A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Peralt ]    [ Peralta, J ]    [ Peralta de ]    [ Peran ]    [ Perapertusa, G ]    [ Perat ]

Passar per idiota als ulls d'un imbècil és una voluptuositat de paladar refinat. (Courteline)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Peralta  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Vénda, a la parròquia de Sant Carles de Peralta.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peralta  (Forallac, Baix Empordà)  Antic castell, dins el terme de Peratallada del qual sorgiren els nuclis de Santa Susanna de Peralta i de Sant Climent de Peralta.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peralta  (Renau, Tarragonès Llogaret (171 m alt), al sud-oest del poble. La seva església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Renau; el 1948 hi foren descobertes unes pintures murals del s XIV, que foren traslladades al Museu Diocesà de Tarragona. El 1477 fou donat per Joan Gabriel de Montoliu al monestir de Santes Creus.

4 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaPeralta  (Ribagorça, s XII - Catalunya-Aragó, s XV)  Llinatge noble, que al s XIV s'establí a Sicília. El primer membre documentat és Ramon de Peralta. Els Peralta de Lleida probablement foren descendents d'alguna línia menor dels Peralta, conqueridors i repobladors de Lleida.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralta, Alfons de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.

6 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Peralta, Arnau de  (Peralta de la Sal, Llitera, s XIII – Saragossa, Aragó, 1271)  Eclesiàstic i diplomàtic. Bisbe de Saragossa. Persona de notable influència al seu temps. En 1258 fou ambaixador a França per tractar del matrimoni de la infanta Isabel amb l'hereu francès Felip. En 1260 s'oposà a la dependència de Toledo del bisbat d'Albarrassí-Sogorb, atacant la disposició del papa Alexandre IV en aquest sentit.

7 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Peralta, baronia de  (Franja de Ponent Jurisdicció senyorial, creada el s XIII. Centrada en el castell de Peralta (avui Peralta de la Sal), a Ribagorça, i que arribà a comprendre, a més, els llocs i castells de Gavasa, Casserres del Castell, Calassanç, Purroi, Montmagastre, Rocafort de Llitera, Pelegrinyó i Sant Esteve de Llitera. Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d'ells als Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d'Alfajarín, als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralta, Berenguer de  (Lleida, s XIII – 1256)  Frare dominicà i bisbe de Lleida. Era de la família Peralta de Lleida i consta com a canonge el 1244. Seguint l'exemple del bisbe Guillem de Barberà i els consells de santInici página Ramon de Penyafort es féu dominicà. Es remarcà per la seva virtut i fou elegit bisbe a la mort del seu antecessor (1255), però es resistí a acceptar. Consta la seva actuació episcopal pel mai/1256, i morí quatre mesos després. Hom el venera com a sant, sense, però, haver estat mai reconegut oficialment el seu culte.

9 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Peralta, Berenguer de  (Ribagorça, d 1324 - d 1344)  Fill de Ramon de Peralta i germà de Guillem, Felip, Ramonet, i potser també de Joan de Peralta, i de Joana i Elionor de Peralta i de Sicília. El seu pare el deixà a terres catalano-aragoneses segurament amb la intenció que el succeís a la baronia de Peralta.

10 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta, Caterina de  (Itàlia, s XV)  Baronessa de Chiusa. Filla de Joan de Peralta i de Randazzo i germana i successora de Nicolau de Peralta. Aportà la baronia al seu marit Alfons de Cardona i de Villena, comte de Reggio.

11 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Peralta, Felip de  (Ribagorça, a 1325 – s XIV)  Fill de Ramon de Peralta i germà de Guillem, Ramonet, Berenguer de Peralta i potser també Joan de Peralta, i Joana, Elionor de Peralta i de Sicília. Segurament morí jove.

12 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta, Galceran de  (Sicília, Itàlia, s XIV - d 1416)  Noble. Possiblement fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta. Es traslladà, molt jove, a Grècia. Nomenat veguer, capità i castellà d'Atenes ja abans del 1371, Frederic III li féu concessió vitalícia dels càrrecs (1372). Els catalans de Tebes protestaren al·legant que els estatuts de la Companyia preveien la durada dels càrrecs per tres anys, i Galceran fou destituït (1374). Però el 1377 ja tornava a exercir-los, amb Romeu de Bellarbre com a associat per als afers militars quedant per a ell els civils i administratius. Per acord amb el vicari Lluís Frederic d'Aragó, féu que Atenes obtingués una certa independència de Tebes i Livàdia. Anà a ajudar els assetjats de Tebes i fou pres, amb el notari Pere Balter, pels navarresos de Juan de Urtubia, els quals demanaren per ell un alt rescat (1379). Els Capítols d'Atenes fan esment d'aquest fet, i el parlament demanà al rei ajut per a l'alliberament de GalceranInici página (1380). Pere III intercedí per mitjà de Joan Fernández de Heredia i Galceran fou alliberat (1381). No pogué recuperar els seus càrrecs ni els seus béns, i tornà a Sicília, on vivia encara el 1416, any del matrimoni del seu fill Nicolau.

13 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Peralta, Guillem de  (Ribagorça, s XII - s XIII)  Noble. Fill i hereu de Ramon de Peralta. Es distingí al servei del comte Ermengol VIII d'Urgell. Participà en la batalla de Las Navas de Tolosa amb Pere el Catòlic. Fou el pare de Ramon de Peralta i potser de Jordà de Peralta.

14 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Peralta, Guillem de  (Ribagorça, s XII – s XIII)  Templer. Comanador d'Alfambra, Novillas i Villel (1196) i de Cantavieja, Montsó i Castellote (1201). Fou descendent de Guillem de Peralta.

16 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Peralta, Guillem de  (Ribagorça, s XIII)  Fill de Ramon de Peralta. Marit de Marquesa d'Urgell. Era una figura important al comtat d'Urgell, en temps de Ponç I, pare de la seva muller. Fills seus foren Guillem i Ramon.

17 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Peralta, Guillem de  (Ribagorça, s XIII - d 1286)  Senyor de Montmagastre. Era fill de Guillem i de Marquesa d'Urgell, i germà de Ramon, el qual degué morir sense descendència, perquè la successió recaigué en Guillem o potser ja directament en la filla d'aquest Sibil·la de Peralta. El 1283 era un dels cavallers que havien de fer costat a Pere II al desafiament de Bordeus contra Carles d'Anjou. El 1286 assistí a les exèquies solemnes celebrades al monestir de Santes Creus per l'ànima del rei Pere II el Gran, mort l'any anterior quan el seu successor Alfons II el Franc era a Mallorca.

18 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaPeralta, Guillem de  (Ribagorça, s XIII - Sicília, Itàlia, a 1354)  Segon comte de Caltabellotta i canceller de Sicília. Fill de Ramon de Peralta i d'Elisabet de Sicília. Ell o el seu fill Guillem es desprengueren de la baronia de Peralta, venuda a llurs parents els Castre. Altres fills seus foren Mateu de Peralta i Sclafani, potser també Galceran de Peralta i Ramonet de Peralta.

15 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Peralta, Guillem de  (Sicília, Itàlia, s XIV - Catània, Itàlia, 1348)  Fill de Ramon de Peralta, amb el qual col·laborà a la política siciliana i a la defensa contra els angevins. Fou el primer comte de Caltabellotta. Morí en el setge de Catània. Fills seus foren Guillem i Mateu. També devia ser fill seu, o nebot, el Galceran de Peralta que destacà a Grècia.

19 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta, Guillem de  (Sicília, Itàlia, s XV)  Cavaller. Serví un temps a Catalunya. El 1473, en posició de reraguarda, tingué cura dels serveis d'intendència de les forces amb que l'infant Ferran (el futur rei Catòlic), alliberà Perpinyà del setge francès. El 1476, des de Sicília, reforçà Sardenya, on feia estralls la revolta de Lleonard d'Alagó. A la mort de Llop Ximenes d'Urrea fou per un temps virrei interí de Sicília, juntament amb Guillem Pujades. Seria nomenat lloctinent reial a Sardenya, en substitució d'Eiximèn Peris Escrivà de Romaní, el 1483.

21 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Peralta, Joan de  (Ribagorça, s XIV)  Noble. Fill de Guillem i d'Elionor, i germà de Nicolau. El seu pare i el seu germà foren successivament comtes de Caltabellota. Fill seu fou un altre Nicolau.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralta, Joan de  (Catalunya, s XIV)  Eclasiàstic. Fou degà de la seu de Lleida. Impulsà les obres del campanar i del claustre de la seu. Protegí el culte que hi era donat al pretès sant Berenguer de Peralta,Inici página mitjançant algunes fundacions instituïdes el 1370.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralta, Joan de  (Barcelona, s XV – Vic, Osona, 1505)  Abat de Montserrat (1483-93) i bisbe de Vic (1493-1505). De família noble, senyors de Castellet del Penedès, fou degà de l'església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta (Sicília). Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat. Rebé del papa Alexandre VI la dignitat de bisbe de Vic. Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic (1496) i volia imprimir el breviari. Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l'església de Vic. Assistí a la cort de Barcelona (1493), ciutat on féu llargues estades. Fou president de la generalitat de Catalunya (1491-93).

23 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Peralta, Jordà de  (Ribagorça, s XIII)  Comanador de Gardeny. Destacà per la seva total adhesió a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat d'aquest.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralta, Narcís  (Barcelona, s XVII)  Tractadista sòcio-polític. Autor d'un Memorial en favor de la ordenación hecha por la ciudad de Barcelona (1620) sobre els forasters escrit primer en català però obligat després a traduir-lo ell mateix al castellà, fet del qual es lamenta, i De la potestat secular en los eclesiàstics per la econòmica i política (1646), que fou prohibit, ambdós interessants pels comentaris sociogràfics i l'actitud més o menys franca sobre qüestions d'actualitat amb tendència vindicativa.

25 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta, Nicolau de  (Sicília, Itàlia, s XV)  Baró de Chiusa. Fill de Joan de Peralta i de Randazzo, germà de Caterina i cosí-germá de Margarida de Peralta i de Chiaramonte, a la mort de la qual reclamà l'herència.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPeralta, Pere Martí de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Diplomàtic. Estigué al servei de Martí l'Humà. Era ambaixador seu a la cort de Navarra. El 1407 morí a Sicília el petit Martí, fill de Martí el Jove i de Blanca de Navarra. Martí l'Humà, avi del difunt, n'informà Peralta i li encomanà que comuniqués la mala nova, amb el màxim de tacte, al seu consogre el rei navarrès.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralta, Ponç de  (Lleida, s XIII)  Noble. Protagonitzà un deseiximent amb Bernat de Montlleó a Lleida el 1255.

29 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Peralta, Ramon de  (Ribagorça, s XII)  Noble. Primer membre del llinatge. Participà en la conquesta de Lleida (1149), on rebé algunes possessions, amb les hosts del comte d'Urgell, amb el qual sembla que estava emparentat. Potser fou el pare de Guillem de Peralta.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralta, Ramon de  (Urgell, s XIII)  Noble. Fill de Guillem de Peralta i potser germà de Jordà de Peralta. El 1228, arran de les reivindicacions d'Aurembiaix, hereva legítima d'Urgell, contra els usurpadors Cabrera, que senyorejaven el comtat, es posà tot seguit al costat d'ella. Li lliurà Montmagastre. Morta Aurembiaix i reconegut Ponç I de Cabrera com a comte indisputat d'Urgell, Ramon de Peralta li fou bon vassall, malgrat els precedents esmentats. Assistí a les corts generals de Montsó el 1236. En 1242 fou un dels nobles urgellencs que hagueren de comprometre's a no ajudar mai Ponç I contra Jaume I el Conqueridor, compromís que el monarca exigí per a restituir al comtat d'Urgell la ciutat de Balaguer, que encara retenia la corona. L'any següent fou marmessor de Ponç I. Fou pare de Guillem de Peralta.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralta, Ramon de  (Ribagorça, s XIII)  Fill de Guillem de Peralta i de Marquesa. Figura entre els consellers del rei en la promulgació dels furs de València el 1250. El 1274 acompanyà l'infant Pere a Tarassona, amb altres consellers, en les negociacions amb els navarresos per a obtenir la successió en llur regne per a Jaume I, tal com havia estat estipulat. El 1277 es mantingué fidel al rei en la insurrecció nobiliària, l'ajudà a contenirInici página la invasió del comtat d'Urgell per part del comte de Foix i intervingué en les negociacions amb aquest. En el decenni del 1290 Jaume II li tornà a discutir la possessió dels castells de Montmagastre, Purroi, Gavasa, Rocafort i Pelegrinyó i uns drets a Saidí i a Geminell que Pere el Gran li havia donat com a penyora de 3.500 monedes d'or que li havia manllevat. A més d'aquests llocs, posseïa també el castell de Tamarit de Llitera en feu pel rei. Degué morir sense descendència, perquè la successió recaigué en el seu germà Guillem de Peralta (m d 1286).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralta, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Canonge de Lleida (1286).

28 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta, Ramon de  (Itàlia, d 1292 - Catània, Itàlia, 1349)  Primer comte de Caltabellota. Havia participat molt activament en la campanya de Sardenya (1323) i després en el setge d'Esglésies i de Càller, d'on fou nomenat governador. Hagué de fer front, amb èxit, a la rebel·lió dels pisans (1325), juntament amb l'almirall Francesc Carròç i de Cruïlles, però aviat es féu palesa la incompatibilitat d'ambdós. Aixó féu que Jaume II els retirés els càrrecs. Llavors Ramon de Peralta es traslladà a Sicília, on s'establí i es casà amb Elisabet, filla de Frederic II i vídua de Ponç Hug V d'Empúries, i inicià així la branca siciliana dels Peralta. Alfons III li tornà el càrrec i el nomenà almirall dels estols d'Aragó fins al 1338. Amb la seva muller, morta el 1341, foren pares de Guillem, Felip, Ramonet, Berenguer i potser també de Joan de Peralta, així com de Joana i d'Elionor de Peralta i de Sicília.

33 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta, Ramonet de  (Sicília, Itàlia, s XIII - a 1342)  Fill de Ramon de Peralta i germà de Guillem, Felip, Berenguer i potser també Joan de Peralta, a més de Joana i d'Elionor de Peralta i de Sicília. Pere II de Sicília li donà el lloc de Cristia, que passà després al seu fill Ramonet de Peralta.

34 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaPeralta, Ramonet de  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Fill de Ramonet de Peralta, del qual heretà el lloc de Cristia, però morí petit, i passà després a la branca primogènita.

35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta, Ramonet de  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Fill de Guillem de Peralta (m a 1354) i germà de Guillem i de Mateu de Peralta i Sclafani i de Galceran de Peralta. Fou senyor de Sambucca i del feu Comichi.

36 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Peralta, Sança de  (Ribagorça, s XII)  Dama. Descendent de Guillem de Peralta. Donà a l'orde de l'Hospital l'honor que posseïa a Siscar (1180).

37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta, Sibil·la de  (Ribagorça, s XIII - Sicília ?, Itàlia, a 1320)  Filla de Guillem de Peralta (m d 1286). Es casà (1292-98) amb un cosí del rei, Felip de Saluzzo (m 1324). Fills d'aquests foren Ramon de Peralta i Marquesa, Elionor i Constança de Saluzzo.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralta, Sibil·la de  (Catalunya, s XIV)  Abadessa de Sant Hilari de Lleida (1328-68).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralta, Vicenç de  (Catalunya, 1872 – 1936)  Frare caputxí. Fou vice-director dels "Estudis Franciscans", on col·laborà intensament. És autor de diverses traduccions d'obres místiques. Morí assassinat.

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Peralta de la Sal  (Peralta i Calassanç, Llitera)  Poble (523 m alt) i cap del municipi. La vila és aturonada a la confluència dels barrancs de Calassanç i de Gavasa; hi ha les ruïnes d'un antic castell. L'església parroquial és dedicada a santa Maria; després de la conquesta (1058-63) del sector pels comtes de Barcelona i d'Urgell esdevingué cap d'un arxiprestat de la diòcesi d'Urgell enclavat dins el de Lleida. El 1697 s'hi establí unInici página col·legi d'escolapis (Josep de Calassanç era fill de Peralta) i noviciat que encara perdura.

111 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la LliteraPeralta i Calassanç  (Llitera Municipi: 114,9 km2, 523 m alt, 240 hab (2013). Format el 1970 per l'annexió de l'actual capital del municipi Peralta de la Sal, amb Calassanç i Gavasa. comprèn el sector nord de la comarca, que correspon a l'alta conca de la Sosa de Peralta, afluent del Cinca; és accidentat per la serra de Corrodella i, en bona part, és cobert de matolls, ermots i pastures. Agricultura de secà, els cereals constitueixen el conreu dominant, seguits de vinya, oliveres i ametllers. Hi ha ramaderia (ovins). La indústria alimentària ha gairebé desaparegut. Aprofitament de la sal de les fonts. Església parroquial de Santa Maria. El 1697 s'hi establí un noviciat escolapi (Josep de Calassanç era fill de Peralta). Santuari de la Móra. El municipi comprèn , a més, el llogaret de Quatrecorts. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament (en castellà)

41 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta i Chiaramonte, Constança de  (Sicília, Itàlia, s XIV – s XV)  Filla de Nicolau de Peralta i de Randazzo i d'Isabella Chiaramonte, i germana de Joana i de Margarida.

42 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta i Chiaramonte, Joana de  (Sicília, Itàlia, s XIV – 1402)  Filla gran de Nicolau de Peralta i de Randazzo, i d'Isabella Chiaramonte. A la mort del seu pare (1398), n'heretà el comtat de Caltabel·lota. Martí l'Humà volgué casar-la amb Artal de Luna. Joana morí en tot cas abans del matrimoni, que al capdavall contrauria la seva germana Margarida.

43 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta i Chiaramonte, Margarida de  (Sicília, Itàlia, s XIV – s XV)  Filla de Nicolau de Peralta i de Randazzo i d'Isabella Chiaramonte. Per mort de la seva germana gran Joana (1402) heretà el comtat de Caltabellota i es casà amb el noble Artal d'Alagó. Un cop vídua, es casà amb Antoni de Cardona i de Luna, fill del comte Hug II de Cardona i de Beatriu de Luna. El comtat de Caltabellota, amb les baronies de Luliana,Inici página Bisbona i Nari, s'incorporà així a la nova casa siciliana dels Cardona.

44 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta i de Randazzo, Joan de  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Noble. Fill de Guillem de Peralta i Sclafani i d'Elionor de Randazzo, i germà de Nicolau. Fou pare de Nicolau i de Caterina de Peralta.

45 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta i de Randazzo, Nicolau de  (Sciacca, Itàlia, s XIV - Sicília, Itàlia, 1399)  Quart comte de Caltabellotta i gran justícier de Sicília, fill de Guillem. El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l'infant Martí arribaren a l'illa. Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi. Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare. Després d'algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l'obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals. Com a premi de la seva col·laboració per dominar la revolta de Guillem Ramon de Montcada rebé el mateix any el càrrec de gran justicier, a més de la terra de Bivona, confiscada a Pere de Montcada. Es casà (1388) amb Isabella Chiaramonte e Ventimiglia, filla de l'almirall de Sicília Manfredo Chiaramonte, comte de Mòdica, que li aportà en dot el castell de Bivona. El succeí la seva filla Margarida.

46 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta i de Sicília, Elionor de  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Filla de Ramon de Peralta, comte de Caltabellota, i d'Elisabet, filla de Frederic II, i germana de Joana.

47 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta i de Sicília, Joana de  (Sicília, Itàlia, s XIV - 1354/55)  Filla de Ramon de Peralta, comte de Caltabellota, i d'Elisabet, filla de Frederic II, i germana d'Elionor. Es casà amb Mateu de Montcada i Sclafani, comte d'Agosta. Fill seu fou Guillem Ramon II de Montcada, comte d'Agosta. Morí jove i el seu marit tornà aInici página casar-se amb Al·legrança Abbate.

48 CATALUNYA-ARAGÓ  BIOGRAFIA

Peralta i Sclafani, Guillem de  (Sicília, Itàlia, d 1331 - 1395/96)  Tercer comte de Caltabellotta i segon de Sclafani i vicari de Sicília. Fill de Guillem i nét de Ramon. Es casà amb Elionor de Randazzo, filla de l'infant Joan de Sicília, duc d'Atenes i de Randazzo. Durant el turbulent regnat de Frederic III observà primerament una actitud de fidelitat a la Corona: contribuí a la defensa de l'illa contra els atacs dels angevins, aliats amb els Chiaramonte sicilians, entre el 1354 i el 1358, i es mantingué apartat de les revoltes nobiliàries fins el 1365, en què s'uní a la rebel·lió. Abans havia obtingut la capitania de Giuliana, en canvi del castell de Cristia (1356), el càrrec de capità de guerra de Sciacca (1358) i la baronia de Chiusa, de la qual s'apoderà el 1363. Quan morí el rei el 1377, deixant com a successora la seva filla Maria, menor d'edat, fou...  Segueix... 

49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peralta i Sclafani, Mateu de  (Sicília, Itàlia, s XIV – 1374)  Fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta. Vicari general de Frederic III de Sicília als ducats d'Atenes i Neopàtria (1370-74). Fou incapaç de dominar l'anarquia i les discòrdies entre les faccions nobiliàries: Lluís d'Enghien, comte de Conversano, ocupà Atenes per un breu període; el seu germà Guiu (III) d'Enghien fou induït pels venecians del Negrepont a fer la pau amb els catalans. Assistí a una assemblea de magnats convocada pel papa Gregori XI i reunida a Tebes per tal de pactar una aliança i emprendre una creuada contra els turcs (1373). Deixà dos fills menors confiats al seu germà Guillem.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peraltes  (Ossó de Sió, Urgell Caseria, al nord del poble, a la dreta del Sió.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peramàs  (Mataró, Maresme)  Barri perifèric de la ciutat, sorgit a partir de l'onada immigratòria que afectà aquesta població des del decenni dels anys 50.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPeramàs, Josep Manuel  (Mataró, Maresme, 1732 - Faenza, Itàlia, 1793)  Neohumanista. Jesuïta. El 1755 anà a evangelitzar el Paraguai. En tornà el 1768 i s'instal·là a Itàlia. Allí escriví De vita et moribus tredecim vivorum.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peramea  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Vila (916 m alt),

54 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellPeramola  (Alt Urgell Municipi: 55,85 km2, 566 m alt, 349 hab (2014). Situat a la ribera d'Oliana i del Peramola, al límit amb la Noguera, a la dreta del Segre, al peu dels pics de Sant Marc, al sud-oest de la comarca. Agricultura, s'hi conreen, de secà, cereals, oliveres i vinya; petita zona de regadiu vora el riu. Ramaderia de bestiar porcí i boví (centre receptor de llet). Piscifactoria a la casa Nova del Pont. Antigues mines de bauxita fora d'explotació. Població en descens. La vila és situada a l'esquerra del barranc de Peramola, afluent del Segre. Església parroquial de Sant Miquel, romànica. El municipi comprèn, també, els pobles de Nuncarga i Tragó de Segre, l'antiga parròquia de Cortiuda, la caseria i santuari de Castell-llebre i les ermites de Sant Honorat i de Sant Salvador del Corb. Fou centre de la baronia de Peramola. Àrea comercial de Ponts. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Unió Esportiva Peramola

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peramola, baronia de  (Peramola, Alt Urgell)  Jurisdicció senyorial. centrada en el castell homònim i que comprenia també els llocs de Tragó, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga. Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d'Híxar, ducs d'Híxar, i als Silva, marquesos d'Alenquer. El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete (mort vers el 1784). Aquest fou succeït pel seu fill Francesc deInici página Navarrete i Sebastián (mort el 1807), que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peramola, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Noble. Serví Pere I el Catòlic. En 1212 prengué part a la batalla de les Navas de Tolosa, seguint el rei. L'any següent, pocs mesos abans de la batalla de Muret, acompanyà el rei al breu viatge que féu a Tolosa, abans de dicidir la mobilització i la intervenció oberta.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peramola, Bernat de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Era senyor de Peramola. El 1314 fou un dels marmessors del comte Ermengol X d'Urgell, mort aquell any a Camporrells. Dins el mateix any assistí, a Lleida, al casament de l'infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d'Entença. Signà aleshores l'acta de concessió del comtat d'Urgell a favor dels contraents.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peramola, Jaume de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Cavaller. El 1283 havia de ser un dels companys de Pere II al desafiament de Bordeus, contra Carles d'Anjou i els seus valedors.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peramola, Jaume de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l'expedició de conquesta que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peramola, Pere de  (Catalunya, s XIV - Sicília ?, Itàlia, s XIV)  Cavaller. Serví a Sardenya, on anà en algunes de les expedicions de reforç que hi foren abocades després de la principal de 1323. El 1326 era un dels caps de les forces catalanes que tenien la base al castell de Càller.

61 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaPeranera  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Llogaret (1.321 m alt), fins el 1968 del municipi de Malpàs, situat a la dreta del barranc de Peranera, afluent, per la dreta, del barranc de Viu, que davalla del Corronco de Durro; la serra de Peranera, contrafort meridional d'aquesta muntanya, separa les valls d'Erta i de Peranera. L'església parroquial (Santa Eulàlia) depèn de la de Sas.

112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Peranxisa  (Horta)  Serra de l'interior de l'horta de València, que s'estén en direcció est-oest, i al terme de Torrent assoleix els 329 m alt.

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa  (França, s X - Catalunya Nord, s XVII)  Llinatge noble. Originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s'establí al Rosselló. El genearca conegut és Amell, casat amb Ermengarda i pares de Seguer I i de Pere I de Perapertusa. Sembla que hi hagué diferents línies del llinatge, una de les quals tingué les senyories de Montalbà i Bellestar i anà a parar per enllaç als Senespleda, senyors de les Fonts, i una altra les de Trevillac, Sequera i Rocaverd, que sembla que acabà refonent-se amb la línia de Rebollet.

63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Amell de  (Rosselló, s XIV)  Noble. El 1344 era mestre dels ports del Rosselló. Es casà amb la pubilla Francesca Albert. Llurs descendents foren, segons sembla, senyors de Castellrosselló.

64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Perapertusa, Amell de  (Rosselló, s XIV – Sicília, Itàlia, s XV)  Fill de Guillem de Perapertusa i germà de Bernat Berenguer. Passà a Sicília on rebé la baronia de Favara, que passaria al seu germà.

65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Arnau de  (Rosselló, s XIV - d 1354)  Falconer, munter i coper del rei Pere III i veguer de Cerdanya.

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPerapertusa, Berenguer de  (França, s XIII – Rosselló, 1309)  Noble. S'establí al Rosselló, on es casà (abans del 1276) amb Clemència d'Ortafà, òlim de Durban, senyora de la baronia d'Ortafà. Tingueren per fill Berenguer de Perapertusa.

68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Berenguer de  (Rosselló, s XIII – s XIV)  Noble. El 1313 era veguer de Cerdanya i de Baridà, i batlle de Puigcerdà. Aquest, o l'homònim, era lloctinent del jove rei Jaume III de Mallorca a Perpinyà, el 1328.

67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Berenguer de  (Rosselló, s XIV – 1360)  Noble. Castellà d'Ortafà. Tenia la fortalesa el 1344. La lliurà sense dificultats a Pere III el Cerimoniós quan aquest envaïa el Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca.

69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Berenguer de  (Rosselló, s XIV)  Abat de Santa Maria d'Arles (1350-61).

70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Berenguer de  (Rosselló, s XIV - 1360)  Noble (dit també, Berenguer d'Ortafà). Fill de Berenguer de Perapertusa (m 1309) i de Clemència d'Ortafà. Fou castellà d'Ortafà. Tenia la fortalesa el 1344. La lliurà sense dificultats a Pere III el Cerimoniós quan aquest envaïa el Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. Es casà amb Esclarmunda de Santjoan, senyora de la baronia de Sant Joan de Pladecorts. Ambdós foren pares de Berenguer d'Ortafà i de Pere de Perapertusa.

71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Berenguer I de  (Rosselló ?, s XI)  Fill de Pere I de Perapertusa i germà de Ramon I, amb el qual, el 1073, signà l'acta d'unió de l'abadia de Cubieras a la de Moissac. Fou avi de Berenguer II deInici página Perapertusa.

72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Berenguer II de  (França, s XII)  Nét de Berenguer I de Perapertusa. El 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan. Fou el pare de Berenguer III de Perapertusa.

73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Berenguer III de  (França, s XII - d 1193)  Fill i hereu de Berenguer II de Perapertusa. Es casà amb Comdors. A la seva mort es trencà el fil genealògic.

74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Bernat Berenguer de  (Rosselló, s XIV – Sicília, Itàlia, s XV)  Baró de Tavi (rebut el 1397). Fill de Guillem de Perapertusa (mort v 1426) i germà d'Amell, de qui rebé la baronia de Favara. Estava casat amb Ilaria di Ventimiglia. Sembla segur que es pot identificar amb l'homònim que el 1396 era guardià dels ports i costes del Rosselló, que fou escuder i uixer d'armes del rei Martí I i s'havia casat (1401) amb Constança de Perellós, hereva de la baronia de Jóc, que fóra una altra muller. Amb Ilaria havia estat pare de Guillem de Perapertusa, baró de Rebollet i de Favara. Amb Constança fou pare de Bernat Berenguer de Perapertusa i de Perellós.

75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Constança de  (Catalunya Nord, s XIV – s XV)  Muller de Roger de Brugueres (o Bruguera), baró de Chalabre (Llenguadoc). Filla de Bernat Berenguer de Perapertusa i de Perellós. Fou la mare de Gastó de Perapertusa.

76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPerapertusa, Francesc de  (Catalunya Nord, s XVI - 1552/54)  Fill i successor de Gastó de Perapertusa. Fou baró de Jóc i Rebollet i senyor de Trevillac i Rocaverd. El 1543 comprà les senyories de Rodés i Ropidera als Vilardell i adquirí també les de Saorla, Finestret, Rigardà, Glorianes i Traiguera, convertint-se en el senyor més poderós del Conflent. El seu nét fou Pere de Perapertusa i d'Erill.

77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Francesc de  (Rosselló, s XV)  Cavaller. Seguí la causa de Joan II. El 1462 fou un dels assetjats a la Força de Girona, amb la reina Joana Enríquez i l'infant Ferran. Pel set/1462 fou declarat enemic de la terra per la Generalitat.

78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Gastó de  (Catalunya Nord, s XV – v 1505)  Segon fill de Constança de Perapertusa i de Roger de Brugueres. Fou baró de Jóc i Rebollet i senyor de Trevillac i Rocaverd, i pare del seu successor Francesc de Perapertusa.

79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Guillem de  (Catalunya Nord, s XIII)  Noble. Membre del llinatge homònim, juntament amb un Seguer de Perapertusa, el 1242 hagueren de refugiar-se a les terres del comte rei, fugint dels croats antialbigesos.

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Guillem de  (Rosselló, s XIV – v 1426)  Baró de Rebollet, senyor de Rocaverd, Sequera, Prats i Trevillac. Pertanyia a la línia dels barons de Rebollet. Adoptà el partit de Pere III de Catalunya-Aragó contra el seu sobirà Jaume III de Mallorca. Segurament ell o els seus dos fills, Amell i Bernat Berenguer de Perapertusa, passaren a Sicília.

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPerapertusa, Guillem de  (Sicília, Itàlia, s XV)  Baró de Rebollet i de Favara. Fill de Bernat Berenguer de Perapertusa i d'Ilaria de Ventimiglia. Romangué a Sicília, on llurs descendents -cognomenats indistintament Perapertusa i Castellar- tindrien la baronia de Favara.

82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Hugueta de  (Catalunya, s XIV)  Baronessa de Corbera del Castell. Filla de Pere de Perapertusa. Heretà la baronia dels seus pares i l'aportà al seu marit Francesc de Sagarriga i llurs descendents.

84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Pere I de  (Llenguadoc, s X – s XI)  Noble. Fill d'Amell i d'Ermengarda, i germà de Seguer I. Fou pare de Ramon I i de Berenguer I de Perapertusa.

83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Pere de  (Rosselló, s XIV)  Fill de Berenguer de Perapertusa (m 1360) i d'Esclarmunda de Santjoan, i germà de Berenguer d'Hortafà. El 1355 es casà amb la pubilla Margarida de Corbera, hereva de la baronia de Corbera del Castell, que heretà llur filla Hugueta de Perapertusa.

85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Ramon I de  (Llenguadoc, s XI)  Fill de Pere I de Perapertusa i germà de Berenguer I, junt amb el qual, el 1073, signaren l'acta d'unió de l'abadia de Cubieras a la de Moissac.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Seguer I de  (Llenguadoc, s X – s XI)  Senyor del castell de Perapertusa. Fill d'Amell i d'Ermengarda, i germà de Pere I. El 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú.

86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPerapertusa, Seguer de  (Catalunya Nord, s XIII)  Noble. Membre del llinatge homònim, juntament amb un Guillem de Perapertusa, el 1242 hagueren de refugiar-se a les terres del comte rei, fugint dels croats antialbigesos.

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa, Seguer de  (Rosselló, s XIV – s XV)  Noble. Era casat (1412) amb Anna de Parestortes, senyoria que passà, per enllaç d'una néta seva, als Oms.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa i de Clariana, Maria de  (Conflent, s XVII – 1660)  Filla i successora de Antoni de Perapertusa i de Vilademany-Cruïlles. Casada el 1659 amb Jean François de Bournonville, marquès de Risbourg.

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa i de Perellós, Bernat Berenguer de  (Sicília, Itàlia, s XV – Rosselló, 1485)  Baró de Rebollet. Fill de Bernat Berenguer de Perapertusa i de Constança de Perellós. El 1459 heretà de la seva tia Elionor de Perellós la baronia de Jóc. Fou pare de Constança i avi de Gastó de Perapertusa.

91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa i de Vilademany-Cruïlles, Antoni de  (Catalunya Nord, s XVII – 1676)  Segon vescomte de Jóc. Fill de Pere de Perapertusa i d'Erill i de Rafaela de Vilademany-Cruïlles, dels quals heretà un important patrimoni. Lluità contra Felip IV en la guerra dels Segadors, però el 1652, quan la revolta al Conflent es posà contra els francesos, Lluís IV li confiscà els béns el 1653, però li foren restituïts el 1659. El llinatge s'extingí en ell i la successió passà als fills i descendents de la seva filla Maria de Perapertusa i de Clariana.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perapertusa i d'Erill, Pere de  (Catalunya Nord, 1573 – 1624)  Cavaller de Sant Jaume. Fill de Francesc de Perapertusa (m 1552-54). Heretà de la seva mare la meitat de la baronia de Gelida i fou creat (1599)Inici página vescomte de Jóc. La seva segona muller Rafaela de Vilademany-Cruïlles (òlim d'Oms i d'Agullana) li aportà les baronies de Rupit (amb Susqueda), Santa Coloma de Farners, Taradell (amb Viladrau), la varvassoria de Vilademany, la senyoria de Fornells de la Selva i Sant Martí Sacalm i les castlanies de Seva i el Brull. Tot aquest important patrimoni passà a llur fill Antoni de Perapertusa i de Vilademany-Cruïlles.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador Perarnau i CanalPerarnau i Canal, Salvador  (Súria, Bages, 13/des/1895 – 9/gen/1971)  Poeta. Col·laborador assidu dels Jocs Florals, fou proclamat Mestre en Gai Saber (1965). En poesia publicà Cant a la vida (1918), Rimes sentimentals (1925), La rel (1929), Amb l'infinit a les mans (1935), Caps de brot (1966). Publicà també poemes per a infants: Coques de llum (1930), El senyor Pèsol i altres plantes (1937), Ales humanes (1938) i Plantes i cuques de llum (1966). A més, els contes infantils Infants i fruites (1930). S'exilià el 1939 i tornà el 1948. Havia escrit a "La Tralla", a "Fornal" i a "El Poble Català" de Tolosa de Llenguadoc.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Perarnau i EspeltPerarnau i Espelt, Josep  (Avinyó, Bages, 1928 - )  Filòsof i teòleg. Estudià a Solsona i fou ordenat a Barcelona (1952). Estudià posteriorment teologia a Salamanca, Roma i Munic. Fou professor de teologia a Sogorb, a Castelló i, finalment, a la Facultat de Teologia de Barcelona (Secció de Sant Pacià), on obtingué el grau de doctor. Assistí a les sessions del Concili Vaticà II, com a consultor del bisbe de Sogorb-Castelló. Col·laborà el 1966 en la fundació de les Jornades Catalanes de Teologia, que aplegaren teòlegs de Catalunya i les Balears. Més endavant fou elegit president de l'Associació de Teòlegs Catalans. Ha col·laborat a "Criterion", "El Correo Catalán", "Castelló 66" i "Tele/eXprés". Treballà en una traducció i edició dels Documents del Concili Vaticà II, iniciada el 1964 i considerada com una de les millors sobre el tema. Ha publicat gran nombre d'articles sobre el lul·lisme, Arnau de Vilanova i temes de teologia catalana medieval. D'entre els seus llibres cal destacar Dos...  Segueix... 

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPeratallada  (Forallac, Baix Empordà Vila (43 m alt) i antic municipi. La vila, situada a la conca del Daró, assentada sobre la roca viva, ha estat declarada monument històrico-artístic pel seu conjunt medieval. S'hi destaca el castell de Peratallada, d'origen romànic (esmentat ja el 1065) amb reformes i ampliacions gòtiques, antic centre de la baronia de Peratallada. Té una gran torre d'homenatge central, de planta rectangular, i hi són especialment rellevants els finestrals i les sales gòtiques. Tot el conjunt de la vila conserva un aire medieval; hi destaca la plaça porticada i l'església romànica de Sant Esteve, de dues naus i amb campanar d'espadanya. Fins al 1976 fou municipi independent. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Canapost, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i l'antic lloc de la Bruguera.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peratallada, baronia de  (Forallac, Baix Empordà)  Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Peratallada i que al s XII ja pertanyia als Peratallada. El 1250 passà per enllaç als Cruïlles, barons de Cruïlles, que la conservaren fins al s XIX. Per aquesta raó i pel fet de residir els barons de Cruïlles al castell de Peratallada, acabaren cognomenant-se Cruïlles de Peratallada.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peratallada, Bernat de  (Catalunya, v 1250 - v 1325)  Noble. Fill de Gilabert de Cruïlles i de Guillema de Peratallada. Fou un fidel servidor de Pere II el Gran. Participà amb ell en la conquesta de Sicília i fou l'únic cavaller dels tres que l'acompanyaven que li féu costat fins a Bordeus mateix, lloc on s'havia de celebrar el desafiament amb Carles d'Anjou (1283). En temps d'Alfons II el Liberal actuà com a almirall al capdavant d'un estol que intervingué al nord d'Àfrica, per bé que sota el comandament suprem de Roger de Lloria.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peratallada, Dalmau Bernat de  (Catalunya, s XI)  Magnat. El 1062 prestà homenatge a Ramon Berenguer I de Barcelona, pel seu castell de Begur. El 1068 assistí al conveni entre el comte barceloní i els vescomtes Ramon Bernat Trencavel i Ermessenda de Carcassona i Besiers sobre diversos drets al Llenguadoc.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPeratallada, Dalmau de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Es relacionà bastant amb Ramon Berenguer IV de Barcelona. Figurà ocasionalment al seu consell. El 1153, arran de la compra del terç genovès sobre la ciutat de Tortosa, ell, o bé el seu germà, o bé el seu fill foren oferts entre els ostatges que Gènova podia retirar com a garantia de percebre el preu de la compra.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peratallada, Ermessenda de  (Catalunya, s XIV)  Dama. Segona muller de Ponç Hug II d'Empúries. Per no haver sol·licitat la necessària dispensa de parentiu, els esposos hagueren de separar-se.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peratallada, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Bisbe de Girona (1160-69). Era de la família empordanesa dels Peratallada i nebot, sembla, del bisbe de Girona Berenguer Dalmau. Era canonge el 1138. Assistí a la cort d'Osca del 1162 i signà la publicació del testament sagramental del comte Ramon Berenguer IV. Dotà i afavorí la canònica de Sant Pere Cercada. El 1166 féu vot d'anar a Terra Santa. El mateix any acompanyà el rei Alfons a l'expedició de Provença. Inicià les obres del palau episcopal gironí.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peratallada, Guillema de  (Catalunya, s XIII)  Dama. Era filla d'un Ponç i hereva de la senyoria familiar de Peratallada, a l'Empordà. Es casà amb el famós Gilabert de Cruïlles. Un dels seus fills fou Bernat de Peratallada, escuder de Pere II el Gran.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peratallada, Joan de  (Peratallada ?, Baix Empordà, s XIII – Catalunya, s XIV)  Predicador franciscà. Conegut també amb els noms de Joan de Ribatallada i Johannes de Rupescissa. Predicà a Viena. Influït per Gioacchino da Fiore i altres autors, s'avesà a introduir en les seves prèdiques i escrits vaticinis i interpretacions arbitràries de l'Apocalipsi, motiu pel qual fou empresonat a Avinyó pels seus superiors. Alliberat, a noranta anys pogué tornar a Catalunya. Hom conserva a la Bibliothèque Nationale, de París, elInici página còdex més complet de les seves Visiones fratris Johannis de Rupescissa, escrites a la presó i en les quals predeia l'aparició d'un anticrist en la descendència de Pere II de Catalunya-Aragó, seguit d'un mil·lenni de pau i d'un segon anticrist, abans del judici final. Menéndez Pelayo comparà aquest autor amb Arnau de Vilanova i l'inclogué en la Historia de los heterodoxos españoles, bé que afirmà que potser no era herètic.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Perauba  (Hortoneda de la Conca, Pallars Jussà Veure> Peralba.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peray i March, Josep de  (Barcelona, 1877 – 1946)  Advocat, arxiver i historiador. Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer. Féu estudis a Cuba i Barcelona. Molt conegut com a advocat, fou membre de l'Academia de la Historia i de l'Institut Internacional de Bibliografia de Brussel·les. El 1926 fou nomenat degà del Col·legi d'Advocats per via governativa. Fou col·laborador del "Diario de Barcelona" i de les revistes "Revista de l'Associació Artístico-Arqueològica" i d'"Ortodoxon Biblion". Creà l'Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern (1900-28), del qual fou director. Publicà una breu guia històrico-descritiva de les principals biblioteques del món (1911-17), Monografia històrico-descriptiva del poble i monestir de Sant Cugat del Vallès (1910), Bibliografía jurídica hispánica (1912-19), Sant Cugat del Vallès: Su descripción y su historia (1913), Jerusalén, Roma, Ravena i diverses monografies.

107 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaPercanela, coma de  (la Maçana, Andorra Coma de la parròquia, al vessant meridional del pic de Mamontell, damunt Arinsal.

108 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Perdiguero, pic de  (Benasc, Alta Ribagorça Cim (3.231 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre l'Alta Ribagorça i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola. És flanquejat de glaceres. A l'oest la glacera de Lliterola que alimenta l'estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d'aquest nom; al sud-est, la glacera que forma el barranc de Perdiguero (afluent, per l'esquerra, del riu d'Estós) que drena la vall de Perdiguero; al sud-oest, i separada de l'anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s'estén per l'ampla capçalera de la vall de Molseret.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Perdiguers  (Castellar de la Ribera, Solsonès Veure> Vila de Perdiguers, la.

110 CATALUNYA - HISTÒRIA

Perduts, els  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà Antic llogaret, al sud-oest del poble de Sant Pol de la Bisbal, a la vora de la riera de Vilar.

Anar a:    Peralt ]    [ Peralta, J ]    [ Peralta de ]    [ Peran ]    [ Perapertusa, G ]    [ Perat ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -