A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Orf ]    [ Orga i P ]    [ Orih ]    [ Oriola, C ]    [ Oris ]    [ Orla ]

Aquells que pensen només en el futur, s'obliden de viure i de gaudir del present. (Ramon Piera)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orfanell, Jacint  (la Jana, Baix Maestrat, 1578 - Nagasaki, Japó, 1622)  Dominic. Fou enviat a les missions de Filipines i del Japó. Desobeí el decret d'expulsió dictat per les autoritats el 1614, i fou empresonat i mort. Escriví una història de la cristiandat del Japó, publicada, pòstumament, a Madrid. Fou beatificat el 1867 a Roma.

2 CATALUNYA - LITERATURA

orfaneta de Menargues o Catalunya Agonitzant, L'  (Barcelona, 1862)  Novel·la històrica i romàntica d'Antoni de Bofarull. Escrita amb la doble finalitat de fer una reivindicació històrica de la nacionalitat catalana i d'impulsar el moviment literari català. Bofarull se serví per a la seva redacció dels materials de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. L'acció, que es desenvolupa des de la derrota a Balaguer de Jaume d'Urgell (1413) fins a la mort de Ferran I, és centrada entorn de la figura del conseller de Barcelona Joan de Fivaller més que no pas de la pretesa protagonista, Blanqueta. L'obra fou reeditada el 1903 i el 1919, ambInici página l'ortografia normalitzada, i traduïda al castellà els anys 1876, 1883 i 1884.

3 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Órfens, els  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Antic hospital per a nens orfes. Fundat fora els murs de la ciutat, vora l'església i hospital de Santa Caterina. Era servit per ermitans i administrat per priors preveres. A la capella era venerada la Mare de Déu dels Òrfens.

4 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Orfeó CatalàOrfeó Català  (Barcelona, 15/set/1891 - )  Societat coral fundada per Lluís Millet i Amadeu Vives. Ha esdevingut una de les institucions més representatives de Catalunya. Pot considerar-se conseqüència i culminació dels cors de Josep Anselm Clavé a la darreria del s XIX. Objectiu seu ha estat difondre la cançó popular o tradicional i incorporar la música clàssica a la vida cultural catalana. El seu exemple ha influït en el moviment orfeònic i coral català fins al moment present. Millet en fou el primer director. Sota el seu impuls, no solament acomplí fidelment l'esperit fundacional contingut en l'article primer dels estatuts ("L'Orfeó Català és una associació que té per objecte la mútua instrucció artística dels seus socis i el foment i enaltiment de l'art musical català"), sinó que estimulà tota la vida musical catalana, amb l'inclusió en el seu repertori dels grans compositors de l'època, principalment alemanys i francesos, i dels clàssics de la polifònia vocal. Al costat de les grans...  Segueix... 

5 CATALUNYA - CULTURA

Orfeó de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 - )  Agrupació coral. Constituí la primera entitat artística i musical de Sabadell. Ha actuat a diverses poblacions catalanes, de l'estat espanyol i d'altres països europeus, i també als Estats Units. Organitza diverses activitats culturals relacionades amb la música, com són cursets de cant, audicions, intercanvis amb altres entitats corals, etc. Té una secció infantil, la Coral de Nois i Noies, i una de juvenil, la Coral Efebus.

6 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaOrfeó de Sants  (Sants, Barcelona, 1900 - )  Agrupació coral. Fundada per Estanislau Mateu. Del 1936 al 1958 fou dirigit per Antoni Pérez i Moya, que el convertí en una agrupació notable. Aquesta labor ha estat continuada per Elisard Sala, Enric Ribó i M. Tous (directora des del 1985). Al seu local social se celebren representacions teatrals promogudes per l'Escola de Teatre de Sants, creada pel mateix Orfeó, i altres manifestacions culturals.

7 CATALUNYA - CULTURA

Orfeó Gracienc  (Gràcia, Barcelona, 1903 - )  Societat coral. Fundada per Joan Balcells, que la dirigí fins al 1936. La labor d'Ernest Cervera i de Pere Jordà com a adjunts donà un nou impuls a la societat coral. El local social ha estat un marc de notables concerts simfònics i de cambra i de representacions escèniques. A partir del 1917 publicà la revista musical "Orfeó Gracienc". Acabada la guerra civil reprengué les seves activitats sota la direcció d'Antoni Pérez i Simó.

8 CATALUNYA - CULTURA

Orfeó Lleidatà  (Lleida, 1861 - )  Agrupació coral. Té el seu precedent en l'Orfeón Leridano (1861). Al començament del s XX adoptà la denominació catalana. Ha estat dirigit pel mestre Gelambí, per Antoni Virgili i Piñol i pel seu fill Lluís Virgili i Farrà. L'Orfeó ha realitzat una tasca de formació musical notable. Des del 1963 ha organitzat cursos internacionals de direcció coral i de pedagogia musical.

9 ILLES BALEARS - CULTURA

Orfeó Mallorquí  (Palma de Mallorca, 1899 – jul/1936)  Entitat coral fundada per Andreu Gelabert i Cano. Influït per l'Orfeó català, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys. Col·laborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes. El 1924 pogué celebrar les seves noces d'argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis, però aviat topà amb la Dictadura. El governador Pere Llosas prohibí l'estrena solemne de L'estiu, de Baltasar Samper, cosa que provocà un cert desànim, si bé fouInici página superat, i el 1931 pogué celebrar l'adveniment de la República amb un gran concert a la plaça de toros de Palma, juntament amb l'Orfeó Republicà, el de La Protectora i la banda de música. Organitzat en forma de societat -fou presidit molts anys pel regionalista Antoni Quintana-, es disolgué el 1936.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orfes  (Vilademuls, Pla de l'Estany Poble, a la dreta del Fluvià, al sector septentrional del terme. El lloc és esmentat el 968 i pertanyia a la baronia de Vilademuls. L'església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1155; l'edifici romànic fou substituït el 1771 per l'actual, neoclàssic.

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Orfila, Francesc  (Maó, Menorca, s XVIII – s XIX)  Frare franciscà. Escriví Discursos sagrados para profanos, Mapa eclesiàstico, Compendio de filosofía del padre Alfieri i Comentarios a la filosofía del padre Guevara.

12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Orfila i Rotger, Antoni  (Illes Balears, s XIX – Madrid, 1864)  Cantant. Residí a Madrid, on actuà amb èxit. Fou mestre del conservatori de Música madrileny, des de la seva fundació, el 1830.

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Orfila i Rotger, Mateu  (Maó, Menorca, 1787 – París, França, 1853)  Metge i químic. Estudià medicina a les universitats de València i Barcelona, i ciències naturals a la de París. S'especialitzà en química i en toxicologia i féu recerques aprofundides sobre la morfina, l'hidroclorat de barita, l'àcid arsènic, etc. Va ésser nomenat membre de l'Institut de França, professor de medicina legal a la Facultat de París i catedràtic de química a la mateixa institució. Organitzà l'Hospital Clínic de París i altres institucions científiques a la capital francesa (Jardí Botànic, Galeria d'Anatomia Comparada, etc). Fou considerat una de les personalitats més eminents del s XIX en la seva especialitat i en medicina legal. Publicà un Traité des poisons ou Toxicologie générale (1814-15), llibres sobre medicina legal i forense i llibres de química.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOrga  (València, 1744 – 1899)  Família d'impressors. Fou creada per Josep Jaume d'Orga i Ximeno.

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orga i Gómez, Antònia  (Aragó, s XVIII - País Valencià, s XVIII)  Impressora. Filla de Josep Jaume d'Orga i Ximeno i d'Antònia Gómez, i germana de Tomàs i de Josep. Donà lloc, per matrimoni, a una altra branca d'impressors, la de J. Ferrer i d'Orga i Andreu Ferrer i Viñerta.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orga i Gómez, Josep  (València, 1738 – 1809)  Impressor. Fill de Josep Jaume d'Orga i Ximeno i d'Antònia Gómez, i germà de Tomàs i d'Antònia. Continuà la impremta familiar. Fou el pare de Josep Orga i Piñana.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orga i Gómez, Tomàs  (València, 1740 – 1809)  Impressor. Fill de Josep Jaume d'Orga i Ximeno i d'Antònia Gómez, i germà de Josep i d'Antònia.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orga i Piñana, Josep  (València, 1800 – 1881)  Impressor. Fill de Josep Orga i Gómez. Era tipògraf. Adaptà obres teatrals del francès al castellà, i traduí també a aquest idioma alguns llibrets d'òpera italiana. Escriví els llibres Valencia durante la guerra civil de los siete años (1875), Apuntes históricos de la Milicia Nacional de Valencia, desde su creación en 1820 hasta 1823 (1855) i el quadre escènic Entrada de Alfonso XII en Valencia en 1875. Conreà també les lletres vernacles col·laborant a "Valencia Ilustrada" i als calendaris de "Lo Rat Penat", amb poesies diverses i publicant narracions com Lo palleter i Tonet lo saragatero. Deixà inèdita una Fraseologia per facilitar llegir i escriure lo llemosí de l'any 1300 fins a hui (1878).

18 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Orga i Ximeno, Josep Jaume d'  (Muel ?, Aragó, 1701 – Madrid, 1756)  Impressor. Aprengué l'ofici a l'impremta de Bordassar, al capdavant de la qual estigué un quant temps (1744). Després d'haver treballat a l'estranger, s'instal·là a Salamanca amb una companyia d'impressors, i el 1750 a Madrid. Es casà ambInici página Antònia Gómez i foren pares de Josep, d'Antònia i de Tomàs d'Orga i Gómez.

19 ANDORRA - CULTURA

Organisme de Ràdio i Televisió d'Andorra (ORTA)  (Andorra, s XX - )  Organisme públic de radiotelevisió promogut pel govern d'Andorra. Les activitats d'aquest organisme inclouen la gestió dels serveis públics de ràdio i de televisió, que han patit una trajectòria irregular amb successives aparicions i desaparicions de l'espectre radioelèctric. Responsable de les emissions de Ràdio Nacional d'Andorra (RNA), de caràcter general, i d'Andorra Música, dedicada a la radiofórmula, al gen/1997 promogué el llançament d'Andorra Televisió (ATV). Aquesta emissora de televisió pública té un caràcter general, cobreix la jornada completa i atorga importància als programes de producció pròpia, que tracten de qüestions pròximes als ciutadans andorrans. A l'abr/2000 les emissions radiotelevisives andorranes passaren a dependre de la nova societat Ràdio i Televisió d'Andorra, amb l'objectiu d'harmonitzar la difusió radiotelevisiva andorrana amb els marcs legals que regulen les noves tecnologies en l'àmbit europeu.

20 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

Organització per a la Cartografia de les Plantes Vasculars dels Països Catalans (ORCA)  (Països Catalans, 1982 - )  Organització constituïda dins la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans amb l'objectiu d'estudiar les àrees de distribució de les espècies vegetals vasculars als Països Catalans i de fer-ne la representació cartogràfica. D'aleshores ençà han estat publicats els mapes de distribució, segons la xarxa UTM de 10 km de costat, de més de 1.500 tàxons.

21 CATALUNYA NORD - POLÍTICA

Organització Socialista d'Alliberament Nacional  (Catalunya Nord, 1977 - 1979)  Grup polític. Sorgit com a escissió de l'Esquerra Catalana dels Treballadors, de la qual conservà el nom un cert temps.Inici página Evolucionà cap al nacionalisme radical, en contacte amb la fracció dita provisional del PSAN, amb la qual s'unificà el 1979 i donà origen al partit Independentistes dels Països Catalans (IPC). Publicà "La Nova Falç".

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellOrganyà  (Alt Urgell Municipi: 12,54 km2, 558 m alt, 841 hab (2014). Situat a la dreta del Cabó i del Segre, prop del seu aiguabarreig, al sector on el riu forma l'eixamplament de la ribera d'Organyà, al peu de les serres de Sant Joan i de Prada i de la muntanya de Santa Fe d'Organyà, al sud de la Seu d'Urgell. Els principals conreus de secà són els cereals i la vinya, seguits per l'olivera. El regadiu és possible gràcies als regatges derivats de la font Bordonera, i es dedica principalment a prats per al bestiar. Té importància la ramaderia (vaquina, per a aprofitament de la llet). Explotació forestal (pinassa, pi roig, pi negre); hi ha serradores. Indústria hotelera. Subàrea comercial de la Seu d'Urgell, dependent de Lleida. És el centre de la Ribera d'Organyà. La vila és a la dreta del Segre. Celebra tradicionalment mercat i fires de bestiar. A l'església de Santa Maria s'hi establi el priorat d'Organyà. Al s. XV figura com a quarter d'Organyà del comtat de Castellbó. A la rectoria d'Organyà fou trobat el manuscrit de les anomenades Homilies d'Organyà. El municipi comprèn, a més, el santuari de Santa Fe d'Organyà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club de Futbol - Informació turística

109 CATALUNYA - LITERATURA

Organyà, les Homilies d'  (Organyà, Alt UrgellVeure> Homilies d'Organyà, les.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Organyà, Joan d'  (Catalunya, s XII - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, v 1180)  Religiós fundador premostratenc. Sembla que vers el 1150 ingressà al primer monestir premostratenc de Vallclara (Priorat). Extingit aquest monestir (1158), marxà a Montmalet (Vilanova de les Avellanes), on fundà (1166), amb la protecció del comte Ermengol VII d'Urgell, un monestir, que a la seva mort es refongué amb el veí de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Fou venerat com a beat a l'església de Bellpuig, fins al 1835, i a la capella-cova de Montmalet, on es creu que visqué.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaOrganyà, monestir d'  (Organyà, Alt Urgell Antic priorat canonical (Santa Maria d'Organyà), establert el 1090 a l'església parroquial d'Organyà. Ja el 1057 Isarn Ramon de Caboet l'havia dotada de cara a l'erecció d'un monestir benedictí que no s'arribà a fundar. Després d'un temps de crisi i de dilapidació de béns, el 1090 Guitard Isarn hi convocà en magna assemblea els canonges d'Urgell, els de Cardona, els de Solsona i el prior de Tresponts; es restablí la dotació i, amb el consentiment del bisbe d'Urgell, hom hi instituí la canònica augustiniana. El bisbe d'Urgell nomenava els priors i els canonges (normalment quatre). En 1202-04 s'originaren plets entre els vescomtes de Castellbò, senyors de Cabó, i el bisbe, per obtenir l'autonomia i la independència de la canònica respecte a la mitra urgellesa, cosa que obtingueren el 1224. Fou unida, amb tots els seus béns, per una butlla del papa Pau III el 1539 a la mensa capitular de la Seu d'Urgell i es convertí en col·legiata secular, amb set canonges i un prior, que era cosenyor de la vila.

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Orgègia  (Alacant, Alacantí Caseria, al sector septentrional del terme, a llevant del Palamó.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriach i Caselles, Lluís  (Mataró, Maresme, 1847 – Barcelona, 1937)  Vitrallista i pintor-dibuixant. Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa. S'establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes M.J. Raspall, J.M. Jujol i C. Martinell. La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra. Fou pare d'Antoni Oriach i Rovira.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriach i Rovira, Antoni  (Barcelona, 1888 - s XX)  Vitrallista. Fill de Lluís Oriach i Caselles. Estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller familiar. Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d'Egipte.

27 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaOrient  (Bunyola, Mallorca Occidental Poble, situat al centre de la vall d'Orient, oberta a l'interior de la serra de Tramuntana, entre la serra d'Alfàbia (1.067 m alt.) i el puig d'Alaró (822 m alt.), i drenat pel torrent de la cova Negra. La seva església parroquial és dedicada a sant Jordi; fou erigida el 1796 en vicaria in capita; en depèn la possessió de Coma-sema, ja a la vall de Solleric. Durant el s XIX sofrí un procés de despoblament. La cavalleria o baronia d'Orient fou concedida el 1323 pel rei Sanç de Mallorca al cavaller Assalit de Galiana, que el 1343 fou alcaid del castell d'Alaró per Jaume III i el defensà fins que hagué de retre'l a Pere III de Catalunya-Aragó. Aquesta jurisdicció comprenia els llocs d'Orient, Lluc i Honor amb la jurisdicció menor. El 1432 passà per compra als Llucos, el 1442 als Numís i, després, als Santpons, Togores, Verí i Ferrandell.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orient  (Pont de Claverol, Pallars Jussà Veure> Olient.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orient, Josep (o d'Orient)  (Vila-real, Plana Baixa, 1648 - País Valencià, 1689)  Pintor. Conreà la pintura d'inspiració religiosa. Té obres a les esglésies de Xilxes, Dénia i Alcalà de Xivert. És molt notable, en aquesta darrera, la tela Rescat del Sagrament a Àfrica. Al Museu de València és exhibit el seu Sant Bru.

30 CATALUNYA - CULTURA

Orientació Catòlica i Professional del Dependent (OCPD)  (Catalunya, 1943 - )  Entitat. Iniciada pel sacerdot Amadeu Oller per a la formació professional i religiosa dels dependents del comerç i de la indústria, bo i utilitzant els mètodes de treball de la Federació de Joves Cristians de Catalunya d'on procedien els primers militants de l'entitat. Creà unes escoles mercantils, cooperatives de consum i d'habitacles, l'Escola d'Assistents Socials. Malgrat les circumstàncies dugué a terme una acció quasi sindical, inspirant-se en les ACLI italianes (Azione Cattolica di Laboratori Italiani), impulsades pel cardenal Montini. Publicà la revista quinzenal "Tribuna" (1946-48), que fou suspesa, i la revista mensual "Radar social", que fouInici página el portaveu de l'entitat.

31 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Orientacions  (Barcelona, 1945 – 1947)  Revista clandestina en ciclostil. Publicada com a portaveu del Front Universitari de Catalunya. Responia a un moment de resistència molt combativa contra el Sindicato Español Universitario i a una certa eufòria per la victòria dels aliats. Publicà poc més de vint números.

32 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Capçalera d'OriflamaOriflama  (Barcelona, 1961 – 1977)  Revista mensual d'informació general. Publicada en català, sota el patronatge del bisbat de Vic. Fundada per tal de crear un lligam espiritual amb el jovent de la diòcesi que feia el servei militar, va transformar-se a partir del 1968 en una publicació àgil i de contingut polèmic. Els periodistes Josep Maria Huertas i Jaume Fabre, que van dirigir-la successivament, li donaren vivacitat. Per problemes interns i qüestions amb l'administració, el 1974 entrà en una etapa de menys conflictivitat, dirigida per Antoni Plaja sota l'ideologia d'Unió Democràtica de Catalunya.

33 CATALUNYA - LITERATURA

Orígens del Coneixement. La Fam  (Barcelona, 1912)  Estudi de Ramon Turró. Publicat per la Societat Catalana d'Edicions, i després en francès a París (1914) i en castellà a Barcelona (1916, prologat per Unamuno) i Madrid (1921). És l'obra bàsica del seu autor i hom l'ha qualificat de profunda interpretació naturalista del kantisme en considerar la fam condició sine qua non del coneixement i element constitutiu del "subsòl de la ment".

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Orihuela  (Baix Segura)  Nom en castellà de la ciutat d'Oriola.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orihuela i Ròdenas, Francesc d'  (Oriola, Baix Segura, 1849 - Massamagrell, Horta, 1924)  Prelat i frare caputxí. Fou bisbe de Santa Marta, a Colònia, des del 1904. Hagué de renunciar al càrrec per malaltia. ElInici página 1927 fou incoat procés per a la seva beatificació.

36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Orimblai  (Dènia, Marina Alta Antic castell, d'origen islàmic, damunt la costa, al sud-est de la ciutat. Al seu indret hi fou bastida l'ermita de Sant Nicolau, que donà també nom al castell i a la partida i poblat; l'ermita fou de nou edificada al pla el s. XVIII.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orinda, Martí d'  (País Valencià, s XVII - 1655)  Arquitecte. Fou cridat a València per dirigir les obres del monestir de Sant Miquel dels Reis, les quals havien estat interrompudes a la mort de l'arquitecte Pere Ambuesa (1632). També obrà el panteó del duc de Calàbria (1633), patrocinador de les obres del monestir. Construí l'església parroquial de Llíria, projectada pel P. Raja, excepte la portalada, obra de Lleonard Esteve.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Oriol  (Tortosa, Baix Ebre Veure> Mianes.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriol, Agustí  (Lloret de Mar, Selva, s XIX - Catalunya, s XX)  Compositor. Fou deixeble de J. Lamote de Grignon. És autor de bon nombre de sardanes, com les titulades Espigolant i Cant de les ones.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriol, Bartomeu  (Catalunya, s XV)  Mestre de tapissos. Vers el 1432 teixí per al gremi de pellaires de Barcelona dues cortines amb escenes de la Resurrecció i un Sant Antoni. Vers el 1484, un artista homònim, potser fill seu, va realitzar un drap de senyals per al General de Catalunya.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriol, Joan  (Catalunya, s X – s XI)  Senyor d'Ogassa (Ripollès) i del lot de béns de Sales, Tortellà, Argelaguer i Sadernes (Garrotxa). Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú. Es casà amb Adelaida, filla d'Oliba Cabreta. El 1020 assistí a Ripoll a l'enterrament del seuInici página cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament. El 1024 féu consagrar per Oliba l'església de Sant Martí d'Ogassa, que ell havia fet reedificat. Fou pare d'Arnau, Joan i Berenguer Arnau, senyors d'Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriol, Pere  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1639 - Manila, Filipines, 1705)  Religiós jesuïta. Fou missioner a les illes Bisaies des de 1663. És autor d'un diccionari i d'escrits religiosos en la llengua del país.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriol i Anguera, Antoni  (Linyola, Pla d'Urgell, 1905 - )  Metge. Deixeble d'August Pi i Sunyer. Féu importants recerques a la càtedra de bioquímica de l'Escola Superior d'Agricultura de la Generalitat. Va traduir al castellà, amb Albert Folch i Pi, Química Fisiológica (1935). El 1939 s'exilià a l'Argentina, i al cap de deu anys es traslladà a Mèxic, on ensenyà fisiologia a l'Institut Politècnic. És autor d'uns trenta-cinc llibres de medicina, de divulgació i d'assaig.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriol i Ballbé, Antoni  (Barcelona, 1867 – 1940)  Argenter i orfebre. Fill d'Antoni Oriol i Buxó, a la mort del qual continuà el taller familiar, i després els seus descendents.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriol i Bernadet, Josep  (el Far d'Empordà, Alt Empordà, 1811 - les Escaldes, Andorra, 1860)  Arquitecte i enginyer. Format a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. Projectà el ferrocarril de Barcelona a Granollers i el de Sant Joan de les Abadesses. Arquitecte municipal de Sabadell, hi féu un projecte de reforma i hi construí l'Hospital, les Peixataries i la Casa de Beneficència. Amb Josep Oriol Mestres, estudià les muralles de Barcelona.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOriol i Bogunyà, Josep  (Barcelona, 23/nov/1650 – 23/mar/1702)  Eclesiàstic i sant (sant Josep Oriol). Orfe de pare a l'edat d'un any, la seva mare, es tronà a casar, amb Domènec Pujolar, que li féu de pare. Fou escolà de l'església del Pi, a Barcelona, i la seva comunitat li pagà els estudis a Cervera (1665-75); es doctorà en teologia. El 1674 oposità, sense èxit, a la càtedra d'hebreu. El 1676 fou ordenat sacerdot a Vic. Fou preceptor, en 1677-86 dels fills de la família Gasneri. Exercí de sacerdot a l'església de Sant Felip Neri. El 1686 anà en pelegrinatge a Roma fent de captaire i el papa Innocenci XI li donà el benefici de l'altar de sant Lleonard a l'església del Pi, on exercí quan retornà a Barcelona. Tingué en vida gran fama de sant, de miracler i d'auster; el poble li deia doctor pa-i-aigua. Decidí marxar a les missions, i per obtenir la benedicció del papa anà cap a Roma el 1698, però en arribar a Marsella es posà malalt i tornà a Barcelona. En morir era tanta la seva anomenada que el seu enterrament hagué de fer el recorregut de la processó de Corpus perquè tothom el pogués venerar. El seu cos fou enterrat a l'altar de sant Lleonard de l'església del Pi, i el 1806, amb motiu de la seva beatificació, fou traslladat a un altar propi. Canonitzat pel papa Pius X el 1909, la seva festa se celebra el 23 de març, aniversari de la seva mort.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriol i Buxó, Antoni  (Reus, Baix Camp, s XIX – Barcelona, 1892)  Argenter i orfebre. El 1850 fundà un taller a Barcelona que assolí notable importància; féu obres per a Isabel II i nombroses peces litúrgiques. Continuà la casa el seu fill Antoni Oriol i Ballbé.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriol i Gordo Sanz, Josep d'  (Flix, Ribera d'Ebre, 1842 - París, França, 1899)  Militar. El 1868 era membre de l'escorta que acompanyava a Isabel II a la frontera francesa. Sol·licità l'excedència en assolir el grau de capità. Entrà a l'exèrcit carlí. El 1874 es distingí molt al front basc, i obtingué la placa roja del Mèrit militar per la seva actuació a la batalla d'Abàrzuza. En finir la guerra era coronel. S'exilià.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOriol i Vidal, Ramon  (Barcelona, 1847 – Madrid, 1898)  Enginyer. Fill de Josep Oriol i Bernadet. Dirigí la "Revista de Minas", que després adquirí i féu aparèixer amb el títol de "Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería". Publicà llibres professionals.

48 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraOriola  (Baix Segura Municipi i capital de la comarca: 365,44 km2, 23 m alt, 83.417 hab (2014), (cast: Orihuela). Està situat al sector occidental de la comarca, de la qual comprèn quasi la meitat. El terme, constituït per la vall del Segura, és pla, i només és accidentat al nord per la serra d'Oriola i al sud per la d'Escalona; el territori s'estén fins a la Mediterrània, on presenta una costa alta i rocosa en els seus 15 km de longitud. La riquesa és bàsicament l'agricultura, centrada en la rica horta del Segura, que n'aprofita les aigües mitjançant un sistema de sèquies. El regadiu és dedica al conreu d'hortalisses i de tarongers; també s'hi conreen altres arbres fruiters i alfals. Al secà es conreen oliveres, ametllers i garrofers. Té també una certa importància la ramaderia de llana. Avicultura. L'activitat industrial va estretament lligada a l'agricultura: indústries alimentàries (de conserves) i d'embalatges, i indústria tèxtil. La ciutat, centre de la subàrea comercial, dependent de Múrcia, és al peu...  Segueix... 

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Oriola  (Gandia, Safor Veure> Martorell.

50 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Oriola, batalla d'  (Oriola, Baix Segura, 30/ago/1521)  Fet d'armes ocorregut entre l'exèrcit agermanat de la ciutat, ajudat per homes de Xàtiva i 18 barderes d'Alcoi (un total de 7.000 homes) i l'exèrcit reialista de Pere Maça, governador d'Oriola i alcaid del seu castell, ajudat pel marquès de Los Vélez. Les forces reialistes (en total uns 200 cavallers i uns 6.000 infants) aconseguiren de prendre i saquejar la ciutat. Moriren més de 2.000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats; el capità d'Oriola Pere Palomares fou esquarterat. Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s'endugueren de la ciutat 700 carros d'or, robes, blats, etc. La rendició d'Oriola representà, deInici página fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva.

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Oriola, bisbat d'  (País Valencià, 1563 - 1959)  Demarcació de l'església catòlica. Tenia per capital la ciutat d'Oriola. La creació definitiva tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l'autorització del papa Pius IV (1564). El seu territori corresponia a la governació d'Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de València, però depenien eclesiàsticament del bisbat de Cartagena. Foren constants les qüestions entre Oriola i aquest bisbat, que pertanyia a la corona de Castella mentre Oriola era de la corona catalano-aragonesa. El 1281 el bisbe de Cartagena erigí l'església del Salvador en arxiprestal i el 1412 Benet XIII la transformà en col·legiata. El 1437 Alfons el Magnànim, a petició d'Oriola, obtingué que el concili de Basilea creés la diòcesi independent d'Oriola i àdhuc nomenés un bisbe propi, Pere Roís de Corella, que no arribà a...  Segueix... 

51 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oriola, Cristià  (Perpinyà, 1928 - )  Esportista. Estudià a Perpinyà i a la facultat de dret de Montpeller. Quatre vegades campió d'esgrima a Lisboa (1947), al Caire (1949), a Brussel·les (1953) i a Luxemburg (1954). Obtingué medalla d'argent als jocs olímpics de Londres (1948) i d'or als d'Hèlsinki (1952) i Melbourne (1956).

53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Oriola, diòcesi d'  (País Valencià Veure> Oriola-Alacant, bisbat d'.

54 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Oriola, governació d'  (País Valencià, 1304 – 1707)  Antiga demarcació administrativa (o dellà Xixona). Una de les dues en què es dividia el Regne de València. Fou creada arran de la incorporació definitiva a aquest regne de la part septentrional del de Múrcia com a conseqüència de la sentència arbitral de Torrelles. Fins el 1366, la demarcació rebé el nom de procuració d'Oriola. Subsistí fins a la Nova Planta. El límit tradicional entre les dues divisions administratives de València i d'Oriola era el riu Montnegre o de Xixona i comprenia el Baix Segura, el Baix Vinalopó, l'Alacantí, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d'Elda de l'Alt Vinalopó (la restaInici página d'aquesta comarca pertanyia a Castella).

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Oriola, governació d'  (País Valencià, 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d'Oriola. Comprenia la totalitat de les comarques del Baix Segura i del Vinalopó Mitjà, a més de Crevillent, Asp, Elda i les Salines d'Elda. Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Oriola, horta d'  (Baix Segura Nom tradicional del sector de regadiu de la comarca, en certa contraposició al camp d'Oriola, sector de secà. Les 22.360 ha de regadiu (200.000 tafulles) continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada. Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils (cànem, lli i, modernament, cotó) han cedit lloc als cítrics i a d'altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets. Un dels trets més originals és la població disseminada. Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques (Catral, Benejússer, Oriola) de fang i canyes, cobertes d'albardí, més pobres i senzilles que les de l'horta de València.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriola, Joan d'  (Catalunya, s XV)  Compositor. El 1472 ingressà com a cantor al servei de la capella reial de Nàpols. Se'n conserven un O vos omnes qui transitis in pena, per a tres veus, i un In exitu Israel, a quatre veus.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oriola, Josep  (País Valencià, s XVII)  Poeta. Conreà la poesia religiosa. El 1623 participà al concurs poètic en honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaOriola, l'  (Amposta, Montsià)  Partida i caseria, vora l'antic canal de navegació d'Amposta a la Ràpita, al sud de la ciutat.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Oriola, regió d'  (País Valencià Regió: 1.636,32 km2, de parla castellana. Ocupa l'extrem sud-oest del País Valencià. És la regió valenciana més petita. Està formada per tres comarques discontínues, la més extensa i poblada de les quals és el Baix Segura; les altres són l'Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà. El mercat regional és Oriola, i segueixen en irradació Villena i Elda, tots dos a l'Alt Vinalopó.

61 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Oriola-Alacant, bisbat d'  (País Valencià Demarcació de l'església catòlica. Creada el 1959 per una butlla del papa Joan XXIII com a continuació del bisbat d'Oriola. La seu del bisbat és alhora a Oriola (on hi ha el palau episcopal) i a Alacant, on l'església de Sant Nicolau adquirí el rang de co-catedral. La seva demarcació s'estén per la zona meridional de l'actual província d'Alacant (Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d'En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella). Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats; una de les parròquies és a l'illa de Tabarca. Té una extensió de 4.415 km2. diòcesi d'Oriola-Alacant (en castellà)

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Oriolet, l'  (Oriola, Baix Segura Turó (241 m alt), contrafort meridional de la serra d'Oriola, al voltant del qual fou bastida la ciutat.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriolf  (França, s X - Franja de Ponent, s X)  Abat d'Alaó i bisbe intrús de Ribagorça. Era fill d'Indiscle, senyor de Sopeiva. Essent prevere, a la mort del bisbe Ató fou consagrat, probablement per l'arquebisbe d'Auish, com a bisbe de Ribagorça, alhora que l'arquebisbe de Narbona consagrava Odesind com a bisbe de Roda. Fidel del comte Unifred I de Ribagorça, aquest obtingué cap al 964 que Oriolf renunciés al bisbat. Fou designat com a abat d'Alaó el 969 (el succeí el seu germà Apó) pels comtes de Ribagorça Unifred, Arnau iInici página Isarn, i beneït pel bisbe Odesind. Oriolf tingué un fill, Ennegó, que retingué l'alou de Sant Esteve del Mall, que els comtes havien donat a Oriolf el 964. Aquesta renúncia li congracià la liberalitat dels comtes germans, manifestada diverses vegades, especialment amb el privilegi d'immunitat del monestir d'Alaó concedit el 975.

64 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaOrís  (Osona Municipi: 27,33 km2, 576 m alt, 303 hab (2014). Situat a la plana de Vic, a la dreta del riu Ter, als vessants de l'altiplà del Lluçanès, al nord de la comarca. Una gran part del terme és boscat (pinedes, rouredes i alzinars). S'hi cultiven sense regar, gràcies a l'alta pluviositat, cereals d'hivern i farratge. Indústria tèxtil cotonera a l'agregat de la Mambla, on hi ha també la colònia fabril, així com també la del Pelut. Té una certa importància la ramaderia (bestiar boví, porcí, oví). El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Genís. L'antic castell d'Orís fou destruït durant les guerres carlines (1840), però encara conserva importants ruïnes i la planta romànica de l'església de Sant Pere d'Orís. El munciipi comprèn, a més, l'antiga parròquia de Saderra, la masia de l'Espona de Saderra, el veïnat de Can Branques i l'hostal de Bajalou. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orís  (Catalunya, s X - s XI)  Llinatge de vicaris del castell d'Orís. Els primers que hom coneix són Unifred d'Orís i Gausfred d'Orís. A la mort de Pere d'Orís, el domini d'Orís fou infeudat, passà al bisbe de Vic i després als Queralt i als Montcada.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orís  (Catalunya, 1222 - s XVIII)  Família dels senyors inferiors del castell d'Orís, esdevinguda més tard baronial i marquesal, iniciada amb Berenguer de Manlleu, dit després Berenguer I d'Orís.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOrís, Berenguer I d' (o Berenguer de Manlleu)  (Catalunya, s XIII – 1258)  Senyor del castell d'Orís. Fill de Ponç de Besora i d'Adelaida de Manlleu. Es casà amb Guillema de Manlleu. Rebé (1222) del vescomte de Bearn la investidura del domini útil del castell d'Orís. Fou succeït pel seu fill Guillem I d'Orís.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orís, Berenguer III d'  (Catalunya, s XIV - a 1352)  Noble. Comprà (1345) als Conanglell la castlania del castell d'Orís. Fou pare de Berenguer IV d'Orís.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orís, Berenguer IV d'  (Catalunya, s XIV – v 1390)  Fill de Berenguer III d'Orís. Heretà la casa de Sant Hipòlit, el castell de Voltregà i la castlania de Torelló. Fou pare de Berenguer V d'Orís.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orís, Berenguer V d'  (Catalunya, s XIV – 1422)  Fill de Berenguer IV d'Orís. Començà a intitular-se baró d'Orís a partir del 1396, car ja n'havia comprat el domini directe i alodial.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orís, Elderid d'  (Catalunya, 914 – 1037)  Vicari del castell d'Orís. Potser foren antecessors seus Unifred i Gausfred d'Orís. Fou el pare d'Amat Elderic.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orís, Francesc V d' (o Francesc de Puiggener i d'Orís)  (Catalunya, s XVII - 1728)  Noble. Fou nebot i successor de Maria d'Orís-Vallgornera i de Bru. La seva besneboda fou Raimunda de Puiggener-Orís i Boïl d'Arenós.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOrís, Gausfred d'  (Catalunya, s X - 994)  Vicari del castell d'Orís (Osona). Un dels primers membres d'aquest llinatge.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orís, Guillem I d'  (Catalunya, s XIII – 1280)  Fill de Berenguer I d'Orís i de Guillema de Manlleu. Es casà amb Ermessenda i després amb Agnès de Castell, hereva del mas Castell. La família es continuà en successió directa i augmentà el seu domini sobre el terme, fins a Berenguer III d'Orís.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Orís, marquesat d'  (Catalunya Títol, concedit el 1711 pel rei-arxiduc Carles al noble Carles d'Orís i de Vallgornera, òlim de Puiggener i d'Orís, baró d'Orís (mort el 1726). Passà als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. La baronia d'Orís fou adquirida per Blanca Desbull en morir el seu fill Berenguer d'Orís i Desbull, senyor útil del castell d'Orís, quan el 1396 comprà el domini directe i alodial del terme d'Orís al comte de Foix.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orís, Miquel d'  (Catalunya, s XIV - s XV)  Cavaller errant. Per vot cavalleresc estava obligat a dur clavat un tros de gambeta a la cuixa fins a haver combatut amb un cavaller anglès. Amb aquesta finalitat era a París el 1400, des d'on envià a Calais el seu herald, el moro Alí, amb una lletra de requesta per fer-la conèixer als cavallers anglesos: un d'ells, John Prendergast, de la cort del comte de Somerset, s'oferí a lluitar amb ell, però el combat no tingué lloc malgrat sostenir correspondència fins al 1404. Les seves ventures inicien les Chroniques franceses d'Enguerrand de Monstrelet.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orís, Pere d' (o Pere de Manlleu)  (Catalunya, s XI - 1088)  Fill d'Elderic Amat. Fou el segon senescal dels comtes de Barcelona, càrrec en el qual succeï (1060) al seu pare, però pel fet d'ésser menor d'edat la senescalia passà al seu oncle Ramon Mir d'Aguada, i aviat a la família Montcada. La seva vídua Guisla es reduí al domini del castell de Manlleu. Els seus successors sembla que s'extinguiren amb Obdúlia de Manlleu,Inici página muller de Ponç de Besora, i originaren la família dels castlans d'Orís.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orís, Unifred d'  (Catalunya, s X - 952)  Vicari del castell d'Oris. Un dels primers membres d'aquest llinatge.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orís-Vallgornera i de Bru, Maria d'  (Catalunya, s XVII - 1695)  Baronessa d'Orís i senyora de Vallgornera, Pollastres, Vilarmau, Nefeire, Cortraví, Vinyoles, Torre de Monell, Sant Miquel de Pals i castlana de Vigordà. A la seva mort, fou succeïda pel seu nebot Francesc de Puiggener i d'Orís, que esdevingué Francesc V d'Orís.

79 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaOristà  (Osona Municipi: 68,5 km2, 468 m alt, 557 hab (2014). Situat al Lluçanès, a l'esquerra de la riera Gavarresa, afluent del Llobregat, a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb el Bages. Economia agrària eminentment cerealista; l'alta humitat climàtica fa possible el conreu de secà dels cereals d'hivern. Activitat industrial téxtil (hi ha una fàbrica de fibres artificials). Al poble destaca l'església parroquial de Sant Andreu, refeta el 1775. El 1981 fou inaugurat el Museu Rocaguinarda de ceràmica popular. En el municipi s'ha de incloure també l'agregat de la Torre d'Oristà, les caseries del Carrer de l'Amargura i el Carrer de la Ruixeda, el raval de Sant Feliu, les esglésies de Sant Nazari i de Sant Salvador de Serradellops, l'ermita de Sant Adjutori d'Olost, la masia de Segalers i el terme separat de Comesòlives. Forma part de l'àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Llevant

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oristrell, Joaquim  (Catalunya, 1953 - )  Guionista de cinema i televisió. Considerat un mestre en el guió de comèdia com demostra films com Bajarse al moro (1988), Esquilache (1988), Salsa rosa (1991), Boca a boca (1995) o El amor perjudica seriamente la salud (1996). Ha treballat també per a la televisió: Gatos en el tejado, Chicas de hoy en día, etc. El 1996 va dirigir el film ¿De qué se rien las mujeres?.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaOrito  (Montfort, Vinalopó Mitjà Caseria (o Loreto), situat uns 3 km a l'est de la vila, al peu del vessant occidental de la muntanya de Sant Pasqual. Al santuari d'Orito és venerada la Mare de Déu d'Orito, que la tradició diu que fou trobada el 1532; el 17/mai s'hi celebra un important romiatge; al seu costat fou bastit (1558) un convent de franciscans alcantarins, on residí (1565-73) sant Pasqual Bailón; desamortitzat el 1835, s'hi establiren el 1898 els caputxins. Els banys d'Orito foren bastits al voltant de les deus d'aigües clorurades ferruginoses i arsenicals properes al convent.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orivai i Monreal, Joan Baptista  (València, 1633 – 1682)  Metge. També era llicenciat en arts. Fou catedràtic de medicina hipocràtica i de llengua grega a la Universitat de València. Ocupà càrrecs públics. És autor d'alguns escrits professionals.

83 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Orla  (Perpinyà, Rosselló Antic terme, que havia pertangut als templers (comanda d'Orla). El 1317 passà als hospitalers i es mantingué fins al s XVIII, bé que agregada a la comanda de Cotlliure.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orla, riu d'  (Vall d'Aran Afluent esquerrà de la Noguera Ribagorçana, que neix al vessant septentrional del Pietà, al límit entre la Vall d'Aran (Salardú) i la comarca occitana de Coserans, i aflueix al seu col·lector entre el riu de Parros i Montgarri.

85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Orland  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Fill natural de Frederic II de Sicília. Lluità repetidament contra les invasions angevines. El 1349 destacà molt al setge de Catània. Fou conseqüent al seu llinatge català. El 1354, quan el seu nebot Lluís, aleshores rei de l'illa, es trobà gairebé captiu dels revoltats nobles llatins, anà a trobar Pere III el Cerimoniós per demanar-li ajut. S'hi entrevistà a Sardenya, al campament del setge de l'Alguer. El rei prometé el matrimoni de la seva filla Constança amb el rei Lluís. En aquesta ocasió, havent anat a l'illa ambInici página sis galeres de Sicília, Orland col·laborà amb Pere III a la campanya sarda.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Orlandis i Despuig, Pere  (Palma de Mallorca, 1864 – Salamanca, Castella, 1897)  Poeta. De família noble, fou molt amic de Costa i Llobera, que l'influí literàriament. Escriví només onze poemes breus, d'una qualitat, però, remarcable, que foren recollits pòstumament al volum Poesies (1898) i reeditats el 1934. Fou germà de Ramon Orlandis i Despuig.

105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Orlandis i Despuig, Ramon  (Palma de Mallorca, 1873 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1958)  Jesuïta. Germà de Pere. Fou fundador el 1925 de l'associació cristiana laica Schola Cordis Iesu i, el 1944, de la revista "Cristiandad", de la qual fou director, i del cenacle del mateix nom, de caire integrista.

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Orlandis i Rovira, Josep  (Palma de Mallorca, 25/abr/1918 - 24/des/2010)  Historiador. Doctorat en dret per la universitat de Madrid i ordenat sacerdot de l'Opus Dei (1949), fou catedràtic d'història del dret de la Universitat de Navarra i de la de Saragossa, i director de l'Instituto de la Historia de la Iglesia, de la Universitat de Navarra. Especialitzat en temes visigòtics, és autor de Huellas visigòticas en el derecho de la Alta Edad Media (1944), Las consecuencias del delito en el Derecho de la Alta Edad Media (1950), El poder real y la sucesión al trono en la monarquía visigoda (1962), La Iglesia en la España visigótica y medieval (1976) i Hispania y Zaragoza en la antigüedad tardía (1984). Publicà també altres llibres més generals, com ara Historia de la Iglesia: la Iglesia antigua y medieval (1998), Historia breve del cristianismo (1999) i Historia de Iglesia: iniciación teológica (2002) i altres de contingut més ideològic, com El derecho a la libertad escolar (1979), La vida cristiana en el siglo XXI (2001), La aventura de la vida eterna (2005) i La vida vista a los noventa años (2008). L'any 2006 rebé el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.

88 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaOrlando, batalla del cap  (Orlando, Sicília, Itàlia, 4/jul/1299)  Batalla naval entre les forces de Jaume II el Just i les del seu germà, Frederic II de Sicília, a la costa nord de Sicília. L'esquadra catalana, manada per Roger de Lloria, destruí la formació enemiga i en capturà la meitat de les naus. Jaume II, que havia atacat el seu germà obligat pels termes del tractat d'Anagni, no volgué, però, aprofitar-se de la victòria i féu retirar les seves forces cap a Catalunya.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Orliac, Antoni  (Perpinyà, 1880 - s XX)  Escriptor en francès. Col·laborà, entre altres nombroses publicacions, a "Mercure de France" i dirigí "La Nervie". Tingué un paper important entre els simbolistes, defensà l'art per l'art i exaltà l'egotisme. És autor d'Hubert Ponscarme (1907), Évolution de la médaille au XIXe siècle (1907), Métabolisme (1921) i L'évasion spirituelle (1921).

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orlina, l'  (Alt Empordà Riu de la comarca, afluent esquerrà del Llobregat d'Empordà. Neix als vessants meridionals de l'Albera, dins els termes d'Espolla i de Rabós d'Empordà; aflueix al seu col·lector a la vila de Peralada després de rebre, per la dreta, la riera d'Anyet.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ornós, Iu  (Catalunya, s XVI - Girona, s XVI)  Advocat. El 1569 féu un donatiu de 744 lliures, destinat a les obres de l'edifici de l'Estudi General gironí.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ornós, Jordi d'  (Perpinyà, a 1390 - Carpantràs, Provença, 1452)  Doctor en dret civil i conònic. Prior del monestir de Sant Pere de Casserres i ardiaca major d'Elna i de Barcelona. El 1423 el papa Martí V el delegà per resoldre els efectes del cisma d'Avinyó. El 1424 fou nomenat cardenal cismàtic i bisbe de Vic, càrrec que li comportà diversos problemes: els canonges de Manresa es negaren a prestar-li obediència i hagué de sostenir-hi un llarg plet sobre els drets del monestir de l'Estany. Intervingué en el concili de Tortosa (1429),Inici página on s'extingí definitivament el cisma i fou remarcable la seva actuació al sínode diocesà de Manresa del 1433, on tingué per vicari general a Jaume Marquilles. Assistí al concili de Basilea (1437), on el nou papa Fèlix V el nomenà cardenal amb el títol de Santa Anastàsia i després amb el de Santa Maria de Trastevere. El papa Eugeni IV el deposà tot seguit de la seu de Vic i del cardenalat; però hom continuà considerant-lo bisbe de Vic fins el 1445. Es reconcilià amb el papa Nicolau V el 1449 i fou nomenat bisbe de Carpentràs.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ornós, Nicolau d'  (Catalunya, s XV)  Eclesiàstic. Nebot del bisbe Jordi. En cessar a la diòcesi de Vic el successor d'aquell, Jaume de Cardona, Nicolau governà interinament la seu vigatana.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Oro, El  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents Llogaret i antic castell, al sector septentrional del terme, als vessants occidentals de la mola d'El Oro, situada al límit amb el terme de Dosaigües.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Oró i FlorensaOró i Florensa, Joan  (Lleida, 26/oct/1923 - Barcelona, 2/set/2004)  Bioquímic. Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. Emigrà als EUA i ingressà a la Universitat de Houston el 1955. Ha fet investigacions al laboratori de Radiacions Lawrence, de la Universitat de Berkeley (1962). Dedicat a les anàlisis dels compostos orgànics existents en els sediments precambians i els meteorits, ha contribuït a l'investigació de l'origen de la vida. Fou el primer a obtenir l'adenina i l'adenosina. Ha participat en diversos programes d'investigació de la NASA. Diputat al Parlament de Catalunya el 1980, dimití el 1981 per continuar amb la seva labor científica.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orobitg i Carrió, Norbert  (Tàrrega, Urgell, 15/jun/1915 - )  Escriptor i mestre d'escola. Residí a Andorra des de l'edat de 26 anys. És autor del recull poètic De l'amor a la terra alta i de la novel·la La pau dins la guerra (1970). També conreà la pintura.

97 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Inici páginaOronella, l'  (València, 1888 – s XIX)  Entitat fundada per Carmel Navarro i Llombart (Constantí Llombart) com a societat excursionista i possiblement com a alternativa a Lo Rat Penat. N'eren membres destacats polítics i intel·lectuals valencians. El 1888 anuncià un butlletí amb el mateix nom, que no arribà a publicar-se. Tingué escassa vida.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Oroners  (Camarasa, Noguera)  Poble, fins el 1970 del municipi de Fontllonga, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, davant Sant Oïsme de la Baronia. Recentment despoblat, de la seva església parroquial (Sant Salvador) depenien els llocs de Sant Just i de l'Ametlla de Montsec (després Oroners passà a dependre de l'Ametlla).

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Oronet, coll de l'  (Horta / Camp de Morvedre Pas (504 m alt), (o de la Vinya) entre les valls del Palància i del barranc de Carraixet, per on passa la carretera de Burjassot a Torres Torres.

100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Oropesa  (Plana Alta Veure> Orpesa.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orós  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Veure> Aurós.

102 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaOrosi, Pau  (Braga ?, Portugal, 390 - ?, s V)  Historiador i teòleg. Se li atribueix un origen tarragoní. Perfeccionà la formació teològica al costat de sant Agustí i de sant Jeroni i participà en la contesa pelagiana. És autor del Liber apologeticus i de la Historiae adversus paganos, acabada cap a l'any 418. Tant en les fonts com en l'estil predomina l'influx dels clàssics llatins.

104 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Oròspeda  (País Valencià)  Nom amb el qual, a l'antiguitat, s'indicava una part del Sistema Subbètic de muntanyes a l'est d'Alacant i que dóna nom, a l'època visigòtica, a una bona part de la província Cartaginense Espartària, que tenia per capital Auriola (Oriola) i que coincidí amb el regne de Tudmir.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orozco i Sánchez, Pasqual  (País Valencià, 1840 - 1897)  Mestre. Ensenyà a Elx i a Alacant. Fou un dels fundadors del periòdic "El Ilicitano", on publicà nombrosos articles. Entre les seves obres, de caire pedagògic, hi ha Nociones de Aritmética (1869), Ortografía práctica, Manual Geográfico-Estadístico de la provincia de Alicante i diversos llibres de lectura.

Anar a:    Orf ]    [ Orga i P ]    [ Orih ]    [ Oriola, C ]    [ Oris ]    [ Orla ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -