i XII s'aplica, no com a usatge, sinó com a norma de la llei gòtica. Al final del s XII o al començament del XIII s'incorporà als raepertoria de la cort reial de Barcelona i d'aquests als Usatges. En la compilació del dret català del 1960, es recull l'esperit d'aquest usatge.

13 CATALUNYA - CULTURA

Logo d'Òmnium CulturalÒmnium Cultural  (Barcelona, 1961 - )  Societat civil de mecenatge cultural. Constituïda sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, per tal d'aglutinar esforços i de potenciar mitjans per al redreçament de la cultura catalana, molt malparada després de la guerra civil del 1936-39. Les seves activitats fonamentals han estat i són: prestar suport a l'Institut d'Estudis Catalans, promoure estudis històrics i literaris, maldar per l'ensenyament del català i en català a tots els nivells i capacitar professors en aquest sentit, dotar i coordinar l'adjudicació de premis literaris i científics, i, en general, promoure, coordinar o donar suport a accions encaminades a recuperar la normalitat lingüística i cultural del poble català. Suspeses les seves activitats per ordre governativa el 1963...  Segueix... 

14 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóOms  (Rosselló Municipi: 18,53 km2, 496 m alt, 326 hab (2012), (ant: Olms). Situat prop del coll d'Oms, al sector meridional dels Aspres, drenat, al vessant meridional, per la riera del Teixó i el riu Cerdà, i al vessant septentrional, per la riera d'Oms i la de Montoriol, al nord de Ceret. El terme és cobert, en la seva major part, de boscs i garrigues. Economia agrària de secà, amb conreus de vinya, principalment, i fruiters (cirerers i presseguers); explotació forestal. Ramaderia ovina i bestiar cabrum. El poble és situat al vessant septentrional del puig d'Oms (589 m alt) i és bastit alInici página voltant de l'església parroquial, notable exemplar romànic, en el qual destaquen el portal i un sarcòfag de marbre del s XIII. El terme comprèn el llogaret de Reirós. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms  (Rosselló, s XIV - s XVII)  Llinatge de cavallers i després nobles. Originari del castell d'Oms, que li donà el nom. El membre més reculat que hom troba és Ponç d'Oms.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms, Antoni d'  Veure> Oms de Santapau i de Salbà, Antoni d'.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms, Arnau d'  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Participà a les sessions del Parlament català a l'interregne (1412-12), com a membre del Braç de Cavallers que aleshores existia a part del Militar.

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Arnau I d'  (Rosselló, s XIII – 1260)  Senyor d'Oms, Orla i Montescot. Dit també Arnau de Montescot. Nét de Bernat I d'Oms. Fou autoritzat pel rei (1250) a construir un castell al lloc de Calmella. Tingué dos fills, Bernat II i Berenguer d'Oms.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms, Berenguer d'  (Catalunya, s XIII - d 1299)  Iniciador de la línia dels senyors de Calmella. Heretà del seu pare, Arnau I, la senyoria de Calmella. Fou avi de Guillem d'Oms i Clairà.

22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Berenguer d'  (Rosselló, s XIII – s XIV)  Cavaller. Dirigí una expedició de reforç enviada a la Morea en 1316, per sostenir-hi les reivindicacions de l'infant Ferran de Mallorca. Quan hi arribà, l'infant ja havia mort a la batalla de la Manolada i l'empresa es trobava irremissiblement abocada al fracàs.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaOms, Berenguer d'  (Illes Balears, s XIV)  Jurat en cap de Mallorca (1340). Formava part de la línia dels Oms de Mallorca.

21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Berenguer d'  (Catalunya Nord, s XV - Castella, s XV)  Noble. Fou el primer membre dels Oms de Castella. Sembla que passà a Castella al servei del rei Joan II i s'establí a Villafrechos i a Villalón canviant el cognom originari pel d'Olmos. Els Olmos-Girón foren després regidors perpetus de Lleó i marquesos de Torreblanca.

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Berenguer d'  (Catalunya Nord, s XV – 1530)  Cavaller i marí. Fill i hereu de Guillem d'Oms de Santapau i d'Anna de Perapertusa. De jove prestà servei a les naus que vigilaven les costes de Granada. El 1511 reclamava la possessió del castell de Rosanes. El mateix any, amb unes galeres catalanes, reforçà Ceuta i tot seguit anà a Tànger, on desembarcà amb 600 homes, els quals derrotaren les forces de Fes. A la mort del seu pare n'heretà les possessions i la castellania de Cotlliure. El 1512 participava en accions a la costa granadina, a Tànger, a Gènova i efectuà moltes accions contra els corsaris nord-africans i contra les rutes de comerç marroquines, durant les quals féu captures d'importància. El 1516 dirigí un gran xoc contra una formació naval moresca, que guanyà. En temps de Carles V fou nomenat virrei de Mallorca. De les seves tres mullers tingué almenys cinc fills i cinc filles, com l'hereu Berenguer, Antoni o Elisabet, que es casà amb el vescomte de Rocabertí.

24 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Berenguer d'  (Catalunya Nord, s XVI – 1543)  Cavaller. Fill de Berenguer (m 1530) i de la seva primera muller Anna de Sentmenat. Succeí al seu pare a les possessions d'aquesta branca i a la castellania de Cotlliure. També seria nomenat castellà d'Elna. Participà a les campanyes de Portugal i actuà contra els corsaris africans. Rebé els càrrecs de director de l'arsenal de Barcelona i de capità general de les galeres del Principat. Morí deixant quatre filles, i per manca de successió masculina fou heretat pel seu germà Antoni.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOms, Berenguer d'  (Catalunya, s XVI)  Cavaller. El 1551 era capità de les galeres de Sicília.

26 CATALUNYA-NORD - BIOGRAFIA

Oms, Berenguer I d'  (Rosselló, s XIV – v 1369)  Noble. Fill de Bernat II d'Oms i germà de Berenguer II d'Oms i de Vila-rasa. El 1344 li foren confiscats els béns per la seva fidelitat al destronat rei de Mallorca.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oms, Bernat d'  (País Valencià, s XIII - v 1338)  Noble. El 1318 comprà a Eiximèn d'Oris el castell de Sella. Fou possiblement besavi de Tomàs d'Oms.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oms, Bernat d'  (Illes Balears, s XIV)  Jurat en cap de Mallorca (1360).

28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Bernat d'  (Rosselló, s XIV – s XV)  Noble. Manava un galiot de guerra que sortí de Catalunya el 15/jul/1409 per reforçar els efectius navals de Sardenya, on serví a les ordres del famós Pere Torrelles. De tornada fou nomenat castellà de Perpinyà, on es preparà per l'amenaça d'invasió francesa per presionar la candidatura de Lluís de Calàbria que es ressolgué amb el compromís de Casp (1412). El 1414 anà a Sardenya per rebré del vescomte de Narbona els castells que aquest havia venut a la corona.

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Bernat d'  (Rosselló, s XVII)  Noble. Combaté al Rosselló contra els francesos. Serví a la cavalleria. En 1639, al front d'una companyia muntada, participà destacadament al setge de Salses.

30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Bernat I d'  (Rosselló, s XIII - d 1251)  Senyor d'Oms. Descendent de Ponç d'Oms. Avi d'Arnau I d'Oms.

31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaOms, Bernat II d'  (Rosselló, s XIII - d 1279)  Noble. Fill gran d'Arnau I d'Oms i germà de Berenguer. Continuà la línia primogènita. Fou el pare de Berenguer I d'Oms i de Berenguer II d'Oms i Vila-rasa.

32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Carles d'  (Rosselló, s XV)  Cavaller. Fill de l'homònim. El 1462 fou un dels defensors de la Força de Girona contra l'exèrcit de la Generalitat que manava el comte de Pallars.

33 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Carles d'  (Rosselló, s XVI)  Cavaller. El 1529 era governador del castell de Perpinyà, davant el qual havia estat escapçat el seu avi Bernat. El mateix any fou nomenat governador del Rosselló i de la Cerdanya per l'emperador Carles V.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms, Conrad d'  (Terrassa, Vallès Occidental, s XIV)  Sastre (amb el carnet familiar a la capella de Sant Fruitós). Tingué dos fills, que formaren dues branques de la línia dels Oms de Terrassa, Rafael i Miquel.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Oms, els  (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)  Santuari (1.180 m alt) (la Mare de Déu dels Oms), situat al sud-oest del poble, en un coll que separa les aigües de les rieres de Merlès i de Borredà. L'església fou construïda al s XVIII. La imatge de la Mare de Déu és advocada per a les trencadures i les malalties del bestiar.

38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Francesc d'  (Rosselló, s XIV)  Cavaller. El 1343 era un dels dos capitans de la guarnició de Canet quan la plaça fou atacada per Pere III el Cerimoniós. La vila fou lliurada sense lluita, i per aixó tota la guarnició tingué garantit el pas franc fins a Perpinyà.

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaOms, Francesc d'  (Illes Balears, s XV – 1440)  Jurat en cap de Mallorca. En el seu testament, cridà a la seva herència, a manca d'hereus més propers, el seu parent Pere Arnau d'Oms, que vivia al Rosselló.

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Francesc d'  (Catalunya Nord, s XV – 1482)  Senyor del castell de Tatzó d'Avall, que li confiscà Lluís XI el 1476. Fou l'iniciador de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca. El 1466 es casà amb Gallarda de Bellcastell (morta el 1506), que li aportà les senyories de Vilallonga de la Salanca i de Talteüll amb la seva capitania, i la casa aloera de Bellcastell. El seu besnét fou Onofre d'Oms i Oms.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oms, Francesc d'  (Palma de Mallorca, 1633 – s XVII)  Filòsof i jesuïta. Tingué fama de bon orador i deixà escrits abundants.

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oms, Guillem d'  (Catalunya Nord, s XIII - Illes Balears, s XIII)  Noble. Era un cavaller dels senyors d'Oms rossellonesos. Prengué part en la conquesta de Mallorca, d'on fou el genearca del llinatge a aquesta illa.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oms, Guillem d'  (Illes Balears, s XIII – s XIV)  Fill de Guillem d'Oms. El 1315 li fou concedida la cavalleria de Vernissa, a Alcúdia, que havia estat dels templers.

42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Guillem d'  (Rosselló, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III a la guerra contra Castella. Caigué presoner a Magallón (Aragó) el 1363. Passà captiveri a Sevilla. El 1366 declarava al procés contra Bernat III de Cabrera.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms, Ignasi  (Manresa, Bages, 1748 – Lleida, 1817)  Escultor i eclesiàstic. Estudià filosofia i teologia a la Universitat de Cervera, on fou després catedràtic de teologia. Fou canonge de Lleida, ciutat on, juntament amb Cervera, conserven algunes obres seves.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOms, Jaume d'  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVI - Barcelona, d 1576)  Fill de Rafael d'Oms. Passa a Barcelona, on fou mercader, ciutadà honrat de matrícula i diputat reial de la generalitat (1575). Amb el seu germà Joan formà companyia.

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oms, Joan d'  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVI - Barcelona, s XVI)  Mercader. Fill de Rafael d'Oms, i germà de Jaume, junt amb el qual foren els representants a Barcelona de dues companyies comercials de Palerm i Messina. Fou pare de Conrad d'Oms i Llop.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms, Joan Lluís d'  (Catalunya, s XVI)  Historiador. Autor d'estudis històrics sobre l'antiguitat clàssica, escrits en llatí.

47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Marcel  (Perpinyà, 1931 - França, 21/jul/1993)  Crític i tractadista de cinema. Principal animador del grup Les amis du cinéma, creat el 1962 a Perpinyà, dirigí "Cinemathèque" (1964), "Confrontation" (1965), "Les Cahiers de la Cinemathèque" (1971) i l'Institut de Recherche et d'Animation sur l'histoire du cinéma (1981). Publicà El romancero gitano al servicio de la revolución' i La guerre d'Espagne vue par le cinéma, sobre la guerra civil espanyola, Histoire de la France au Cinéma, i monografies sobre J.A. Bardem, L. Torre Nilsson, A. Dovzenko, Buster Keaton, G. Kozincev, Josef von Sternberg i Carlos Saura.

48 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Oms, marquesat d'  (Catalunya Nord Títol concedit el 1767, per Lluís XV de França, a Josep d'Oms i de Tord, baró de Tresserra, sobre les seves senyories d'Oms, Tellet, Sureda i Bages. S'estingí al principi del s XX per manca de successió masculina.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOms, Miquel d'  (Terrassa, Vallès Oriental, s XVI - Barcelona, d 1557)  Mercader. Fill de Conrad d'Oms i germà de Rafael. S'establí a Barcelona, on formà una companyia comercial amb el seu nebot Jaume d'Oms, el seu cunyat Cebrià Queralbs i el seu gendre Francesc Jeroni Bonet. El succeí el seu fill Miquel d'Oms i Queralbs.

50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Miquel d'  (Rosselló, s XVI)  Noble. Era fill tercer de Berenguer i d'Anna de Sentmenat. Fou un dels més destacats a la defensa del Rosselló, contra els francesos, a la campanya de 1543.

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oms, Pere Arnau d'  (Catalunya Nord, s XV - Illes Balears, s XV)  Noble. El 1440 el seu parent Francesc d'Oms el cridà a la seva herència, per manca d'hereus més propers.

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms, Pere Guillem d'  (Rosselló, s XIV)  Frare hospitaler. El 1356 representà el prior de Catalunya del seu orde a les Corts de Perpinyà reunides per Pere III.

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oms, Ponç d'  (Catalunya Nord, s XI)  Membre més reculat del llinatge. Vivia el 1011 (encara que la tradició familiar el feia descendir d'un fill del rei visigot Ataülf). Descendent seu fou Bernat I d'Oms.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms, Rafael d'  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVI - 1550/76)  Paraire. Fill de Conrad d'Oms i germà de Miquel. Fou pare de Jaume i de Joan d'Oms.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oms, Tomàs d'  (País Valencià, s XIV - 1404/05)  Noble. Possiblement besnét de Bernat d'Oms. Era senyor de Sella. El rei li concedí (1366) l'alqueria de Fraga dels Abats, prop de Cocentaina. Fou besavi de Jaspert d'Oms i Mercader.

77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaOms de Santapau i de Calders, Berenguer VII d'  (Catalunya Nord, s XVI – 1596)  Cavaller de Calatrava. Fill d'Antoni I d'Oms de Santapau i de Sentmenat, del qual heretà el castell de Rubí i la granja dels Pujols (Vallespir) i els béns del germà Antoni II d'Oms de Santapau i de Salbà, i fou batlle general de Catalunya. Féu construir una sepultura a la parròquia de Santa Pau per a ell i els seus successors. El succeí el seu fill Berenguer VIII d'Oms de Santapau i de Sentmenat, que era germà d'Antoni d'Oms i de Sentmenat.

84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms de Santapau i de Salbà, Antoni d'  (Rosselló, s XVI - Palma de Mallorca, 1582)  Lloctinent general de Mallorca (1578-82). Fill d'Antoni d'Oms de Santapau i de Sentmenat, de qui heretà la castellania de Cotlliure, que ell cedí finalment al seu nebot Galceran de Sentmenat. Durant la seva lloctinència promogué la construcció de torres i talaies a tota la costa de Mallorca i sobretot la muralla de Palma, i introduí algunes modificacions al projecte fet per Jacobo Paleazzo Fratin, fet que ocasionà la protesta dels jurats al rei. Durant la seva lloctinència fou confeccionada la primera estimació general de béns rústics i urbans de l'illa, iniciada el 1578 en compliment de la sentència arbitral del 1512, cavall de batalla que ja havia estat dels agermanats i base d'un nou sistema de distribució impositiva. D'altra banda, el municipi aconseguí de cancel·lar el seu deute exterior.

78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms de Santapau i de Sentmenat, Antoni I d'  (Catalunya Nord, s XVI – 1557)  Fill de Berenguer IV d'Oms de Santapau i de Perapertusa, dit el Vinculador. Heretà els dominis paterns, amb la capitania dels castells reials de Cotlliure i, per part de la seva mare, el castell de Rubí. Es dedicà a la marina i comandà una galera gran de la seva propietat. Fou (1538) cavaller de l'orde de Sant Jaume. Abans de morir creà un vincle agnatici amb el seu patrimoni. Fou pare de Ramon d'Oms i de Calders, Antoni II d'Oms de Santapau i de Salbà i Berenguer VII d'Oms de Santapau i de Calders.

79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaOms de Santapau i de Sentmenat, Berenguer VIII d'  (Catalunya Nord, s XVII – 1656)  Cavaller de Sant Jaume. Fill i successor de Berenguer VII d'Oms de Santapau i de Calders, i germà d'Antoni d'Oms i de Sentmenat. Fou membre del consell del rei, batlle general de Catalunya i procurador dels feus reials del Principat. Concedí notables privilegis als seus vassalls i lluità contra els francesos. Es casà amb la seva cosina germana Maria Magdalena d'Oms i d'Oms, i foren pares de Maria Teresa I d'Oms de Santapau i d'Oms.

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms de Santapau i d'Oms, Maria Teresa I d'  (Catalunya Nord, s XVII – 1670)  Dama. Única filla de Berenguer VIII d'Oms de Santapau i de Sentmenat i de Maria Magdalena d'Oms i d'Oms. Per a poder succeir en el patrimoni familiar, fou casada (1630) amb el seu oncle Antoni d'Oms i de Sentmenat. Foren pares de Ramon I d'Oms de Santapau i d'Oms, i de Gaspar d'Oms i d'Oms.

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms de Santapau i d'Oms, Ramon I d'  (Rosselló, s XVII – 1688)  Batlle general i procurador. Fill de Teresa i d'Antoni. Es destacà en la defensa del Rosselló contra els francesos, però després de la pau dels Pirineus (1659) li foren confiscades les possessions, llevat de la baronia de Santa Pau. Féu hereva la seva germana Teresa.

85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms de Santapau i Fabra, Guillem I d'  (Catalunya Nord, s XV - d 1517)  Noble. Baró de Santa Pau i Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d'Oms, etc. Fill de Berenguer (V) d'Oms. Heretà del seu pare la capitania del castell de Cotlliure. El 1471, mort ja aquest, secundà l'acció del seu oncle Bernat d'Oms i de Santapau, fins aleshores senescal a Perpinyà, contra els francesos que ocupaven el Rosselló. Acabada la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó, li fou retornat el castell de Finestres, retingut pels remences, gràcies a la intervenció del rei.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOms i Biure-Vilarig, Miquel d'  (Barcelona, s XVI - d 1631)  Senyor de Sant Jordi Desvalls. Fill i hereu de Miquel d'Oms i Llull i de Marianna de Biure-Vilarig i de Senesterra. Morí sense fills, i l'herència passà als seus nebots, els Boixadors, ciutadans honrats de Barcelona.

56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i Cabrera, Bernat d'  (Catalunya Nord, s XVI – 1630)  Fill d'Onofre d'Oms i d'Oms, i de Maria de Cabrera i Colom. Era senyor de Vingrau. El 1598 s'uní en matrimoni a Àngela Desbosc de Vilagaià i Desbosc, que vinculà el seu cognom en llur descendència. Foren pares de Josep d'Oms-Cabrera i Desbosc. Morí ofegat al Tec.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Canet, Manuel  (Barcelona, 1842 – 1889)  Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Pensionat a Roma, hi féu el projecte del grup eqüestre representant Isabel la Catòlica, el Gran Capità i el cardenal Mendoza. Aquest grup, fos en bonze, fou adquirit pel govern espanyol i posat al passeig de la Castellana de Madrid. Després de noves estades a Roma, treballà algún temps a Madrid abans de fixar la seva residència a Barcelona (1880). És autor de nombroses figures de tipus catalans, en les quals són visibles el seu gust per l'anecdòtic i la seva bona tècnica, i del Prometeu que figura al Museu d'Art Modern de Barcelona.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Canet, Vicenç  (Barcelona, 1853 – Madrid, 1885)  Escultor i dibuixant. Germà de Manuel. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a París, on residí bastants anys. Després s'establí a Madrid (1880). Conreà l'escultura decorativa (La gitana, El cardenal Cisneros). Com a dibuixant col·laborà en l'obra España, editada per la casa Cortezo, de Barcelona.

59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i Cardona, Rafaela d'  (Catalunya, s XVI)  Dama. Es destacà entre les persones que s'oposaren a l'execució al Principat de l'impost dit de l'excusado, decretat el 1569 i objecte de llarga pugna. Fou empresonada per un temps a causa de la seva actitud.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOms i Clairà, Guillem d'  (Catalunya, s XIV)  Senyor de Calmella. Nét de Berenguer d'Oms (m d 1299). Es casà amb Jaumina Despuig, que li aportà el castell i terme de Tatzó d'Avall. Tingueren dos fills: Joan i Guillem d'Oms i Despuig.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Cornet, Francesc d'  (Barcelona, s XVI - d 1612)  Donzell. Fill de Conrad d'Oms i Llop. Fou el darrer representant d'una de les branques dels Oms de Terrassa. Recolliren la successió els seus cosins els Montagut, senyors de Vilanova de la Muga.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i d'Albert, Bernat d'  (Catalunya Nord, s XV - Perpinyà, 1474)  Senescal del rei de França a Bellcaire i Nimes. Fill de Carles d'Oms i de Sagarriga. Assistí al tractat de Baiona entre Lluís XI i Joan II. Lluís XI el féu governador i capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1463), però es dedicà a preparar la insurrecció contra els francesos i el 1472 en fou el cap i prengué possessió de les fortaleses en nom de Joan II. Fracassada la revolta hagué de fugir, però continuà en la tasca i el 1473 aconseguí que el rei entrés a Perpinyà. Els francesos tornaren a envair el Rosselló i Bernat resistí a Elna, però fou fet presoner i escapçat a Perpinyà. Es casà amb la pubilla Elisabet de Corbera-Campllong i d'Albert, baronessa de Púbol, vídua de Francesc de Muntanyans-Horta i de Berenguer Joan de Requesens, i foren pares de Lluís d'Oms i de Corbera-Campllong.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Dalmau, Manuel  (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 1925 - )  Veterinari. S'ha especialitzat en producció càrnica i lletera del bestiar boví. Fou president de zootècnia de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1965-72). Ha publicat diversos treballs científics de la seva especialitat.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i de Calders, Ramon d'  (Catalunya, s XVI – 1615)  Marí. Fill d'Antoni I d'Oms de Santapau i de Sentmenat. Serví durant 45 anys al mar amb la seva galera Porfiada, es trobà a Lepant i a la campanya de Portugal, on, ocasionalment, comandà la galera reial. Fou també alcaid del castell d'Elna i superintendent deInici página la fàbrica de galeres de les drassanes de Barcelona i, finalment (1605), fou el primer capità general de l'esquadra de galeres del Principat. El 1586 era armador de galeres i, juntament amb altres, concertà, amb èxit, amb la corona, per a servir a les Índies.

65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Castellane, Elionor d'  (Catalunya Nord, s XVIII – 1809)  Neta de Josep d'Oms i de Tord. Per mort sense fills, la successió passà a la seva germana Enriqueta.

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Castellane, Enriqueta d'  (Catalunya Nord, s XIX – 1866)  Comtessa de Formiguera. Néta de Josep d'Oms i de Tord i germana d'Elionor, a la mort de la qual heretà la successió. El 1815 li foren retornats els béns familiars que havien estat confiscats al seu avi, especialment el bosc de Formiguera i el palau d'Oms de Perpinyà.

67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Corbera-Campllong, Lluís d'  (Catalunya Nord, s XV – 1513)  Fill de Bernat d'Oms i d'Albert, i d'Elisabet de Corbera-Campllong i d'Albert. El 1474 fou fet vice-governador dels comtats i capità del castell de Perpinyà, amb facultat de nomenar successor. Nomenat governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1493) quan Ferran II recuperà els comtats, i capità general de les forces del Rosselló. El 1495 tingué dissensions amb el castellà Enrique de Guzmán, cap militar de les guarnicions (on morí el 1497). Es casà amb la pubilla Violant de Cruïlles i de Vilademany, varvassora de Vilademany, baronessa de Rupit, de Santa Coloma de Farners i de Taradell, senyora de Viladrau i de Fornells de la Selva i castlana de Seva i del Brull. El patrimoni del pare fou heretat pel llur fill Joan d'Oms i de Cruïlles, i el de la mare, pel seu germà Carles de Cruïlles i de Vilademany.

68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaOms i de Cruïlles, Joan d'  (Catalunya Nord, s XVI – 1575)  Fill de Lluís d'Oms i de Corbera-Campllong, i de Violant de Cruïlles i de Vilademany, i germà de Carles de Cruïlles i de Vilademany. Cavaller de Sant Jaume. Heretà el patrimoni del seu pare. Es casà amb Beatriu de Sarriera i de Gurb, senyora de Vilablareix, i foren pares de Joana d'Oms i de Sarriera.

69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Foix-Bearn, Francesc Xavier d'  (Catalunya Nord, s XVIII – 1755)  Coronel d'infanteria. Fill de Joan d'Oms i de Taquí. Fou baró de Tresserra, per la seva muller, i senyor de Sureda per la seva mare. El succeí el seu fill Josep d'Oms i de Tord.

70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Mura, Berenguer III d'  (Rosselló, s XIV - 1388)  Conseller reial. Cavaller. Senyor de la casa d'Oms i de Montescot. Fill de Berenguer (II) d'Oms. En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d'aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó. En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial. El 1381 l'infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Mentet, Cauders, Pi (els dos darrers havien estat de l'abat de Camprodon), Aituà (de Grimau d'Avellanet), la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1.500 florins d'or, i el 1385 la baronia de Montesquiu. La seva primera muller Beatriu de Saga li aportà la baronia de Mosset.

71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Perapertusa, Joan d'  (Catalunya Nord, s XVI - s XVII)  Noble. Fou l'iniciador de la línia dels senyors de Calçà i Morellàs. Era fill de Guillem I d'Oms de Santapau i Fabra, i germà de Berenguer VI d'Oms de Santapau i de Perapertusa. Fou avi de Baltasar d'Oms i Samsó.

72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Ribes, Guillem d'  (Catalunya Nord, s XV – v 1506)  Nét de Joan d'Oms i Despuig. El 1477 el rei de França li confiscà els béns, que recuperà més tard. Fou besavi d'Antoni d'Oms i Joli.

73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaOms i de Saga, Berenguer IV d'  (Rosselló, s XIV - v 1423)  Polític. Baró de Montesquiu, senyor de la casa d'Oms i de Montescot. Fill de Berenguer (III) d'Oms. El 1399 fou armat cavaller a Saragossa. Contestà el 1406 a la cort de Perpinyà el famós parlament de Martí I, en nom dels cavallers i homes de paratge. Durant l'Interregne fou partidari de la successió del príncep Lluís d'Anjou i antiurgellista acèrrim. Fou un dels quatre capitosts de la maniobra francòfila del braç reial de cavallers i donzells al parlament del Principat (1410). Després formà part del consell de Ferran I (1413), lluità contra Jaume II d'Urgell. El 1418 era membre de la comissió de Molins de Rei que presentà la moció contra la provisió de càrrecs a estrangers.

74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Saga, Bernat d'  (Catalunya Nord, s XIV - 1429/30)  Tercer fill de Berenguer III. Iniciador de la línia dels barons de Corbera. Cambrer del rei, fou nomenat capità o alcaid vitalici del castell de Perpinyà, càrrec que li fou declarat hereditari. El 1408 rebé el papa Benet XIII a la seva casa de Perpinyà. Serví a Nàpols Alfons IV i es casà amb Margarida de Sagarriga i de Perapertusa, baronessa de Corbera del Castell, i tingueren per fill Carles d'Oms i de Sagarriga.

75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Sagarriga, Carles d'  (Rosselló, s XV)  Baró de Corbera, per successió materna. Procurador reial de Rosselló (1442) i capità del castell de Perpinyà (1430), càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d'Oms i de Saga. En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer (V) d'Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d'auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona (1462). Durant l'ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França. Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d'una revolta rossellonesa contra França.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oms i de Sant Joan, Berenguer d'  (Illes Balears, s XVII - d 1704)  Cavaller d'Alcàntara. A la seva mort s'extingí la segona línia dels Oms de Mallorca, i la seva herència passà als Truiols i el 1770 alsInici página Vilallonga, marquesos de Casa-Desbrull.

82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Santapau, Berenguer V d'  (Catalunya Nord, s XV – 1468)  Alt funcionari reial. Fill de Berenguer (IV) d'Oms. Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d'Oms. Cavallerís d'Alfons el Magnànim. El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 (feta hereditària el 1428). Governador general de Mallorca (1425-57), hagué d'afrontar la revolta dels forans, iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va. Es congracià l'animadversió de tothom en obligar a pagar als forans com a servitud perpètua un cens anual de dues mil lliures, fet que revifà de nou la revolta i motivà la seva destitució temporal. Hereu del seu pare de la Clusa...  Segueix... 

83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Santapau, Bernat d'  (Rosselló, s XV – Perpinyà, 1474)  Alt funcionari reial. Fill de Berenguer (IV) d'Oms. Cavaller. El 1462, en produir-se la invasió francesa del Rosselló a l'inici de la guerra contra Joan II, era senescal de Bellcaire i anava amb l'exèrcit invasor. Durant l'ocupació francesa fou conseller i camarlenc del rei, senescal de Rosselló i Cerdanya i governador i capità general dels comtats per Lluís XI (1463-71). Amb tot, des del 1471, amb el seu nebot Guillem (I) d'Oms de Santapau, Pere d'Hortafà i d'altres s'alçà en armes contra els francesos. El 1472, Joan II el confirmà, en recompensa, com a governador. El 1474, però, arran d'una nova invasió francesa, fou fet presoner quan defensava Elna i degollat al castell de Perpinyà; el seu cap fou posat dalt d'una pica davant la porta de la vila.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i de Santapau, Manuel d'  (Catalunya, s XVII - 1710)  Virrei del regne de Mallorca i del Perú i marquès de Castelldosrius. Fou ambaixador de Carles II a la cort de Lluís IV i es demostrà addicte a la causa dels Borbons en la qüestió successòria de la corona espanyola. El 1704 va ésser nomenat virrei del Perú, on es distingí per la seva protecció a les arts i a les lletres. Va escriure algunes poesies i l'obra El Perseo.

86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaOms i de Santmartí, Guerau d'  (Catalunya Nord, s XVI – 1645)  Noble. Fill de Baltasar d'Oms i Samsó. Es casà amb la pubilla Caterina del Viver i Descatllar, senyora de Calça, Morellàs i Sant Martí de Fenollar. Fou pare de Baltasar i de Tadeu d'Oms i del Viver.

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Sarriera, Joana d'  (Catalunya Nord, s XVI – 1575)  Baronessa de Corbera i Villerac. Filla gran de Joan d'Oms i de Cruïlles i de Beatriu de Sarriera i de Gurb. Fou casada amb l'hereu dels Oms de Santa Pau, però morí sense fills i l'herència passà als Llupià, que també és cognominaren d'Oms.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Sentmenat, Antoni d'  (Catalunya Nord, s XVI – 1640)  Noble. Fill de Berenguer VII d'Oms de Santa Pau i de Calders, i germà de Berenguer VIII d'Oms de Santa Pau i de Sentmenat. Es casà (1630) amb la seva neboda Maria Teresa I d'Oms de Santa Pau i d'Oms. Era senyor de Rubí i cavaller de Calatrava. Fou nomenat (1637) cap de les tres companyies formades a Barcelona amb les quals intentà, sense èxit, de prendre Leucata. El 1638 era tinent coronel de la Coronela de Barcelona i el 1639 tornà a lluitar contra els francesos al Rosselló i es trobà, com a mestre de camp, al setge de Salses, on resistí fins al final. El succeí en el patrimoni llur fill Ramon I d'Oms de Santa Pau i d'Oms, germà de Gaspar d'Oms i d'Oms.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Taqui, Joan d'  (Catalunya Nord, s XVII – v 1746)  Coronel d'infanteria. Fill de Guerau d'Oms i del Viver. Era senyor de Parestortes. Fou succeït pel seu fill Francesc Xavier d'Oms i de Foix-Bearn.

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Taqui, Josep d'  (Catalunya Nord, s XVIII – 1826)  Germà de Francesc Xavier. Fou l'iniciador de la branca de Pontellà, la qual s'extingí amb la seva besnéta Carolina d'Oms i Ferrer.

91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Tord, Josep d'  (Catalunya Nord, s XVIII – Barcelona, 1807)  Noble. Fill i successor de Francesc Xavier d'Oms i de Foix-Bearn. Era comte de Formiguera, baró de Tresserra, senyor de Tellet, Oms, la Bastida,Inici página Bula d'Amunt, Sureda, Bages, el Soler d'Avall, Santa Eugènia, les Fonts i la Palma de Llenguadoc. El 1767 fou creat marquès d'Oms pel rei de França. El 1790 fou elegit membre del consell i del directori del departament dels Pirineus Orientals, però dimití el 1791, i el 1793, per evitar d'ésser empresonat, emigrà, amb la seva família, a Barcelona. Li foren confiscats tots els béns. Fou avi d'Elionor i d'Enriqueta d'Oms i de Castellane.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i de Torrella, Maria Magdalena d'  (Illes Balears, s XIX)  Muller d'Henri de Chauveron. Rebesnéta de Jeroni d'Oms i Guerau. Aportà l'herència als descendents seus i del seu marit, que avui són els Truyols, senyors de la cavalleria de Borneta, i per mort de la seva néta (1825) passà als Gual de Torrella.

93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Vila-rasa, Berenguer II d'  (Rosselló, s XIII - d 1314)  Noble. Fill de Bernat II d'Oms i germà de Berenguer I d'Oms. Lluità amb el seu senyor Jaume II de Mallorca i Felip III de França contra Pere de Catalunya-Aragó. El 1293 rebé els béns del vescomte Jaspert V de Castellnou, fins que el 1298 li foren restituïts. Fou pare de Bernat d'Oms i de Vila-rasa.

94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i de Vila-rasa, Bernat d'  (Rosselló, s XIV – 1356)  Noble. Fill de Berenguer II d'Oms i de Vila-rasa. Amb el seu fill gran, Berenguer III d'Oms i de Mura, anà a l'expedició de Sardenya (1354) i fou tramés com a ambaixador al jutge d'Arborea (1355) per negociar la pau amb els governs.

96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i del Viver, Baltasar d'  (Catalunya Nord, s XVII – Barcelona, 1656)  Senyor de Calça i Morellàs. Fill de Guerau d'Oms i de Santmartí i de Caterina del Viver i Descatllar. Visqué refugiat a Barcelona, i tingué el seu patrimoni rossellonès confiscat. A la seva mort féu hereu el seu germà Tadeu.

95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaOms i del Viver, Guerau d'  (Catalunya Nord, s XVII – 1707)  Militar. Fill de Guerau d'Oms i de Santmartí i de Caterina del Viver i Descatllar, i germà de Baltasar i de Tadeu. Fou el fundador de la branca dels marquesos d'Oms. Fou coronel del regiment Reial Rosselló d'infanteria i pare de Joan d'Oms i de Taquí.

97 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i del Viver, Tadeu d'  (Catalunya Nord, s XVII – 1695)  Noble. Fill de Guerau d'Oms i de Santmartí i de Caterina del Viver i Descatllar, i germà de Guerau. Heretà del seu altre germà Baltasar el patrimoni rossellonès confiscat (senyoria de Calçà, Morellàs i Sant Martí de Fonollar), que recuperà. Lluità amb les forces del lloctinent comte de Santa Coloma, però després ho féu (1663) al costat dels francesos. Fou rebesavi d'Amadeu d'Oms i Moreau-Montcheuil.

98 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i Despuig, Guillem d'  (Catalunya Nord, s XV)  Fill petit de Guillem d'Oms i Clairà, i de Jaumina Despuig, i germà de Joan. Iniciador de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca. Era senyor de Tatzó d'Avall. Fou antecessor de Francesc d'Oms.

99 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i Despuig, Joan d'  (Catalunya Nord, s XIV – 1396)  Fill gran de Guillem d'Oms i Clairà, i de Jaumina Despuig, i germà de Guillem. Rebé la senyoria de Calmella. Fou avi de Guillem d'Oms i de Ribes.

100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i d'Oms, Gaspar d'  (Catalunya, s XVII – Vallespir, 1675)  Canonge de Girona i abat de Sant Feliu i nomenat vicari general dels exèrcits del duc de San Germano, morí en la campanya de Morellàs i Bellaguarda. Germà de Ramon I d'Oms de Santa Pau i d'Oms.

101 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaOms i d'Oms, Maria Magdalena d'  (Catalunya Nord, s XVII – 1658)  Dama. Muller del seu cosí-germà Berenguer VIII d'Oms de Santapau i de Sentmenat. Era filla del capità general Ramon, de qui el seu marit era lloctinent. Deixà només una filla. Maria Teresa I d'Oms de Santapau i d'Oms.

105 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i d'Oms, Onofre d'  (Catalunya Nord, s XVI - v 1596)  Senyor de Vilallonga de la Salanca. Besnét de Francesc d'Oms. Es casà en segones noces (1563) amb Maria de Cabrera i Colom, i per aquest fet llurs descendents empraren també aquest cognom. Foren pares de Bernat d'Oms i Cabrera.


Anar a:    Om ]    [ Oms, A ]    [ Oms, C ]    [ Oms, P ]    [ Oms i de F ]    [ Oms i de T ]Inici página