A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pai ]    [ Paj ]    [ Palacios ]    [ Palal ]    [ Palanq ]    [ Palau, el ]

Si no existís el vici no es veuria cap malalt... però, com s'avorriria la humanitat. (J.C.L. Poisle Desgranges)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Paieres i Borràs, Marià  (Inca, Mallorca, 1769 - Misión Purísima, Califòrnia, EUA, 1823)  Missioner franciscà. El 1793 es traslladà a Mèxic i el 1796 començà la seva tasca en diverses missions. El 1815 fou nomenat president de les missions de Califòrnia, i el 1819 comissari prefecte. Fou un bon administrador de les comunitats indígenes que es formaren entorn de les missions i impulsà la ramaderia i el comerç de pells.

2 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaPaiporta  (Horta del Sud Municipi: 3,93 km2, 24 m alt, 24.810 hab (2014). Situat en un terreny pla, a la riba dreta del barranc de Torrent, que desguassa a l'Albufera, i al sud de València. L'activitat econòmica bàsica fins fa pocs anys era l'agricultura, la major part de regadiu, gràcies a l'existència de sèquies. El conreu més estès és el de tarongers, al qual segueixen en importància els conreus d'horta (cebes i patates, fonamentalment). Actualment l'activitat industrial és mésInici página important que l'agricultura: hi destaca la fabricació de mobles i la indústria de la fusta en general; també hi ha una fàbrica de joguines i diverses de teixits. El poble agrupa tota la població del municipi. L'actual església parroquial de Sant Jordi fou bastida el 1754. El nucli antic és a l'esquerra del barranc de Torrent i a la dreta sorgí el barri nou de les Casesnoves de Torrent. Àrea comercial de València. Ajuntament - Associació El Barranc - Ràdio

3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

País, El  (Barcelona, 28/feb/1856 - 22/ago/1856)  Diari en castellà. Successor d'"El Áncora", periòdic fundat l'1/gen/1850, que s'hi fusionà. Moderat i catòlic, defensor dels interessos econòmics de la burgesia, continuà sense èxit la tasca periodística del seu antecessor.

95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

País, El  (Lleida, 1879 - 1936)  Diari en castellà. Defensor de la política liberal. Durant el període de la República actuà a favor d'Esquerra Republicana de Catalunya i publicà algunes col·laboracions en català. Propietat de la família Serradell, tingué Estanislau de K. Montanya i Valerià Serra i Boldú com a principals col·laboradors.

4 ALGUER - BIOGRAFIA

País i Melis, Joan  (l'Alguer, 1875 - Càller, Itàlia, 1964)  Músic, poeta i gramàtic. Doctor en química i farmàcia. Fou un dels fundadors de l'agrupació catalanista La Palmavera (1902), dintre la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic. Musicà l'himne alguerès i popularit-za melodies com Desperta-te i O lluna vella; dirigí les bandes musicals de l'Alguer, Sorso i Sàsser i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic (1912). Propugnà l'estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana: és autor d'una Grammatica del dialetto moderno d'Alghero,Inici página escrita el 1899 i publicada a Barcelona el 1970.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA / HISTÒRIA

mapa físic del País ValenciàPaís Valencià  País de l'Europa mediterrània: 23.253,3 km2, 4.939.550 hab (2015). Correspon a l’antic Regne de València, format per 21 comarques de llengua catalana i 11 de llengua castellana, amb capital a València. Des del punt de vista de l’administració de l’estat espanyol, es dividit en les províncies de Castelló, València i Alacant. - GEOGRAFIA FÍSICA.- El relleu de la regió és caracteritza per l’enorme varietat dels elements que en conformen el paisatge. La zona litoral és formada per una sèrie de planes constituïdes per dipòsits al·luvials que s’obren finalment a mar en extenses platges: les dunes poden arribar a obstruir o dificultar el desguàs al mar de les aigües continentals, i això contribueix a la formació d’albuferes. La zona interior, en canvi, de caràcter clarament muntanyós, és formada, a l’oest i al nord-oest, per relleus del Sistema Ibèric, mentre que cap al sud trobem les serres orientals de les serralades Subbètiques. La xarxa fluvial es caracteritza per un règim de forts estiatges, que contrasta...  Segueix... 

6 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

País Valencià, El  (València, 18/mai/1935 – abr/1936)  Setmanari d'Esquerra Valencianista. Publicà 17 números; després d'una breu interrupció reaparegué el 28/mar/1936 i en publicà 4 més. N'era director Josep Castanyer i Fons. Representà la continuïtat de la línia d'"Avant" de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Paisà, el  (Fonollosa, Bages Raval, a l'est del poble, a la carretera de Manresa a Calaf.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paisà i de Pontarró, Josep de  (Catalunya, s XVII – Barcelona, ago/1714)  Cavaller i militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. Pel nov/1705 fou nomenat tinent del recentment creat regiment de Guàrdies Catalanes, i el 1713 fou promogut a tinent coronel del nou regiment del Roser, durant el setge de Barcelona. Participà en la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V. Durant el setgeInici página destacà sobretot a les sortides simultànies de la nit del 26 al 27/gen/1714. El 12/ago acudí al front de 250 homes a reforçar el baluard de Santa Clara, quasi ocupat pels borbònics, i dirigí l'atac que els expulsà, en aquest operació resultà malferit i morí de les resultes. Caiguda Barcelona, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

9 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA

mapa dels Països CatalansPaïsos Catalans, els  Conjunt de territoris de llengua i cultura catalanes, situats a la riba occidental de la Mediterrània. La major part dels territoris són enclavats dins de l'estat espanyol (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent) i una petita part és dins de l'estat francès (Catalunya del Nord). També en formen part un petit estat independent (Andorra) i una ciutat de l'illa de Sardenya (l'Alguer). El concepte d'un país que aplegava la nació catalana, és a dir, el conjunt de terres que tenien com a pròpia la llengua catalana, diferenciada de la llatina, aparegué com a mínim al s XII. L'expansió territorial dels segles següents (cap al sud-oest continental i el sud-est marítim), especialment la del s XIII, que incorporà al poblament català les Illes Balears i el que havia d'esdevenir el País Valencià, donà a la llengua catalana, al tombant del 1300, l'àmbit territorial d'avui, amb lleugeres modificacions esdevingudes al s XVII i al començament del XVIII (repoblació de...  Segueix... 

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paissa, Josep  (Catalunya, v 1700 – Barcelona, 1766)  Metge cirurgià. Fou catedràtic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i cirurgià major de l'Hospital de la Santa Creu. Fou un dels setze fundadors de la Conferència Físico-Matemàtica de Barcelona (1764), precursora de l'Acadèmia de Ciències i Arts.

11 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Païsses, ses  (Artà, Mallorca Oriental Poblat prehistòric de la cultura talaiòtica (o ses Pallisses), a 1 km de la vila. És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases. Fou excavat parcialment els anys 1950 per una missió italiana dirigida per l'arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l'autor per aInici página establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Paitides, les  (Viladrau, Osona Veïnat, al sud-est del poble; és molt coneguda la font de les Paitides.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Paitrossos  (l'Aldea, Baix Ebre Nucli (o Barri de l'Estació), sorgit a l'entroncament de les carreteres de Barcelona a València amb la de Barcelona a Tortosa, al voltant de l'Hostal Nou i de l'estació de l'Aldea del ferrocarril de Barcelona a València; junt amb el barri de l'Hostal dels Alls forma el poble de l'Aldea.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Paivissol, capella de  (Tortosa, Baix Ebre Antiga capella on era venerada la Mare de Déu de Paivissol, destruïda durant la Primera Guerra Carlina.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Paixarella  (Castelló de la Ribera, Ribera Alta)  Despoblat i antiga partida, a l'interfluvi del riu d'Albaida i del Xúquer, poc abans de llur confluència (pla de Paixarella). Antiga alqueria islàmica del terme d'Alberic, el lloc fou arrasat per uns aiguats.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pajares, Los  (Castellfabib, Racó)  Caseria, a l'esquerra del riu Ebrón, prop de la seva confluència amb el Túria, al límit amb el terme de Torre Baja.

17 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pájaro Verde, El  (Barcelona, 7/oct/1860 - 25/mai/1861)  Setmanari satíric en castellà. Fundat pel periodista Antonio G. Hermosa, edità 34 números i un almanac. Suspès a causa de la seva crítica social -era autoritzat només per a temes literaris-, fou substituït per "El Pájaro Azul", editat fins al final del 1862, anyInici página en què fou confinat a Lleida el seu creador.

18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pajazo, batalla del pont  (País Valencià, 20/jun/1808)  Fet d'armes durant la Guerra del Francès. Ocorregut al pont Pajazo, damunt el Cabriol, entre les forces de la Junta de València, manades pel mariscal Pere Adorno, i les napoleòniques del mariscal Moncey, les quals, assolida la victòria, comprometeren la seguretat de València i del País Valencià.

19 ANDORRA - GEOGRAFIA

Pal  (la Maçana, Andorra Poble (1.551 m alt), escalonat de cara al migdia, a la vora del riu de Pal (que neix a l'alt de la Capa i forma a Erts, juntament amb el riu d'Arinsal, el riu d'Erts), dominat per l'església parroquial de Sant Climent, romànica (s XI), amb un campanar de planta rectangular decorat amb finestres geminades. Hom hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Remei. L'any 1982 foren inaugurades les instal·lacions esportives de l'estació d'esquí de Pal, situada al bosc de Pal.

20 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pal, coll de  (Prats de Molló, Vallespir / Setcases, Ripollès Depressió (2.374 m alt) de la línia de crestes que separa la vall del Ter i la del Tec, entre roca Colom i el cim de Costabona.

21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pal, el  (Pollença, Mallorca Septentrional Cim culminant (423 m alt) de la península de Formentor.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palà, Concepció  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1920)  Actriu. Debutà al Teatre Català del Romea, on al costat de Fontova es formà com a actriu. Posteriorment, al Novetats amb Enric Borràs i Concepció Ferrer, va obtenir grans èxits, especialment en el paper de Tomasa a l'obra Maria Rosa, de Guimerà. El 1898 estrenà El Nunci, de Feliu i Codina. Actuà sobretot al darrer quart del segle XIX i quasi sempre en català. Es retirà de l'escena bastants anys abans de la seva mort.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPalà, raval del  (Vacarisses, Vallès Occidental Raval, situat a l'antic camí de Terrassa a Monistrol de Montserrat, al sector occidental del terme, prop de l'antic mas de Palà i de l'hostal de Palà. Modernament hom hi ha creat una urbanització.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palà de Torroella, el  (Navàs, Bages)  Caseria i colònia industrial (o el Palà Vell), a l'esquerra del Cardener.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palà i Borràs, Antoni  (Mediona, Alt Penedès, 1881 - Guardiola de Font Rubí, Alt Penedès, 1971/72)  Polític. Afiliat al republicanisme federal, fou un dels creadors de l'Avenç Nacionalista Republicà de Sant Andreu de Palomar (1905) i del Centre Nacionalista Republicà (1906). Posteriorment, a les corts, fundà l'Ateneu Democràcia (1910) i fou secretari de la UFNR a Barcelona a partir del 1911. Així mateix publicà els setmanaris catalanistes "El Cor del Poble" (1912) i "Germinal" (1915), òrgan de les joventuts de la UFNR.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palà i Marquillas, Miquel M.  (Catalunya, s XIX)  Actor còmic i autor teatral. Excel·lí en la interpretació de sarsueles, com La festa del barri, La fira de Sant Genís, De Sant Pol al Pol Nord, Els estudiants de Cervera, De la Terra al Sol, etc. Com a comediògraf va escriure, entre altres obres, Papers al balcó (1876), Als peus de vostè! (1879), Criatures! (1880), La corda sensible (1881), Dotzena de frare (1882), en col·laboració amb Blanco, La sala de rebre (1914), etc. És autor, també, del recull de poemes Íntimes i cantars (1878).

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palà Nou, el  (Navàs / Sant Mateu de Bages, Bages)  Veure> Valls, colònia.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalacín i Soldevila, Ricard  (Lleida, 1886 – 1933)  Polític i advocat. S'inicià en política afiliant-se a la Joventut Republicana. Fou alcalde de Lleida, però dimití en produir-se el cop d'estat de Primo de Rivera. Participà en les conspiracions contra la monarquia. Proclamada la República, fou diputat a corts (1931) i al Parlament de Catalunya (1932), i formà part de la diputació provisional de la Generalitat. Fou membre del comitè executiu d'Esquerra Republicana.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palacio, Manuel del  (Lleida, 1832 – Madrid, 1906)  Escriptor en castellà. Residí a Madrid, on era conegut com a poeta i periodista.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Palacio, marquesat del  (Catalunya Títol concedit el 1700, per Carles II, a Francesc Dalmau i Casanate. El 1783 passà, en successió transversal, als Gil. La marquesa Rita Gil y Rojas es casà amb Domingo de Traggia y Uribarri.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palàcios, Joan Baptista  (País Valencià, s XIX – s XX)  Escultor. Fou professor de l'Escuela de Artes y Oficios de Melilla. Destacà pels seus retrats escultòrics i per les seves imatges religioses. Intervingué a la realització dels relleus decoratius de la Universitat de València.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palacios, sèquia de los  (Formentera de Segura, Baix Segura Canal de regadiu, que pren l'aigua del Segura, per l'esquerra, a l'assut de Rojals i rega el sector oriental del terme.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPalacios i Martínez, Josep  (Sueca, Ribera Baixa, 1938 - )  Escriptor. Ha col·laborat en revistes i llibres col·lectius i ha traduït obres al català i al castellà. El 1958 aconseguí el premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions i el 1962 el premi País Valencià dels Jocs Florals celebrats a Santiago de Xile. Entre les seves obres cal destacar els llibres de relats Ocells miralls (1981) i alfaBet (1989), els poemaris Devastació (1981), Inventari (1984) i Frontissa (1986), i l'assaig Acròstic (1982).

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmePalafolls  (Maresme Municipi: 16,30 km2, 16 m alt, 9.065 hab (2014). Situat a la dreta de la Tordera, que drena el terme juntament amb la riera de Palafolls, a l'extrem nord de la comarca, al límit amb la Selva, i separat de la costa pel municipi de Malgrat. És accidentat pels darrers contraforts orientals del massís del Montnegre. Gran part del territori és cobert de boscs (alzines, pins, faigs, castanyers). Agricultura de secà i també de regadiu; els conreus principals són patates, mongetes, arbres fruiters i blat de moro. Indústria química, de la construcció, tallers mecànics i de la fusta. Lloc de segones residències, amb nombroses urbanitzacions. L'antic castell de Palafolls fou el centre de la baronia de Palafolls. El centre administratiu és el nucli de les Ferreries (dit també Palafolls). El municipi comprèn, a més, el poble i parròquia de Sant Genís de Palafolls (antiga capital) i l'església de Sant Pere de Vivelles. Àrea comercial de Calella. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ràdio - Institut

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

castell de Palafolls (Maresme)Palafolls, baronia de  (Catalunya Jurisidicció senyorial, centrada al castell de Palafolls, que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de s'Abanell i s'Auguer). Als s IX i X aquest territori formava part de l'extensa zona de Pineda (des de la Tordera a Caldetes), i era esmentat amb el nom de Palatiolum. A la fi del s XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes. El seu nét Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor,Inici página car la major la reberen els vescomtes de Girona i d'aquests els de Cabrera. Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià posteriorment el nom pel de Malgrat. El 1381 Guillem de Palafolls vengué el castell i la jurisdicció al rei Pere III i adquirí el lloc d'Ariza...  Segueix... 

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palafolls, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Pels anys 1133-34 tingué algunes aparicions al consell i seguici del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Els Palafolls d'aquesta època foren els primers a usar el cognom, adoptat pels successors de Guillem Humbert de Ses Agudes.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palafolls, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Era germà del bisbe de Girona Ramon, al qual cedí la possessió de Lloret (1217). El 1229 participà a l'expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Anava amb les forces dels Montcada. Formà a l'avantguarda a la batalla de la serra de Portopí (12/set/1229).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palafolls, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Lluità a la guerra contra Castella. Arran de la gran ofensiva de Pere el Cruel el 1363, formava part dels reforços duts a Aragó. Era fill d'un Berenguer. El 1372 fou un dels quatre conservadors de la Convinença dels Cavallers de Catalunya, organisme format per la petita noblesa per alliberar-se de la jurisdicció civil i penal dels grans senyors. Pere III encoratjà aquest moviment.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palafolls, Guillem de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1412 assistia a les Corts de Saragossa, les primeres que presidia el nou rei Ferran d'Antequera, el qual acabava de ser elegit a Casp.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palafolls, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Prelat. Fou bisbe de Girona. El 1217 rebé, com a donació del germà Guillem, la possessió de Lloret.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalafolls, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada contra el regne de Granada, i que fou suspesa a causa de l'aliança entre Alfons XI de Castella i els granadins (1331).

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Palafolls, vescomtat de  (Catalunya Títol concedit el 1471, per Joan II, a Bertran d'Armendaris, únic titular, quan li atribuí la part meridional dels béns dels Cabrera.

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàPalafrugell  (Baix Empordà Municipi: 26,62 km2, 64 m alt, 22.763 hab (2014). Situat a la fossa de Palafrugell, entre el massís de Begur i les Gavarres, al sud-est de la Bisbal d'Empordà, el terme s'estén des del municipi de Torrent d'Empordà fins al mar, on s'obren les cales de Tamariu, Llafranc i Calella de Palafrugell. Agricultura de secà, amb conreus de cereals i farratges. La principal activitat econòmica, però, és la indústria; sobresurt la indústria surera. Són també importants la indústria de la construcció, la del metall, l'alimentària i la tèxtil. L'hotelera, a causa de l'afluència de turisme gràcies a l'atracció de les cales, ha aconseguit un notable desenvolupament. Hi ha, a més, diversos càmpings i gran nombre d'apartaments. El moviment demogràfic ha anat lligat, en part, al ritme de la indústria surera, puix que doblà la població des del final del s XVIII fins al 1860, coincidint amb el desenvolupament d'aquesta indústria, i acusà un estancament la primera meitat del s XX, a...  Segueix... 

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Palafrugell, combat de  (Palafrugell, Baix Empordà, 20/jul/1638)  Revolta popular contra les tropes castellanes que, establertes a la població, la maltractaven i la vexaven. Hi moriren dos capitans i alguns soldats i, en la represàlia, la població fou saquejada pels soldats, que profanaren tres esglésies. La gran consternació produïda a tot Catalunya decidí l'alçament del 1640. Fins i tot les autoritats no catalanes, com elInici página bisbe de Girona, protestaren per aquests fets.

45 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Palagonia, baronia de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles, després d'ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d'Alagó. La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racioner Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I. Aquests llavors l'atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina. El nét d'aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles (marquesos de Francofonte), foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d'Espanya el 1709.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palagret  (Celrà, Gironès Veïnat, a llevant del poble, a l'esquerra de la riera de Palagret, que neix dins el mateix terme, als contraforts nord-occidentals de les Gavarres, i aflueix al Ter per la dreta dins el terme de Bordils.

47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Palaldà  (els Banys d'Arles, Vallespir Poble (211 m alt) (o Palaudà), situat al nord del terme, a l'esquerra del Tec, que forma un nucli d'aspecte medieval, agrupat entorn de l'església parroquial (s XIII), amb un portal de marbre. És dominat per les restes del castell de Palaldà. Formà un municipi independent fins a mitjan s XX.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palamó, el  (Alacant, Alacantí Vila (72 m alt) (o Vilafranquesa), al nord de la ciutat, al sector occidental on acaba l'horta d'Alacant. Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l'Alfàs (pantà de Tibi); actualment hi passa un canal de Riegos de Levante. L'església parroquial (Sant Josep) fou bastida en 1778-86 (el primitiu edifici, acabat el 1676, s'ensorrà el 1778). A la sortida de la població hi ha l'ermita de Sant Antoni. Té una certa tradició l'estiueig. El lloc, que formava part del terme general d'Alacant el 1490, fouInici página adquirit al s XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al s XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa (els comtes de Vilallonga esdevingueren comtes de Vilafranquesa des del 1614), encara que s'ha mantingut viu l'originari. Passà posteriorment als comtes de Cirat. Ja el 1723 hom intentà la independència municipal enfront d'Alacant, aconseguida posteriorment, al s XIX, però la tornà a perdre abans del 1940. Dins el seu antic terme hi ha la caseria de les Llometes.

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàPalamós  (Baix Empordà Municipi: 13,89 km2, 12 m alt, 17.805 hab (2014). Situat a la fossa tectònica de Palafrugell, on el massís de Begur s'acaba en el cap Gros, al sud-est de la Bisbal d'Empordà; el terme s'estén des del municipi de Mont-ras fins a la badia de Palamós, amb tot un seguit de cales que van des del cap de Planes (davant les illes Formigues) fins al terme municipal de Calonge, al sud. Comptà amb un dels principals ports de pesca del litoral català (port de Palamós), amb prop d'un 5% del total de les captures de Catalunya. El sector secundari, malgrat la puixança del sector turístic, continua essent una de les principals activitats econòmiques; indústria de la construcció (beneficiada pel turisme), química, dels plàstics i metal·lúrgica. La tradicional indústria surera ha sofert una profunda regressió d'ençá la crisi del sector. Completa l'activitat econòmica el sector turístic i els serveis, amb una important indústria hotelera i nombrosos apartaments; l'afluència de turistes a l'estiu...  Segueix... 

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palamós  (Sant Guim de Freixenet, Segarra Masia i antiga quadra, de l'antic municipi de Freixenet de Segarra, situat a la ribera de Cervera, al peu de la serra de Montlleó. El s XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan. Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent.

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Palamós, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial concedida el 1466 a Joan de Vilamarí (mort el 1479). Revertí a la corona fins al 1484, que fou erigida en comtat.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPalamós, comtat de  (Catalunya Títol senyorial concedit el 1484 a Galceran Bernat de Requesens i Joan-Dessoler. Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, i als Osorio de Moscoso, ducs de Medina de las Torres.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palanca, Julià  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1883 – Barcelona, 1964)  Músic. És autor de la sarsuela En los naranjos, música sacra, marxes, transcripcions per a banda i d'altres obres.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palanca i Asensi, Eduard  (País Valencià, 1834 – Màlaga, Andalusia, 1900)  Polític. Residí gairebé sempre a Andalusia i a Madrid. Advocat i republicà, partidari de Salmerón, fou diputat a corts (1869), membre de les corts constituents de la república i, durant aquest règim, ministre d'ultramar (1873).

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palanca i Gutiérrez, Carles  (València, 1819 – Madrid, 1896)  Militar. Enviat a Filipines, el 1858 participà en l'expedició a Cotxinxina i intervingué en les campanyes franceses contra Annam. De retorn a la Península (1865), fou exiliat a Canàries per les seves idees liberals. Després d'una breu estada a Cuba, fou nomenat capità general de les Canàries (1871), i dos anys més tard, de les Balears, fins al 1874. És autor, entre altres treballs, d'una Reseña histórica de la expedición a Cochinchina (1869) i d'un Tratado sobre colonias militares.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palanca i Hueso, Antoni  (València, 1848 – 1905)  Escriptor. Era germà de Francesc Palanca i Roca. Fou soci molt actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus jocs florals: cal destacar-ne la flor natural (1896), amb el poema Ceptre i llorer. Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i La rodada.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPalanca i Hueso, Francesc  (País Valencià, s XIX)  Escriptor. Germà d'Anton. És autor d'obres teatrals com València en 1873, estrenada el 1876, i Decrets de la Providència i Lo guardià de Caputxins, estrenades durant la temporada 1878-79.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palanca i Labayla, Francesc  (País Valencià, 1867 – València, 1929)  Actor. Fill de Francesc Palanca i Roca. Fou tipògraf de "La Correspondencia de Valencia". Treballà en la companyia de Maria Tubau i Emili Mario i en la de María Guerrero, amb les quals anà a Amèrica. Posteriorment, fou professor de declamació al Conservatori de València i dirigí diverses obres de teatre.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palanca i Lita, Ricard  (País Valencià, s XIX – 1885)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Entre les seves obres figuren alguns llibres de divulgació sobre prestidigitació, màgia i cartomància.

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palanca i Martínez-Fortún, Josep Albert  (Palma de Mallorca, 1888 – Madrid, 1973)  Metge. Féu la campanya d'Àfrica en el cos de Sanitat Militar. Especialitzat en higiene, amplià estudis a la Health School of Johns Hopkins, a Baltimore (EUA). El 1920 guanyà la càtedra d'higiene a la universitat de Sevilla, a Santiago i a la Universitat Central (1923). Fundà la revista "Archivos españoles de higiene pública", així com dispensaris i sanatoris. Fou membre de l'Acadèmia Nacional de Medicina (des del 1928) i representant de l'estat espanyol a l'Office Internationale d'Hygiène Publique. Elaborà diversos treballs professionals, com Importancia social de la sanidad pública (1944).

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palanca i Roca, Francesc  (Alzira, Ribera Alta, 1834 – València, 1897)  Autor teatral. Publicà teatre en castellà, de caire romàntic, i alguna obra en català, com Ortigues i rosselles i Tres roses en un pomell (1871). Cal destacar el seu aplec Romancero valenciano.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPalància, el  (Alt Palància / Camp de Morvedre Riu (ant: riu de Sogorb o de Morvedre), que neix al Sistema Ibèric, als vessants orientals de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, dins el terme del Toro, al peu de la penya d'Escàbia. Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d'Andilla. El seu curs, amb una direcció general oest-nord-oest - est-sud-est, forma l'eix de les dues comarques. Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet d'En Berenguer. Té un cabal de 2,22 m3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor. El curs alt té un fort pendent. La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l'oest, de les serres d'Espina i d'Espadà al nord, de les d'Andilla, la Bellida, cabeç Agut, el Montmajor, el coll de l'Àguila i Portaceli al sud. Els seus afluents són curts i torrencials. La seva aigua només és aprofitada per al regadiu a partir del terme de Viver: hortes de Viver, de Xèrica i de Sogorb (a més d'altres de menors) a l'Alt Palància, i l'horta de Morvedre al Camp de Morvedre. El seu nom actual li fou reintroduït pels humanistes i geògrafs a mitjan s XVI en identificar-lo amb el Pallantia dels romans sense, però, una certesa absoluta.

63 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels PortsPalanques  (Ports Municipi: 14,27 km2, 671 m alt, 30 hab (2014). Situat a l'extrem nord-occidental del País Valencià, a la riba dreta del riu de Bergantes, a llevant de la mola de Palanques (776 m alt). El terreny és accidentat, i la major part ocupat per boscos de pins. Menys del 10% del terme és conreat. L'agricultura és característica del secà pobre de muntanya: conreus d'autoconsum, a base de cereals, patates i llegums. Hi ha horta en petits bancals vora el riu. Al terme hom explotava una mina de guix. La migradesa dels recursos locals ha provocat un continu despoblament, encetat ja a principis del s XX, i amb una particular intensitat a partir del decenni del 1960. El poble (palanquins) és situat en un turó a l'esquerra del riu, aglomerat al voltant de la plaça i de la seva església parroquial dedicada a Santa Maria. Dins el terme hi ha també els masos de la Juncosa i de Mampell. Àrea comercial de Morella. Ajuntament

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPalanqués, Joan  (Illes Balears, 1921 - )  Escultor.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palanques i Sanahuja, Antoni  (Barcelona, 1897 - )  Ceramista i gravador en vidre. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou premiat a les Exposicions Internacionals de París (1925), Niça (1929) i Barcelona (1929).

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palaol, Bernat de  (Illes Balears, s XIV)  Poeta. Anomenat sovint el Mercader de Mallorca. Hom en coneix dos poemes en occità: un debat amb Jaume Rovira (1386) i una cançó -combinació de comiat i maldit-, esmentada per Francesc Ferrer i Francesc de la Via (s XV), la melodia de la qual fou utilitzada més endavant al Misteri d'Elx.

67 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Palatines, lleis  (Illes Balears, 1337)  Veure> Lleis Palatines.

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Palau  (Santa Llocaia, Alta Cerdanya)  Poble (1.237 m alt), a l'esquerra del torrent de Lluç.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau  (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà Veïnat i santuari (Mare de Déu de Palau), situats a la dreta de la Muga, aigua avall d'Albanyà. El santuari és un exemplar romànic, de pedra, amb volta apuntada.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau  (Gurb, Osona Santuari (la Mare de Déu de Palau) i antiga pabordia del monestir de Ripoll (dita també prepositura d'Osona), de la parròquia de Granollers de la Plana, a la dreta del Gurri. El nom prové d'un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943. Recuperat per Ripoll després d'un quant temps d'usurpació (1089), fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats. Pràcticament era un lloc d'hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona. El paborde d'Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d'Osona i d'una part del Bages. Els darrers segles teniaInici página un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau. El càrrec i l'administració s'extingiren el 1835.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau  (Barcelona, s XV – s XVI)  Família d'argenters. En una primera generació hi ha Jaume Palau.

72 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Palau, Bartolomé  (Burbáguena, Aragó, s XVI - València, s XVI)  Dramaturg, teòleg i sacerdot. Establert a València, és autor, entre altres obres, en castellà, d'una al·legoria de la captivitat espiritual, Victoria de Cristo (València 1585), que segueix la història de la humanitat des del pecat original fins a la redempció. Influí sobre Jaume Ferrús.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví el rei Pere III. El 1344, durant la despossessió de Jaume III de Mallorca, capturà a Llançà alguns nobles addictes al darrer, com Berenguer de Vilaragut i Bernat de So. El 1357, amb Jaume Desfar, negocià l'adhesió a Pere III i a Enric de Trastàmara del noble Álvar Pérez de Guzman, que fou utilitzat així a la guerra contra Castella.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Berenguer (I)  (Barcelona, s XV)  Argenter. Apareix documentat del 1451 al 1494 a Barcelona. Realitzà amb Martí Ximenes de Vilanova dues creus d'argent per a Sant Jeroni de la Murtra (1451) i per a la Confraria de les Ànimes de Guissona (1462). El 1462, junt amb Francesc Artal, realitzà l'arca d'argent que havia de contenir les restes del príncep Carles de Viana, mort l'any anterior. El 1465 fou nomenat custodi de la moneda d'or de la seca barcelonina, i el 1488 jurat del consistori de Barcelona. Treballà per a la seu de Barcelona entre 1481 i 1491. El 1494 féu una imatge d'argent de la Verònica per a l'església de Santa Maria del Mar.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalau, Berenguer (II)  (Barcelona, s XV – s XVI)  Argenter. Fill de Joan Palau. Féu la seva prova de passantia dins el gremi barceloní el 1524, presentant una àmfora clàssica amb decoració gòtica i renaixentista. Les referències documentals el fan autor d'un reliquiari d'argent per a la parròquia de Sant Jaume (1531) i de les imatges-reliquiari de Sant Llucià i Sant Macià de Vic (1528-32).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Bernat de  (Catalunya, s XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1348)  XXXIII Abat de Poblet (8/ago/1348 - 16/ago/1348). Abans del 1330 era un cavaller del rei Alfons III, el qual deixà per fer-se monjo de Poblet. Adquirí un gran prestigi dintre el monestir, on ensenyà ciències naturals i exactes. Hom el creu autor d'un projecte de cimbori per al monestir, que restà inacabat. Elegit abat en plena Pesta Negra, morí al cap d'una setmana de tenir cura dels apestats. En la pesta morí el seu predecessor, Ponç de Copons, i més de la meitat de la comunitat. Fou succeït per Arnau d'Eixamús.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau, casa de  (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental Veure> Fluvià, torre de.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Constança de  (Catalunya, s XIII)  Filla de Ramon de Palau i d'Eldiardis de Torroja, i germana per tant de Simó de Palau, vescomte de Bas. Es casà amb el vescomte Jofre III de Rocabertí, i foren pares de Dalmau III de Rocabertí.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau, el  (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat Caseria i antiga quadra, a la dreta de la riera del Palau, afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix dins el terme de Castellví de Rosanes, prop de can Xandri. Damunt seu hi ha l'ermita o santuari del Palau, dedicada a santa Madrona. Modernament hom hi ha edificat la urbanització del Parc de Vallpalau. Al sud hi hagué l'antiga colònia industrial del Palau.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPalau, el  (Berguedà)  Nucli antic de la vila de Bagà.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau, el  (Mataró, Maresme)  Barri obrer de la ciutat, situat al nord-est del centre urbà, entre la ronda d'Alfons X i el barri dels Molins, Sorgí amb l'expansió urbana i l'onada immigratòria dels anys cinquanta. És urbanitzat i té una gran densitat de població i d'ocupació del sòl.

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Palau, fets del  (Barcelona, mai/1960)  Incidents nacionalistes ocorreguts durant la visita del general Franco a la ciutat. Dins el programa de la visita, el 19/mai es va celebrar un concert a càrrec de l'Orfeó Català al Palau de la Música. Del programa previst inicialment, en fou exclosa la interpretació de "El Cant de la senyera". Aquesta prohibició va motivar com a resposta que un nombrós grup d'activistes catalanistes entonessin la cançó durant el concert, seguits per una bona part del públic present. L'actuació de la policia aconseguí detenir alguns dels promotors de l'acció, entre els quals hi havia Jordi Pujol, que no era en aquells moments al Palau. Com a conseqüència de la detenció de Pujol, es va iniciar una activa campanya en favor del seu alliberament, cosa que va fer que el seu nom es conegués arreu de Catalunya i també a l'exili. Els fets de Palau, tan propers en el temps al cas Galinsoga, testimoniaven l'aparició d'un nou sector -generacional i polític- opositor.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Francesc  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Participà a l'expedició de l'infant Alfons -futur Alfons III el Benigne- per conquerir Sardenya (1323-24). Es distingí especialment al setge de Càller.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Francesc  (Barcelona, s XVI – 1649)  Frare dominicà. És autor d'obres religioses.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalau, Francesc  (Sarrià, Barcelona, 1901 - )  Religiós jesuïta. Fou missioner a l'Àfrica. En tornar-ne excel·lí com a predicador i gaudí de gran fama.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Gabriel  (Barcelona, 1863 - Buenos Aires, Argentina, 1939)  Sociòleg, compositor i religiós jesuïta. Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces. Aviat s'interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme. Abans d'entrar als jesuïtes col·laborà en publicacions d'orientació carlina i propaganda catòlica com "El Correo Catalán" i "La Hormiga de Oro", a banda de dirigir "El Crit de la Pàtria". El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot. El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l'acció social catòlica. Partidari de les reformes del liberalisme econòmic i profundament antirevolucionari, el 1907 fundà a Barcelona Acció Social Popular...  Segueix... 

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Guerau de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1418 fou membre i missatger de la Junta de Molins de Rei, que censurava la política d'Alfons IV el Magnànim, especialment quant a la provisió de càrrecs públics a favor de castellans.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Jaume  (Barcelona, s XV)  Argenter. Fou un dels experts que el 1451 varen fer el peritatge del pal·li de Sant Jordi, obra del brodador Antoni Sadurní, per a la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Joan  (Barcelona, s XV – 1527)  Argenter. Era pare del més modern dels argenters anomenats Berenguer.

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPalau, Lluís  (Rosselló, s XVI – s XVII)  Jesuïta. Treballà a Perpinyà, on essent assessor dels cònsols de la ciutat, aquests li demanaren de fer avinent al rei Felip II, juntament amb Lluís Baldó, els desigs existents al Rosselló de separar-se del Principat. Redactà aleshores el memorial Discurso fundado en derecho... sobre la pretensión de separarse de Cataluña los condados de Rosellón y Cerdaña, paral·lel al redactar per Baldó.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Pere de  (Catalunya, s XII)  Noble. Apareix molt lligat amb els Montcada de l'època, i tingué, a mitjan segle, alguna entrada al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1134 fou marmessor de Berenguer Ramon de Montcada, el pare de Beatriu i sogre i oncle del gran senescal Guillem Ramon IV.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Pere de  (Catalunya, s XIII)  Marí i militar. El 1261 manava les companyies llogades per Jaume I al rei de Tunis Al-Mostancir.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Pere Joan  (Girona, s XV - Barcelona, s XV)  Argenter. Possiblement fill de Berenguer. Originari, probablement, de Girona. Tingué l'obrador a Barcelona. L'any 1503 dissenyà la creu processional d'or, encara d'estil gòtic, de la seu de Girona, la qual obrà ell mateix amb la col·laboració dels Coll, argenters gironins. També és autor, juntament amb Francesc Guardiola, de la creu major de Santa Maria del Mar de Barcelona.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau, pla de  (Barcelona, Barcelonès Plaça de la ciutat, vora la mar, que esdevingué el centre de la ciutat als s XVIII i XIX. És situada en l'antic centre comercial (s XV) testimoniat per la Llotja, el consolat de mar, el porxo del forment (després Hala dels Draps) i les drassanes, també centre ciutadà del s XVII, testimoniat per la conversió de l'antiga Hala dels Draps en Palau dels Lloctinents (1668) -el Palau Reial que donà nom a la plaça desaparegué en un incendi el 1875-. La restauració de la Llotja (1774-1902), la construcció de la nova Duana (1790-92), la urbanització de la plaça (1825-34), i l'edificació dels Porxos d'En Xifré (1836) li acabaren de donar fesomia.

Anar a:    Pai ]    [ Paj ]    [ Palacios ]    [ Palal ]    [ Palanq ]    [ Palau, el ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -