A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pard ]    [ Pardo ]    [ Pare ]    [ Parer ]    [ Paret ]    [ Pari ]

Si volem ser un poble normal, hem de tenir un Estat reconegut... (Joan Solà i Cortassa)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pardanchinos  (Andilla, Serrans Llogaret, al sector meridional del terme.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pardàs i Font, Primitiu  (Barcelona, 1829 – 1897)  Compositor i organista de les esglésies barcelonines del Pi i de Santa Maria del Mar. Publicà un mètode de solfeig. És autor de música sacra.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pardàs i Roure, Miquel  (Verges, Baix Empordà, 1816 – Barcelona, 1872)  Teòric musical. Fou el codificador de la coreografia de la sardana llarga i publicà un Mètode per a aprendre de ballar sardanes llargues.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPardellans, Humbert  (Sitges, Garraf, 1914 - Jaca, Aragó, 1968)  Escriptor. Milità en el moviment catalanista i durant la guerra fou comandant de la 132 brigada d'Estat Català. A la postguerra fou detingut, però el 1947 pogué fugir a França, on s'establí i publicà la revista "Recull" i els contes, més de caire psicològic, Dotze hores (1958). Traduí obres d'arqueologia. Morí d'accident.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Francesc Pardillo i VaquerPardillo i Vaquer, Francesc  (Castelló de la Plana, 19/mai/1884 – Barcelona, 19/jul/1955)  Naturalista. Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid. El 1907 es doctorà amb la tesi El microsterógrafo y su aplicación a la medida de los cristales microscópicos. El 1911 fou nomenat catedràtic de cristal·lografia de la Universitat de Barcelona, càrrec que ocupà 42 anys i des del qual exercí una gran influència sobre els estudis de cristal·lografia a l'estat espanyol. Després d'una breu estada a Alemanya, on treballà amb el professor Goldschmidt, introduí als Països Catalans l'aplicació dels raigs X a l'estudi de l'estructura dels cristalls. Fou secretari de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, conservador i director del Museu Martorell de Geologia, cap de la secció de mineralogia de l'Institut Lucás Mallada del CSIC (1943-50), degà de la facultat de ciències (1943-51), i president de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona (1951-55). Les seves publicacions foren nombroses i d'una gran qualitat científica.

6 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pardinella  (Beranui, Ribagorça)  Poble, a l'esquerra de l'Isàvena, al peu del tossal del Cis; la seva església (Sant Pere) depèn de la de Beranui.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pardinella, la  (Das, Baixa Cerdanya Masia i antiga església, al sud del poble.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPardinella de Rus, la  (Guardiola de Berguedà, Berguedà Masia i capella (1.410 m alt), situada al vessant meridional del Puigllançada.

9 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsPardines  (Ripollès Municipi: 31,09 km2, 1.226 m alt, 155 hab (2014), (o Vilatinyós). Situat a la vall de Ribes, drenat pel Segadell, afluent del Freser, que travessa el terme d'est a oest (vall de Pardines), entre el puig de Cerverís, el Mont-roig i la serra de Conivella. Relleu muntanyós i molt accidentat, cobert de boscs i pasturatges. L'economia es basa en l'explotació forestal, la ramaderia (especialment bestiar boví, i també oví i porcí) i les segones residències. Els principals conreus són els cereals, les patates i el farratge, i alguns petits horts prop del riu. Població en descens. El poble és enlairat a la dreta del Segadell, església parroquial de Sant Esteve, de base romànica; resten vestigis d'una casa senyorial. El terme comprèn, a més, els veïnats de Puigsac, de Vilaró, de l'Orri, de Pujalt i de Llavanera. Àrea comercial de Ripoll. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - L'Esquella

10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pardines  (Algemesí, Ribera Alta Despoblat, al nord-est de la vila. La parròquia depengué de la d'Albalat de la Ribera fins el 1316, que s'independitzà. Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d'Alzira fins el 1608, que passà al d'Algemesí. En tingué la senyoria des del s XIV la família Jofre. El 1704 ja estava despoblat.

11 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pardines  (Beniarjó, Safor Despoblat. Antiga alqueria islàmica, esdevingué lloc de moriscs (8 focs el 1563), annexat el 1536 a la parròquia de moriscs de Beniarjó. El s XVII pertanyia als Montcada, marquesos d'Aitona.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pardines, Santa Eulàlia de  (Prats de Lluçanès, Osona Veure> Santa Eulàlia de Pardines.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPardinyes, les  (Lleida, Segrià Partida de l'horta, dividida entre les Pardinyes Altes (on hi havia la parròquia de Sant Gili) i les Pardinyes Baixes, situada al nord del Sas.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo  (País Valencià, s XIV – s XV)  Escriptor. Hom ha dit que podria ser Asnar Pardo de la Casta, o un fill homònim seu.

15 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pardo, Asnar  (Aragó, s XII – s XIII)  Senyor de la Casta. Genearca del llinatge dels Pardo de la Casta. La tradició familiar el fa descendir, sense proves, dels comtes d'Aragó. Estava a la batalla de Muret al costat de Pere I (1213). Foren descendents seus Pere i Asnar Pardo de la Casta.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo, Lluís  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Sicília i Nàpols. El 1435 caigué presoner, amb el rei, a la batalla naval de Ponza.

17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta  (Aragó, s XIV - País Valencià, s XVIII)  Llinatge de cavallers i després nobles. Establert al Regne de València al s XIV. Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas. El seu genearca fou Asnar Pardo.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta, Asnar  (Aragó, s XIV - País Valencià, v 1400)  Cavaller. Senyor del lloc de La Casta, resident a València. Fou, successivament, boteller del rei Pere el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán (1376), algutzir del mateix rei (1379), batlle general de València (1380-81) i governador general de València (1381-86), càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s'havia decantat pel partit de l'infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per JoanInici página I, esdevingut rei (1387-89). Prengué part en les lluites de bàndols del 1396 a València al costat del Bort Diez, dels Centelles i de Vidal de Blanes, contra Jaume de Soler i els Vilaragut. En morir Joan I el 1396 fou implicat en el procés contra el seu consell, acusat d'haver intentat canviar el règim municipal de València. Fou absolt el 1398. Conservà fins a la seva mort l'alcaldia del castell i la serra d'Eslida, que el rei Martí li havia confiat essent infant vers el 1379.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta, Gisbert  (València, s XV - Roma, Itàlia, 1454)  Prelat. Fou conseller d'Alfons IV el Magnànim, amb el qual col·laborà a Itàlia. El 1445 fou nomenat bisbe d'Albarrasí i de Sogorb.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta, Joan  (País Valencià, s XV)  Cavaller. El 1420 anà amb l'expedició d'Alfons IV el Magnànim que, després de fer estada a Sardenya, operà a Còrsega i a Nàpols.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta, Joaquim  (Xelva, Serrans, 1824 – València, 1895)  Polític i escriptor. Advocat d'idees liberals ocupà diversos càrrecs, des del 1854, a la diputació provincial de València i en fou president (1888-91). Fou senador (1870) i participà en la fundació de la Compañía Valenciana de Navegación, de la qual fou secretari, i de la Institució per a l'Ensenyament de la Dona. En la joventut, publicà la col·lecció de llegendes Las galas del Turia i les novel·les Raquel i Telim-Almanzor o los moriscos valencianos.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta, Josep  (València, 1618 – 1698)  Poeta i comediògraf. Fill natural de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, marquès de La Casta. Carmelità (1631). Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1665, 1667 i 1668. Acompanyà el seu germà el marquès de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar (mort el 1695) en ésser aquest nomenat lloctinent general de Mallorca i residí allí mentre durà la seva lloctinència (1675-78). Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos (per l'entrada del seu germà com a lloctinent) i Plausibles elogios (sobre un cas misteriós de l'anada del viàtic a casa d'un pagès). PoesiesInici página seves en castellà figuren en diverses edicions de l'època i deixà inèdites diverses comèdies.

28 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta, Pere  (Aragó, s XIII)  Cavaller. Descendent d'Asnar Pardo i germà d'Asnar Pardo de la Casta. Acompanyà Pere III a la conquesta de Mallorca.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta, Pere Asnar  (País Valencià, s XV)  Baró de la Casta. Es casà amb Jerònima d'Aguilar-Martí de Torres, hereva de la baronia d'Alaquàs, a la qual succeí el seu fill Joan Asnar Pardo de la Casta i d'Aguilar-Martí de Torres.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta i d'Aguilar-Martí de Torres, Joan Asnar (País Valencià, s XVI)  Fill i successor de Pere Asnar Pardo de la Casta i de Jerònima d'Aguilar-Martí de Torres, de la qual heretà la baronia d'Alaquàs. Fou casat amb Àngela de Vilanova i Carròs, filla dels barons de Bicorb. Foren pares de Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta i de Puixmarín, Fèlix  (País Valencià, s XVII - Cremona, Itàlia, 1688)  Fill de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i de Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, i germà de Baltasar, Maria Manuela i Lluïsa Pardo de la Casta i de Puixmarín. Fou militar, cavaller de Montesa i governador de Cremona al ducat de Milà, on es casà amb Margherita Landa. El seu besnét fou vuitè marquès de la Casta.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta i de Puixmarín, Lluïsa  (País Valencià, s XVII)  Filla de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i de Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, i germana de Baltasar, Maria Manuela i Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín. Fou muller de Gener (VI) Rabassa de Perellós, primerInici página marquès de Dosaigües (llurs descendents heretaren el marquesat de la Casta).

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta i de Puixmarín, Maria Manuela  (País Valencià, s XVII)  Filla de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i de Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, i germana de Baltasar, Lluïsa i Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín. Es casà amb Josep de Cardona-Borja, príncep de Cardona.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta i Roda, Pere  (País Valencià, s XIV - d 1436)  Cavaller. Fill d'Asnar, acompanyà l'infant Martí en la seva expedició a Sicília el 1392. El 1399 era alcaid del castell de Sogorb i uixer d'armes del rei Martí, de qui fou després camarlenc (1407). A la darreria del regnat d'aquest encapçalà un dels bàndols valencians contra Berenguer de Vilaragut; aquest enfrontament rebrotà el 1412 contra Ramon de Vilaragut; en produir-se l'Interregne s'inclinà pel partit antiurgellista, atès que els Vilaragut eren urgellistes. El Parlament valencià l'envià a Casp el 1412 perquè defensés davant els compromissaris els drets de Frederic d'Aragó i de Sicília, comte de Luna, a qui Ferran d'Antequera, esdevingut rei, nomenà procurador, atès que era menor d'edat (1412). També fou procurador més endavant, de la reina vídua Margarida de Prades (1419). El 1423 fou enviat amb dos altres ambaixadors prop del rei de Castella per protestar de l'empresonament de l'infant Enric, germà del rei Alfons el Magnànim. El 1436 formava part del consell de l'infant Joan, rei de Navarra, lloctinent reial a València. El 1425 havia obtingut el reconeixement reial de la seva pertinença a l'estament nobiliari superior. Es casà amb Carrossa de Vilaragut quan aquesta obtingué (1382) l'anul·lació del seu matrimoni amb Juan Ximénez de Urrea.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, Joan  (País Valencià, s XVII)  Fill de Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova i de Caterina de Cabanyelles i Milà d'Aragó, i germà de Lluís. Es casà amb Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, senyora de Ceutí. Foren pares de Baltasar, Lluïsa, Maria Manuela i Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín. Tingué també un fill il·legítim, Josep Pardo de la Casta.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, Lluís  (País Valencià, s XVII)  Cavaller d'Alcántara. Fill de Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova i de Caterina de Cabanyelles i Milà d'Aragó, i germà de Joan.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox, Joan  (País Valencià, s XVII – s XVIII)  Quart marquès de la Casta. Fill i successor de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull. Fou batlle general de València. Austriacista, fou fet gran d'Espanya pel rei-arxiduc el 1707, i morí sense fills de Maria Engràcia de Boixadors, per la qual cosa la succeí com a cinquena marquesa de la Casta, la seva germana i darrera representant de la línia primogènita, Maria Teresa Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox, Maria Teresa  (País Valencià, s XVII – s XVIII)  Baronessa d'Alaquàs i de Bolbait. Filla de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull, i germana de Joan, al qual succeí com a cinquena comtessa de la Casta, i fou la darrera representant de la línia primogènita. Es casà amb José Antonio Fernández de Córdoba, comte de Priego. Foren pares de Francisca Javiera Fernández de Córdoba.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull, Baltasar  (País Valencià, s XVII – 1695)  Primogènit i successor de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i de Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, i germà de Lluïsa, Maria Manuela i Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín. Fou batlle general de València, governador d'Alacant, majordom major del rei Carles II i lloctinent de Mallorca. Fou pare de Joan i de Maria Teresa Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova, Lluís  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Fill de Joan Asnar Pardo de la Casta i d'Aguilar-Martí de Torres, i d'Àngela de Vilanova i Carròs. Era cavaller d'Alcántara i baró de la Casta i Alaquàs. Li fou concedit el comtat d'Alaquàs, que el 1627 subrogà pel marquesat de la Casta. Es casà amb Caterina de Cabanyelles i Milà d'Aragó, baronessa de Bolbait, filla del governador de València, Jeroni. Foren pares de Lluís i de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pardo i Delgràs, Gonçal  (Barcelona, 1897 – Madrid, 1984)  Director cinematogràfic. Conegut amb el nom de Gonzalo Delgrás. Procedent del teatre com a actor i director. El 1939 entrà al cinema com a director de doblatges. Aquell mateix any realitzà el seu primer film, La tonta del bote, d'èxit popular. També agradaren els seus films comercials Un marido a precio fijo (1942) i Altar Mayor (1944), molt limitats però estèticament i sense cap relació amb un possible cinema de temàtica catalana. Casat amb l'actriu i guionista Margarida Robles, des dels anys 60 romangué inactiu.

37 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pare Arcàngel, Lo  (Barcelona, 25/abr/1841 – mai/1841)  Primer periòdic imprés totalment en català. Només va poder editar tres números (de vuit pàgines i format en octau). Defensor del proteccionisme, utilitzà la fòrmula d'uns imaginaris sermons del "Pare Arcàngel" i del seu llec "Hermano Buñol" per combatre el centralisme i exaltar l'ús de la llengua catalana.

38 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Pare Mulet, El  (València, 6/gen/1877 - 3/mar/1877)  Setmanari. Fundat i dirigit per Carmel Navarro i Llombart. Publicà 9 números de 8 pàgines (amb numeració seguida) i fou suspès per haver publicat en full a part una caricatura contra Alfons XII. Fou substituït pel setmanari "El Bou Solt", que en seguia la numeració i tenia el mateix caràcter humorístic i satíric. Els imprimia Josep Maria Blesa.

39 MÓN - BIOGRAFIA

Inici páginaParedes, Elena  (Rosario, Argentina, 1912 - )  Pintora. Formada a l'Escola de Llotja de Barcelona, on concorregué a diversos Salons de Maig. Guanyà el premi de dibuix Joan Miró del 1965. Té estudi a Cadaqués i ha exposat sovint a Barcelona, Madrid, València, Elx, etc. El seu art s'inclou en una nova figuració expressionista, en la qual sovint hi són representats al·legòricament sentiments d'angoixa i opressió.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paredes, Francesc  (Barcelona ?, s XVIII)  Arquitecte. Fou un dels urbanitzadors de la Barceloneta de Barcelona, i director, amb Damià Ribes, de les obres de l'església del barri, Sant Miquel del Port, segons el projecte de Cermeño.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paredes, Joan  Nom habitual del compositor Joan Bonet de Paredes.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paredes i Fonollà, Miquel  (Barcelona, 1901 - Ceret, Vallespir, 1980)  Escultor i forjador. Estudià amb Lluís Labarta i fou deixeble de Josep Llimona. Aprengué a treballar el metall, i arribà a ésser un gran mestre en la seva especialitat. Amplià estudis a França, país on residí des del 1939. Prengué part en nombroses exposicions col·lectives i fou distingit amb diversos premis i accèssits. Fou professor d'escultura a l'Escola Nacional de Belles Arts d'Orleans. Autor del bust d'Arístides Maillol al Museu de Perpinyà.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Paredes i Garcia, Francesc  (València, 1882 – 1945)  Escultor. Format a Sant Carles, on després seria acadèmic i professor. Entre les seves obres hi ha el bust de Gonçal Salvà (Museu de Belles Arts de València) i monuments a València (al doctor Gómez Ferrer) i a Sueca (a les víctimes del motí del 1911).

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Paredó, el  (Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà Caseria, al nord-oest de la vila.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaPareis, torrent de  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Curs d'aigua de la serra de Tramuntana, format per la unió dels torrents del gorg Blau i de Lluc, sota el puig de Cosconar. S'obre pas per un profund engorjat vers la cala de sa Calobra. Joaquim Mir, que hi visqué tot sol (~1901-03), hi realitzà una de les seves sèries pictòriques principals. Per la seva bellesa ha esdevingut un dels centres d'atracció turística de la costa septentrional de Mallorca.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pareja i Casañas, Fèlix Maria  (Barcelona, 1890 - Alcalà de Henares, Madrid, 1983)  Orientalista. Jesuïta (1915) i sacerdot (1927). Professor d'àrab a Bombai i a la universitat pontifícia gregoriana. Secretari i fundador de l'Associació Espanyola d'Orientalistes. És autor, entre altres, del Kitäb al-satrang (Llibre dels escacs, 1935), Society and Politics in the Middle East (1969) i Islamologia (1952-54), en edicions italiana, castellana i francesa.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parellada, Pere  (Catalunya, s XVIII)  Abat de Poblet (1748-52). Succeí a Francesc Fornaguera al primer abadiat d'aquest. Era LXXXV abat de la sèrie general pobletana i XXXI de la quadriennal. Fou succeït per Miquel Cuiàs en primer mandat.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parellada i Faura, Josep  (Barcelona, 1872 – 1940)  Periodista i publicista. Fou advocat i magistrat. Era redactor de "La Linterna" i de "El Diario Catalán". Hi féu campanyes contra la francmaçoneria i a favor de les doctrines catòliques.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parellada i Feliu, Dídac  (Tiana, Maresme, 1914 – Barcelona, 1994)  Metge psiquiatre. President de la Cambra Universitària de la FNEC (1935-36), fou director de l'Institut psiquiàtric de dones de Sant Boi de Llobregat i de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet. Director de les revistes "InformacionesInici página psiquiátricas" i "Rapports de Psicología y Psiquiatría", fou professor de psiquiatria a la Universitat de Barcelona (1980), i director de la càtedra de gerontologia. És autor d'una monografia sobre Paul Claudel, de Recordatori de Chesterton (1974), L'obra psiquiàtrica catalana impresa a l'entresegle. 1875-1936 (1980) i la Resposta de Papini (1984). Fou president de la Societat Catalana d'Història de la Medicina i membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1986).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parellada i Molas, Pau  (Valls, Alt Camp, 1855 - Saragossa, Aragó, 1944)  Escriptor, caricaturista i militar. Es graduà de tinent d'enginyers el 1878 i fou professor de l'Acadèmia General Militar. Retirat de coronel, s'establí a Saragossa. Des del 1884 es dedicà a l'humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i publicà a diverses publicacions, entre les quals "Barcelona Cómica", "La Vanguardia", "Blanco y Negro" i "ABC". Estrenà a Madrid nombrosos sainets a través dels quals intentava la defensa de l'idioma castellà contra els barbarismes. També en produí en català que sovint eren traduccions pròpies dels altres.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parellades, les  (el Pla del Penedès, Alt Penedès)  Caseria a l'extrem oriental del municipi.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parellades de Foix, les  (Torrelles de Foix, Alt Penedès Veïnat de masies, prop del riu de Foix.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Parelles  (Tàrbena, Marina Baixa Caseria, al nord de la vila, als vessants de la serra del Carrascar de Parcent.

54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Parelleta, coves de  (Ciutadella, Menorca)  Coves naturals (o de Parella), amb formacions estalactítiques, al sud de la ciutat, prop de Cala Blanca.

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaParentxisa  (Torrent de l'Horta, Horta)  Antiga alqueria islàmica, prop de la serra de Parentxisa (329 m alt), situada a cavall dels termes de Torrent i de Xiva, allargada en direcció oest-est uns 10 km. El terreny calcari i totalment desforestat ha estat aprofitat per a l'extracció de pedra per a la construcció del nou curs del Túria. Darrerament, i gràcies a la seva proximitat amb importants nuclis de l'Horta, hi han estat fetes diverses urbanitzacions d'estiu.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parera  (Catalunya, s XIX – s XX)  Família d'artistes. El primer fou Bru Parera i Matas.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Parera, Francesc  (Illes Balears, s XV – s XVI)  Escriptor. Versificava en català. Participà al concurs poètic de Palma de 1502, en honor de Ramon Llull.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parera i Matas, Bru  (Catalunya, s XIX)  Compositor, mestre de capella i organista. Primer membre del llinatge d'artistes. Fou pare de Joan Parera i Santacana.

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Parera i Morey, Andreu  (Manacor, Mallorca, 1861 – 1955)  Escriptor. Col·laborà amb composicions poètiques a "La Roqueta", "La Ignorància", "La Aurora" i altres. Com a autor teatral estrenà Pau de la Pau (1894), Petardos i microbis (1896), Es cant de s'òliba (1902), La flor del bosc (1933) i altres, totes elles musicades.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parera i Munté, Francesc  (Barcelona, v 1850 - Madrid ?, d 1920)  Pintor. Visqué algun temps a París i a l'Argentina. Destacà com a retratista.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaParera i Romero, Josep  (Barcelona, 1830 – 1902)  Dibuixant, pintor i cantant. Format a l'Escola de Llotja, completà els estudis a Itàlia. Reinstal·lat a Barcelona (1860), la seva producció es caracteritzà pel retratisme romàntic (Retrat de la senyoreta Tous de Cullel i de Ramon Muntaner, de la Galeria de Catalans Il·lustres). Gran caricaturista, amb tendències grotesques. Col·laborà en diverses publicacions il·lustrades de l'època. Fou premiat a les Exposicions Nacionals de 1864 i 1866 i a l'Exposició Universal de 1888.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Parera i Sanso, Joan  (Manacor, Mallorca, 1865 - sa Pobla, Mallorca, 1928)  Eclesiàstic. Destinat a sa Pobla, on residí sempre, hi fundà el mont de pietat Caixa Rural i fundà i dirigí el 1909 la revista "Sa Marjal". Publicà Notícies històriques sobre l'antic santuari de Crestaig (1911) i Peregrinación a Tierra Santa y Roma (1927).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parera i Santacana, Joan  (Sitges, Garraf, 1838 – Barcelona, 1910)  Decorador. Fill de Bru Parera i Matas. Fou un dels decoradors més destacats a la Península en el seu temps. Imposà en residències i diversos establiments públics un estil entre renaixentista i neogrec. Fills seus foren Antoni i Miquel Parera i Saurina.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parera i Saurina, Antoni  (Barcelona, 1868 – 1946)  Escultor. Després d'una iniciació autodidàctica, estudià a l'Academia de San Fernando, de Madrid, i al taller de Jeroni Suñol. Anà pensionat a Roma (1888-92). Les obres més interessants pertanyen a l'esperit modernista, sense abandonar, però, les línies acadèmiques: Girona 1809 n'és un exemple palès. Altres obres seves ornamenten la Barcelona del primer quart del s XX, com el grup Arquitectura, instal·lat a la plaça de Catalunya, i té també obres a l'Amèrica del Sud, com el Monument a Jorge Isaacs, a Colòmbia. Va excel·lir, també, com a medallista.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parera i Saurina, Miquel  (Barcelona, 1863 – 1919)  Editor. Fill de Joan Parera i Santacana i germà d'Antoni. Format al taller del seu pare i a París. En la seva joventut publicà poemes catalans a periòdics amb el pseudònim de Miquel Dotzanys. Entrat al ram del llibre, edità, aconsellat sovint per Francesc Rogent,Inici página monografies de les seus de Mallorca i de Barcelona, l'obra monumental Mallorca Artística (1892), l'àlbum Recuerdo de Barcelona (1888), la revista "Materiales y documentos de Arte Español" (1901-14), L'oeuvre de Puig y Cadafalch (1904) i altres obres de divulgació artística, valuosos testimonis gràfics de l'art de l'època; edità també traduccions castellanes moralitzants de Ralph W. Trine i de psicologia comercial d'Orison S. Marden i organitzà conferències als ateneus de Madrid (1915) i de Barcelona (1916).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parés, Alfons Maria  (Barcelona, 1864 – París ?, França, s XX)  Escriptor. És autor dels reculls poètics Confidències (1886) i Del cel als llavis (1888). El 1889 s'establí a París.

67 CATALUNYA - ART

Parès, Sala  (Barcelona, 1840 - )  Establiment artístico-comercial. Fou, a final del s XIX i inici del XX, un baluard de l'art d'avantguarda. Al començament, el marxant Parés tenia l'establiment al carrer de Petritxol. El degà del Col·legi d'Advocats Maurici Serrahima s'hi feu construir una casa i destinà la planta baixa a sala d'exposicions; aquest fou l'origen de la sala Parés, que posteriorment fou comprada pels fills del poeta Joan Maragall. Ha seguit des d'aleshores una línia no avantguardista, centrada en la pintura figurativa de caràcter tradicional.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parés i Burguès, Roc  (Mèxic DF, Mèxic, 1968 - )  Artista. Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en la investigació de noves tecnologies i de la realitat virtual. Professor d'imatge sintètica a la UPF, també coordinà l'assignatura de realitat virtual en aquest centre. Director artístic de Galeria Virtual. D'altra banda, també realitzà un treball artístic independent, com el que presentà al Centre de Lectura de Reus el 1995. El 1996 dugué a terme el projecte MACBA on line, un projecte tecnocultural en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra. Creà conjuntament amb Narcís Parés i Perry Hoberman la instal·lació El ball del fanalet, peça interactiva en què els moviments del portador d'un fanalet fan variarInici página determinats paràmetres que canvien les formes projectades i la il·luminació.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parés i Carbonell, Joan Baptista  (Barcelona, 1847 – 1926)  Comerciant d'art. Fill de Joan Parés, comerciant de làmines i marcs establert al carrer de Petritxol de Barcelona. El 1877 fundà la primera galeria d'art al mateix carrer al costat del seu domicili, i el 1884 —d'acord amb el propietari de la finca, Maurici Serrahima—, obrí al costat la sala gran del seu establiment, que continua actualment amb la seva estructura arquitectònica inicial (Sala Parés). Promogué les arts i acollí pintors i escultors de diverses tendències (romanticisme, naturalisme, modernisme, postimpressionisme, etc). La sala tingué la seva millor època al voltant del 1900. A partir del 1910 s'inicià la decadència de l'establiment que fou traspassat el 1925.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parés i Farràs, Ramon  (Barcelona, 1927 - )  Microbiòleg. Catedràtic de microbiologia a Barcelona (1964) i degà de la facultat de biologia (1974). Membre numerari de l'Acadèmia de Farmàcia (1962) i president de la Societat Catalana de Biologia (1973-75). Ha treballat especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana. Ha publicat un centenar de treballs de l'especialitat, d'història de la ciència i de divulgació científica. Cal destacar el seu llibre Problemas de Microbiología (1966).

71 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóParestortes  (Rosselló Municipi: 7,96 km2, 34 m alt, 1.365 hab (2012), (fr: Peyrestortes). Situat entre les conques de l'Aglí i de la Tet, al nord-oest de Perpinyà. Els recursos econòmics es basen en l'agricultura i bàsicament en el monoconreu de la vinya, que produeixen vi amb denominació d'origen controlat; també s'hi conreen arbres fruiters (albercoquers). La ramaderia complementa l'agricultura amb bestiar oví i algunes cabres. A la indústria destaca una fusteria i una important empresa de construccions i transport. La població que havia minvat des del 1881 al 1946, actualment està en ascens degut principalment a la proximitat de Perpinyà. El poble agrupa tota la poblacióInici página del municipi. A l'església parroquial hi ha un retaule de sant Joan esculpit de Barrufet i pintat per Honorat Rigau. Hi ha restes preromanes al lloc dit de les Sedes. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

72 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Parestortes, batalla de  (Parestortes, Rosselló, 17/set/1793)  Fet d'armes, durant la Guerra Gran, entre les tropes de Carles IV d'Espanya, comandades pel general Ricardos, i les de la República Francesa, a les ordres dels generals d'Aoust i Goguet i dels revolucionaris Josep Fabre i Jaume Josep Cassanyes. Malgrat les rivalitats i la manca de coordinació entre aquests, Cassanyes assolí de recuperar Vernet (Conflent) i de batre l'enemic a Parestortes, fet que assenyalà la fi de l'avanç del general Ricardos al Rosselló.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

santuari de Paretdelgada (la Selva del Camp, Baix Camp)Paretdelgada  (la Selva del Camp, Baix Camp Caseria i santuari marià. El seu origen sembla posterior al 1165; és esmentat ja el 1200. Una llegenda tardana atribueix a un pastor la troballa de la imatge. Des del seu origen fou servit per donades, reemplaçades el 1615 per una família d'ermitans. Fracassaren dos intents de crear-hi un priorat canonical el 1384 i el 1546. El santuari és format per un conjunt d'edificacions: església, porxo, casa de l'ermità, cavallerisses i altres dependències construïdes en gran part al s XVI, bé que l'església té una part dels s XIII i XIV i fou ampliada en 1739-46 amb una capella i un cambril barrocs dedicats a la Mare de Déu de la Pietat, que des de la fi del s XVI passà a ésser la titular de l'església, arraconant la primitiva imatge, romànica, dita de Santa Maria de les Neus. El 1936 foren destruïts el conjunt de retaules medievals pintats sobre fusta i tela (s XIV al XVII), de gran valor artístic. Ha estat restaurat a partir del 1940. El nom de Paretdelgada sembla derivat del d'una vil·la romana que s'aixecà en aquest indret, de la qual foren excavats els fonaments i mosaics en 1935-36.

75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaParetella  (Benissa, Marina Alta Antiga alqueria islàmica i partida, al límit amb el de Teulada.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pareto i Homs, Engràcia  (Barcelona, 1889 - Roma, Itàlia, 1/set/1973)  Soprano. Emprà el nom artístic Graziella Pareto. Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras. Cantà al Liceu el 1906. Debutà oficialment al Teatro Nacional de Madrid (1908), amb La sonnambula, de Bellini. Més tard actuà a Parma, al Liceu de Barcelona (on interpretà Ofèlia, del Hamlet d'A. Thomas, considerat el seu millor paper), a Roma i a la Scala de Milà (Rigoletto, 1914). Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món. Enregistrà molts discs. Es retirà pels volts del 1927.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Paret-rufí  (Sant Gregori, Gironès Antic nom del poble de Domeny.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Parets, Bartomeu  (Illes Balears, s XVII)  Jurista. Fou conseller jurídic del consistori municipal de Palma i del Braç Militar. Foren editades algunes de les seves al·legacions.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parets, Felip de  (Barcelona, s XV – s XVI)  Mercader. El 1498 era cònsol de francesos i napolitans a Alexandria; el 1502 fou nomenat lloctinent de cònsol de catalans pel cònsol Rafel Anglès, ciutadà. Degué conservar la representació dels francesos perquè el 1510 fou empresonat juntament amb el cònsol de venecians com a represàlia perquè els cavallers de Rodes (el mestre de Rodes era francès) s'havien emparat d'unes naus egípcies; foren conduïts al Caire i els alfòndecs segellats. Poc després, tanmateix, Parets aconseguia del soldà que acceptés al Caire un ambaixador francès (1512). Intentà en va conservar a la Mediterrània el comerç de la via oriental, que ja tendia a traslladar-se a l'Atlàntic.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaParets, Miquel  (Barcelona, 1610 – 1660)  Historiador. És autor de la crònica titulada De molts successos que han succehit dins Barcelona y molts altres llochs de Catalunya, dignes de memòria, escrita entre el 1626 i el 1660. Fou traduïda al castellà i publicada modernament per l'Academia de la Historia en el "Memorial Histórico Español" (6 volums, 1888-93).

80 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalParets del Vallès  (Vallès Oriental Municipi: 8,98 km2, 94 m alt, 18.733 hab (2014). Situat a la conca baixa de la riera de Tenes, afluent del Besòs, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental. L'agricultura, anys enrera l'activitat més important, pràcticament ha desaparegut davant el desenvolupament industrial que ha sofert el municipi. El ritme d'industrialització fou molt accelerat a partir del decenni del 1960, sobresurt en primer lloc la indústria tèxtil, seguida per la química, la metal·lúrgica, la de la construcció, d'arts gràfiques, etc. Demogràficament duplicà la població entre el 1900 i el 1960, però el principal ascens s'cusà a partir d'aquell darrer any, fins a arribar a quadruplicar-lo. El poble és en un petit coster; l'església parroquial de Sant Esteve és moderna. El municipi comprèn, a més, la Torre de Cellers, medieval (actualment masia), el dolmen de la Pedra Serrada, diversos barris, entre els quals el de Casanoves, i l'enclavament de Vila-rosal. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Rap 107 - Agrupació de Gegants - Club Atletisme - Institut Torre de Malla

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parets d'Empordà  (Vilademuls, Pla de l'Estany Poble, situat al nord del terme, a la dreta del Fluvià, i dividit en els dos nuclis (a 1 km de distància) anomenats Parets de Dalt i Parets de Baix. El lloc és esmentat ja el 925. De l'església parroquial de Santa Llogaia depenia la de Galliners. Formà part de la baronia de Vilademuls.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paretto, Grazziella  Veure> Pareto i Homs, Engràcia.

83 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA

Inici páginapariatge  (Països Catalans, s XIV – 1816)  Organització en defensa de les ciutats i les viles del litoral encarregada de netejar de corsaris les mars catalanes. El dret de pariatge era un impost que gravava les mercaderies que entraven i sortien per mar destinat a pagar les despeses d'aquesta institució.

84 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Pariatge, baronia del  (Mallorca Veure> Andratx, baronia d'.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paricio i Corbella, Assumpció  (Barcelona, 1882 - s XX)  Cantant. Es presentà al públic a l'edat de disset anys, interpretant sarsueles. Després actuà a l'escena catalana i obtingué bons èxits en diverses obres líriques, tant al Tívoli com amb els Espectacles Audicions Graner.

86 CATALUNYA - POLÍTICA

Parlament de Catalunya (del 1932 al 1938)  (Catalunya, 15/set/1932 - abr/1938)  Òrgan legislatiu i polític. Ja figurava en el projecte de l'Estatut de Núria (1931) i segons el text definitiu d'Estatut de Catalunya, aprovat per les Corts espanyoles i signat pel president de la República Niceto Alcalá Zamora, al Parlament corresponien les funcions legislatives i era elegit per un termini no superior als cinc anys i per sufragi universal, directe, igual i secret. Als diputats, que eren inviolables pels vots i opinions emesos en l'exercici del seu càrrec, els corresponia l'elecció dels president de la Generalitat. El president i els consellers de la Generalitat que exercien les funcions executives havien de dimitir dels seus càrrecs en el cas que el Parlament els negués la confiança d'una manera explícita. En les eleccions parlamentàries...  Segueix... 

93 CATALUNYA - POLÍTICA

Parlament de Catalunya (a partir del 1980)  (Catalunya, 10/abr/1980 - )  Institutció política. Amb la promulgació de l'Estatut d'Autonomia (18/des/1979) el Parlament fou restablert a la mateixa seu que ocupava el 1932 i amb unes funcions, en general, semblants a les que tenia durant el règim republicà. Està format per 135 diputats, elegits per sufragi universal cada quatre anys. Des de la restauració democràtica laInici página força política amb més diputats ha estat la coalició Convergència i Unió (CiU), que ha tingut majoria absoluta del 1984 al 1995. En la primera legislatura el Parlament va ser presidit per Heribert Barrera (ERC), i en la segona per Miquel Coll i Alentorn (UDC). Del 1988 al 1995 el president fou el també membre d'UDC Joaquim Xicoy. La pèrdua de majoria absoluta de CiU, el 1995, motivà l'elecció del socialista Joan Raventós (1995-99). Parlament de Catalunya

87 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Parlament de les Illes Balears  (Illes Balears, 1983 - )  Òrgan legislatiu del règim autonòmic de les Illes Balears establert el 1983 per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Altres funcions són les del control polític del Govern Balear i l'elecció del seu president. Té la seu al palau de can March, a Palma. Amb un total de 59 escons (54 fins el 1987), 33 dels quals per a Mallorca, 13 per a Menorca, 12 per a Eivissa i 1 per a Formentera, es renova cada quatre anys i ha estat dominat des de la seva creació per Alianza Popular (des del 1989 Partido Popular), partit en el govern de 1987 a 1999 i de 2003 a 2007 (en coalició amb Unió Mallorquina) i, en solitari, a partir de 2011. Bé que aquest partit ha assolit el nombre més alt d'escons en totes les convocatòries electorals, l'absència de majoria absoluta ha possibilitat la formació de coalicions de centreesquerra ("Pacte de Progrés") en dues ocasions (1999-2003 i 2007-2011). El segon partit en nombre de vots és el Partit Socialista de les Illes Balears. S'han disputat el tercer lloc el Partit Socialista de Mallorca i Esquerra Unida. El 1995, amb els vots del PP fou aprovada una reforma de la llei electoral que augmentava del 3% al 5% el límit mínim dels vots per a obtenir representació.

88 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàParlavà  (Baix Empordà Municipi: 6,14 km2, 40 m alt, 410 hab (2014). Situat a la plana d'inundació dels rius Ter i de Daró, riu aquest darrer que travessa el terme de sud a nord al sector oriental, al nord de la Bisbal d'Empordà. El territori és ondulat per alguns turons. La base econòmica és l'agricultura, i els conreus que hi predominen són els de la trilogia de secà: blat, alfals i blat de moro, amb intercalacions d'arbres fruiters. La ramaderia és important (bestiar boví, porcí i aviram) i la indústria d'activitats derivades de l'agricultura, complementen l'economia. El poble és alInici página peu d'un turó; l'església parroquial de Sant Feliu, és de base romànica i posteriorment reformada (la façana i les capelles laterals). El lloc és esmentat ja el 1019. El municipi comprèn, a més, el poble de Fonolleres i els veïnats de la Rutlla i de Matabou. Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Parpal i Marquès, Cosme  (Maó, Menorca, 1878 – Barcelona, 1923)  Professor i historiador. Advocat i llicenciat en història, fou redactor del diari "El Noticiero Universal", catedràtic de psicologia a la universitat i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Des del 1910 edità, juntament amb Lluís Segalà, una biblioteca de clàssics grecs i llatins. Publicà, entre molts altres, els estudis: La conquista de Menorca en 1287 por Alfonso III (traducció catalana del 1964), La història i la llengua catalana, fins al regnat de Jaume I (1898), Dietari de Barcelona en la dècada de 1767 a 1777 (1907), Antecedentes de la escuela filosófica catalana del siglo XIX (1914), i un Manuscrito inédito de Martí d'Eixalà. Análisis de la educación moral del hombre.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Parpalló, cova del  (Gandia, Safor Important cova prehistòrica. Excavada del 1929 al 1931 sota la direcció de Ll.. Pericot i Garcia, s'hi van descobrir utensilis de pedra i d'os pertanyents a diverses cultures. Hi foren també abundantíssimes les troballes de lloselles de pedra amb gravats o pintures d'animals, que constitueixen veritables apunts dels artistes quaternaris. La fauna que hi apareix es la típica d'aquell moment: cavalls, cabres, cérvols, bòvids, etc.

91 PAÍS VALENCIÀ - ART

Inici páginaParpalló, Grup  (València, 1957 - )  Grup d'artistes, integrat per Manuel Gil, Monjalés, Andreu Alfaro, Doro Balaguer, Joaquim Michavila, Salvador Montesa i Salvador Sòria; en algunes ocasions hi participaren altres valencians, com Eusebi Sempere, Manuel Hernández i Mompó, Joan Genovès, etc. D'una manera molt especial hi col·laboraren els crítics Vicent Aguilera-Cerni i Antoni Giménez i Pericàs. El grup es convertí en representant de l'avantguarda artística valenciana. La majoria d'artistes que el formaren cultivaren l'informalisme, però, posteriorment, a partir del 1960, l'abandonaren i s'acolliren a altres tendències com la nova figuració.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parpers, coll de  (Argentona, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental Depressió de la Serralada Litoral (anomenada serra de Parpers en aquest sector) entre la serra d'Ametlla (430 m alt) i el turó dels Castellans (378 m alt), al límit dels dos municipis. Hi passa la carretera de Granollers a Mataró.

Anar a:    Pard ]    [ Pardo ]    [ Pare ]    [ Parer ]    [ Paret ]    [ Pari ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -