|
|
|
Anar a: [ Pai ] [ Paj ] [ Palacios ] [ Palal ] [ Palanq ] [ Palau, el ] Si no existís el vici no es veuria cap malalt... però, com s'avorriria la humanitat. (J.C.L. Poisle Desgranges) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Paieres i Borràs, Marià (Inca, Mallorca, 1769 - Misión Purísima, Califòrnia, EUA, 1823) Missioner franciscà. El 1793 es traslladà a Mèxic i el 1796 començà la seva tasca en diverses missions. El 1815 fou nomenat president de les missions de Califòrnia, i el 1819 comissari prefecte. Fou un bon administrador de les comunitats indígenes que es formaren entorn de les missions i impulsà la ramaderia i el comerç de pells. 2 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ País, El (Barcelona, 28/feb/1856 - 22/ago/1856) Diari en castellà. Successor d'"El Áncora", periòdic fundat l'1/gen/1850, que s'hi fusionà. Moderat i catòlic, defensor dels interessos econòmics de la burgesia, continuà sense èxit la tasca periodística del seu antecessor. 95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ País, El (Lleida, 1879 - 1936) Diari en castellà. Defensor de la política liberal. Durant el període de la República actuà a favor d'Esquerra Republicana de Catalunya i publicà algunes col·laboracions en català. Propietat de la família Serradell, tingué Estanislau de K. Montanya i Valerià Serra i Boldú com a principals col·laboradors. 4 ALGUER - BIOGRAFIA País i Melis, Joan (l'Alguer, 1875 - Càller, Itàlia, 1964) Músic, poeta i gramàtic. Doctor en química i farmàcia. Fou un dels fundadors de l'agrupació catalanista La Palmavera (1902), dintre la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic. Musicà l'himne alguerès i popularit-za melodies com Desperta-te i O lluna vella; dirigí les bandes musicals de l'Alguer, Sorso i Sàsser i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic (1912). Propugnà l'estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana: és autor d'una Grammatica del dialetto moderno d'Alghero, 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA / HISTÒRIA
6 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ País Valencià, El (València, 18/mai/1935 – abr/1936) Setmanari d'Esquerra Valencianista. Publicà 17 números; després d'una breu interrupció reaparegué el 28/mar/1936 i en publicà 4 més. N'era director Josep Castanyer i Fons. Representà la continuïtat de la línia d'"Avant" de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Paisà, el (Fonollosa, Bages) Raval, a l'est del poble, a la carretera de Manresa a Calaf. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paisà i de Pontarró, Josep de (Catalunya, s XVII – Barcelona, ago/1714) Cavaller i militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. Pel nov/1705 fou nomenat tinent del recentment creat regiment de Guàrdies Catalanes, i el 1713 fou promogut a tinent coronel del nou regiment del Roser, durant el setge de Barcelona. Participà en la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V. Durant el setge 9 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paissa, Josep (Catalunya, v 1700 – Barcelona, 1766) Metge cirurgià. Fou catedràtic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i cirurgià major de l'Hospital de la Santa Creu. Fou un dels setze fundadors de la Conferència Físico-Matemàtica de Barcelona (1764), precursora de l'Acadèmia de Ciències i Arts. 11 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Païsses, ses (Artà, Mallorca Oriental) Poblat prehistòric de la cultura talaiòtica (o ses Pallisses), a 1 km de la vila. És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases. Fou excavat parcialment els anys 1950 per una missió italiana dirigida per l'arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l'autor per a 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Paitides, les (Viladrau, Osona) Veïnat, al sud-est del poble; és molt coneguda la font de les Paitides. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Paitrossos (l'Aldea, Baix Ebre) Nucli (o Barri de l'Estació), sorgit a l'entroncament de les carreteres de Barcelona a València amb la de Barcelona a Tortosa, al voltant de l'Hostal Nou i de l'estació de l'Aldea del ferrocarril de Barcelona a València; junt amb el barri de l'Hostal dels Alls forma el poble de l'Aldea. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Paivissol, capella de (Tortosa, Baix Ebre) Antiga capella on era venerada la Mare de Déu de Paivissol, destruïda durant la Primera Guerra Carlina. 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Paixarella (Castelló de la Ribera, Ribera Alta) Despoblat i antiga partida, a l'interfluvi del riu d'Albaida i del Xúquer, poc abans de llur confluència (pla de Paixarella). Antiga alqueria islàmica del terme d'Alberic, el lloc fou arrasat per uns aiguats. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pajares, Los (Castellfabib, Racó) Caseria, a l'esquerra del riu Ebrón, prop de la seva confluència amb el Túria, al límit amb el terme de Torre Baja. 17 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Pájaro Verde, El (Barcelona, 7/oct/1860 - 25/mai/1861) Setmanari satíric en castellà. Fundat pel periodista Antonio G. Hermosa, edità 34 números i un almanac. Suspès a causa de la seva crítica social -era autoritzat només per a temes literaris-, fou substituït per "El Pájaro Azul", editat fins al final del 1862, any 18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Pajazo, batalla del pont (País Valencià, 20/jun/1808) Fet d'armes durant la Guerra del Francès. Ocorregut al pont Pajazo, damunt el Cabriol, entre les forces de la Junta de València, manades pel mariscal Pere Adorno, i les napoleòniques del mariscal Moncey, les quals, assolida la victòria, comprometeren la seguretat de València i del País Valencià. 19 ANDORRA - GEOGRAFIA Pal (la Maçana, Andorra) Poble (1.551 m alt), escalonat de cara al migdia, a la vora del riu de Pal (que neix a l'alt de la Capa i forma a Erts, juntament amb el riu d'Arinsal, el riu d'Erts), dominat per l'església parroquial de Sant Climent, romànica (s XI), amb un campanar de planta rectangular decorat amb finestres geminades. Hom hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Remei. L'any 1982 foren inaugurades les instal·lacions esportives de l'estació d'esquí de Pal, situada al bosc de Pal. 20 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Pal, coll de (Prats de Molló, Vallespir / Setcases, Ripollès) Depressió (2.374 m alt) de la línia de crestes que separa la vall del Ter i la del Tec, entre roca Colom i el cim de Costabona. 21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pal, el (Pollença, Mallorca Septentrional) Cim culminant (423 m alt) de la península de Formentor. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palà, Concepció (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1920) Actriu. Debutà al Teatre Català del Romea, on al costat de Fontova es formà com a actriu. Posteriorment, al Novetats amb Enric Borràs i Concepció Ferrer, va obtenir grans èxits, especialment en el paper de Tomasa a l'obra Maria Rosa, de Guimerà. El 1898 estrenà El Nunci, de Feliu i Codina. Actuà sobretot al darrer quart del segle XIX i quasi sempre en català. Es retirà de l'escena bastants anys abans de la seva mort. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA
24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palà de Torroella, el (Navàs, Bages) Caseria i colònia industrial (o el Palà Vell), a l'esquerra del Cardener. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palà i Borràs, Antoni (Mediona, Alt Penedès, 1881 - Guardiola de Font Rubí, Alt Penedès, 1971/72) Polític. Afiliat al republicanisme federal, fou un dels creadors de l'Avenç Nacionalista Republicà de Sant Andreu de Palomar (1905) i del Centre Nacionalista Republicà (1906). Posteriorment, a les corts, fundà l'Ateneu Democràcia (1910) i fou secretari de la UFNR a Barcelona a partir del 1911. Així mateix publicà els setmanaris catalanistes "El Cor del Poble" (1912) i "Germinal" (1915), òrgan de les joventuts de la UFNR. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palà i Marquillas, Miquel M. (Catalunya, s XIX) Actor còmic i autor teatral. Excel·lí en la interpretació de sarsueles, com La festa del barri, La fira de Sant Genís, De Sant Pol al Pol Nord, Els estudiants de Cervera, De la Terra al Sol, etc. Com a comediògraf va escriure, entre altres obres, Papers al balcó (1876), Als peus de vostè! (1879), Criatures! (1880), La corda sensible (1881), Dotzena de frare (1882), en col·laboració amb Blanco, La sala de rebre (1914), etc. És autor, també, del recull de poemes Íntimes i cantars (1878). 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palà Nou, el (Navàs / Sant Mateu de Bages, Bages) Veure> Valls, colònia. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palacio, Manuel del (Lleida, 1832 – Madrid, 1906) Escriptor en castellà. Residí a Madrid, on era conegut com a poeta i periodista. 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Palacio, marquesat del (Catalunya) Títol concedit el 1700, per Carles II, a Francesc Dalmau i Casanate. El 1783 passà, en successió transversal, als Gil. La marquesa Rita Gil y Rojas es casà amb Domingo de Traggia y Uribarri. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palàcios, Joan Baptista (País Valencià, s XIX – s XX) Escultor. Fou professor de l'Escuela de Artes y Oficios de Melilla. Destacà pels seus retrats escultòrics i per les seves imatges religioses. Intervingué a la realització dels relleus decoratius de la Universitat de València. 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palacios, sèquia de los (Formentera de Segura, Baix Segura) Canal de regadiu, que pren l'aigua del Segura, per l'esquerra, a l'assut de Rojals i rega el sector oriental del terme. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - MUNICIPI
35 CATALUNYA - HISTÒRIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palafolls, Berenguer de (Catalunya, s XII) Magnat. Pels anys 1133-34 tingué algunes aparicions al consell i seguici del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Els Palafolls d'aquesta època foren els primers a usar el cognom, adoptat pels successors de Guillem Humbert de Ses Agudes. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palafolls, Guillem de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Era germà del bisbe de Girona Ramon, al qual cedí la possessió de Lloret (1217). El 1229 participà a l'expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Anava amb les forces dels Montcada. Formà a l'avantguarda a la batalla de la serra de Portopí (12/set/1229). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palafolls, Guillem de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Lluità a la guerra contra Castella. Arran de la gran ofensiva de Pere el Cruel el 1363, formava part dels reforços duts a Aragó. Era fill d'un Berenguer. El 1372 fou un dels quatre conservadors de la Convinença dels Cavallers de Catalunya, organisme format per la petita noblesa per alliberar-se de la jurisdicció civil i penal dels grans senyors. Pere III encoratjà aquest moviment. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palafolls, Guillem de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. El 1412 assistia a les Corts de Saragossa, les primeres que presidia el nou rei Ferran d'Antequera, el qual acabava de ser elegit a Casp. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palafolls, Ramon de (Catalunya, s XIII) Prelat. Fou bisbe de Girona. El 1217 rebé, com a donació del germà Guillem, la possessió de Lloret. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - HISTÒRIA Palafolls, vescomtat de (Catalunya) Títol concedit el 1471, per Joan II, a Bertran d'Armendaris, únic titular, quan li atribuí la part meridional dels béns dels Cabrera. 43 CATALUNYA - MUNICIPI
44 CATALUNYA - HISTÒRIA Palafrugell, combat de (Palafrugell, Baix Empordà, 20/jul/1638) Revolta popular contra les tropes castellanes que, establertes a la població, la maltractaven i la vexaven. Hi moriren dos capitans i alguns soldats i, en la represàlia, la població fou saquejada pels soldats, que profanaren tres esglésies. La gran consternació produïda a tot Catalunya decidí l'alçament del 1640. Fins i tot les autoritats no catalanes, com el 45 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Palagonia, baronia de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles, després d'ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d'Alagó. La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racioner Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I. Aquests llavors l'atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina. El nét d'aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles (marquesos de Francofonte), foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d'Espanya el 1709. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palagret (Celrà, Gironès) Veïnat, a llevant del poble, a l'esquerra de la riera de Palagret, que neix dins el mateix terme, als contraforts nord-occidentals de les Gavarres, i aflueix al Ter per la dreta dins el terme de Bordils. 47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Palaldà (els Banys d'Arles, Vallespir) Poble (211 m alt) (o Palaudà), situat al nord del terme, a l'esquerra del Tec, que forma un nucli d'aspecte medieval, agrupat entorn de l'església parroquial (s XIII), amb un portal de marbre. És dominat per les restes del castell de Palaldà. Formà un municipi independent fins a mitjan s XX. 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palamó, el (Alacant, Alacantí) Vila (72 m alt) (o Vilafranquesa), al nord de la ciutat, al sector occidental on acaba l'horta d'Alacant. Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l'Alfàs (pantà de Tibi); actualment hi passa un canal de Riegos de Levante. L'església parroquial (Sant Josep) fou bastida en 1778-86 (el primitiu edifici, acabat el 1676, s'ensorrà el 1778). A la sortida de la població hi ha l'ermita de Sant Antoni. Té una certa tradició l'estiueig. El lloc, que formava part del terme general d'Alacant el 1490, fou 49 CATALUNYA - MUNICIPI
50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palamós (Sant Guim de Freixenet, Segarra) Masia i antiga quadra, de l'antic municipi de Freixenet de Segarra, situat a la ribera de Cervera, al peu de la serra de Montlleó. El s XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan. Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent. 51 CATALUNYA - HISTÒRIA Palamós, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial concedida el 1466 a Joan de Vilamarí (mort el 1479). Revertí a la corona fins al 1484, que fou erigida en comtat. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA
54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palanca, Julià (Sagunt, Camp de Morvedre, 1883 – Barcelona, 1964) Músic. És autor de la sarsuela En los naranjos, música sacra, marxes, transcripcions per a banda i d'altres obres. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palanca i Asensi, Eduard (País Valencià, 1834 – Màlaga, Andalusia, 1900) Polític. Residí gairebé sempre a Andalusia i a Madrid. Advocat i republicà, partidari de Salmerón, fou diputat a corts (1869), membre de les corts constituents de la república i, durant aquest règim, ministre d'ultramar (1873). 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palanca i Gutiérrez, Carles (València, 1819 – Madrid, 1896) Militar. Enviat a Filipines, el 1858 participà en l'expedició a Cotxinxina i intervingué en les campanyes franceses contra Annam. De retorn a la Península (1865), fou exiliat a Canàries per les seves idees liberals. Després d'una breu estada a Cuba, fou nomenat capità general de les Canàries (1871), i dos anys més tard, de les Balears, fins al 1874. És autor, entre altres treballs, d'una Reseña histórica de la expedición a Cochinchina (1869) i d'un Tratado sobre colonias militares. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palanca i Hueso, Antoni (València, 1848 – 1905) Escriptor. Era germà de Francesc Palanca i Roca. Fou soci molt actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus jocs florals: cal destacar-ne la flor natural (1896), amb el poema Ceptre i llorer. Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i La rodada. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palanca i Labayla, Francesc (País Valencià, 1867 – València, 1929) Actor. Fill de Francesc Palanca i Roca. Fou tipògraf de "La Correspondencia de Valencia". Treballà en la companyia de Maria Tubau i Emili Mario i en la de María Guerrero, amb les quals anà a Amèrica. Posteriorment, fou professor de declamació al Conservatori de València i dirigí diverses obres de teatre. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palanca i Lita, Ricard (País Valencià, s XIX – 1885) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Entre les seves obres figuren alguns llibres de divulgació sobre prestidigitació, màgia i cartomància. 60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Palanca i Martínez-Fortún, Josep Albert (Palma de Mallorca, 1888 – Madrid, 1973) Metge. Féu la campanya d'Àfrica en el cos de Sanitat Militar. Especialitzat en higiene, amplià estudis a la Health School of Johns Hopkins, a Baltimore (EUA). El 1920 guanyà la càtedra d'higiene a la universitat de Sevilla, a Santiago i a la Universitat Central (1923). Fundà la revista "Archivos españoles de higiene pública", així com dispensaris i sanatoris. Fou membre de l'Acadèmia Nacional de Medicina (des del 1928) i representant de l'estat espanyol a l'Office Internationale d'Hygiène Publique. Elaborà diversos treballs professionals, com Importancia social de la sanidad pública (1944). 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palanca i Roca, Francesc (Alzira, Ribera Alta, 1834 – València, 1897) Autor teatral. Publicà teatre en castellà, de caire romàntic, i alguna obra en català, com Ortigues i rosselles i Tres roses en un pomell (1871). Cal destacar el seu aplec Romancero valenciano. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
63 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palanques i Sanahuja, Antoni (Barcelona, 1897 - ) Ceramista i gravador en vidre. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou premiat a les Exposicions Internacionals de París (1925), Niça (1929) i Barcelona (1929). 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Palaol, Bernat de (Illes Balears, s XIV) Poeta. Anomenat sovint el Mercader de Mallorca. Hom en coneix dos poemes en occità: un debat amb Jaume Rovira (1386) i una cançó -combinació de comiat i maldit-, esmentada per Francesc Ferrer i Francesc de la Via (s XV), la melodia de la qual fou utilitzada més endavant al Misteri d'Elx. 67 ILLES BALEARS - POLÍTICA Palatines, lleis (Illes Balears, 1337) Veure> Lleis Palatines. 68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Palau (Santa Llocaia, Alta Cerdanya) Poble (1.237 m alt), a l'esquerra del torrent de Lluç. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palau (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) Veïnat i santuari (Mare de Déu de Palau), situats a la dreta de la Muga, aigua avall d'Albanyà. El santuari és un exemplar romànic, de pedra, amb volta apuntada. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palau (Gurb, Osona) Santuari (la Mare de Déu de Palau) i antiga pabordia del monestir de Ripoll (dita també prepositura d'Osona), de la parròquia de Granollers de la Plana, a la dreta del Gurri. El nom prové d'un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943. Recuperat per Ripoll després d'un quant temps d'usurpació (1089), fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats. Pràcticament era un lloc d'hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona. El paborde d'Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d'Osona i d'una part del Bages. Els darrers segles tenia 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau (Barcelona, s XV – s XVI) Família d'argenters. En una primera generació hi ha Jaume Palau. 72 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Palau, Bartolomé (Burbáguena, Aragó, s XVI - València, s XVI) Dramaturg, teòleg i sacerdot. Establert a València, és autor, entre altres obres, en castellà, d'una al·legoria de la captivitat espiritual, Victoria de Cristo (València 1585), que segueix la història de la humanitat des del pecat original fins a la redempció. Influí sobre Jaume Ferrús. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví el rei Pere III. El 1344, durant la despossessió de Jaume III de Mallorca, capturà a Llançà alguns nobles addictes al darrer, com Berenguer de Vilaragut i Bernat de So. El 1357, amb Jaume Desfar, negocià l'adhesió a Pere III i a Enric de Trastàmara del noble Álvar Pérez de Guzman, que fou utilitzat així a la guerra contra Castella. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau, Berenguer (I) (Barcelona, s XV) Argenter. Apareix documentat del 1451 al 1494 a Barcelona. Realitzà amb Martí Ximenes de Vilanova dues creus d'argent per a Sant Jeroni de la Murtra (1451) i per a la Confraria de les Ànimes de Guissona (1462). El 1462, junt amb Francesc Artal, realitzà l'arca d'argent que havia de contenir les restes del príncep Carles de Viana, mort l'any anterior. El 1465 fou nomenat custodi de la moneda d'or de la seca barcelonina, i el 1488 jurat del consistori de Barcelona. Treballà per a la seu de Barcelona entre 1481 i 1491. El 1494 féu una imatge d'argent de la Verònica per a l'església de Santa Maria del Mar. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau, Bernat de (Catalunya, s XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1348) XXXIII Abat de Poblet (8/ago/1348 - 16/ago/1348). Abans del 1330 era un cavaller del rei Alfons III, el qual deixà per fer-se monjo de Poblet. Adquirí un gran prestigi dintre el monestir, on ensenyà ciències naturals i exactes. Hom el creu autor d'un projecte de cimbori per al monestir, que restà inacabat. Elegit abat en plena Pesta Negra, morí al cap d'una setmana de tenir cura dels apestats. En la pesta morí el seu predecessor, Ponç de Copons, i més de la meitat de la comunitat. Fou succeït per Arnau d'Eixamús. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palau, casa de (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental) Veure> Fluvià, torre de. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau, Constança de (Catalunya, s XIII) Filla de Ramon de Palau i d'Eldiardis de Torroja, i germana per tant de Simó de Palau, vescomte de Bas. Es casà amb el vescomte Jofre III de Rocabertí, i foren pares de Dalmau III de Rocabertí. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palau, el (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat) Caseria i antiga quadra, a la dreta de la riera del Palau, afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix dins el terme de Castellví de Rosanes, prop de can Xandri. Damunt seu hi ha l'ermita o santuari del Palau, dedicada a santa Madrona. Modernament hom hi ha edificat la urbanització del Parc de Vallpalau. Al sud hi hagué l'antiga colònia industrial del Palau. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palau, el (Mataró, Maresme) Barri obrer de la ciutat, situat al nord-est del centre urbà, entre la ronda d'Alfons X i el barri dels Molins, Sorgí amb l'expansió urbana i l'onada immigratòria dels anys cinquanta. És urbanitzat i té una gran densitat de població i d'ocupació del sòl. 82 CATALUNYA - HISTÒRIA Palau, fets del (Barcelona, mai/1960) Incidents nacionalistes ocorreguts durant la visita del general Franco a la ciutat. Dins el programa de la visita, el 19/mai es va celebrar un concert a càrrec de l'Orfeó Català al Palau de la Música. Del programa previst inicialment, en fou exclosa la interpretació de "El Cant de la senyera". Aquesta prohibició va motivar com a resposta que un nombrós grup d'activistes catalanistes entonessin la cançó durant el concert, seguits per una bona part del públic present. L'actuació de la policia aconseguí detenir alguns dels promotors de l'acció, entre els quals hi havia Jordi Pujol, que no era en aquells moments al Palau. Com a conseqüència de la detenció de Pujol, es va iniciar una activa campanya en favor del seu alliberament, cosa que va fer que el seu nom es conegués arreu de Catalunya i també a l'exili. Els fets de Palau, tan propers en el temps al cas Galinsoga, testimoniaven l'aparició d'un nou sector -generacional i polític- opositor. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau, Francesc (Catalunya, s XIV) Cavaller. Participà a l'expedició de l'infant Alfons -futur Alfons III el Benigne- per conquerir Sardenya (1323-24). Es distingí especialment al setge de Càller. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau, Francesc (Barcelona, s XVI – 1649) Frare dominicà. És autor d'obres religioses. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau, Gabriel (Barcelona, 1863 - Buenos Aires, Argentina, 1939) Sociòleg, compositor i religiós jesuïta. Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces. Aviat s'interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme. Abans d'entrar als jesuïtes col·laborà en publicacions d'orientació carlina i propaganda catòlica com "El Correo Catalán" i "La Hormiga de Oro", a banda de dirigir "El Crit de la Pàtria". El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot. El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l'acció social catòlica. Partidari de les reformes del liberalisme econòmic i profundament antirevolucionari, el 1907 fundà a Barcelona Acció Social Popular... Segueix... 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau, Guerau de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. El 1418 fou membre i missatger de la Junta de Molins de Rei, que censurava la política d'Alfons IV el Magnànim, especialment quant a la provisió de càrrecs públics a favor de castellans. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau, Jaume (Barcelona, s XV) Argenter. Fou un dels experts que el 1451 varen fer el peritatge del pal·li de Sant Jordi, obra del brodador Antoni Sadurní, per a la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau, Joan (Barcelona, s XV – 1527) Argenter. Era pare del més modern dels argenters anomenats Berenguer. 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau, Pere de (Catalunya, s XII) Noble. Apareix molt lligat amb els Montcada de l'època, i tingué, a mitjan segle, alguna entrada al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1134 fou marmessor de Berenguer Ramon de Montcada, el pare de Beatriu i sogre i oncle del gran senescal Guillem Ramon IV. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau, Pere de (Catalunya, s XIII) Marí i militar. El 1261 manava les companyies llogades per Jaume I al rei de Tunis Al-Mostancir. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palau, Pere Joan (Girona, s XV - Barcelona, s XV) Argenter. Possiblement fill de Berenguer. Originari, probablement, de Girona. Tingué l'obrador a Barcelona. L'any 1503 dissenyà la creu processional d'or, encara d'estil gòtic, de la seu de Girona, la qual obrà ell mateix amb la col·laboració dels Coll, argenters gironins. També és autor, juntament amb Francesc Guardiola, de la creu major de Santa Maria del Mar de Barcelona. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palau, pla de (Barcelona, Barcelonès) Plaça de la ciutat, vora la mar, que esdevingué el centre de la ciutat als s XVIII i XIX. És situada en l'antic centre comercial (s XV) testimoniat per la Llotja, el consolat de mar, el porxo del forment (després Hala dels Draps) i les drassanes, també centre ciutadà del s XVII, testimoniat per la conversió de l'antiga Hala dels Draps en Palau dels Lloctinents (1668) -el Palau Reial que donà nom a la plaça desaparegué en un incendi el 1875-. La restauració de la Llotja (1774-1902), la construcció de la nova Duana (1790-92), la urbanització de la plaça (1825-34), i l'edificació dels Porxos d'En Xifré (1836) li acabaren de donar fesomia.
Anar a: [ Pai ] [ Paj ] [ Palacios ] [ Palal ] [ Palanq ] [ Palau, el ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Paiporta
País Valencià
Països Catalans, els
Palafolls, baronia de
Palafrugell
Palanques