A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pascual i G ]    [ Pascual i V ]    [ Pasqual, M ]    [ Passió ]    [ Pastor, J ]    [ Pastora ]

La felicitat no existeix en la ciència, sinó en l'adquisició de la ciència. (Edgar Allan Poe)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Gaudí, Pere Lluís  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, v 1556 - Escaladei, Priorat, 1621 ?)  Pintor. Professà a la cartoixa d'Escaladei el 1595 i treballà allà i a les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas (Andalusia), on pintà dues sèries de les vides de la Verge i de sant Bru; aquesta fou copiada en vida de l'artista i enviada a la Grande Chartreuse. Tingué una gran anomenada al seu temps; segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època. Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però s'oposà Guido Reni. L'única obra documentada d'ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià (1617).

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pascual i Genís, Cristòfor  (València, 1823 – 1882)  Polític i escriptor. Liberal, prengué part en l'aixecament contra Espartero (1843) i durant el moviment progressista contra González Bravo (1854) fou elegit primer síndic de l'ajuntament de València. Formà part de la junta revolucionària (1868), que contribuí aInici página dissoldre, i fou vicepresident de la diputació provincial, diputat a les corts constituents (1869), senador (1871) i, després de la Restauració, cap del partit radical a València. Advocat (1845), fou fiscal del Tribunal Suprem (1870), i degà del Col·legi d'Advocats (1869, 1879 i 1881). Col·laborà en diverses revistes literàries (1845-54), amb poemes en castellà. Presidí l'Ateneu Científic, Literari i Artístic (1876 i 1877).

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pascual i Gimeno, Salvador  (València, 1908 - 1979)  Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1936. Fou arquitecte municipal de Quart de Poblet quan aquesta zona fou pensada com a polígon industrial. Tingué una densa activitat professional i aconseguí importants càrrecs a València, especialment durant els decennis dels anys 1950 i 1960. Membre de la comissió executiva de la Gran València, regidor i tinent d'alcalde d'urbanisme, degà del Col·legi d'Arquitectes (1957-71) i director diversos anys del Cercle de Belles Arts.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Guasch, Ricard  (Barcelona, 1926 - )  Arqueòleg. Ha intervingut en diverses excavacions a Catalunya i s'ha especialitzat en l'estudi de les àmfores. Ha publicat, entre altres treballs, Centros de producción y difusión geográfica de un tipo de ánfora (1960), Las ánforas de la Plaza del Rey (1963), Un pecio romano en Cabo de Creus (Gerona) (1964), Les àmfores de la necròpoli paleocristiana de Tarragona (1965), El pecio de Gandolfo (Almería) (1968), Las ánforas de Layetania (1976).

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Inglada, Sebastià Antoni  (Barcelona, s XIX - Banheras de Luchon, França, 1872)  Doctor en dret. Fou el pare de Manuel Maria Pascual i de Bofarull.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pascual i Morey, Pere  (Illes Balears ?, s XIX)  Socialista. Tipògraf. Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE (1890) com a representant de Jaén. De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista; organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma -de la qualInici página fou president en 1892-94- i impulsà la creació de la de Manacor. Dirigí "La Bandera Roja", on, a més d'articles doctrinals, publicà algunes poesies en català. El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pascual i Pérez, Vicent  (Alcoi, Alcoià, 1917 – 1976)  Arqueòleg. Director del Museu Arqueològic Camil Visedo d'Alcoi (1958). Ha realitzat nombroses prospeccions i excavacions a l'Alcoià i a les comarques veïnes, de primer amb Camil Visedo, després sol, i finalment en col·laboració amb el Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València. Ha publicat diversos estudis com ara El poblado ibérico de El Puig (1952), El ídolo oculado de la cueva Bolumini, Alfafara (1957), Las pinturas rupestres de la Sarga (1974), molts dels quals en col·laboració amb A. Beltran.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Prats, Josep  (Girona, 1854 – 1931)  Metge i publicista. Presidí el Col·legi de Metges de la província de Girona, que cooperà a fundar. Deixà una biblioteca particular d'obres professionals remarcables.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Rodés, Iu  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1883 - Riudarenes, Selva, 1949)  Pintor. Deixeble de Joan Llimona, pintà inicialment paisatge a la manera neoimpressionista, i posteriorment fou influït per Corot. Fou un representant de l'escola olotina, tot i no restar sempre identificat amb l'estil de la majoria dels seus membres. Mostrà una gran predilecció pel paisatge de les terres de Tarragona. El 1914 fou nomenat director de l'Escola de Dibuix d'Olot.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Sala, Narcís  (Barcelona, 1805 - Olot, Garrotxa, 1869)  Dibuixant i decorador. Gendre de Joan Carles Panyó. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona i després s'establí a Olot. La seva obra se situa dins l'estil neoclàssic, encara que és inferior en qualitat a la de Panyó. Succeí aquest en la direcció de l'Escola d'Art d'Olot i tingué com a deixebles J. Vayreda i J. Berga.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPascual i Solé, Juli  (Barcelona, 1891 - 1972)  Escenògraf i pintor. Format a l'Escola d'Arts i Oficis de l'Associació Obrera i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble de F. Mirabent, M. Urgell i d'altres. Conreà l'escenografia, però sobretot destacà com a dibuixant de paisatges rurals i de temes urbans. Els seus dibuixos a la ploma i al xilostil són d'una gran qualitat. Per perfeccionar la tècnica del xilostil féu un viatge d'estudis a Itàlia.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Soler, Josep Maria  (Arenys de Mar, Maresme, 1843 – 1928)  Periodista. Féu estudis de dret, inacabats per la Revolució del 1868. Fou propagandista del republicanisme amb Lletget i Eusebi Corominas i home de confiança de Santiago Soler i Pla al ministeri d'ultramar (1873-74). A Barcelona esdevingué crític musical de la "Gaceta de Cataluña" i de "La Publicidad". Milità successivament en el possibilisme de Castelar i a la Unión Republicana de Salmerón. Amic íntim de Gayarre i de Pauleta Pàmies, estigué molt lligat a l'empresa del Teatre del Liceu de Barcelona, per a la qual gestionà l'estrena de Falstaff amb el mateix Verdi a Itàlia, i també l'actuació a Barcelona dels grans cantants italians del moment. Crític italianista molt popular -conegut com Don Pasquale-, acceptà bé el wagnerisme però no el nou corrent verista italià. Contra el que s'ha dit, li passà desapercebut el debut a Barcelona de l'encara desconegut Toscanini (1890), però descobrí figures de la talla de Conxita Supervia (1910). Col·laborà també en "La Noche" i "El Día Gráfico", i es dedicà a temes astronòmics.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Tintorer, Miquel  (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 – Barcelona, 1916)  Arquitecte. Titulat a Madrid el 1877. Tingué els càrrecs d'arquitecte municipal de Sant Feliu, Vic, Sabadell, Gràcia i Barcelona. És autor del pla topogràfic de Gràcia, on féu la casa de la vila, del col·legi dels Escolapis, de l'església de Sant Fèlix (1884) i de l'església de la Concepció, a Sabadell, del santuari de Sant Josep de la Muntanya (1894) i del mercat de la Llibertat, al barri de Gràcia (1888), del Panteó Mulleras de Sant Gervasi (1889), i de la parròquia de Santa Coloma de Gramanet (1915). Tingué com a col·laborador FrancescInici página Berenguer i Mestres.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pascual i Tirado, Josep  (Castelló de la Plana, 1884 – 1937)  Escriptor. És autor del recull De la meua garbera (1935) i de la notable narració humorística per a públic juvenil titulada Tomba-Tossals, de la qual hi ha reedició de 1966.

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pascual i Togores, Francesc  (Palma de Mallorca, 1787 – 1856)  Eclesiàstic. És autor de nombrosos escrits sobre filosofia i matemàtiques, la major part dels quals havia de restar inèdita.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Vila, Josep  (Mataró, Maresme, 1895 – Barcelona, 1979)  Químic. Estudià ciències i farmàcia a Barcelona; fou catedràtic de química orgànica a Salamanca (1922), Sevilla (1925-34), i a Barcelona (1934-65), on creà l'anomenada Escola de Barcelona d'investigadors de química orgànica.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Xufré, Griselda  (Barcelona, 1926 - 9/jun/2001)  Matemàtica. Fou catedràtica de Matemàtiques a l'ensenyament mitjà i professora titular d'Àlgebra de la Universitat de Barcelona. Participà activament en els moviments de reforma de Didàctica de les Matemàtiques a Catalunya i dels plans d'estudis de l'ensenyament mitjà. La seva línia bàsica de recerca fou la Teoria algèbrica de nombres. Traduí al català i prologà (1996) les Disquisitiones Arithmeticae (1801) de Karl Friedrich Gauss.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pascual-Abad i Francès, Isabel  (Alcoi, Alcoià, 1836 - València, 1903)  Pintora. Filla d'Antoni Pascual i Abad. Concorregué a exposicions.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPascual-Leone i Forner, Àlvar  (Vinaròs, Baix Maestrat, 1896 – Mèxic, 1965)  Polític i escriptor. Afiliat al partit d'Unió Republicana Autonomista, fou president (1918) de la Joventut Nacionalista Republicana. Conseller de l'ajuntament de València (1731), fou membre de la comissió redactora de l'avantprojecte d'estatut. Fou diputat a corts (1931, 1933 i 1936) i, durant la guerra civil, director general d'administració local i magistrat del tribunal suprem, com a membre d'Acció Republicana i, després, d'Izquierda Republicana. El 1936 s'exilià a Mèxic, on fou conseller jurídic de l'Instituto Mexicano de Seguridad Social i redactà diversos estudis sobre legislació laboral. Fou des de la seva joventut col·laborador d'"El Pueblo" i escriví La transformación del concepto económico en el siglo XVIII, la novel·la Pedro Osuno (1945) i els opuscles La república española existe (1943) i Plebiscito, ¡no!, Constitución (1944).

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pascuchi i Cardona, Marçal  (Maó, Menorca, 1904 - Barcelona, 1983)  Sociòleg. Llicenciat en filosofia i lletres i dret, el 1931 passà a Barcelona, on seria professor de l'Institut Escola. El 1939 s'exilià a Veneçuela, on ensenyà història de l'art i sociologia a la universitat. Anà després a l'Argentina i treballà a la Compañía Hispanoamericana de Electricidad en serveis jurídico-laborals. Ha col·laborat a la "Revista de Menorca", a "Catalunya" i a "Ressorgiment" de Buenos Aires. És autor de diverses obres de temes sòcio-econòmics.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pasqual, Antoni  (Arenys de Mar, Maresme, 1643 - Vic, Osona, 1704)  Prelat. Estudià dret a Bolonya, d'on fou professor de la universitat. Després fou visitador de Toledo, ardiaca de Girona i auditor de la Rota. Bisbe de Vic (1684-1704), celebrà sínodes els anys 1685 i 1700 que féu imprimir i edità el ritual en català de la seva diòcesi, en tres volums (1688-89). Visità tres vegades la diòcesi i deixà minuciosos llibres de visita pastoral, on consignà l'estat de totes les parròquies amb el cens de població, capelles i altres peculiaritats sobre la seva vida i pietat. Es remarcà per la seva rectitud i sentit de justícia i alhora per una popularitat que pocs bisbes de l'època tingueren.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPasqual, Antoni  (Ontinyent, Vall d'Albaida, s XV - París, França, 1530)  Frare dominicà. Es doctorà a París, on assolí gran fama per la seva cultura. Sembla que d'ell ve la dita "Així ho diu Pasqual", o d'altres de semblants, expressant la infal·libilitat incontestable d'una opinió.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pasqual, Antoni Ramon  Veure> Pasqual i Fleixes, Antoni Ramon (frare cistercenc).

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pasqual, Bartomeu Josep  (València, s XVI)  Filòsof. Fill de Miquel Joan Pasqual. Estudià humanitats a València i, mestre en arts, obtingué la càtedra de filosofia (1565). Mestre en teologia, fou també catedràtic de teologia expositiva. El 1587 era rector de la universitat. Deixeble de Pere Joan Nunyes, fou un representant de l'escola valenciana de peripatètics clàssics, que llegia Aristòtil directament en grec. Publicà un tractat De optimo genere explicandi Aristotelem et de vi et usu Logicae artis (1566), precedit de la traducció del grec al llatí de la lògica de Geòrgios Paquímeres.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pasqual, Bernat Antoni  (Arenys de Mar, Maresme, 1650 - Viena, Àustria, 1720)  Militar i aventurer. Incorporat a l'exèrcit francès de Lluís XIV, l'abandonà, essent ja capità, quan aquest preparava una expedició contra Espanya. Estigué al servei del rei anglès Carles II, el qual el nomenà ambaixador a França, i a la mort d'aquest passà al servei de Lluís XIV. Enviat a Espanya en missió secreta, va restar a la Península un cop firmada la Lliga d'Augsburg contra França (1680). Combatent a favor d'Espanya, excel·lí en les accions de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Durant la guerra de Successió va lluitar per la causa de l'arxiduc. Arran del triomf de Felip V, hagué de marxar a Gènova i després a Viena, on l'emperador Carles VI el nomenà camarlenc i li confià algunes comissions diplomàtiques preparatòries d'Utrecht.

26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pasqual, Francesc  (Perpinyà, s XVI – 1644)  Notari. És autor d'unes Memòries (1595-1644), interessants per a conèixer la vida i els costums familiars i, a partir del 1632, també els fets polítics i militars. ForenInici página publicades el 1905 a la "Revue d'Histoire et d'Archéologie du Roussillon".

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pasqual, Joan  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s XV)  Franciscà. És autor del tractat religiós Summa de l'altra vida, escrit devers el 1436. Només se n'han conservat les parts titulades Summa de la beatitud i Summa de pena.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pasqual, Josep  (Sallent, Bages, s XVIII)  Metge. Exercí la professió a Vic. El 1767 fou admès com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona. Publicà diverses obres, com Discurso sobre el saludable y seguro método de hacer levantar a los enfermos de la cama (1783) i Sobre la utilidad de la música para los enfermos (1785).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pasqual, Josep  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Jurisconsult. Advocat fiscal criminal, a Girona, el 1705 fou nomenat magistrat de la nova Audiència de Barcelona, que es tornà a crear quan vingué Carles d'Àustria. El 1706 rebé el títol de ciutadà honrat de Barcelona, on era quan Felip V l'assetjà sense aconseguir els seus propòsits. El 1709 organitzà a l'Empordà i a Vic les milicies populars. El 1713 anà a Vic, poc temps abans de tancar-se el setge de Barcelona, per impedir que la ciutat quedés a mans dels borbònics, cosa que no aconseguí. El 1714, quan caigué Barcelona, li van ésser confiscats els béns.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pasqual, Miquel Àngel  (Elx, Baix Vinalopó, 1644 – Madrid, 1714)  Jesuïta. Ingressà a l'orde a Osca el 1662 i després completà estudis a la Seu d'Urgell, Manresa i Saragossa; professà a València el 1676. S'especialitzà en la predicació de missions i juntament amb Joan Baptista Català recorregué predicant el Principat i el País Valencià. El 1686 anà a Madrid a predicar una missió. El 1695 deixà la predicació per a encarregar-se de laInici página fundació del col·legi d'Oriola. El 1697 es traslladà definitivament a Madrid, com a confessor de la marquesa de Llombai, on residí fins a la seva mort. És autor de moltes obres en castellà i sermons, obres piadoses i alguna biografia, impreses entre els anys 1679 i 1705.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pasqual, Miquel Joan  (Castelló de la Plana, s XVI)  Metge. Estudià medicina a Montpeller i a València amb Lluís Collado. Autor dels tractats De morbo quodam composito, qui vulgo apud nos galicus appellatur (Nàpols 1524), Morburum internorum fere omnium et quorundam externorum curatio brevi mothodo comprehensa (1555) i Práctica de cirugía (1548), traducció de la Praxis de Joan de Vigo amb addicions marginals. Pere Joan Nunyés li dedicà les seves Institutiones fisicas (1554).

32 ILLES BALEARS - LITERATURA

Pasqual, Miscel·lània  (Illes Balears, s XIX)  Aplec manuscrit ordenat en vint volums. Fet per Bartomeu Pasqual i Arrom. El volum desè és ocupat totalment pel Noticiari de Maties Mut, del s XVIII; els volums compresos del dotze al quinze constitueixen els Anales de la Isla y Reyno de Mallorca dels s XII al XIV; el setze conté una Crónica de Monte-Sión dels s XVI i XVII i el disset, una Crónica de los Mínimos dels s XVI al XVIII. La resta és un aplec de dades historico-culturals de diferents èpoques que fan una especial referència a Mallorca. La majoria de notícies i texts literaris són extrets d'altres miscel·lànies, sobretot de la Miscelánea erudita mayoricense de J. M. Bover i de les Misceláneas historiales de Lluís de Vilafranca.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pasqual, Pere  (València, 1227 ? – Granada, Andalusia, 1300)  Eclesiàstic i escriptor. De família de mossàrabs, fou canonge de la seu de València i el 1250 prengué l'hàbit de l'orde de la Mercè. El 1253 s'encarregà de l'educació de l'infant Sanç i en ésser aquest nomenat arquebisbe de Toledo (1267) sembla que l'acompanyà i l'assistí fins el 1276. Tradicionalment, hom l'ha identificat amb Pere, abat de São Miguel de Trasmiras de la diòcesi de Braga (Portugal), el qual el 1296, a Roma estant, fou nomenat bisbe de Jaén. Aquest bisbe Pere, mentre visitava la seva diòcesi de Jaén el 1297, fou fet presoner pels moros i patí captiveri a la ciutat de Granada, on finalment fou martiritzat el 1300. Els frares de la Mercè instaren la seva beatificacióInici página el 1645 i el papa Climent X el canonitzà el 1670; la seva festa se celebra el 27/oct. Hom...  Segueix... 

94 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pasqual i Arrom, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1822 - 1884)  Arxiver. Secretari municipal de Santa Maria del Camí (1878-81). Fou col·laborador de l'"Almanaque Balear" i de "Museo Balear" i autor de la Miscel·lània Pasqual.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pasqual i Carbó, Pompeu  (Cassà de la Selva, Gironès, 1897 – Girona, 1977)  Metge i polític. Estudià la carrera de medicina a Barcelona, on l'exercí i col·laborà amb diversos serveis de la Mancomunitat. S'establí a Girona, on dugué una gran tasca professional, sobretot en el camp de la pediatria i millorà els serveis assistencials comarcals. Fou elegit regidor per l'Esquerra Republicana (1931) i promogué el periòdic "Acció Ciutadana". Durant la guerra civil salvà de la mort moltes persones i s'enfrontà amb els comitès de control. S'exilià a Xile el 1939; en tornà i s'establí a Girona (1948), exercí la medicina i col·laborà en tasques de recatalanització. S'especialitzà en els setges de la ciutat i en publicà alguns treballs.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pasqual i Coromines, Jaume  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1736 - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1804)  Historiador i erudit. Estudià gramàtica i retòrica als escolapis de Moià. Es graduà de doctor en ambdós drets a la universitat de Cervera. El 1759 ingressà al monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes i arribà a ésser-hi prior i abat. Gran treballador, compilà els dotze volums de Sacra Cathaloniae antiquitatis monumenta, inèdits, gràcies als quals s'han salvat molts documents i notícies de gran interès. Escriví en català un comentari a una inscripció romana de Bonrepòs que fou traduït al castellà per Pedro Díaz de Valdés (1783). La seva única obra impresa és El antiguo obispado de Pallás en Cataluña (1785), llevat d'algunesInici página cartes crítiques. Escriví també una carta sobre el bisbat de Pallars, un Apéndice de documentos sobre la existencia del obispado de Pallás i un Episcopologio o serie de los obispos de Pallás. Juntament amb els seus germans d'orde Caresmar i Martí, personificà la renaixença dels estudis històrics a partir de mitjan s. XVIII.

35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pasqual i Fleixes, Antoni Ramon  (Andratx, Mallorca, 1708 - Palma de Mallorca, 1791)  Frare cistercenc. Estudià al col·legi mallorquí de la Sapiència. fou deixeble de Salzinger a Magúncia. Tingué una càtedra a l'Estudi General de Mallorca. Era un dels més exaltats lul·listes del seu temps, fins al punt d'atribuir a Llull invents i anticipacions que tingueren poc a veure amb ell. Entre els seus escrits destaquen El milagro de la sabiduría del B. Raymundo Lulio, Vita B. Raimundi Lulli (Vindictae Lullianae) (1778) i Examen de la crisis del padre B. J. Feijoo sobre el Arte luliana.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pasqual i Pujalt, Antoni  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Jurista. Era fiscal de l'audiència de València. És autor d'una obra de caràcter patriòtic titulada Elogio fúnebre de los valencianos que murieron en defensa de su patria en la tarde del 28 de junio de 1808 (1813).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Pasqual i SánchezPasqual i Sánchez, Lluís  (Reus, Baix Camp, 5/jun/1951 - )  Director teatral. Fundador i codirector de la companyia Teatre Lliure de Barcelona. Ha estat director del Centro Dramático Nacional a Madrid (1983-89), del Théâtre de l'Odéon-Théâtre de l'Europe, de París (1990-96), i del projecte de la Ciutat del Teatre de Barcelona (1997-99). Entre els nombrosos muntatges que ha dirigit destaquen Antígona (1968) i Una altra Fedra, si us plau (1978), de S. Espriu; La vida del rey Eduardo II de Inglaterra (1983), de Marlowe/Brecht; El público (1987) i Comedia sin título (1990), de F. García Lorca; Lorenzaccio, Lorenzaccio (1987), d'A. Musset; Tirano Banderas (1991), de Valle-Inclán; Roberto Zucco (1993), de Bernard-Marie Koltès; Tot esperant Godot (1999), de S. Beckett, i diversos espectacles relacionats amb Lorca (1996-98). Premi de la Generalitat de Catalunya (1988), premi Nacional de TeatreInici página (1991) i cavaller de la Legió d'Honor de la República francesa (1996).

38 ANDORRA - GEOGRAFIA

Passada, pic de la  (Andorra Cim (2.580 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, entre les capçaleres de les valls de Ransol i d'Incles.

39 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàPassanant i Belltall  (Conca de Barberà Municipi: 27,5 km2, 714 m alt, 154 hab (2014). Situat a l'extrem nord-oest de la comarca, al sector dels Comalats, al límit amb l'Urgell i la Segarra, als contraforts de la serra de Forès, drenat per diversos afluents del riu Corb. Els boscs de pins i alzines ocupen una quarta part del terme. Economia d'agricultura de secà, eminentment cerealista (blat i ordi), encara que també és conreen vinya, arbres fruiters, oliveres i ametllers; els darrers anys hom ha començat a conrear el gira-sol. A Belltall hi ha el conreu especial i tradicional d'alls. Ramaderia de bestiar oví i porcí. Avicultura. Població en continuat descens. El poble de Passanant és al voltant de l'església parroquial de Sant Jaume (s XVIII), barroca. No hi ha pràcticament res de l'antic castell de Passanant, esmentat ja el 1079. Abundants vestigis de sepulcres de fossa i unes pedres megalítiques amb símbols solars. El municipi és format pels antics termes i pobles de Belltall, la Pobla de Ferran, el Fonoll, la Sala de Comalats i Glorieta. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

40 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Passant, Le  (Rosselló, 1884 – 1886)  Publicació bimensual. De caràcter literari i artístic, a partir del 1885 prengué un marca to parisenc. Era dirigida per Amédée Reynès i hi col·laboraren Théodore de Banville, Paul Bourget, François Copée, José-Maria de Hérédia, Pierre Loti, Frederic Mistral, Jean Richepin i Sully-Prudhomme.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPassarell, Elias del Carme  (Igualada, Anoia, 1839 - Lima, Perú, 1931)  Escriptor i frare franciscà. Des del 1857 residí al Perú, on fundà un col·legi a Arequipa. És autor d'obres filosòfiques i piadoses, així com d'una història de l'Església que publicà el 1886.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Passarell, Frederic  (Catalunya, s XIX)  Cal·lígraf i escriptor. Col·laborà amb Frederic Soler a En Joan Doneta (1864), Liceistes i cruzados (1865), O rei o res! (1866) i Les modes (1866), adaptació de Sardou. Emprà els pseudònims d'Enric Carreras i Lluís Puigdalt.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Passarell i Ribó, Jaume  (Badalona, Barcelonès, 1890 – Barcelona, 1975)  Dibuixant humorístic, periodista i escriptor. Col·laborà com a dibuixant als setmanaris "Papitu", "L'Esquella de la Torratxa", "La Campana de Gràcia", "El Be Negre", "La Nau", "Mirador", "El Mundo Deportivao". Fou redactor de "Mirador" i "La Publicitat". Il·lustrà llibres, com 100 ninots i una mica de literatura (1930). Fou premiat a les exposicions de Belles Arts de Badalona del 1950 i del 1952. Publicà unes biografies populars sobre L'inventor Narcís Monturiol (1935) i Pompeu Fabra (1935); altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d'abans i d'ara (1949), Homes i coses de la Barcelona d'abans (dos volums, 1968 i 1974) i La Publicitat, diari català (1971).

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Passavant  (Folgueroles, Osona)  Raval, a llevant del poble.

45 CATALUNYA - CULTURA

logo de la Passió de Cervera (Segarra)Passió de Cervera  (Cervera, Segarra)  Nom donat a un Misteri de la Passió de Jesucrist confeccionat el 1534 per Pere Ponç i Baltasar Sança en estrofes de caire popular i de caire culte, sens dubte a base de texts anteriors, entre els quals la Història de la Passió dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines i potser d'un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu que era representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518. Fou representada diverses vegades a l'església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí lesInici página representacions a l'interior de les esglésies. Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis, que hom representava els diversos dies de la setmana santa. Ha estat publicada en part el 1913. Passió de Cervera

46 CATALUNYA - CULTURA

logo de la Passió d'Esparreguera (Baix Llobregat)Passió d'Esparraguera  (Esparraguera, Baix Llobregat)  Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i la setmana santa en aquesta població. Cal cercar-ne l'origen en les processons quaresmals que des del s XVI proliferaren en moltes contrades del Baix Llobregat (com per exemple la de Sant Vicenç dels Horts) i que derivaren cap a unes representacions pròpiament teatrals, que a Esparreguera tingueren lloc a la plaça de l'Església fins els anys 1865-66. El 1875 s'instituí el drama sacre estructurat seguint un text, amb acompanyament musical i donant importància als mitjans tècnics i s'adoptà definitivament el text d'Antoni de Sant Jeroni, ampliat el 1944 per Ramon Torruella amb una composició musical d'Àngel Monné i Enric Solsona (1950). El 1952 fou estrenat un text de Marçal Martínez amb música de Josep M. Pla. Inicialment l'organització anà a càrrec de diverses societats recreatives, fins que el 1941 hom creà un patronat i les representacions, en les quals participen més de 400 actors, passaren a ésser patrimoni del poble. El 1941 es representava al local de l'Ateneu, però el 1969 fou inaugurat un nou local construït expressament pel Patronat. El text actual és de Ramon Torruella (1960) i la música de Josep Borràs. Passió d'Esparreguera

47 CATALUNYA - CULTURA

Logo de la Passió d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)Passió d'Olesa  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)  Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i setmana santa, representat per prop de 1.000 persones de la població. D'origen incert, les primeres notícies documentals conegudes són del 1540, que es representava sota la direcció dels monjos de Montserrat, en magatzems i molins d'oli; a partir del 1847 hom edificà per a la seva representació diversos teatres. El 1940, un cop acabada la guerra civil, fou el primer espectacle damunt un escenari realitzat en llengua catalana. El 1949 Joan Povill escriví l'actual lletra i Josep M. Roma la música. El 1952 hom construí el Gran Teatre amb una capacitat per a 1.400 espectadors. El 1968 s'hi incorporà el nou muntatge realitzat per José Tamayo, comprimint les representacions en una sola sessió. El 1969 assumí laInici página direcció de l'espectacle Joan Mallofré i Duran fins el 1993. El 1983 un incendi destruí tot el teatre, i el 1985 s'inicià la construcció d'un nou local, segons el projecte de l'arquitecte Jan Baca i Pericot, que fou inaugurat el 1987. Amb la represa de les representacions, hom estrenà una nova escenografia de Pere Francesch i Subirana. Passió d'Olesa

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Passola, Ermengol  (Barcelona, 1925 - 1/gen/2009)  Empresari i activista cultural. Del 1944 al 1959 va ser un dels organitzadors del concurs anual de poesia de Cantonigròs (Osona). També va ser responsable de la difusió de diversos papers prohibits, com la radical Justificació de Catalunya, de mossèn Armengou. Es va integrat al Foment de les Arts Decoratives (ADI-FAD), des d'on ha exercit una influència determinant en l'evolució del disseny català. Va esdevenir propietari de la cadena Maldà. Com a mecenes cultural va participar en la fundació dels Amics de les Nacions Unides, en la de les discogràfiques Edigsa i Concèntric –que van ser grans plataformes de la Nova Cançó-, la de la Llibreria Ona, i la de la mítica Cova del Drac. També s'ha dedicat intensament a promoure l'activitat del col·lectiu Amics de Joan Ballester, fundat per ell mateix l'any 1980 i del qual n'era el secretari. L'any 1984 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi. L'any 1987 va ser guardonat per un dels V Premis Jaume I d'Actuació Cívica Catalana. El 2003 va rebre el Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Passoles, Llorenç  (Barcelona ?, s XVII)  Ceramista. Autor de les rajoles que decoraven la capella de Sant Josep, a l'església del monestir de Santa Maria de l'Estany (1664), i de les del cimbori de Poblet (1667), la seva obra principal són els plafons (1662-85) situats a l'entrada, al pati i a l'escala de l'antiga Casa de Convalescència de Barcelona; és un conjunt de rajoleria policroma que en algunes de les seves parts presenta escenes de la vida de sant Pau i en altres indres és merament decoratiu.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPassoles, Pau  (Barcelona ?, s XVII)  Ceramista. Successor i possiblement fill de Llorenç. El 1684 enllestí els treballs d'aquest per a la Casa de la Convalescència de Barcelona.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Passos i Valero, Josep de  (Barcelona, 1862 – 1928)  Il·lustrador i aquarel·lista. Fou deixeble predilecte de Simó Gómez, i estudià també a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i amb el decorador Llorenç. Aviat es donà a conèixer pels seus dibuixos a la ploma. Fou col·laborador de revistes, com "Pluma y Lápiz" i "La Il·lustració Catalana", i fou també director artístic de "La Vanguardia" i un dels fundadors del Cercle Artístic de Barcelona.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastell i Taberner, Andreu  (Pontmajor, Gironès, v 1811 – Barcelona, 1896)  Poeta. Fou mestre de llatí a Figueres i Girona. El 1844 publicà Máximas morales en verso i el 1868 Lo fluvioler del Ter (pseudònim que usà com a poeta en català), recull de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular, en cinc volums.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pastells  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà Antic poble, que el 1632 formava part de la batllia reial de Cruïlles.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastells, Pau  (Figueres, Alt Empordà, 1846 - Tortosa, Baix Ebre, 1932)  Religiós jesuïta. Durant divuit anys fou missioner a les illes Filipines. Visqué bastant de temps a Sevilla, on investigà a l'Arxiu d'Índies sobre diversos aspectes de la colonització espanyola. Publicà alguns llibres.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastells i Pujol, Pere  (Catalunya, s XIX - Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1899)  Músic. Dirigí una cobla i destacà amb el contrabaix. És autor de sardanes i d'altres composicions. Morí molt jove.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPastera, torrent de la  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Antic torrent (actual torrent de la Unió) que separava els nuclis de Vilanova de Cubelles i de la Geltrú.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pasteral, el  (la Cellera de Ter, Selva)  Caseria, a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral. Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral, entre les muntanyes del pla de Sant Gregori, al sud, i els contraforts meridionals de la cinglera del Far, al nord, poc abans de la confluència amb la riera d'Amer. La resclosa, que té 154 m de llarg per 26 d'alt, fou construïda durant el primer quart del s XX, igual com la central hidroelèctrica, que fornia d'energia les fàbriques pròximes, i que fou ampliada els anys 1960-70 (6,6 MW de potència instal·lada i una producció anual de 31 milions de kWh). A partir dels primers anys de la dècada de 1970, es deriva un cabal per a abastar la ciutat de Barcelona i un altre per a la de Girona.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastor, Antoni  (Catalunya, s XVIII)  Jurista. Assolí bona fama. A la darreria del s XVIII era catedràtic de la Universitat de Cervera.

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pastor, Ciril  (Palma de Mallorca, 1610 – 1642)  Frare carmelità. Fou prior i vicari general a Mallorca. Escriví un Tractatus de visione Dei i unes Dialecticarum Institutiones.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pastor, Francesc Joan  (València, s XVI)  Notari públic a València. El 1548, amb Capdevila, publicà un estudi sobre els furs del regne de València. També és autor de poesies.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPastor, Francí  (País Valencià, s XVI)  Escriptor. Era notari. Participà, el 1532, al concurs poètic a honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pastor, Jaume  (País Valencià, s XIV – s XV)  Escrivà. Segons Sanchis Sivera, fou potser el qui, seguint en moltes ocasions sant Vicent Ferrer, prengué nota gairebé textual dels sermons del sant que s'han conservat.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastor, Rafael  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Escriptor. El 1602 publicà a Barcelona unes Cobles ara novament fetes de l'humano al Divino al to de la "serdana" que s'és treta i es canta que diu "Falalà, falalà, la pastora mor n'haurà". És una de les referències més antigues del ball de la sardana. Les Cobles foren reeditades el 1605.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastor, Simó  (Catalunya ?, s XV)  Poeta. No se li coneixen dades biogràfiques. Se'n conserven tres composicions: una cançó amorosa -elogi elegant d'Isabel Suaris a imitació d'Ausiàs Marc i amb nombroses referències a la mitologia-, un maldit adreçat a un home i una composició farcida, escrita en llatí i castellà.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pastor de la Roca, Josep  (Dolores, Baix Segura, 1824 – Alacant, 1875)  Escriptor. Estudià lletres i dret, de manera discontínua, i fou un rodamón que visqué en diverses ciutats. Escriptor prolífic, dins els cànons del romanticisme, publicà, entre d'altres, La llave de oro o Las orientales (1848), La República roja o los obreros de París (1848), La columna de fuego -d'arrel espiritista-, La cruz y la calavera, a més de l'estudi Historia general de la ciudad y castillo de Alicante (1854).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastor de Pellico, Justo  Pseudònim del dirigent obrer Rafael Fargà i Pellicer.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPastor i Alcart, Joan Baptista  (Beneixama, Alt Vinalopó, 1849 – 1917)  Escriptor. Estudià filosofia i lletres i medicina i exercí la darrera professió a la seva vila natal. Publicà Ecos del alma (1890) i El genio de la ciencia (1888) i fou autor de drames com La estrella de la Rábida i La Pilarica i de l'assaig La novela moderna. Obtingué la flor natural als Jocs Florals de València (1895).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastor i Bodmer, Pere (Perico Pastor)  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1953 - )  Pintor i dibuixant. Estudià a Barcelona. L'any 1976 s'establí a Nova York. Després residí alternativament als Estats Units i a Barcelona, on féu la primera exposició individual el 1985. Ha publicat il·lustracions a "The New York Times", "Vogue", "Village Voice", "Harper's", "El País", etc. Els seus dibuixos i pintures, de traç àgil i dinàmic, ofereixen una visió vitalista de la vida quotidiana.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastor i Fuster, Just  Veure> Fuster i Taronger, Just Pastor

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pastor i Julià, Damià  (València, 1830 - 1904)  Escultor. Germà de Modest. Format a València i a Roma. Heretà del seu germà el taller d'imatgeria que dirigia. N'augmentà encara el prestigi.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pastor i Julià, Modest  (Albaida, Vall d'Albaida, 1825 – València, 1889)  Escultor. Destacà com a imatger. El seu taller, que treballava a gran rendiment, seria heretat a la seva mort pel seu germà Damià.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastor i Lluís, Frederic  (Tortosa, Baix Ebre, 1844 – 1923)  Arqueòleg i historiador. Estudià medicina, però no l'exercí. Fou nomenat arxiver municipal de Tortosa, membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901) i de l'Academia de la Historia de Madrid (1902), entre altres càrrecs. Col·laborà assíduament a "Las Provincias" de València. S'especialitzà en treballs monogràfics sobre la ciutat i la rodalia a la premsa local: Los colegios reales y la Universidad de Tortosa, Costumbres antiguas de Tortosa, NotasInici página biográficas de tortosinos distinguidos, Refrans i modismes tortosins, El convento de carmelitas de Cardó, Castillos y torres de la comarca i Tortosa histórica. Publicà també el volum Narraciones tortosinas (1901).

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pastor i Muñoz, Rosanna  (Alboraia, Horta, 1960 - )  Actriu. En teatre, cal assenyalar els seus treballs en Las galas del difunto, Pessoa en persona, El hombre deshabitado, Funció de gala i Damunt l'herba. En cinema ha participat, entre d'altres, en Las edades de Lulú (1990), Land and Freedan (1995), The Commissioner (1998), L'arbre de les cireres (1999) i Leo (2000), per aquesta interpretació rebé diversos premis. A més ha desenvolupat una intensa activitat en televisió.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pastor i Pla, Carmel  (País Valencià, 1924 - 1996)  Escultor. Format a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València. El 1948 li fou concedit el Gran Premi de Roma i anà a la capital italiana, on s'estigué uns quants anys. Per encàrrec de l'ambaixada espanyola, féu algunes obres a Roma, com el Via Crucis de Sant Pere, Premi Joan March 1962 i primer premi a Florència el 1963 per un bust de Joan XXIII; aquest bust i d'altres de Pau VI han fet que se li donès el sobrenom d'escultor dels papes.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastor i Rodríguez, Lluís Maria  (Barcelona, 1804 - Madrid ?, 1872)  Economista i lliurecanvista polític. Especialista en matèria tributària, fou defensor de les idees lliurecanvistes a través de la Sociedad Libre de Economía Política, que fundà en col·laboració amb Gabriel Rodríguez. Tingué diferents càrrecs a l'administració (diputat en diverses ocasions, director general del deute públic, conseller reial i ministre de finances). De les seves obres destaquen La bolsa y el crédito (1848), Filosofía del crédito reducido de la historia de las naciones de Europa (1850), Historia de la deuda pública española y proyecto de su arreglo y unificación (1863), Estudio sobre las crisis económicas (1866) i Lecciones de economia política (1868).

74 CATALUNYA - ART

Inici páginaPastoral  (Catalunya, 1910 – 1911)  Quadre a l'oli de Joaquim Sunyer (1,06x1,52 m). Fou presentat l'abr/1911 amb el número 24 del catàleg a l'exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què l'autor es consagrà com el gran pintor del noucentisme. És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d'aquest moviment: placidesa, bucolisme i ingenuisme. Joan Maragall a "Museum" hi veié "resumida, aclarida i sublimada tota l'obra de l'artista". Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié "la carn del Paisatge". Adquirit per Francesc Cambó, els seus hereus se'n desprengueren i es conserva actualment a la col·lecció barcelonina de Joan Antoni Maragall.

75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pastorell de la Vall d'Arles  Pseudònim del poeta rossellonès Josep Bonafont.

95 PAÏSOS CATALANS - TRADICIÓ

Pastorets, els  (Països Catalans)  Entremés o drama popular en què es representa l'adoració de Jesús pels pastors; hom l'anomena pastorells a Mallorca i a Menorca. Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc (misteri). Prescindint d'algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del s XVI, compostes de diversos elements: hi ha, per exemple, reminiscències de l'ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibil·la i l'emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells, d'un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot. Aquesta barreja persistí durant els segles següents tant al Principat com a Mallorca. A la fi del s XVIII Ignasi Plana escriví uns Pastorets que obtingueren un gran èxit; aquests, i altres d'anònims, foren representats anualment a tot el Principat durant la primera meitat del s XIX (foren tradicionals, sobretot, les representacions de Mataró). Ja avançat el s XIX Frederic Soler els incorporà a la tradició culta. Lluís Millà, Francesc d'A. Picas i especialment Josep M. Folch i Torres fixaren el gènere i li donaren els trets que manté en l'actualitat.

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaPastoritx  (Valldemossa, Mallorca Occidental Possessió, a l'extrem oriental del municipi, al centre de la vall de Pastoritx, capçalera del conseller de l'Infern.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastors i de Sala, Anaclet Joaquim  (Girona, 1794 – 1884)  Militar. Ocupà càrrecs importants a l'exèrcit. Fou brigadier.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastors i de Sala, Narcís Antoni de  (Girona, 1782 – 1859)  Militar. Germà de Pere Maria. Fou mestrant de Ronda i tinent coronel. El 1809 era ajudant d'Álvarez de Castro durant el setge de Girona.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastors i de Sala, Pere Maria de Montserrat  (Girona, 1783 – Barcelona, 1868)  Militar. Germà d'Anaclet Joaquim i de Narcís Antoni. Lluità a la guerra del Francès contra Napoleó. El jul/1835, en revoltar-se Barcelona, el capità general Llauder, en fugir, li confià el comandament del Principat mentre arribava el general Pere N. de Bassa i Girona. Pastors li recomanà que no entrés a Barcelona i quan Bassa fou atacat pels revoltats, fou ferit mentre intentava de protegir-lo. Proclamant comandant general interí del Principat, fou poc hàbil en els intents de calmar la revolta i no pogué evitar l'incendi de la fàbrica Bonaplata. Contribuí a formar la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona per a reunir recursos i combatre els carlins i, amb el pretext de dirigir les operacions, abandonà la ciutat. Quan morí era tinent general.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastrana  (Catalunya, s XV)  Escriptor. Només n'és conegut el cognom. És autor del poema Debat del cor amb lo cors, de fortes reminiscències trobadoresques.

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pastrana, Joan  (Illes Balears, s XIV – s XV)  Llatinista. Va escriure una Gramàtica en vers, extreta de Priscianus i de Villadel, de la qual es feren moltes edicions (Salamanca, 1492; València, 1533; Mallorca,Inici página 1545, 1554 i 1559, i Barcelona, 1578). També se li atribueix el Comprehensorium, publicat a València el 1475.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pastrana, Pedro de  (Aragó ?, s XV – s XVI)  Compositor. Després d'haver actuat com a cantor a la capella de Ferran II de Catalunya-Aragó i més tard (1527-34) de Carles V, el 1535 fou nomenat mestre de capella a la cort del duc de Calàbria, a València, i abat del monestir cistercenc de Sant Bernat. A partir del 1547 fou mestre de capella del futur Felip II. És autor de magníficats, motets i villancicos.

83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pastre, Lluís  (Clarmont d'Erau, Llenguadoc, 1863 – Perpinyà, 1927)  Gramàtic i escriptor. Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del s XX. Fou un dels fundadors de la Société d'Études Catalanes (1906), de la qual fou secretari. Usà el pseudònim d'Algú. Publicà una Grammaire catalane (1913) i llibres d'ensenyament com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans (1911). Publicà nombrosos articles d'estudi o pedagogia a la "Revue Catalane".

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pastuira, puig de  (Queralbs / Setcases / Vilallonga de Ter, Ripollès Cim (2.689 m alt) de la serra que separa les valls del Freser (coma de Fresers) i del Ter (comes de l'Orri i del Catllar), termenal dels tres municipis.

85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Patau, Guillem Arnau de  (Catalunya Nord ?, s XIV - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1364)  Bisbe d'Urgell (1361-64). Era canonge degà del capítol d'Urgell. El 1361 fou elegit bisbe de la diòcesi, succeint a fra Hug Desbac. Celebrà un sínode l'any següent. Fou succeït per Pedro Luna, aragonès.

86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPatau, Pere  (Bolquera, Alta Cerdanya, 1864 - Perpinyà, s XX)  Eclesiàstic. Fou vicari general de la diòcesi de Perpinyà en temps del bisbe Carsalade, i vicari capitular a la mort d'aquell, el 1932. Conreà i protegí les lletres catalanes.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Patern  (Catalunya, s XI)  Prelat. Era bisbe de la comunitat cristiana de Tortosa, sota el domini sarraí. El 18/nov/1058 assistí a la consagració de la seu de Barcelona, en unió de tots els bisbes catalans.

88 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaPaterna  (Horta de l'Oest Municipi: 35,85 km2, 72 m alt, 67.156 hab (2014). Situat a l'esquerra del Túria, en un territori pla, al nord-oest de València. El riu Túria, que rega el terme, en constitueix el límit sud, entre els municipis de Manises i Quart de Poblet. L'economia es basa en l'agricultura i la indústria. Es conrea gran part del terme, encara que es troba en procés de regressió a causa de la pressió urbanística i industrial. Per als conreus de regadiu s'utilitzen les sèquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i també aigua de pous. El principal conreu és el de tarongers; també s'hi conreen llimoners, fruiters i hortalisses. Al secà els conreus més estesos són els de garrofers. La propietat de la terra és molt repartida. Hi predominen les petites explotacions agràries. Pel que fa a la ramaderia, hi té certa importància l'ovina, també cal destacar la cria de porcs i l'aviram. La indústria és una activitat tradicional, a la qual es dedica una gran part de la població activa, on destaca l'alimentària...  Segueix... 

89 PAÍS VALENCIÀ - ART

Inici páginaPaterna, ceràmica de  (Paterna, Horta)  Tipus de ceràmica. Als s XIV i XV es formà a la localitat un centre important de producció ceràmica. Un dels gèneres més típics d'aquests forns fou la decoració en verd i morat; la seva àrea d'expansió comprengué tot l'àmbit mediterrani i durà menys d'un segle. Les seves formes més freqüents foren els plats, les escudelles, les palanganes i els pots d'apotecari; la seva decoració pintada, d'una gran varietat, rebé diverses influències (egípcies, italianes, àrabs); hi alternen les figuracions humanes, animalístiques, vegetals i heràldiques. Cal remarcar també la ceràmica decorada en blau sobre fons blanc, generalment de temàtica musulmana. Un dels productes característics de Paterna foren els socarrats (s XV), peces de fang cuit, de forma rectangular, que s'empraven per decorar volades i sostres de les mansions; els colors usuals eren, principalment, el vermelló, el blau plom, el negre i el groc; els temes figurats estan constituïts per fulles i flors, figures humanes i, també, per motius zoomòrfics.

90 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Paternó, principat de  (Sicília, Itàlia)  Títol senyorial concedit el 1566 a Francesc de Montcada i de Luna, comte d'Adernó i de Caltanissetta i senyor de Paternó. El 1672 li fou annexada la grandesa d'Espanya. Per mort (1713) sense fills mascles del seu quadrinét i sisè príncep, els Montcada ducs de SanGiovanni posaren plet a la filla del darrer titular; guanyaren el títol per sentència del 1730, i encara el posseeixen. La senyoria de Paternó havia estat comprada el 1456 al rei pel rebesavi del primer príncep, Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar, comte d'Adernó.

Anar a:    Pascual i G ]    [ Pascual i V ]    [ Pasqual, M ]    [ Passió ]    [ Pastor, J ]    [ Pastora ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -