A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Palme ]    [ Palmes ]    [ Palol i ]    [ Palomas ]    [ Palou ]    [ Palou, S ]

Tenim davant dels ulls els vicis dels altres; els nostres, a l'esquena. (Sèneca)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Palmer, es  (Campos, Mallorca Oriental Possessió i caseria, al sud de la vila, prop del balneari des Banys de Sant Joan. Hi havia hagut un baixador del ferrocarril de Palma a Santanyí. La possessió fou el centre del marquesat des Palmer.

2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palmer, Gaspar  (Illes Balears, s XVIII)  Arquitecte. Treballà a la sagristia de l'església del convent de la Mercè de Palma de Mallorca i probablement n'acabà la façana (1775). Hom li atribueix la construcció de la discutida església de Sant Gaietà (1752-59) -en col·laboració amb Guillem Pasqual- i l'important palau Casa Morell (v1763), ambdués obres també a Palma.

3 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Palmer, marquesat des  (Illes Balears Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles d'Àustria, al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatllar i Serralta (mort el 1719), senyor de la Bossa d'Or i de la cavalleria desInici página Palmer i cavaller d'Alcántara, únic titular fins que el 1817 fou creat de nou a favor del seu besnét Jordi Abri-Descatllar i Santandreu, mort el 1850 (Guillem Descatllar i d'Olesa). Continua en la mateixa família. L'alqueria o cavalleria des Palmer fou comprada el 1408 per Pere Descatllar (mort vers el 1414) a Jaume Morell, batlle de Mallorca, el qual l'havia comprada el 1406. Originàriament havia estat concedida el 1310 al mestre Jaume de Valaicis.

4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palmer i Colomar, Sebastià  (Andratx, Mallorca, s XX - )  Dibuixant i pintor. Estudià arts i oficis. Fou col·laborador humorístic del diari "La Última Hora". S'ha dedicat amb intensitat al dibuix publicitari i, posteriorment, també a la pintura.

5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforPalmera  (Safor Municipi: 0,98 km2, 17 m alt, 998 hab (2014). Situat en un terreny pla, a l'horta de Gandia, vora la costa. L'economia es basa en l'agricultura, íntegrament de regadiu, que utilitza les aigües de la sèquia de Palmera, derivada del riu d'Alcoi; els tarongers es conreen en règim de monocultiu. Predomina la petita explotació agrària. El sector terciari està representat per un puixant turisme a la costa. El poble és d'origen islàmic (fou lloc de moriscs de la fillola de Gandia) i està situat prop de la carretera de València a Alacant. Destaca l'església parroquial de la Concepció. Dins el terme hi ha el despoblat de Rafalsineu. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmera, sèquia de la  (Catral / Dolores, Baix Segura Canal de regadiu, que recull les aigües mortes procedents de diverses sèquies derivades del Segura, per l'esquerra, que rega els dos termes, dels quals és termenal.

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmerar, el  (Alacant, Alacantí Estació de ferrocarril de Dénia a Alacant, al límit amb el terme del Campello, que serveix la platja de Mutxavista.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPalmerar, el  (Vilanova i la Geltrú, Garraf Antiga quadra, dins el terme del castell de la Geltrú.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmeres, les  (Sueca, Ribera Baixa Caseria, situat a la costa (platja de les Palmeres), al nord del Mareny de les Barraquetes.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palmerola  (les Llosses, Ripollès Poble (1.095 m alt) i antic municipi (pop: Pomerola), agregat el 1991 a l'actual, al límit amb el Berguedà. El poble, en procés de despoblament, és en un turó a l'oest del puig Verdolet (1.148 m), on s'alcen l'antiga església parroquial de Sant Vicenç i la casa forta o castell de Palmerola, molt restaurats en època recent pel marquès de Palmerola, amb subvencions estatals. Sota el turó es bastí una nova església i, al seu voltant, unes cases. El lloc i la casa forta (esmentats ja al s XIII) formaren part de la baronia de la Portella i en foren castlans la família Palmerola (Joan de Palmerola reféu la casa forta, que es trobava enrunada, a mitjan s XV); un de llurs descendents rebé el marquesat de Palmerola. L'antic terme comprenia, a més, el veïnat de Vila-seca, i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb la masia del Cosp) i de Sant Julià de Vilacorba (amb la masia de Moreta). Hi pertangué l'enclavament de la Rovira de Baix.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palmerola, Ignasi  (Barcelona, s XIX - Roma, Itàlia, 1865)  Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i després a Madrid i a Roma. Fou premiat a l'Exposició barcelonina de 1826. El Museo Nacional de Madrid li adquirí una obra el 1856.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Palmerola, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1767 a Francesc Xavier Despujol i d'Alemany- Descatllar. Continua en la mateixa família.

89 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaPalmes  (Campossí, Fenolleda)  Antic lloc on es conserven importants restes del castell de Palmes (s XIII). Fou alou del monestir de Sant Pau de Fenollet i el 1023 passà al monestir de Cuixà.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmes, desert de les  (Benicàssim, Plana Alta Convent (1698). El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou bastit un de nou. Gràcies a l'ajuda prestada pels carmelitans durant l'epidèmia de còlera del 1834, l'ajuntament de Castelló de la Plana obtingué que el convent no fos exclaustrat a la desamortització del 1835. Des del 1860 funcionà un observatori astronòmic al pic de Bartolo; actualment hi ha un repetidor de televisió. En 1900-02 s'erigí la creu monumental que presideix el desert. El convent subsisteix encara i els frares exploten una destil·leria (Licor Carmelità) al peu de la serra, prop de Benicàssim. És un indret turístic, molt visitat; cap al 1967 hi fou construït un hostal.

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmes, les (Castelló de la Plana, Plana Alta Baixador del ferrocarril de València a Barcelona, prop del límit amb el terme de Benicàssim.

15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Palmes, marquesat de les  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el 1627 a Lluís d'Aragall (òlim de Gualbes i Bellit), primer comte de les Palmes, baró de la Joiosa Guarda i senyor dels castells d'Aguafria i Monestir, al mateix regne. El comtat de les Palmes li havia estat concedit el 1622 sobre el seu castell homònim. El marquesat passà als Brondo, marquesos de Villasidro i comtes de Serramagna, i als Crespí de Valldaura, comtes de Sumacàrcer.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmes, serralada del desert de les  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Serralada, al nord-oest del municipi, arran de la costa. El nom deriva del convent de frares carmelitans, anomenat desert de les Palmes. Esta constituïda per un conjunt de serres de direcció sud-ost - nord-est, que enllaçen en el sector septentrionalInici página amb la serra d'Irta. Malgrat l'escassa altitud (728 m d'alt. màxima), els vessants són escarpats, i en caure directament sobre el mar formen una costa alta amb nombroses cales. La vegetació natural es caracteritza pel predomini dels pins, amb rodals d'alzines.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palmés i Vilella, Ferran Maria  (Lleida, 1879 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1963)  Jesuïta i psicòleg. Estudià filosofia i teologia al seminari de Lleida i el 1900 entrà a la Companyia de Jesús. S'ordenà de sacerdot (1912) i fou nomenat professor de psicologia (1912). Aviat es remarcà pels escrits sobre la seva especialitat, en moltes revistes, i escriví molts articles no signats de l'Enciclopedia Espasa. El 1925 organitzà un laboratori psicopedagògic a Sarrià i fou un dels iniciadors de la psicologia experimental a la península Ibèrica. Expulsat de l'estat espanyol el 1932, continuà les seves recerques i el seu magisteri a Avigliana (Torí). El 1939 retornà i dirigí la Balmesiana. Entre les seves obres principals hi ha la Psicología experimental y filosòfica (1948) i un Tractatus Psicologiae (1955).

18 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Palmesano, El  (Palma de Mallorca, 3/oct/1855 - 9/mai/1857)  Periòdic polític i literari. Òrgan del Partit Constitucional Balear. Aparegut amb una periodicitat trisetmanal. Am el mateix títol aparegué un nou periòdic el 1887, òrgan del partit liberal dinàstic de Miquel Socias i Caimari. El mar/1891 es fusionà amb "La Lealtad" -òrgan personal de Pasqual Ribot, lloctinent d'Antoni Maura a Mallorca- i formà "El Liberal Palmesano", portaveu del partit liberal fins al jul/1898.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Palmira, platja de  (Calvià, Mallorca Occidental)  Una de les dues grans platges del nucli de Peguera.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palmireno, Llorenç  (Alcanyís, Aragó, 1514 – València, v 1580)  Humanista. Catedràtic de retòrica a Saragossa i a València (1561-79), on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris. D'entre les seves nombroses publicacions didàctiques cal recordar diversos opuscles, reeditats diversesInici página vegades, que propugnen la utilització de textos ciceronians depurats com De vera et facili imitatione Ciceronis (1560), El estudioso de la aldea (1568), El latino de repente (1573), la seva Rhetorica (1567) en quatre parts, que inclou diversos fragments de comèdies per a ésser representades pels deixebles, el Vocabulario del humanista (1569), obra lexicogràfica amb veus al·lusives a animals, plantes, monedes, metalls, etc, amb equivalències llatines, castellanes i catalanes. La seva dissertació Campi eloquentiae (1573) marca la plenitud del llatí ciceronià. Traduí al castellà les Elegantiae de Paulo Manucio, refoses i publicades el 1616 i traduïdes posteriorment (1679) al català. El 1563 actuà com a garant de l'ortodòxia de l'erasmista Jeroni Conques en el seu procés inquisitorial.

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmosa  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Partida, a l'esquerra del Palància (nord-oest del terme), regada per la sèquia de Palmosa.

22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Palol  (Elna, Rosselló Despoblat (o Palou).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palol, Berenguer de  Veure> Palou, Berenguer de.

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palol, Bernat de  Veure> Mallorques, Bernat de.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palol, Gausbert de  (Catalunya, s XIII)  Noble. El 1220 es rebel·là contra el seu senyor, el comte d'Empúries. Aquest, Hug IV, el sotmeté, amb alguna col·laboració per part de Nunyo Sanç del Rosselló, amic i aliat del comte.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPalol de Farga  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany Caseria, al nord del terme, a l'esquerra de la riera de la Farga.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palol de Fluvià  (Ventalló, Alt Empordà Antiga parròquia (Sant Genís de Palol) i actual masia, prop de Vila-robau (o Palol de Vila-robau).

27 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla de l'EstanyPalol de Revardit  (Pla de l'Estany Municipi: 18,28 km2, 152 m alt, 474 hab (2014). Situat a la vall baixa del Revardit, entre el Terri, afluent de l'esquerra del Ter, i el massís del Rocacorba, al nord-oest de Girona. El territori és muntanyós, llevat del sector nord-est, el pla de la Banyeta, i cobert en part de boscs de pins, roures i alzines. Agricultura de secà (cereals, llegums, farratges); també hi ha regadiu a la part nord, que aprofita les aigües del Revardit per a regar per aspersió. Ramaderia bovina, porcina i avicultura; escorxador de porcs. El poble és a l'esquerra del Revardit, la seva església parroquial (esmentada ja el 1076) és dedicada a sant Miquel. Subsisteix una torre medieval i l'antic castell de Palol de Revardit (s XV-XVI). El municipi comprèn, a més, els pobles de la Mota i Riudellots de la Creu i els veïnats de la Banyeta i la Beguda. Àrea comercial de Banyoles. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palol de Vila-sacra  (Vilatenim, Alt Empordà)  Poble, a la riba esquerra del Manol, aigua avall de Vilatenim. Eclesiàsticament depèn de Vila-sacra.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palol d'Onyar  (Quart d'Onyar, Gironès Poble, al sud-est de la ciutat de Girona, a la dreta de l'Onyar. L'església parroquial (Sant Sadurní) és d'origen romànic, modificada als s XVI i XVII; era l'església delInici página castell de Palol, casa forta, que a mitjan s XIV era de la família Palol. El 1698 el lloc era de la corona.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palol i Felip, Miquel de  (Girona, 1885 – 1965)  Escriptor. Els seus inicis foren modernistes, com ho palesen els reculls de poesia Roses (1908), Sonetos galantes (1912) i Poemes de tarda (1914), i la novel·la Camí de llum (1909). Publicà també Llegendes d'amor i de tortura (1909), Contes d'infants, i les obres de teatre Senyoreta enigma (1922), L'enemic amor (1922) i Petites tragèdies. Pòstumament sortiren les seves memòries Girona i jo (1972).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palol i Muntanyola, Miquel de  (Barcelona, 1953 - )  Poeta i narrador. Després de donar-se a conèixer com a poeta amb Delta (1973), Quan? (1979) i El porxo de les mirades (1983), es passà a la narrativa amb El jardí dels set crepuscles (1989), que assolí diversos premis. La seva narrativa posterior inclou les novel·les Ígur Neblí (1994), L'àngel d'hora en hora (1995), El legislador (1997, premi Josep Pla), Consulta a Ripseu (1997), El Quincorn (1998, premi Sant Jordi) i les reculls de contes Sense compromís de perversitat (1991) i Contes per a vells adolescents (1997, premi Víctor Català).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palol i Poch, Pere de  (Girona, 1860 – 1935)  Poeta. Cofundador d'"El Telégrafo Catalán" de Girona (1879-81), col·laborà també a "La Vetllada", "Lo Rossinyol del Ter", "Lo Gironès", etc. Publicà els llibres de poemes lírics Ramell de violes (1879) i Balades (1881), i el poema històric Lo comte Jofre i l'adarga catalana (1880). El 1889 féu excavacions a la Cova de les Goges, a Sant Julià de Ramis (Gironès).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palol i Salellas, Pere de  (Girona, 1922 - nov/2005)  Arqueòleg. Fill de Miquel de Palol i Felip. Format a l'escola de la Universitat de Barcelona, fou nomenat catedràtic d'arqueologia de la Universitat de Valladolid (1956), d'on passà el 1970 a la de Barcelona com a catedràtic d'arqueologia paleocristiana, especialitat en la qual esdevingué la primera figura internacional. Realitzà nombroses excavacions, entre les quals cal destacar la necròpolis d'Agullana, el castrum visigòtic del puig Rom a Roses i, fora dels Països Catalans, la ciutatInici página romana de Clunia, a Burgos. Entre moltes publicacions destaquen: La necrópolis de Agullana, Tarraco hispano-visigoda (1953), Spanienjunst der frühen Mittealters (1965), Arte hispánico de la época visigoda (1967), Arte paleocristiano (1969), etc.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palol Sabaldòria  (Vilafant, Alt Empordà)  Poble (o la Baulòria), a l'esquerra del Manol, aigua avall de Vilafant, al sud-oest de la ciutat de Figueres. L'església parroquial de Sant Tomàs fou donada el 1176 al monestir de Ripoll; depenia de la de Santa Llogaia d'Àlguema. L'antic castell de Palol Sabaldòria, amb l'església de Sant Miquel, era una casa forta. El 1698 el lloc pertanyia a la corona.

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Paloma, la  (Bellreguard, Safor)  Barri marítim de la platja de Bellreguard, dins l'enclavament del Corral d'Hinet.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palomar, Arnau de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Es destacà en la repoblació del Camp de Tarragona. En 1180 li fou cedida la vila de Riudoms perquè la poblés i hi bastís un castell.

37 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaPalomar, el  (Vall d'Albaida Municipi: 8,10 km2, 192 m alt, 584 hab (2014). Situat als vessants de la serra de Benicadell, a la riba dreta del riu d'Albaida, drenat pel Iunda, que rega el nord-oest del terme. Més al sud hi ha el terme separat de la Muntanya del Palomar. L'agricultura ocupa dues terceres parts del territori, la base econòmica són els conreus de secà: vinya (raïm de taula), ametllers, presseguers, albercoquers, garrofers i oliveres; el regadiu aprofita l'aigua del riu d'Albaida i s'hi conreen cereals, hortalisses i fruites. Predomina la petita explotació agrària. Hi ha cria de porcs i aviram. La indústria es limita a petites fàbriques de plàstic. La població ha sofert des de mitjan s XIX un lent però constant procès negatiu, encara que darrerament tendeix a estabilitzar-se. El poble és al llarg de laInici página carretera de Xàtiva a Alcoi; destaca la seva església parroquial de Sant Pere, molt reformada a principis del s XVIII. Àrea comercial d'Ontinyent. Ajuntament

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palomar, Joan de  (Barcelona, s XV)  Eclesiàstic i canonista. Fou ardiaca i vicari general del capítol de la catedral barcelonina. Amb Joan de Ragusa inaugurà el concili de Basilea (1431) i hi assistí el 1437 com a ambaixador d'Alfons el Magnànim. Teòleg competent, exercí missions pontifícies a Praga i Viena, i fou professor de la universitat d'aquesta última ciutat.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palomar, Sant Andreu de  (Barcelona, Barcelonès Veure> Sant Andreu de Palomar.

40 PAÍS VALENCIÀ - ART

Palomar, torre del  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat Gran casa senyorial, uns 4 km al nord de la vila. Pertangué als marquesos de Villores.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palomares, Pere  (Oriola, Baix Segura, s XV – 1521)  Dirigent agermanat. Escrivà d'ofici. El 1520, elegit advocat del poble, presentà a les autoritats municipals i reials una requesta exigint l'armament dels oficis, origen de la Germania a Oriola. Fou un dels Tretze locals i les reunions es feien a casa seva. Aconseguí amb armes la rendició d'Elx i el seu agermanament. Procedí a la revisió dels comptes de la ciutat d'Oriola. El 1521 dirigí la resistència de la ciutat a l'exèrcit reialista (batalla d'Oriola). Caigut presoner, fou esquarterat l'endemà de la rendició de la ciutat.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palomaret  (Petrer, Vinalopó Mitjà Partida i caseria, al sud-est del terme.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPalomars  (Agullent, Vall d'Albaida Veure> Alcullola de Palomars, l'.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palomas, cova de Las  (Millars, Canal de Navarrès Cova natural, oberta en terres de tipus càrstic, amb estalactites i estalagmites.

45 ALGUER - BIOGRAFIA

Palomba, Joan  (l'Alguer, 1876 – 1953)  Lingüista i mestre d'escola. Amb Antoni Ciuffo assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat el 1906. Hi presentà la comunicació La gramàtica del dialecte alguerès modern. Publicà Grammatica del Dialetto Algherese odierno (1906), Attraverso la letteratura catalana (1909) i un estudi sobre tradicions, usos i costums de l'Alguer (1911).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palomer i Alsina, Josep  (Arenys de Mar, Maresme, 1885 – 1961)  Escriptor i eclesiàstic. Fou un dels impulsors de la restauració del monestir de Poblet. Alternà la història local amb narracions costumistes o llibres anecdòtics, alguns dels quals han estat molt controvertits. Entre d'altres, publicà: La tísica (1913), Fantasies (1914), Somniant (1914), Perfums d'Oda (1914), Notes inèdites del Collell (1915), El cavaller Drylleires (1916), L'aventurer Bernat Pasqual (1916), Anècdotes arenyenques (1917), Un patge de Maria Antonieta (1917), Chopín a Arenys de Mar (1921), Estampes de Poblet (1927), Siluetes de Santes Creus (1927), La decadència de Poblet (1929), etc. Col·laborà a "La Veu de Catalunya", a "El Correo Catalán", a "La Hormiga de Oro" i a moltes altres publicacions.

47 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Palomera, la  (Andratx, Mallorca Occidental Antic lloc, a l'indret de l'actual nucli de Sant Elm, existent des del s XIV i que desaparegué a mitjan s XVII per les contínues incursions dels pirates musulmans (ja des de la fi del s XVI la població començà a retirar-se a s'Arracó). Tingué origen en un rafal d'època islàmica on el 7/set/1229 desembarcaren les primeres naus de l'estol de Jaume I de Catalunya-Aragó que conquerí l'illa als musulmans. Amb el repartiment fou inclòs dins la baronia del bisbe de Barcelona i donat a Bernat Basset.Inici página Jaume II de Mallorca hi fundà l'església i hospital de Sant Elm i Jaume III trià aquest indret com a lloc de descans; Pere III de Catalunya-Aragó hi féu escala i s'hi embarcà el 1343 en la campanya d'annexió del regne de Mallorca a la corona.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palomera, pica  (Vall d'Aran Cim (2.460 m alt) de la serra de pica Palomera, que separa les valls de Toran, d'Unhòla i de Varradòs. Al seu vessant nord-oriental hi ha l'estany de pica Palomera, vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomera (o mines de Liat) de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d'aleshores ençà a causa de l'altitud (2.300 m), que obligava a aturar el treball en una part de l'any. Havia arribat a produir unes 5.000 tones a l'any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d'on s'exportava a Bèlgica.

49 CATALUNYA NORD/ANDORRA - GEOGRAFIA

Palomera, riu de la  (Alta Cerdanya / Andorra Nom de l'Arieja a la capçalera, on separa els dos territoris.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palomera, sa  (Blanes, Selva)  Petit tombolo de la costa, que separa la platja de Savanell i la badia i port de Blanes. És considerat tradicionalment el límit meridional de la Costa Brava.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palomera, Sant Julià de  (les Llosses, Ripollès Veure> Sant Julià de Palomera

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palomera, serra  (Aiora, Vall de Cofrents Massís muntanyós (1.258 m alt), al sector occidental del terme, al límit amb Albacete (Castella).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalomo i Juez, Víctor  (Barcelona, 1948 – Girona, 1985)  Esportista. Estudià dret. Practicà l'esquí aquàtic, especialitat en la qual aconseguí diversos premis des del 1962. El 1963 guanyà a Banyoles el campionat d'Europa júnior d'eslàlom, i el 1966 a Luxemburg fou primer d'eslàloms i segon de salts al Trofeu Europeu d'Esquí Aquàtic. A Copenhaguen, el 1969, gunyà el campionat del món d'eslàlom i restà tercer en salts. Fou després el primer europeu del Match Amèrica-Europa de Rouen i el guanyador absolut del trofeu Inter de Sió el 1969, any en que li fou concedit l'esquí de plata a Arona (Itàlia). Passà després a altres esports i s'ha destacat especialment en motorisme, especialitat en que aconseguí el 1976 el campionat mundial (FIM) de 750 cc. Abandonà la competició el 1981.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palos  (Morella, Ports)  Masia, uns 6 km a l'est de la ciutat, prop seu hi ha l'església del Roser.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palos i Navarro, Enric  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1749 – València, 1814)  Erudit. Estudià lleis a València. Síndic procurador general de Sagunt (1773), rebé el títol de doctor dels Reials Consells (1774). Fou empresonat per l'intendent general del regne arran d'un plet entre Sagunt i algunes localitats veïnes. Aconsellat per F. Pérez i Baier, dedicà una estança a la casa de la vila de Sagunt per a guardar inscripcions ibèriques i romanes. Escriví Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto (1793), Relación de antigüedades que en el día existen en la memorable ciudad de Sagunto i la tragèdia La destrucción de Sagunto.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou  (Granollers, Vallès Oriental Antic poble i actual barri (116 m alt), que formà municipi independent fins el 1928, situat a l'esquerra del Congost, aigua avall de la ciutat. L'antic terme, bàsicament agrícola (cereals i llegums) i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s'ha convertit en àrea d'expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori. El nucli primitiu és centrat per l'església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103. El lloc és esmentat ja el 955, i l'antic castell de Palou fou propietat de l'orde dels templers. A la fi del s XIVInici página passà sota la jurisdicció de la corona.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou  (Vidrà, Ripollès Veïnat i antic terme, als vessants del puig Palou (1.431 m alt), contrafort meridional de la serra de Milany. Té el seu origen en una vil·la rural, esmentada ja el 960 a l'acta de consagració de la parròquia de Vidrà. Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou  (Amer, Selva Veïnat, al sud de la vila, a la dreta de la riera d'Amer.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou  (Sant Joan de Vilatorrada, Bages Veure> Sant Daniel de Palou.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou  (Mura, Bages Veure> Santa Creu de Palou.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palou  (Borriana, Plana Baixa Despoblat i partida, al nord-oest del terme.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou  (Llobera, Solsonès Casa i església (Santa Magdalena), al sector oriental del terme; l'església depèn de la parròquia de Sant Pere de Llobera.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palou, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVII)  Jurista. És autor d'al·legacions jurídiques remarcables.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palou, Berenguer de  (Catalunya, s XII – Barcelona, 1206)  Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona a la mort de Ramon de Castellvell (1200) i fou succeït (1206) per Pere de Sirac. El seu nebot homónim, seria també bisbeInici página de Barcelona i personatge molt famós.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palou, Berenguer de  (Catalunya, s XII – Barcelona, 1241)  Bisbe de Barcelona (1212-41). Exercí càrrecs diplomàtics molt importants. Presidí una ambaixada que negociava a la cort de França el matrimoni (no realitzat) de Pere I el Catòlic amb la filla del rei francès Felip August, en un intent del monarca català de guanyar-se'l. Fou canceller de la Cúria catalano-aragonesa en el primer període del regnat de Jaume I.

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Palou, Berenguer de (o de Palol)  (Palol, Elna, Rosselló, s XII)  Trobador. Conegut també amb el nom provençal de Berenguer de Palazol. Escrita en llengua provençal, la seva obra sembla anterior al 1164, ja que hi anomena senyor seu el comte Jofre de Rosselló, que governà del 1113 al 1164. Aquesta datació indueix a considerar-lo com el primer dels poetes catalans que van escriure en romanç. El seu llenguatge és un occità molt evolucionat. Se n'han conservat nou cançons, d'atribució segura, escrites dins el gènere de l'amor cortès, les quals han estat publicades per H. Anglès en La música a Catalunya fins al segle XIII.

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palou, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Jurista. Fou assessor i diplomàtic al servei de Pere III el Cerimoniós. Formà part de l'ambaixada que anà a Castella, el 1361, per convenir una nova pau entre el rei castellà Pere I el Cruel.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palou, Dalmau de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller i senyor del castell de Milany. Sembla ésser un nét de Simó de Milany o de Palou, vescomte de Bas. El 1280 comprà a la seva cosina Sibil·la de Palou, esdevinguda comtessa d'Empúries, el castell de Milany, amb les parròquies de Vallfogona, Llaés i Puigmal, que arrodoní el 1283 amb la compra de la castlania de Milany a Arnau de Cortsaví. Mantingué llargs plets amb l'abat de Sant Joan de les Abadesses i amb el comte d'Empúries per a afermar-se en aquests dominis (1283-1316). El 1295 reedificà els castells de Milany i la Sala de Vallfogona. Des del 1300 s'associà amb elInici página seu fill Ramon de Milany, que el succeí en el domini vers el 1318.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palou, Guerau de  (Barcelona, s XIV - a 1387)  Llicenciat en lleis. Formà part del consell reial que Pere III de Catalunya-Aragó deixà a Barcelona perquè s'ocupés dels afers de la guerra quan s'embarcà cap a Sardenya el 1354. Membre també del consell reial durant la guerra amb Castella, portà a terme una ambaixada prop del rei castellà el 1363 per tal d'obtenir la suspensió de les hostilitats. El 1370 el rei l'envià a Sardenya amb instruccions per als oficials reials de Càller. Posseïa la quadra de Vilanova.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palou, Guerau de  (Barcelona, s XIV - d 1415)  Ciutadà i cavaller. Fou conseller tercer de Barcelona (1390-91 i 1396-97), conseller segon (1401-02) i mostassaf (1404-05). formà part del consell a qui Joan I de Catalunya-Aragó encomanà els preparatius per a l'expedició que projectava fer a Sardenya (1392), i amb Ferrer de Gualbes fou l'administrador de l'empresa. Fou membre també del consell de la reina Maria el 1396. Nomenat vice-almirall de Catalunya pel rei Martí l'Humà el 1397, fou anul·lada la concessió el mateix any a causa del caràcter vitalici del nomenament fet per Joan I a favor de Galceran Marquet, cosa que provocà una lluita de bàndols a Barcelona entre ambdós (1397-1400).

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palou, Guillem Arnau de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III a la guerra contra Castella. El 1364 fou un dels qui manaren els reforços tramesos a Alfons I, comte de Ribagorça, que llavors era capità general de la frontera.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palou, Jerònima  (Barcelona ?, s XVI)  Dama culta. Muller de Joan Almogàver, cosí del poeta Joan Boscà. Aquest li dedicà la seva traducció castellana d'Il Cortegiano (1534); a l'edició Garcilaso publicà un elogi d'ella.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPalou, Sant Jaume de  (el Pla del Penedès, Alt Penedès)  Veure> Sant Jaume de Palou.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palou, Sibil·la de  Veure> Palau, Sibil·la de (vescomtessa de Bas, 1247-80).

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou de Sanaüja  (Torrefeta i Florejacs, Segarra Poble (517 m alt), situat damunt l'altiplà que separa les riberes del Llobregós i de Sió. La seva església parroquial és dedicada a sant Ponç i a sant Florenci. Pertanyia a la jurisdicció del bisbe d'Urgell.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou de Torà  (Massoteres, Segarra Poble (o de Grissona, o Palouet), vora el límit amb el de Torà, al vessant septentrional de les costes de Palou (637 m alt), que separa la vall del Llobregós del pla de Guissona. La seva església parroquial (Sant Jaume) depèn de Talteüll.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Francesc Palou i AmengualPalou i Amengual, Francesc  (Palma de Mallorca, 1723 - Querétano, Mèxic, 1789)  Missioner franciscà i escriptor. El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot. Sis anys després, amb aquest i d'altres companys d'estudis, també mallorquíns, anà a Amèrica per treballar-hi com a missioner. El gen/1750 arribà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando de la capital de Nova Espanya. Cinc mesos més tard, Palou, Serra, i vuit missioners més, foren enviats pel pare Velasco, custodi del col·legi de San Fernando a les missions de la Sierra Gorda, a Querétaro, entre els indis pames i jonaces. Exercí com a subprefecte de missions, destinat a la missió de Santiago de Jalpan, on restà vuit anys. Hi treballà entre els indis amb un enfocament d'atenció integral, tant material com espiritual, que després també aplicaria a l'Alta Califòrnia. Després d'aquest primer i llarg període de missions, fou...  Segueix... 

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPalou i Coll, Joan  (Palma de Mallorca, 1828 – 1906)  Advocat, polític i autor dramàtic. President de l'Ateneu Balear el 1868. Secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears per l'oct/1868. Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso (1868-73), adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla. Fou diputat a les corts constituents del 1869. Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893. Conreà el drama romàntic, de tipus històric, en castellà. Estrenà a Madrid el 1859 La campana de la Almudaina, que obtingué un èxit extraordinari i que Frederic Soler parodià a L'Esquella de la Torratxa (1864). Publicà també La espada y el laúd (1865) i Don Pedro del Puñalet (1901).

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palou i Rumí, Rosa  (Campanet, Mallorca, 1925 - )  Pintora. Ha fet gran nombre d'exposicions a Palma de Mallorca. També ha exposat a Barcelona i a diverses capitals espanyoles. Ha col·laborat a diverses exhibicions col·lectives.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palouet  (Massoteres, Segarra Veure> Palou de Torà.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palous  (Camarasa, Noguera)  Masia i antic terme, al sud del municipi, damunt un tossal, a l'esquerra del barranc de la Vall.

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàPals  (Baix Empordà Municipi: 25,75 km2, 55 m alt, 2.533 hab (2014). Situat entre el massís de Begur i el Daró, el qual desemboca a l'extensa platja de Pals, al nord-est de la Bisbal d'Empordà. Al nord del terme hi ha els antics estanys de Pals, zona pantanosa dessecada modernament. El sector primari ha anat perdent importància en favor del terciari. Els conreus de regadiu, propers al Ter i al Daró, se centren en les hortalisses, els arbres fruiters i l'arròs; al secà predominen els cereals i la vinya. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví; aviram. El turisme és el motor de l'economia i haInici página beneficiat a d'altres sectors com ara el de la construcció i el de serveis. Des del punt de vista demogràfic ha experimentat un increment del 37,6 % d'ençà del 1900. Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà. La vila està aturonada i voltada en part per les antigues muralles, restaurades el 1478, any que fou enderrocat l'antic castell de Pals, del qual resta però la torre de l'homenatge, dita Torre de les Hores. Dins el terme hi ha, a més, els barris de Samària i Trassamària, el poble dels Masos de Pals i la caseria de Vinyoles dels Masos. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pals, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Secundà l'infant Pere, el futur Pere el Gran, en les hostilitats sostingudes amb el comte Hug V d'Empúries, el 1276.

84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Palustre, Bernard  (Fontevrault-L'Abbaye, França, 1870 – Perpinyà, 1907)  Arxiver. Després de treballar a la Bibliothéque Mazarine de París, fou arxiver durant deu anys dels Pirineus Orientals. Apassionat per la història local, publicà nombrosos articles a la "Revue d'Histoire et d'Archéologie du Roussillon", que ell havia fundat. Fou un dels promotors del LXXIII Congrés Archéologique de France (1906), celebrat a Perpinyà i a Carcassona.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPaluzie i Borrell, Antoni  (Barcelona, 1899 – 1984)  Astrònom. Secretari de la Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica i director de l'Agrupació Astronòmica Espanyola. Ha publicat Formación de los cráteres lunares (1953), Cómo se realizarán los viajes interplanetarios (1958), The names of the Minor Planets and their Meanings, Kessello (1963), Las maravillas del cielo i L'Univers (1966).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paluzie i Cantalozella, Esteve  (Olot, Garrotxa, 1806 – Barcelona, 1873)  Pedagog, historiador i editor. Cursà estudis a València, on es traslladà en ésser perseguit per les seves idees liberals. El 1840 obrí un col·legi a Barcelona, i el 1845 fundà "El Instructor de la Juventud". Deixà, més endavant, l'escola per dedicar-se a l'edició de llibres de primer ensenyament. Els seus Manuscritos adquiriren un gran prestigi arreu de l'estat espanyol.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Paluziè i Tablé, Faustí  (València, 1833 – 1901)  Editor. Proseguí la tasca editorial del seu pare Esteve Paluziè, i en mantingué el prestigi, sobretot en el que fa a l'edició d'obres tècniques i textos de primera ensenyança.

Anar a:    Palme ]    [ Palmes ]    [ Palol i ]    [ Palomas ]    [ Palou ]    [ Palou, S ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -