A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Perellos, R ]    [ Perellos i de P ]    [ Perera ]    [ Peres, M ]    [ Perest ]    [ Perez i ]

Estic sempre disposat a aprendre, encara que no sempre m'agrada que em donin lliçons. (Winston Churchill)

1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perellós, Ramon de  (Catalunya, s XIV – 1384)  Fill de Ramon I de Perellós. Fou veguer de Conflent (1351-53), sobrecoc i uixer d'armes del rei Pere III de Catalunya-Aragó. Fou enviat a Anglaterra i Avinyó i Pisa per a cobrar dels venecians el que els corresponia en ajuda de l'estol del vescomte Bernat de Cabrera (1354). Casat amb Isabel de Revenac, senyora de la meitat de Jóc, que havia heretat del seu pare Roger, comprà l'altra meitat, amb Finestret i Saorla, a Andreu de Fenollet, vescomte d'Illa (1357), després el rei li vengué la jurisdicció (1356) i la seva cunyada Esclarmunda de Revenac, hereva d'Isabel (morta v 1378), li cedí tots els seus drets (1383). Fou castellà de Rodes (1359), confirmat a perpetuïtat (1370). Prestà declaració al procés de Cabrera. Fou procurador per a fer lliga amb el comte de Foix (1365) i governador del Rosselló (1376). Casat en segones noces amb Constança de Manresa, deixà dues filles Elionor i Constança.

2 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPerellós, Ramon de  (Catalunya Nord, s XIV - d 1419)  Diplomàtic i escriptor. Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda. Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina. S'educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare. Enric de Trastàmara li féu donació d'Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Rueda (1370). Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò. Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster. Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà (1374). Serví com a patró d'una galera el rei de Xipre (1377-78). Majordom, camarlenc i conseller de l'infant Joan, aquest li vengué els llocs del Voló, Tuïr i Montesquiu...  Segueix... 

3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perellós, Ramon de  (Catalunya Nord, s XIV - Sicília, Itàlia, 1441/44)  Fill segon de Ramon de Perellós i de Sibil·la i germà de Lluís. Conseller i munter major de l'infant Alfons, acompanyà l'infant Joan a Sicília (1415). Ajudà a la conquesta de Sardenya, lluitant contra el vescomte de Narbona. Com a senyor d'Algerri, tingué un plet amb Joan de Luna (1417). Era governador del Rosselló quan es casà amb Clara de Sagarriga (1419). Prengué part en la primera campanya de Nàpols, on ajudà a l'alliberament de Joana II i a la retirada de la flota angevina. Li fou lliurat el Castell Nou i fou lloctinent general de Calàbria. Pres per Sforza, fou alliberat en un canvi de presoners. El rei li cedí tots els seus drets als vescomtats d'Illa i Canet en morir Pere de Fenollet (1421-23), però després li fou revocada la donació. També li donà el dret de redimir el...  Segueix... 

4 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Perellós, Ramon de  (Catalunya Nord, s XV)  (dit també Ramon de Monroy) Fill de Lluís de Perellós. Senyor de Gagliano i baró de la Mota di Sant'Anastasia (1463). Fou cridat a defensar la baronia d'Arenós contra Jaume d'Aragó (1476). S'ignora si deixà descendència.

5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPerellós, Ramon de  (Rosselló, s XV)  Senyor de Millars. Fill gran de Lluís de Perellós i de Simoneta de Poitiers. En 1430 s'apropià d'uns ramats de bens pertanyents a un habitant de Perpinyà. El fet provocà a la capital rossellonesa l'alçament d'una host que arribà a Millars. Ramon evità la lluita, s'avingué a pactar i permeté que s'enduguessin el bestiar i també el batlle de la vila en qualitat de presoner. Morí abans que el seu pare.

6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perellós, Ramon I de  (Rosselló, s XIII – s XIV)  Noble. Primer membre del llinatge. Súbdit del rei de Mallorca. Possiblement fou la seva muller Na Perellona, la dama de la reina Esclarmunda encarregada de l'infant Jaume quan el cronista Muntaner el dugué a Perpinyà (1315). Per una qüestió amb Guillem de Canet, Ramon havia d'ésser exiliat; el rei Sanç I hi posa pau i el recomanà a Jaume II de Catalunya-Aragó per a l'expedició a Sardenya, on serví amb tres cavalls armats (1324). Tingué dos fills Francesc I i Ramon de Perellós.

7 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Perellós, vescomtat de  (Rosselló Títol senyorial concedit el 1391 a Ramon (II) de Perellós. Anà sempre unit amb el vescomtat de Rueda.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perellós, Violant de  (Catalunya Nord, s XIV – Catalunya, s XV)  Filla de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda. Fou senyora dels llocs de Sant Feliu d'Amunt i de Sant Feliu d'Avall, al Rosselló. Ha deixat poques dades conegudes, al costat dels seus germans Ramon, vescomte de Rueda i Perellós; Miquel, arquebisbe d'Embrun, i Ponç, ric propietari rossellonès. El seu hereu fou Antoni Pinya, burgès de Perpinyà. Aquesta és potser la Violant que fou abadessa de Vallbona en 1419-22.

9 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perellós i de Fluvià, Francina de  (Catalunya Nord, s XIV)  Filla i successora de Francesc II de Perellós i de Rocabertí. Dita també Fenollet. D'entre els béns paterns, recuperà el castell de Llers, que retenia Felip d'Albert (1383). Transmeté els béns del llinatge i les pretensions a Illa i Canet als descendents seus i delInici página segon marit Pere de Torrelles.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Perellós i de Lanuza, Gener VIII Rabassa de  (País Valencià, s XVIII – 1765)  Fill i successor de Gener VII Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta. Incorporà al patrimoni el comtat d'Albatera i les baronies de Bétera i Daia com a descendent dels Rocafull. El 1737 adquirí, per concòrdia, les baronies de Llutxent, Castalla i la Font de la Figuera i el 1745 es casà amb Maria Helena de Lanuza-Montbui-Vilarig i de Boixadors, comtessa de Plasencia, vescomtessa de Rueda i Perellós i baronessa de Montbui. El seu nét fou Gener X Rabassa de Perellós i de Palafox.

11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perellós i de Manresa, Constança de  (Catalunya Nord, s XIV - s XV)  Dama. Filla segona de Ramon de Perellós, baró de Jóc, i de la segona muller d'aquest, Constança. La baronia fou per a la seva germana, Elionor. Aquesta i Constança eren de poca edat quan morí el seu pare, en 1384. Restaren sota la tutela de la mare, de Ramon de Perellós, vescomte de Roda (després d'un germà d'aquest, Ponç) i del barceloní Ferrer de Marimon, potser de la família materna. Es casà amb Bernat Berenguer de Perapertusa, fill de Guillem. Aportà en dot 30.000 sous barcelonins. Restà vídua en 1413. Tingué cinc fills, un d'ells, Bernat, heretaria d'Elionor de Perellós la baronia de Jóc.

12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perellós i de Manresa, Elionor de  (Catalunya Nord, s XV – 1456)  Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa. Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa (1390). El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou. Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l'altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d'ells. Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el delme de Glorianes (1393).Inici página Promesa a Miquel de Perellós i van Steenhoont, fill de Ponç, des del 1393, s'hi casà el 1404 i en restà vídua el 1407. Més tard es casà amb Berenguer de Vilaragut (mort el 1439). Els fills de la seva germana pretengueren la successió d'Elionor, que no tenia descendència. El rei Alfons disposà que quan aquesta morís, la reina ocupés els dominis; però, reclamant-los Francesc de Perellós i de Rocabertí, quart vescomte de Rueda, en virtut de la donació feta al seu avi Ramon de Perellós, li foren atorgats (1452). La concessió tingué efecte en morir Elionor. Tanmateix, pocs anys després els obtingueren els Perapertusa.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Perellós i de Montagut, Gener III Rabassa de  (País Valencià, s XV – 1513)  Nét de Francesc de Perellós i Pròixida i de Joana de Rabassa. Comprà (1495) la baronia de Dosaigües als Lladró de Vilanova i vinculà els seus béns amb obligació que tots els hereus es diguessin Gener Rabassa de Perellós. Fou pare de Gener IV Rabassa de Perellós i Vives de Boïl.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perellós i de Mur, Elfa de  (Catalunya, s XV – 1495)  Filla de Ponç de Perellós i van Steenhoont. Aportà les baronies de l'Albi i Cervià a la descendència del seu primer marit Hug III de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Perellós i de Palafox, Gener X Rabassa de  (País Valencià, s XIX – Roma, Itàlia, 1853)  Cinquè marquès de Dosaigües. Nét de Gener VIII Rabassa de Perellós i de Lanuza. Fou el darrer membre del llinatge, ja que morí solter i deixà hereu universal Vicent Dasí i Lluesma, fill del seu administrador Vicent Dasí i Mestre i de Manuela Lluesma i March. Aquesta successió fou impugnada pels parents més propers, els Marimon, marquesos de Cerdanyola. Finalment l'herència passà als Dasí i els títols als Marimon, excepte el marquesat de Dosaigües, la renúncia al qual, mitjançant una forta compensació econòmica a aquests, fou obtinguda per Dasí, que, així mateix, obtingué que la reina Isabel II li concedís el títol com a cap d'un nou llinatge.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPerellós i de Pròixita, Francesc de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Senyor de Coaner i de Torroella de Bages. Fill de Francesc de Perellós i de Constança de Pròixita, i germà de Violant. Obtingué de la seva mare els drets sobre les rendes antigues de Vic (1402), que vengué a Romeu de Santhilari (1415). Tingué un plet amb Gilabert de Centelles sobre drets hereditaris de Bernat de Centelles (1409). Es casà amb Joana Rabassa, hereva de Gener Rabassa, i des d'aleshores començà a dir-se també Gener Rabassa. Fou l'avi de Gener III Rabassa de Perellós i de Montagut.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perellós i de Pròixita, Violant de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Filla de Francesc de Perellós i germana de Francesc. Fou anomenada la Nina de Perellós. Obtingué béns mobles de Pere (VIII) de Fenollet, vecomte d'Illa, padrastre seu, fou senyora de Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall i el Soler. Sembla que no es casà (deixà hereu Antoni Pinya, de Perpinyà, heretat que fou impugnada per Gregori Burgues, fill de Francesc, fill legitimat aquest, d'ella i d'un altre Gregori Burgues; el testament fou anul·lat i l'herència adjudicada el 1457 als Burgues).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perellós i de Rocabertí, Francesc II de  (Rosselló, s XV – 1466)  Fill de Lluís I de Perellós. Per mort del seu germà gran en vida paterna, heretà els vescomtats de Rueda i Perellós, fou camarlenc reial i reclamà i obtingué (1456) la baronia de Jóc al·legant la donació feta al seu avi per Elionor de Perellós. S'intitulà també vescomte d'Illa i Canet -que pledejà amb els Pinós-, i per aquesta raó també es digué Francesc de Fenollet. Vengué la senyoria de Rueda als Andreu. Lluís XI de França li confiscà els béns i durant la guerra contra Joan II fou conseller del conestable Pere de Portugal (1466) i lluità a la batalla de Calaf. El succeí la seva filla Francina de Perellós i de Fluvià.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPerellós i de Rocafull, Gener VI Rabassa de  (País Valencià, s XVII)  Cavaller d'Alcàntara. Fill de Gener V Rabassa de Perellós i d'Íxer i germà de Ramon. Fou creat (1699) marquès de Dosaigües. Pare de Gener VII Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Perellós i de Rocafull, Ramon de  (València, 1637 - La Valetta, Malta, 1720)  Gran mestre de Malta. El 1653 ingressà en l'orde da Malta i anà a residir a l'illa. El 1658 fou nomenat batlliu del Negrepont, càrrec que donà accés al consell suprem del gran mestre. Fou elegit gran mestre de l'orde (1697), fet que comportà una victòria de la llengua d'Aragó, car fins aleshores la de Castella havia impedit la concessió de càrrecs als naturals de la corona catalano-aragonesa.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Perellós i d'Íxer, Gener V Rabassa de  (País Valencià, s XVI)  Baró de Dosaigües i senyor de Benetússer. Fill natural de Gener IV Rabassa de Perellós i Vives de Boïl i d'Àngela d'Ìxer. Fou legitimat el 1547. Pare de Ramon i de Gener VI Rabassa de Perellós i de Rocafull.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Perellós i Pardo de la Casta, Gener VII Rabassa de  (País Valencià, s XVII – s XVIII)  Fill de Gener VI Rabassa de Perellós i de Rocafull. Uní al seu patrimoni la baronia de Picassent. Fou pare de Gener VIII Rabassa de Perellós i de Lanuza.

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Perellós i van Steenhoont, Joana de  (Rosselló, s XV)  Filla de Ponç de Perellós. Fou dama de les reines Violant de Bar i Maria de Luna. Es casà (1440) amb Lluís II de Châlon, comte de Tonnerre. Tingué un plet amb la muller i la filla del seu germà Ponç sobre la successió d'aquest i la sentència (1432) li fou favorable.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perellós i van Steenhoont, Ponç de  (Catalunya, s XIV - v 1425)  Senyor del castell de Tous (1423). Fill de Ponç de Perellós i de Maria. Heretà del seu pare i comprà el castell de Tous. Anà a París (1399) per aInici página tenir-hi activitats cavalleresques: hi combaté segurament (1400) amb Pere de Cervelló i el 1406 intentà ingressar a l'orde de l'Escut Verd i la Dama Blanca, recentment fundat, i estigué a punt de combatre amb el cavaller castellà Pero Niño. El 1409 era a Borgonya en missió diplomàtica. Es casà amb Violant Lluïsa de Mur, que li aportà les baronies de l'Albi i Cervià i després de vídua es tornà a casar amb Frederic d'Aragó, comte de Luna.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Perellós i Vives de Boïl, Gener IV Rabassa de  (País Valencià, s XVI)  Baró de Dosaigües. Fill de Gener III Rabassa de Perellós i de Montagut. Amb una parenta seva amb grau prohibit per al matrimoni -Àngela d'Íxer- tingué un fill, Ramon, que fou legitimat el 1547 i adoptà el nom de G

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peremateu  Veure> Joan Baptista Mateu.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pereña i Moros, Josep  (Lleida, 1917 – Barcelona, 1990)  Pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres, ha dirigit les Escoles Laietanes. Ha col·laborat a "Serra d'Or" i a "Criterium". És autor d'Els darrers dies de la vida de Jacint Verdaguer (1955).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pereña i Puente, Manuel  (Lleida, 1850 – 1923)  Polític. Del 1866 al 1868, essent estudiant de batxillerat, fundà diversos periòdics juvenils i presidí el Centre Escolar de Lleida. Abans d'acabar els estudis de dret (1874) s'uní al republicanisme i fou redactor d'"Aquí Estoy" (1870-73). Director de la "Revista de Lérida" (1875-79), de la junta directiva de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida (que presidí el 1878 i el 1880), regidor (1881-85), catedràtic de l'institut i degà del col·legi d'advocats, fou la principal figura del republicanisme lleidetà sota la Restauració. S'alineà, successivament, amb Castelar (1875), Morayta i elInici página republicanisme històric (1894) i amb Salmerón (a partir del 1897). Com a candidat d'Unió Republicana, fou elegit diputat a corts el 1903. Després formà part de Solidaritat Catalana i seguí més tard la UFNR. El 1898 havia fundat "L'Ideal", que dirigí fins el 1909. És autor de diversos llibres de text sobre literatura i dret.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pereña i Reixachs, Alfred  (Lleida, 1882 – 1930)  Polític. Fundà l'Associació Escolar Republicana de Barcelona, de la qual fou tresorer. S'adherí al moviment polític de Solidaritat Catalana, i ingressà en el partit de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Dirigí "L'Ideal" des del 1907, on sostingué campanyes contra el caciquisme i el clericalisme. El 1908 va ésser elegit diputat provincial pel districte de Lleida-les Borges com a candidat de Solidaritat Catalana i en va ésser reelegit el 1911 i el 1915. Exercí la vicepresidència de la diputació de Lleida dues vegades i va ésser membre del Consell permanent de la Mancomunitat. Arran dels fets de jul/1909 el jutjat militar dictà acte de presó contra ell per un article publicat a "L'Ideal".

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Perenxisa  (Torrent de l'Horta, Horta Veure> Parentxisa.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Perera  (Guardiola de Berguedà, Berguedà Veure> Pardinella de Rus, la.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Perera, Benet  (València, v 1535 - Roma, Itàlia, 1610)  Filòsof, escripturista i teòleg. Es féu jesuïta el 1552 i, després de romandre un quant temps a Sicília, fou destinat a Roma, on ensenyà gramàtica, retòrica, filosofia, teologia i sagrada escriptura. S'especialitzà en llengües orientals. Entre els seus escrits és interessant De communibus omnium rerum naturalium principia, per tal com és una reacció davant els nous corrents ideològics. Hi defensà l'observació i el judici propi enfront de l'autoritat dels antics, i la matematització dels coneixements físics, però en el fons manté els esquemes tradicionals. També escriví Commentarium in Danielem Prophetam (Roma, 1587), Commentaria et dissertationes in Genesim (1591-99), Adversus fallaces et superstitiosos artes, id est, de magia, de observatione somnorum et de divinatione astrologica (1591) iInici página Selectae disputationes in Sacram Scripturam (1604-10). Algunes de les seves obres inèdites són a la Biblioteca Vaticana, a l'Ambrosiana i a la de Viena.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perera, Blai  (Catalunya, s XVIII – Argentina ?, s XIX)  Compositor. Visqué a l'Argentina. És autor de l'himne nacional argentí (1813).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perera, Domènec  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 21/abr/1706)  Diplomàtic i militar austriacista. Negocià, juntament amb Antoni de Peguera, amb Anglaterra l'entrada de Catalunya a la Gran Aliança de l'Haia. Endegats els tractes, tornà d'amagat a Catalunya i demanà poders a prohoms representatius del país -davant la impossibilitat de dirigir-se a les institucions catalanes, controlades per Felip V-, amb els quals tornà a Gènova i signà amb Peguera i Crowe el pacte anglo-català de Gènova (20/jun/1705). S'uní a l'expedició que dugué el rei-arxiduc a les terres catalanes. Desembarcà a Altea i anà per terra a Vic, on lliurà al grup polític austriacista una carta de Jordi de Darmstadt-Hesse. Participà en la defensa de Montjuïc (13/set/1705). Fou nomenat, posteriorment, capità del regiment d'infanteria de Guàrdies Catalanes. Morí en els combats pel control de Montjuïc durant el setge del 1706.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perera, Joan B.  (Sarrià, Barcelona, 1871 – Barcelona, s XX)  Industrial i economista. Fou gran promotor de la indústria minera del carbó a Sant Joan de les Abadesses i al Berguedà. Defensà els interessos d'aquestes conques amb dues memòries que en preconitzaven els enllaços ferroviaris, dels quals obtingué ell mateix la concessió.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perera, Manuel  (Catalunya, s XIX)  Moblista. Destacà a la darreria del segle. Tenia taller a Sants.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaP  (Barcelona, 1852 – Madrid, s XX)  Escriptor. Des del 1864 visqué a Madrid, on estudià dret. Fou funcionari i també publicista actiu. Escriví algunes obres teatrals, les novel·les Un amor del infierno i Confesión de un confesor, i el recull de contes Amores i amoríos.

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Perereda, la  (Tavertet, Osona)  Antiga quadra. El mas de Perereda és situat a la vora de la carretera de Tavertet a l'Esquirol, sobre les cingleres de la riera de Bolà, i conserva una antiga torre del s. XVI.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pereres  (Mediona, Alt Penedès Antiga quadra i masia, situada al sud del terme, als vessants meridionals del Montpedrós.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pereres, les  (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya Llogaret (o les Pereres de Baix, ant: Perera) de l'antic mun. de Queixans, a l'esquerra del Segre, aigua amunt del poble. L'església parroquial (Sant Esteve) és romànica.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pereres de Dalt, les  (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya Veure> Montagut.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peres, Bernat  (Gandia ?, Safor, s XVI - d 1556)  Erasmista i apologista catòlic. És autor de les obres apologètiques Antialcorán (1596) i Diálogos cristianos contra la secta mahomética y la pertinencia de los judíos, i d'una Historia de las cosas de Italia desde el año 1521 hasta 1530.

94 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaPeres, guerra dels Dos  Veure> Dos Peres, guerra dels.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perés, Guillem  (Barcelona, s XIX – s XX)  Il·lustrador de llibres de gust anglicitzat. Emprà el pseudònim Billy. Era fill de Ramon Domènec Perés i Perés.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peres, Jeroni  (València, v 1480 – 1549)  Teòleg. Ingressà al convent mercedari de València i completà estudis a Salamanca. El 1526 anà a Tunis en una expedició que redimí 234 captius. Des del 1536 fou comanador perpetu del convent de València i després provincial i vicari general de l'orde. Ensenyà teologia a la Universitat de València i més tard al col·legi universitari de Gandia, on tingué com a deixeble Francesc de Borja. Autor de comentaris en llatí sobre Tomàs d'Aquino (1525, 1548) i d'altres obres i opuscles, alguns inèdits, és considerat com un dels precursors del molinisme.

44 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Perès, Joan  (Palma de Mallorca, s XVIII - oceà Pacífic, prop de Monterrey, Mèxic, 1775)  Navegant. Viatjà a les Filipines, a la Xina i per les costes americanes del Pacífic. El 1769 col·laborà en l'expedició al nort de Califòrnia de Gaspar de Portolà, i arribà a Alaska. El 1774 descobrí la badia i l'illa de Nootka, on deixà una guarnició manada pel català Alberni. Quan tornava del segon viatge a aquesta illa (1775), morí d'escorbut.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peres, Joan Genís  (Oriola, Baix Segura, 1548 - 1612)  Músic. Fou mestre de capella a les catedrals de València i Oriola, fins a l'any 1581. Les seves obres conservades més notables són set salms per a quatre veus, un Magníficat i un motet Domine Deus, ambdós per a cinc veus, i un Magníficat per a doble cor. És autor de fragments polifònics per al Misteri d'Elx. La seva figura ha estat estudiada per Felip Pedrell.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPeres, Joaquim  (Alcoi, Alcoià, s XVIII – València, 1779)  Pintor. El 1767 féu decoracions pictòriques per a la parròquia de Santa Maria d'Alcoi, on pintà a les petxines els quatre evangelistes, així com els patrons de la vila. El 1773 fou creat acadèmic de mèrit de Sant Carles. Era pintor al fresc i a l'oli. A València deixà obres a la capella de la Comunió de l'església de Sant Nicolau, i a la de Sant Martí.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peres, Miquel  (València, s XV)  Prosista. El seu nom figura a la llista de poetes que van prendre part al certamen celebrat a València l'any 1474 en honor de la Concepció de la Verge, que donà lloc a la impressió de les Obres e trobes en llaor de la Verge Maria. A ell és deguda l'obra hagiogràfica Vida de la Sacratíssima Verge Maria, coneguda posteriorment amb el nom de Verge de la Verge Maria, així com la traducció de la Imitació de Crist, que dedica a Isabel de Villena. Traduí del llatí una vida de sant Vicent Ferrer.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peres, Nicolau  (Xàtiva, Costera, s XVIII – Madrid ?, 1828)  Escriptor polític. Es graduà en teologia a València i després passà a la cort. Publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido (1789), Cathechismus Romanus (1798), El censor de la historia de España (1802), El Anti-Quijote (1805), una Descripción de las dos batallas del Bruch i un Elogio de los ampurdaneses, publicats a Manresa el 1809.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peres, Pere  (València, s XV - d 1515)  Poeta. Notari, exercí diversos oficis: conseller, membre del tribunal d'examen de notaris, majoral del col·legi, guardià del vi (1490), procurador de miserables (1512). Participà en la justa poètica valenciana del 1474 (Obres e trobes) amb cinc octaves amb tornada de quatre versos, en català.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPeres de Culla, Jordi  (Gandia, Safor, s XVIII – s XIX)  Escriptor. Estudià filosofia a la Universitat de Gandia i dret a la de València. Fou tinent d'algutzir major de la inquisició i comptador dels ducs de Gandia. Amic de Joan-Francesc de Masdéu i de Montero, amb qui sostingué una continuada correspondència, i de qui traduí i publicà algunes obres polítiques antifranceses: Discurso sobre las pretensiones de la Francia, la libertad y la igualdad (1818), escriví una defensa de la seva biografia del beat Josep Oriol i publicà unes Cartes antimonàrquiques (1814) amb un llarg pròleg que Masdéu havia escrit el 1798.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peres de Culla, Vicent  (Gandia, Safor, s XVII)  Escriptor i cavaller. És autor de la crònica Expulsión de los moriscos rebeldes de la sierra y Muela de Cortes (1635).

52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Peres de les Celles, Antoni  (Saragossa, Aragó, s XV)  Mestre argenter. Resident a Barcelona, actuà durant la segona meitat del s XV. Treballà amb Pere Dies, essent cridats per Calixt III a la cúria romana, on per referències documentals sembla que realitzaren particularment roses d'or i espases.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peres de Pastrana, Joan  (País Valencià, s XIV – s XV)  Músic. Fou l'autor de l'arranjament de la música de les cobles i cantilenes, que foren interpretades el 1413 amb motiu de l'entrada de Ferran I d'Antequera a València.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peres de Tarassona, Eiximèn  Veure> Arenós, Eiximèn Peres d'.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPeres de València, Jaume  (Aiora, Vall de Cofrents, 1408 – València, 1490)  Eclesiàstic i teòleg. Professà al convent augustinià de València (1436) i fou elegit provincial de l'orde i prior de València el 1455. Professor de cànons i del mestre de sentències a la universitat valenciana fins el 1479. El 1468 fou elegit bisbe auxiliar del cardenal Roderic de Borja, i per absència d'aquest, en ésser elegit papa, des del 1480 s'encarregà del govern de la diòcesi de València i de la de Cartagena. Ferran II el nomenà inquisidor general del Regne de València. És autor de vuit obres llatines sobre els psalms, el Càntic dels Càntics i càntics evangèlics i d'un tractat apologètic contra els jueus, que foren editats entre el 1484 i el 1486 i algun reeditat a París el 1512. Morí amb fama de santedat. El 1550 Tomàs de Villanueva li féu construir un sepulcre a l'església del convent de Sant Agustí de València i el 1610 Juan de Ribera autoritzà el seu procés de beatificació.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peres i Broquer, Josep  (Alcoi, Alcoià, 1789 – 1865)  Escultor. Fill i deixeble de Francesc Peres i Gregori, passà a València, on fou deixeble de Vicent Gil. Treballà al tabernacle de l'església parroquial de Santa Maria d'Alcoi, on col·laborà amb el seu germà Francesc. Hom li atribueix, en col·laboració amb el seu pare, la Verge del Patrocini (Alcoi, Santa Maria). Era autor de la Santa Filomena del convent d'agustins (destruïda el 1936) i el Senyor lligat a la columna, per a l'església dels Desemparats, també destruïda.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peres i Peres, Josep  (Barcelona, 1887 - Alcoi ?, Alcoià, s XX)  Escultor. Conegut amb el pseudònim de Peresejó. Fill d'un alcoià i d'una elxana, a pocs mesos anà a viure a la ciutat del seu pare, on obtingué de l'ajuntament una beca per a fer estudis d'art a Madrid i a València. Deixeble de Coullaut Valera, visqué una etapa de formació a París, on conegué l'obra de Rodin, que l'entusiasmà. De mentalitat eminentment clàssica grega, les seves obres principals són Eneas i Anquises, Leda i Júpiter, La mort de l'heroi, Avant, L'esclau iInici página Eurítmia. Guanyà medalla d'or a l'Exposición Nacional de Madrid (1950). Fou medallista de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre i visqué a Madrid i a Alcoi.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peres i Peres, Ramon Domènec  (Limonar, Cuba, 1863 – Barcelona, 1956)  Escriptor. Es formà a Barcelona. Fou un dels impulsors del modernisme, i dirigí "L'Avenç" durant els anys 1883-84. En català només publicà els poemes Fruits de la terra, i en castellà versos, també d'aire modernista: Adolescencia (1882), Cantos Modernos (1888) i La madre tierra (1917). Escriví assaigs i llibres de viatges, com A dos vientos. Críticas y semblanzas (1892), Norte y Sur (1893) i Historia de la literatura española e hispanoamericana (1943).

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peres i Robert, Joan Baptista  (València, 1534 - Sogorb, Alt Palància, 1597)  Historiador eclesiàstic. En morir el bisbe M. Pérez de Ayala es traslladà a Madrid, on treballà en la recopilació i revisió dels Concilis Hispànics, sota la direcció de Gaspar de Quiroga, bisbe de Conca. El 1581 se li concediren una canongia i el càrrec d'arxiver-bibliotecari de Toledo. Un any després, Gaspar de Quiroga, esdevingut arquebisbe de Toledo, el féu secretari del concili provincial que s'hi celebrà. El 1591 fou promogut al bisbat de Sogorb, on es preocupà especialment per la formació cristiana dels moriscos. Deixà nombroses obres, com ara De sarracenis neophitis, Sobre la reformación de los moriscos en el Reino de Valencia, Catalogus Episcoporum Segobricensium, Juicio crítico sobre la falsedad de los cronicones de Dextro y Máximo, etc.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peres Trevot  (Provença, França, s XV - Catalunya ?, s XV)  Lexicògraf jueu. Afectat per l'expulsió dels jueus de França, el 1396, visqué algun temps a Catalunya. Sembla que el primer diccionari hebreu-romànic que aparegué imprès en italià a Nàpols el 1488 amb el títol Maqre Dardeqe és una adaptació del que aquest autor compongué en català.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPeresteve, Joan  (Catalunya, s XVII - Ripoll, Ripollès, 1737)  Armer. Fou armer de Carles II. Treballà força temps a Barcelona. El 1714 fou nomenat mestre armer de la capital. Era pare de Climent.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peresteve i Sivilla, Climent  (Ripoll, Ripollès, 1694 - Catalunya, s XVIII)  Armer. Fou armer de la cort de Felip V. En 1762, arran de la guerra contra Anglaterra i Portugal, fabricà moltes armes, entre elles canons.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peret  (Olius, Solsonès Enclavament, dins el terme de Llobera de Solsonès, al sud de Peracamps.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peret (Pere Torrent)  (Barcelona, 1945 - )  Dissenyador gràfic i il·lustrador. S'inicià en el camp editorial el 1965 i després de residir cinc anys a París (1970-75), començà a conrear la il·lustració. Novament establert a Barcelona, ha treballat en diverses publicacions i ha realitzat cartells, logotips i d'altres treballs publicitaris. Destaca pel seu domini de les arts gràfiques i la seva modernitat i versatilitat, emprant un llenguatge esquematitzat que presenta certs punts de contacte amb el de les avantguardes russes. Ha obtingut nombrosos premis i s'ha dedicat també a la docència.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peret (Pere Pubill i Calaf)  (Mataró, Maresme, 24/mar/1935 - Barcelona, 27/ago/2014)  Guitarrista i cantant. Ha sabut barrejar la rumba d'arrel gitana, cantada en castellà o en català, amb el pop, i des de la dècada del 1960 ha assolit gran popularitat arreu d'Espanya. Ha participat en diferents festivals i actes (entre ells, el festival d'Eurovisió o la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992), i ha protagonitzat també algunes pel·lícules.

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Peret, alt de  (Castalla, Alcoià / Petrer, Vinalopó Mitjà)  Contrafort (979 m alt) meridional de la serra de l'Arguenya, que forma una mola al límit dels dos termes.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPeret Blanc de Beget  Nom amb què és conegut el músic tradicional Pere Sala i Solé.

67 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Peretó, basílica de son  (Manacor, Mallorca Oriental Basílica paleocristiana, al nord-est de la ciutat, dins la possessió i antiga cavalleria de son Peretó excavada el 1912 per Joan Aguiló i una de les més ben conegudes de l'illa. És de planta rectangular, amb tres naus, pavimentada amb mosaics (conservats en part al Museu de Manacor), és precedida per una sala amb un baptisteri central, amb piscina en forma de creu. Tenia adossades cambres d'ús incert i la voltava una necròpoli contemporània. El conjunt fou edificat vers la fi del s V o ja dins el VI.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez, Antoni  (València, s XIV – s XV)  Pintor. És autor dels retaules de la Trinitat de Gandia (1416) i de la vida de Crist de Xèrica (1420).

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez, Francesc  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Arquitecte. És autor del retaule major del temple del Col·legi de Corpus Chirsti o del Patriarca, a València.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez, Gato  Veure> Gato Pérez.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez, Joan Baptista  (País Valencià, s XVI)  Arquitecte i escultor. Era pare de Joan Pérez i Castiel. Aquest i Joan Mínguez col·laboraren amb ell. Realitzà obres notables per a temples de València. Entre les seves realitzacions figura la reforma del temple de Sant Valeri i la del reracor de la catedral.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPérez, Los  (Begís, Alt Palància Caseria, situada al sud del poble.

74 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Pérez, Manuel  (Canàries ?, 1887 - Río de Janeiro, Brasil, 1964)  Propagandista anarquista i de la CNT. Deportat el 1935 de Santa Cruz de Tenerife, on residia, passà primer a Andalusia i després a Barcelona, on fou redactor de "Solidaridad Obrera" el 1936. El 19/jul/1936 es trobava a Palma de Mallorca per a assistir com a representant de la regional catalana al congrés de la regional de les Balears i pel nov/1936 pogué fugir a Menorca. De nou a la Península, inicià una forta campanya propagandista i de denúncia de la repressió a Mallorca. Publicà en diferents versions (castellana, francesa i alemanya) el fullet Lo que yo he visto en Mallorca. Cuatro meses en el infierno fascista (1937).

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez, Marc  (Castellnou, Alt Palància, v 1600 – València, 1662)  Compositor. Fou cantoneret a la seu de Sogorb i més tard cantor (1618), contralt (1624) i mestre de capella el 1626, any en què s'ordenà de sacerdot. El 1630 fou nomenat contralt de la capella del Patriarca de València i el 1632 substituí Comes com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la mort. Hom en conserva quatre obres: un motet a la Mare de Déu, una Salve Regina, un Magnificat i un Dixit Dominus.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Arcas, Laureà  (Requena, Plana d'Utiel, 1822 – 1894)  Naturalista. Fou catedràtic de zoologia de la universitat de Madrid. Publicà uns Elementos de Zoología (1861), que foren reeditats sovint, i Insectos nuevos o poco conocidos de la fauna española.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Artigues, Joan  (València, s XVII - 1743)  Arquitecte. Fill de Joan Pérez i Castiel, al qual ajudà sovint.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPérez i Baier, Francesc Vicent  (València, 1711 – 1794)  Hebraista i canonge. Va ésser catedràtic de llengua hebraica a les universitats de València i Salamanca. Pel treball que va fer d'ordenador dels arxius de Toledo, Ferran VI el nomenà canonge de la catedral barcelonina. Va ésser enviat a Itàlia per estudiar-ne els arxius; en tornar-ne revisà els de l'Escorial per encàrrec de Carles III, que el nomenà preceptor dels seus fills. Va ésser director de la Real Biblioteca i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Entre els seus treballs sobresurten la reedició anotada de la Biblioteca Hispana Vetus (1788) i els estudis de numismàtica oriental: De numis hebreo-samaritanis (1781-90).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez i Baró, Albert  (Barcelona, 1902 – 1989)  Historiador i sindicalista. Afiliat primerament a la CNT i posteriorment a la UGT. Membre de la junta de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i del Sindicat Mercantil de Barcelona. Fou cap de negociat de la Conselleria d'Economia de la Generalitat i membre del Consell d'Economia. Participà, com a secretari de la Comissió d'Aplicació, en la posada en marxa del Decret de Col·lectivitzacions. Començà a difondre idees cooperativistes a "Solidaridad Obrera". A partir del 1950, de tornada de l'exili, va publicar nombrosos treballs sobre el cooperativisme, els més destacats dels quals foren: El moviment cooperatiu a Catalunya (1961, en col·laboració amb J. Ventosa i Roig), Cooperació i cooperativisme (1966), 30 mesos de collectivisme a Catalunya (1936-39) (1970), Les cooperatives a Catalunya (1972), i D'aquell temps, d'aquest país (1982).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez i Barradas, Rafael  (Sudamèrica, 1900 - Barcelona, 1929)  Pintor. Residí quasi sempre a Barcelosa i exposà en diverses sales d'aquesta ciutat. Fou molt conegut pels seus retrats, en els quals predominaven les formes planes i geomètriques. Juntament amb Torres i Garcia, J.M. de Sucre i altres, formà part de l'avantguarda artística del moment.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPérez i Belda, Víctor  (Novelda, Vinalopó Mitjà, s XIX – 1918)  Escriptor. Col·laborà a la premsa de Madrid. Publicà el llibre poètic Melancolía y optimismos.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez i Cabrero, Francesc  (Barcelona, 1847 – 1913)  Compositor i director d'orquestra. Deixeble de B. Sabater i de C. Candi, es dedicà a dirigir òperes i sarsueles. Estrenà Euda Uriach, d'Amadeu Vives, al Liceu de Barcelona (1934). És autor de la música de les obres escèniques de Conrad Colomer La gardènia, Dos carboners i El pobre Maneja. Es dedicà a l'ensenyament del cant.

82 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pérez Calvillo, Ferrando  (Mallen, Aragó, s XIV - Roma, Itàlia, 1404)  Teòleg, jurista i cardenal. Era canonge i degà de l'església de Tarassona quan fou elegit bisbe de Vic (1387). Assistí com a ambaixador del rei catalano-aragonès a la coronació del rei de Navarra. El seu pas per Vic fou molt accidentat a causa del cisma d'Avinyó, i els canonges instaren el papa Benet XIII perquè fos tret de Vic. El papa el nomenà bisbe de Tarassona el 1392; el 1397 el nomenà cardenal i li encarregà moltes missions diplomàtiques.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez i Calvo, Paulí  (Barcelona, 1930 - )  Ceramista. Monjo de Montserrat, l'any 1962 creà un taller de ceràmica a l'abadia. Amplià els seus coneixements amb estudis a l'Escola Massana de Barcelona (1962-65). El 1966 es traslladà a Sant Miquel de Cuixà, on fundà un nou taller. Secularitzat, el 1978 obrí un altre obrador a Codalet. Elaborà peces d'ús en les quals combina unes formes molt estilitzades amb una aplicació subtil de les coloracions. Per a la realització de plafons decoratius ha col·laborat amb el pintor Jordi Samsó.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Carrasco, Julià  (Requena, Plana d'Utiel, 1873 – Barcelona, 1931)  Escriptor. Era redactor d'"El Pueblo" i de "Las Noticias". Des del 1905 fou director del diari vespertí "El Noticiero Universal" de Barcelona.Inici página Publicà en castellà algunes novel·les.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ricard Pérez i CasadoPérez i Casado, Ricard  (València, 27/oct/1945 - )  Economista i polític. Estudià ciències polítiques a la Universitat de Madrid i ciències econòmiques a la de Barcelona; col·laborà en les revistes "Valencia-fruits", "Gorg", "Serra d'Or", i altres publicacions, amb diversos articles sobre temes d'economia. És autor, o coautor, dels llibres: L'estructura econòmica del País Valencià (1970), L'economia del Baix Maestrat (1971), Els preus del sòl al País Valencià (1973), El turismo en Alicante y en la Costa Blanca (1973), Los cítricos en España (1974), La crisi dels anys trenta al País Valencià (1974), Mortalitats catastròfiques. Estudi de casos locals (1974) i País Valencià. Geografia i història (1980). El 1979 fou nomenat batlle de València del PSPV-PSOE arran de la crisi que culminà amb l'expulsió d'aquest partit i de l'alcaldia de l'anterior batlle Ferran Martínez Castellano. Fou confirmat en aquest càrrec fins el 1988, en que dimití. President del Comitè Espanyol de la Federació Mundial de Ciutats...  Segueix... 

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Castiel, Joan  (Cascante, Navarra, s XVII – València, s XVIII)  Arquitecte i escriptor. Era fill del també arquitecte Joan Baptista Pérez. Actiu a València, on treballà amb l'arquitecte Pere Artigues, l'estil barroc del qual assimilà. Fou veedor del mostassaf de València i de la seu (1672-1708), el presbiteri de la qual renovà. Treballà a diferents esglésies de València (Sant Esteve -notables esgrafiats-, Sant Nicolau, Sant Andreu) i a les de Xelva, Torrent, Biar, etc. Viatjà a Itàlia, on intervingué a les obres del palau del duc de Toscana, a Florència. Projectà el palau de Pius V, de València, que construïren el seu fill Joan Pérez i Artigues i Josep Minguez. Fou llec de l'orde tercer de Sant Francesc.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Contel, Rafael  (el Villar, Serrans, 1909 – València, 1990)  Escultor. Els primers coneixements artístics els adquirí al taller de Vicente Gerique. L'any 1926 ingressà a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València becat per l'estat. El 1933 realitzà les seves primeres exposicions. El 1935 anà a París per tal de completar-hi els seus estudis. Residí en diversos països europeus i el 1952 fou becat pel govern francès.Inici página Escriví monografies sobre el pintor Josep Ribera i un gran nombre d'articles per a la premsa de València i de Madrid. Alternà la pràctica del dibuix, la pintura i l'escultura amb la tasca docent com a catedràtic d'art de l'Institut Josep de Ribera i de l'Escola d'Aprenentatge Industrial de Xàtiva.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Dolz, Francesc  (Castelló de la Plana, 1887 – Barcelona, 1958)  Tractadista d'art. Conegut com a Pérez-Dolz. Estudià belles arts a Madrid. Fou deixeble de Rafael Domènech. Molt dedicat al batik, guanyà segona i primera medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1920 i del 1924 i gran premi a l'Exposition Internationale des Arts-Déco de París del 1925. Exercí de professor a Madrid i Toledo i fou titular de tècnica i història de les arts decoratives i mestre de taller de batik a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona (1926-58) i auxiliar interí d'història de l'art a la de Sant Jordi (1943-57). Traduí i edità Cennini (Tratado de pintura, 1950). Publicà llibres tècnics, teòrics o històrics, com Manual de Batik (1925), Introducción a la teoría del arte (1936), Teoría y práctica ornamentales (1937), Introducción al estudio de los estilos (1940), Iniciación a la técnica de la pintura (1941), La teoría de los colores (1943), Historia y técnica de la cerámica (1943), La procesión de los ismos (1945), El arte del tapiz y la alfombra en España (1952), etc. Dominà i practicà gairebé totes les tècniques artístiques i il·lustrà obres de Gabriel Miró, amic seu. Dins el camp de la música fou crític a "El Sol" i "El Liberal" de Madrid, llibretista d'òpera i compositor (Missa de Sant Jordi, 1947; Pantomima, 1954). Pare de Francesc Pérez-Dolz i Riba.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPérez i d'Unanoa, Martí  (València, 1579 – 1660)  Religiós jesuïta. Fou qualificador de la inquisició. Escriví en llatí diverses obres religioses.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Escrich, Enric  (València, 1823 – Madrid, 1897)  Escriptor. Publicà teatre (El ángel malo o las germanías de Valencia, 1856; La mosquita muerta, 1857; El cura de aldea, 1858; etc) i novel·les de fulletó (La mujer adúltera, 1864; La esposa mártir, 1865-66; Los hijos de la fe, 1866, etc). Són curioses les seves memòries El frac azul (1864).

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez i Farràs, Enric  (Lleida, 1885 - Cuatla, Mèxic, 1949)  Militar. Comandant d'artilleria, en iniciar-se la II República fou nomenat cap dels mossos d'esquadra de Catalunya. Durant els fets revolucionaris dels dies 6 i 7/oct/1934 dirigí a Barcelona la defensa de la Generalitat, que li valgué una condemna a mort, indultada posteriorment. En començar la guerra civil fou nomenat cap de les milícies de Catalunya i s'incorporà, com a assessor militar, a la primera columna catalana que marxà al front d'Aragó, sota el comandament de l'anarquista Durruti. El 1939 s'exilià a Mèxic.

Anar a:    Perellos, R ]    [ Perellos i de P ]    [ Perera ]    [ Peres, M ]    [ Perest ]    [ Perez i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -