A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pie ]    [ Pietat ]    [ Pil ]    [ Pin ]    [ Pinc ]    [ Pinell ]

L'amor neix de res i mor de tot. (Alphonse Karr)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pié, Joan  (Vilabella, Alt Camp, 1890 - )  Escultor. Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona. S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d'Automne. Participà a exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l'efígie de Pi i Margall (1932). Exposà a La Quinzaine d'art espagnol de París (1942) a la Galerie Charpentier. Hi ha obres seves a París i a Nova York. Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l'art català de l'època.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pié i Jordà, Andreu  (Barcelona, 1921 - )  Metge. Llicenciat a Barcelona el 1946 i doctorat a Madrid el 1952, catedràtic de fisiologia de les universitats de Granada (1957) i Saragossa (1958), de la qual ha estat degà (1977-80), treballà a Houston sobre temes de biofísica i pedagogia de la fisiologia. És autor, entre altres, de Lecciones de Bioquímica, Lecciones de Fisiología i d'un text de química física.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPier, Sebastià  (Vila-rodona, Alt Camp, s XVIII – Barcelona, 1796)  Filòsof dominicà. Professor de filosofia (1752) i teologia (1761) a Cervera; el rei Carles III l'envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí. Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya. Té una obra cabdal i altres de manuscrites.

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaPiera  (Anoia Municipi: 57,20 km2, 324 m alt, 15.000 hab (2014). Situat al sector oriental de la comarca, al límit amb l'Alt Penedès, s'estén a l'esquerra de l'Anoia i està accidentat pel vessant oriental de la Serralada Prelitoral. La vinya és el conreu més estès, seguit dels cereals, les oliveres i els arbres fruiters. Les principals indústries són la tèxtil, la química, l'alimentària i la de materials per a la construcció (productes refractaris i ceràmica). S'hi troben fonts d'aigües sulfuroses i ferruginoses i ha pres importància com a centre d'estiueig, amb nombroses residències secundàries. El poble està situat al peu del castell de Piera, restaurat. Església parroquial de Santa Maria, romànico-gòtica. Notables cases i masies. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Agrupació Esportiva - Escola de Teatre

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piera, Miquel  (Catalunya, s XV)  Escriptor. És autor d'escrits religiosos en llatí.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piera, Vicenç  (Catalunya, s XIX - s XX)  Actor. Dirigí la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. Al front d'aquesta estrenà el 1912 una obra inèdita de Frederic Soler "Pitarra": El campanar de Palma.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piera de Santa Eulàlia, Ramon  (Barcelona, 1864 – 1918)  Religiós i pedagog. Ingressà a les Escoles Pies el 1879 i hi professà el 1888. Fou professor a Sant Antoni de Barcelona i després al col·legi dels escolapis de Mataró. Havent tornat a Barcelona, fou nomenat rector de Sant Antoni (1902-12). Fou, també, consultorInici página provincial i director de l'Acadèmia Calassància.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piera i Minguet, Honorat  (València, 1795 – 1879)  Polític. Estudià lleis. Fou membre de la milícia nacional (1820). Afiliat (1833) al partit moderat, fou secretari de la diputació i diputat a corts (1846).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piera i Pagès, Simó  (Barcelona, 1892 – 1979)  Sindicalista. Paleta, milità a la CNT des de la seva creació i formà part del comitè regional de Catalunya en diverses ocasions. Participà entre el 1916 i el 1920 en diversos comitès de vagues (com la de la Canadenca) i ocupà la presidència del Sindicat Únic de la Construcció (1918-20). S'exilià el 1923. El 1931 s'adherí a Esquerra Republicana de Catalunya i formà part del grup de redacció de "Mall"; el 1939 s'exilià novament. Fou president del Centre Català de Caracas (1949-50) i el 1965 tornà a Catalunya. És autor de Records i experiències d'un dirigent de la CNT (1975).

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piera i Rubió, Josep  (Beniopa, Safor, 30/mai/1947 - )  Escriptor. Ha publicat novel·la -Rondalles del retorn (1978, premi Andròmina 1977), El cingle verd (1982)-, contes -El gran Guerau (1981)-, llibres de viatges i assaigs -Estiu grec (1985), Ací s'acaba tot (1993), El paradís de les paraules (1996, premi de la Crítica Serra d'Or) i Seduccions a Marràqueix (1996)-, i sobretot poesia -Renou (1976), Presoners d'un parèntesi (1978), Esborranys de la música (1980), El somriure de l'herba (1980, premi Carles Riba 1979), Brutícia (1982), Mel-o-drama (1981), Poemes de l'orient d'Al-Andalus (1983) i Maremar (1985).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piera i Surís, Albert  (Barcelona, 1897 - s XX)  Escriptor i advocat. És autor del sainet Manies d'ara o el'oncle del seny i de la comèdia Els homes forts, que obtingué el premi Ignasi Iglésias de 1933.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPiera i Tosseti, Vicenç  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1862 – Girona, 1882)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Dirigí el setmanari "El Teléfono Catalán" (1878-81). És autor d'alguns opuscles de divulgació.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pierola  (Anoia Veure> Hostalets de Pierola.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pierola, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial concedida el 1286 a Asbert de Mediona. Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran. Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles. A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur. En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen (1662). Mitjançant un casament s'arribà a un arranjament familiar. Els Calders el 1689 la vengueren a Pau Ignasi de Dalmases, primer marquès de Vilallonga. Dels Dalmases passà als Fontcuberta.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pies Fundacions, les  (Baix Segura / Baix Vinalopó Sector, entre Crevillent, Elx, Guardamar, Rojals, Formentera del Segura, la Pobla de Rocamora, Almoradí, Catral i Albatera, d'unes 5.500 ha, inicialment d'aiguamolls, que fou dessecat i colonitzat a partir del 1715 pel bisbe de Cartagena Lluís Belluga per tal d'obtenir ingressos per a unes projectades fundacions pies de Múrcia i de Motril, consistents en cases de maternitat, d'orfes i de joves extraviades, seminaris, escoles, etc. Per aquesta finalitat cedí la ciutat d'Oriola, el 1715, 25.000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13.000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja. El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena. Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre,Inici página Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pietà, tuc de  (Salardú, Vall d'Aran (o mall de Bulard) Cim culminant (2.749 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d'Aran del país llenguadocià de Coserans, entre els ports d'Urets i d'Orla.

17 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pietat, la  (Tuïr, Rosselló Santuari (la Mare de Déu de la Pietat), al nord de la vila. És obra gòtica, del s XV.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santuari de la Pietat d'Ulldecona (Montsià)Pietat d'Ulldecona, la  (Ulldecona, Montsià Santuari marià, situat al nord-est de la vila, als vessants sud-occidentals de la mola de Godall, sota una cinglera calcària on abunden coves i abrics, en els quals foren descobertes el 1975 per un grup d'espeleòlegs del Centre Recreatiu d'Ulldecona una notable sèrie de pintures prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres. Aquestes balmes tingueren tradició eremítica (al s XVI es retirà a la de Santa Magdalena el comanador d'Ulldecona Ramon Simó de Pallarès), i sembla que és d'origen també eremític el santuari de la Pietat, conegut des de la fi del s XIII, situat també en una balma o cova. La devoció popular el convertí a partir dels s XV i XVI en un important santuari, molt vinculat a Ulldecona; la imatge de la Mare de Déu era baixada processionalment a la vila en casos de pesta o de secades. El santuari i l'hostatgeria, adossats a la roca, formen un conjunt notable d'edificacions, en la major part dels s XIX i XX, però amb restes del s XVI.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roc Pifarré i FlorejachsPifarré i Florejachs, Roc  (Lleida, 20/ago/1929 - Barcelona, 22/jun/2010)  Metge. Llicenciat a Barcelona el 1953, el 1956 amplià estudis a la Georgetown University de Washington i a la MacGill University de Montreal. Dedicat principalment a l'estudi de la patologia de l'aparell circulatori i respiratori, és autor de molts treballs de la seva especialitat i cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d'on ha impulsat el desenvolupament de la cirurgia cardíaca. S'ha fet conegut pels seus programes de trasplantament. HaInici página desenvolupat la utilització d'un cor artificial en l'etapa prèvia al trasplantament, mentre s'espera la disponibilitat d'un cor. Fou president d'honor de 15è Congrès de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Lleida, 1996), juntament amb Joan Oró.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer  (Barcelona, 1695 - 1869)  Família d'impressors i llibreters. El seu fundador fou Joan Piferrer. En general, la seva producció fou remarcable per la seva pulcritud i la seva llibreria -que mantingué un intens comerç de cabotatge amb diversos ports de l'estat espanyol- fou una de les més ben assortides de Barcelona.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer, Domènec  (Catalunya, s XVIII)  Eclesiàstic. Fou rector de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat). Tingué fama pels seus coneixements jurídics i teològics.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer, Joan  (Barcelona, s XVIII – 1750)  Impressor. Fundador de la dinastia. Deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Jou, i aquesta al seu fill Tomàs Piferrer i Jou.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer i Depaus, Josep  (Barcelona, s XVIII)  Impressor. Fill de Joan Francesc Piferrer i Macià, al qual succeí en el negoci familiar. Deixà definitivament el negoci el 1869 al llibreter Isidre Cerdà.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer i Fàbregas, Pau  (Barcelona, 1818 – 1848)  Crític, historiador i poeta. Estudià dret i filosofia i s'afilià al romanticisme liberal. Prengué part en publicacions de l'època, com "El Vapor", "Diario de Barcelona" o "Lo Gay Saber", i fou director de "La Discusión". Pertanyia a una família obrera. Poeta romàntic, donà a la seva lírica un to trist i musical, i emprà el romanç, cosa que li atorgà una coneguda personalitat dins l'escola romàntica. Els seus poemes, apareguts sota el títol de Composiciones poéticas (1858), recollits i editats perInici página M. Milà i Fontanals, foren publicats juntament amb l'obra d'altres escriptors. Formà part del cercle artístic i literari català, i redactà els volums sobre Catalunya i Mallorca de Recuerdos y Bellezas de España (1839-42), que constitueixen una entusiasta recopilació de les dades aportades pels historiadors més monumentals del país. Crític original, el seu llibre Clásicos españoles (1846) recull per primera vegada romanços i cants catalans. Entre altres càrrecs exercí el de bibliotecari provincial de la Universitat de Barcelona (1844). És considerat com un dels principals iniciadors de la Renaixença.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer i Jou, Tomàs  (Barcelona, 1714 – 1774)  Impressor. Fill de Joan Piferrer, de qui heretà el negoci. Des del 1763 tingué al seu càrrec la impressió de la "Gazeta de Barcelona" i ostentà el títol d'impressor de sa majestat.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer i Macià, Joan Francesc  (Barcelona, s XVIII)  Impressor. El 1828 passà a les seves mans el negoci familiar, fins que fou succeït pel seu fill Josep Piferrer i Depaus.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer i Montells, Francesc  (Lloret de Mar, Selva, 1813 – 1863)  Escriptor i heraldista. Estudià lletres a París i a Madrid, on s'establí i es dedicà a l'ensenyament d'idiomes; posteriorment residí a Tolosa (Llenguadoc). És autor de nombroses obres didàctiques, com Tableau de littérature espagnole depuis le XIIe siècle... (1845), El idioma francés puesto al alcance de todos... (1846), de filosofia i especialment de genealogia i heràldica: Tratado de heráldica y blasón... (1853, reeditada moltes vegades), Nobiliario de los reinos y señoríos de España... (1855-60), Trofeo heroico (1860), Diccionario de la ciencia heráldica (1861) i Archivo heráldico (1863).

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPigader, estanys de  (Tredós, Vall d'Aran Petit circ lacustre, tributari, per l'esquerra, del riu de Ruda. És dominat, per l'oest, pel tuc de Pigader (2.537 m alt), cim de la línia de crestes que separa les valls de Ruda i de l'Aiguamòtx.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pigem i Ras, Manuel  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1862 – 1946)  Pintor. Influït per l'escola d'Olot. Treballà molt de temps a Barcelona, on havia estudiat a l'Escola de Belles Arts, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina. També residí a París. Exposà a Barcelona individualment i en col·lectives. Sobresortí com a paisatgista i centrà la seva temàtica en el llac de Banyoles i els seus voltants, motius que tractà de manera impressionista.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piguillem i Verdacer, Francesc  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 7/gen/1770 – 21/ago/1826)  Metge. Format a la Universitat de Cervera, hi acabà el 1790 els estudis. Exercí la medicina a Puigcerdà. Mantingué sempre contacte amb l'Escola de Medicina de Montpeller i d'altres institucions mèdiques de les terres de l'estat francès, cosa que li féu possible el coneixement dels treballs de Jenner sobre la vacuna de la verola. L'any 1808, a Puigcerdà, aplicà, per primera vegada dins l'estat espanyol, l'esmentada vacuna. L'èxit assolit difongué per Catalunya el seu nom i la seva obra, i l'any 1817 fou nomenat catedràtic a la Universitat de Barcelona. Publicà nombrosos opuscles sobre la seva especialitat i dirigí el "Periódico de la Sociedad de Salud Pública". Autor, també, de La vacuna en España (1801) i Memoria sobre la calentura amarilla de las Américas (1804).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pijoan i Soteras, Baltasar  (Barcelona, 1877 – 1951)  Professor de bromatologia. El 1917, quan la Mancomunitat de Catalunya creà l'Escola d'Infermeres auxiliars de medicina, n'esdevingué secretari i professor de bromatologia, semiologia i terapèutica fins que el 1923 la Dictadura tancà l'escola. El 1933 fundàInici página i dirigí l'Escola d'Infermeres de Barcelona, agregada a l'Hospital Clínic i dependent de la Generalitat de Catalunya.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Pijoan i SoterasPijoan i Soteras, Josep  (Barcelona, 22/ago/1881 - Lausana, Suïssa, 16/jun/1963)  Historiador, poeta, assagista i tractadista d'art. Acabats els estudis d'arquitectura, aviat col·laborà, sobre els temes que havien d'ésser la seva especialitat, en les publicacions "Pèl & Ploma" i "Catalunya". El 1905 publicà el llibre de poemes El Cançoner. Intervingué en la creació de l'Academia Española de Roma i fou un dels fundadors, sota la iniciativa de Prat de la Riba, de l'Institut d'Estudis Catalans. Era membre de la Junta de Museus de Barcelona i participà en l'organització dels Estudis Universitaris Catalans. Va ésser un dels primers a revalorar el romànic català, l'estudi sobre el qual titulat Les pintures murals catalanes forma part del Monumenta Cataloniae. D'Itàlia, on treballava en un moment donat sobre temes d'art i on, a Roma, havia descobert el Llibre de Sancta Maria de Ramon Llull, que estudià i publicà, anà a Toronto (Canadà), on es dedicà a l'arquitectura i a empreses de construcció...  Segueix... 

33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pilar, cala del  (Ciutadella, Menorca Cala de la costa septentrional de l'illa, a l'est de sa Falconera.

34 ILLES BALEARS -  GEOGRAFIA

Pilar, el  (Formentera, Eivissa Nucli de població, situat al paratge de sa Mola.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pilar d'Almenara, el  (Agramunt, Urgell Nom amb és coneguda la gran fortificació de la torre d'AlmenaraInici página rodona (s XI), la qual, situada al cim de la serra d'Almenara, domina tot el pla d'Urgell.

36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraPilar de la Foradada, el  (Baix Segura Municipi: 77,86 km2, 35 m alt, 21.588 hab (2014), (cast: El Pilar de la Horadada). Situat al límit amb Múrcia, segregat el 1986 del terme d'Oriola. L'agricultura és un recurs important en l'economia del terme, basada sobretot en el regadiu (hortalisses i cítrics); el secà, de menor extensió, és destinat principalment a l'ametller. S'hi ha desenvolupat els sectors de la construcció i dels serveis, relacionats amb el turisme, les urbanitzacions (la Torre de la Foradada) i les segones residències. El poble és a 25 km de la costa (punta de la Foradada); l'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Pilar, el terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, que fou refet poc després, però tornà a caure; l'església fou reformada el 1899. Àrea comercial d'Oriola. Ajuntament (en castellà)

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pilarets, barranc dels  (Benigànim, Vall d'Albaida Veure> Torrella, barranc de.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pilarí, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Altre nom del nucli i de la parròquia de Sant Francesc.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pilàs, serra de  (Pallars Sobirà)  Serra dels Pirineus axials, els vessants de la qual limiten, per la banda occidental amb la vall de Montgarri, per l'oriental amb la vall d'Unarre, i per la meridional amb la vall d'Àneu. La màxima altitud és de 2.640 m.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pilat, castell de  (Tarragona, Tarragonès)  Nom popular amb què és conegut un dels edificis romans més ben conservats de la ciutat, situat sobre l'antiga muralla, a l'angle que formava al sud-est. La part conservada són dues grans sales, superposades, amb volta, i una façana de 26 m de llarg, decorada amb pilastres dòriques iInici página un arquitrau jònic. No és ben coneguda quina funció tenia: tradicionalment ha estat considerat el pretori, però l'única cosa que sembla clara és que era en un dels extrems del fòrum. Cronològicament, ha estat datat a la primeria de l'Imperi. Probablement fou refet en part a l'època visigòtica i, després de la restauració de la ciutat (s XII), prengué el nom de castell del Rei, per tal com significava la presència del poder reial a Tarragona enfront del de l'arquebisbe. Fou refet al llarg del s XIV, però a partir del XVI restà abandonat i posteriorment passà a servir de dipòsit de material bèl·lic i caserna (el quarter del Rei, al s XVIII). Fou volat en gran part a la retirada de les tropes franceses el 1813 i a mitjan s XIX, novament refet, es convertí en presó provincial. En edificar el nou Museu Arqueològic al seu costat, l'edifici i les sales de les edificacions romana i medieval s'aprofitaren com a ampliació del Museu (1971).

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pilçà  (Ribagorça Veure> Pilzà.

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàPiles, les  (Conca de Barberà Municipi: 22,54 km2, 676 m alt, 214 hab (2014), (o les Piles de Gaià). Situat al límit amb l'Anoia, al nord-est de la comarca, a l'alta conca del Gaià, a l'altiplà de Santa Coloma de Queralt. Més d'una tercera part del terme és ocupat pel bosc. Als terrenys no conreats domina la garriga i els pasturatges. A l'agricultura de secà predominen els cereals (blat i ordi), a més de gira-sol. Hi ha granges avícoles i de porcs. La població s'ha reduït a poc més d'una tercera part des del 1900 (476 h). Al poble destaca el castell de les Piles i l'església parroquial, dedicada a sant Martí. El terme comprèn, a més, els pobles de Biure de Gaià, Guialmons, Figueroleta i Sant Gallard. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piles, Martí  (Vic, Osona, s XVII - Barcelona, s XVII)  Comerciant. Establert a Barcelona, fou destacat col·laborador dels esforços i programes de represa econòmica coordinats per Narcís Feliu de la Penya i Farell. Membre de la confraria de botiguers de teles i corredor d'orella de Barcelona. El 1649 era caporal de la Coronela; el 1651, col·lector de l'impost de la bolla a les entrades de Vic, i del 1653 al 1662, administradorInici página d'una botiga de teixits, a Barcelona. El 1672 fou detingut per oposar-se al pagament de l'impost de nova ampra (creat el 1640) i el 1674 rebé del lloctinent un privilegi pels seus progressos tèxtils en el ram del filat. A partir del 1680 es concretà la seva vinculació amb Feliu de la Penya, a través de les seves activitats en la fabricació de teixits i de les seves preocupacions per la utilització de l'energia hidràulica...  Segueix... 

43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforPiles de Mar  (Safor Municipi: 3,92 km2, 5 m alt, 2.701 hab (2014). Situat a la plana litoral al sud-est de Gandia i arriba fins a la mar, on presenta una costa baixa i arenosa. Les sèquies derivades del riu d'Alcoi (a través de la sèquia comuna d'Oliva) reguen el terme, fent possible l'agricultura de regadiu (gairebé tota dedicada als tarongers) i petita indústria derivada de l'agricultura i metal·lúrgica. Població estabilitzada durant tot el s XX. Poble d'origen islàmic; església parroquial de Santa Bàrbara (s XVII). Barri marítim de la Torre de Piles (antiga torre de defensa ben conservada, esmentada ja al s XVI). El municipi comprèn, a més, el despoblat de Rafelsinén. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piles i Ibars, Andreu  (Torís, Ribera Alta, 1856 – Segòvia, Castella, 1901)  Historiador. Fou regent de l'Escola Normal de Segòvia i director de la revista "El Magisterio Segoviano". Publicà una història de Cullera i un primer volum de la seva obra inacabada Valencia árabe.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piles i Ros, Leopold  (València, 1916 - 1988)  Historiador. Ha estat director de l'Escola d'Estudis Empresarials de València i del Centre de Cultura Valenciana. Els anys 1957 i 1975 obtingué el premi Senyera d'Investigacions Històriques. Col·laborador de revistes com "Saitabi", "Sefarad", "Estudios de Historia Social de España", etc. De la seva nombrosa producció historiogràfica destaquen: Estudios sobre el gremio de zapateros (1959), Las clases sociales en Valencia. La esclavitud a fines de la Edad Media (1963) i La judería de Valencia: estudio histórico (1992).

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPiló dels Senyalets, el  (la Morera de Montsant, Priorat Cim (1.115 m alt) del Montsant, damunt el poble.

47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pilzà  (Benavarri, Ribagorça)  Poble (905 m alt) i antic municipi (agregat el 1972 a l'actual), que domina el sector pla del nord-est on es localitzen els conreus. El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I i Ermengol III d'Urgell, i restà en mans de l'urgellenc i els dos termes formaren part d'un enclavament del bisbat d'Urgell dins el de Lleida fins al 1956. L'antic terme comprenia el poble d'Estanya, el de Castilló del Pla, l'antiga quadra d'Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany.

48 CATALUNYA - EMPRESA

Pimec-Sefes  (Catalunya, jul/1997 - )  Patronal de les petites i mitjanes empreses. L'organització nasqué fruit de la fusió de les dues patronals Pimec i Sefes. La primera, constituïda durant els anys 1970, era de caràcter gremial. Sefes, per la seva banda, nasqué el 1976 com a Societat d'Estudis Financers, Econòmics i Socials amb estructura jurídica de societat anònima, ja que aleshores no es podien encara crear patronals, i tenia l'àmbit d'actuació a la comarca del Baix Llobregat. El 1987 modificà els seus estatuts per a esdevenir una organització patronal vinculada a Foment del Treball Nacional, de la qual s'acabà deslligant, i estengué el seu àmbit d'actuació a tot Catalunya. A diferència de Pimec, Sefes tenia associades industries individuals. Pimecsefes representa més de 40.000 socis. Pimec

49 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA

Pimès, serra de  (Alt Urgell / Andorra Alineació muntanyosa que separa, en part, els dos territoris, estesa des del port de Carbonera a la Valira. Culmina a la roca de Pimès o pic de la Rabassa (2.169 m alt), al centre del planell de Pimès. Separa les aigües del Runer i de la riera de la Rabassa.

50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaPimorent, coll de  (Portè, Alta Cerdanya Pas (1.915 m alt) del Pirineu central axial, que separa la conca mediterrània del Segre de l'atlàntica de l'Arieja. El massís de Pimorent, entre el del Carlit i la vall de l'Arieja, ocupa una posició estratègica, ja que és el més baix dels Pirineus centrals, i el camí pel coll, el més curt entre Barcelona i Tolosa i París fins a la construcció del túnel de Pimorent, el 1994.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pimpí  (Tortosa, Baix Ebre Caseria, a l'horta estesa a la vall del barranc del Rastre, des del coll de l'Alba fins a la ciutat.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Pin i SolerPin i Soler, Josep  (Tarragona, 11/mai/1842 – 31/gen/1927)  Escriptor. Pel fet d'haver pres part en la Nit de Sant Daniel (1865) a Madrid, hagué d'exiliar-se; va viure a Marsella, on féu amistat amb els felibres, sobretot amb Mistral, Aubanel, Mathieu, Lientaud. Gairebé desconegut, l'aparició l'any 1887 de la novel·la La família dels Garrigues el convertí en la figura literària del moment. Tornà a la Península i s'establí a Barcelona. Publicà dues novel·les més, Jaume (1888) i Níobe (1889), en què, juntament amb la primera, descriu la història de tres generacions. La seva obra novelística quedà incorporada dins la primera etapa del naturalisme català. El contacte amb un grup d'autors teatrals, entre els quals hi havia Guimerà, l'impulsà a escriure per al teatre, i produí unes comèdies que oscil·len entre les de tipus naturalista, com La sirena, i les de tipus costumista de saló com La tia Tecleta i Sogra i nora (1890). En el període comprès entre el 1892 i el 1917 abandonà completament la novel·la i la literatura...  Segueix... 

53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaPina  (Alt Palància Municipi: 31,6 km2, 1.039 m alt, 134 hab (2014), (cast: Pina de Montalgrao). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, al sector occidental de la comarca, al límit amb l'Aragó; s'estén pel vessant meridional de la serra de Montalgrau i al sector meridional s'aixeca la serra Cerdanya. Terreny muntanyós, prop de les tres quartes part són de terreny improductiu, amb grans extensions de pinedes. Agricultura de secà, amb conreu de cereals. Ramaderia de llana i cabres. Al poble destaca l'església parroquial de la Transfiguració, que data del s XV, i està situada en unaInici página elevació a les afores del nucli urbà. Formà part de la baronia de Xèrica. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament

54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pina  (Algaida, Mallorca Oriental Poble, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sencelles. La seva església, dedicada a sant Cosme i sant Damià i a la Mare de Déu de la Salut, fou construïda en 1853-58 damunt un antic oratori del s XVI ampliat el 1716. El 1801 fou erigida en vicaria i el 1935 en parròquia.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pina, serra de  (Alt Millars / Alt Palància Veure> Espina, serra d'.

56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pinar, cap des  (Capdepera / Son Cervera, Mallorca Oriental)  Cap de la costa (o des Raix), al límit dels dos municipis. Constitueix una de les entrades de les serres de Llevant dins la mar.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pinar, cap des (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional Cap de la costa, a l'extrem de la península des Pinar, que separa les badies d'Alcúdia i de Pollença. Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana (sud-est) i ses Caletes (badia de Pollença), de costa en penya-segat (20 a 40 m), com correspon a la terminació d'un branc de la serra de Tramuntana. La península culmina a la talaia d'Alcúdia (444 m alt).

58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pinar, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Zona residencial, sorgida als vessants orientals del puig des Ravells, a l'indret conegut com sa caseta d'En Plata, a 2 km de Son Rapinya.

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinar, platja del  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Platja i zona turística, al nord del Grau de Castelló.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPinar dels Frares, el  (Xàtiva, Costera Veure> Realenc, el.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinaret, torre del  (Castelló de la Plana, Plana Alta Antiga torre de defensa, vora el Grau de Castelló.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinarets, els  (Banyeres de Mariola, Alcoià)  Partida i caseria, al sud de la vila.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piñas i Morlà, Ramon  (Valls, Alt Camp, 1877 – 1944)  Literat i eclesiàstic. Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic. Col·laborà en periòdics i revistes locals i comarcals. Participà en la campanya en pro de la restauració de l'església de Rocallaura i del santuari del Tallat.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pinazo, Antoni  (Alpont, Serrans, 1750 - Màntua, Itàlia, 1820)  Pedagog i naturalista. Religiós jesuïta. Ocupà diversos càrrecs pedagògics a Màntua, on fou també catedràtic de filosofia del Reial Liceu. És autor d'obres en llatí i en castellà, a més de les italianes Disertazzioni (1788). Les produccions més remarcables són Electricus, El rayo (1802), Oda a la paz (1803), De panegyrica oratione (1814) i Los cielos, edició pòstuma de 1821.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pinazo, Francesc  (País Valencià, s XIX - Damasc, Síria, s XIX)  Beat. Pertanyia a l'orde franciscà. Era llec. Amb el seu company Carmel Volta fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels musulmans drusos. Fou beatificat pel papa Pius XI el 10/oct/1926.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPinazo i Camarlench, Ignasi  (València, 1849 - Godella, Horta, 1916)  Pintor. Era de formació bàsicament autodidacta, encara que havia assistit a algunes classes a l'Acadèmia de Sant Carles. Treballà a Roma amb Miralles i Suñol. Tornaria a la capital italiana amb una pensió de la Diputació Provincial de València (1879). Conreà amb gran èxit la pintura de gènere i de tema històric. Obtingué nombrosos premis a València, Barcelona i Madrid. Ingressà a l'Acadèmia valenciana de Sant Carles i a la madrilenya de San Fernando. Fou professor de la primera. En 1918 li fou alçat, a València, un monument.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pinazo i Martínez, Ignasi  (València, 1883 - Godella, Horta, 1970)  Escultor. Fill d'Ignasi Pinazo i Camarlench. Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l'escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l'estudi de Marià Benlliure, a l'escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas. El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque, que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València. Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma. Entre les seves obres, de bronze, marbre o fusta, destaquen Edetana, Flor de València, Tio Quico, L'alcalde de Benifaraig, Roseta, Llevantina, Tors, Obsessió, etc, gairebé totes al Museu de Belles Arts de València. Conreà també la imatgeria religiosa, i són d'ell també els monuments al seu pare i al mestre Alonso a Godella i a València, respectivament.

68 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Pinazo i Martínez, Josep  (Roma, Itàlia, 1879 – Madrid, 1933)  Pintor. Fill d'Ignasi Pinazo i Camarlench. Format a l'estudi del seu pare i a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Guanyà menció honorífica a l'Exposición Nacional del 1895 i diversos premis a València i Barcelona. A l'Exposition Universelle de París obtingué medalla de plata, i el seu Floreal li calgué la d'or a Madrid (1895). Altres obres importants seves són Manola, Natura morta, Tipus de l'Horta, Florista valenciana (totes al Museu de Belles Arts de València) i elInici página retrat de la seva família Nosaltres (Hispanic Society de Nova York). El seu estil es caracteritza pel color fastuós i la sensibilitat elegant, aplicats a al·legories costumistes en què subsisteixen reminiscències simbolistes o modernistes, i per la seva tendència a la cal·ligrafia i el preciosisme.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pinçac  (Mieres, Garrotxa Antic poble.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pincaró  (Albanyà, Alt Empordà Poble, a la dreta de la Muga (a la qual aflueix el petit torrent de Pincaró), als vessants nord-orientals del puig de Bassegoda. L'església de Sant Bartomeu, sufragània de la d'Albanyà, és un notable exemplar romànic. Esmentada ja el 878, fou propietat del monestir de Santa Maria d'Arles.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pincela, estany d'Era  (Viella, Vall d'Aran Estany de capçalera de la vall de Varradòs, al vessant septentrional de la serra d'Arenyo (el tuc d'Era Pincela, 2.517 m alt, n'és un dels cims).

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pineda, Andreu Honorat  (València, 1525 – 1584)  Poeta. El 1532, quan només tenia set anys, participà al certamen de Santa Caterina amb dues estrofes de dotze versos, únic poema seu conservat. Regí la càtedra de notaria del 1548 al 1555, que fou suprimida, i, restablerta del 1565 al 1584. El 1551 al 1571 fou nomenat justícia de tres-cents sous.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pineda, Andreu Martí  (Xàtiva, Costera, s XVI – València, v 1566)  Poeta. El 1512 era ja notari; s'aveïnà a València. Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547. El 1535 fou nomenat notari examinador. El 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina: hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teològic-popular, una d'elles en castellà, en honor de la Puríssima Concepció. D'un estil similar és la seva Contemplació en honor i reverència de les set vegades queInici página el nostre redemptor Jesús escampà la sua preciosíssima sang (1521). D'un to més emfàtic, llatinitzant i magistral és la seva sentència, la major part en codolades, en la disputa poètica anomenada Procés o disputa de vídues i donzelles, inclosa a l'edició de L'Espill de Jaume Roig del 1561. D'entre les seves obres circumstancials, com les estrofes que dedicà a Joan Ferrandis d'Herèdia i que aquest publicà en les seves Obras, cal destacar els Consells i bons avisos dirigits a una noble senyora valenciana novament casada (sd) i Escriu... a un son amic novament casat, escrites en fàcils quintets, en un to satíric i interessant com a quadre de costums de la vida quotidiana, en un llenguatge ric d'expressions populars i ple de vivacitat.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pineda, Joan Baptista  (València, s XVI – v 1567)  Catedràtic i poeta. De família modesta. Es doctorà en teologia a la Universitat de València el 1546, de la qual fou catedràtic de filosofia (1547-53; 1558) i de retòrica (1567). Autor de Dialogus de morte Christi domini ac servatoris nostri (1566). Gil Polo en la seva Diana enamorada el considerà com a poeta, però res no ha estat conservat d'ell.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pineda, la  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès)  Important nucli turístic. Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca, Salou, Tarragona i la Canonja, a la costa, on s'esten la platja de la Pineda, que s'allarga des de platja de Riuclar (al costat del port de Tarragona) fins al promontori del racó de Salou. Prop del cap de Salou hi havia la zona d'aiguamolls de l'estany de la Pineda, drenat per la sèquia de la Pineda. Església i actual santuari de la Pineda, que és l'antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet. Ha esdevingut modernament un important centre turístic, amb blocs d'apartaments, hotels, càmpings i restaurants.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pineda, la  (Terrassola i Lavit, Alt Penedès)  Caseria, a 0,5 km de Lavit, a la dreta de la riera de Mediona.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPineda, la  (Torrelles de Foix, Alt Penedès)  Gran masia, al nord del terme, prop del veïnat d'Albereda.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pineda, Sant Miquel de  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa Veure> Sant Miquel de Pineda.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pineda, serra de la  (Terrassa / Vacarisses, Vallès Occidental Contrafort (675 m alt) meridional de la serra de l'Obac (de la qual la separa la collada de l'Obac), al límit dels dos municipis.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pineda de la Marina, la  (Castelldefels, Baix Llobregat Gran urbanització, entre l'autovia i la platja i entre les Botigues i el municipi de Gavà, a l'est del terme.

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmePineda de Mar  (Maresme Municipi: 10,35 km2, 10 m alt, 25.948 hab (2014). Situat al litoral, entre els últims contraforts de la serra del Montnegre i la costa. És drenat per diversos torrents i rieres, com la riera de Pineda. Agricultura de secà (conreus mediterranis, patates, llegums) i de regadiu (verdures, maduixes i altres fruites), que és possible gràcies a l'aprofitament de l'aigua del subsòl per mitjà de bombes de motor. Entre les activitats industrials sobresurt en primer lloc la tèxtil, seguida de la fabricació de materials per a la construcció i l'alimentària. Important centre turístic i de la indústria hotelera. Notable creixement demogràfic a partir del 1960. La vila s'estén entre la carretera de Barcelona a Girona i la mar. Església parroquial de Santa Maria. Al s XVI sofrí un greu saqueig i destrucció per part del corsari turc Dragut. El terme comprèn, també, les ruïnes del castell de Montpalau, el raval del Poblenou o de Garbí, el barri de les Creus i la urbanització dita Pinemar. Àrea comercial de Calella. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Club Ciclista - Centre Cultural i Recreatiu

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPineda i Fargas, Josep  (Centelles, Osona, 1894 - Hato Rey, Puerto Rico, 1973)  Escriptor i polític. L'any 1914 anà a Cuba, on presidí el Centre Català de l'Habana (1922-23). Fou un dels fundadors del Club Separatista de l'Havana i secretari de l'Assemblea Constituent Catalana, fundada a Cuba el 1928 entorn de Francesc Macià. Durant la República visqué a Catalunya, però en esclatar la guerra tornà a Cuba, on romangué fins al 1960, en què s'instal·là a Barcelona. El 1944 fou secretari dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'Havana. Director de les revistes "La Nova Catalunya" i "Combat", va publicar Himnes i salms a Catalunya (Mèxic) i una Breve historia de Cataluña, guanyadora del premi Rovira i Virgili als Jocs Florals celebrats a Costa Rica (1955).

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pineda i Guerra, Josep  (Alacant, 1837 – Barcelona, 1907)  Navilier i pintor. Com a pintor és autor d'una producció abundant copiant el model de molts velers de l'època. Aquestes obres, artísticament convencionals, són tanmateix interessants com a reproduccions que reflecteixen una etapa brillant de la marina catalana.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pineda i Verdaguer, Francesc  (Barcelona, 1889 - 1970)  Escriptor. Pertanyia a la Unió Catalanista. Escriví els contes L'espasa trencada (1935), El casament del noi Saladrigues (1936), El tresor de les dones d'aigua (1955) i A impuls de l'instint (1957), així com la novel·la Quan l'amor va de baixa (1955) i l'assaig Barris baixos (1958).

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pinedes de Llobregat  (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat Nom adoptat el 1937 per al municipi.

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPinedo  (València, Horta)  Poble i partida, situats a la costa, al sud de la ciutat i a l'extrem septentrional de l'Albufera (platja de Pinedo). La població, tota disseminada, és dedica sobretot al conreu de l'arròs (la totalitat del terreny és marjal) i s'estén a les vores de les carreteres de Castellar a la mar, continuada vers el sud per la del Saler, centrada per un petit nucli i la parròquia del Roser, a la fi de la platja de Natzaret. Al costat de la mar hi ha un petit sector dedicat a les hortalisses. El nou curs del Túria desemboca al nord de Pinedo.

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pinell  (Juneda, Garrigues Antiga quadra.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinell, Esteve  (Catalunya, s XVIII)  Eclesiàstic. Era capellà de la casa-missió de Barcelona. Publicà obres pietoses en castellà i deixà inèdits els opuscles Apuntaments sobre la matèria de discreció d'esperits, Resumen de la doctrina que pot servir per examen i Amor propi.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinell, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell.

90 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Terra AltaPinell de Brai, el  (Terra Alta Municipi: 56,87 km2, 189 m alt, 1.076 hab (2014). Situat entre les serres de Pàndols i de Cavalls, al nord-oest, i la de Valliplana, al sud-est, a l'extrem oriental de la comarca, al límit amb el Baix Ebre i la Ribera d'Ebre. Drenen el terme diversos barrancs, afluents de l'Ebre per l'esquerra, com el barranc del Pinell. L'agricultura és de secà, amb predomini de la vinya, seguit dels ametllers i les oliveres. Ramaderia. Elaboració de vi. Notable celler cooperatiu modernista, obra de Cèsar Martinell, amb importants plafons de ceràmica de Xavier NoguésInici página (1920-21). Explotació d'argila refractària. Acusà un màxim demogràfic el 1910 (2.007 h). La vila és a l'esquerra del barranc del Pinell. Església parroquial de Sant Llorenç, barroca. El castell del Pinell, esmentat ja el 1153, pertangué als templers. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

91 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsPinell de Solsonès  (Solsonès Municipi: 91,14 km2, 648 m alt, 207 hab (2014). Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb l'Alt Urgell, la Noguera i la Segarra, accidentat per les serres del Pubill i del Bancal. El terme és regat per diverses rieres alfuents del Segre, com les de Madrona (dita també torrent de Pinell) i de Sanaüja. Hi ha pasturatges i boscs de roures i de pins. Economia agrària de secà, amb conreus de cereals-llegums, patates, blat de moro, vinya i olivera, i ramaderia. El poble és a l'esquerra del torrent de Pinell, centrat per l'església parroquial de Sant Miquel. El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Climenç, Miravé, Sallent de Solsonès i Madrona, l'antic hostal del Bancal dels Sacs i les esglésies de Sant Antoni de Bordell i de Santes Creus de Bordell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinell i Font, Valerià  (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, 1922 - Inca, Mallorca, 1983)  Pintor. Establert a Mallorca des del 1952, la seva obra en recrea el paisatge seguint fòrmules postimpressionistes. També és notable la seva producció com a muralista.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinell i Marcet, Ildefons  (Terrassa, Vallès Occidental, 1890 - Montserrat, Bages, 1960)  Músic. Fou escolà de Montserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán. Professà l'any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer. Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935. Autor d'obres per a instruments de teclat i composicions vocals. També fou crític musical.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPinell i Pons, Jordi  (Barcelona, 23/mai/1921 - Montserrat, Bages, 1997)  Escriptor i liturgista. Religiós benedictí. Pertanyia al consell de revisió de l'edició del Nou Testament. Ha estat director de la revista "Serra d'Or". És autor del llibre de poesies Balades del Bon Pastor (1958).

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinella  (Dènia, Marina Alta Caseria, a l'oest de la ciutat, prop del límit amb Ondara.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinella  (Vila-real, Plana Baixa)  Partida, a l'oest de la ciutat.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinells, Bernat Guillem d'  (Catalunya, s XIII)  Diplomàtic. Serví el rei Alfons II el Franc. El 1289 formà part de l'ambaixada a Roma, presidida per Gilabert de Cruïlles, que fou detinguda i empresonada a Narbona. Pinells, com els altres companys llevat de Cruïlles, pogué fugir al cap d'un temps. També era un dels membres de la delegació catalana que, presidida per Maimó de Castellolí, convingué pel feb/1291 el tractat de Brignoles, dit també de Tarascó.

98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaPinet  (Vall d'Albaida Municipi: 11,89 km2, 347 m alt, 171 hab (2014). Situat al nord-est de la comarca, al límit amb la Safor i accidentat pels vessants orientals de la serra de Buixcarró, s'estèn per la vall de la riera de Pinet, afluent del Vernissa. Grans extensions de pinedes. La superfície conreada no arriba a una cinquena part del terme: conreus mediterranis de secà (ametllers, oliveres, garrofers i cereals), amb una petita horta dedicada al tarongerar. Població en descens. El poble és al peu del sector muntanyós. L'església parroquial de Sant Pere fou sufragània de la de Llutxent. Antic lloc de moriscs que pertanyia a la fillola de Castelló de Rugat. Formà part de la baronia de Llutxent.Inici página Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia. Ajuntament

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinet  (Nules, Plana Baixa Partida, al sud-oest de la vila, prop de la Vilavella.

100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinet, salines del  (Santa Pola, Baix Vinalopó Salines, al sud del terme, entre l'albufera d'Elx i la costa, vora l'antiga torre del Pinet; al sud hi ha la caseria de la Marina del Pinet.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinet i Pàmies, Enric  (Tarragona, 1913 - )  Pintor. Fou deixeble d'Ignasi Mallol i Casanovas. Ha obtingut premis importants.

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pinetell de Montblanc, el  (Montblanc, Conca de Barberà)  Despoblat, al nord-oest de la vila, a l'esquerra del riu d'Anguera. Desaparegué el segle XIX (fins al 1841 constituí un municipi independent, però el 1849 ja era enrunat); només hi ha les restes de l'església romànica (segle XIII). Els templers adquiriren el segle XIII a Pere de Granyena part de les rendes del castell de Pinetell, que després passaren als hospitalers.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPinetell de Rojals, el  (Montblanc, Conca de Barberà Llogaret (607 m alt), dins l'antic terme de Rojals, situat en un planell, damunt la vall i a l'esquerra del riu Brugent.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinhas ha-Leví  (Catalunya, s XIII)  Poeta hebreu. Tingué correspondència amb el poeta castellà Todros Abü-l-'Afiya. Se'n conserven dues poesies religioses.

105 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Piniello  (la Vall de Lierp, Ribagorça)  Caseria, al sud del terme, camí de Merli.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinilla i Fornell, Jesús  (Barcelona, 1874 - ?, s XX)  Polític republicà. Advocat, el 1903 passà a la Unió Republicana després d'haver estat partidari de Canalejas. Fou elegit regidor el 1905 i poc després s'uní al lerrouxisme contra Solidaritat Catalana. El 1913 passà al Partit Reformista i el mai/1915 fou un dels signants del manifest constitutiu del Bloc Republicà Autonomista. Finalment, participà també en la creació del Partit Republicà Català (abr/1917).

Anar a:    Pie ]    [ Pietat ]    [ Pil ]    [ Pin ]    [ Pinc ]    [ Pinell ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -