|
|
|
Anar a: [ Orto ] [ Oru ] [ Ose ] [ Osor ] [ Ot ] [ Ou ] L'art d'envellir és conservar sempre alguna esperança. (Néstor Luján i Fernández) 1 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Orto (València, mar/1932 – oct/1933) Revista mensual en castellà. Subtitulada Revista de Documentación Social. Fou editada i dirigida per Marí Civera i assolí un elevat contingut teòric i doctrinal dins l'anarco-sindicalisme. Destacà en especial la difusió de les doctrines de Pierre Besnard, el qual hi col·laborà regularment, i la progressiva definició per part del propi Civera del paper del sindicalisme en una futura societat. Àngel Pestaña hi escriví una breu i interessant història del moviment obrer. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortodó, Joan Onofre (Catalunya, s XVI - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI) Cronista. És citat pel pare Villanueva com a autor d'una relació de fets, extrets dels arxius locals i escrits el 1584. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortodó i de Maymó, Josep Maria d' (Barcelona, 4/mai/1917 - 30/nov/2014) Industrial i historiador. Fill d'Antoni d'Ortodó i Comas, es doctorà en enginyeria tèxtil el 1963. Ocupà càrrecs directius en empreses 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ortoneda (el Pont de Claverol, Pallars Jussà) Veure> Hortoneda de la Conca. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ortoneda (Clariana de Cardener, Solsonès) Veure> Hortoneda. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortoneda, Cristòfol (Catalunya, s XVI – s XVII) Pintor. Documentat entre el 1586 i el 1624. Treballà al Camp de Tarragona. L'any 1586 pintà un retaule dedicat a sant Cosme i sant Damià per a la confraria dels paraires d'Alcover. El 1599 va fer el retaule de Sant Llorenç de Rocallaura i cap al 1610 una taula de la Circumcisió, obres d'estil renaixentista. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortoneda, Mateu (Riudecanyes, Baix Camp, s XV - Catalunya, s XV) Pintor. Actiu entre el 1403 i el 1433 a la comarca tarragonina. L'estil entra plenament dins l'art internacional de l'escola de Bernat Martorell. Autor del retaule de la Verge de Solivella i d'un tríptic dedicat a santa Caterina. El caracteritzen la puresa i la unitat d'estil, tant en el dibuix com en el color. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orts, Jaume (País Valencià, s. XVI) Poeta. Pertanyia a l'Acadèmia dels Nocturns. N'és coneguda una obra bilingüe, de caràcter bastant obscè. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orts i Aracil, Josep Maria (València, 1891 – Barcelona, 1968) Matemàtic. Estudià ciències matemàtiques i químiques a la Universitat de Barcelona. El 1924 amplià estudis a Itàlia. Fou professor ajudant de la càtedra d'anàlisi matemàtica de la universitat de Santiago de Compostel·la. El 1931 ingressà com a catedràtic a la 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orts i Bosch, Pere Maria (València, 1921 - ) Historiador i advocat. Es llicencià en lleis el 1945 a la Universitat de València. Dedicat a la investigació històrica, ha publicat Una imagen de la virgen de Benidorm (1971), Regalismo en el siglo XVI. Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia (1971), Alicante. Notas históricas (1373-1800) (1971), Arribada d'una imatge de la Verge a Benidorm (1972), Introducció a la Història de la Vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor (1972) i Carta pobla d'Altea, 1617 (1988), en col·laboració amb Jaume Pastor. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orts i Llorca, Francesc (Tampico, Mèxic, 1905 - ) Metge. De família de mariners d'origen valencià, fou portat a Benidorm (Marina Baixa) als 3 anys. Llicenciat en medicina a València (1928), amplià estudis a París, Viena i Munic. Catedràtic d'anatomia de Cadis (1935), professor a València (1936-39) i Madrid (1954-75), treballà també com a cirurgià. Fou un dels impulsors de l'orientació embriològica de l'anatomia a l'estat espanyol. Autor del text Anatomía humana (1944) i de La fisiología del desarrollo y su importancia en biologia (1956) ha treballat en l'estudi dels vasos limfàtics de l'ull, l'aparell urinari i el desenvolupament del cor. El 1982 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orts i Roman, Joan (Elx, Baix Vinalopó, 1898 - Oriola, Baix Segura, 1958) Erudit i escriptor. Periodista i cronista de la ciutat d'Elx. Publicà diversos llibres de tema local, entre els quals sobresurten Guión de la Fiesta o Misterio de Elche (1943) i Desventura y misterio de la esfinge de La Alcudia (1948). 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orts-Climent, Tomàs (Benidorm, Marina Baixa, 1879 - Barcelona, s XX) Escriptor. Fou redactor de "Las Noticias", "La Renaixença", "La Tribuna" i d'altres diaris de Barcelona, ciutat on s'establí. Dirigí "El Defensor del Asegurado" i "El Seguro Médico". És autor de traduccions. Era fill de Ramon Orts-Ramos. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orts-Ramos, Ramon (Matanzas, Cuba, s XIX – Barcelona, 1928) Escriptor. Pare de Tomàs Orts-Climent. Passà la seva joventut a Alacant. Fou periodista a Madrid i a Barcelona. És autor d'obres de divulgació i d'algunes novel·les. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orts-Ramos, Tomàs (Benidorm, Marina Baixa, 1866 - ?, s XX) Escriptor. Germà de Ramon. Fou periodista a Alacant, Madrid, Barcelona i l'Argentina, així com director d'una agència de notícies a París. Escriví alguns llibres sobre temes taurins i diverses novel·les. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orumbella, Josep (València, s XVII – 1712) Prelat. Fou canonge de València i ocupà diversos càrrecs en aquesta diòcesi. Felip V el nomenà bisbe d'Oriola. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Orxell (Oriola, Baix Segura) Veure> Urchillo. 20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Orxelles (Benissa, Marina Alta) Caseria, al sud de la vila. 21 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
22 CATALUNYA - CULTURA Ós, ball de l' (Catalunya) Ball molt primitiu del Pirineu, que representa la caçera i l'afaitat de l'ós. De caràcter carnavalesc, es balla des del Pallars al Vallespir. Alguns dels seus episodis són acompanyats de flabiol. 23 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ós, pic de l' (Censà, Conflent / Ral, Capcir) Contrafort occidental (2.349 m alt) del massís de Madres, a les Garrotxes de Conflent. 24 CATALUNYA - MUNICIPI
25 CATALUNYA - GEOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oscar (Oscar Nebreda i Abadia) (Barcelona, 1945 - ) Dibuixant i humorista. Començà a dibuixar cap al 1970 i publicà treballs -sovint realitzats conjuntament amb Ivà- a "Matarratos", "Diario Femenino", "Diario de Barcelona", "Oriflama", "L'Infantil", "Garbo", "Tele-exprés", etc. Fundà les revistes "Barrabás" i "El Papus", que tingueren un paper rellevant en el període de transició a la democràcia. Des del 1977 col·laborà a "El Jueves". Així mateix, col·laborà regularment a "El Periódico". Els seus dibuixos acusen la influència del francès Reiser. 27 CATALUNYA - CULTURA Óscar Dasí-Carmelo Salazar (Barcelona, 1992 - ) Companyia de dansa. Fundada pels coreògrafs i ballarins Óscar Dasí i Carmelo Salazar. Han presentat els muntatges: Olles (1992), Perego y el barón de dolores (1993), Històries a la carta, Peces de petit format: Nahaspilla, Brarzaj, Fruta, A Clarita, Influjo, Alera (1993), Imprevist (1994), Scénario (1995), Sugestiones i Coetes (1996). 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Oset (Andilla, Serrans) Poble, situat 6 km al sud-est del terme. L'església parroquial és dedicada a la Immaculada Concepció. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oslé i Sáenz de Medrano, Enric (Barcelona, 1892 – París, França, 1934) Pintor i gravador. Germà de Miquel i de Llucià. De primer practicà el gravat. Es dedicà després a la pintura de marines. Establert posteriorment a París, i amb la col·laboració d'un tallista, féu retaules, arques, joies i altres objectes sumptuaris. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oslé i Sáenz de Medrano, Miquel (Barcelona, 1879 - 1960) Escultor. Germà de Llucià. Ambdós tingueren els mateixos estudis i seguiren en les realitzacions de les obres les mateixes etapes. Són obres personals de Miquel La inspiració (1904), modernista, els Esclaus o Orfes (1906), dins la línia suburbial, que obtingué primera medalla a l'Exposició Nacional de Madrid del 1907, i d'altres. A més de les obres ja esmentades fetes en col·laboració amb el seu germà Llucià cal esmentar, en les darreres produccions de Miquel, els grups escultòrics i els relleus del Banc Vitalici d'Espanya, a Barcelona, i obres de menor importància. Amants, ambdós, de l'obra monumental, és remarcable la que van fer de la Mare de Déu de la Mercè, de sis metres i mig, que sobresurt per damunt de la cúpula del temple que li és dedicat, a Barcelona. 32 CATALUNYA - COMARCA
33 CATALUNYA - HISTÒRIA Osona (Vic, Osona) Nom que prengué l'antiga ciutat d'Ausa, a la baixa època romana i a la visigòtica, quan fou centre de la primitiva diòcesi d'Osona. Arran de la conquesta als musulmans, es perdé el s IX, en formar-se el nucli del Vicus Ausonae o, simplement, Vic, als peus de l'antic emplaçament d'Osona. Subsistí per a denominar el comtat (comtat d'Osona) i la comarca (Osona). 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Osona, comtat d' (Catalunya, 798 - 1364) Demarcació territorial. Comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s'estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona. Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del s X vers l'Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt. A partir del s XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d'Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida. El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Osona, diòcesi d' (Catalunya) Veure> Vic, bisbat de. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Osona, Fèlix (Vic, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII) Metge i epidemiòleg. És autor d'una polèmica obra sobre una epidèmia ocorreguda a Vic: Tractatus de febre maligna Vicensi famosa, ad alios etiam affectus accomodatus (Barcelona, 1698); dos anys més tard en publicà un opuscle-apèndix. L'obra fou impugnada per un altre metge vigatà, Ignasi Moreta. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Osona, Roderic d' (dit el Vell) (Ossona, Itàlia, s XV - València ?, s XVI) Pintor. Actiu entre el 1476 i el 1484. Assimilà l'estètica flamenca i la combinà amb elements italians i espanyols; alhora que mostrà una forta connexió amb l'art de Van der Weyden, segueix, també l'art italià del s XV, especialment el desenvolupat a Pàdua. Se'l pot considerar l'introductor a Espanya, a través del regne de València, de l'esperit renaixentista que començava a imposar-se arreu. La seva obra principal, firmada el 1476 és la Crucifixió de l'església de Sant Nicolau de València. Li són atribuïdes la Missa de Sant Règul i, amb menys certesa, la Verge del Cavaller de Montesa. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Osona, Roderic d' (dit el Jove) (País Valencià, s XV – s XVI) Pintor. Fill i deixeble de l'homònim. Signava lo fill del mestre Rodrigo. Només és datat del 1505 al 1513. És autor del quadre de l'Adoració dels Reis Màgics. Encara més que la del seu pare, la seva obra és típicament renaixentista. A València se'n conserven unes taules dedicades a glossar escenes de la vida de sant Dionís. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Osona i Formentí, Artur (Barcelona, 1840 – 1901) Excursionista i escriptor. Col·laborà a "La Renaixença", al "Diario de Cataluña" i al "Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes". Publicà un gran nombre de guies itineràries, moltes de les quals reeditades diverses vegades: Una excursió a la muntanya de Montseny (1876, 1880, 1886, 1893, 1899), Una excursió a la Schwarzwald (Selva Negra) i llegendes de l'encontrada (1888), Guia de l'Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès (1888, 1891), Guia de les regions compreses des de Montserrat al Camp de Tarragona i des de la Segarra al Penedès (1890, 1895, 1900) i Andorra. Guia itinerària i ressenya geogràfica-històrica de les Valls (1894), entre moltes altres. 41 CATALUNYA - MUNICIPI
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Osor, Galceran d' (Catalunya, s XIII) Cavaller. Acompanyà Pere II el Gran a l'expedició a Barbaria i a Sicília (1282). Trobant-se l'exèrcit a Alcoll (Tunísia), fou designat pel rei, amb l'aragonès Blasco d'Alagó, com a cap d'un dels sis torns d'atac que, en dies consecutius, havien d'hostilitzar els sarraïns al front de 200 cavallers i 3.000 peons. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Osor, Guerau d' (Catalunya, s XIII) Cavaller. El 1282 acompanyà Pere II el Gran a Barbaria i a Sicília. Fou un dels quaranta cavallers que garantiren els compromisos del rei pel que fa al seu desafiament de Bordeus amb Carles d'Anjou. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Osor, riera d' (Selva) Afluent del Ter mitjà, per la dreta. Neix a les Guilleries, al pla de les Arenes, prop de Sant Hilari Sacalm, i conflueix al Ter entre la Cellera de Ter i Anglès. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Osorio, Agustí (Portugal, 1554 - Catalunya ?, 1646) Frare agustí. Estudià cànons i lleis a Portugal, i professà a Barcelona després de graduar-se batxiller a Salamanca. Va ésser prior dels convents de Girona i Lleida, i definidor i provincial d'Aragó. Explicà arts a la universitat de Tarragona, i teologia a Lleida. Lluís XIII el féu predicador i almoiner seu. És autor de les obres Historia de la vida y milagros del P. San Juan de Santa Facunda (1604), Sermones de Adviento, festividades y santos (1635), Sermones de la Inmaculada Concepción de Nuestra Señora, Tractatus de Conceptione Deiparae Virginis Immaculatae (1648) i Sermones de Cuaresma (1633-34). 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Osormort, mestre d' (Catalunya, s XII) Pintor romànic anònim. Autor de les pintures de Sant Sadurní d'Osormort, Sant Martí del Brull i Sant Joan de Bellcaire. És típic d'ell de retallar les figures humanes sobre fons llis, el naturalisme del plegat dels vestits i l'arcaisme de les figures nues. El seu estil és directament entroncat amb el del genial decorador de la cripta de Saint-Savin-sur-Gartempe, i ambdós amb les miniatures del manuscrit de Santa Radegunda, obra anònima del s XI. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ossa, puig d' (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat) Veure> Sant Pere Màrtir, muntanya de. 47 CATALUNYA - HISTÒRIA Ossea (Navès, Solsonès) Antic castell i parròquia (Santa Maria), 2 km al nord del poble, a l'actual masia de can Feliu. La parròquia fou agregada a la de Linya. El castell és esmentat ja el 1163. 85 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
48 CATALUNYA - GEOGRAFIA
49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ossinyà (Sant Ferriol, Garrotxa) Despoblat, situat a l'esquerra del Junyell, aigua avall del Mor. Esmentat ja el 975, la seva parròquia de Sant Fructuós pertangué a la canonja de Santa Maria de Besalú. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ossó, Domènec (Catalunya, s XIII) Cavaller. És un dels qui figuren citats entre els primers catorze que prengueren l'hàbit del nou orde de la Mercè, el 1218, a les dubtoses fonts sobre la fundació de la institució. 51 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ossó i Cervelló, Enric d' (Vinebre, Ribera d'Ebre, 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 1896) Eclesiàstic. Fundador de la Companyia de Santa Teresa o de les Teresianes. A catorze anys fugí de casa seva i anà a fer vida eremítica a Montserrat. Més endavant tornà a la societat i estudià humanitats, filosofia, física, química i teologia als seminaris de Tortosa i de Barcelona (1854-66). El 1867 fou ordenat de sacerdot. El 1871 dirigí l'Associació Catequística i diverses publicacions, com el setmanari "El Amigo del Pueblo" i la revista "Santa 53 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ossorio y Gallardo, Àngel (Madrid, 1873 - Buenos Aires, Argentina, 1946) Polític conservador. Fou governador de Barcelona durant la Setmana Tràgica (1909), càrrec que va dimitir en ésser declarat l'estat de guerra. Després dels fets del 6/oct/1934 s'encarregà de la defensa de Companys. Publicà, entre altres obres, Barcelona, Julio de 1909. Declaración de un testigo (1910), Historia del pensamiento catalán durante la guerra de España con la República francesa (1793-95) (1913), La guerra de España y los católicos (1943), Vida y sacrificios de Companys (1943) i Mis memorias (1946). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ostris, Pere (o Hostrí, o Austrí) (Àustria, s XVI - Santes Creus, Alt Camp, 1575) Imatger, actiu al Camp de Tarragona, on realitzà diverses obres. Treballà a l'orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona (1563). El dramatisme de la seva obra anuncia a Catalunya l'art barroc. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ot (Catalunya, s X – 1010) Bisbe de Girona (995-1010). El 986, tot just acabada l'expedició d'Almansor, fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès i anà a Compiègne a recaptar un privilegi del rei Lotari per refer el patrimoni del seu monestir, del qual s'havien perdut les escriptures. És remarcable la seva actuació en la restauració de la vida comunitària i dels béns del monestir. El 995 fou nomenat bisbe de Girona, sense deixar, però, el càrrec abacial. Regí la diòcesi fins el 1010, que amb el comte Ramon Borrell anà a l'expedició contra Còrdova. Morí a la tornada, a conseqüència de les ferides que havia rebut. Fou enterrat a Sant Cugat, on es conserva encara el seu sepulcre. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Otal, Pepe (José Antonio Otal Montesinos) (Albacete, Castella, 1946 - Càller, Itàlia, 25/jul/2007) Titellaire. Després d'estudiar enginyeria industrial a Saragossa i belles arts a València, el 1972 ingressà a l'Institut del Teatre de Barcelona per cursar direcció d'actors, si bé el 1973 s'integrà al departament de teatre de titelles, dirigit per Harry V. Tozer, amb qui trencà el 1974. Amb la voluntat de popularitzar el missatge social del titella de fil mitjançant les representacions al carrer, el mateix any fundà el Grupo Taller de Marionetas, de composició oberta i artísticament eclèctic, on el 1977 coincidí amb Carles Cañellas, Teo Escarpa, Luis Fellini i el llavors músic Jordi Bertran. El grup participà activament en l'Assemblea de Treballadors de l'Espectacle, amb seu al Saló Diana de Barcelona. Presentà, entre altres espectacles, La Leyenda del conde de Barcelona (1975), Juan sin miedo (1976), Sombras Chinas (1978), El circo de las marionetas (1979), El cabaret de las marionetas (1980), El Apocalipsis según San Juan (1983), Makoki (1988), Cuento de madera (1990), en què el personatge de Pinotxo esdevé una reflexió sobre el suïcidi, Rigoletto (1997), El holandés errante (1998), Don Giovanni (2000) i La Divina Comedia (2006). 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Otanell (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents) Caseria (cast: Otanel), situat al sector oriental del terme, a la capçalera del petit barranc d'Otanell, afluent del Xúquer per la dreta. Lloc de moriscs (46 focs l'any 1609) de la fillola de Cofrents, fou centre de la baronia d'Otanell. L'any 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, en separar-se de Dosaigües. 59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Otero i Arbona, Josep (Palma de Mallorca, 1847 – s XIX) Professor. Es dedicà a l'ensenyament a Madrid, Palma i Cadis. Fou comptador de la diputació provincial de Toledo. Publicà diverses obres de comptabilitat i pràctica comercial. 61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Otero i Camps, Jaume (Maó, Menorca, 1888 – Barcelona, 1945) Escultor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Pensionat, pogué viatjar per França, Bèlgica, Holanda, Anglaterra i Itàlia. Féu, sobretot, escultura aplicada a l'arquitectura, participà en certàmens i fou premiat diverses vegades. Estilísticament, es mou dins el decorativisme propi de la fi del segle. Entre les seves obres destaquen el monument a Isabel la Catòlica, destinat a Bolívia, i la font monumental de la plaça de Catalunya, de Barcelona. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Otger (Catalunya, s IX - v 870) Comte de Girona amb el pagus de Besalú (v862-v870). Fou contemporani del poderós Bernat de Gòtia. És probable que fos indígena i que es pugui identificar amb un Otger, fidel del comte Guifré I de Girona, que surt documentat en l'acta d'un judici del 850. Segurament aconseguí l'honor gironí vers el 862, en els primers moments de la revolta del marquès Unifred, quan Carles el Calb es proposà de deposar el rebel i de guanyar aliats en una zona secessionista. Del comte Otger hom sap del cert únicament que el 866 era a Quierzy, on sol·licità i aconseguí del sobirà un precepte per al monestir de Sant Julià del Mont, del pagus de Besalú. El 869 Carles el Calb atorgà un nou precepte per a Catalunya, favorable aquesta vegada a un tal Dodó, "vassall del fidel Otger", que hom dubta d'identificar amb el comte homònim. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Otger, Benoir (Lió, França, s XV - Reus ?, Baix Camp, s XVI) Arquitecte. Autor de l'església de Sant Pere de Reus, començada el 1510 -i no acabada fins al 1601-, de nau única amb capelles laterals. 63 CATALUNYA - CULTURA Otger Cataló (Catalunya) Personatge fabulós de la reconquesta de Catalunya que se suposa vivent al s VIII. Segons la llegenda, vingué de Gascunya acompanyat dels nou barons de la fama (Dapifer de Montcada, Galceran Grau de Pinós, Hug de Mataplana, Iot Guillem de Cervera, Grau o Guillem de Cervelló, Pere Grau Alemany, Ramon d'Anglesola, Gispert de Ribelles i Berenguer d'Erill) i al capdavant d'un exèrcit de 25.000 homes, que reconquerí la terra catalana. Otger morí al setge d'Empúries, i d'ell s'originà la nissaga dels comtes de Barcelona. La llegenda, d'origen erudit, pretenia explicar la reconquesta sobre la participació franca, i alhora explicar l'origen del mot català, que es remuntava als Camps Catalàunics prop d'on fou derrotat Àtila i que erròniament se suposaven prop de Tolosa. 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Otogesa (Catalunya) Nom d'una ciutat pre-romana. Coneguda només perquè havia format part de l'escenari de les campanyes de Juli Cèsar al Segre contra el pomepià Afrani, el 49 aC. Era a la zona de confluència del Segre amb l'Ebre. Ha estat identificada amb Riba-roja, Mequinensa i, darrerament, amb la vall d'Utxesa. Hom suposa que encunyà les monedes ibèriques que duen la inscripció Otobesken. 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Otos, baronia d' (País Valencià) Jurisdicció senyorial, adquirida el 1533 per Cristòfor del Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida, del seu cunyat Ferran de Pròixida i del Milà, segon comte d'Almenara. Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep. Continua en els Moore. 68 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Òtranto, expedició d' (Òtranto, Itàlia, 1481) Acció bèl·lica de Ferran II de Catalunya-Aragó amb forces castellanes. És considerada la primera acció bèl·lica internacional de Castella, que en el regnat de Ferran II inicià la suplantació de Catalunya-Aragó a Itàlia i en altres indrets. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - POLÍTICA Ou, Oficina de l' (Catalunya, 29/des/1936 – 1939) Organisme creat pel Departament d'Agricultura de la Generalitat, per tal de promoure el desenvolupament de la producció d'aviram i d'ous per a fer cara a l'escassetat d'aliments causada per la guerra civil. Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda -la batalla de l'ou- i podia decidir la intervenció o l'apropiació de granges o altres establiments. El director era nomenat pel conseller d'agricultura. L'Oficina disposava d'un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d'avicultors (CNT i UGT), dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum. 71 CATALUNYA - CULTURA ou com balla, L' (Barcelona, inicis s XIX - ) Costum propi del dia de Corpus. Consisteix a fer sostenir un ou buit damunt l'aigua del brodador del claustre de la seu de Barcelona, i més modernament, del del pati de la casa de l'Ardiaca. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oulomar, Guillem (Catalunya, s XIII – s XIV) Diplomàtic. Feu nombrosos serveis a la corona catalano-aragonesa, durant el regnat de Jaume II (1291-1327), sobretot en qüestions econòmiques al nord d'Àfrica. Fou ambaixador a Tunis (1292, 1313 i 1314), on aconseguí pactes avantatjosos. Intervingué, juntament amb altres ambaixadors catalans, en el concili de Viena del Delfinat (1312), on fou posada a debat 73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ovança (Montlluís, Alta Cerdanya) Veure> Vilar d'Ovança, el. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ovara i Piquer, Josep (València, 1827 – 1881) Autor teatral. Estrenà, a partir del 1871, una gran quantitat d'obres en català, algunes de les quals foren impreses. Cal destacar Guerra en pau, Un aprenent de llatí, Un clavari escaldat, Dimarts 13, La nòvia d'Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort, entre altres. 75 FRANJA PONENT - HISTÒRIA
76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ovarra, congost d' (les Paüls, Alta Ribagorça / Beranui, Ribagorça) Pas estret de l'Isàvena, entre les serres interiors del Prepirineu aragonès. Separa els dos municipis. L'extrem oriental el constitueix la serra de Cis, i al 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Oveix (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Poble (1.232 m alt), situat en un coster, en una vall afluent a la vall Fosca per la dreta. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. 78 CATALUNYA - HISTÒRIA Oveix (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà) Antiga abadia benedictina (Sant Vicenç d'Oveix), a l'antic terme de Surp, al lloc dit antigament Insitil, prop de la Noguera Pallaresa, fundada segurament en temps de Lluís el Piadós (rebé privilegi d'immunitat i confirmació de béns de Lotari el 834). El 868 es fusionà amb l'abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del s X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol. Entre el 1040 i el 1075 els comtes l'encomanaren al bisbe d'Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial. El 1312 el seu cap s'intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres. Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri. Gairebé no n'hi ha cap resta. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Ovella (Alp, Baixa Cerdanya) Despoblat, situat vora la Molina, a la dreta del riu d'Alp. El lloc és esmentat el 839. De la seva parròquia depenia el lloc de Comadovella. A l'església de la Torre de Riu es venera la Mare de Déu d'Ovella. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA - HISTÒRIA Ovilvar, baronia d' (Catalunya) Títol concedit el 1930 a Arcadi Balaguer i Costa, químic industrial, mort el 1973, president del Futbol Club Barcelona i del Club de Polo de Barcelona. 82 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ovís (Areny de Noguera, Ribagorça) Poble (fins al 1965 del municipi de Betesa), situat a la dreta del torrent d'Ovís, que davalla de la serra del Cis i aflueix al torrent d'Aulet per la dreta. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ovivier (Catalunya ?, s XIII) Trobador. Devia pertànyer a l'orde del Temple, ja que apareix com a Ovivier el Templer. És autor d'un sirventès adreçat a Jaume I, encoratjant el monarca pels projectes de croada. 84 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ozores i Puchol, Antonio (Burjassot, Horta, 24/ago/1928 – Madrid, 12/mai/2010) Actor i director cinematogràfic. Ha actuat en papers còmics en diversos films.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Orxa, l'
Orxeta
Os de Balaguer
Osona
Osor
Osseja
Ossó de Sió (
Otos
Ovarra