A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Perez i G ]    [ Perez i Pl ]    [ Perez de S ]    [ Perico ]    [ Peris i C ]    [ Perlet ]

Una persona sense il·lusions ni ambició és com un vehicle sense benzina (Ramon Piera) 

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Gascón, Pasqual  (València, 1802 – 1864)  Músic. Deixeble de Josep Ponç, fou organista de la catedral de València i dirigí l'escola de cant de la Societat Econòmica d'Amics del País. Fou un gran improvisador a l'orgue i escriví nombroses obres religioses: misses, nadales i motets. L'any 1853 publicà Dos versos de 5 tono, per a orgue, i escriví llibres didàctics de gran difusió, com el Tratado de armonía (1866).

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Gil, Josep  (Alacant, 1918 – 1998)  Pintor. Ha conreat el paisatge dins un expressionisme de notable personalitat.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Gregori, Francesc  (País Valencià, 1757 - 1816)  Escultor. Deixeble de Josep Esteve i Bonet, a València, establí el seu obrador a Alcoi. Conreà principalment l'escultura religiosa, amb un estil classicista acadèmic. Obrà les imatges de Nostra Senyora del Patrocini i de Sant Josep per a l'altar major de SantaInici página Maria, d'Alcoi, l'altar major de l'església de Benilloba, la Transfiguració, per a la parròquia del Salvador, de València, i la part escultòrica de l'altar on es col·locà la Cena de Ribalta, al Col·legi del Corpus Christi, també a València.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Guillem, Josep  (Pedralba, Serrans, s XIX)  Guerriller cantonalista. Conegut com El Enguerino, intervingué activament en la revolució de set/1868, i el 1869, com a comandant de voluntaris, lluità contra les partides carlines aixecades a la comarca dels Serrans. El 1873 lluità a la Ribera Alta contra els destacaments anticantonalistes dels generals Martínez Campos i Villacampa, que assetjaven València.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez i Jorba, Joan  (Barcelona, 1878 - Voutenary-sur-Cure, França, 1928)  Escriptor. Col·laborà a "Catalònia", "Un Enemic del Poble", "Le Figaro", "Le Mercure de France", etc. Establert a França (1901), fou una mena d'ambaixador cultural dels catalans a París, on dirigí la revista bilingüe "L'Instant". Poeta simbolista, publicà Sang en rovell d'on (1918), Poemes (1913) i Turmell i el bosc en flames (1921).

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Jorge, Vicent  (Llíria, Camp de Túria, 18/ago/1906 - Ontinyent, Vall d'Albaida, 17/jul/1993)  Compositor. Deixeble d'A. Mingote, d'A. Isasi i de M. Asensi. Organista de San Francisco el Grande, ha publicat Acompañamiento gregoriano (1959). És autor de nou misses i d'un Capricho simfónico i ha recollit una col·lecció de cants tradicionals del País Valencià.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Lúcia, Joan  (Sogorb, Alt Palància, 1870 – València, 1927)  Periodista i polític. Llicenciat en dret (1896), formà part d'organitzacions religioses i fou membre important de la Lliga Catòlica de València, per la qual fou conseller (1905) i diputat provincial (1913). Des d'aquest càrrec promogué la fundació (1914) del Centre de Cultura Valenciana. Fou director i propietari del diari catòlic "La Voz de Valencia" i president de Lo Rat Penat (1916-19).

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPérez i Martínez, Llorenç  (Muro, Mallorca, 1928 - Barcelona, 1992)  Historiador. Estudià al seminari de Mallorca i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en història eclesiàstica (1962), i es diplomà en arxivística (1953) a l'escola de paleografia i diplomàtica de l'Arxiu Vaticà. El 1965 es llicencià en filosofia i lletres a Madrid. Exercí del 1954 al 1965 a l'arxiu diocesà de Mallorca, fou professor d'història i paleologia al seminari (1957-65) i dirigí la Biblioteca March de Palma. Col·laborà en "Estudios Lulianos", "Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana", "Analecta Sacra Tarraconensia" i altres revistes, on publicà nombrosos articles sobre història eclesiàstica de Mallorca, especialment sobre els manuscrits lul·lians esparsos a les biblioteques europees i sobre la Causa Pia Lul·liana. Edità Las visitas pastorales de don Diego de Arnedo a la diócesis de Mallorca, 1562-1572 (1963-69), Las reliquias y relicarios de la catedral de Mallorca, de Josep Miralles i Shert (1961), i els anònims Anales judaicos de Mallorca (1974).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez i Mateo, Francesc  (Barcelona, 1903 – Madrid, 1937)  Escultor. Format a Madrid i a París. Concorregué a exposicions oficials de Madrid i Barcelona. Conreà un esquematisme en peces sovint de talla directa sobre pedra i centrat normalment en temes d'esports.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Montaner, Jaume  (l'Alfàs del Pi, Marina Baixa, 7/mai/1938 - )  Poeta i crític literari. Estudià filologia romànica i fou professor universitari. Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació. Com a poeta ha escrit diversos reculls. Com a estudiós de la literatura s'ha interessat per la figura de Vicent Andrés Estellés, de qui ha publicat diferents estudis i antologies. Ha traduït diversos autors estrangers. Fou vice-president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual fou elegit president el 1999.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPérez i Moya, Antoni  (València, 1884 – Barcelona, 1964)  Compositor, organista i director de cors. Infant de cor de la Mercè de Barcelona, en fou nomenat organista l'any 1901. A partir del 1904 es dedicà a la direcció coral i fou director, entre altres cors barcelonins, de l'Orfeó Montserrat (1919-36), de l'Orfeó de Sants (1925-55) i de l'Orfeó de Santa Llúcia (1943-55). La seva producció és amplíssima; hi destaquen obres religioses i corals. Harmonitzà cançons tradicionals catalanes i és autor de nombroses sardanes per a la cobla i per a cor mixt amb cobla.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez i Pallarès, Víctor  (Lleida, 1933 - )  Pintor. Estudià a Barcelona i a París (1950-58). Guanyà la medalla Watteau, atorgada pel govern francès, el premi Vila de Foix (1963) i la medalla Morera (1964). Ha fet exposicions a Lleida, Barcelona, Sabadell, València, Saragossa, Madrid, Màlaga, Lausana, Florència, Taipeh, Buenos Aires i a la cinquena biennal de Sâo Paulo i la tercera d'Alexandria. És autor d'un mural al palau de la Paeria de Lleida. Conreà una pintura incluïda per l'action painting.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Pérez, Rafael  (Quatretondeta, Comtat, 1891 – 1984)  Novel·lista. Va publicar més de cent novel·les del gènere rosa i de caire historico-medieval. Reeditat constantment, és considerat un dels mestres del gènere. De la seva producció es poden destacar Los caballeros de Loyola (1929), Doña Sol (1931), Madrinita buena (1932), Cabeza de Estopa (1941), Azucenas en Castilla (1953) i Yolanda (1958).

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Piñero, Emili  (València, 1935 - regió de Castelló, 1972)  Arquitecte. Interessat en l'aplicació d'estructures articulades i plegables en arquitectura, en base a un sistema repetitiu de mòduls, obtingué nombrosos premis. Mort prematurament, deixà inacabades dues obres: la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres i la del Museu Paleocristià de Tarragona, i no pogue recollir el premi Auguste Perret que li concedí el 1972 la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPérez i Pizarro, Francesc  (Barcelona, 1911 – 1964)  Pintor autodidacte. Participà en les Bienales Hispanoamericanas de Arte, en la segona biennal d'Alexandria i en els Salons de Maig de Barcelona. Formà part del grup Parpalló de València. El City Art Museum de Saint Louis (Missouri) li adquirí obra. Passà de la figuració a l'abstracció.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez i Plaza, Alfons  (Catarroja, Horta, 1936 - )  Escultor. Format a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles i, més tard, a Alemanya. Ha exposat individualment i col·lectivament a Espanya i a l'estranger, i ha estat distingit amb nombrosos premis com el Senyera (1967), de l'ajuntament de València, i la medalla d'or al IX Saló de Març (1968), també a València. Especialitzat en el treball del ferro, el cristall i la pedra artificial, ha evolucionat cap a un realisme proper al pop.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez Pujol, Eduardo  (Salamanca, Castella, 1830 – València, 1894)  Jurista i historiador. Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València; hi fou rector de la Universitat (1868-73). Publicà estudis sobre dret a l'Espanya romana, història de l'Espanya goda i dret castellà a "Revista Ibérica", "El Foro Valenciano", "Revista de España", "Revista de Legislación y Jurisprudencia", etc. Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873. Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s'interessà pels problemes socials, fou president del Congrés Sociològic (1883) convocat per l'Ateneu Obrer de la ciutat i es mostrà partidari de la restauració dels gremis i impulsà el cooperativisme valencià. Publicà La cuestión social en Valencia (1872), Historia de las instituciones sociales de la España goda (1896), i hom edità els apunts de les seves explicacions professorals: Historia general del derecho español (1886).

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPérez i Rodríguez, Pasqual  (València, 1804 – 1868)  Escriptor i religiós escolapi, després secularitzat (1835). Fundà el "Diario Mercantil" (1833), que dirigí onze anys. Edità algunes novel·les en castellà, i féu poesies humorístiques en llatí. Col·laborà a "El Mole".

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez i Simó, Antoni  (Barcelona, 1920 - )  Músic. Fou deixeble de Lluís Millet i de Lluís M. Millet a l'escolania de la Mercè. Estudià piano amb Tomàs Buixó, orgue amb Joan Suñé i harmonia i composició amb Jaume Pahissa i Zamacois a l'Escola Municipal de Música. Es formà en la direcció coral amb el seu pare, Antoni Pérez i Moya. Sotsdirector, des del 1940, de l'Orfeó de Sants, el 1941 ocupà el càrrec d'organista de la Basílica de la Mercè i, des de la mort del seu pare (1964), el de mestre de capella. L'any 1945 fou nomenat director de l'Orfeó Gracienc, amb el qual ha efectuat un gran nombre de concerts. En el camp pedagògic, s'ha dedicat a l'ensenyament musical dels invidents per mitjà del sistema Braille.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez de Chinchón, Bernat  Veure> Peres, Bernat.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez de Hita, Ginés  (Mula, Múrcia, v 1544 - Barcelona ?, 1619 ?)  Escriptor. Molt jove encara (1569), prengué part en la guerra de Las Alpujarras. Fruit de la seva experiència, escriví la Historia de los bandos de zegríes y abencerrages (1595-1604).

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez de Montoro, Josep  (Xàtiva, Costera, s XVII – 1694)  Escriptor. Fou secretari del rei Carles II. Conreà la música. És autor de poesies i de relacions diverses. Les seves Obras póstumas foren publicades a Madrid el 1736.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPérez de Olaguer, Gonçal  (Gènova, Itàlia, 1936 - Barcelona, 3/jun/2008)  Crític teatral. Vinculat als moviments del teatre universitari dels anys 1960. Fundà i dirigí el grup escènic Bambalinas, així com la desapareguda llibreria de teatre Metropolitana. Exercí la crítica de forma ininterrompuda en la revista teatral "Yorick" (1965-75), de la qual fou fundador i director, i en "Mundo Diario" (1973-76), "Diari de Barcelona" (1976-78), "El Periódico de Catalunya" (d'ençà del 1978) i "La Guía del Ocio". Publicà els llibres Teatre independent a Catalunya (1970), Adolfo Marsillach: una biografia socio-teatral (1972) TNB, història d'una imposició (1990), La Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega (1998) i Els anys difícils del teatre català (2008). Formà part del jurat del Premio Nacional de Teatro en diverses ocasions i el 2003 rebé el Premi ADB concedit per l'Agrupació Dramàtica de Barcelona.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez de Rozas  (Barcelona, 1913 - )  Família de periodistes. Originaris de Madrid, el primer que es traslladà a Barcelona fou José Pérez de Rozas Masdeu.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez de Rozas i Arribas, Carles  (Barcelona, 1948 - )  Periodista. Fill de Carlos Pérez de Rozas Masdeu i germà d'Emili.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez de Rozas i Arribas, Emili  (Barcelona, 8/jun/1952 - )  Periodista. Fill de Carlos Pérez de Rozas Masdeu i germà de Carles.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez de Rozas Masdeu, Carlos  (Madrid, 1892 – Barcelona, 1954)  Fotògraf. El primer d'una nissaga de periodistes gràfics vinculats a "La Vanguardia", diari en el qual ingressà l'any 1939. Va treballar també per als diaris "Las Noticias" i "El Día Gráfico". Fou el fotògraf oficial de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPérez de Rozas Masdeu, José  (Madrid, 1882 – Barcelona, 1959)  Periodista. S'establí a Barcelona el 1913. Redactor a "Las Noticias", fundà i dirigí "El Liberal". Membre del partit radical, al costat d'A. Lerroux, va ser governador civil d'Oviedo i diputat a corts per Jaén durant la República.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez de Rozas Masdeu, Manuel  (Madrid, 1896 – Barcelona, 1954)  Periodista. Germà de José i de Carlos. Administrà "El Liberal" i portà afers publicitaris.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada, Carles  (Barcelona, 1920 - 1990)  Fotògraf. Fill de Carlos Pérez de Rozas Masdeu i germà de Josep Lluís, Manuel, Enric i Rafael, tots els quals han seguit la trajectòria del seu pare.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada, Enric  (Barcelona, 1930 - )  Fotògraf. Fill de Carlos Pérez de Rozas Masdeu i germà de Josep Lluís, Carles, Manuel i Rafael, tots els quals han seguit la trajectòria del seu pare.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada, Josep Lluís  (Barcelona, 1918 - Castelldefels, Baix Llobregat, 1988)  Realitzador cinematogràfic, hoteler i redactor gràfic de "La Vanguardia". Fill de Carlos Pérez de Rozas Masdeu i germà de Carles, Manuel, Enric i Rafael.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada, Manuel  (Barcelona, 1924 - )  Redactor gràfic de "La Prensa". Fill de Carlos Pérez de Rozas Masdeu i germà de Josep Lluís, Carles, Enric i Rafael, tots els quals han seguit la trajectòria del seu pare.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPérez de Rozas i Sáenz de Tejada, Rafael  (Barcelona, 1931 - Calafell, Baix Penedès, 1997)  Cap dels serveis gràfics de l'agència EFE a Barcelona. Fill de Carlos Pérez de Rozas Masdeu.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez de Sàrrio i Palavicino, Ignasi  (Alacant, 1715 – 1806)  Erudit. Marquès consort d'Algorfa i senyor de Formentera de Segura. Escriví Disertación sobre las medallas desconocidas españolas (1800), Disertación segunda sobre las medallas desconocidas españolas y navegación antigua en el mar Océano (1802) i diverses memòries sobre temes agronòmics, jurídics, astronòmics i econòmics. Aplegà una notable col·lecció numismàtica. El seu fill fou Ignasi Pérez de Sàrrio i Ruiz-Dávalos.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez de Sarrió i Ruiz-Dávalos, Ignasi  (Alacant, 1777 - Montpeller, França, 1836)  Militar i escriptor. Fill d'Ignasi Pérez de Sàrrio i Palavicino. Llegà la seva biblioteca a l'església de Sant Nicolau d'Alacant i continuà la història genealògica de la seva família, sobre la qual ja havia treballat el seu pare.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez de Valdelomar, Benet  (Barcelona, 1747 – Panamà, 1813)  Militar. Fou governador de Puerto Rico (1797), capità general de Yucatán (1799) i virrei de Nova Granada, càrrec que la proclamació d'independència li impedí d'ocupar. S'establí a Panamà, des d'on intentà de recobrar el territori del virregnat, sense èxit, motiu pel qual dimití.

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Perez-Cabrero i Tur, Artur  (Eivissa, Eivissa, 1870 – 1916)  Arqueòleg. Secretari de l'ajuntament d'Eivissa, fou un dels iniciadors de les investigacions arqueològiques de l'illa, a través de la Sociedad Arqueológica Ebusitana, de la qual fou un dels dirigents. Participà en les excavacions des puig des Molins, de la cova des Cuieram, etc. Publicà Ibiza. Arte, arqueología, agricultura, comercio, costumbres, historia, industria, topografía. Guía del turista (1909), Ibiza arqueológica (1911), Historia del Museo Arqueológico deInici página Ibiza (1911).

38 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Pérez-Dolz i Riba, Francesc  (Madrid, 1922 - )  Director i realitzador cinematogràfic. Fill de Francesc Pérez i Dolz. Ha tingut activitats cineclubistes, docents i de conferenciant. És autor dels llargs metratges A tiro limpio (1963), El mujeriego (1963) i la coproducció italiana Los jueces de la Biblia (1964). Després s'ha dedicat al cinema industrial, educatiu i publicitari. Fou membre fundador i membre del consell de direcció de l'Institut del Cinema Català.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pérez-Roy, Francesc  (València ?, s XVI - Cadis ?, Andalusia, s XVII)  Eclesiàstic. Doctor en teologia i canonge d'Alcalá de Henares, fou nomenat bisbe d'Elna el 1638. Pel jun/1640 intentà de fer de mitjancer entre la ciutat de Perpinyà i el general en cap de l'exèrcit castellà, marquès de La Rena, que volia allotjar-hi les tropes. No pogué impedir que, irat pel refús dels perpinyanesos, bombardegés dos cops la ciutat i, assolit l'allotjament, deixés saquejar-la. El 1641 fou transferit a la seu de Cadis.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pérez-Vitoria Moreno, Octavio  (Barcelona, 1912 - 22/oct/2010)  Jurista i criminalista. Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma. Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l'Institut de Criminologia. Autor de La minoría penal (1940), La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal, entre altres obres. El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d'honor de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peri Rossi, Cristina  (Uruguai, 1941 - )  Escriptora en castellà. Resident a Barcelona des del 1972. La seva obra narrativa comprèn títols com Los museos abandonados (1968), La tarde del dinosaurio (1976), La rebelión de los niños (1980), El museo de los esfuerzos inútiles (1983), La última noche de DostoievskiInici página (1992) i Desastres íntimos (1997). En poesia destaca pel seu lirisme compromès: Diáspora (1976), Europa después de la lluvia (1984), Babel bárbara (1991), Otra vez Eros (1994) i Aquella noche (1996).

41 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Peric, puig  (Angostrina, Alta Cerdanya / Formiguera, Capcir)  Cim (2.810 m alt) del massís del Carlit, entre els dos municipis, que separa la vall de Lladura de la capçalera de la Tet (on hi ha els estanys de puig Peric).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peric i Viader, Antoni  (Sant Jordi Desvalls, Gironès, s XVIII – s XIX)  Eclesiàstic. Fou vicari a Roses i rector a Sant Jordi Desvalls. És autor de dos treballs: Relació de les antiguitats i modernitats, tant espirituals com temporals, de la vila de Roses, fins al 1808 i Narració de los sis i quatre mesos que los francesos han estat a Catalunya, comptant de los primers de 1808 fins a primers de juny de 1814; al darrers dels quals fou publicat en 1911-12 per Pella i Forgas al butlletí de l'Acadèmia de Bones Lletres.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pericas i Ferrer, Llorenç  (Alcoi, Alcoià, 1863 – Alacant, 1912)  Pintor. Deixeble predilecte de Llorenç Casabona i Ruiz, s'especialitzà en escenes de nens, flors i quadres de gènere i participà en alguns concursos d'àmbit local, com l'Exposició d'Alacant del 1894 i l'Exposición Nacional del 1912. Treballà substanciosament en la decoració del casino d'Alacant -on residia des del 1885- i féu panells d'exquisit estil modernista, així com a l'altar de la Soledat de la parròquia de Santa Maria d'Alacant. Entre les seves obres sobresurten Joves i flors d'ametller (ajuntament d'Alcoi), El rellotger, Assajant una missa, L'adobador de cossis i gibrells, etc. Fou un pintor intimista i de gran sensibilitat.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pericas i Morros, Josep Maria  (Vic, Osona, 1881 – Barcelona, 1965)  Arquitecte. En la seva producció arquitectònica realitzà una obra d'influència gaudiniana (Altar de la Immaculada, a Montserrat, el Pedró deInici página Mossèn Cinto, a Folgueroles, i, molt diluïda ja aquesta influència, el monument a Verdaguer, a Barcelona). Posteriorment adquirí un estil més personal, més adient als nous corrents arquitectònics del noucentisme, a base d'una gran monumentalitat (casa Diagonal, a Barcelona). Fou arquitecte diocesà de Vic i de Barcelona i dugué a terme importants estudis i recerques sobre arqueologia feudal.

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pericàs i Ripoll, Jaume  (s'Alqueria Blanca, Mallorca, 14/mar/1916 - Palma de Mallorca, 10/set/1989)  Torero. Es destacà inicialment com a novillero d'una destacada elegància i excel·lent estil. Domingo Ortega li donà l'alternativa a València (17/mar/1936) i Manolo Bienvenida la hi confirmà a Madrid el 2/jul/1936. La guerra civil arruïna la seva carrera i es veié reduït a actuar de banderillero.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perich, Francesc  (Girona, 1872 – 1913)  Músic. A Girona dirigí la banda de l'Hospici i l'Escola Municipal de Música. És autor d'obres per a flautí i flauta, ballables diversos i sardanes.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perich i Escala, Jaume "el Perich"  (Barcelona, 5/nov/1941 – Mataró, Maresme, 1/feb/1995)  Dibuixant humorístic. Els seus dibuixos, on feia servir la caricatura i una mordaç ironia, s'inspiraren quasi sempre en els fets polítics del moment. Primerament treballà per a l'editorial Bruguera i, després, fou col·laborador habitual de "La Vanguardia", "El Correo Catalán", "Tele-eXprés" i "El Periódico", on publicava un acudit diari des del 1978, així com d'algunes revistes. És autor d'obres com Perich-Match, Autopista i Nacional II, que tingueren un gran èxit editorial.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perich i Solà, Lluís  (Barcelona, 7/gen/1878 – 5/set/1903)  Pintor. Visqué durant molts anys a Girona, on estudià amb Graner i Brull. Després amplià la seva formació a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid. Col·laborà a la revista "Joventut". Al Museu de Girona té un quadre que obtingué menció honorífica aInici página l'Exposición General de Bellas Artes de Madrid (1895). També aconseguí menció honorífica a l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona de 1898, amb una altra pintura seva.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pericot i Canaleta, Jordi  (el Masnou, Maresme, 1931 - )  Artista plàstic. Format a Barcelona i a l'Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc. La seva estada a París (1960-67) li permeté d'entrar en contacte amb el Groupe de Recherches d'Art Visuel. Des de llavors la seva producció s'encaminà de ple cap a l'op-art. El moviment i la participació de l'espectador són elements de primera importància dins la seva obra. Participà a la Biennal de Venècia (1972). Ha encaminat la seva obra posterior vers el camp de l'art conceptual.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santiago Pericot i Canaleta "Iago Pericot"Pericot i Canaleta, Santiago  (el Masnou, Maresme, 22/oct/1929 - )  Pintor, gravador i escenògraf, que signa Iago Pericot. Mestre per l'Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona. El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana (Iugoslàvia). Ha exposat a les biennals internacionals de Tòquio, Sâo Paulo i Venècia. Ha treballat també en el camp de l'escenografia, on ha tractat de replantejar visualment i espacialment l'escena d'acord amb una concepció plàstica del teatre. Arran del seu nomenament com a professor d'espai escènic a l'Institut del Teatre de Barcelona (1971, departament del qual fou director de 1983 a 1992), intensificà aquesta activitat, havent estat fundador (amb Sergi Mateu) del Teatre Metropolità de Barcelona (1975). El 1990 fou nomenat professor de projectes de fi de...  Segueix... 

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Pericot i GarciaPericot i Garcia, Lluís  (Girona, 2/set/1899 – Barcelona, 12/oct/1978)  Prehistoriador. Catedràtic a les universitats de Santiago de Compostela (1925), València (1927) i Barcelona (1933). Com a col·laborador del Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans i com a sotsdirector del Servei d'Investigacions Prehistòriques de la diputació provincial de València, féu excavacions a l'Empordà (especialment a Torroella de Montgrí), al poblat ibèric de la Bastida (Moixent) i a la cova del Parpalló (Gandia). Cal esmentar-ne les obres La col·lecció prehistòrica delInici página Museu de Girona, La Cueva del Parpalló (1942), Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica (1950), Historia de Marruecos. I, Prehistòria (1953), América indígena (1962), etc. A més, col·laborà regularment en els anuaris de l'Institut d'Estudis Catalans, en el "Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia" i en l'"Archivo de Prehistoria Levantina".

52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Perillós  Veure> Perellós (Rosselló).

53 ANDORRA - PUBLICACIÓ

Periòdic d'Andorrà, El  (Andorra, 1996 - )  Diari. Filial d'"El Periódico de Catalunya", que manté les seves característiques de la capçalera original.

54 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Periódico Correo de Valencia  (València, 1797 – 1798)  Bisetmanari, publicat per l'impressor Miquel Estevan i Cervera.

55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

capçalera d'El PeriódicoPeriòdico de Catalunya, El  (Barcelona, 1976 - )  Diari. Fundat per F. Bayer, J. Hilario Font i J. Melià i que va mantenir simultàniament edicions, en castellà, a Barcelona i Madrid, tot i que l'edició madrilenya va durar molt poc temps. Inaugurà un nou tipus de premsa popular a Espanya, amb grans titulars, llenguatge molt assequible i una maqueta on l'agilitat i els aspectes gràfics tenen gran rellevància. El 1981 va introduir el color a les seves planes i va ser pioner en la valoració dels aspectes visuals dels diaris. A partir del 1998, i amb la mateixa capçalera, publicà també una edició en català. Forma part del grup Zeta. El Periódico

56 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes  (Barcelona, 6/gen/1821 - 26/mai/1821)  Setmanari en castellà. Publicà nombrosos estudis sobre història catalana; entre ells la Disertación sobre la antigua y nueva población de Cataluña en la Edad Media, de Jaume Caresmar. Dirigí el periòdic IgnasiInici página Sanponts i Barba. És probable que hi col·laborés el doctor Torres Amat.

97 CATALUNYA - ESPORTS

periquito  (Catalunya)  Nom donat popularment al soci o simpatitzant del Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona.

57 PAÍS VALENCIÀ -BIOGRAFIA

Peris, Antoni  (País Valencià, s XV)  Pintor gòtic (o Peres). Documentat entre el 1401 i el 1436. Col·laborà amb Marçal de Sax. Treballà un retaule de la Trinitat per a l'església de Gandia (1416). El 1419 havia contractat el retaule de la capella de Sant Gregori de la seu de València i s'obligà a dibuixar les escenes de la vida del sant i les de Sant Bernat d'Alzira, i el 1420 contractà el retaule de la vida de Crist per a Xèrica. Les seves principals obres conservades són el retaules de Pego, el de la Mare de Déu de la Llet (Museu de València) i el dels cavallers de Montesa (Museu Diocesà de València i Museo del Prado de Madrid). Se l'ha identificat amb el mestre de l'Olleria, autor del retaule del castell de Montesa, que passà al convent dominicà de l'Olleria. El seu estil, derivat del de Miquel Alcanyís, entra dins el gòtic internacional, amb una clara accentuació italianitzant.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peris, Llorenç  (País Valencià, s XVI)  Cap agermanat. El 1521 era cap dels d'Alzira. Defensà aquesta població, durant divuit dies, dels atacs de 8.000 reialistes. Aquests hagueren de retirar-se després de sofrir 2.000 baixes.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peris, Miquel  (València, s XIII)  Capitost d'una revolta ciutadana. El 1275 els menestrals feren unió entre ells i enderrocaren algunes cases de nobles; després, sortiren en ordre de guerra sota el comandament de Miquel Peris per saquejar els llocs de moros. El rei Jaume I, en saber-ho, es traslladà de Lleida al regne de València; l'ordre fou restablert, i perseguit per les tropes reials comandades pel fill natural del rei Pere Ferrandis d'Híxar, fugí a Castella. Hom ha considerat la revolta com un precedent remot de la revolta de lesInici página Germanies el s XVI.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peris, Vicent  (Sogorb, Alt Palància, s XV – València, 1522)  Dirigent agermanat. Va adquirir molta influència a la Junta dels Tretze, i amb la seva demagògia aviat s'apoderà de la direcció del moviment. Va vèncer el virrei, comte de Mèlito, a Biar, però fou mort a València.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peris ben Ishaq ha-Kohen  (Alemanya, s XIV – Barcelona, s XIV)  Rabí i talmudista esquenasita. Vers el 1350 fou cridat pels dirigents de l'aljama jueva de Barcelona per regir-hi una escola. Hom li atribueix el llibre Ma'areket ha-Elohut. Ha estat publicat l'inventari parcial de la seva biblioteca després de mort el seu gendre, Menahem de Quercy, de Cervera (1375).

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peris i Brell, Juli  (València, 1865 – 1944)  Pintor. Fou deixeble de Joan Peiró. Destacà en el retrat i en les natures mortes. Té obres dels dos gèneres al Museu de València.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peris i Celda, Josep Ernest  (València, 1882 – 1960)  Autor teatral. Començà la seva carrera com a actor. El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe, i fins a la seva mort n'escribé 102 en català i algunes en castellà, generalment peces d'un acte. Les més conegudes foren Terres maleïdes (1911), adaptació de La barraca de Blasco i Ibáñez, Mosquits de tenda (1923), Més allà de la llei (1927), Rialles del voler (1928), localitzada durant les Germanies, La pesca de la ballena (1926), Cels de novençà, Per la fam d'heretar, Una ajuda, Voleu llum?, etc. Destacà també com a autor de llibrets de falla (més de 60) i de miracles de Sant Vicent.

65 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaPeris de Foces, Tomàs  (Aragó, s. XIV)  Cavaller i poeta. Fou conseller de Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1339 el nomenà administrador de la Vall d'Aran i castellà de Castell-lleó. Escriví dues composicions poètiques en un provençal força correcte: una demanant clemència al rei envers Jaume III de Mallorca -amb qui l'unien lligams familiars-, i una altra de temàtica amorosa i conceptes cortesans on és tractat el tema del carpe diem.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peris de Sarrià, Gonçal  (València ?, s XV)  Pintor. Documentat entre el 1404 i el 1451. Col·laborà amb Marçal de Sax i Guerau Gener. Es conserven nombroses mostres de la seva producció en col·leccions i museus de l'estranger. La seva obra mestra és el retaule de Santa Úrsula, Sant Martí i Sant Antoni (1440), procedent de la cartoixa de Portaceli, que fou encarregat per Úrsula i Berenguer Martí de Torres.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peris i Ferrando, Manuel  (València, 1872 – 1934)  Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1898. Els seus edificis acusen la influència del neogoticisme català i tenen molt de l'ornamentació vegetal i naturalista en general del moviment modernista (Hospital de Fontilles, Escoles Salesianes). Fou arquitecte municipal de València des del 1900 i arquitecte diocesà des del 1917.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peris i Fuentes, Manuel  (Borriana, Plana Baixa, 1857 – 1932)  Escriptor. Llicenciat en dret, col·laborà a "El Universo", de Madrid. A Borriana fou alcalde i contribuí en l'organització del Sindicat de Regs i de la Policia Rural. Amb Estanislau Alberola publicà un Refraner valencià (1928), prou ric. Fou autor de nombrosos poemes en català, apareguts a revistes valencianes.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peris i Lozano, Carme  (Barcelona, 1941 - )  Il·lustradora. Es formà a l'Escola Massana, on estudià dibuix i pintura, i a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, a Barcelona. Especialitzada en la il·lustració del llibreInici página infantil, col·labora regularment en diverses revistes i periòdics. Ha publicat un centenar de llibres, alguns dels quals a l'estranger (França, Japó, EUA, entre altres) i ha exhibit els seus treballs en diverses exposicions col·lectives. Fou presidenta del Consell Català del Llibre per a Infants i de la Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil. Entre els títols il·lustrats, cal destacar La tanca màgica, Temps de cançons i Cyrano de Bergerac.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peris i Mencheta, Francesc  (València, 1844 – Barcelona, 1916)  Periodista i polític. Va escriure en diversos periòdics valencians, entre els quals "Las Provincias", on assolí molta anomenada per les informacions que hi va fer sobre la guerra carlina. Va dirigir el setmanari "El Imparcial Suecà" (1869) i va fundar "La Correspondencia de Valencia" i "El Noticiero Universal" (1888), aquest a Barcelona. Afiliat al partit conservador, va ésser diputat tres vegades pels districte valencià de Sueca, senador per València i, posteriorment, senador vitalici per nomenament reial. Va publicar De Madrid a Panamà (1886).

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peris i Mencheta, Ramon  (València, 1851 - Cória, Extremadura, 1920)  Eclesiàstic. Germà de Francesc. Fou elegit bisbe de Cória el 1894.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peris i Móra, Tomàs  (València, 1862 – 1929)  Periodista. Fou redactor en cap d'"El Pueblo" i director d'"El Mercantil Valenciano". Hi mostrà el seu ideari republicà i federalista. Escriví un Estudio sobre las Cruzadas i alguns opuscles sobre les guerres civils d'Espanya.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peris i Pasqual, Vicent  (València, s XVIII – 1786)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia (1749) i de teologia (1764). Tingué gran fama com a orador sagrat. Publicà diversos sermons.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPeris i Segarra, Miquel  (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1917 - )  Poeta. Inicià tardanament la seva carrera literària i el primer llibre seu fou publicat el 1967 (Aiguamoll i senill). Obtingué diversos premis a diferents Jocs Florals, alguns dels quals publicà en edicions privades. L'any 1981 la Societat Castellonenca de Cultura publicà la seva Obra Completa, llibre que inclou poemes i contes escrits entre 1965 i 1980.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peris i Valero, Josep  (València, 1821 – 1877)  Polític i periodista. A divuit anys formà part de la direcció del diari progressista "La Tribuna" i fundà el diari "El Justicia". Derrocada Isabel II (1868), va presidir la Junta revolucionària de València, d'on va ésser governador civil; també va ésser diputat a corts.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Perles  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell Poble (o Perles de Segre), fins al 1972 pertanyia al terme d'Alinyà, situat a la dreta del riu de Perles (afluent, per la dreta, del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port de Comte i que drena la vall d'Alinyà). De la seva església parroquial (Sant Romà) depèn la de Canelles.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perles, Antoni  (Catalunya, s XVI - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI)  Pintor. El 1561, amb Pere Nicolau, pintà i daurà el nou altar major de Sant Joan de les Abadesses, que es conservà fins al 1936.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perles, Joan  (Catalunya, s XVI - Peralada, Alt Empordà, s XVI)  Pintor. Treballà a vegades associat amb el tolosà Antoni Peytaví i el perpinyanès Josep Brell.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perles, Nicolau  (Catalunya, s XVI - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI)  Pintor. Treballà a Sant Joan de les Abadesses amb Antoni i Pere.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPerles, Pere  (Catalunya, s XVI - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI)  Pintor. Col·laborà amb Antoni i Nicolau a Sant Joan de les Abadesses.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Perleta, la  (Elx, Baix Vinalopó Rodal, al sud-est de la ciutat. El 1952 fou creada la parròquia (Sant Vicent).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Permanyer i Ayats, Joan Josep  (Barcelona, 1848 – 1919)  Notari, polític i jurista. Fill de Francesc Permanyer i Tuyets i germà  de Ricard. Catedràtic del dret espanyol a la Universitat de Barcelona i gran especialista en dret català. Diputat a Corts, fou dirigent de la Unió Catalanista, ponent a les Bases de Manresa sobre el poder central de l'estat. Actuà de president de l'assemblea que la Unió celebrà a Reus (1893). Després s'afilià a la Lliga Regionalista. Presidí els Jocs Florals de 1901. Degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona durant més de vint anys, on féu enriquir la biblioteca. Fou president de l'Ateneu Barcelonès (1897-98) i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Havia col·laborat a "La Renaixença". Autor de diversos escrits jurídics, entre ells un Projecte a l'apèndix del codi civil, en el qual es reflecteix el seu profund coneixement del dret català.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Permanyer i Ayats, Ricard  (Barcelona, 1855 – 1917)  Advocat. Fill de Francesc Permanyer i Tuyets i germà de Joan Josep. Fou notari de la capital. Figurà entre els fundadors i promotors de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Col·laborà a "La Renaixença" i a "La Veu de Catalunya". És autor d'obres de caràcter jurídic.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Permanyer i Luocart, Ricard  (Barcelona, 1887 – 1958)  Poeta simbolista. Sota l'influx de Carles Riba i López-Picó, publicà Poemes de tedi i de neguit (1927), A mig aire canta l'alosa (1947), El seguici del temps (1948), Poemes taciturns (1948), Ballet (1949), El somrís de Barcelona (1951), Més enllà dels sentits (1953) i L'ombra perdurable (1955).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPermanyer i Nogués, Josep  (Barcelona, 1870 - Argentina, s XX)  Periodista. Fou redactor en cap de la revista "Mercurio", des de la seva fundació (1910) fins al seu trasllat a Madrid. Emigrà a l'Argentina, on fundà la revista "Sun" (1925) i promogué la creació de diverses entitats comercials i financeres.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Permanyer i Tuyets, Francesc  (Barcelona, 1817 – Madrid, 1864)  Jurisconsult, polític i escriptor. Estudià dret a Cervera i a Sevilla. Fou catedràtic d'ampliació de dret civil, comercial i criminal a Barcelona, i de filosofia del dret a Madrid. Gaudí d'un elevadíssim prestigi professional. Col·laborà a la premsa barcelonesa amb articles i composicions literàries ("El Guardia Nacional", "La Corona") i una obra seva fou inclosa al volum Los trobadors nous (1859); presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1860. Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal; fou alcalde de Barcelona (1856), diputat a corts (1860-64), vice-president del congrès i ministre d'ultramar (1864), d'on dimití per motius de salut. Col·laborà a l'edició de les Siete partidas. Fou secretari primer de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1840) i membre de la de Bones Lletres, on ingressà el 1852. És autor de diversos escrits crítics, polítics i jurídics, entre els quals destaca El derecho civil ante las nuevas escuelas político-sociales. Fou el pare de Joan Josep i de Ricard Permanyer i Ayats.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pernui  (Sort, Pallars Sobirà Llogaret (1.027 m alt), situat en un coster, al vessant occidental del pic de l'Orri, damunt la Noguera Pallaresa. La seva església (Sant Germà) depèn de la parròquia de Sort.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Perolet  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Caseria i església (Sant Feliu), fins al 1970 pertanyia al terme de Sant Salvador de Toló, situada al vessant oriental de la serra de Campanetes.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPerona, la  (Barcelona, Barcelonès Barri de barraques de la ciutat, situat a la ronda de Sant Martí de Provençals. Vers el 1970 tenia unes 400 barraques.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Peronella I de Bigorra  (França, d 1175 - Escala-Dieu, França, 1251)  Comtessa de Bigorra. Vídua i sense fills de Gastó VI de Bearn, contragué nou matrimoni amb Nunyo Sanç, comte de Rosselló i defensor de la Bigorra contra els croats francesos, però aquest matrimoni fou declarat nul pel papa Innocenci III. Peronella se'n separà i hagué de maridar-se amb un fill de Simó de Montfort, l'invasor.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peronella d'Aragó  (Aragó, 1136 - Barcelona ?, 1173)  Reina d'Aragó i comtessa de Barcelona. Filla de Ramir II el Monjo i d'Agnès de Poitiers. Quan només tenia un any (1137) va contraure matrimoni amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, d'aquesta manera s'uniren el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona. A la mort del seu marit (1163), Peronella va abdicar la corona d'Aragó a favor del seu fill, Alfons I (1164).

91 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Péronne, acord de  (Péronne, França, 19/set/1641)  Pacte signat entre els representants catalans i Lluís XIII de França, pel qual aquest ratificava l'acceptació de la seva sobirania damunt Catalunya i prometia d'observar totes les constitucions catalanes, així com defensar Catalunya dels atacs de Felip IV de Castella.

92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Perot Alomar, son  (Llubí, Mallorca Septentrional Possessió que fou en el Repartiment de l'abat de Sant Feliu de Guíxols.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPerot Joan  (Nàpols, Itàlia, s XV)  Poeta. Hom creu que podria ser un Pere Joan documentat a la cort de Nàpols el 1454. Per causes ignorades, fou empresonat a l'esmentada ciutat. Se n'han conservat quatre poesies, escrites en captiveri. En dues d'elles invoca la protecció de la Mare de Déu i en una altra apel·la a la intercessió de Lucrècia d'Alagno, l'amistançada del rei Alfons IV. Aquestes composicions són bastant notables pel seu to directe i sentit. Té també una poesia dins el cicle satíric de Bernat Fajadell, que és per cert una de les millors d'aquell conjunt.

94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pérotin, Yves  (Bordeus, França, 1922 – Perpinyà, 1981)  Historiador i arxiver. Després d'una carrera brillantíssima al servei de l'Organització de les Nacions Unides, es retirà a Perpinyà, com a sots-director dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals. Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l'histoire (1978), breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l'estat francès. Ha publicat, entre altres, llibres de literatura en francès i ha estat redactor de la Guide des Archives de la Societé des Nations (1967-77).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peroy (Pere Ayxelà i Torner)  (Torredembarra, Tarragonès, 1824 – Barcelona, 1892)  Torero. Carreter d'ofici, fou descobert, ja gran, per José Redondo. Prengué l'alternativa a Barcelona el 1864 de mans de Julián Casas (el Salamanquino). Assolí èxits a Amèrica, on actuà molts anys. El darrer cop que torejà a Barcelona fou l'ago/1879, en una cursa que s'inicià amb l'actuació de la moixiganga Un Tec al Besòs.

Anar a:    Perez i G ]    [ Perez i Pl ]    [ Perez de S ]    [ Perico ]    [ Peris i C ]    [ Perlet ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -