|
|
|
Anar a: [ Pere ] [ Pere, J ] [ Pere A ] [ Pere E ] [ Perella ] [ Perellos ] Les coses segures són poc agradoses; en la temeritat hi ha esperança. (Tàcit) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere (Catalunya ?, s V - Tortosa, Baix Ebre, 506) Cabdill militar romà. Resistí els atacs d'Alaric II, rei dels visigots, contra Tortosa. Ocupada la ciutat per l'exèrcit reial, Pere fou decapitat el 506; el seu cap fou tramés a Saragossa com a escarment. És possible que Pere dirigís la resistència catòlica contra el rei arià que anava expandint els dominis visigòtics per la regió catalana de l'Ebre. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere (Catalunya, s X – Barcelona, 973) Bisbe de Barcelona (959-973). S'oposà, juntament amb els bisbes de les altres seus catalanes, als propòsits de Cesari de reconstruir la província eclesiàstica Tarraconense (956), però després acceptaren el nomenament expedit per Joan XIII el 971 a favor del bisbe de Vic Ató, assassinat en tornar de Roma. Assistí activament a l'acte de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages (972), i procurà el millorament de l'església barcelonina amb l'acceptació de nombrosos béns deixats pel comte Mir. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere (Catalunya, s XII – Barcelona, 1144) Prelat. El 1142, a la mort d'Arnau Ermengol, fou elegit bisbe de Barcelona. Regí la diòcesi poc temps. Li succeí Guillem de Torroja. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere (Catalunya, s XII) Prelat. Fou bisbe d'Osona, successor de Ramon. Segurament és el canonge vigatà Pere que col·laborà amb aquell a la solució del litigi entre Ramon Berenguer IV i el veguer de Barcelona (1160). Ramon morí poc després. El 1162 fou un dels signants de l'acta de convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV, mort aquell any. Exercí una considerable influència durant la minoritat d'Alfons I. El 1174 assistí al matrimoni d'aquest amb Sança de Castella, a Saragossa. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere (Catalunya, s XII - s XIII) Eclesiàstic. Fill il·legítim de Pere I el Catòlic. Fou canonge sagristà de la seu de Lleida. 7 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere (Catalunya, s XIII - Portugal, s XIII) Fill de Pere II el Gran. Un dels quatre fills naturals que tingué el rei amb Agnès Zapata. Emigrà de jove a Portugal, on fou ben acollit a la cort de Dionís i d'Isabel, germana de sang de Pere. Es casà amb la dama portuguesa Constança Mendes Pelita, amb la qual tingué un fill, Alfons. 8 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere (Catalunya, 1339 – 1340) Primogènit de Pere III el Cerimoniós del seu primer matrimoni amb Maria de Navarra. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere (Catalunya, 1378 – abr/1379) Fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva darrera muller, Sibil·la de Fortià. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pere (València, 13/gen/1394 – abr/1394) Fill de Joan I i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el sisè dels infants haguts per la parella. 12 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere (Sicília, Itàlia, 17/nov/1398 – Catània, Sicília, Itàlia, 1400) Infant de Sicília. Únic fill de Martí I el Jove i de Maria de Sicília. Morí de resultes d'una ferida que es féu al cap, tot jugant, al castell de Catània. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere, Bonanat de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada en projecte contra Granada (1331). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere, Bonanat de (Barcelona, s XIV – 1443) Jurista. Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort. Durant l'interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important. El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d'Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte. Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català (1412), no arribà a ésser nomenat, ja que els aragonesos imposaren llur llista. De tota manera, acudí a Casp per tal de presentar-hi algunes al·legacions. Fou un dels 15 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere, Jaume (Catalunya, 1258 ? - 1296) Fill natural de Pere II de Catalunya-Aragó i d'una dama anomenada Maria. Es casà amb Guillema de Bearn, en un inútil intent de vincular aquest vescomtat occità a Catalunya. El seu germanastre Alfons el Benigne l'hagué de lliurar com a ostatge als nobles unionistes aragonesos, com a garantia de compliment dels privilegis que els concedí el des/1288. Quan Jaume II es proposà eixamplar els estats catalano-aragonesos en perjudici de Castella, envià un exèrcit comandat per l'infant Pere que devastà terres castellanes i lleoneses, s'emparà de la ciutat de Lleó i posà setge a Maiorga. Simultàniament, Jaume II entrà per terres de Múrcia. Els seus objectius eren constituir un senyoriu entorn de la ciutat de Conca per a l'infant Pere i annexionar Múrcia a la corona. El primer objectiu fracassà per la inesperada mort de Pere. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere, Joan (Catalunya, s XV) Mestre en arts i doctor en medicina. El 1489 publicà Taules astronòmiques en llengua catalana. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere, Tomàs (Catalunya, s XIII – s XIV) Frare dominicà. És autor d'un Tractatus de Concepcione virginis Mariae (1316). 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere I de Bas (Catalunya, s XI – 1127) Veure> Bas, Pere Udalard de. 20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere I de Bearn (França, s XII – 1153) Vescomte de Bearn, d'Oloron, de Montaner, de Gabardà i de Brulhès, senyor d'Osca. Es casà vers el 1145 amb Matel·la dels Baus, cosina germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Assistí als setges de Fraga i Lleida (1149). Rebé del comte de Barcelona les viles d'Osca i de Bespen en compensació de la pèrdua de les senyories d'Uncastillo i Saragossa. El succeí el seu fill, el vescomte Gastó V, sota la tutela de la seva mare Guiscarda. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere I de Carcassona (Carcassona, França, v 1000 – Girona, 1051) Comte de Carcassona i de Foix i bisbe de Girona (1010-50). Germà de la comtessa Ermessenda de Carcassona, la qual el féu entrar a la canongia de Girona el 1004 i l'elevà a la dignitat episcopal sis anys més tard. Impulsà la construcció de la catedral gironina i fou el gran conseller i home de confiança de la seva germana. Actuà de pacificador en les constants desavinences entre Ermessenda i els comtes Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I, i el 1041 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere I de Castellbó (Catalunya, s XI - 1143/50) Vescomte de Castellbó (1114-1143/50). Fill del vescomte Ramon II de l'Alt Urgell i d'Ermessenda. Fou el primer vescomte de l'Alt Urgell a titular-se vescomte de Castellbò (1126). La seva muller Sibil·la, filla i hereva del vescomte cerdà Ramon II, li aportà en dot els vescomtats de Cerdanya i de Conflent i els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, pels quals el 1134 prestà vassallatge al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1135 obtingué del comte Ermengol VI d'Urgell la cessió del castell de Ciutat, que li disputaven els bisbes d'Urgell. Morí després d'haver fet un viatge de devoció a Terra Santa, i fou succeït pel seu fill el vescomte Ramon II. 23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pere I de Cerdanya Veure> Ramon Berenguer IV de Provença. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere I d'Empúries (Catalunya, 1305 - Pisa, Itàlia, 1381) Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries i Prades. Fill de Jaume II i Blanca de Nàpols. tingué una actuació molt remarcable com a comte de Prades, càrrec que assumí juntament amb el de senescal de Catalunya, i fou un dels col·laboradors més eficients del rei Pere III, nebot seu. Fou lloctinent general dels regnes (1345). La seva intervenció fou decisiva en els afers de Castella, Mallorca i Sardenya, així com en les relacions amb la Santa Seu. També fou ell qui comandà les hosts que conqueriren Mallorca, i fou més tard mitjancer entre el rei Pere i Jaume III de Mallorca. La mort de la seva muller, Joana de Foix, li accentuà les tendències místiques. L'any 1358 prengué l'hàbit franciscà en el convent de Barcelona, cosa que el privà pas d'intervenir enèrgicament (1367) en el retorn del papa Urbà V a 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere II d'Empúries (Catalunya, s XIV – 1401) Comte d'Empúries (1401). Fill de Joan I d'Empúries i de Joana d'Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós. A causa de la rebel·lió contra el Cerimoniós i de la seva vinculació amb la invasió de Mateu de Foix, Joan I havia estat empresonat (1396) a Castellví de Rosanes, on morí (1398). El succeí el seu fill Joan II, el qual, mort sense fills al cap de pocs anys de govern (1401), féu hereu el seu germà Pere II. Aquest morí al cap de pocs dies, sense que el títol fos reconegut pel sobirà català. No valgué el testament de Pere II a favor de la seva muller Joana de Rocabertí, per la qual cosa el rei Martí incorporà el comtat a la corona (1402), encara que el títol subsistí. 30 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere II de Sicília (Itàlia, 1305 - Calascibetta, Sicília, 1342) Rei de Sicília (1337-1342). Fill de Frederic II de Sicília i d'Elionor de Nàpols. Encara que el tractat de Caltabellota estipulava que en morir Frederic Sicília havia de passar als Anjou, Pere va ésser associat al tron des del 1321. Durant el seu regnat no es va saber imposar sobre la noblesa que, dividida entre catalans i llatins, lluitava pel poder. Robert d'Anjou llançà diversos atacs contra l'illa, i va apoderar-se de Termini (1338) i de Lipari (1339). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere I d'Urgell (Portugal, a 1223 - Catalunya, d 1251) Comte d'Urgell (1229-31). Infant de Portugal, fill del rei Sanç I d'aquest país i de la seva muller Dolça, filla del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Per diferències amb el seu germà Alfons, fugí de Portugal i es refugià al Marroc, on aplegà una considerable fortuna, i després a Catalunya, on fou molt ben rebut per Jaume I, que li donà possessions al Camp de Tarragona. Esdevingué comte consort d'Urgell per casament amb la comtessa Aurembiaix (1229), i en morir 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere II d'Urgell (Catalunya, 1337 ? – 1408) Comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1347-1408). Fill de Jaume I i de Cecília de Comenge. Succeí el seu pare amb els Cabrera i els Rocabertí. Actuà al costat del seu oncle Pere III el Cerimoniós contra el germà consanguini d'aquest, Ferran (1358), i en la guerra contra Pere I de Castella defensant Terol, Monreal i Daroca (1363) i acudint en ajut d'Oriola (1364). El rei el féu lloctinent seu al Regne de València (1365) i com a tal recuperà Sogorb; després li donà la baronia de Fraga (1369). No trigà a retirar-se als seus estats, on féu construir la seva casa de camp a Balaguer, el castell d'Agramunt, l'església de Castelló de Farfanya i el claustre d'Àger. Defensà el nord de Catalunya i Aragó contra la invasió del comte de Foix el 1396. Es casà en primeres noces (1363) amb Beatriu de Cardona, de qui no tingué successió, i en segones, amb Margarida de Montferrat, de qui tingué el seu primogènit i successor Jaume II. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pere i Arnau, Salvador (Catalunya, s XVII - s XVIII) Escultor. Projectà, juntament amb el seu sogre Francesc Grau, el retaule de Sant Pere i Sant Isidre de la confraria dels pagesos de Valls, del qual obrà algunes escultures. L'any 1689 succeí l'escultor Domènec Rovira en la construcció del retaule major d'Alcover, iniciat per Rovira i Francesc Grau l'any 1679; mort Grau (1693), acabà ell sol el retaule l'any 1700. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere i Raluy, Josep (Barcelona, 1921 – 1980) Jurista. Pertanyent a la carrera judicial, fou molts anys jutge encarregat del Registre Civil de Barcelona, que organitzà per tal que funcionés amb la màxima eficàcia. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Antoni (Vilobí d'Onyar, Selva, s XV - Catalunya, s XV) Element remença. El 1485 secundà els esforços de Verntallat i Pere Canyà per resoldre la qüestió dels remences mitjançant un arbitratge reial. La tesi triomfà a les reunions de Caçà de la Selva i d'Olot. Fou un dels síndics que ratificaren la sentència de Guadalupe (1486) i que s'ocuparen després d'aplicar-la. Fou després redactor d'un memorial de comptes per les despeses fetes pels síndics remences, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Berenguer (Catalunya, s XII) Bisbe d'Urgell (1123-41). Assistí a un concili de Narbona el 1128. Augmentà els béns de la diòcesi i fixà en 45 el nombre dels seus canonges (1134). És remarcable l'acord que féu, amb intervenció dels comtes de Pallars, del legat pontifici i d'altres nobles i abats, amb el bisbe Gausfred de Roda que posà terme a les llargues discussions entre les diòcesis d'Urgell i Roda-Barbastre sobre els límits de les jurisdiccions respectives; quedaven per a Urgell les valls de Senet i de Boí, les d'Areny, de Girbeta i de Montanyana, totes les esglésies dels comtats de Pallars i d'Urgell a l'est de la Noguera Ribagorçana, i a l'altra banda, Sant Esteve de la Sarga. Aquest conveni, que en principi es féu per vida dels pactadors, esdevingué a la llarga definitiu. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Berenguer (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XII) Ciutadà. El 1163, sota el regnat d'Alfons I, rebé la vila de Montblanc, fundada aleshores. 36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Claver (Verdú, Urgell, 1580 - Cartagena d'Índies, Colòmbia, 1654) Sant i religiós jesuïta. Apòstol dels esclaus negres d'Amèrica. Estudià retòrica, llengües clàssiques i teologia. Fou canonitzat el 1888. 95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere d'Aragó (s XIII) Veure> Pere, Jaume (fill natural de Pere II de Catalunya-Aragó). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere d'Aragó (s XIV) Veure> Pere I d'Empúries (fill de Jaume II de Catalunya-Aragó). 39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere d'Aragó (Catalunya, s XIV - Nàpols, Itàlia, 17/oct/1438) Fill de Ferran I de Catalunya-Aragó. Tingué una actuació militar rellevant al sud d'Itàlia, contra els angevins, des del 1423. Dirigí una expedició contra Còrsega intentant apoderar-se de Bonifaci el 1424. L'èxit que obtingué en la conquesta de Gaeta (1436) determinà el Magnànim a continuar la lluita pel regne napolità. Morí en el curs del primer atac a la ciutat de Nàpols. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere de Barcelona Veure> Pere Ramon (fill primogènit de Ramon Berenguer I). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere de Portugal Veure> Pere I d'Urgell. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere de Prades Veure> Prades i d'Arenós, Pere de. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pere de Villena Veure> Villena i d'Arenós, Pere de. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Ermengol Veure> Ermengol, Pere. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Fàbregues, Lluís (Catalunya, s XV) Arquebisbe de Nicòsia (Xipre). Cridat a Xipre pel seu germà l'almirall i comte de Patràs Joan Pere Fàbregues, fou nomenat arquebisbe de Nicòsia el 1471, malgrat l'oposició veneciana. El 1472 fou ambaixador del rei Jaime II de Xipre prop del papa Sixt IV. A la mort d'aquest (1473) esdevingué cap de la resistència contra Venècia -que ajudava la reina Caterina Cornaro-, fins a matar l'oncle de la reina Andreu Cornaro. L'ajuda veneciana obligà els revoltats a fugir i a refugiar-se a Rodes i després a Nàpols, des d'on Lluís intentà en va casar el fill del rei Ferran I de Nàpols, Alfons, amb la reina de Xipre, la qual, per pressió veneciana, es veié obligada a abdicar l'any 1489. En aquest període cessà 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Màrtir Sanç, sant Veure> Sanç, Pere. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Nolasc, sant (Catalunya, v 1180 – Barcelona, 1249) Mercedari, fundador (1218), amb Ramon de Penyafort, de l'orde de la Mercè o de la Misericòrdia (a Barcelona), dedicat al rescat de captius. Nomenat primer mestre de l'orde, va governar-lo durant 31 anys. Alexandre VII va canonitzar-lo l'any 1655. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pere Pascual (València, 1227 – Granada, Andalusia, 1300) Sant. Ingressà a l'orde de la Mercè. Féu estades a Roma i a París. Fou administrador de l'arquebisbe de Toledo. Sería nomenat bisbe de Jaén. Es convertí en una figura molt important de l'església mossàrab, animant en diversos viatges les petites comunitats cristianes en terra sarraïna. Destacà també per les seves controvèrsies amb els rabins. És considerat autor de l'obra coneguda pels títols d'Una molt bella obra, Flor de Bíblia Parva, mena de catolicisme apologètic escrit de cara a les necessitats dels fidels mossàrabs. N'hi ha versions en llatí, castellà, italià, i portugués, per bé que la còpia catalana és la més antiga. Li ha estat atribuït igualment, sense proves gaire rellevants, el llibre anomenat Gamaliel, així com una Disputa contra els jueus. Morí martiritzat. El seu culte fou aprovat pel papa Climent X (1670). La seva diada és el 23 d'octubre. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Quart Pseudònim de l'escriptor Joan Oliver i Sallarès. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Ramon de Barcelona (Catalunya, v 1045 - s XI) Fill primogènit de Ramon Berenguer I de Barcelona i de la seva primera muller, la comtessa Elisabet. Després del matrimoni del seu pare amb Almodis de la Marca sorgiren desavinences entre aquesta i Pere Ramon. Sembla que s'arribà a decidir la partició dels 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Ramon I de Pallars Jussà (Catalunya, s XI - v 1112) Comte de Pallars Jussà (1098-1112). Fill del comte Ramon V i de Valença de Tost. Des del 1069 féu costat als seus pares en solemnitats religioses, com la donació de la vila de Sort a l'església d'Urgell o les fetes a favor del monestir de Lavaix (1078, 1094), i en pactes polítics i compra de castells a Artau II de Pallars Sobirà (1094) o en el compromís matrimonial de la seva germana Llorença. Des del 1098 governà en règim de condomini amb el seu germà Arnau Ramon I, però sembla que com a primogènit exercí sobre aquest una certa primacia i rebia d'ell homenatge i fidelitat pel castell de Talarn. Fundà (1100) i dotà (1112) l'església canonical de Santa Maria de Mur, juntament amb els seus germans Arnau Ramon, Bernat Ramon i Llorença, i féu algunes donacions a la seu... Segueix... 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Salvatge (Catalunya, s XIII) Joglar. A partir del 1283 apareix documentat al servei de Pere el Gran i de l'infant Alfons, i, per última vegada, el 1287. El 1285 participà en la composició d'una tençó política que féu Pere II contestant a Bernat d'Auriac, partidari de Felip l'Ardit de França, i que fou contestada, al seu torn, per Roger Bernat II, comte de Foix. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Udalard (Catalunya, s XII - a 1118) Fill d'Udalard Bernat, primer vescomte conegut de Besalú, i d'Ermessenda, senyora de Beuda i de Montagut. Morí jove, abans que el seu pare. El títol vescomtal de Besalú recauria aleshores sobre un fill de Pere Udalard, de nom Udalard, que seria el primer a prendre el nom de Bas 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Perea, mestre dels (País Valencià, s XV) Pintor gòtic anònim. Aquest nom deriva del fet que l'obra més important entre les que li són atribuïdes porta l'escut de la família Perea (1491). És creuen obra seva les taules de Sant Llàtzer, Santa Maria i Santa Magdalena i la de la Visitació. En aquestes obres és palesa la influència del Renaixement, bé que encara amb clares pervivències flamenques. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perecaula i Damians, Antoni (Barcelona, s XIX – 1885) Jurista. Fou regidor de la seva ciutat. És autor de diverses obres jurídiques, com un Diccionario de derecho mercantil. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peregrí, Bernat (Catalunya, s XIII – Barcelona, 1300) Bisbe de Barcelona (1288-1300) de l'orde dels menors. Ambaixador del rei Jaume I davant el papa, fou elegit bisbe per la major part del capítol barceloní (1285); contradit, no fou confirmat, però, fins el 1288 pel menoret Nicolau IV, que coneixia personalment Barcelona. Prosseguí la tasca de renovació moral, religiosa i litúrgica del clergat i del poble, empresa quaranta anys abans, prenent per base les reunions sinodals, principalment la constitutiva del 1291, la participació en els concilis provincials del 1291 i del 1293, la devoció als sants locals i la col·laboració dels ordes religiosos (carmelitans, augustinians i menorets). Inicià les obres a la catedral gòtica de Barcelona, el dia 1/mai/1298. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perejaume Pseudònim de l'artista Pere Jaume Borrell i Guinart. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Perella (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Antiga vil·la rural, actual masia i església de Santa Magdalena, situada dalt un turó, a la dreta del Ter, prop del límit amb el terme de Sant Pau de Seguries. Consta ja el 887 i depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L'església, edificada el 1145, restà sotmesa a la parròquia de Sant Joan i Sant Pol de la vila de Sant Joan (actualment depèn de la parròquia de 61 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Perella (Prats de Molló, Vallespir) Antic castell, que domina la vila, aturonat a la dreta del Tec. Alçat el s. X, fou enderrocat per l'exèrcit francès el 1684 perquè era massa pròxim al fort de la Guàrdia. Només en resta l'absis de la capella. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perelló, Bernat (Catalunya, s XVII) Fuster i escultor. Obrà el retaule de l'Assumpta de Mediona (1618), el retaule major de l'església de Jorba i acabà el del gremi de paraires d'Igualada (1632). L'any 1628 obrà seixanta cadires per al refetor del monestir de Santes Creus. 62 CATALUNYA - MUNICIPI
63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Perelló, el (Sueca, Ribera Baixa) Poble, situat a la costa, al límit amb el terme de València, al nord del qual hi ha la gola del Perelló, el tercer i més meridional canal de desguàs de l'Albufera, amb comportes que regulen la sortida. La platja del Perelló és baixa i arenosa. L'activitat més tradicional del poble ha estat el 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Perelló, el (Vilablareix, Gironès) Caseria. Cap efectiu del municipi, situat al nord-est del terme, prop de la riera de Güell, al costat de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perelló, Marià (Barcelona, 1886 – 1960) Violinista. Deixeble de M. Crickboom, formà part del seu quintet a partir del 1905. Fundà, a Barcelona, un quartet de corda, i l'any 1912 el Trio Barcelona, amb R. Vives i J.P. Marés. Fou un dels promotors de la vida musical catalana, en especial de l'Associació de Música "Da Camera", i es dedicà a l'ensenyament. 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Perelló, Miquel (Palma de Mallorca, 1674 - 1730) Escultor. Visqué molt de temps a Barcelona. Hi féu la façana del convent de servites de la Mare de Déu de Bonsuccés, avui conservada en part, amb un bon portal on figuren el seu nom i la data de 1691. Féu també el retaule major de la Bisbal i el de la capella de Sant Antoni al convent dels franciscans de Berga. 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Perelló, Pere Feliu (Palma de Mallorca, s XIX – 1861) Poeta i polític. Fou diverses vegades alcalde i regidor de Palma i diputat a corts el 1850. Deixà manuscrites poesies en castellà i català i publicà S'Hermità pelegrí o camins de sa providència (1850), poema de 201 estrofes. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perelló i Casellas, Rossend (Gironella, Berguedà, 1912 – Barcelona, 1976) Escriptor. Poeta de caire tradicional, publicà L'enyor i les noces (1935), Camí de Maria (1948), Bonics (1952), l'obra teatral Tres de servei (1958) i la novel·la El president signa els dimarts (1954). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perelló i Domingo, Marcel·lí (Barcelona, 1897 – Mèxic, 1961) Polític. Forner d'ofici, milità durant la Dictadura de Primo de Rivera a Bandera Negra, i fou empresonat (1925-30) pel fet de participar en el complot de Garraf. Durant la guerra civil fou director del "Diario de Barcelona" i un alt dirigent d'Estat Català. S'exilià el 1939 i fou membre actiu de la Unió Catalana Independentista, que depenia del Grupo de Santiago de Cuba. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perelló i Gilberga, Jordi (Barcelona, 5/mai/1918 - 1/nov/1999) Metge i psicòleg. Ha estat l'introductor de la foniatria a l'estat espanyol. Presidí l'Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria (assessora de la UNESCO, de l'OMS i de la UNICEF). És autor del tractat Audiofoniatría y logopedia en dos volums (1968-87), entre els quals un sobre el cant i la dicció (amb Montserrat Caballé i Enric Guitart) i un lèxic de comunicologia amb mots del francès, l'anglès, l'alemany i el català (1977). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perelló i Ortega, Joan (Barcelona, 1845 - s XX) Autor, actor i empresari teatral. Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat. Fundà i dirigí -possiblement gràcies a la iniciativa de Frederic Soler- la publicació "Lo Teatre Català" (1890). D'entre les seves obres teatrals hom pot esmentar les comèdies La pedra filosofal (1873), Diners o la vida (1873), Les causes poderoses (1901), i el drama Casados por la muerte (1897). És autor també de Los grandes problemas sociales en España (1907). 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Perelló i Pou, Joan (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1870 - Vic, Osona, 1955) Bisbe de Vic (1927-55). Cursà estudis al seminari de Mallorca i el 1890 ingressà a la congregació de missioners dels Sagrats Cors, fundada feia poc. S'ordenà el 1894 i amplià estudis a Roma. Entre el 1909 i el 1927 fou el segon superior general de la seva congregació i professor d'ètica i moral del seminari de Mallorca a partir del 1910. Tingué també diferents càrrecs a la cúria diocesana de Mallorca fins que fou nomenat bisbe de Vic. Edificà el nou seminari diocesà i donà un gran impuls a l'obra restauradora de la diòcesi després del 1940. La seva obra fou eminentment pietista i es mantingué molt al marge de l'evolució del país. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Perelló i Sintes, Joan (Palma de Mallorca, 1884 - Mèxic DF, Mèxic, 1969) Periodista i polític. En la seva joventut s'instal·là a Barcelona. Fou col·laborador de la premsa anarco-sindicalista de Catalunya, França i Amèrica. Usava generalment el pseudònim de Liberto Callejas. Actiu militant de la CNT, fou empresonat 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perelló i Valls, Carles (Rubí, Vallès Occidental, 1932 - ) Matemàtic. Fill de Marcel·lí Perelló i Domingo, s'exilià el 1939 amb la seva família, primer a França i més tard a Mèxic. Estudià enginyeria i matemàtiques i treballà en el muntatge de plantes elèctriques, a més de fer classes de matemàtiques i d'enginyeria tècnica a la Universidad Nacional Autónoma de México. Més tard passà quatre anys als EUA on estudià la teoria qualitativa de les equacions diferencials amb Solomon Lefschetz. Es doctorà en matemàtiques a la Brown University amb una tesi sobre equacions diferencials funcionals dirigida per Jack Hale. Retornat a Mèxic el 1966, s'incorporà al Centro de Investigaciones y Estudios Avanzados del Instituto Politécnico Nacional, on es dedicà a l'ensenyament de la matemàtica i a la recerca en el camp dels sistemes dinàmics. El 1972 retorna a Catalunya i s'incorpora al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on impulsa l'estudi dels aspectes qualitatius de les equacions diferencials. Els treballs inclouen models d'alguns aspectes de l'evolució biològica. 77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Perellonet, el (València, Horta) Sector costaner, al sud del terme, enfront del Palmar i al nord del Perelló (Sueca), on hi ha la gola del Perellonet, el segon dels canals de desguàs de l'Albufera, al costat de la qual hi ha un petit nucli urbà. La població es dedica al conreu de l'arròs i d'hortalisses i, en petit nombre, a la pesca. A partir del desenvolupament del turisme hom ha bastit a la platja blocs d'apartaments i ha construït un petit port esportiu. 78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Perellós (Òpol i Perellós, Rosselló) Poble i antic municipi que el 1970 formà part de l'actual (o Perillós, ant: Perellons). El poble és centrat per l'església parroquial i per les restes del castell de Perellós (antic castell 79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Perellós (Rosselló, s XIV - Roma, Itàlia, 1853) Llinatge noble, les notícies del qual són incertes fins al s XIV. Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d'una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s'havia casat amb una filla d'Alfons IV de Castella (el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa). Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei (1312). Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Clemença de (Catalunya, s XIV – s XV) Dama. Sembla haver estat germana d'Elionor i participa dels dubtes genealògics que afecten aquesta. Es casà amb Pere de Queralt, fillastre de la seva germana. Possiblement fou filla seva Aldonça de Queralt, dama de la reina Violant de Bar, i Gaspar (I) de Queralt i de Perellós. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Elfa de (Catalunya, s XV - 1433) Dama. Era filla de Ponç de Perellós i de Lluïsa de Mur. El seu pare morí el 1426. Segons Capeille, la seva mare era la qui es casà poc després de restar vídua amb Frederic, comte de Luna, i la història la coneix més com a Violant Lluïsa. El mateix autor diu que Elfa morí jove devers el 1433 i que fou heretada per la tia Joana. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Elionor de (Catalunya, s XIV – a 1428) Dama. Alguns autors creuen filla del Francesc de Perellós que fou primer vescomte de Rueda. Es casà amb Dalmau de Queralt, del qual restà vídua el 1387. En tingué almenys un fill, Jordi. El seu fillastre Pere, es casà amb la seva germana Clemença de Perellós. Es tornà a casar amb Hug de Santapau, fill segon d'Hug i de Beatriu de Ribelles. Rebé de Joan I un donatiu de noces de 4.000 florins d'or. El 1391 tingué per poc temps la baronia de Santa Pau, que passaria al seu cunyat Galceran de Santapau, amb el qual sostingué litigis. Reclamà també a la seva família política deutes existents sobre el 83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perellós, Francesc de (Catalunya Nord, s XIV – 1369) Fill de Ramon (I) de Perellós. Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses (1348). Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d'Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria (1354-55). Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d'Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó. Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra; en passar per Cadis, atacà dues naus genoveses i provocà la intervenció de Pere I de Castella, el qual el perseguí i reclamà el seu càstig. Pere III refusà, i això fou causa immediata de la guerra amb Castella... Segueix... 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Perellós, Francesc de (Catalunya, s XIV – 1384) Castellà de Talteüll (1370), vescomte de Rueda, majordom i conseller de l'infant Joan. Fill de Francesc de Perellós i de Caterina. Casat amb Constança de Pròixida (1376), foren tots dos afavorits llargament per l'infant i la seva muller, però foren acusats pel rei i amenaçats d'expulsió. El 1381 la seva muller comprà a l'infant Joan el castell de Besora amb Saderra (que ella vengué el 1382 a Arnau Guillem de Besora), i l'infant vengué a Francesc el castell de Clarà i la vila de Moià (que vengué el 1382 a Pere de Planella), i el rei li vengué els castells de Coaner i Torroella i la vila de Santpedor, al Bages (que foren incorporats a la corona el 1400). 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Perellós, Francesc de (País Valencià ?, s XIV – s XV) Noble. El 1412 era a Casp, on comunicà als compromissaris que havien d'elegir el successor de Martí l'Humà, la impossibilitat de figurar entre aquests el 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Francesc de (Catalunya, s XVI) Noble. Fou camarlenc de l'emperador Carles V. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Francesc Rabassa de (Catalunya, s XIV – s XV) Fill de Francesc de Perellós i de Joana Rabassa. Sembla que fou l'iniciador de la branca de Tàrrega, la qual s'extingí, pel que sembla, a la segona meitat del s XVIII. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Guillem de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Potser era germà de Francesc i de Ramon. Aquest Guillem rebé el 1345, i per a un període de tres anys, l'escrivania del patrimoni reial, atorgada per Pere III. 89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perellós, Lluís de (Catalunya Nord, s XV - Sicília, Itàlia, d 1460) Senyor d'Eus (Conflent). Fill de Ramon de Perellós (possiblement natural i legitimat). S'establí a Sicília, on fou baró de Monterosso i senyor de Gagliano. El 1460 fou un dels qui es mostraren partidaris de tenir Carles de Viana per rei de Sicília. Probablement era el pare del Ramon vescomte de Gagliano. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Lluís I de (Catalunya, s XIV - v 1437) Tercer vescomte de Rueda i segon de Perellós. Fill i hereu de Ramon de Perellós. S'havia educat a la cort papal d'Avinyó i fou partidari decidit de Jaume d'Urgell (1410-12). Casat amb Simoneta de Piotiers, en tingué dos fills, Ramon i Francesc 91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perellós, Ponç de (Catalunya Nord, s XIV - Millars, Rosselló, 1416) Fill de Francesc de Perellós. El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna (1378); posseí l'alqueria Blanca a Bunyola (Mallorca), heretada d'Arnau de Puigdorfila. Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps (1391). Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà (1381). Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós (1393) i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc. Com a camarlenc de la reina Violant, s'ocupà dels afers d'ella a Daroca i a Calataiud (1398). Ella li vengué els llocs de Llauró i Tressserra i la jurisdicció de Nidoleres, Vilamulaca, etc (1399). Fou ambaixador a la cort pontifícia (1399) i a Borgonya (1409). Durant l'Interregne, fou enviat a Ferran de Castella per afers de la successió i per a demanar la sortida de les tropes castellanes de Catalunya (1411). Ferran l'envià al comte d'Urgell i fou un dels procuradors d'aquest per a jurar fidelitat al nou rei (1412). Tingué diverses possessions a Urgell i a Pallars, fou conseller de Ferran I. S'havia casat amb Maria van Steenhoont, dama de Violant de Bar, vinguda amb ella a la cort.
Anar a: [ Pere ] [ Pere, J ] [ Pere A ] [ Pere E ] [ Perella ] [ Perellos ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Pere I de Catalunya, II d'Aragó "el Catòlic"
Pere II de Catalunya, III d'Aragó, I de València "el Gran"
Pere III de Catalunya, IV d'Aragó, II de València "el Cerimoniós"
Pere IV de Catalunya "el Conestable de Portugal"
