A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Orp ]    [ Orquestra S ]    [ Orriols, e ]    [ Orta ]    [ Ortega ]    [ Orti i ]

Tots els errors humans són impaciència. (Franz Kafka)

1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaOrpesa  (Plana Alta Municipi: 26,42 km2, 33 m alt, 9.625 hab (2014), (cast: Oropesa del Mar). Situat a la subcomarca del Desert de les Palmes, a la dreta del barranc de Xinxilla, vora el litoral mediterrani, on forma el cap d'Orpesa i s'aixeca el far d'Orpesa que tanca pel nord la platja d'Orpesa, i al nord-est de Castelló de la Plana. El sector nord és format per una plana on antigament hi havia l'albufera d'Orpesa. Aproximadament la meitat del territori municipal forma una àrea de boscos de pins i de matolls amb abundància de margalló. El principal recurs econòmic és l'agricultura; les àrees de regadiu, assaonades amb aigua de pous, produeixen plantes d'horta i cítrics; entre els conreus de secà, molt més extensos, excel·leixen els garrofers, la vinya, els ametllers i les oliveres. Hi predominen les explotacions agràries petites. Pedreres. La proximitat de la costa afavoreix el turisme i els serveis. La vila és als vessants d'un turó on hi ha les restes del castell d'Orpesa del temps...  Segueix... 

2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaOrpesa, baronia d'  (País Valencià Jurisdicció senyorial concedida a la primera meitat del s XVI a Joan de Cervelló i de Centelles. El 1616 passà als Mercader, barons de Bunyol. El terme de la baronia d'Orpesa fou erigit en comtat de Cervelló.

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Orpesa, batalla d'  (Orpesa, Plana Alta, jun/1521)  Fet d'armes ocorregut a les envistes de la població, entre les forces dels agermanats de València, manades per Miquel Estellers, i les del duc de Sogorb. Aquest esclafà els agermanats, molts del quals s'ofegaren a les sèquies i a la mar. Miquel Estellers pogué fugir, però fou capturat més tard.

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaOrpí  (Anoia Municipi: 15,2 km2, 375 m alt, 131 hab (2014). Situat a les ribes de la riera de Carme, afluent de l'Anoia, accidentat per la Serralada Pre-litoral Catalana, al peu de la serra de Puigfred. Hom conrea poc més de la tercera part del territori: secà (vinya i cereals) i molt poc regadiu. La ramaderia (porcí i boví estabulat) i l'avicultura i la cuniculicultura tenen importància. Entre les activitats industrials sobresurt la indústria paperera i pedreres calcàries. Al poble destaca l'església parroquial romànica de Sant Miquel (s XII), restaurada el s XVII. Es conserva una notable torre de l'homenatge de l'antic castell d'Orpí. El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Càndia, on resideix la capitalitat, i les caseries de Can Bou i Feixes. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orpí i del Pou, Joan  (Piera, Anoia, v 1593 - Nova Barcelona, Veneçuela, 1645)  Colonitzador. Procedent d'ambient rural, va dedicar-se als estudis i es llicencià en lleis a Barcelona. Amb dificultats per exercir d'advocat, sota el nom de Gregorio Izquierdo va allistar-se com a soldat en una expedició per defensar contra els Països Baixos unes salines de la península d'Araya (1623). Fou lloctinent del governador de Cumanà i després del de Caracas. Va procurar-se la concessió d'un territori, on instal·là explotacions agrícoles iInici página ramaderes. L'any 1630 guanyà un concurs per poblar i colonitzar les terres del cumanagotos i esdevingué governador i capità general de la província (Tierra Firme). El 1637 ocupà la ciutat de Cumanagoto i el territori de la seva jurisdicció -el qual anomenà Nova Catalunya-, fundà, en gran part amb gent nadiua, poblacions (Santa María de Monapire, Nova Tarragona), i donà la capitalitat a Nova Barcelona (actual Barcelona, capital de l'estat veneçolà d'Anzoátegui). Consolidà la seva empresa fent prosperar aquelles terres i exportant-ne els productes, si bé tingué moltes dificultats a causa de les acusacions d'intrigants, de l'oposició de l'Audiència i de la manca d'ajuda de Madrid amb motiu de la revolta catalana.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orpinell  (Mediona, Alt Penedès)  Antiga quadra i poble, al límit amb els termes d'Orpí (Anoia) i de la Llacuna, sota la serra d'Orpinell (731 m alt), a la divisòria d'aigües entre la riera del Carme i la de Mediona.

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Orquera  (Vilamarxant, Camp de Túria Partida i urbanització d'estiueig (400 xalets), als vessants meridionals del tossal de la Rodana, al sud de la vila.

8 CATALUNYA - CULTURA

Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB)  (Barcelona, 1967 - 1994)  Institució musical. Fundada sota els auspicis de l'ajuntament i d'un patronat, substituí la desapareguda Orquestra Municipal de Barcelona. Actuà especialment al Palau de la Música Catalana, amb la col·laboració de solistes i directors de categoria internacional. El primer director titular fou Antoni Ros Marbà (1967-68 i 1979-86), substituït després per Franz Paul Decker (1986-91), i aquest per Lluís Antoni García Navarro (1991-93). Dirigida després per Lawrence Foster i Edmon Colomer, la temporada 1994-95 canvia el nom pel de Orquestra Simfònica deInici página Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

9 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Orquestra de CadaquésOrquestra de Cadaqués  (Cadaqués, Alt Empordà, 1988 - )  Orquestra. Creada com a orquestra resident del Festival de Música de Cadaqués. És integrada per músics d'arreu d'Europa que es reuneixen quatre cops l'any sota la batuta de directors convidats. Edmon Colomer i Philippe Entremont foren els primers, i des del 1990 treballa fonamentalment amb Sir Neville Marriner i Gennadij Rozdestvenskij. Amb ella han actuat artistes com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha i Paco de Lucía. Ha estrenat l'òpera Babel 46 de Xavier Montsalvatge, a més de partitures de Salvador Brotons, Cristóbal Halffter, Tomás Marco i Luis De Pablo, entre d'altres. També dedica especial atenció a la recuperació del patrimoni musical català. Ha enregistrat el Concierto de Aranjuez, de Rodrigo, amb Paco de Lucía, i la nova versió de Goyescas d'Enric Granados, reorquestrada per Albert Guinovart. Des del 1991 és orquestra resident del Festival Internacional de Música Castell de Peralada i cada dos anys organitza un Concurs Internacional de Directors d'Orquestra.

10 CATALUNYA - CULTURA

Orquestra de Cambra del Teatre Lliure  (Barcelona, 1985 - 2003)  Orquestra. Fundada per Josep Pons, Jaume Cortadellas i Lluís Vidal, a iniciativa de Fabià Puigserver i amb seu al Teatre Lliure. Concebuda com a orquestra estable i consagrada a la música del s XX, a més de la funció de suport musical a les produccions del Teatre, la seva programació es fonamentava en temes monogràfics d'autors, escoles o èpoques, estructurats per temporades anuals. El 1991 aparegué el seu primer enregistrament, amb música de Manuel de Falla. La seva activitat discogràfica s'amplià amb monogràfics dedicats a diversos autors. Hi col·laboraren, a més, solistes de gran renom, i féu diverses actuacions a França i Anglaterra. Poc després d'iniciar-se la nova etapa del Teatre Lliure cessà la seva activitat al final de la temporada 2002-03. Rebé el premi Nacional de música a l'intèrpret de música contemporània (1990) i el premi Ciutat de Barcelona del 1992 per la seva tasca de difusió musical.

11 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaOrquestra Municipal de Barcelona  (Barcelona, 1944 – 1967)  Institució musical, fundada per l'ajuntament de Barcelona i organitzada per Eduard Toldrà, que en fou director (1944-62), amb molts dels elements de la Banda Municipal de Barcelona. Celebrà regularment concerts nocturns d'abonament i concerts populars els diumenges al matí al Palau de la Música Catalana. Sovint hi cooperaren solistes i directors internacionals de renom. A partir del 1962 en fou nomenat director interí Rafael Ferrer, fins a l'any en que l'orquestra fou dissolta i creada en el seu lloc l'Orquestra Ciutat de Barcelona.

12 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Orquestra Municipal de València  (València, 1943 - )  Entitat musical, organitzada per Joan Lamote de Grignon, juntament amb el seu fill Ricard com a sotsdirector. Altres directors han estat Hans von Benda, Pedro Pirfano, Lluís Garcia i Navarro, Llorenç Martínez Palomo, Benet Lauret, Manuel Galduf i Miguel A. Gómez Martínez. L'orquestra té la seu al Palau de la Música de València.

13 ANDORRA - CULTURA

Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra (ONCA(Andorra, 1992 - )  Orquestra. Creada per iniciativa del govern andorrà, que encarregà aquesta tasca al violinista i pedagog Gerard Claret, que assumí la funció de concertino i director. Es presentà oficialment al mar/1993 i des de llavors ha ofert concerts a Espanya, França i Bèlgica, a més d'actuar regularment als diferents cicles del Palau de la Música Catalana. Ha estat dirigida per Andrew Parrott i amb ells han actuat solistes de prestigi com Narciso Yepes, Jean Pierre Rampal i Joaquín Achúcarro. Ha enregistrat discs amb obres de Vivaldi, Toldrà, Montsalvatge i Britten. ONCA

14 CATALUNYA - CULTURA

Orquestra Pau Casals  (Barcelona, 1920 – 1938)  Agrupació simfònica fundada per Pau Casals, que la dirigí habitualment. Hi col·laboraren gran músics de fama internacional i estrenà obres d'autors com Pedrell, Pahissa, Garreta i Toldrà.

16 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaOrquestra Simfònica de Barcelona  (Barcelona, oct/1910 – 1942)  Agrupació musical fundada per Joan Lamote de Grignon, que en fou el director. Era formada per vuitanta instrumentistes, dedicà una especial atenció a la música catalana i actuà a diverses ciutats del Principat i al Palau de la Música Catalana. Amb intervals d'activitat, actuà fins l'any 1942. Posteriorment han emprat aquest nom algunes formacions orquestrals ocasionals per a l'enregistrament de discs.

92 CATALUNYA - CULTURA

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)  (Barcelona, 1994 - )  Institució musical. És la continuadora de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, la qual a la temporada 1994-95 passà a rebre suport tant de l'Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat. OBC

15 ILLES BALEARS - CULTURA

Orquestra Simfònica de les Illes Balears "Ciutat de Palma"  (Palma de Mallorca, 1989 - )  Orquestra. Continuació de l'Orquestra Simfònica de Mallorca. Ha estat dirigida per Lluís Remartínez (1989-94) i, des del 1994, per Philippe Bender. En professionalitzar-se els seus membres, adoptà el nom actual. Orquestra Simfònica de les Illes Balears

17 ILLES BALEARS - CULTURA

Orquestra Simfònica de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1946 - 1989)  Agrupació musical fundada com una secció del Cercle de Belles Arts. Inicialment dirigida pel músic coreà Eaktay Ahn (1911-65), que dedicà una atenció especial a la música d'autors mallorquins i compongué ell mateix el poema simfònic Mallorca, donà el primer concert el gen/1947. El 1959 fou substituït per Gerard Pérez Busquier i més tard per Anthony Morss. Mancada de mitjans per a dur una vida activa, fou municipalitzada (1973) amb el nom d'OrquestraInici página Ciutat de Palma, sota la direcció de Juli Ribelles.

18 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Orquestra Simfònica del VallèsOrquestra Simfònica del Vallès  (Sabadell, Vallès Occidental, 1987 - )  Orquestra. Fundada en el si de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell. Poc després començà a actuar també com a conjunt simfònic, sota la batuta del seu titular, Albert Argudo. La temporada 1993-94 assumí aquesta funció Jordi Mora i, a partir de la 1997-98, Salvador Brotons, que fou substituït per Edmon Colomer el 2002. Amb una clara vocació social, l'orquestra disposa també d'una oferta musical especialment adreçada a les universitats, els centres penitenciaris i els hospitals de Catalunya. David Giménez Carreras n'assumí la direcció el 2006, però al cap de tres anys en fou designat director emèrit, i prengué el càrrec de titular el valencià Rubén Gimeno. A més de la seva activitat dins el cicle Òpera a Catalunya, manté una programació estable de concerts a Sabadell i, des de la temporada 1996-97, un cicle de Concerts Simfònics al Palau de la Música Catalana. L'any 1992 fou guardonada amb el premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya. Orquestra Simfònica del Vallès

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orrente, Pedro de  (Múrcia, 1580 – València, 1645)  Pintor. Conreà els temes bíblics a la manera d'escenes pastorals. Fou influït per Ribalta i el Greco, més pel clar-obscur que per la temàtica. Contribuí a la formació de l'escola valenciana dels Esteve March i J.J. Espinosa.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Orri, batllia de n'  (Selva Demarcació formada pels llocs que havien pertangut al castell de Montsoriu. Quan aquest castell deixà les funcions de termenat per a transformar-se, al s XIII, en residència dels vescomtes de Cabrera (i llur fortalesa militar més preeminent), a la vegada que Hostalric (amb el seu castell) fou erigida en vila amb batllia pròpia, els restants pobles del terme de Montsoriu formaren una batllia dita de n'Orri, pel cognom dels seus batlles naturals fins al s XV. Els representants de cada parròquia o Universitat de la batllia elegien dos síndics que la representaven en les assemblees i parlaments del vescomtat de Cabrera.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaOrri, coma de l'  (Setcases, Ripollès Vall, a la vall de Camprodon. Es forma als vessants orientals de la serralada que separa les conques del Freser i del Ter (massís del Gra de Fajol, 2.862 m alt; coll de coma de l'Orri; puig de Pastuira, 2.689 m) i aflueix al Ter aigua avall de l'estret de Morenç.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orri, l'  (Pardines, Ripollès Veïnat, a l'esquerra del Sagadell, prop del límit amb el terme de Ribes de Freser.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orri, pic de l'  (Llavorsí / Soriguera, Pallars Sobirà Veure> Torreta de l'Orri, la.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orriols  (Bàscara, Alt Empordà)  Poble, de poblament disseminat, situat a la capçalera del riu de Cinyana, sota el coll d'Orriols, a la divisòria d'aigües del Ter i del Fluvià, per on passa la carretera de Girona a Figueres. El lloc és esmentat ja el 922; l'església parroquial de Sant Genís conserva l'absis romànic, però fou molt modificada posteriorment. El castell d'Orriols, esmentat el 1265, pertangué a la família Orriols (que enllaçà amb la de Foixà); passà als Avellaneda i als Desbac. L'edifici és un notable casal de tipus renaixentista, refet al començament del s XVII sobre l'antiga edificació.

25 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Orriols  (Tamarit de Llitera, Llitera)  Despoblat (o Olriols), al peu de la serra de la Gessa, a l'indret on s'obre pas el riu d'Orriols, o de Vallbona (dit barranc de Segarra a la capçalera), que procedeix del Coscollar de Baells i aflueix, per la dreta, a la clamor d'Almacelles. El poble havia estat adquirit pel capítol de la col·legiata de Tamarit; el 1843, amb la desamortització, restà despoblat i foren enderrocades les cases, excepte l'església parroquial (Sant Isidre).

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaOrriols  (Navàs, Bages Antic poble, al sector occidental del terme. Formava part a mitjan s XIX de l'ajuntament de Castelladral, Valldeperes i Orriols. L'església parroquial de Sant Joan depenia de la de Castelladral.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orriols, Berenguer d'  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou triat entre els cavallers que havien de sostenir Pere II al famós desafiament de Bordeus contra Carles d'Anjou (1283).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orriols, Bernat Alemany d'  Veure> Foixà i de Porqueres, Bernat Alemany de.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orriols, Bernat d'  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a l'expedició de Pere II el Gran a Barbaria i a Sicília (1282). L'any següent, abans de partir de l'illa per acudir al desafiament de Bordeus amb Carles d'Anjou, el rei el convocà a Messina per conferenciar-hi i triar alguns dels seus homes perquè l'acompanyessin.

30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Orriols, els  (València, Horta)  Antic poble, situat immediatament al nord de la ciutat, a l'indret de l'antiga alqueria de Rascanya. El creixement de la ciutat i, especialment, les construccions de l'antic raval de Sagunt i de l'antiga carretera de Barcelona acostaren els límits de la ciutat al poble, que fou incorporat al municipi de València el 1882. Alçat en gran part els anys seixanta entre l'antiga carretera de Barcelona, a l'oest, i el camí de Trànsits, al sud. Actualment constitueix un gran barri proletari amb forta presència d'immigrants. De l'antic poble només resten alguns curts carrers i unes poques alqueries a l'horta immediata, mentre que la resta ha desaparegut amb la urbanització. Prop del barri hi ha el camp de futbol de la Unió Esportiva Llevant i passa el ferrocarril de via estreta de València a Rafelbunyol. L'església parroquial de Sant Antoni té origen en l'antic hospital, bastit a partir del 1333 pels canonges regulars antonians; el 1791, amb l'extinció de l'orde, passà a l'Hospital General i, després, als dominicans de Sant Onofre, fins el 1835. L'edifici del convent fou ocupat el 1883 per les canongesses de Sant Cristòfor i el 1889 passà als salesians, que hiInici página fundaren un col·legi i un taller escola. Al sud del barri hi ha el monestir de Sant Miquel dels Reis.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orriols, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou paborde de Castellterçol (Vallès Oriental). Publicà un Diàleg o Catecisme de la doctrina cristiana, que esdevingué d'ús comú a les escoles del país i fou reeditat moltes vegades. El 1807 n'aparegué la versió castellana, feta pel jesuïta Jeroni Pastor.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orriols, grau d'  (Navès, Solsonès Pas a través de la cinglera meridional de la serra de Busa, que comunica Busa amb Sant Lleïr de la Vall d'Ora i amb Sant Pere de Graudescales.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orriols, Ramon Alemany d'  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III a la guerra contra Castella. Formava part dels grans reforços catalans introduïts a Aragó el 1363, després de perdre's la vila de Carinyena.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orriols i Comas, Joan Baptista  (Barcelona, 1828 – 1922)  Jurista, economista i orador. Membre del partit liberal conservador. Fou diputat a corts per Manresa i Barcelona. Presidí diverses entitats civicoculturals (Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, Societat Econòmica d'Amics del País, Escola d'Institutrius, Associació General per a la Reforma Penitenciària a Espanya) i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres i de l'Acadèmia Científico-Mercantil.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orriols i Monset, Maria Dolors  (Vic, Osona, 25/gen/1914 – )  Narradora. Dins un caire realista i psicològic, Publicà els reculls de contes Cavalcades (1949) i Reflexos (1951), així com de la novel·la Retorn a la vall (1950). Fou la fundadora del "Club de Divulgació Literària" i la principal editora de l'únic número de la revista "Aplec" (1952).

36 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaOrrit  (Tremp, Pallars Jussà Poble (o el Pont d'Orrit), aturonat, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, enfront d'Areny de Noguera. El pagus d'Orrit, manat segurament per un vescomte, tingué gran importància als s IX i X fins al restabliment de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera. Passà als comtes de Pallars Jussà i fou incorporat a la corona el 1291. El seu terme comprenia l'antic mun. de Sapeira, part o tot del de Sopeira i part del d'Espluga de Serra. A la seva demarcació hom fundà el monestir d'Alaó (806-14) del qual fou una cel·la o establiment monàstic l'església de Sant Climent de la vall d'Orrit. El castell d'Orrit, citat des del 826, centrà l'antiga demarcació. Es despoblà considerablement al s XIX.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orrit, Isabel d'  (Barcelona, s XVI - Roma, Itàlia, 1570/75)  Humanista. Muller de Guillem Ramon de Josa i de Cardona. Vídua (a 1539), portà vida retirada de pietat i estudi. Coneixia bé el llatí i la filosofia escolàstica, especialment la doctrina de Duns Escot. Parlà a la catedral de Barcelona. Protegí i ajudà Ignasi de Loiola en la seva estada a Barcelona i després a París. Intervingué en la reforma dels estatuts de la Confraria de la Sang, que es reunia a la seva casa del Peu de la Creu, on també allotjà orfes. Desitjà entrar a la Companyia de Jesús i marxà a Roma el 1543 amb Isabel Roser i d'altres amigues. No hi entrà, però restà a Roma intentant de convertir jueus. Parlà davant un grup de cardenals sobre la doctrina escotista, cosa que fonamentà la llegenda que havia parlat davant Pau III. El seu fill Guillem de Josa es casà amb la filla del bisbe de Barcelona Joan de Cardona, Helena, amb qui ha estat erròniament identificada.

38 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeÒrrius  (Maresme Municipi: 5,57 km2, 257 m alt, 690 hab (2014). Situat a la capçalera de la riera d'Argentona, a l'antic vessant septentrional de la serralada Litoral que n'accidenta el terme, al límit amb el Vallès Oriental, a l'oest de Mataró. El sector forestal és ocupat principalment per pins i alzines. Economia agrària (hortalisses al regadiu; cereals i patates al secà) i indústria tèxtil. Pedreres de material per a la construcció. S'ha incrementat la funció de segona residència i estiueig, iniciada al s XIX. Al cim del turó de Séllecs (534 m alt), hi ha les restes d'un important poblat ibèric,Inici página dit popularment el Castellot. El poble és a la capçalera de la riera d'Òrrius, afluent per l'esquerra de la d'Argentona. L'església parroquial és dedicada a sant Andreu. Dins el terme hi ha també l'església de Sant Bartomeu de Cabanyes. Subàrea comercial de Mataró, dependent de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Francesc Macià - Pessebre Vivent

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ors i Pérez-Peix, Àlvar d'  (Barcelona, 14/abr/1915 – Pamplona, Navarra, 1/feb/2004)  Especialista en dret romà. Fill d'Eugeni d'Ors, estudià a Madrid i a Roma. Catedràtic de dret romà a la Universitat de Granada el 1943, passà a la de Santiago (1944) i a la de Navarra (1961). Publicà diversos treballs, entre altres: Presupuestos críticos para el estudio del derecho romano (1943), Epigrafía jurídica de la España romana (1953), Derecho privado romano (1968).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eugeni d'Ors i RoviraOrs i Rovira, Eugeni d'  (Barcelona, 28/set/1881 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25/set/1954)  Escriptor i filòsof. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid amb Genealogía Ideal del Imperialismo (1905). Abans havia col·laborat a "La Renaixença", "La Veu de Catalunya", "La Creu del Montseny", "Lo Pensament Català" i a "Pèl & Ploma", on publicà la narració tenebrista La fi de l'Isidre Nonell (1902), editada en castellà amb altres escrits a La muerte de Isidro Nonell (1905) amb un pròleg on exposa el seu concepte de l'"art arbitrari" o subjectivista. Freqüentà Els Quatre Gats i el Cercle Artístic de Sant Lluc i signà dibuixos, influïts per Beardsley, amb les inicials O. de R. que corresponien a Octavi de Romeu, nom utilitzat després literàriament per a designar el seu alter ego. Amb aquest pseudònim col·laborà a "El Poble Català", però també ho féu amb el de Xènius, nom que emprà definitivament el 1906 en el Glosari de "La Veu de Catalunya". El 1906 fou corresponsal a...  Segueix... 

Entre dues explicacions, tria la més clara; entre dues formes, la més elemental; entre dues expressions, la més breu. (Eugeni d'Ors)

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Orsal, castell d'  (Malla, Osona)  Antic nom del castell de Malla.

42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaOrsèol, Pere  (Venècia, Itàlia, s X - Cuixà, Conflent, 14/gen/992)  Dux de Venècia (976-78) i monjo de Cuixà. Fou nomenat dux després d'una rebel·lió que derrocà a Pere Claudià IV, al qual causà la mort. Angoixat per aquest fet, renúncia al ducat en el seu fill i junt amb altres nobles i famíliars seguí a Garí, abat de Cuixà, de pas per Venècia. Féu el noviciat i professà al monestir, d'on el 980 tenia el càrrec de sagristà. Es creu que tingué contactes amb Oliba, futur abat de Ripoll i de Cuixà, i bisbe de Vic, i que influí en la seva vocació religiosa. Oliba, vers el 1022, féu el trasllat de les seves relíquies a l'interior de l'església de Cuixà i en decretà el culte solemne. Se li dedicà un epitafi en vers. A final del s. XI fou redactada a Cuixà una biografia seva. La seva festa se celebra el 14/gen.

43 ANDORRA - CULTURA

ORTA  Sigla de l'Organisme de Ràdio i Televisió d'Andorra.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ortà  (la Torre de les Maçanes, Alacantí Caseria.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortadó, Joan Onofre d'  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, v 1550 – 1616)  Notari. Es doctorà en dret a l'Estudi General de Lleida. Fou secretari del comú de Puigcerdà. El 1584 escriví un cèlebre dietari d'aquesta vila, titulat Llibre de les cerimònies i coses memorables de la fidelíssima vila de Puigcerdà. Assistí a les corts de Montsó (1585), on fou ennoblit per Felip II.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortadó i Comas, Antoni  (Alàs, Alt Urgell, 1883 – Barcelona, 1968)  Industrial. Comanditari d'una petita fàbrica tèxtil a Barcelona (1920), la convertí en la important indústria del seu nom (esdevinguda societat anònima el 1943), amb fàbriques a Caldes de Montbui i a Sant Feliu del Racó. Hi creà una assegurança de vida, retir i invalidesa per als treballadors (1935). Durant la guerra civil fou mantingut al davant de la indústria pels comitès de treballadors i assolí de conservar-la en funcionament. El 1939 formà part amb Josep M. Milà i Camps de la comissió per a la reconstrucció de la indústria tèxtil de llana. Fundà la constructora La Carabela i fou membre del consell d'administració de Mistol SA i d'altres empreses.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOrtadó i Maymó, Assumpta  (Barcelona, 1923 - )  Artista plàstica. S'ha dedicat preferentment a la creació d'icones d'orfebreria amb esmalts. Té obra seva als museus del Vaticà i al museu de la catedral de Barcelona. Ha escrit el llibre Icones d'orfebreria i esmalts.

48 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóOrtafà  (Rosselló Municipi: 8,49 km2, 44 m alt, 1.270 hab (2012), (ant: Hortafà, fr: Ortaffa). Estès en gran part a l'esquerra del Tec. Els recursos econòmics del municipi es basen en l'agricultura de secà, dedicada bàsicament a la vinya, també hi ha conreus d'hortalisses i fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers). La ramaderia (bestiar oví) i la indústria cotonera són activitats complementàries. Després d'una lleugera davallada, iniciada a començament del s XX, la població tendeix actualment a augmentar. El poble, esmentat ja al s X, es troba prop del Tec, al vessant sud d'un turó coronat per l'antic castell d'Ortafà, centre de la baronia d'Ortafà. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - (en castellà)

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortafà, baró d'  Veure> Miró, Ferran.

50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ortafà, Caterina d'  (Rosselló, s XV)  Dama. Filla de Pere d'Ortafà. Es casà amb Pere de Rocabertí, baró de Sant Mori i després de Maella, gran capità de Joan II. Li féu costat en la seva intensa activitat militar i política. El 1474, durant la guerra contra França al Rosselló, defensà amb gran coratge la plaça de Canet. Fills seus foren Bernat, hereu de les baronies, i Isabel, que es casà amb Felip Dalmau II de Rocabertí, parent llunyà i vescomte de Rocabertí.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortafà, Guillem d'  (Rosselló, s XII – 1209)  Prelat. Pertanyent al llinatge senyorial d'Ortafà. Fou bisbe d'Elna.

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaOrtafà, Jordi d'  (Rosselló, s XV)  Cavaller. Serví Alfons el Magnànim, que el nomenà lloctinent a Sardenya. Cooperà el 1451 als intents d'imposar sobre Còrsega el domini d'Alfons IV. Envià auxilis diversos als corsos partidaris del sobirà. El 1452 prestà bona ajuda a Ferran, fill natural del rei Alfons i duc de Calàbria, quan era desenvolupada una forta campanya a la Toscana.

53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ortafà, Pere d'  (Rosselló, s XV)  Noble. Casa la seva filla Caterina amb Pere de Rocabertí, baró de Sant Mori. Prengué partit pel rei a la guerra contra Joan II. El 1462, junt amb el seu gendre, era un dels defensors de la Força de Girona. El 1471, amb Bernat i Guillem d'Oms, s'alçà al Rosselló contra l'ocupació francesa. Fou successivament lloctinent del governador i governador del Rosselló, i defensà Canet i Perpinyà, ciutat on resistí un llarg setge, fins que finalment hagué de capitular (1475) salvant la retirada d'ell i de tota la guarnició.

54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ortafà, Ponç d'  (Rosselló, 1170 – 1246)  Trobador i noble. Senyor del castell i el lloc d'Ortafà, a la riba esquerra del Tec, prop de Tuïr. Feu testament en 1240. En resten dues composicions amoroses molt notables.

55 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ortafà, Ponç d'  (Rosselló, s XV)  Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1436 fou tramès pel rei prop de l'infant Pere per ordenar que aquest prestés ajut al príncep de Tarent contra Giàcomo Caldora.

56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ortafà, Ramon d'  (Rosselló, s XV)  Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a les campanyes d'Itàlia. El 1446 tenia forces seves de protecció a Gènova, quan aquesta era aliada del rei Alfons. Aquest el nomenà virrei a Albània el 1452. El 1454, durant la governació d'Ortafà, fou batuda moneda catalana a la ciutat de Croia. El país es mantindria sota influència catalana fins al 1467, any en què els turcs l'ocuparien totalment.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOrté i Abad, Àngel  (Barcelona, v 1900 – Catalunya, s XX)  Aviador. Inicià estudis de pilot d'aviació a Barcelona, però en tancar-se l'Escola d'Aviació (1920) passà a París. Es decantà, però, pels hidroavions i continuà els estudis a Varese (Llombardia). Fou el primer pilot d'hidroavió dels Països Catalans. Durant un breu temps tingué al seu càrrec una línia aèria de Palma de Mallorca a Barcelona. Suspesa aquesta, fundà una escola d'hidroavions a Portocolom (Mallorca). El 1924 féu una volta a la península Ibèrica en hidroavió, amb un recorregut d'uns 4.000 quilòmetres, en companyia d'Andreu Parera.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ortedó  (Alàs i Cerc, Alt Urgell Veure> Artedó.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortega, Miquel J.  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. És autor d'obres teatrals en vers en castellà i català. Entre elles figuren Los estudiantes de Cervera (1852), Gabriela o el orgullo aristocrático i Una mare fanàtica (1873).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortega i Agulla, Guillem  (Barcelona, 1875 - s XX)  Enginyer militar. Tingué càrrecs diversos als serveis de comunicació telegràfica. Publicà alguns llibres sobre aquesta especialitat i d'altres sobre locomoció automòbil.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortega i Espinós, Josep  (Valls, Alt Camp, 1815 – Barcelona, 1875)  Llatinista i escriptor. Fou catedràtic d'humanitats als instituts de Tarragona i Barcelona. Publicà obres d'ensenyament del llatí i del castellà, la novel·la La dama de las conspiraciones (1861) i l'assaig Historia de las escuadras de Cataluña (1859, 1876, traduïda al català el 1920-21).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortega y Olleta, Jaime  (Tauste, Aragó, 1816 - Tortosa, Baix Ebre, 1860)  Militar. Va participar en la primera guerra carlina fent costat als liberals. Essent capità general de les Balears (mar/1860), el comte de Montemolín el convencé i, passat al bàndol carlí, intentà el desembarcament de Sant Carles de la Ràpita. Detingut en el mateix desembarcament, fou condemnat i afusellat.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOrtega i Sala, Miquel  (Barcelona, 1848 - Catalunya, s XX)  Militar i matemàtic. Ingressà el 1864 a l'Acadèmia d'Enginyers Militars. Participà molt activament en la tercera guerra carlina (1873-74) i fou ferit greument a la Seu d'Urgell. Professà a l'Acadèmia d'Enginyeria entre el 1877 i el 1886. Com a reconeixement per la seva obra Lecciones de geometría descriptiva fou ascendit a tinent coronel (1879), i per Trigonometría, a coronel (1881), i aquestes obres foren declarades de text a les acadèmies militars. La darrera assolí vint-i-dues edicions entre el 1884 i el 1951. És autor d'altres obres d'àlgebra i geometria.

64 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ortegada, l'  (Illes Balears, 1860)  Pronunciament carlí fracassat. El nom deriva del general Jaime Ortega, capità general de les Balears, que fou el cap de l'alçament. Formaren part d'aquest intent el comte de Montemolín (pretendent Carles VI) i el seu germà Ferran. Els conjurats desembarcaren a Sant Carles de la Ràpita, però, com que no foren secundats per les tropes que comandava Ortega, van haver de fugir. Pocs dies després els principals complicats foren empresonats, i Ortega afusellat.

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ortells  (Morella, Ports Veure> Hortells.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortells, Antoni Teodor (o Hortells)  (País Valencià, v 1650 – València, 1706)  Compositor. L'any 1676 fou nomenat mestre de capella del Reial Corpus Christi de València, i l'any següent de la seu de València. És autor de salms i antífones, de nadales vocals amb acompanyament instrumental i probablement dels primers oratoris escrits als Països Catalans: El Hombre Moribundo (1702), El juicio particular (1703) i Oratorio sacro de la pasión de Cristo Nuestro Señor (1706).

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortells i Gombau, Francesc  (València, s XVIII – 1816)  Eclesiàstic. Vicari a Foios (Horta), per instigació de l'arquebisbe de València F. Fabian i Fuero, membre de la Societat Econòmica d'Amics del País, escriví (1781) en defensa del nou mètode de filar seda: Disertación descriptiva de la hilaza de seda según el antiguo modo de hilar y el nuevo llamado de Vaucanson (1783).

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOrtells i López, Josep  (Vila-real, Plana Baixa, 1887 – 1961)  Escultor. Format a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles. Treballà en els tallers de Querol i de Benlliure. El 1911 anà pensionat a Roma, i posteriorment viatjà a Florència i a París. Fou catedràtic de modelatge de l'Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortells i Ortells, Juli  (Onda, Plana Baixa, 1937 - )  Cantant. Era teixidor d'ofici. Estudià a Onda i, des del 1957, a Barcelona. Es presentà al públic amb Marina, ja amb bon èxit.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortenbach i Garcia, Enric  (Barcelona, 1928 - 6/set/1996)  Escriptor. Realitzà estudis inacabats de les carreres d'arquitectura i filosofia i lletres. És autor d'una nombrosa producció d'obres de teatre. Ha estrenat Las palmeras de plomo (1958), Sin profesor (1959), Una cuerda de guitarra (1959), Valentina (1960), Historias de Gaspar de Porres, donde se incluyen tres entremeses de Cervantes (1961), Joc de taula, versió catalana de l'El mantel (1962), El mantel (1963) i Demasiadas cosas prohibidas (1966). També és autor de diverses traduccions d'obres teatrals com Mucho ruido y pocas nueces de Shakespeare, La ópera de tres peniques de Brecht, i d'altres. Ha adaptat obres teatrals de clàssics espanyols. El 1963 els crítics teatrals barcelonins concediren a Joc de taula el premi a la millor comèdia de l'any. És autor del guió del film Vida de familia i d'altres per a la televisió.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orteu i de Copons, Francesc Antoni  (Catalunya, s XVIII)  Noble. Estudià a la universitat de Cervera. És autor d'un discurs en llatí, elogiat per la seva puresa de llenguatge, i d'altres escrits.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortí, Antoni  (València, s XVI – s XVII)  Frare cartoixà i arquitecte. Dirigí la construcció del claustre de la cartoixa d'Ara Christi.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOrtí, Josep  (País Valencià, s XVII)  Compositor. És autor de la dansa Valor y esperanza, estrenada a Madrid amb motiu de les noces del rei Carles II.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortí i Ballester, Marc Antoni  (Nules, Plana Baixa, 1593 – València, 1661)  Escriptor i notari. Secretari del braç militar. Escriví, en català, diverses poesies satíriques. En castellà va escriure Siglo IV de la conquista de Valencia (1640), Décimas a Cristo Nuestro Señor (1648), Calendario de fiestas de todo el año i les comèdies La deuda bien satisfecha, La amistad contra el amor i La Virgen de los Desamparados, aquesta en col·laboració amb Malenda.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortí Bordás, José Miguel  (País Valencià, 1938 - )  Polític. Llicenciat en dret a la Universitat de Madrid. Fou cap nacional del Sindicato Español Universitario des del 1964. Ostentà diversos càrrecs dins el Movimiento Nacional (vicesecretari, conseller nacional, etc) i fou procurador a corts per Castella. President del Banc de Crèdit Industrial (1974-76) i sots-secretari de Governació (1976), fou elegit diputat al congrés per UCD (1977-79). Afiliat més tard a Alianza Popular (després Partido Popular), fou senador durant el període 1986-96 i vicepresident segon del senat (1993-96). Des del 1996 presidí ENA (Empresa Nacional de Autopistas).

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortí i Figuerola, Francesc  (València, 1695 – 1735)  Historiador i eclesiàstic. Doctor en teologia, canonge de la catedral de València i qualificador del Sant Ofici. El 1728 fou nomenat rector de la Universitat Literària. Escriví Memorias de la Universidad de Valencia, Memorias históricas de la fundación e insignes progresos de la ciudad de Valencia i diverses obres de caràcter religiós.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOrtí i Figuerola, Joaquim  (València, 1707 - 1762)  Jurista i historiador. Doctorat en dret per la Universitat de València, posteriorment en fou catedràtic de lleis. Fou també advocat fiscal del Tribunal Apostòlic i membre de l'Academia de la Historia. És autor de: Formulario de Abogados i Explicación de la Nobleza Valenciana, según el privilegio del señor Don Luis I, Rey de España.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortí i Major, Josep Vicent  (València, 1673 - ? , 1748)  Escriptor. Fill del poeta Ortí i Moles, a qui succeí el 1687 com a escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls. Austriacista, el 1705 fou nomenat secretari de la diputació de València, càrrec que fou retirat al seu oncle filipista Josep Ortí i Moles. El 1707, com a tal, arran de la rendició de la ciutat a Felip IV, redactà una crida a la restauració dels furs, motiu pel qual fou empresonat a la torre de Serrans i transferit dos dies més tard a la ciutadella de Pamplona. Tanmateix, el 1711 escriví unes Demostraciones festivas per les victòries filipistes de Brihuega i Villaviciosa. El 1722 fou nomenat un dels clavaris de les cases de Sant Gregori de dones repenedides. Publicà una gran quantitat d'obres, entre les quals una Vida, virtudes, milagros y festivos cultos de Santo Tomás de Villanueva (1731), las Fiestas amb motiu del cinquè centenari de la Conquesta (1740), una Relación puntual de las fiestas, per la proclamació de Ferran VI (1746), poemes, molts d'ells musicats com a oratoris i cantats en les festivitats, i obres pietoses.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortí i Moles, Josep  (València, 1650 – 1728)  Poeta i comediògraf en castellà. Fill de Marc Antoni. Estudià dret a València, a la Universitat de la qual es doctorà. Secretari del regne de València, redactà el Llibre de memòries de la ciutat. Impulsà la fundació de les acadèmies de l'Alcàsser (1670), una de Ciències i Belles Arts (1665), en la qual fou professor, i a més participà en la fundació de la de ciències polítiques i matemàtiques.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ortigós  (la Bisbal del Penedès, Baix Penedès Poble, al nord-est de la vila.

79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaOrtigues, cala de ses  (Andratx, Mallorca Occidental Cala de la costa, a ponent de la punta de sa Foradada.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortigues, Jofre d'  (Catalunya, s XIV – s XV)  Diplomàtic. El 1412, amb Dalmau de Darnius, fou ambaixador de Ferran I a la cort de França. Ocupà després el càrrec de canceller reial. Ho fou també d'Alfons IV el Magnànim, que serví assíduament. Era un dels assistents, a Barcelona, a l'enterrament de la reina Violant de Bar, vídua de Joan I (1431). El 1435, quant el monarca era presoner del duc de Milà, després de la batalla de Ponça, feia de lloctinent a les Corts generals de Montsó.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortigues, Miquel  (País Valencià, s XV – s XVI)  Notari i poeta. El 1512 publicà, a València, un cançoner de poesia religiosa, interessant pel fet de recopilar goigs antics.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortín i Benedito, Bernat  (València, 1893 – 1940)  Escriptor. Fou secretari general de Nostra Parla (1918) i professor de l'Escola d'Artesans de València. En els Jocs Florals d'aquesta ciutat obtingué la flor natural (1923 i 1934). Publicà poemes a "Taula de lletres valencianes" i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals. Autor d'una Gramàtica valenciana (1918), escolar, en que s'acostava a les normes de l'Institut d'Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d'introducció del català a l'escola.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Ortínez i MurOrtínez i Mur, Manuel  (Barcelona, 1920 - Berna, Suïssa, 26/jun/1997)  Empresari i polític. Doctor en dret i professor mercantil, començà la seva activitat professional en les indústries tèxtils de la seva família. Posteriorment fou director del Banc de Bilbao a Barcelona (1961-65), de l'Instituto de la Moneda Extranjera (1965-71) i de la filial d'Hispano Olivetti a Espanya (1971). Els darrers anys actuà com a representant de la Unió de Bancs Suïssos a Espanya. Prengué part en les negociacions amb el govern d'Adolfo Suárez per al retorn del president de la Generalitat de Catalunya a l'exili,Inici página Josep Tarradellas, a l'oct/1977. Restablerta la Generalitat, fou conseller de governació (oct-des/1979). Poc abans de morir s'afilià a Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Publicà un llibre de memòries: Una vida entre burgesos (1992).

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortis, Antoni  (Villena, Alt Vinalopó, s XVI – València, 1636)  Arquitecte. Ingressà a la cartoixa de Portaceli -on féu el rerasagrari- el 1599 i residí després a la d'Aracristi de València, on construí l'església i el claustre nou.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortís, Josep Marià  (València, 1735 – 1799)  Notari i escriptor. És autor d'un Compendio de la vida de don Francisco Pérez de Aranda, d'una Disertación histórica de la Festividad y Procesión del Corpus que celebra cada año la Muy Ilustre Ciudad de Valencia con explicaciones de los símbolos que van en ella (València, 1780). Deixà inèdita una Ortografía valentina española.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortís i Sanç, Josep Francesc  (Aielo de Malferit, Vall d'Albaida, 1739 – València, 1822)  Eclesiàstic i erudit. Fou vicari major de la col·legiata de Xàtiva. Es traslladà a Roma per estudiar arquitectura clàssica. En tornar, s'establí a Madrid, i fou nomenat acadèmic de la Història. Prestà molta atenció a l'arqueologia valenciana, i en especial al teatre romà de Sagunt, que fou motiu del seu Viaje arquitectónico-anticuario de España, o Descripció latino-hispana del antiguo teatro saguntino (1807). Féu un Compendio cronológico de la Historia de España (1796-1803) i destacà per les seves traduccions anotades; cal esmentar les dels llibres d'arquitectura de M. Vitruvi i d'Andrea Palladio, i dels de Diògenes Laerci sobre la vida i la doctrina dels filòsofs de l'antiguitat grega.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ortisella  (Benafigos, Alcalatén Veure> Hortisella l'.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOrtiz, Josep  (País Valencià, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Cap de voluntaris. Combaté a la guerra de Successió, i fou un dels grans defensors durant el setge de Barcelona (1713-14). El 12/nov/1713 fou nomenat tinent coronel del regiment de fusellers i destacà pel seu coratge en moltes accions bèl·liques. El 27/gen/1714 prengué part a les sortides simultànies, pel sector de Gràcia; el 17/mai combaté durant l'assalt al convent de Caputxins; el 10/jun dirigí un atac a la casa de la Granota; el 5/ago fou un dels atacants a les ruïnes del convent de Jesús; el 14/ago intervingué a la batalla del baluard de Santa Clara, on manà la columna que contraatacà pel centre i obrí una bretxa que aïllà els borbònics. L'11/set manava la guarnició del baluard de Sant Pere i cooperà a la defensa del baluard proper del Portal Nou. Morí en la retirada del baluard de Sant Pere.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortiz, Pasqual  (Elx, Baix Vinalopó, s XVIII - Villena, Alt Vinalopó, 1768)  Frare franciscà. Ocupà diversos càrrecs dins el seu orde i tingué gran fama per la seva vasta cultura.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortiz, Vicenç  (València ?, s XVIII)  Compositor. Fou organista de l'església de Sant Llorenç, a València. És autor del Laudate Dominum omnes gentes, a vuit veus i amb violins, que es troba a l'arxiu de l'Escorial.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ortiz Azagra, García  (Aragó, s XIII - Llutxent, Vall d'Albaida, 1276)  Cavaller. Fou nomenat per Jaume I lloctinent general del regne de València. Acudí a sufocar la insurrecció (1276), dels musulmans d'aquell regne, però les forces cristianes foren derrotades a la batalla de Llutxent, on fou mort. Més tard, l'infant Pere reeixí a dominar la revolta.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortiz de la Vega  Veure> Patxot i Ferrer, Ferran.

Anar a:    Orp ]    [ Orquestra S ]    [ Orriols, e ]    [ Orta ]    [ Ortega ]    [ Orti i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -