A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pere ]    [ Pere, J ]    [ Pere A ]    [ Pere E ]    [ Perella ]    [ Perellos ]

Les coses segures són poc agradoses; en la temeritat hi ha esperança. (Tàcit)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere  (Catalunya ?, s V - Tortosa, Baix Ebre, 506)  Cabdill militar romà. Resistí els atacs d'Alaric II, rei dels visigots, contra Tortosa. Ocupada la ciutat per l'exèrcit reial, Pere fou decapitat el 506; el seu cap fou tramés a Saragossa com a escarment. És possible que Pere dirigís la resistència catòlica contra el rei arià que anava expandint els dominis visigòtics per la regió catalana de l'Ebre.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere  (Catalunya, s X – Barcelona, 973)  Bisbe de Barcelona (959-973). S'oposà, juntament amb els bisbes de les altres seus catalanes, als propòsits de Cesari de reconstruir la província eclesiàstica Tarraconense (956), però després acceptaren el nomenament expedit per Joan XIII el 971 a favor del bisbe de Vic Ató, assassinat en tornar de Roma. Assistí activament a l'acte de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages (972), i procurà el millorament de l'església barcelonina amb l'acceptació de nombrosos béns deixats pel comte Mir.Inici página Fou succeït per Vives.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere  (Catalunya, s XII – Barcelona, 1144)  Prelat. El 1142, a la mort d'Arnau Ermengol, fou elegit bisbe de Barcelona. Regí la diòcesi poc temps. Li succeí Guillem de Torroja.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere  (Catalunya, s XII)  Prelat. Fou bisbe d'Osona, successor de Ramon. Segurament és el canonge vigatà Pere que col·laborà amb aquell a la solució del litigi entre Ramon Berenguer IV i el veguer de Barcelona (1160). Ramon morí poc després. El 1162 fou un dels signants de l'acta de convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV, mort aquell any. Exercí una considerable influència durant la minoritat d'Alfons I. El 1174 assistí al matrimoni d'aquest amb Sança de Castella, a Saragossa.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere  (Catalunya, s XII - s XIII)  Eclesiàstic. Fill il·legítim de Pere I el Catòlic. Fou canonge sagristà de la seu de Lleida.

7 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pere  (Catalunya, s XIII - Portugal, s XIII)  Fill de Pere II el Gran. Un dels quatre fills naturals que tingué el rei amb Agnès Zapata. Emigrà de jove a Portugal, on fou ben acollit a la cort de Dionís i d'Isabel, germana de sang de Pere. Es casà amb la dama portuguesa Constança Mendes Pelita, amb la qual tingué un fill, Alfons.

8 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pere  (Catalunya, 1339 – 1340)  Primogènit de Pere III el Cerimoniós del seu primer matrimoni amb Maria de Navarra.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPere  (València, 1347)  Fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva primera muller Maria de Navarra, quart dels infants haguts pel matrimoni. Morí a les tres hores. La mare finà de sobrepart.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere  (Catalunya, 1378 – abr/1379)  Fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva darrera muller, Sibil·la de Fortià.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pere  (València, 13/gen/1394 – abr/1394)  Fill de Joan I i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el sisè dels infants haguts per la parella.

12 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pere  (Sicília, Itàlia, 17/nov/1398 – Catània, Sicília, Itàlia, 1400)  Infant de Sicília. Únic fill de Martí I el Jove i de Maria de Sicília. Morí de resultes d'una ferida que es féu al cap, tot jugant, al castell de Catània.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere, Bonanat de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada en projecte contra Granada (1331).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere, Bonanat de  (Barcelona, s XIV – 1443)  Jurista. Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort. Durant l'interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important. El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d'Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte. Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català (1412), no arribà a ésser nomenat, ja que els aragonesos imposaren llur llista. De tota manera, acudí a Casp per tal de presentar-hi algunes al·legacions. Fou un delsInici página síndics de la ciutat de Barcelona a les corts de Montblanc (1414), Barcelona (1416), Sant Cugat (1419), Tortosa (1426), Montsó (1435) i Barcelona (1436), i portà a terme nombroses ambaixades de la ciutat prop del rei i de la reina. És l'autor, amb Jaume Callís, de la redacció definitiva dels Usatges, així com d'altres obres jurídiques.

15 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pere, Jaume  (Catalunya, 1258 ? - 1296)  Fill natural de Pere II de Catalunya-Aragó i d'una dama anomenada Maria. Es casà amb Guillema de Bearn, en un inútil intent de vincular aquest vescomtat occità a Catalunya. El seu germanastre Alfons el Benigne l'hagué de lliurar com a ostatge als nobles unionistes aragonesos, com a garantia de compliment dels privilegis que els concedí el des/1288. Quan Jaume II es proposà eixamplar els estats catalano-aragonesos en perjudici de Castella, envià un exèrcit comandat per l'infant Pere que devastà terres castellanes i lleoneses, s'emparà de la ciutat de Lleó i posà setge a Maiorga. Simultàniament, Jaume II entrà per terres de Múrcia. Els seus objectius eren constituir un senyoriu entorn de la ciutat de Conca per a l'infant Pere i annexionar Múrcia a la corona. El primer objectiu fracassà per la inesperada mort de Pere.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere, Joan  (Catalunya, s XV)  Mestre en arts i doctor en medicina. El 1489 publicà Taules astronòmiques en llengua catalana.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere, Tomàs  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Frare dominicà. És autor d'un Tractatus de Concepcione virginis Mariae (1316).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPere I d'Aragó  (Aragó, 1068 ? - Vall d'Aran, 28/set/1104)  Rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104). Fill del rei Sanç III Ramires d'Aragó (Sanç V de Pamplona) i d'una filla del comte Ermengol III d'Urgell, probablement anomenada Elisabet. El seu pare el féu rei de Ribagorça i Sobrarb el 1085. Tingué amistat amb el Cid, al qual ajudà en la campanya contra València, però no pogué ajudar-lo quan aquest s'enfrontà amb els almoràvits a Quart (1094), però s'entrevistà amb ell entre Montornès i Borriana. Posseïa un petit territori al voltant de Culla (Alt Maestrat), que poc després comprengué Castelló de la Plana i Mont-roig i més tard Orpesa, i degué perdre-ho després del 1103 sota l'empenta almoràvit. El 1097 acompanyà el Cid fins a Benicadell. Prengué Calassanç el 1098 i Barbastre el 1100 i hi traslladà la seu episcopal de Roda. Fou succeït pel seu germà consanguini Alfons I el Bataller.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere I de Bas  (Catalunya, s XI – 1127)  Veure> Bas, Pere Udalard de.

20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pere I de Bearn  (França, s XII – 1153)  Vescomte de Bearn, d'Oloron, de Montaner, de Gabardà i de Brulhès, senyor d'Osca. Es casà vers el 1145 amb Matel·la dels Baus, cosina germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Assistí als setges de Fraga i Lleida (1149). Rebé del comte de Barcelona les viles d'Osca i de Bespen en compensació de la pèrdua de les senyories d'Uncastillo i Saragossa. El succeí el seu fill, el vescomte Gastó V, sota la tutela de la seva mare Guiscarda.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere I de Carcassona  (Carcassona, França, v 1000 – Girona, 1051)  Comte de Carcassona i de Foix i bisbe de Girona (1010-50). Germà de la comtessa Ermessenda de Carcassona, la qual el féu entrar a la canongia de Girona el 1004 i l'elevà a la dignitat episcopal sis anys més tard. Impulsà la construcció de la catedral gironina i fou el gran conseller i home de confiança de la seva germana. Actuà de pacificador en les constants desavinences entre Ermessenda i els comtes Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I, i el 1041Inici página col·laborà amb la comtessa a defensar les costes gironines contra les incursions dels pirates sarraïns.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere I de Castellbó  (Catalunya, s XI - 1143/50)  Vescomte de Castellbó (1114-1143/50). Fill del vescomte Ramon II de l'Alt Urgell i d'Ermessenda. Fou el primer vescomte de l'Alt Urgell a titular-se vescomte de Castellbò (1126). La seva muller Sibil·la, filla i hereva del vescomte cerdà Ramon II, li aportà en dot els vescomtats de Cerdanya i de Conflent i els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, pels quals el 1134 prestà vassallatge al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1135 obtingué del comte Ermengol VI d'Urgell la cessió del castell de Ciutat, que li disputaven els bisbes d'Urgell. Morí després d'haver fet un viatge de devoció a Terra Santa, i fou succeït pel seu fill el vescomte Ramon II.

23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pere I de Catalunya-Aragó "el Catòlic"Pere I de Catalunya, II d'Aragó "el Catòlic"  (Osca, Aragó, jul/1178 - Muret, Llenguadoc, 12/set/1213)  Rei de Catalunya-Aragó (1196-1213). Fill primogènit d’Alfons el Cast i de Sança de Castella. Pel testament del seu pare rebé Catalunya, Aragó i terres al Llenguadoc, i el seu germà Alfons rebé Provença, Millau i Gavaldà. Malgrat aquestes divisions d’herència es conservà una certa unitat entre els dominis catalano-occitans, refermada per l’aliança política entre els germans i perquè a la mort d’Alfons de Provença (1209), Pere el Catòlic exercí la tutoria del seu jove nebot. Pel seu matrimoni (1204) amb Maria de Montpeller vinculà la senyoria montpellerina a la corona catalano-aragonesa i, malgrat les desavinences entre els esposos, el 1208 Maria donà a llum el futur Jaume I el Conqueridor. En els primers anys del seu regnat tingué algunes topades amb la seva mare, la reina SançaInici página (m 1208), que es resolgueren a les entrevistes d’Ariza (1200) i Daroca (1201). A l’interior...  Segueix... 

24 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pere II de Catalunya-Aragó "el Gran"Pere II de Catalunya, III d'Aragó, I de València "el Gran"  (València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 11/nov/1285)  Rei de Catalunya-Aragó (1276-85). Fill de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria. El 1248 fou nomenat hereu de Catalunya i Mallorca, però a la mort dels seus germans Alfons i Ferran reclamà la totalitat de l’herència paterna en perjudici de Jaume, el germà petit, i el seu pare el nomenà hereu de Catalunya, Aragó i València (1262). Durant els darrers anys de regnat de Jaume I assumí la direcció de les empreses militars i lluità contra els sarraïns al sud de València, sotmeté el regne de Múrcia en profit de Castella i s’enfrontà amb el seu germanastre Ferran Sanxis de Castre, cap de la noblesa rebel. El jun/1262 es casà amb Constança, filla primogènita de Manfred de Sicília. A la mort d’Enric I de Navarra (1274) reivindicà l’herència d’aquest regne en nom del seu pare, però fracassà a causa de la intervenció de França. El 26/jul/1276...  Segueix... 

25 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pere III de Catalunya-Aragó "el Cerimoniós"Pere III de Catalunya, IV d'Aragó, II de València "el Cerimoniós"  (Balaguer, Noguera, 5/oct/1319 – Barcelona, 5/gen/1387)  Rei de Catalunya-Aragó (1336-87). Fill d’Alfons III el Benigne i de Teresa d’Entença. Durant la seva joventut tingué topades constants amb la seva madrastra Elionor, que es refugià a Castella quan Pere heretà la corona (gen/1336). Després d’uns moments de relacions tenses amb Alfons XI de Castella a causa d’Elionor, l’hostilitat s’apaivagà quan el Cerimoniós envià un estol (1340-41) per defensar la zona de l’estret de Gibraltar contra els benimerins. L’objectiu principal de la seva política fou el de reintegrar al seu domini els regnes que havien estat dels seus predecessors, utilitzant tots els recursos possibles. Contra Jaume III de Mallorca desplegà una campanya sistemàtica que començà obligant al mallorquí que li jurés vassallatge (1339) i obrint-li un procésInici página (1341) amb el pretext d’haver encunyat moneda falsa; finalitzà amb la conquesta de...  Segueix... 

26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pere IV de Catalunya "el Conestable de Portugal"Pere IV de Catalunya "el Conestable de Portugal"  (Portugal, 1429 - Granollers, Vallès Oriental, 29/jun/1466)  Rei de Catalunya (1463-66). Conestable de Portugal des del 1443. Fill de Pere, duc de Coimbra, i d'Isabel, filla de Jaume d'Urgell. Després de la mort del seu pare al desastre d'Alfarrobeira (1449), fou desposseït dels seus béns i desterrat a Castella. Alfons V li permeté de retornar a Portugal el 1457 i li foren reintegrats els béns i els honors. Com a nét del comte d'Urgell, la Diputació de Catalunya li oferí la corona (1463) durant la guerra contra Joan II. Pere acceptà la proposta i es dirigí a Barcelona, on arribà cap al gen/1464. Després d'ésser proclamat comte de Barcelona i rei de Catalunya-Aragó, es féu càrrec personalment de la direcció de la lluita contra els exèrcits joanistes, però fracassà en els seus intents d'aconseguir suports internacionals (d'Anglaterra, Portugal, Castella i Borgonya), tingué l'hostilitat declarada de Lluís XI de França i sofrí greus revessos militars: derrota de Calaf (feb/1465), pèrdua de Cervera (ago/1465), etc, que l'enmistaren amb la Generalitat. El 1466, enmig d'adversitats sense fi, morí prematurament.

27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pere I de Cerdanya  Veure> Ramon Berenguer IV de Provença.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere I d'Empúries  (Catalunya, 1305 - Pisa, Itàlia, 1381)  Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries i Prades. Fill de Jaume II i Blanca de Nàpols. tingué una actuació molt remarcable com a comte de Prades, càrrec que assumí juntament amb el de senescal de Catalunya, i fou un dels col·laboradors més eficients del rei Pere III, nebot seu. Fou lloctinent general dels regnes (1345). La seva intervenció fou decisiva en els afers de Castella, Mallorca i Sardenya, així com en les relacions amb la Santa Seu. També fou ell qui comandà les hosts que conqueriren Mallorca, i fou més tard mitjancer entre el rei Pere i Jaume III de Mallorca. La mort de la seva muller, Joana de Foix, li accentuà les tendències místiques. L'any 1358 prengué l'hàbit franciscà en el convent de Barcelona, cosa que el privà pas d'intervenir enèrgicament (1367) en el retorn del papa Urbà V aInici página Roma. Personatge d'enorme complexitat, també fou poeta i mecenes dels poetes de l'escola de Tolosa. Tingué quatre fills: Alfons, el primogènit, que heretà els comtats de Ribagorça i de Dénia; Joan, que rebé el comtat de Prades i la baronia d'Entença; Jaume, que fou bisbe i cardenal, i Elionor, que fou reina de Xipre.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere II d'Empúries  (Catalunya, s XIV – 1401)  Comte d'Empúries (1401). Fill de Joan I d'Empúries i de Joana d'Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós. A causa de la rebel·lió contra el Cerimoniós i de la seva vinculació amb la invasió de Mateu de Foix, Joan I havia estat empresonat (1396) a Castellví de Rosanes, on morí (1398). El succeí el seu fill Joan II, el qual, mort sense fills al cap de pocs anys de govern (1401), féu hereu el seu germà Pere II. Aquest morí al cap de pocs dies, sense que el títol fos reconegut pel sobirà català. No valgué el testament de Pere II a favor de la seva muller Joana de Rocabertí, per la qual cosa el rei Martí incorporà el comtat a la corona (1402), encara que el títol subsistí.

30 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pere II de Sicília  (Itàlia, 1305 - Calascibetta, Sicília, 1342)  Rei de Sicília (1337-1342). Fill de Frederic II de Sicília i d'Elionor de Nàpols. Encara que el tractat de Caltabellota estipulava que en morir Frederic Sicília havia de passar als Anjou, Pere va ésser associat al tron des del 1321. Durant el seu regnat no es va saber imposar sobre la noblesa que, dividida entre catalans i llatins, lluitava pel poder. Robert d'Anjou llançà diversos atacs contra l'illa, i va apoderar-se de Termini (1338) i de Lipari (1339).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere I d'Urgell  (Portugal, a 1223 - Catalunya, d 1251)  Comte d'Urgell (1229-31). Infant de Portugal, fill del rei Sanç I d'aquest país i de la seva muller Dolça, filla del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Per diferències amb el seu germà Alfons, fugí de Portugal i es refugià al Marroc, on aplegà una considerable fortuna, i després a Catalunya, on fou molt ben rebut per Jaume I, que li donà possessions al Camp de Tarragona. Esdevingué comte consort d'Urgell per casament amb la comtessa Aurembiaix (1229), i en morirInici página aquesta permutà el comtat pel regne de Mallorca i les illes d'Eivissa i Formentera (aquestes amb el comte Nunó I de Rosselló si les conquerien abans de dos anys) en feu pel rei (1231). Acompanyà Jaume I en el seu tercer viatge a Mallorca (1232) i hi residí intermitentment. Participà en la conquesta d'Eivissa (1235). El 1244 permutà les Illes per Morella, Almenara, Castelló i Sogorb. Ajudà el rei en l'etapa final de la conquesta del Regne de València (1245). En les desavinences entre Jaume I i el seu fill Alfons estigué al costat d'aquest darrer i l'acompanyà en el seu exili de Sevilla fins a l'arranjament de l'afer en 1250-51, que normalitzà també la situació de Pere, el qual, mentrestant, havia estat privat de les seves possessions.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere II d'Urgell  (Catalunya, 1337 ? – 1408)  Comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1347-1408). Fill de Jaume I i de Cecília de Comenge. Succeí el seu pare amb els Cabrera i els Rocabertí. Actuà al costat del seu oncle Pere III el Cerimoniós contra el germà consanguini d'aquest, Ferran (1358), i en la guerra contra Pere I de Castella defensant Terol, Monreal i Daroca (1363) i acudint en ajut d'Oriola (1364). El rei el féu lloctinent seu al Regne de València (1365) i com a tal recuperà Sogorb; després li donà la baronia de Fraga (1369). No trigà a retirar-se als seus estats, on féu construir la seva casa de camp a Balaguer, el castell d'Agramunt, l'església de Castelló de Farfanya i el claustre d'Àger. Defensà el nord de Catalunya i Aragó contra la invasió del comte de Foix el 1396. Es casà en primeres noces (1363) amb Beatriu de Cardona, de qui no tingué successió, i en segones, amb Margarida de Montferrat, de qui tingué el seu primogènit i successor Jaume II.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pere i Arnau, Salvador  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Escultor. Projectà, juntament amb el seu sogre Francesc Grau, el retaule de Sant Pere i Sant Isidre de la confraria dels pagesos de Valls, del qual obrà algunes escultures. L'any 1689 succeí l'escultor Domènec Rovira en la construcció del retaule major d'Alcover, iniciat per Rovira i Francesc Grau l'any 1679; mort Grau (1693), acabà ell sol el retaule l'any 1700.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere i Raluy, Josep  (Barcelona, 1921 – 1980)  Jurista. Pertanyent a la carrera judicial, fou molts anys jutge encarregat del Registre Civil de Barcelona, que organitzà per tal que funcionés amb la màxima eficàcia.Inici página Especialista en dret de nacionalitat i de família, lluità per la reforma d'aquest darrer; participà molt activament en tots els moviments democratitzadors del poder judicial durant la dictadura franquista. Publicà Derecho del Registro Civil (1962), Derecho de nacionalidad i, en col·laboració, Derecho de arrendamientos urbanos.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Antoni  (Vilobí d'Onyar, Selva, s XV - Catalunya, s XV)  Element remença. El 1485 secundà els esforços de Verntallat i Pere Canyà per resoldre la qüestió dels remences mitjançant un arbitratge reial. La tesi triomfà a les reunions de Caçà de la Selva i d'Olot. Fou un dels síndics que ratificaren la sentència de Guadalupe (1486) i que s'ocuparen després d'aplicar-la. Fou després redactor d'un memorial de comptes per les despeses fetes pels síndics remences, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Berenguer  (Catalunya, s XII)  Bisbe d'Urgell (1123-41). Assistí a un concili de Narbona el 1128. Augmentà els béns de la diòcesi i fixà en 45 el nombre dels seus canonges (1134). És remarcable l'acord que féu, amb intervenció dels comtes de Pallars, del legat pontifici i d'altres nobles i abats, amb el bisbe Gausfred de Roda que posà terme a les llargues discussions entre les diòcesis d'Urgell i Roda-Barbastre sobre els límits de les jurisdiccions respectives; quedaven per a Urgell les valls de Senet i de Boí, les d'Areny, de Girbeta i de Montanyana, totes les esglésies dels comtats de Pallars i d'Urgell a l'est de la Noguera Ribagorçana, i a l'altra banda, Sant Esteve de la Sarga. Aquest conveni, que en principi es féu per vida dels pactadors, esdevingué a la llarga definitiu.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Berenguer  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XII)  Ciutadà. El 1163, sota el regnat d'Alfons I, rebé la vila de Montblanc, fundada aleshores.

36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaPere Bernat  (Catalunya, s XI - Elna ?, Rosselló, s XII)  Bisbe d'Elna (1113-29). Inicià les seves actuacions amb la intervenció en un plet entre els monestirs de Cuixà i d'Arles sobre la possessió de Sant Pere de Torrelles (1114). El mateix any aprovà la unió del monestir del Canigó i el de la Grassa. Consagrà algunes esglésies, com Sant Esteve de Salses (1114), Sant Nazari de Torderes (1116), Sant Sadurní de Montesquiu i el monestir de Sant Andreu de Sureda (1121) i assistí a la consagració de Sant Quirze de Colera (1123). El 1126 anà a Terra Santa i al seu retorn cedí la vila i l'església de Marcèvol als canonges del Sant Sepulcre, on aquests fundaren un priorat. Finalment assistí a un concili de Narbona (1129) on es fundà una confraria per ajudar a la restauració de Tarragona. Segons Tomic, prengué part en l'expedició de Ramon Berenguer III a les Balears (1114).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Claver  (Verdú, Urgell, 1580 - Cartagena d'Índies, Colòmbia, 1654)  Sant i religiós jesuïta. Apòstol dels esclaus negres d'Amèrica. Estudià retòrica, llengües clàssiques i teologia. Fou canonitzat el 1888.

95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pere d'Aragó  (s XIII) Veure> Pere, Jaume (fill natural de Pere II de Catalunya-Aragó).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere d'Aragó  (s XIV) Veure> Pere I d'Empúries (fill de Jaume II de Catalunya-Aragó).

39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pere d'Aragó  (Catalunya, s XIV - Nàpols, Itàlia, 17/oct/1438)  Fill de Ferran I de Catalunya-Aragó. Tingué una actuació militar rellevant al sud d'Itàlia, contra els angevins, des del 1423. Dirigí una expedició contra Còrsega intentant apoderar-se de Bonifaci el 1424. L'èxit que obtingué en la conquesta de Gaeta (1436) determinà el Magnànim a continuar la lluita pel regne napolità. Morí en el curs del primer atac a la ciutat de Nàpols.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPere d'Arenys  (Arenys de Munt, Maresme, 1349 – Barcelona, 1419)  Cronista. Ingressà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona el 1362. Mestre en teologia a Perpinyà (1391). Exercí diversos càrrecs de l'orde i el 1407 fou nomenat provincial a Terra Santa, bé que renuncià i restà a Barcelona. Escriví un Chronicon, del 1349 al 1415, d'interès remarcable per a la història civil i eclesiàstica del seu temps.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere de Barcelona  Veure> Pere Ramon (fill primogènit de Ramon Berenguer I).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere de Portugal  Veure> Pere I d'Urgell.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere de Prades  Veure> Prades i d'Arenós, Pere de.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pere de Villena  Veure> Villena i d'Arenós, Pere de.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Ermengol  Veure> Ermengol, Pere.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Fàbregues, Lluís  (Catalunya, s XV)  Arquebisbe de Nicòsia (Xipre). Cridat a Xipre pel seu germà l'almirall i comte de Patràs Joan Pere Fàbregues, fou nomenat arquebisbe de Nicòsia el 1471, malgrat l'oposició veneciana. El 1472 fou ambaixador del rei Jaime II de Xipre prop del papa Sixt IV. A la mort d'aquest (1473) esdevingué cap de la resistència contra Venècia -que ajudava la reina Caterina Cornaro-, fins a matar l'oncle de la reina Andreu Cornaro. L'ajuda veneciana obligà els revoltats a fugir i a refugiar-se a Rodes i després a Nàpols, des d'on Lluís intentà en va casar el fill del rei Ferran I de Nàpols, Alfons, amb la reina de Xipre, la qual, per pressió veneciana, es veié obligada a abdicar l'any 1489. En aquest període cessàInici página la influència catalana a Xipre.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Màrtir Sanç, sant  Veure> Sanç, Pere.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Nolasc, sant  (Catalunya, v 1180 – Barcelona, 1249)  Mercedari, fundador (1218), amb Ramon de Penyafort, de l'orde de la Mercè o de la Misericòrdia (a Barcelona), dedicat al rescat de captius. Nomenat primer mestre de l'orde, va governar-lo durant 31 anys. Alexandre VII va canonitzar-lo l'any 1655.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pere Pascual  (València, 1227 – Granada, Andalusia, 1300)  Sant. Ingressà a l'orde de la Mercè. Féu estades a Roma i a París. Fou administrador de l'arquebisbe de Toledo. Sería nomenat bisbe de Jaén. Es convertí en una figura molt important de l'església mossàrab, animant en diversos viatges les petites comunitats cristianes en terra sarraïna. Destacà també per les seves controvèrsies amb els rabins. És considerat autor de l'obra coneguda pels títols d'Una molt bella obra, Flor de Bíblia Parva, mena de catolicisme apologètic escrit de cara a les necessitats dels fidels mossàrabs. N'hi ha versions en llatí, castellà, italià, i portugués, per bé que la còpia catalana és la més antiga. Li ha estat atribuït igualment, sense proves gaire rellevants, el llibre anomenat Gamaliel, així com una Disputa contra els jueus. Morí martiritzat. El seu culte fou aprovat pel papa Climent X (1670). La seva diada és el 23 d'octubre.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Quart  Pseudònim de l'escriptor Joan Oliver i Sallarès.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Ramon de Barcelona  (Catalunya, v 1045 - s XI)  Fill primogènit de Ramon Berenguer I de Barcelona i de la seva primera muller, la comtessa Elisabet. Després del matrimoni del seu pare amb Almodis de la Marca sorgiren desavinences entre aquesta i Pere Ramon. Sembla que s'arribà a decidir la partició delsInici página dominis comtals a base de cedir les terres de Carcassona i Rasès al futur Ramon Berenguer II Cap d'Estopes. La situació tingué un tràgic desenllaç quan Pere Ramon assassinà Almodis el 16/oct/1071. Per aquest crim el papa Gregori VII li imposà una dura penitència (22/abr/1073) per espai de vint-i-quatre anys i exiliat a Jerusalem. Hom li degué commutar el lloc d'exili perquè morí sense fills a Espanya (terra de sarraïns) sota penitència.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Ramon I de Pallars Jussà  (Catalunya, s XI - v 1112)  Comte de Pallars Jussà (1098-1112). Fill del comte Ramon V i de Valença de Tost. Des del 1069 féu costat als seus pares en solemnitats religioses, com la donació de la vila de Sort a l'església d'Urgell o les fetes a favor del monestir de Lavaix (1078, 1094), i en pactes polítics i compra de castells a Artau II de Pallars Sobirà (1094) o en el compromís matrimonial de la seva germana Llorença. Des del 1098 governà en règim de condomini amb el seu germà Arnau Ramon I, però sembla que com a primogènit exercí sobre aquest una certa primacia i rebia d'ell homenatge i fidelitat pel castell de Talarn. Fundà (1100) i dotà (1112) l'església canonical de Santa Maria de Mur, juntament amb els seus germans Arnau Ramon, Bernat Ramon i Llorença, i féu algunes donacions a la seu...  Segueix... 

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Salvatge  (Catalunya, s XIII)  Joglar. A partir del 1283 apareix documentat al servei de Pere el Gran i de l'infant Alfons, i, per última vegada, el 1287. El 1285 participà en la composició d'una tençó política que féu Pere II contestant a Bernat d'Auriac, partidari de Felip l'Ardit de França, i que fou contestada, al seu torn, per Roger Bernat II, comte de Foix.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Udalard  (Catalunya, s XII - a 1118)  Fill d'Udalard Bernat, primer vescomte conegut de Besalú, i d'Ermessenda, senyora de Beuda i de Montagut. Morí jove, abans que el seu pare. El títol vescomtal de Besalú recauria aleshores sobre un fill de Pere Udalard, de nom Udalard, que seria el primer a prendre el nom de BasInici página per al títol vescomtal.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Perea, mestre dels  (País Valencià, s XV)  Pintor gòtic anònim. Aquest nom deriva del fet que l'obra més important entre les que li són atribuïdes porta l'escut de la família Perea (1491). És creuen obra seva les taules de Sant Llàtzer, Santa Maria i Santa Magdalena i la de la Visitació. En aquestes obres és palesa la influència del Renaixement, bé que encara amb clares pervivències flamenques.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perecaula i Damians, Antoni  (Barcelona, s XIX – 1885)  Jurista. Fou regidor de la seva ciutat. És autor de diverses obres jurídiques, com un Diccionario de derecho mercantil.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peregrí, Bernat  (Catalunya, s XIII – Barcelona, 1300)  Bisbe de Barcelona (1288-1300) de l'orde dels menors. Ambaixador del rei Jaume I davant el papa, fou elegit bisbe per la major part del capítol barceloní (1285); contradit, no fou confirmat, però, fins el 1288 pel menoret Nicolau IV, que coneixia personalment Barcelona. Prosseguí la tasca de renovació moral, religiosa i litúrgica del clergat i del poble, empresa quaranta anys abans, prenent per base les reunions sinodals, principalment la constitutiva del 1291, la participació en els concilis provincials del 1291 i del 1293, la devoció als sants locals i la col·laboració dels ordes religiosos (carmelitans, augustinians i menorets). Inicià les obres a la catedral gòtica de Barcelona, el dia 1/mai/1298.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perejaume  Pseudònim de l'artista Pere Jaume Borrell i Guinart.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Perella  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès Antiga vil·la rural, actual masia i església de Santa Magdalena, situada dalt un turó, a la dreta del Ter, prop del límit amb el terme de Sant Pau de Seguries. Consta ja el 887 i depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L'església, edificada el 1145, restà sotmesa a la parròquia de Sant Joan i Sant Pol de la vila de Sant Joan (actualment depèn de la parròquia deInici página Sant Pau de Seguries) i es conserva en culte. La masia ha estat renovada.

61 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Perella  (Prats de Molló, Vallespir Antic castell, que domina la vila, aturonat a la dreta del Tec. Alçat el s. X, fou enderrocat per l'exèrcit francès el 1684 perquè era massa pròxim al fort de la Guàrdia. Només en resta l'absis de la capella.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perelló, Bernat  (Catalunya, s XVII)  Fuster i escultor. Obrà el retaule de l'Assumpta de Mediona (1618), el retaule major de l'església de Jorba i acabà el del gremi de paraires d'Igualada (1632). L'any 1628 obrà seixanta cadires per al refetor del monestir de Santes Creus.

62 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EbrePerelló, el  (Baix Ebre Municipi: 100,08 km2, 142 m alt, 3.155 hab (2014). Situat al litoral i accidentat al nord-oest per les serres del Boix i de la Capcida. El 1990 perdé una part del seu terme municipal en benefici del nou municipi de l'Ampolla. El sector interior del terme és accidentat pels contraforts de la serra i drenat per diversos barrancs, mentre que la costa s'estén des de la punta de l'Àliga fins a la de cap Roig. L'economia és essencialment agrícola, amb conreus d'ametllers, garrofers, oliveres, vinya i arbres fruiters. Ramaderia. Cooperativa oleícola i vinícola. Indústria de la construcció i mecàniques. El poble és d'origen romà; està situat prop de l'antiga carretera de Barcelona a València; església parroquial de l'Assumpció de Maria. Durant la guerra civil els bombardejos van destruir gairebé tot el nucli urbà. Restes del Paleolític a la cova de la Mallada i pintures rupestres de la balma de Cabrafeixet. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Escola Jaume II

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Perelló, el  (Sueca, Ribera Baixa)  Poble, situat a la costa, al límit amb el terme de València, al nord del qual hi ha la gola del Perelló, el tercer i més meridional canal de desguàs de l'Albufera, amb comportes que regulen la sortida. La platja del Perelló és baixa i arenosa. L'activitat més tradicional del poble ha estat elInici página conreu de l'arròs, però des de la fi del s XIX adquirí importància l'estiueig i s'ha convertit, els últims decennis, en important nucli turístic (urbanitzacions, hotels i apartaments). El 1907 hom hi edificà una església.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Perelló, el  (Vilablareix, Gironès)  Caseria. Cap efectiu del municipi, situat al nord-est del terme, prop de la riera de Güell, al costat de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perelló, Marià  (Barcelona, 1886 – 1960)  Violinista. Deixeble de M. Crickboom, formà part del seu quintet a partir del 1905. Fundà, a Barcelona, un quartet de corda, i l'any 1912 el Trio Barcelona, amb R. Vives i J.P. Marés. Fou un dels promotors de la vida musical catalana, en especial de l'Associació de Música "Da Camera", i es dedicà a l'ensenyament.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Perelló, Miquel  (Palma de Mallorca, 1674 - 1730)  Escultor. Visqué molt de temps a Barcelona. Hi féu la façana del convent de servites de la Mare de Déu de Bonsuccés, avui conservada en part, amb un bon portal on figuren el seu nom i la data de 1691. Féu també el retaule major de la Bisbal i el de la capella de Sant Antoni al convent dels franciscans de Berga.

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Perelló, Pere Feliu  (Palma de Mallorca, s XIX – 1861)  Poeta i polític. Fou diverses vegades alcalde i regidor de Palma i diputat a corts el 1850. Deixà manuscrites poesies en castellà i català i publicà S'Hermità pelegrí o camins de sa providència (1850), poema de 201 estrofes.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPerelló, Salvador  (Alzira, Ribera Alta, 1832 - l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1908)  Polític. Republicà, participà activament en la revolució de set/1868, formà una partida armada que actuà a la Ribera Alta i visqué algun temps exiliat a Marsella. La victòria revolucionària el féu alcalde de l'Alcúdia de Carlet i (1871) diputat provincial. Afiliat al partit republicà federal de Castelar fou, durant la Primera República, diputat a corts.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perelló i Casellas, Rossend  (Gironella, Berguedà, 1912 – Barcelona, 1976)  Escriptor. Poeta de caire tradicional, publicà L'enyor i les noces (1935), Camí de Maria (1948), Bonics (1952), l'obra teatral Tres de servei (1958) i la novel·la El president signa els dimarts (1954).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perelló i Domingo, Marcel·lí  (Barcelona, 1897 – Mèxic, 1961)  Polític. Forner d'ofici, milità durant la Dictadura de Primo de Rivera a Bandera Negra, i fou empresonat (1925-30) pel fet de participar en el complot de Garraf. Durant la guerra civil fou director del "Diario de Barcelona" i un alt dirigent d'Estat Català. S'exilià el 1939 i fou membre actiu de la Unió Catalana Independentista, que depenia del Grupo de Santiago de Cuba.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perelló i Gilberga, Jordi  (Barcelona, 5/mai/1918 - 1/nov/1999)  Metge i psicòleg. Ha estat l'introductor de la foniatria a l'estat espanyol. Presidí l'Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria (assessora de la UNESCO, de l'OMS i de la UNICEF). És autor del tractat Audiofoniatría y logopedia en dos volums (1968-87), entre els quals un sobre el cant i la dicció (amb Montserrat Caballé i Enric Guitart) i un lèxic de comunicologia amb mots del francès, l'anglès, l'alemany i el català (1977).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPerelló i Miró, Jaume  (Torrefarrera, Segrià, 1927 - )  Escultor. Ha fet obres a la seu nova de Lleida (1948), a la seu de Solsona (1950), i a altres llocs públics i privats de Lleida, el Vendrell, Cervera, Torredembarra, Golmés, Bràfim, Arbeca, Valls, Vila-rodona. El 1965 passà a treballar a Burgos i després a Salamanca, on residí. Exposà a Barcelona el 1972 i a Madrid el 1973. Residí més d'un any a Nova York i, en tornar, s'instal·là a Bellpuig (Urgell). Conreà un figurativisme molt estilitzat i empra tècniques mixtes, com bronze o ceràmica vidrats al foc.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perelló i Ortega, Joan  (Barcelona, 1845 - s XX)  Autor, actor i empresari teatral. Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat. Fundà i dirigí -possiblement gràcies a la iniciativa de Frederic Soler- la publicació "Lo Teatre Català" (1890). D'entre les seves obres teatrals hom pot esmentar les comèdies La pedra filosofal (1873), Diners o la vida (1873), Les causes poderoses (1901), i el drama Casados por la muerte (1897). És autor també de Los grandes problemas sociales en España (1907).

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Perelló i Pou, Joan  (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1870 - Vic, Osona, 1955)  Bisbe de Vic (1927-55). Cursà estudis al seminari de Mallorca i el 1890 ingressà a la congregació de missioners dels Sagrats Cors, fundada feia poc. S'ordenà el 1894 i amplià estudis a Roma. Entre el 1909 i el 1927 fou el segon superior general de la seva congregació i professor d'ètica i moral del seminari de Mallorca a partir del 1910. Tingué també diferents càrrecs a la cúria diocesana de Mallorca fins que fou nomenat bisbe de Vic. Edificà el nou seminari diocesà i donà un gran impuls a l'obra restauradora de la diòcesi després del 1940. La seva obra fou eminentment pietista i es mantingué molt al marge de l'evolució del país.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Perelló i Sintes, Joan  (Palma de Mallorca, 1884 - Mèxic DF, Mèxic, 1969)  Periodista i polític. En la seva joventut s'instal·là a Barcelona. Fou col·laborador de la premsa anarco-sindicalista de Catalunya, França i Amèrica. Usava generalment el pseudònim de Liberto Callejas. Actiu militant de la CNT, fou empresonatInici página diverses vegades. Emigrà a França durant la dictadura de Primo de Rivera. Tornà a fer-ho el 1939, abans del seu establiment definitiu a Mèxic.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perelló i Valls, Carles  (Rubí, Vallès Occidental, 1932 - )  Matemàtic. Fill de Marcel·lí Perelló i Domingo, s'exilià el 1939 amb la seva família, primer a França i més tard a Mèxic. Estudià enginyeria i matemàtiques i treballà en el muntatge de plantes elèctriques, a més de fer classes de matemàtiques i d'enginyeria tècnica a la Universidad Nacional Autónoma de México. Més tard passà quatre anys als EUA on estudià la teoria qualitativa de les equacions diferencials amb Solomon Lefschetz. Es doctorà en matemàtiques a la Brown University amb una tesi sobre equacions diferencials funcionals dirigida per Jack Hale. Retornat a Mèxic el 1966, s'incorporà al Centro de Investigaciones y Estudios Avanzados del Instituto Politécnico Nacional, on es dedicà a l'ensenyament de la matemàtica i a la recerca en el camp dels sistemes dinàmics. El 1972 retorna a Catalunya i s'incorpora al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on impulsa l'estudi dels aspectes qualitatius de les equacions diferencials. Els treballs inclouen models d'alguns aspectes de l'evolució biològica.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Perellonet, el  (València, Horta)  Sector costaner, al sud del terme, enfront del Palmar i al nord del Perelló (Sueca), on hi ha la gola del Perellonet, el segon dels canals de desguàs de l'Albufera, al costat de la qual hi ha un petit nucli urbà. La població es dedica al conreu de l'arròs i d'hortalisses i, en petit nombre, a la pesca. A partir del desenvolupament del turisme hom ha bastit a la platja blocs d'apartaments i ha construït un petit port esportiu.

78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Perellós  (Òpol i Perellós, Rosselló)  Poble i antic municipi que el 1970 formà part de l'actual (o Perillós, ant: Perellons). El poble és centrat per l'església parroquial i per les restes del castell de Perellós (antic castellInici página del Senyor), centre del vescomtat de Perellós.

79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Perellós  (Rosselló, s XIV - Roma, Itàlia, 1853)  Llinatge noble, les notícies del qual són incertes fins al s XIV. Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d'una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s'havia casat amb una filla d'Alfons IV de Castella (el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa). Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei (1312). Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perellós, Clemença de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Dama. Sembla haver estat germana d'Elionor i participa dels dubtes genealògics que afecten aquesta. Es casà amb Pere de Queralt, fillastre de la seva germana. Possiblement fou filla seva Aldonça de Queralt, dama de la reina Violant de Bar, i Gaspar (I) de Queralt i de Perellós.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perellós, Elfa de  (Catalunya, s XV - 1433)  Dama. Era filla de Ponç de Perellós i de Lluïsa de Mur. El seu pare morí el 1426. Segons Capeille, la seva mare era la qui es casà poc després de restar vídua amb Frederic, comte de Luna, i la història la coneix més com a Violant Lluïsa. El mateix autor diu que Elfa morí jove devers el 1433 i que fou heretada per la tia Joana.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perellós, Elionor de  (Catalunya, s XIV – a 1428)  Dama. Alguns autors creuen filla del Francesc de Perellós que fou primer vescomte de Rueda. Es casà amb Dalmau de Queralt, del qual restà vídua el 1387. En tingué almenys un fill, Jordi. El seu fillastre Pere, es casà amb la seva germana Clemença de Perellós. Es tornà a casar amb Hug de Santapau, fill segon d'Hug i de Beatriu de Ribelles. Rebé de Joan I un donatiu de noces de 4.000 florins d'or. El 1391 tingué per poc temps la baronia de Santa Pau, que passaria al seu cunyat Galceran de Santapau, amb el qual sostingué litigis. Reclamà també a la seva família política deutes existents sobre elInici página seu dot. Per rescabalar-se'n, obtingué del rei Martí la possessió de Mosset, que era dels Santapau. Morta ella, el seu fill Jordi de Queralt encara cobrà rendes de Mosset abans no les recuperessin els Santapau.

83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perellós, Francesc de  (Catalunya Nord, s XIV – 1369)  Fill de Ramon (I) de Perellós. Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses (1348). Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d'Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria (1354-55). Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d'Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó. Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra; en passar per Cadis, atacà dues naus genoveses i provocà la intervenció de Pere I de Castella, el qual el perseguí i reclamà el seu càstig. Pere III refusà, i això fou causa immediata de la guerra amb Castella...  Segueix... 

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Perellós, Francesc de  (Catalunya, s XIV – 1384)  Castellà de Talteüll (1370), vescomte de Rueda, majordom i conseller de l'infant Joan. Fill de Francesc de Perellós i de Caterina. Casat amb Constança de Pròixida (1376), foren tots dos afavorits llargament per l'infant i la seva muller, però foren acusats pel rei i amenaçats d'expulsió. El 1381 la seva muller comprà a l'infant Joan el castell de Besora amb Saderra (que ella vengué el 1382 a Arnau Guillem de Besora), i l'infant vengué a Francesc el castell de Clarà i la vila de Moià (que vengué el 1382 a Pere de Planella), i el rei li vengué els castells de Coaner i Torroella i la vila de Santpedor, al Bages (que foren incorporats a la corona el 1400).

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Perellós, Francesc de  (País Valencià ?, s XIV – s XV)  Noble. El 1412 era a Casp, on comunicà als compromissaris que havien d'elegir el successor de Martí l'Humà, la impossibilitat de figurar entre aquests elInici página seu sogre Giner Rabassa, jurista valencià, el qual patia de transtorns mentals.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perellós, Francesc de  (Catalunya, s XVI)  Noble. Fou camarlenc de l'emperador Carles V.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perellós, Francesc Rabassa de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Fill de Francesc de Perellós i de Joana Rabassa. Sembla que fou l'iniciador de la branca de Tàrrega, la qual s'extingí, pel que sembla, a la segona meitat del s XVIII.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perellós, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Potser era germà de Francesc i de Ramon. Aquest Guillem rebé el 1345, i per a un període de tres anys, l'escrivania del patrimoni reial, atorgada per Pere III.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perellós, Lluís de  (Catalunya Nord, s XV - Sicília, Itàlia, d 1460)  Senyor d'Eus (Conflent). Fill de Ramon de Perellós (possiblement natural i legitimat). S'establí a Sicília, on fou baró de Monterosso i senyor de Gagliano. El 1460 fou un dels qui es mostraren partidaris de tenir Carles de Viana per rei de Sicília. Probablement era el pare del Ramon vescomte de Gagliano.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perellós, Lluís I de  (Catalunya, s XIV - v 1437)  Tercer vescomte de Rueda i segon de Perellós. Fill i hereu de Ramon de Perellós. S'havia educat a la cort papal d'Avinyó i fou partidari decidit de Jaume d'Urgell (1410-12). Casat amb Simoneta de Piotiers, en tingué dos fills, Ramon i Francesc

91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPerellós, Miquel de  (Perellós, Rosselló, s XIV - Embrun, Provença, 1427)  Eclesiàstic. Fill de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda. El 1370 era canonge de Mallorca. Probablement per influència del seu pare, que residia a la cort reial de París, fou nomenat arquebisbe d'Embrun (1378) pel papa avinyonès Climent VII. Fou addicte al papa Benet XIII, que el 1401 li trameté, per petició seva, Vicent Ferrer perquè prediqués contra els valdesos en la seva arxidiòcesi. En l'acció pastoral l'ajudà el seu vicari general Jaume Albert, fill de Perpinyà. El 1415 prestà homenatge a Perpinyà, per mitjà del seu germà Ramon, segon vescomte de Rueda, a l'emperador Segimon.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perellós, Ponç de  (Catalunya Nord, s XIV - Millars, Rosselló, 1416)  Fill de Francesc de Perellós. El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna (1378); posseí l'alqueria Blanca a Bunyola (Mallorca), heretada d'Arnau de Puigdorfila. Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps (1391). Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà (1381). Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós (1393) i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc. Com a camarlenc de la reina Violant, s'ocupà dels afers d'ella a Daroca i a Calataiud (1398). Ella li vengué els llocs de Llauró i Tressserra i la jurisdicció de Nidoleres, Vilamulaca, etc (1399). Fou ambaixador a la cort pontifícia (1399) i a Borgonya (1409). Durant l'Interregne, fou enviat a Ferran de Castella per afers de la successió i per a demanar la sortida de les tropes castellanes de Catalunya (1411). Ferran l'envià al comte d'Urgell i fou un dels procuradors d'aquest per a jurar fidelitat al nou rei (1412). Tingué diverses possessions a Urgell i a Pallars, fou conseller de Ferran I. S'havia casat amb Maria van Steenhoont, dama de Violant de Bar, vinguda amb ella a la cort.

Anar a:    Pere ]    [ Pere, J ]    [ Pere A ]    [ Pere E ]    [ Perella ]    [ Perellos ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -