|
|
|
Anar a: [ Pati ] [ Patronat E ] [ Pau, Be ] [ Pau, J ] [ Pau i d ] [ Pava ] A la vida tots tenim un secret inconfessable, un penediment irreversible, un somni inabastable i un amor inoblidable. (Diego Marchi) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pati, el (Tàrrega, Urgell) Nom popular del passeig principal de la ciutat. 2 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Patiño, José (La Granja de San Ildefonso, Madrid, 1666 - Milà, Itàlia, 1736) Polític i funcionari. Sota la protecció d'Orry, fou nomenat superintendent de Catalunya (1713), on ideà la reforma de la legislació administrativa catalana coneguda com a Decret de Nova Planta i començà de posar en pràctica el cadastre. Presidí la Reial Junta del Principat, creada pel duc de Berwick en substitució de la Diputació. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Patiràs (Biar, Alt Vinalopó) Caseria i església, al sector septentrional del terme, prop de la carretera a Banyeres. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Patraix (València, Horta) Antic poble i municipi, annexat el 1870 a la ciutat, de la qual forma un barri, al sud del centre urbà. El seu terme comprenia un sector de l'horta regat per la sèquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries. A més de l'activitat agrícola, tingué el s XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià. Les noves edificacions volten l'antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional (la casa senyorial fou reedificada a la fi del s XV i el s XVII fou construïda l'església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València) i l'horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de treballadors i de classe mitjana, amb activitats industrials molt diverses. Antiga alqueria islàmica, fou centre de la baronia de Patraix. 6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Patraix, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà. El seu rebesnét Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu. En morir (1463) la néta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l'altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina. L'indivís de Jaume recaigué en el seu besnét Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova. El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà d'Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, Joan Escrivà de Romaní i Ram, el besnét del... Segueix... 91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Pàtria (Tarragona, 18/ago/1900 - des/1903) Revista literària mensual. En sortiren 24 números. És una de les millors revistes aparegudes en aquesta ciutat. Dirigida primer per Lluís Benaiges i després per Josep Oller i Domingos, publicà col·laboracions de Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Joan 7 ESTAT ESPANYOL - LITERATURA Pàtria, La (Madrid, gen/1833) Oda de Bonaventura Carles Aribau. Escrita com a peça de circumstàncies, per a felicitar el banquer Gaspar de Remisa, publicada l'agost del mateix any a "El Vapor" de Barcelona. Escrita en alexandrins, consta de sis estrofes de vuit versos cada una; cant d'enyorança a la terra catalana i d'exaltació a la llengua, hom l'ha considerat com l'iniciador del romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l'impulsor del moviment anomenat de la Renaixença. 8 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Pàtria Nova (València, 6/mar/1915 - 15/set/1923) Setmanari valencianista. Drigit per Marià Ferrandis Agulló. De caràcter neosolidari, en la seva primer època (fins al 7/ago/1915) la seva finalitat era la d'agrupar entorn de la qüestió nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions polítiques. Durant una segona època (24/mar a 15/set/1923) es convertí, en canvi, en portaveu de nuclis valencianistes catalanitzants i pro-republicans. Hi col·laboraren també escriptors socialistes. Els seus inspiradors principals foren Tomàs i Martí, Pizcueta i Almela i Vives. 94 PAÍA VALENCIÀ - CULTURA Patriarca, Col·legi del (València) Veure> Corpus Christi, Col·legi del. 9 CATALUNYA - POLÍTICA Patrimoni Artístic de Catalunya, Llei de defensa del (Catalunya, 3/jul/1934 – 1939) Llei promulgada per la Generalitat, per a protegir tots els béns mobles i immobles d'interès artístic, històric, científic i arqueològic de Catalunya, exceptuant les obres d'autors vivents i les que no tinguessin encara 50 anys d'antiguitat. En virtut del seu article 23 la Generalitat s'emparà el 21/jul/1936 de tots els edificis religiosos, mesura que frenà en part les destruccions portades a terme per l'extrema esquerra com a resposta a l'aixecament militar. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
11 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Patró, punta des (Santa Margalida, Mallorca) Santuari talaiòtic. És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa. Els treballs d'excavació, iniciats l'any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s'accedia des d'una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d'altura, que devia ser un element essencial de l'activitat cultural del santuari. L'ús d'aquesta estructura es datà al s II aC, però n'existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al s IV aC, i hi ha indicis de l'ocupació del lloc des del s VI aC. La proximitat de les necròpolis de Son Real i de l'illot des Porros fa pensar que podia tractar-se d'un santuari necrolàtric. 12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Patrocini, el (Tamarit de Llitera, Llitera) Santuari marià (la Mare de Déu del Patrocini), situat als afores de la població. El 1718 s'hi instal·là la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins al 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona. Es manté el santuari; l'antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes. 13 CATALUNYA - POLÍTICA Patronat Català Pro-Europa (Catalunya, 1982 - ) Entitat consorciada. Fundada amb l'objectiu de promoure i coordinar activitats d'informació sobre la Unió Europea vetllant pels interessos de Catalunya. Fou creada per la Generalitat de Catalunya, amb la qual manté un règim de consorci i col·laborà en tots aquells departaments d'aquesta institució relacionats per la seva activitat amb la Unió. La seu central és a Barcelona; té delegacions a Tarragona, Girona i Lleida, i és representada també a Brussel·les. Organitza cursos de formació de funcionaris europeus i ofereix els serveis Europa 93 sobre el mercat interior, programes educatius 14 CATALUNYA - POLÍTICA Patronat de l'Obrer (Barcelona, 1879 – s XX) Associació confessional catòlica d'ajuda als treballadors. Fundada sota el mecenatge del marquès de Comillas. Pretengué bàsicament d'evitar la descristianització de la massa obrera i per això intentà aplegar unes activitats socials, com és ara l'establiment de centres de col·locació, d'escoles per a obrers, l'ajuda als obrers malalts, etc, amb cursets de catequesi, celebracions religioses, conferències, etc. El Patronat Obrer de Barcelona edità "El Obrero Católico" (1884) i "El Patronato del Obrero" a partir del 1893, i el seu nombre de socis arribà al miler el 1892. Fou un organisme en un cert sentit paral·lel als cercles d'obrers catòlics organitzats per Antoni Vicent. A Mallorca un Patronat Obrer fou fundat el 1907 pel jesuïta Guillem Vives a partir de la Congregació Mariana de Seglars Catòlics. Assolí una certa vitalitat en 1912-13 en impulsar la formació de sindicats d'ofici i posteriorment la Federació Obrera Catòlica de Mallorca (1916). Aquesta, però, el 1919 es desvinculà totalment del Patronat. 15 CATALUNYA - CULTURA Patronat d'Estudis Osonencs (Vic, Osona, 1952 - ) Entitat associativa cultural. Creada a l'empara de la Biblioteca Episcopal, per fomentar l'estudi i la investigació comarcals i generals. Ha creat unes beques anuals d'investigació científica i històrica. Publica des de 1952 sense interrupció la revista semestral d'investigació Ausa. És propietari i curador del Temple Romà de Vic, edifici en gran part del s II dC, actualment és una sala polivalent on es fan diversos actes culturals. 16 CATALUNYA - CULTURA Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona (Barcelona, 19/feb/1922 – 1939) Institució municipal. Creada per reglamentar i gestionar el funcionament dels grups escolars dependents de la Comissió de Cultura de l'ajuntament de Barcelona. Sota l'assessoria de Manuel Ainaud, la seva primera tasca fou la selecció de mestres que, dins l'escalafó nacional, haurien d'exercir a les escoles municipals i que possibilità el seu renovament pedagògic. Suprimit per la Dictadura de Primo de Rivera, fou rehabilitat el jun/1930 amb ampliació de les seves funcions. Amb la República es convertí en el principal organisme escolar públic de 17 CATALUNYA - CULTURA Patronat Pro Música (Barcelona, 1958 - 1984) Entitat. Creada sense afany lucratiu, per fomentar i millorar la vida musical ciutadana. En foren presidents el marquès de Sentmenat (1958-68), Agustí Sensat i Estrada (1969-76) i Lluís Portabella i Ràfols (1977-84), el qual n'exercí tothora la direcció artística. Del 1958 al 1984 organitzà anualment un cicle de concerts al Palau de la Música i del 1981 al 1984 un Festival d'Òpera al Liceu, acabada la temporada habitual. 18 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
19 CATALUNYA - HISTÒRIA
20 CATALUNYA - CULTURA
21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Patxot i Ferrer, Ferran (Maó, Menorca, 1812 – Barcelona, 1859) Escriptor i historiador. Fundà el diari "El Telégrafo" i és un exponent diàfan del romanticisme. Publicà Las glorias nacionales (1852-54, 6 volums), Los héroes y las grandezas de la tierra (1857-59, 8 volums), a part de les novel·les Las ruinas de mi convento (1851), Mi claustro (1856) i Las delicias del claustro y mis últimos momentos en su seno (1858), la paternitat 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Patxot i Lasarte, Manuel (Barcelona, s XIX) Periodista. Fill de Ferran Patxot i Ferrer. dirigí "El Telégrafo", fundat pel seu pare, i "El Principado". 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Patxot i Llagostera, Eusebi (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1846 – 1893) Pianista. Assolí èxits notables. Era el pare de Rafael Patxot i Jubert. 25 CATALUNYA - MUNICIPI
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau (Pau, Alt Empordà, s XII - Catalunya Nord, s XVI) Llinatge de cavallers, segurament originari del castell de Pau i establert a ambdós vessants de la serra de l'Albera. Els primers membres coneguts són un Guillem Ramon de Pau i un Berenguer de Pau. 27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Anna de (Catalunya Nord, s XV – s XVI) Muller de Bernat-Galceran III de Pinós-Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet. Neboda de Joan de Pau i de Perapertusa, de qui heretà les Abelles i Cinclaus, i germana de Beatriu Joana. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Pau, baronia de (Pau, Alt Empordà) Jurisdicció senyorial centrada a la població, que pertangué al llinatge homònim fins al s XIV. El 1524 passà per enllaç als Rocabertí, que es cognominaren Rocabertí-Pau, i el 1746 als Amat, marquesos de Castellbell. 29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Beatriu Joana de (Catalunya Nord, s XV – s XVI) Dama. Filla de Francesc i neboda de Joan de Pau i de Perapertusa, de qui heretà la baronia de Pau i la senyoria de Cervera de la Marenda. Es casà (1524) amb Francesc de Rocabertí i de Bellera. Els seus descendents acabaren essent també senyors de les Abelles. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Berenguer de (Catalunya Nord, s XIV) Cavaller. Serví el rei Pere III el Cerimoniós. Aquest li donà el castell de Pontós (1352), el qual vegué el 1356. El 1354 era veguer de Cerdanya. Actuà prop del rei durant la guerra contra Castella. El 1363 intervingué a les negociacions de treva de Morvedre. El 1364 fou un dels juradors de la pau amb Navarra, pactada a Sos, que s'encarregà de negociar en unió de Ramon Alemany de Cervelló. Fou debatuda la seva eventual complicitat als suposats delictes imputats a Bernat de Cabrera (1364). Sembla l'homònim que més tard figurava a la cort de Joan I i que apareix documentat fins al 1390. Pot ser el pare de Francesc. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Berenguer de (Catalunya, s XV) Noble. Era parent de l'humanista Jeroni i nebot del cardenal Margarit. Intervingué a les Corts del seu temps. Fou un orador remarcable. Són notables els seus parlaments a les Corts de Barcelona de 1493 i a les de Tortosa corresponents a 1495. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Berenguer de Veure> Pau i de Perapertusa, Berenguer de (bisbe de Girona). 35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Bernat de (Catalunya Nord, s XIV - 1361/72) Baró de Pau i de les Abelles. Fill de Guillem de Pau i d'Oms. Fou el pare de Pere de Pau i tingué dos fills més, dels quals sorgiren les dues línies del llinatge. 34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Bernat de (les Abelles, Rosselló, 1394 – Girona, 1457) Bisbe de Girona (1436-57). Promogué les obres de la catedral. A la seu gironina figura el seu notable sepulcre, obra d'un bon escultor estranger i mostra remarcable de la darreria del gòtic. 36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pau, Felip (País Valencià, s XV – s XVI) Pintor. Té obres notables de caràcter religiós, pintades sobre sarga, al Museu de València. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Francesc de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller i home de confiança del rei Joan I i de la reina Violant de Bar. Fou un dels poderosos servidors cortesans, entre els quals hi havia Bernat Metge, encartats en el procés judicial que s'obrí a la mort d'aquell monarca (1396), acusats de corrupció pública i privada. S'imputaren a Francesc de Pau relacions carnals amb Carrossa de Vilaragut, favorita de la reina. Empresonats per ordre de la nova reina, Maria de Luna, esposa de Martí I l'Humà, tots ells en foren absolts el 1398 pel mateix rei Martí. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Francesc Manuel (Barcelona, 1845 - Piera, Anoia, 1908) Escriptor i financer. Era redactor de "La Renaixença" i col·laborà a "La Gramalla", "La Rondalla" i "La Bandera Catalana". Fou un dels fundadors del setmanari "La Cucurulla Roja", de l'associació Jove Catalunya i de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Promogué l'entitat cultural La Protecció Literària, destinada a afavorir el llibre català. El 1885 actuà de mantenidor als Jocs Florals de Barcelona. És autor del volum de proses costumistes Del Natural, així com de diverses poesies. 40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Guillem de (Catalunya Nord, s XIII – v 1285) Cavaller. Suposat quadrinét de Berenguer de Pau. El 1270 comprà les senyories de les Abelles i de Cervera de la Marenda al comte Hug V d'Empúries. Fou l'avi de Guillem de Pau i d'Oms. 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Guillem Ramon de (Catalunya, s XII) Cavaller. Un dels primers membres coneguts del llinatge. Apareix esmentat del 1128 al 1138. 43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Hug de (Catalunya Nord, s XV) Comanador de Bajoles a l'orde de Sant Joan i, per tant, senyor de Bompàs i Sant Nazari, que per les mateixes raons que el seu germà Joan, fou exonerat d'aquest càrrec, però el recuperà el 1441 a instàncies del seu altre germà el bisbe Bernat de Pau i de Foixà. Sembla que tots tres foren germans de Caterina de Pau. 44 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Jaume (Perpinyà, s XV – Barcelona, 1466) Jurista. Pare de Jeroni. Féu d'assessor jurídic de la cort d'Alfons IV el Magnànim. Visqué quatre anys a Mallorca. Féu també de conseller de Joan II, fins que aquest es posà contra el Principat. Com que havia estat assessor jurídic del governador Requesens, en ésser detingut aquest, fou apartat del càrrec. Féu costat a la Generalitat. Va escriure un tractat sobre dret romà i es consideren d'ell els treballs Notae de represaliis i De aliquibus quaestionibus quae artae fueruni occasione mortis regis Martini. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Jeroni (Barcelona, s XV – 1497) Humanista i hel·lenista. Fill de Jaume Pau. Eclesiàstic i familiar de Roderic de Borja (Alexandre VI), fou bibliotecari a Roma. Era també parent del cardenal Margarit. Fou molt conegut com a llatinista i hel·lenista. Deixeble de Beccadelli, dit el Panormita, es dedicà també a la geografia i a la lexicografia de Catalunya. Fou conseller de Joan II. Conreà la poesia i els epistolaris en llatí. Tingué correspondència amb Pere Miquel Carbonell, el qual sotmeté a la revisió de Pau les seves Cròniques 46 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Joan de (Catalunya Nord, s XIV – v 1429) Noble. Pertanyent a la línia dels senyors de la baronia de Pau. Era baró de Pau i senyor de les Abelles. Fou familiar de la cort de Benet XIII a Avinyó. El 1395 mantingué una guerra privada contra el seu parent Francesc de Pau i Amorós. Fou el suposat pare de Joan de Pau (m d 1448). 47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Joan de (Catalunya Nord, s XIV - d 1448) Suposat fill de Joan de Pau (m v 1429). Fou veguer de Rosselló i Cerdanya, uixer d'armes del rei Alfons IV, que li vengué la font Dama de Salses i fou també senyor de Cinclaus. El 1440 li foren confiscats els béns pel fet d'haver fet matar un sacerdot de la cort de la reina, però li foren restituïts l'any següent. Heretà els béns de Francesc de Pau i Amorós. Alguns d'aquests fets podrien també ésser atribuïts a un fill seu homònim, Joan de Pau (m 1464). 48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Joan de (Catalunya Nord, s XV – 1464) Noble. Fill de Joan de Pau (m d 1448) i germà d'Hug de Pau. En iniciar-se la guerra contra Joan II es posà al costat del rei. Fou el pare de Berenguer, de Joan i de Francesc de Pau i de Perapertusa. 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pau, la (Algemesí, Ribera Alta) Barri de la ciutat, al sud del nucli urbà. És un sector comercial i industrial. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA
51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pau, la (Algaida, Mallorca Oriental) Església de la Mare de Déu de la Pau, nom que prengué l'antiga església parroquial de Castellitx. 52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pau, la (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional) Ermita, que consta d'una capella i dues cel·les, dita també de son Seguí, que s'alça al cim del puig de son Seguí, al sud-est de la vila. És dedicada a la Mare de Déu de la Pau; fou fundada el s. XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 (del 1772 al 1800 estigué deshabitada). És tradicional l'aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat. Diversos poetes han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Pere de (Empordà ?, s XIV - Catalunya ?, s XIV) Cavaller. Cap de la guarnició catalana de l'Acròpolis d'Atenes, el qual durant un any i mig resistí el setge que hi posaren les tropes de Ranieri Acciaiuoli. Convertida en capital del mateix ducat, Atenes fou el clos on s'havien anat a refugiar molts catalans que fugiren de Tebes i Livàdia en ésser perdudes, i on pogueren aturar l'escomesa del navarrès Urtubia. La rendició de Pere de Pau fou la fi del domini català a Atenes (1388). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Pau, torre d'en (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Antiga torre de defensa de la costa, a l'indret de l'actual nucli des Coll d'En Rabassa. En 1891-98 s'hi construí un fort. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Pau de Sert (Garrotxa) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Pau. 57 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau i Amorós, Francesc de (Banyuls de la Marenda, Rosselló, s XIV – s XV) Cavaller i mestre de la casa de Benet XIII. Fill del donzell Guillem de Pau, senyor de Cervera de la Marenda, el qual succeí en aquest domini vers el 1384. El 1395 estava en guerra amb Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles, cosí germà del seu pare. El 1398 s'embarcà amb l'estol de Pere de Sagarriga que anava a auxiliar el papa d'Avinyó, Benet XIII, assetjat per les tropes del rei de França. Restà com a oficial del palau papal i protegí la fugida de Benet XIII fins al castell Renard. El 1404 comandava l'escorta que protegia l'ambaixada tramesa per Benet XIII al papa de Roma Bonifaci IX. A Roma fou empresonat al castell de Sant'Angelo i redimit per un fort rescat pagat per Benet XIII, que, quan retornà de Roma, el nomenà mestre de la casa del papa, càrrec que encara exercia el 1407. Sembla que morí sense descendència. Fou germà de Guillem de Pau, abat de Banyoles. 58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau i de Perapertusa, Francesc de (Catalunya Nord, s XV - Nàpols ?, Itàlia, a 1511) Noble. Fill de Joan de Pau (m 1464) i germà de Joan i de Berenguer. Potser fou l'homònim que era capità de galeres a Nàpols el 1496. Fou pare d'Anna i de Beatriu Joana de Pau. 60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau i de Perapertusa, Joan de (Catalunya Nord, s XV - 1510/11) Noble. Fill de Joan de Pau (m 1464) i germà de Berenguer i de Francesc. Li foren segrestats pel rei de França els béns que tenia al Rosselló, els quals li foren, però, retornats per Ferran II el Catòlic. Morí sense fills i la seva herència fou adjudicada a les seves nebodes Anna i Beatriu Joana de Pau. 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau i d'Hortafà, Elionor de (Catalunya Nord, s XV) Dama de la reina Violant de Bar, que li tenia gran afecte. Filla de Francesc. Era estimada a la cort pel gust amb què sabia cantar. El poeta Lluís Icard li dedicà una composició amorosa. 62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau i d'Oms, Guillem de (Catalunya Nord, s XIII – 1338) Nét de Guillem de Pau. El 1329 era lloctinent general del rei de Mallorca a les parts cismarines del seu regne (Rosselló, Cerdanya i Vallespir). Fou pare de Bernat de Pau. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau i Guardiola, Joan Veure> Joan Pau Guardiola (pintor dels s XV i XVI). 96 CATALUNYA - HISTÒRIA Pau i treva de Déu (Toluges, Rosselló, 1027) Institució medieval. Si bé són dues institucions diferents, ben aviat aparegueren unides: la pau de Déu era el dret de refugi que concedia l'Església per a les persones i coses dins un territori especialment protegit, i la treva de Déu era la suspensió de tota activitat bèl·lica privada durant un temps prefixat també per l'Església. Tot això era sancionat amb penes canòniques greus. Cal cercar-ne l'origen en els sínodes eclesiàstics de Charroux (989) i en el de Puy en Velay (990), però fou a Catalunya que aquestes disposicions es feren generals i periòdiques, concretament a partir del sínode de Toluges, el 1027, presidit per Oliba, bisbe de Vic, i com a confirmació d'altres constitucions de treva dictades per Oliba i per Berenguer de Gurb (1022). A Toluges s'establí que la treva duraria des de... Segueix... 65 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Paül, coma de la (Benasc, Alta Ribagorça) Coma de la vall de Benasc, al vessant septentrional del massís de Pocets, prop del límit amb la vall de Gistain. Al sector més alt hi ha la gelera de Paül l'aigua de la qual s'escola dins el güele de Paül, 350 m damunt el llit del riu d'Estós. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paulet, Josefina (Barcelona, 29/nov/1900 - 1965) Cantatriu. Estudià a l'Escola Municipal de Música. S'especialitzà en lieder i en donà nombrosos recitals. Per ajudar els artistes joves, fundà a Barcelona el 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paulí i Roig, Josep Maria (Tortosa, Baix Ebre, 1823 - el Pinell de Brai, Terra Alta, 1851) Periodista i escriptor. Fundà (1845) el primer periòdic tortosí "El Ebro"; el 1848 dirigia "El Dertosense". Col·laborà al Diccionario geográfico de Pascual Madoz i a diversos periòdics catalans, castellans, bascs i gallecs. Escriví també obres teatrals i poemes i estudis de tema històric i folklòric. 68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Paulilles (Portvendres, Rosselló) Llogaret i centre industrial (ant: el Port de Valentí), fins a mitjan s XX del municipi de Banyuls de la Marenda, al fons del port de Valentí o badia de Paulilles, oberta als caps de Biarra i d'Ullastrell, on la vall de Cosprons arriba a la mar. La seva fàbrica de productes químics elabora explosius per a ús civil. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paulís i Vidal, Narcís (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1908 – 1988) Músic. Deixeble d'Eduard Toldrà i de Jaume Pahissa. Escriví nombroses sardanes de gran qualitat, el poema simfònic Jardins de Barcelona i les suites Garrotxa i Els cavallets de Sant Feliu. És autor de la sardana coral Bella terra, bella gent, amb text de Pere Quart, així com d'obres religioses, cançons i composicions escèniques. 70 CATALUNYA - MUNICIPI
71 FRANJA PONENT - MUNICIPI
72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Paüls de Flamicell (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Poble (1.131 m alt), fins al 1970 del de Mont-ros, a la vall Fosta, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri. L'església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) depèn de la de Mont-ros. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pausas i Coll, Francesc (Barcelona, 1877 – 1944) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i a Madrid, on fou deixeble de Sorolla. El 1906 marxà a Amèrica (EUA, Cuba i Panamà), on sobresortí com a retratista. Cap al 1929 tornà a Barcelona, on féu diverses exposicions individuals. 74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pava, la (Argelers, Rosselló) Llogaret, a l'esquerra de la riera de la Maçana, al peu del turó on s'alça el castell d'Oltrera. L'església és dedicada a sant Alexandre; hi és venerada la Mare de Déu de Pava i, també, sant Sebastià i sant Ferriol (l'església és coneguda modernament amb el nom de Sant Ferriol de la Pava). El terme 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pavia (Talavera, Segarra) Poble, al nord del terme, a l'antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt. La seva església (Santa Creu) depèn de la parròquia de Civit. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pavia, Joan (Xàtiva, Costera, s XVI) Arquitecte. L'any 1591, juntament amb l'arquitecte oficial de la ciutat de València, examinà les obres de l'església de Sant Salvador de Cocentaina. És autor del projecte de la col·legiata de Xàtiva (1596). 77 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Pavia y de Lacy, Manuel (Granada, Andalusia, 1814 – Madrid, 1896) Militar espanyol. El 1843 lluità contra l'alçament anticentralista de Catalunya. Nomenat capità general de Catalunya durant la segona guerra carlina, fou destituït del càrrec pel fet de no haver pogut dominar la insurrecció. El 1868, com a comandant de les tropes lleials a Isabel II, fou derrotat al pont d'Alcolea. El 1874 protagonitzà un cop d'estat a favor de la monarquia. Va escriure Memorias sobre la guerra de Cataluña desde marzo hasta septiembre de 1847 y desde noviembre de 1847 a septiembre de 1848 (1851). 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pavias (Alt Palància) Nom castellà del municipi de Pavies. 79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
80 MÓN - BIOGRAFIA Pavlovsky, Àngel (Gregorio Ángel Povolotzky Sinkel) (Argentina, 1941 - ) Actor. El 1971 rebé a Buenos Aires el premi de la crítica per Àngel Pavlovsky con pelos y señales, i el 1973 es traslladà a Madrid i poc després a Barcelona, on el 1976 creà el seu personatge, que ha popularitzat amb espectacles com Pavlovsky y su orquesta de señoritas, Pavlovsky en concierto, La gran Pavlovsky, Pavlovsky, esa mujer inoxidable i Orgullosamente humilde, muntatge que va rebre el premi Especial de la Crítica i el premi FAD Sebastià Gasch el 1996. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pax, Francesc de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. El 1402-03 secundà els esforços de Jaume de Prades per treure d'Avinyó el papa Benet XIII. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pax, Guillem de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Serví Jaume I a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis. 83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pax, Joan de (Illes Balears, s XVI) Militar. El 1515, essent jove, formà part de l'expedició mallorquina que reforçà Bugia contra els atacs de Barba-roja. 97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pax, Lluís de (Illes Balears, s XIII) Escriptor. Funcionari de Pere III i de Joan I. Intervingué en els afers públics de la seva ciutat. És autor d'una Doctrina moral composta de màximes morals i socials, amb cites d'autors clàssics. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pax i Sureda, Nicolau de (Illes Balears, s XV - s XVI) Humanista. Esdevingué un dels grans lul·listes del seu temps i explicà les doctrines de Llull a la Universitat d'Alcalá per indicació del cardenal Jiménez de Cisneros. Traduí el Desconhort al castellà, reeditat successivament; féu també la versió llatina (llengua en la qual componia versos) del Fèlix de les meravelles del món. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Payà i Rico, Miquel (Beneixama, Alt Vinalopó, 1811 – Toledo, Castella, 1891) Eclesiàstic. Ordenat de sacerdot (1836), ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió. Fundà el periòdic "El Eco de la Religión", que féu una intensa campanya contra els qui volien la llibertat religiosa. El 1858 fou nomenat bisbe de Conca. Al concili Vaticà I (1870) féu un discurs sobre la infal·libilitat del papa. Senador el 1871, el 1875 fou promogut a arquebisbe de Santiago de Compostel·la, on impulsà la restauració de la basílica i fundà el manicomi de Conjo. Fet cardenal (1877) per Pius IX, el 1885 fou traslladat a Toledo com a arquebisbe. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Payarols i Casas, Francesc (Girona, 1896 – Barcelona, 1998) Traductor. D'extracció social humil, cursà estudis de magisteri a Barcelona i exercí com a mestre auxiliar des dels setze anys fins als divuit. Després treballà com a comptable, mentre dedicava el seu lleure a estudiar idiomes (francès, alemany, anglès i rus) de forma bàsicament autodidacta. Inicià la seva tasca com a traductor a l'editorial Proa amb les primeres traduccions fetes directament del rus al català, publicades entre el 1929 i el 1935. Juntament amb Mercel·lí Antic i Josep Cruells fundà l'editorial Atena l'any 1935; només s'hi publicaren cinc volums, ja que l'editorial fou clausurada al cap d'un any arran de la publicació d'un escrit polític proposat per Andreu Nin. Posteriorment traduí fonamentalment al castellà, primer a l'editorial Apolo i després a l'editorial Labor, per a 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Payo Coello, Juan (Zamora, Castella, s XV - Poblet, Conca de Barberà, 1498) Monjo de Poblet. Lloctinent d'almoiner de Ferran II de Catalunya-Aragó en temps de l'abat Delgado, i després abat del seu monestir (1480-98). El rei el nomenà president de la Generalitat (1488-91). El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel, amb gran seguici. Acabà la construcció de la Porta Daurada, començada per l'abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents (Vimbodí), refeta el segle XVIII. Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l'escut abacial. Es conserva també un gran plat amb les seves armes. 87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Payra, Joan (Perpinyà, 1882 - París, França, 29/mai/1937) Polític. Fou redactor de "Le Socialiste" i de "Le République" i fundador de "Le Cri Socialiste" i, amb Dalbiez, de "Le Cri Catalan". Conseller general de Prats de Molló (1925), Perpinyà-est (1931) i president del consell general (1931), fou diputat per Perpinyà el 1928 i el 1932. 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Payret, Josep (Perpinyà, 1862 – 1944) Impressor i escriptor. Fundador del "Journal Commercial Illustré des Pyrénées-Orientales", que dedicà una gran atenció a la llengua catalana, imprimí també "Le Courrier Franco-Espagnol", "La Gazette des Pyrénées" i "Perpignan-Illustré". Era membre de la Societé d'Études Catalanes des de la seva fundació (1906). Publicà Le songe de Grand-Mère, Le Sacrifice d'un Ange, La Dame des Églantiers i, en col·laboració amb César Boyer, Au Pays des Gueux, sobre la revolta del vi del 1907. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Payva, Joan (Portugal, s XV) Pintor. Resident a Barcelona el 1459 i posteriorment establert a Tortosa juntament amb el seu compatriota Vasco Fernandes. No se sap exactament quan va tornar al seu país, però sembla indubtable que va portar les característiques de la pintura catalana a aquelles terres, on exercí una notable influència. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pazos i Moya, Carles (Barcelona, 1949 - ) Artista. Féu estudis d'arquitectura i de disseny, activitat que exercí professionalment. Desenvolupà les seves primeres activitats artístiques al començament dels anys 1970, ja dins el camp conceptual. La seva activitat -que presenta a través d'accions i exposicions-, s'orientà vers la crítica de l'anomenenat star system, és a dir, a parodiar tot alló que generalment és considerat com a atribut propi de la gent de fama. Utilitza sovint el seu propi cos com a recurs expressiu. D'entre les seves accions podem esmentar Voy a hacer de mí una estrella (1976), Conocerle es amarlo (1977) o bé el vídeo The Floor of Fama (1978). L'any 1980 obtingué el primer premi de la Biennal Internacional de Barcelona.
Anar a: [ Pati ] [ Patronat E ] [ Pau, Be ] [ Pau, J ] [ Pau i d ] [ Pava ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Patum, la
Patxot i Jubert, Rafael
Pavies