A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Orto ]    [ Oru ]    [ Ose ]    [ Osor ]    [ Ot ]    [ Ou ]

L'art d'envellir és conservar sempre alguna esperança. (Néstor Luján i Fernández)

1 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Orto  (València, mar/1932 – oct/1933)  Revista mensual en castellà. Subtitulada Revista de Documentación Social. Fou editada i dirigida per Marí Civera i assolí un elevat contingut teòric i doctrinal dins l'anarco-sindicalisme. Destacà en especial la difusió de les doctrines de Pierre Besnard, el qual hi col·laborà regularment, i la progressiva definició per part del propi Civera del paper del sindicalisme en una futura societat. Àngel Pestaña hi escriví una breu i interessant història del moviment obrer.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortodó, Joan Onofre  (Catalunya, s XVI - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI)  Cronista. És citat pel pare Villanueva com a autor d'una relació de fets, extrets dels arxius locals i escrits el 1584.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortodó i de Maymó, Josep Maria d'  (Barcelona, 4/mai/1917 - 30/nov/2014)  Industrial i historiador. Fill d'Antoni d'Ortodó i Comas, es doctorà en enginyeria tèxtil el 1963. Ocupà càrrecs directius en empresesInici página tèxtils. Fundador del Centre d'Estudis Colombins (1989), ha defensat en publicacions (Catalunya, la nació descobridora d'Amèrica 1992), conferències i articles la catalanitat de Cristòfol Colom i altres descobridors del Nou Món. Ha rebut diverses distincions (Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, 1952). Des del 1994 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ortoneda  (el Pont de Claverol, Pallars Jussà Veure> Hortoneda de la Conca.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ortoneda  (Clariana de Cardener, Solsonès Veure> Hortoneda.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortoneda, Cristòfol  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Pintor. Documentat entre el 1586 i el 1624. Treballà al Camp de Tarragona. L'any 1586 pintà un retaule dedicat a sant Cosme i sant Damià per a la confraria dels paraires d'Alcover. El 1599 va fer el retaule de Sant Llorenç de Rocallaura i cap al 1610 una taula de la Circumcisió, obres d'estil renaixentista.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ortoneda, Mateu  (Riudecanyes, Baix Camp, s XV - Catalunya, s XV)  Pintor. Actiu entre el 1403 i el 1433 a la comarca tarragonina. L'estil entra plenament dins l'art internacional de l'escola de Bernat Martorell. Autor del retaule de la Verge de Solivella i d'un tríptic dedicat a santa Caterina. El caracteritzen la puresa i la unitat d'estil, tant en el dibuix com en el color.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orts, Jaume  (País Valencià, s. XVI)  Poeta. Pertanyia a l'Acadèmia dels Nocturns. N'és coneguda una obra bilingüe, de caràcter bastant obscè.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orts i Aracil, Josep Maria  (València, 1891 – Barcelona, 1968)  Matemàtic. Estudià ciències matemàtiques i químiques a la Universitat de Barcelona. El 1924 amplià estudis a Itàlia. Fou professor ajudant de la càtedra d'anàlisi matemàtica de la universitat de Santiago de Compostel·la. El 1931 ingressà com a catedràtic a laInici página Universitat de Barcelona i el 1932 féu una estada a l'escola politècnica federal de Zuric. Intervingué en la creació del Seminari Matemàtic per la Universitat Autònoma i en fou aviat el director. Creà una biblioteca important, fundà la revista "Collectanea Mathematica" i formà al seu voltant un important grup de deixebles. Fou considerat com un dels matemàtics més prestigiosos d'Europa. A més d'algunes obres de caràcter didàctic, publicà nombrosos treballs de recerca sobre anàlisi matemàtica i sobre la teoria de les probabilitats, com: Contribución al estudio de las sèries trigonométricas, Notas para un primer estudio de la teoria del riesgo i Notas sobre el criterio de Stolz. Fou acadèmic de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1944).

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orts i Bosch, Pere Maria  (València, 1921 - )  Historiador i advocat. Es llicencià en lleis el 1945 a la Universitat de València. Dedicat a la investigació històrica, ha publicat Una imagen de la virgen de Benidorm (1971), Regalismo en el siglo XVI. Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia (1971), Alicante. Notas históricas (1373-1800) (1971), Arribada d'una imatge de la Verge a Benidorm (1972), Introducció a la Història de la Vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor (1972) i Carta pobla d'Altea, 1617 (1988), en col·laboració amb Jaume Pastor.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orts i Llorca, Francesc  (Tampico, Mèxic, 1905 - )  Metge. De família de mariners d'origen valencià, fou portat a Benidorm (Marina Baixa) als 3 anys. Llicenciat en medicina a València (1928), amplià estudis a París, Viena i Munic. Catedràtic d'anatomia de Cadis (1935), professor a València (1936-39) i Madrid (1954-75), treballà també com a cirurgià. Fou un dels impulsors de l'orientació embriològica de l'anatomia a l'estat espanyol. Autor del text Anatomía humana (1944) i de La fisiología del desarrollo y su importancia en biologia (1956) ha treballat en l'estudi dels vasos limfàtics de l'ull, l'aparell urinari i el desenvolupament del cor. El 1982 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOrts i Masià, Marià  (País Valencià, 1882 - 1917)  Escultor. Deixeble de Llorenç Casanova. Fou pensionat a Roma i després anà a l'Argentina i a l'Uruguai, on féu els monuments al 14 de juliol i a Garibaldi. També és important el seu relleu Escena pompeiana, a la diputació d'Alacant.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orts i Roman, Joan  (Elx, Baix Vinalopó, 1898 - Oriola, Baix Segura, 1958)  Erudit i escriptor. Periodista i cronista de la ciutat d'Elx. Publicà diversos llibres de tema local, entre els quals sobresurten Guión de la Fiesta o Misterio de Elche (1943) i Desventura y misterio de la esfinge de La Alcudia (1948).

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orts-Climent, Tomàs  (Benidorm, Marina Baixa, 1879 - Barcelona, s XX)  Escriptor. Fou redactor de "Las Noticias", "La Renaixença", "La Tribuna" i d'altres diaris de Barcelona, ciutat on s'establí. Dirigí "El Defensor del Asegurado" i "El Seguro Médico". És autor de traduccions. Era fill de Ramon Orts-Ramos.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orts-Ramos, Ramon  (Matanzas, Cuba, s XIX – Barcelona, 1928)  Escriptor. Pare de Tomàs Orts-Climent. Passà la seva joventut a Alacant. Fou periodista a Madrid i a Barcelona. És autor d'obres de divulgació i d'algunes novel·les.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orts-Ramos, Tomàs  (Benidorm, Marina Baixa, 1866 - ?, s XX)  Escriptor. Germà de Ramon. Fou periodista a Alacant, Madrid, Barcelona i l'Argentina, així com director d'una agència de notícies a París. Escriví alguns llibres sobre temes taurins i diverses novel·les.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orumbella, Josep  (València, s XVII – 1712)  Prelat. Fou canonge de València i ocupà diversos càrrecs en aquesta diòcesi. Felip V el nomenà bisbe d'Oriola.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOrús  (Barcelona, s X)  Jurista. Fou empresonat el 985 arran del saqueig de Barcelona per Almansor. Aconseguí deslliurar-se del captiveri de Còrdova deixant en lloc seu alguns ostatges. El 991 era a Barcelona recollint diners per a alliberar-los.

18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatOrxa, l'  (Comtat Municipi: 31,76 km2, 268 m alt, 676 hab (2014), (cast: Lorcha). Situat a la vall del Perputxent, als vessants de les serres de la Solana i de la Safor, a la riba dreta del riu d'Alcoi, que travessa el terme de banda a banda i que ha tallat l'estret de l'Orxa. El territori és muntanyós, i només una quarta part és conreat. Una gran part és poblat de garriga, així com boscos de pins i d'alzines. Al sector agrícola, en el qual predomina el secà sobre el regadiu, els conreus més estesos són els d'oliveres i els garrofers. Aviram. L'activitat industrial és la base de l'economia. Demogràficament, ha minvat des del començament del s XX, principalment a causa de l'emigració exterior i interior. La vila és encimada dalt d'un coster a la dreta del riu; destaca l'església parroquial dedicada a santa Maria Magdalena (reconstruïda el 1748). El 1644 la població fou arruïnada per un terratrèmol. Dins el terme s'alçava l'antic castell de Perputxent, de l'orde de Montesa. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament (en castellà) - CEIP Francisco Cloquell

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Orxell  (Oriola, Baix Segura Veure> Urchillo.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Orxelles  (Benissa, Marina Alta)  Caseria, al sud de la vila.

21 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaOrxeta  (Marina Baixa Municipi: 24,06 km2, 177 m alt, 875 hab (2014). Situat als vessants de la serra de l'Orxeta (671 m alt) i de la Relleu, a la riba dreta del riu de la Sella, el terme s'estén a banda i banda del riu. Una bona part del territori són erms, pasturatges o pinedes. És conrea menys d'una quarta part del terme municipal i la major part es dedica als conreus de secà: els més estesos són els cereals, garrofers i ametllers; al regadiu s'hi conreen cítrics (llimoners iInici página tarongers). Dins el terme hi ha el pantà d'Amadòrio. Petita indústria de materials de la construcció. La trajectòria demogràfica recent és la decadència general a les contrades interiors de la Marina. La vila, d'origen morisc, s'allarga prop de les hortes, a la dreta del riu de Sella i hi destaca l'església parroquial de Sant Jaume, bastida en 1759-61. Pertany a l'àrea comercial d'Alacant. Ajuntament

22 CATALUNYA - CULTURA

Ós, ball de l'  (CatalunyaBall molt primitiu del Pirineu, que representa la caçera i l'afaitat de l'ós. De caràcter carnavalesc, es balla des del Pallars al Vallespir. Alguns dels seus episodis són acompanyats de flabiol.

23 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ós, pic de l'  (Censà, Conflent / Ral, Capcir Contrafort occidental (2.349 m alt) del massís de Madres, a les Garrotxes de Conflent.

24 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraOs de Balaguer  (Noguera Municipi: 136,0 km2, 463 m alt, 1.008 hab (2014). Situat als estreps de la serra de Montclús, al contacte amb la Depressió Central, al centre de la qual hi ha la serra d'Os (913 m alt), a la riba esquerra del Farfanya, al nord-oest de Balaguer. A les vores del Farfanya s'estenen els conreus de regadiu, que són cultivats en característica rotació: blat, moresc, mongetes i faves; a més, hi ha fruiters. Hi preponderen, però, els conreus de secà: trepadella, blat i ordi en rotació, i també ametllers. Avicultura. Produeix oli. A la vila destaca l'església parroquial de Sant Miquel. L'antic castell d'Os fou conquerit amb dificultat pels comtes d'Urgell el 1116. El municipi comprèn, a més, l'antic monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes, els santuaris de Cèrvoles i d'Aguilar, l'enclavament de Gerb, el terme rural d'Almassí, els despoblats de Montessor i de Blancafort, la central elèctrica de Canelles i el poble d'Alberola. Àrea comercial de Balaguer. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Trobada de Campaners

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaOs de Civís  (Civís, Anserall, Alt UrgellVeure> Aós (o Aós d’Urgell).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oscar (Oscar Nebreda i Abadia)  (Barcelona, 1945 - )  Dibuixant i humorista. Començà a dibuixar cap al 1970 i publicà treballs -sovint realitzats conjuntament amb Ivà- a "Matarratos", "Diario Femenino", "Diario de Barcelona", "Oriflama", "L'Infantil", "Garbo", "Tele-exprés", etc. Fundà les revistes "Barrabás" i "El Papus", que tingueren un paper rellevant en el període de transició a la democràcia. Des del 1977 col·laborà a "El Jueves". Així mateix, col·laborà regularment a "El Periódico". Els seus dibuixos acusen la influència del francès Reiser.

27 CATALUNYA - CULTURA

Óscar Dasí-Carmelo Salazar  (Barcelona, 1992 - )  Companyia de dansa. Fundada pels coreògrafs i ballarins Óscar Dasí i Carmelo Salazar. Han presentat els muntatges: Olles (1992), Perego y el barón de dolores (1993), Històries a la carta, Peces de petit format: Nahaspilla, Brarzaj, Fruta, A Clarita, Influjo, Alera (1993), Imprevist (1994), Scénario (1995), Sugestiones i Coetes (1996).

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Oset  (Andilla, Serrans)  Poble, situat 6 km al sud-est del terme. L'església parroquial és dedicada a la Immaculada Concepció.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oslé i Sáenz de Medrano, Enric  (Barcelona, 1892 – París, França, 1934)  Pintor i gravador. Germà de Miquel i de Llucià. De primer practicà el gravat. Es dedicà després a la pintura de marines. Establert posteriorment a París, i amb la col·laboració d'un tallista, féu retaules, arques, joies i altres objectes sumptuaris.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOslé i Sáenz de Medrano, Llucià  (Barcelona, 1880 – 1951)  Escultor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. La major part de la seva obra l'executà conjuntament amb el seu germà Miquel. L'obra d'ambdós continua, en una primera etapa, les línies formals del modernisme, bé que centrant la temàtica en les escenes realistes del suburbi; posteriorment, amb l'impuls de l'estètica noucentista, conrearen un estil més bla i al·legòric sense el vigor expressiu de les obres de la primera etapa. De la seva primera època són les escultures Tipus mariner (1901), Dona del poble (1907) i Presos (1908). D'un moment de transició, en el qual entrà en contacte amb l'escultura social de Meunier, és Miners en una vagoneta. Realitzacions pertanyents al segon moment i fetes amb el seu germà són el monument a Mossèn Cinto Verdaguer, a Barcelona, o els grups eqüestres del Treball i la Saviesa, a la plaça de Catalunya de la mateixa ciutat, entre d'altres. També va fer escultures de caràcter humorístic (La dona que té un bon marit). Fou distingit en nombroses exposicions nacionals i estrangeres.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oslé i Sáenz de Medrano, Miquel  (Barcelona, 1879 - 1960)  Escultor. Germà de Llucià. Ambdós tingueren els mateixos estudis i seguiren en les realitzacions de les obres les mateixes etapes. Són obres personals de Miquel La inspiració (1904), modernista, els Esclaus o Orfes (1906), dins la línia suburbial, que obtingué primera medalla a l'Exposició Nacional de Madrid del 1907, i d'altres. A més de les obres ja esmentades fetes en col·laboració amb el seu germà Llucià cal esmentar, en les darreres produccions de Miquel, els grups escultòrics i els relleus del Banc Vitalici d'Espanya, a Barcelona, i obres de menor importància. Amants, ambdós, de l'obra monumental, és remarcable la que van fer de la Mare de Déu de la Mercè, de sis metres i mig, que sobresurt per damunt de la cúpula del temple que li és dedicat, a Barcelona.Inici página Obtingué també nombrosos premis i distincions.

32 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca d'OsonaOsona  (Catalunya Comarca: 1.260,2 km2, 154.897 hab (2014), capital: Vic. Situada a l’extrem nord-est de la Depressió Central, al curs mitjà del Ter, entre el Pre-pirineu i la Serralada Pre-litoral i enclavada entre el Ripollès i la Garrotxa (nord), el Berguedà i el Bages (oest), la Selva (est), i el Vallès Oriental (sud). - GEOGRAFIA FÍSICA: És divideix en quatre sectors, molt heterogenis, clarament diferenciats: 1) La plana de Vic, extensa conca d’erosió excavada en les margues grises blavoses de l’eocè, que constitueix el centre neuràlgic de la comarca, i que s’estén de nord a sud, al llarg de 30 km, i assoleix una amplària mitjana de 10 km i una altitud oscil·lant entre 400 i 500 m. 2) El Lluçanès, altiplà format en els materials de gres i argilosos, que limita la comarca pel sector occidental i que s’enlaira fins a assolir els 800-900 m alt. 3) El Collsacabra, que forma els primers contraforts de la Serralada Transversal i que constitueix una plataforma estructural enlairada entre 900 i 1.300 m alt...  Segueix... 

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Osona  (Vic, Osona Nom que prengué l'antiga ciutat d'Ausa, a la baixa època romana i a la visigòtica, quan fou centre de la primitiva diòcesi d'Osona. Arran de la conquesta als musulmans, es perdé el s IX, en formar-se el nucli del Vicus Ausonae o, simplement, Vic, als peus de l'antic emplaçament d'Osona. Subsistí per a denominar el comtat (comtat d'Osona) i la comarca (Osona).

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Osona, comtat d'  (Catalunya, 798 - 1364)  Demarcació territorial. Comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s'estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona. Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del s X vers l'Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt. A partir del s XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d'Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida. El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnicaInici página dels antics ausetans o del pagus d'Osona, centrat en l'antiga ciutat d'Ausa o de Vic. És...  Segueix... 

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Osona, diòcesi d'  (Catalunya Veure> Vic, bisbat de.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Osona, Fèlix  (Vic, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Metge i epidemiòleg. És autor d'una polèmica obra sobre una epidèmia ocorreguda a Vic: Tractatus de febre maligna Vicensi famosa, ad alios etiam affectus accomodatus (Barcelona, 1698); dos anys més tard en publicà un opuscle-apèndix. L'obra fou impugnada per un altre metge vigatà, Ignasi Moreta.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Osona, Roderic d' (dit el Vell)  (Ossona, Itàlia, s XV - València ?, s XVI)  Pintor. Actiu entre el 1476 i el 1484. Assimilà l'estètica flamenca i la combinà amb elements italians i espanyols; alhora que mostrà una forta connexió amb l'art de Van der Weyden, segueix, també l'art italià del s XV, especialment el desenvolupat a Pàdua. Se'l pot considerar l'introductor a Espanya, a través del regne de València, de l'esperit renaixentista que començava a imposar-se arreu. La seva obra principal, firmada el 1476 és la Crucifixió de l'església de Sant Nicolau de València. Li són atribuïdes la Missa de Sant Règul i, amb menys certesa, la Verge del Cavaller de Montesa.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Osona, Roderic d' (dit el Jove)  (País Valencià, s XV – s XVI)  Pintor. Fill i deixeble de l'homònim. Signava lo fill del mestre Rodrigo. Només és datat del 1505 al 1513. És autor del quadre de l'Adoració dels Reis Màgics. Encara més que la del seu pare, la seva obra és típicament renaixentista. A València se'n conserven unes taules dedicades a glossar escenes de la vida de sant Dionís.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaOsona, vescomtat d'  (Catalunya, inici s X - 1062)  Jurisdicció de l'antic comtat d'Osona. Exercida per una família que a partir dels volts del 1062 prengué el títol del vescomtat de Cardona. El primer vescomte que actuà a Osona és Francó, el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d'Osona. El 938, en un judici contra els homes de la vall d'Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona. Entre mitjan s IX i el 916 actuà al comtat d'Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d'Osona. El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l'anterior; de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal i eren conegudes pel nom de feu vescomtal. El segon gran...  Segueix... 

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Osona i Formentí, Artur  (Barcelona, 1840 – 1901)  Excursionista i escriptor. Col·laborà a "La Renaixença", al "Diario de Cataluña" i al "Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes". Publicà un gran nombre de guies itineràries, moltes de les quals reeditades diverses vegades: Una excursió a la muntanya de Montseny (1876, 1880, 1886, 1893, 1899), Una excursió a la Schwarzwald (Selva Negra) i llegendes de l'encontrada (1888), Guia de l'Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès (1888, 1891), Guia de les regions compreses des de Montserrat al Camp de Tarragona i des de la Segarra al Penedès (1890, 1895, 1900) i Andorra. Guia itinerària i ressenya geogràfica-històrica de les Valls (1894), entre moltes altres.

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaOsor  (Selva Municipi: 52,62 km2, 340 m alt, 452 hab (2014). Situat als vessants del massís de les Gilleries, comprèn la major part de la vall d'Osor, a l'esquerra de la riera d'Osor, afluent de la dreta del Ter, el terme s'estén a banda i banda del riu i és, en gran part, accidentat. L'agricultura és de regadiu; els cultius d'horta es localitzen al llarg de la riera. Explotació forestal (castanyers, alzines) per a l'obtenció de fusta i de carbó. Mines de plom i de fluorina. Al costat esquerra de la vila hi ha el barri de Badia. El 1428 una sèrie de terratremols enderrocaren la vila, el pont i una bona part de l'església parroquial romànica (Sant Pere), que es refeu tot seguit i l'església fou ampliada al s XVIII. El municipi comprèn, a més, la caseria i l'ermita de Sant Gregori, l'església i el veïnat de Sant Miquel de Maifré, el santuari del Part i la gran masia del Sobirà de Santa Creu. Àrea comercial de Girona. Ajuntament -Inici página Estadístiques - Consulta de dades - Escola La Vall

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Osor, Galceran d'  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Acompanyà Pere II el Gran a l'expedició a Barbaria i a Sicília (1282). Trobant-se l'exèrcit a Alcoll (Tunísia), fou designat pel rei, amb l'aragonès Blasco d'Alagó, com a cap d'un dels sis torns d'atac que, en dies consecutius, havien d'hostilitzar els sarraïns al front de 200 cavallers i 3.000 peons.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Osor, Guerau d'  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1282 acompanyà Pere II el Gran a Barbaria i a Sicília. Fou un dels quaranta cavallers que garantiren els compromisos del rei pel que fa al seu desafiament de Bordeus amb Carles d'Anjou.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Osor, riera d'  (Selva Afluent del Ter mitjà, per la dreta. Neix a les Guilleries, al pla de les Arenes, prop de Sant Hilari Sacalm, i conflueix al Ter entre la Cellera de Ter i Anglès.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Osorio, Agustí  (Portugal, 1554 - Catalunya ?, 1646)  Frare agustí. Estudià cànons i lleis a Portugal, i professà a Barcelona després de graduar-se batxiller a Salamanca. Va ésser prior dels convents de Girona i Lleida, i definidor i provincial d'Aragó. Explicà arts a la universitat de Tarragona, i teologia a Lleida. Lluís XIII el féu predicador i almoiner seu. És autor de les obres Historia de la vida y milagros del P. San Juan de Santa Facunda (1604), Sermones de Adviento, festividades y santos (1635), Sermones de la Inmaculada Concepción de Nuestra Señora, Tractatus de Conceptione Deiparae Virginis Immaculatae (1648) i Sermones de Cuaresma (1633-34).

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaOsormort  (Osona Veure> Sant Sadurní d'Osormort.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Osormort, mestre d'  (Catalunya, s XII)  Pintor romànic anònim. Autor de les pintures de Sant Sadurní d'Osormort, Sant Martí del Brull i Sant Joan de Bellcaire. És típic d'ell de retallar les figures humanes sobre fons llis, el naturalisme del plegat dels vestits i l'arcaisme de les figures nues. El seu estil és directament entroncat amb el del genial decorador de la cripta de Saint-Savin-sur-Gartempe, i ambdós amb les miniatures del manuscrit de Santa Radegunda, obra anònima del s XI.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ossa, puig d'  (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat Veure> Sant Pere Màrtir, muntanya de.

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ossea  (Navès, Solsonès Antic castell i parròquia (Santa Maria), 2 km al nord del poble, a l'actual masia de can Feliu. La parròquia fou agregada a la de Linya. El castell és esmentat ja el 1163.

85 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaOsseja  (Alta Cerdanya Municipi: 17,13 km2, 1.247 m alt, 1.400 h (2012), (oficial: Oceja). Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, fins vora el límit amb la vall de Ribes (Ripollès). El terme, accidentat, és cobert en part de boscos i de pasturatges. Agricultura de secà (cereals i patates) i de regadiu (peres d'aigua i pomeres), afavorida per dos canals d'irrigació. La ramaderia de bestiar boví i oví complementa l'economia. Però el fort desenvolupament que ha tingut recentment ha estat produït per l'estació balneària: hotels de convalescència, sanatoris i una instal·lació d'helioteràpia. El nucli antic del poble envolta l'església parroquial romànica (Sant Pere), consagrada el 1219 però refeta el 1894 i que conserva un retaule barroc de Josep Sunyer (1699). Formà, fins al s XVIII, amb el Puig i Vallcebollera, el terme de la vall d'Osseja. Ajuntament (en francès) - Turisme (en francès)

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaOssera  (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell Poble (1.250 m alt), aturonat al vessant septentrional del coll de Barnús, dins el massís del Port de Comte. La seva església depèn de la parròquia de Lavansa.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ossinyà  (Sant Ferriol, Garrotxa Despoblat, situat a l'esquerra del Junyell, aigua avall del Mor. Esmentat ja el 975, la seva parròquia de Sant Fructuós pertangué a la canonja de Santa Maria de Besalú.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ossó, Domènec  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. És un dels qui figuren citats entre els primers catorze que prengueren l'hàbit del nou orde de la Mercè, el 1218, a les dubtoses fonts sobre la fundació de la institució.

51 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellOssó de Sió  (Urgell)  Municipi: 26,27 km2, 391 m alt, 211 hab (2014). Situat a la ribera del Sió, afluent del Segre, al sector septentrional de la comarca, al límit amb la Segarra. Quasi tot el terme és conreat; els cultius de regadiu s'estenen vora el riu, però hi predomina el secà, especialment cereals (blat, ordi i civada), ametllers i olivera; la vinya pràcticament ha desaparegut. La ramaderia (bestiar porcí i oví) i les granges avícoles i de conills complementen l'economia. La població sofreix un agut procés de despoblament. El poble és a l'esquerra del Sió; la seva església parroquial és dedicada a santa Maria. El municipi comprèn, a més, els pobles de Castellnou de Montfalcó, Montfalcó d'Agramunt i Bellver d'Ossó i la caseria de Peraltes. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ossó i Cervelló, Enric d'  (Vinebre, Ribera d'Ebre, 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 1896)  Eclesiàstic. Fundador de la Companyia de Santa Teresa o de les Teresianes. A catorze anys fugí de casa seva i anà a fer vida eremítica a Montserrat. Més endavant tornà a la societat i estudià humanitats, filosofia, física, química i teologia als seminaris de Tortosa i de Barcelona (1854-66). El 1867 fou ordenat de sacerdot. El 1871 dirigí l'Associació Catequística i diverses publicacions, com el setmanari "El Amigo del Pueblo" i la revista "SantaInici página Teresa de Jesús". Precursor de l'Acció Catòlica, el 1873 fundà una associació dita més tard Arxiconfraria Teresiana, que arriba a tenir en vida del fundador, unes 100.000 associades, i el 1874 el Rebañito del Niño Jesús com a branca infantil. El 1876 fundà la Germandat Josefina per a homes i, a Tarragona, la seva obra preferida, la Companyia de Santa Teresa, destinada a l'ensenyament. Fou beatificat per Joan Pau II el 1979.

53 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ossorio y Gallardo, Àngel  (Madrid, 1873 - Buenos Aires, Argentina, 1946)  Polític conservador. Fou governador de Barcelona durant la Setmana Tràgica (1909), càrrec que va dimitir en ésser declarat l'estat de guerra. Després dels fets del 6/oct/1934 s'encarregà de la defensa de Companys. Publicà, entre altres obres, Barcelona, Julio de 1909. Declaración de un testigo (1910), Historia del pensamiento catalán durante la guerra de España con la República francesa (1793-95) (1913), La guerra de España y los católicos (1943), Vida y sacrificios de Companys (1943) i Mis memorias (1946).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ostris, Pere (o Hostrí, o Austrí)  (Àustria, s XVI - Santes Creus, Alt Camp, 1575)  Imatger, actiu al Camp de Tarragona, on realitzà diverses obres. Treballà a l'orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona (1563). El dramatisme de la seva obra anuncia a Catalunya l'art barroc.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ot  (Catalunya, s X – 1010)  Bisbe de Girona (995-1010). El 986, tot just acabada l'expedició d'Almansor, fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès i anà a Compiègne a recaptar un privilegi del rei Lotari per refer el patrimoni del seu monestir, del qual s'havien perdut les escriptures. És remarcable la seva actuació en la restauració de la vida comunitària i dels béns del monestir. El 995 fou nomenat bisbe de Girona, sense deixar, però, el càrrec abacial. Regí la diòcesi fins el 1010, que amb el comte Ramon Borrell anà a l'expedició contra Còrdova. Morí a la tornada, a conseqüència de les ferides que havia rebut. Fou enterrat a Sant Cugat, on es conserva encara el seu sepulcre.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOt de Pallars (o d'Urgell(Sort, Pallars Sobirà, v 1065 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1122)  Bisbe d'Urgell (1095-1122). Fill de noble família, després d'haver-se dedicat a l'exercici de la guerra, s'ordenà sacerdot. Fou designat bisbe i consagrat pel papa Urbà II.

57 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Otal, Pepe (José Antonio Otal Montesinos)  (Albacete, Castella, 1946 - Càller, Itàlia, 25/jul/2007)  Titellaire. Després d'estudiar enginyeria industrial a Saragossa i belles arts a València, el 1972 ingressà a l'Institut del Teatre de Barcelona per cursar direcció d'actors, si bé el 1973 s'integrà al departament de teatre de titelles, dirigit per Harry V. Tozer, amb qui trencà el 1974. Amb la voluntat de popularitzar el missatge social del titella de fil mitjançant les representacions al carrer, el mateix any fundà el Grupo Taller de Marionetas, de composició oberta i artísticament eclèctic, on el 1977 coincidí amb Carles Cañellas, Teo Escarpa, Luis Fellini i el llavors músic Jordi Bertran. El grup participà activament en l'Assemblea de Treballadors de l'Espectacle, amb seu al Saló Diana de Barcelona. Presentà, entre altres espectacles, La Leyenda del conde de Barcelona (1975), Juan sin miedo (1976), Sombras Chinas (1978), El circo de las marionetas (1979), El cabaret de las marionetas (1980), El Apocalipsis según San Juan (1983), Makoki (1988), Cuento de madera (1990), en què el personatge de Pinotxo esdevé una reflexió sobre el suïcidi, Rigoletto (1997), El holandés errante (1998), Don Giovanni (2000) i La Divina Comedia (2006).

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Otanell  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents Caseria (cast: Otanel), situat al sector oriental del terme, a la capçalera del petit barranc d'Otanell, afluent del Xúquer per la dreta. Lloc de moriscs (46 focs l'any 1609) de la fillola de Cofrents, fou centre de la baronia d'Otanell. L'any 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, en separar-se de Dosaigües.

59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaOtanell, baronia d'  (País Valencià Jurisdicció senyorial, que al s XV pertangué als Corberan d'Alet i passà, per enllaç, als Milà d'Aragó, marquesos d'Albaida, als Orense, senyors i, després, vescomtes d'Amaya, i als Orellana-Pizarro, marquesos de la Conquista.

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Otero i Arbona, Josep  (Palma de Mallorca, 1847 – s XIX)  Professor. Es dedicà a l'ensenyament a Madrid, Palma i Cadis. Fou comptador de la diputació provincial de Toledo. Publicà diverses obres de comptabilitat i pràctica comercial.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Otero i Camps, Jaume  (Maó, Menorca, 1888 – Barcelona, 1945)  Escultor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Pensionat, pogué viatjar per França, Bèlgica, Holanda, Anglaterra i Itàlia. Féu, sobretot, escultura aplicada a l'arquitectura, participà en certàmens i fou premiat diverses vegades. Estilísticament, es mou dins el decorativisme propi de la fi del segle. Entre les seves obres destaquen el monument a Isabel la Catòlica, destinat a Bolívia, i la font monumental de la plaça de Catalunya, de Barcelona.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Otger  (Catalunya, s IX - v 870)  Comte de Girona amb el pagus de Besalú (v862-v870). Fou contemporani del poderós Bernat de Gòtia. És probable que fos indígena i que es pugui identificar amb un Otger, fidel del comte Guifré I de Girona, que surt documentat en l'acta d'un judici del 850. Segurament aconseguí l'honor gironí vers el 862, en els primers moments de la revolta del marquès Unifred, quan Carles el Calb es proposà de deposar el rebel i de guanyar aliats en una zona secessionista. Del comte Otger hom sap del cert únicament que el 866 era a Quierzy, on sol·licità i aconseguí del sobirà un precepte per al monestir de Sant Julià del Mont, del pagus de Besalú. El 869 Carles el Calb atorgà un nou precepte per a Catalunya, favorable aquesta vegada a un tal Dodó, "vassall del fidel Otger", que hom dubta d'identificar amb el comte homònim.Inici página Abadal pensa que el govern d'Otger degué acabar amb la mort d'aquest comte, vers el 870.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Otger, Benoir  (Lió, França, s XV - Reus ?, Baix Camp, s XVI)  Arquitecte. Autor de l'església de Sant Pere de Reus, començada el 1510 -i no acabada fins al 1601-, de nau única amb capelles laterals.

63 CATALUNYA - CULTURA

Otger Cataló  (Catalunya)  Personatge fabulós de la reconquesta de Catalunya que se suposa vivent al s VIII. Segons la llegenda, vingué de Gascunya acompanyat dels nou barons de la fama (Dapifer de Montcada, Galceran Grau de Pinós, Hug de Mataplana, Iot Guillem de Cervera, Grau o Guillem de Cervelló, Pere Grau Alemany, Ramon d'Anglesola, Gispert de Ribelles i Berenguer d'Erill) i al capdavant d'un exèrcit de 25.000 homes, que reconquerí la terra catalana. Otger morí al setge d'Empúries, i d'ell s'originà la nissaga dels comtes de Barcelona. La llegenda, d'origen erudit, pretenia explicar la reconquesta sobre la participació franca, i alhora explicar l'origen del mot català, que es remuntava als Camps Catalàunics prop d'on fou derrotat Àtila i que erròniament se suposaven prop de Tolosa.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Otogesa  (Catalunya Nom d'una ciutat pre-romana. Coneguda només perquè havia format part de l'escenari de les campanyes de Juli Cèsar al Segre contra el pomepià Afrani, el 49 aC. Era a la zona de confluència del Segre amb l'Ebre. Ha estat identificada amb Riba-roja, Mequinensa i, darrerament, amb la vall d'Utxesa. Hom suposa que encunyà les monedes ibèriques que duen la inscripció Otobesken.

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaOtonel  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents Veure> Otanell (nom castellà de la caseria).

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaOtos  (Vall d'Albaida Municipi: 11,07 km2, 326 m alt, 462 hab (2014). Situat a l'est d'Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell (1.024 m alt) fins al fons de la vall, a la riba esquerra del riu de Micena, afluent de l'Albaida i límit septentrional del terme, al qual aflueixen el riu de Beniatjar i el barranc de la Mata. El terme és accidentat al sud, mentre que al nord, és pla. La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc, i la resta és ocupat per l'agricultura, principalment de secà (vinya, oliveres i cereals); hi ha molt poc regadiu (hortalisses). Una quarta part de la població activa és dedica al sector industrial. El poble és a la dreta del barranc de la Mata; hi destaca la seva església parroquial. Pertanyen al municipi les caseries de Torralba i Micena, que formen un enclavament. Fou el centre de la baronia d'Otos. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia. Ajuntament

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Otos, baronia d'  (País Valencià Jurisdicció senyorial, adquirida el 1533 per Cristòfor del Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida, del seu cunyat Ferran de Pròixida i del Milà, segon comte d'Almenara. Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep. Continua en els Moore.

68 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Òtranto, expedició d'  (Òtranto, Itàlia, 1481)  Acció bèl·lica de Ferran II de Catalunya-Aragó amb forces castellanes. És considerada la primera acció bèl·lica internacional de Castella, que en el regnat de Ferran II inicià la suplantació de Catalunya-Aragó a Itàlia i en altres indrets.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOts i Capdequí, Josep Maria  (València, 1893 - 1975)  Historiador. Fou professor d'història del dret a la Universitat de València i director tècnic del Centre d'Estudis d'Amèrica de la Universitat de Sevilla. Emigrat a Amèrica el 1939, fou professor de la Universitat de Bogotà. Publicà, entre d'altres: Instituciones Sociales de la América española en el período colonial (1934), El estado español en las Indias (1941), El siglo XVIII español en América (1945), El régimen de la tierra en la América española durante el período colonial (1959) i Historia del Derecho español en América y del Derecho indiano (1968).

70 CATALUNYA - POLÍTICA

Ou, Oficina de l'  (Catalunya, 29/des/1936 – 1939)  Organisme creat pel Departament d'Agricultura de la Generalitat, per tal de promoure el desenvolupament de la producció d'aviram i d'ous per a fer cara a l'escassetat d'aliments causada per la guerra civil. Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda -la batalla de l'ou- i podia decidir la intervenció o l'apropiació de granges o altres establiments. El director era nomenat pel conseller d'agricultura. L'Oficina disposava d'un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d'avicultors (CNT i UGT), dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum.

71 CATALUNYA - CULTURA

ou com balla, L'  (Barcelona, inicis s XIX - )  Costum propi del dia de Corpus. Consisteix a fer sostenir un ou buit damunt l'aigua del brodador del claustre de la seu de Barcelona, i més modernament, del del pati de la casa de l'Ardiaca.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oulomar, Guillem  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Diplomàtic. Feu nombrosos serveis a la corona catalano-aragonesa, durant el regnat de Jaume II (1291-1327), sobretot en qüestions econòmiques al nord d'Àfrica. Fou ambaixador a Tunis (1292, 1313 i 1314), on aconseguí pactes avantatjosos. Intervingué, juntament amb altres ambaixadors catalans, en el concili de Viena del Delfinat (1312), on fou posada a debatInici página la supressió de l'orde del Temple i el destí dels seus béns, tan abundosos. La seva gestió fou favorable per als països de la corona catalano-aragonesa, cosa que permeté (1317) la fundació de l'orde de Montesa.

73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ovança  (Montlluís, Alta Cerdanya Veure> Vilar d'Ovança, el.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ovara i Piquer, Josep  (València, 1827 – 1881)  Autor teatral. Estrenà, a partir del 1871, una gran quantitat d'obres en català, algunes de les quals foren impreses. Cal destacar Guerra en pau, Un aprenent de llatí, Un clavari escaldat, Dimarts 13, La nòvia d'Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort, entre altres.

75 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Ovarra (Beranui, Ribagorça)Ovarra  (Beranui, Ribagorça Antiga abadia benedictina (Santa Maria d'Ovarra), (cast: Obarra). Situada a l'esquerra de l'Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra (es formà al seu voltant el petit nucli d'Ovarra, actualment despoblat). Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s'aixeca l'antic castell de Ribagorça. Deixant de banda uns pretesos orígens visigòtics, sembla que fou fundada al començament del s IX pels comtes de Tolosa; la primera notícia certa és del 874 (sembla que la regia l'abat Salomó), però la sèrie abacial no és coneguda fins a partir de l'abat Francó (905). Hom hi forjà una sèrie de documents falsos per a fonamentar una pretesa exempció, fet que n'enfosqueix l'inici històric. El comte Ramon I de Ribagorça i els seus successors (molts dels quals es feien sepultar a Ovarra) el protegiren i en feren la casa més important del Ribagorçà. Tingué, inicialment, els priorats d'Esvu, a Sant Martí de Cavallera, a la vall de...  Segueix... 

76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ovarra, congost d'  (les Paüls, Alta Ribagorça / Beranui, Ribagorça Pas estret de l'Isàvena, entre les serres interiors del Prepirineu aragonès. Separa els dos municipis. L'extrem oriental el constitueix la serra de Cis, i alInici página vessant occidental s'hi troba el cim del Turbó, amb 2.492 m alt.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Oveix  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Poble (1.232 m alt), situat en un coster, en una vall afluent a la vall Fosca per la dreta. L'església parroquial és dedicada a santa Maria.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Oveix  (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà Antiga abadia benedictina (Sant Vicenç d'Oveix), a l'antic terme de Surp, al lloc dit antigament Insitil, prop de la Noguera Pallaresa, fundada segurament en temps de Lluís el Piadós (rebé privilegi d'immunitat i confirmació de béns de Lotari el 834). El 868 es fusionà amb l'abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del s X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol. Entre el 1040 i el 1075 els comtes l'encomanaren al bisbe d'Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial. El 1312 el seu cap s'intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres. Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri. Gairebé no n'hi ha cap resta.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ovella  (Alp, Baixa Cerdanya)  Despoblat, situat vora la Molina, a la dreta del riu d'Alp. El lloc és esmentat el 839. De la seva parròquia depenia el lloc de Comadovella. A l'església de la Torre de Riu es venera la Mare de Déu d'Ovella.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaOvelles, rambla de les  (Alacantí Riu de la comarca, que neix al vessant meridional del Maigmó, dins el terme de Tibi (Alcoià); una gran part del seu curs alt limita els termes de Sant Vicent del Raspeig i d'Alacant (el Moralet), i després de rebre, per la dreta, conjuntament, les rambles de Pepior i de Sarganella, travessa l'horta d'Alacant i aflueix a la Mediterrània al sud de la ciutat.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ovilvar, baronia d'  (Catalunya Títol concedit el 1930 a Arcadi Balaguer i Costa, químic industrial, mort el 1973, president del Futbol Club Barcelona i del Club de Polo de Barcelona.

82 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ovís  (Areny de Noguera, Ribagorça Poble (fins al 1965 del municipi de Betesa), situat a la dreta del torrent d'Ovís, que davalla de la serra del Cis i aflueix al torrent d'Aulet per la dreta.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ovivier  (Catalunya ?, s XIII)  Trobador. Devia pertànyer a l'orde del Temple, ja que apareix com a Ovivier el Templer. És autor d'un sirventès adreçat a Jaume I, encoratjant el monarca pels projectes de croada.

84 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ozores i Puchol, Antonio  (Burjassot, Horta, 24/ago/1928 – Madrid, 12/mai/2010)  Actor i director cinematogràfic. Ha actuat en papers còmics en diversos films.

Anar a:    Orto ]    [ Oru ]    [ Ose ]    [ Osor ]    [ Ot ]    [ Ou ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -