A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Planas ]    [ Planas i G ]    [ Plane ]    [ Planella i C ]    [ Planes ]    [ Planes d ]

Ignorar el que ha passat abans de néixer, és restar infant per sempre. (Ciceró)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Planas, Antoni  (Illes Balears, s XIX)  Advocat. És autor de diversos escrits de caràcter jurídic i d'un estudi genealògic sobre la família nobiliària dels Pax.

2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Planas, Damià  (Illes Balears, s XIX)  Escriptor i advocat. Germà d'Antoni. Publicà, el 1844, uns Elementos de filosofía moral y religiosa.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas, Josep  (Barcelona, 1839 - Alcover, Alt Camp, 1901)  Escriptor i advocat. Té diversos treballs de crítica literària i musical.

4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPlanas, Lleonard  (Palma de Mallorca, 1722 – 1813)  Llatinista. És autor de Cesaraugusta fortitudinis speculum, poema inspirat en la resistència de Saragossa contra l'exèrcit napoleònic, i d'altres escrits també en llatí.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Argemí, Josep  (Sentmenat, Vallès Occidental, 1873 – Barcelona, 1950)  Músic. Estudià a Barcelona. Anà alguns anys a l'Uruguai, on fou mestre de capella i organista. En tornar a Catalunya, fundà (1904) l'Orfeó de Sabadell, que dirigí. El 1920 fou objecte d'un homenatge popular dirigit per Lluís Millet.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Basil, Antoni  (Olot, Garrotxa, 1806 – 1860)  Numismàtic. Col·leccionà un excel·lent monetari. Escriví dues obres, que han restat inèdites, sobre les seves afeccions numismàtiques i arqueològiques.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Blanquet, Narcís  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1803 – Barcelona, 1867)  Escriptor. És autor d'alguns assaigs i d'un recull poètic escrits en castellà.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Calvet, Lluís  (Barcelona, 1879 – 1954)  Arquitecte. Titulat el 1906, treballà uns anys al despatx de Puig i Cadafalch. En la seva primera època sobresurten la casa Santamaria (1908) i la casa Pujadas (1909), a la Garriga. El 1913 reformà l'interior de la Universitat Industrial de Barcelona. Presentat al concurs de biblioteques populars, li foren encarregades les de Valls -la primera de Catalunya, 1918-, Olot, Sallent, el Vendrell, etc, totes elles dins l'estètica noucentista, en què es pot incloure la resta de la seva obra.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Casals, Josep Maria  (Barcelona, 1846 – 1923)  Jurista. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona durant quaranta anys i degà de la facultat de dret. Presidí l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Col·laborà a "La Publicitat" i a "La Dinastía". És autor de diversos treballs i discursos sobre temes jurídics, aixíInici página com d'un de caràcter polític titulat La revolución del socialismo contemporáneo, pronunciat en obrir el curs 1902-03.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Casals, Manuel  (Barcelona, 1837 – 1907)  Polític i advocat. Destacada personalitat del caciquisme, pertanyia al partit conservador i fou el veritable àrbitre de la política barcelonina, llevat dels períodes de govern liberal, quan cedia el lloc al cacic liberal Comas i Masferrer. El 1877 fou elegit diputat provincial per Sant Sadurní d'Anoia fins al 1896, en que fou diputat a corts. Fou president de la diputació (1884-86 i 1890-94), i el 1897 fou nomenat senador vitalici. Els últims anys de la seva vida minvà la seva influència i es retirà de la política.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Congost, Joan  (Navata, Alt Empordà, 1812 – Girona, 1886)  Escriptor i predicador. Ingressà als dominicans de Girona (1825), on residí fins a l'exclaustració (1825). Fou provincial de l'orde i catedràtic al seminari de Girona. Fundà la casa-missió de Girona, de la qual fou el primer director. Tingué gran fama com a predicador. És autor de Arte pastoral o método de gobernar bien una parroquia i El catequista orador, reeditades sovint. També escriví El cura en el púlpito, Jesucristo predicando i altres obres menors, molt populars i acceptades.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Dòria, Francesc d'Assís  (Sabadell, Vallès Occidental, 1879 – Barcelona, 1955)  Pintor. Format a Madrid i a Barcelona, anà després a París i a Brussel·les. Sobresortí com a paisatgista. Fou distingit amb tres medalles d'or i dues d'argent. Entre altres càrrecs, va ser president del Cercle Artìstic i vicepresident de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPlanas i Durà, Enric  (Barcelona, 1921 – 1984)  Pintor. Conegut per Planasdurà. De formació autodidàctica, s'inicià en l'expressionisme però sentí aviat predilecció per l'abstracció geomètrica. També conreà la pintura mural (sèrie de murals de les Llars Mundet) i féu gravat, ceràmica, figurins per a ballet, etc. Fou un dels fundadors del grup Lais.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Espalter, Enric  (Barcelona, 1854 – 1894)  Eclesiàstic i escriptor polemista. Advocat, milità de jove al partit tradicionalista. Fou un dels fundadors de la Joventut Catòlica de Barcelona, que presidí. Organitzà un pelegrinatge de 30.000 persones a Roma, dit de Santa Teresa, per demostrar la seva adhesió al papa Pius IX. Mantingué polèmiques de caràcter religiós a "El Correo Catalán" i altres periòdics (1884-86). Ingressà als jesuïtes (1885), però en sortí aviat i s'ordenà de sacerdot. Com a president de la Joventut Catòlica contribuí al renaixement de les lletres catalanes organitzant certàmens literaris.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Feliu, Joan  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1847 - Figueres, Alt Empordà, 1896)  Eclesiàstic, poeta i compositor. Poeta que, juntament amb Guimerà i Matheu, donà impuls al grup de La Jove Catalunya i va prendre part als Jocs Florals de Barcelona amb composicions de to patriòtic. Ordenat sacerdot l'any 1882, fundà a Girona "La Vetllada", el primer setmanari català aparegut en aquella ciutat. Són notables les traduccions que féu d'Horaci, elogiades per Marcelino Menéndiz Pelayo. La seva obra poètica fou publicada l'any 1910 en un recull titulat Semprevives.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Font, Claudi  (Barcelona, 1869 – 1931)  Escriptor. Participà en els Jocs Florals de Barcelona: fou premiat el 1895 i el 1897, i en fou secretari el 1899 i mantenidor el 1900. Conreà la poesia i la prosa amb un estil realista i poètic, basant-se especialment en les descripcions rurals. Publicà els volums de proses Entre muntanyes (1894), Prosa (1903), De la vida a "Lectura Popular" i En Pere i altres contes (1919).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPlanas i Font, Josep  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1877 – 1928)  Músic. Germà de Claudi. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona. Fou mestre de capella i professor de música a Vilanova durant més de trenta anys. Escriví una missa en si bemoll (1910), la sarsuela El consejo de amor i un gran nombre de sardanes.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Franquesa, Eusebi  (Barcelona, 1833 – 1897)  Dibuixant, aquarel·lista i litògraf. Format a París, a l'obrador de Lassalle, assolí un total domini del gravat litogràfic i es convertí en un dels principals litògrafs de Barcelona i París, gràcies també als seus dots naturals de dibuixant. Fou el renovador a Catalunya d'aquesta tècnica del gravat. Visqué a París fins l'any 1854, on explotà l'espanyolada. Instal·lat a Barcelona, fou molt sol·licitat pels editors, i esdevingué l'il·lustrador més brillant de les novel·les serials. Molt sensible a la bellesa femenina, al costat de delicats dibuixos i retrats, realitzà també suggestius gravats sobre temes galants, especialment els destinats a Historia de una mujer. Sobresortí, també, com a cartellista. Produí una obra nombrosa i desigual, però d'immillorable qualitat tècnica, molt recercada pels col·leccionistes.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Gallés, Jaume  (Barcelona, 17/mar/1926 - 14/mai/1996)  Pintor. Rebé diversos premis per les seves obres sobre paisatges (especialment de les Rambles), figura i composicions. Pintà fins al 1988.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Gispert, Narcís  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres. És autor del recull Poesías religiosas, devotas y edificativas (1848).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Guasch, Ferran  (Barcelona, 1913 - )  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou deixeble d'Ernest Santasusagna. Ha tingut premis importants. Practicà també l'escultura.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPlanàs i Marca, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1890 – Barcelona, 1980)  Músic. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau. Escriví sardanes de molta qualitat, com Dolç esplai i Sant Jordi. Fou el violoncel·lista del Quartet Renaixement.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planàs i Martí, Josep Maria  (Manresa, Bages, 1908 – Barcelona, 26/ago/1936)  Periodista. Col·labora a diversos mitjans de comunicació de Barcelona. Dirigí "El Bé Negre" i "Imatges". Publicà Nits de Barcelona, i es distingí per uns violents articles contra la FAI. Fou assassinat per elements incontrolats, presumiblement d'aquella organització.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planàs i Martí, Pilar  (Manresa, Bages, 1912 – Barcelona, 1967)  Pintora. Deixebla de Rafael Benet. Excel·lí com a colorista en la pintura de paisatge, natura morta i retrat. Exposà individualment a Barcelona i participà a nombroses col·lectives a Barcelona, Manresa, Madrid i Xile. Membre dels cercles Maillol i de Sant Lluc i del Saló de Maig de Barcelona. Fou professora de dibuix a l'institut de Manresa.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Marull, Miquel  (Girona, 1892 – 1919)  Escriptor. Era col·laborador d'"El Autonomista" i d'altres òrgans de la premsa gironina. Publicà el recull Aubades i les obres teatrals L'or del poble, El nostre artista i Passions trencades.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planàs i Mas, Josep-Odiló  (Barcelona, 1925 - )  Músic. Fill d'Antoni Planas i Marca. Ingressà a l'Escolania de Montserrat l'any 1939 i estudià amb Lluís Millet i Farga i amb Sants Sagrera. És autor de melodies litúrgiques sobre text català i de composicions per a orgue i polifòniques.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPlanas i Prat, Pau  (Alcover, Alt Camp, 1886 - París, França, 1947)  Pintor. Residí generalment a París i a Girona. En aquesta segona ciutat es dedicà a l'ensenyament. En 1939 s'exilià i s'establí altra vegada a París. Féu també bons treballs publicitaris.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas i Simó, Jaume  (Barcelona, 1889 – 1974)  Músic. Actuà com a tenor d'òpera al Liceu i féu diverses gires a Amèrica Llatina. L'any 1922 fundà i dirigí, a Barcelona, la jazz-band anomenada Orquestra Planas, amb la qual introduí el jazz a Catalunya.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planas-Güell, Josefina  (Canet de Mar, Maresme, 1905 - Milà, Itàlia, 1929)  Cantatriu. Estudià a l'Acadèmia Marshall de Barcelona. Fou pensionada per l'ajuntament barceloní per ampliar els seus estudis a Milà. Debutà amb Rigoletto. La seva veu bonica i extensa prometia una brillant carrera, que fou frustrada per la seva prematura mort.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plançó, Rafael  (Catalunya, s XVII)  Arquitecte. Documentat des del 1615. Autor de l'antic pedró de la plaça del Pedró de Barcelona (1616). És autor de l'església de Santa Maria d'Igualada (1617-20), que té volta d'arcs ogivals amb cornisa i motllures encara renaixentistes. Vers el 1630 esdevingué mestre de les fonts de la ciutat de Barcelona.

31 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Plançons  (Barcelona, 10/feb/1933 - 3/oct/1933)  Revista desenal infantil. Dirigida per Narcís Masó i Valentí, intentà de donar instrucció i cultura a la mainada, amb escrits de Josep Carner, Joaquim Folguera, Clementina Arderiu, Agustí Esclasans, etc. Els il·lustradors foren D'Ivori, Serra i Massana i Clotilde Cirici, i els redactors habituals foren Ferran de Sagarra i Aureli Capmany.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPlandiura i Pou, Lluis  (Barcelona, 1882 – 1956)  Industrial i col·leccionista. Conegut per la protecció que donà als artistes catalans i per la importantíssima col·lecció d'obres d'art que reuní, especialment d'artistes catalans modernistes (Casas, Rusiñol), postmodernistes (Nonell, Mir, Picasso) i del grup de Les Arts i els Artistes. L'any 1932 cedí la part de pintura, escultura i ceràmica a la Generalitat de Catalunya i a l'ajuntament de Barcelona.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plandogau  (Oliola, Noguera Poble (471 m alt) (o Pladogau), vora el límit amb el terme de Cabanabona. La seva església depèn de la parròquia de Ponts (depengué fins al s XIX del terme forà de Ponts). Prop seu hi ha el llogaret de Gratallops i les caseries de Casanova, la Garriga i Masbrú.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plandolit i d'Areny, Guillem de  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1822 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1876)  Síndic general de les Valls d'Andorra. Tercer baró de Senaller i Jordana (1851). Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d'Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d'Ordino. Fou el darrer síndic i procurador general d'Andorra del llinatge dels Areny. Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana (morta el 1846) en la baronia de Senaller i Gramenet. El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona. Fou l'ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d'Andorra (1866), que obrí la porta a la modernització o actualització de les velles estructures andorranes. El 1870 establí un noviciat de jesuïtes a la seva casa d'Andorra la Vella.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plandolit-Targarona i de Pons, Benet de  (Sant Pere de Torelló, Osona, v 1805 - Catalunya, s XIX)  Militar. Era fill de Francesc de Plandolit-Targarona i Serratosa i oncle de Guillem de Plandolit i d'Areny. El 1822, amb motiu de l'aixecament de les tropes reialistes contra el captiveri de Ferran VII a Cadis, dirigí el moviment insurreccional, originat a la Seu d'Urgell i a la plana de Vic. Obtingué el grau de coronel i fou segon comandant general de les forces reialistes a Catalunya. El 1828 es casà amb Beneta d'Esteve i de Marimon.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPlanell, Jaume  (Catalunya, s XVII)  Pintor. És autor del retaule del Roser per a l'església de Granollers de la Plana. N'hi ha peces al Museu Episcopal de Vic. El congnom d'aquest artista apareix també sota la forma Planella.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planell i Riera, Francesc  (l'Havana, Cuba, 1886 – Barcelona, 1973)  Enginyer. Germà de Joaquim. Contribuí fortament a la introducció de l'electrònica a Catalunya. Fou catedràtic de l'Escola Industrial de Barcelona i director de la Companyia de Tramvies de Barcelona SA. El 1924 ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que més tard presidí. Traduí obres científiques estrangeres i publicà obres sobre electricitat.

38 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Planell i Riera, Joaquim  (l'Havana, Cuba, 1891 – Madrid, 1969)  Militar i polític. Germà de Francesc. Prengué part important a l'acció d'Alhucemas, motiu pel qual rebé la Laureada. Agregat militar a Washington (1930-34). Féu la guerra al costat del govern de Burgos. Fou després vice-president de l'INI (1945-51) i, benvist pels EUA, s'incorporà al nou govern del 1951 amb la cartera d'indústria; durant la seva gestió (fins el 1962) es creà la important Empresa Nacional Calvo Sotelo, que presidí. Posteriorment fou president de l'Instituto de Combustible del Patronato Juan de la Cierva.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planell i Viñals, Carles  (Barcelona, 1927 - )  Artista plàstic. Autodidacte. Membre del Cercle Maillol. Es donà a conèixer el 1953 a l'Exposició Municipal de Belles Arts. El 1955 ja obtingué medalla de bronze a la Biennal d'Alexandria. Des d'aleshores ha participat en nombroses exposicions a diversos països, integrat sovint en el grup Sílex. A Barcelona concorregué al Saló d'Octubre i fou societari fundador dels Salons de Maig. El 1959 formà part de l'anomenada Escola de Barcelona i el 1960 participà en la Biennal de Venècia i en l'exposició del museu Guggenheim de Nova York, entre altres exposicions. Influït primer per Picasso, passà per una etapa informalista que aviat derivà en l'abstracció geomètrica, incorporant a la pintura materialsInici página insòlits, com metall o marbre (La conquesta de la Lluna, 1969, plafó al vestíbul d'un edifici a la Diagonal de Barcelona). Posteriorment ha depurat el seu art arribant a una disciplinada ordenació de l'espai que l'ha portat a retre homenatge a Luca Pacioli. Ha exposat individualment a Barcelona, Mataró i Gandia.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Dinastia de pintors i escenògrafs, el primer membre conegut de la qual fou Gabriel Planella.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella  (Catalunya, s XVI)  Frare. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. Versificà en llengua catalana. N'ha restat un sonet de contingut teològic adreçat a Pere Serafí. La qualitat d'aquesta composició és remarcable, i sembla revelar l'existència d'un poeta notable i gairebé desconegut en aquest període de decadència literària.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella, Gabriel  (Barcelona, 1754 – 1824)  Pintor. Fou el primer membre conegut de la família d'artistes. Practicà la decoració pictòrica de vidres i porcellanes amb elements florals. Fou el pare dels Planella i Couxello.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella, Jordi de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1392 era batlle general de l'illa. Per aquest temps, el cavaller Asbert Satrilla passà a Còrsega per estrènyer contacte amb el partit catalanista cors.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella, Marc de  (Moià ?, Bages, s XV - Catalunya, set/1463)  Donzell. Sostingué bandositats actives. En 1462 abraça la causa de la Generalitat, contra Joan II. Morí en el curs d'unes operacions contra partidaris delInici página monarca.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella, Pere de  (Moià, Bages, s XIV – Barcelona, 1385)  Eclesiàstic. Era canonge de Mallorca quan fou nomenat bisbe d'Elna (1361). Fou l'iniciador del canal del Tec, que afavorí molt la indústria de draps de Perpinyà. En el sínode d'Elna del 1366 augmentà de 15 a 20 el nombre dels seus canonges i donà bones disposicions a favor de la clerecia. S'enfrontà amb els cònsols de Perpinyà a causa de les imposicions implantades per Pere III de Catalunya-Aragó, fins al punt que el seu vicari general, Arnau, abat de Sant Genís de Fontanes, llançà un interdicte a tota la ciutat el 1369. Enmig d'aquestes lluites, en les quals intervingué el papa, fou traslladat a Barcelona (1371). Féu construir la càtedra episcopal del cor, que porta el seu escut, i el 1380 presidí els trasllats a la catedral dels cossos de santa Maria de Cervelló i de sant Oleguer.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Uixer i servidor de Joan I. El 1379 fou enviat oficiosament a París per sondejar la solidesa de l'oferiment en matrimoni de Violant de Bar, que seria la segona muller de Joan, llavors príncep hereu i duc de Girona. Aquest el féu camarlenc seu. El 1382 gestionà prop del rei Pere III el projecte del príncep de fer una campanya a Sardenya. La seva fidelitat a Joan féu que Pere III volgués destituir-lo de la cort ducal el 1383, quan empitjoraren molt les relacions entre pare i fill. S'adherí aleshores, canviant de bàndol, al partit de la reina Sibil·la de Fortià. Aquest fet li costaria un procés el 1387, poc després de pujar al tron Joan I. Reconciliat amb aquest, en fou nomenat camarlenc. El 1393 hi havia a Sicília un Pere de Planella, en funcions de vice-almirall de l'estol català que operava a l'illa. Amb quatre galeres fou enviat aleshores en auxili de Lluís de Nàpols.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Uixer i servidor del príncep Joan, duc de Girona, el futur Joan I. El 1372 acompanyà el príncep a Besiers per visitar-hi la seva promesa Joana de Valois, malalta de mort. També actuà de missatger del príncep prop de Pere III, sobretot quan aquest volia fer casar el seu primogènit amb Maria de Sicília. Joan li vengué el 1381 el castell de Montbui, que Ramon no trigaria a revendre's al mateixInici página príncep.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella, Ramon de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Com Pere de Planella, durant la guerra contra Joan II, prengué les armes contra el monarca, i fou un dels organitzadors de la defensa al Vallès. Per l'ago/1462 fou destinat a la zona d'Hostalric per tal d'hostilitzar-hi els invasors francesos que acudiren en ajut del rei. Fou algutzir de la Generalitat per a l'administració de justícia.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella, Ramon de  (Catalunya, s XV)  Eclesiàstic. Fou canonge de Vic. Malgrat la seva condició d'eclesiàstic prengué les armes per la Generalitat el 1462. Defensà la plana de Vic contra les forces reials.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Coromina, Francesc  (Barcelona, 1802 – 1870)  Pintor. Fill de Bonaventura Planella i Couxello i germà de Josep. Després dels estudis a Llotja passà a treballar a l'Havana, on pintà esglésies i el monestir de Santa Caterina.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Coromina, Josep  (Barcelona, 1804 – 1890)  Pintor. Fill de Bonaventura Planella i Couxello i germà de Francesc. Es dedicà especialment a l'escenografia, activitat en la qual realitzà una tasca abundant: decorats per al Liceu, de Barcelona, i per nombrosos teatres de la mateixa ciutat i d'altres indrets de Catalunya (òperes Lucrecia Borgia, Norma, Faust i comèdies com el Don Juan Tenorio). Demostrà un gran domini de la perspectiva i publicà una obra titulada Exposición completa y elemental de la perspectiva y su aplicación al palco escénico.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Couxello, Bonaventura  (Barcelona, 1772 – 1844)  Pintor. Fill de Gabriel. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. Pintà segons l'estil neoclàssic de Pere Pau Muntanya, però segint-ne la versió francesa introduïda a Catalunya per Flaugier. Succeí a Muntanya en la direcció de l'Escola de Llotja (1813), onInici página fou professor de paisatge i perspectiva. Una obra típica del seu estil fou l'Al·legoria de la Reial Junta de Comerç, entre déus i genis. Decorà alguns sostres del nou edifici de Llotja i va fer tot d'obres d'ornamentació pública amb motiu de la visita a la ciutat d'importants personalitats (entre les quals el rei Ferran VII). També conreà el dibuix i l'aiguafort. Pare de Francesc i Josep Planella i Coromina.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Couxello, Gabriel  (Barcelona, 1780 – 1850)  Pintor. Fill de Gabriel Planella. Va ésser professor de la classe de flors, a Llotja, on succeí l'altre gran pintor de flors Carles Ardit. En aquesta especialitat arribà a tenir molta anomenada, i els quadres que pintà deixen entreveure una obra digna i de qualitat. Pare de Joan i de Nicolau Planella i Travé.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Couxello, Joan  (Barcelona, 1785 – 1845)  Dibuixant. Era fill del segon matrimoni de Gabriel Planella. S'especialitzà en el dibuix de puntes i brodats.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Couxello, Joaquim  (Barcelona, 1779 – 1875)  Pintor. Fill de Gabriel Planella. S'especialitzà en la pintura de quadres de flors, que eren molt sol·licitats entre els ambients burgesos. Així mateix, féu retrats notables.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Couxello, Ramon  (Barcelona, 1783 – 1819)  Pintor. Fill de Gabriel Planella. Es formà a Llotja, amplià estudis a Roma i exercí de professor suplent a Llotja. Es dedicà als quadres de flors, però, sobretot, féu pintura religiosa.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPlanella i de Fiveller, Gaietà de  (Barcelona, 1776 – 1863)  Humanista. Cinquè comte de Llar i vuitè baró de Granera, com a successor del seu pare Francesc Gaietà de Planella i de Llar. Membre de l'Arcàdia de Roma (amb el nom de Bianoris Ippolimici), el 1816 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Col·laborà en el Diccionari català de Pere Labèrnia i deixà inèdites nombroses composicions poètiques en català, castellà i llatí.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i de Torrelles, Pere de  (Catalunya, s XV)  Donzell. Fill de Roger de Planella i de Beatriu de Torrelles. Urgellista com els seus germans Marc i Ramon de Planella, el 1437 era senyor de Castellnou de Moià. El 1440 combaté al costat d'Alfons el Magnànim a Itàlia. Durant la guerra contra Joan II participà, en l'exèrcit del comte de Pallars, al setge de Girona i fou un dels qui entraren furtivament a l'església de Sant Feliu, on fou pres després d'una heroica defensa. Alliberat, fou nomenat capità del castell d'Amposta. El 1465 resistí durant més de vuit mesos el setge de les tropes reialistes i dels hospitalers, propietaris del castell. Fou alliberat després de la capitulació de Tortosa al rei Joan II.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Poleti, Montserrat  (Barcelona, 1898 - s XX)  Pintora. Fou deixebla de Ricard Martí. Ha sobresortit en la pintura de natures mortes i temes florals.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Reixach, Pere  (Olot, Garrotxa, 28/abr/1948 - )  Director teatral. Llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre, realitzà estudis amb diversos professionals del teatre, i també al Centre Internacional CUIFERD de Nancy (França) i a escoles de teatre a Nova York. Ha participat en nombroses iniciatives teatrals: membre fundador de les companyies Teatre Lliure (1976) i Zitzània Teatre (1982), fou professor de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (1970-72) i, des del 1973, professor d'interpretació a l'Institut del Teatre, dins del qual ha estat cap d'aquesta especialitat (1996-99). Ha estat coordinador del curs El text: veu, dicció i interpretació, impartit per Salvador Oliva i Coralina Colom (2006). Col·labora també regularment amb la Universidad de Bellas Artes de Bilbao, on impartí anualment un curs d'interpretació. Ha impartit una vintenaInici página de tallers a l'Institut del Teatre sobre obres i autors clàssics. A banda, a través de la companyia Zitzània Teatre, ha produït diversos espectacles teatrals. Ha dirigit la sèrie Qui?, en tretze capítols, de Televisió de Catalunya (1990). Ha rebut diversos premis de la seva especialitat.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Rodríguez, Joan  (Barcelona, 1850 – 1910)  Pintor. Format a Llotja. Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871. El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma. Exposà també amb èxit sovint a Madrid, a Berlín (1891) i a Chicago (1893). Tot i que conreà la pintura d'història (Els comuners de Castella a Valladolid), es dedicà especialment a l'escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica (La migdiada de l'obrer, En alta mar, etc). És representat al Museu d'Art Modern de Barcelona.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Roure, Alexandre  (Barcelona, 1866 – 1900)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Visqué algun temps a París. Tingué bon prestigi com a restaurador. També fou paisatgista.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Roure, Macari  (Barcelona, s XIX - 1899)  Mestre d'obres. Germà d'Alexandre. Les seves obres mostren sovint un afany medievalitzant especialment rigorós.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Travé, Joan  (Barcelona, 1801 – 1855)  Pintor. Fill de Gabriel Planella i Couxello i germà de Nicolau. Es dedicà a l'escenografia i al pessebrisme, art en el qual excel·lí.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planella i Travé, Nicolau  (Barcelona, 1810 - s XIX)  Pintor. Fill de Gabriel Planella i Couxello i germà de Joan. Es dedicà a l'escenografia i a la decoració d'interiors; excel·leix la del palau Larrard, al carrer Ample deInici página Barcelona.

66 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Planellas i Llanos, Alexandre  (A Corunya, Galícia, 1856 - Barcelona, 1926)  Metge. Fou catedràtic d'obstetrícia a València i d'anatomia descriptiva a Barcelona. És autor de llibres i d'escrits breus de caràcter professional. Potser l'obra més interessant és la titulada Estudio higiénico de la fecundidad y prolificidad (1904), text d'un discurs llegit a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planelles i Giralt, Josep  (Barcelona, s XIX – 1888)  Naturalista. Ocupà una càtedra a la universitat de Santiago de Compostela. És autor de la primera flora feta a Galícia. Fou després catedràtic a la Universitat de Barcelona i degà de la facultat de ciències. És autor d'escrits diversos relatius a la seva especialitat.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planells i Cruanyes, Àngel  (Cadaqués, Alt Empordà, 1901 – Barcelona, 1989)  Pintor. De formació autodidàctica, tingué contactes amb S. Dalí i fou amb aquest un dels introductors del surrealisme a Catalunya. El 1926 ja exposava a les Galeries Dalmau un grup d'obres molt pròximes al món fantàstic del surrealisme, i el 1936 fou convidat per A. Breton a la Primera Exposició Internacional del Surrealisme a Londres.

71 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaPlanés  (Alta Cerdanya Municipi: 14,24 km2, 1.588 m alt, 54 hab (2013). Situat a l'extrem est del pla de la Perxa, on passa la riera de Planès, a la dreta de la Tet, al peu del circ de Cambrescades. Relleu accidentat, excepte al sector nord del terme, més pla, el bosc ocupa una part molt important del terme. Població agrícola; s'hi conreen cereals al secà i hortalisses al regadiu. Hi ha prats i farratges. Ramaderia bovina i ovina modestes. El poble és dividit en diversos nuclis, el principal, al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, romànica (s XIII); l'altre nucli ésInici página l'anomenat castell de Planès, a l'esquerra de la riera. Té una estació del ferrocarril de la línia turística del tren groc. Pertanyia històricament al Conflent. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Planès  (Montmajor, Berguedà Veure> Pujol de Planès, el.

72 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Planès, baronia de  (País Valencià Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim i de la qual formen part els llocs d'Almudaina, Benialfaquí, Benicapsell, Catamarruc, Llombo i Margarida. Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei. La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda. Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs d'Aveiro, i als Ponce de León, ducs d'Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne. Passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d'Obedos.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planes, Bernat  (Catalunya, s XVII - Escaladei, Priorat, s XVII)  Monjo cartoixà. Pertanyent, pel que sembla, a la comunitat de Scala Dei. És autor del tractat Concordia mística (1667).

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Planes, castell de les  (Bages Altre nom del castell de Sant Mateu de Bages.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planes, Dalmau  Veure> Sesplanes, Dalmau.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Planes, Isidor  (Puçol, Horta, s XVII – València, 1729)  Cronista. Doctor en teologia. Sacerdot, fou mestre de cerimònies i penitencier del Col·legi de Corpus Christi de València. Deixà dues relacions de fets esdevinguts a la ciutat i Regne de València, una de mitjan s XVII al 1727 (Repertorio de varias y raras cosas) i una altra delInici página 1705 al 1729 (Sucesos fatales).

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Planes, Jeroni  (Inca, Mallorca, v 1564 - Valldemossa, Mallorca, 1635)  Predicador. Vestí a València l'hàbit observant; fundà diversos convents i fou vicari general de l'orde (1622) a la monarquia hispànica. El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa. Els seus sermons sobre Ramon Llull, Catalina Tomàs i Cabrit i Bassa foren publicats el 1624.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Planes, les  (Barcelona, Barcelonès)  Sector residencial i d'esbarjo de la ciutat (o les Planes de Vallvidrera), situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat del Vallès. L'hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d'estiueig i de segona residència de la menestralia. En són característics els establiments de menjar amb coberts a l'aire lliure i les esplanades per a jocs. Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa (1917), que hi té estació. Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià. És afectat pel túnel de Vallvidrera.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Planes, les  (Sant Joan Despí, Baix Llobregat Barri mixt d'habitatges i indústria, situat al sud-est del centre urbà. Formà un continuum urbà amb Cornellà.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Planes, les  (les Lloses, Ripollès Masia i antiga quadra, dins la parròquia de Santa Maria de Matamala.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Planes, les  (Riudoms, Baix Camp)  Partida i masies.

82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPlanes, Llorenç  (Costoja, Vallespir, 1945 - )  Escriptor. Enginyer agrònom, fou professor al Liceu agrícola de Tesà (Rosselló) i responsable de la secció d'agricultura de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada del Conflent. Ha publicat El petit llibre de Catalunya-Nord (1974), edició ampliada el 1978 en col·laboració amb la seva dona, Montserrat Biosca, i ha dirigit Els vins del Rosselló (1980). Ha col·laborat en diversos periòdics (especialment "La Falç", entre 1970 i 1978) amb el pseudònim de Pere Petit.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Planes, Lluís Antoni  (València, 1742 – 1821)  Pintor. Fill de Tomàs Planes, del qual fou deixeble, a més de Camaron i de Collado. Ingressà a l'Acadèmia de Sant Carles de València (1766), de la qual esdevingué director de pintura (1790) i director general (1799); també fou acadèmic de San Fernando de Madrid. Deixà obres a la seu de València, a la de Sogorb i a les esglésies de Bunyol, de Xest, de la cartoixa de Portaceli i d'Alcalà de Xivert.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planes, Miquel  (Catalunya, s XV – s XVI)  Mestre argenter. Realitzà la seva prova de passantia dins el gremi barceloní en 1500-30, presentant una mostra per a collar o cadena, amb disseny vegetal entrellaçat que emmarca una gerra decorativa del renaixement. El 1518 obrà dos gerros i dues tasses per a la vaixella d'argent que la ciutat regalà a Carles V. Les referències documentals el fan també autor de la creu de la capella de Tots els Sants de la seu de Manresa (1528).

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Planes, ses  (es Mercadal, Menorca)  Sector central i occidental del municipi.

86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Planes, ses  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Vénda, dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Planes, Tomàs  (València, 1707 – s XVIII)  Gravador. S'especialitzà en estampes de caràcter religiós.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPlanes de Frontanyà, les  (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)  Masia, antic lloc i església (Sant Cristòfol).

89 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatPlanes de la Baronia  (Comtat Municipi: 38,87 km2, 472 m alt, 778 hab (2014). Situat a la serralada Pre-bètica valenciana, entre la serra d'Almudaina, que accidenta el terme, i el riu d'Alcoi, a la dreta del pantà de Beniarrés. El territori és accidentat i només es conrea una petita part del terme. De secà es conreen ametllers, garrofers i oliveres. Indústries derivades de l'agricultura (oli, farina). Ramaderia de llana i bestiar cabrum. La població ha disminuït prop de la meitat des del 1910. Vila d'origen islàmic, al peu de l'antic castell de Planes, centre de la baronia de Planes, a l'esquerra del barranc de Planes. Església parroquial de Santa Maria. El terme comprèn, també, els llocs de Benialfaquí, Catamarruc i Margarida i els despoblats de Benicapsell i Llombo. Pertany a l'àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Planes de Montsià  (Montsià)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Bàrbara.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Planès de Rigard  (Planoles, Ripollès Poble (1.207 m alt), fins al 1967 del terme de Toses, situat a l'esquerra del Rigard, vora la carretera de Ribes de Freser a Puigcerdà (on hi ha l'hostal de Planès). Té una interessant església romànica, que depenia de la parròquia de Nevà.

92 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaPlanes d'Hostoles, les  (Garrotxa Municipi: 37,47 km2, 370 m alt, 1.674 hab (2015). Situat a la vall d'Hostoles, des del castell d'Hostoles fins a l'hostal del Fang, arran de les Guilleries, a la dreta del riu Brugent, que drena el terme en direcció nord-oest - sud-est, a l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb les d'Osona i la Selva. Gran part del territori és muntanyós i cobert en part de boscs d'alzines, roures i faigs. Agricultura amb conreus de secà (cereals, blat de moro, farratgesInici página i lleguminoses). Té certa importància la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i l'avicultura. La indústria és molt diversificada: dels mobles, de la construcció i alimentària. El poble és a la dreta del riu Brugent; església parroquial de Sant Cristòfol (esmentada ja el s XII). Formà part del terme del castell d'Hostoles i de la batllia reial de la vall d'Hostoles. El municipi comprèn, a més, els pobles de Cogolls, les Encies i Sant Pere Sacosta, el veïnat de Pocafarina, la masia i volcà de Treiter i l'antic castell de Puig-alder. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Ràdio - Grup Excursionista

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Planes i Bernat, Jaume  (Palma de Mallorca, 1843 – 1914)  Antiquari i arqueòleg. Pioner de l'arqueologia mallorquina del s XIX. Informà Hübner i Cartailhac per a llurs treballs sobre inscripcions llatines i prehistòria balear. Gràcies a excavacions i adquisicions reuní una important col·lecció d'objectes prehistòrics, que avui es troba dins el fons de la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona. Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lul·Liana.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Planes i Domingo, Lluís  (València, 1765 – 1799)  Pintor. Fill de Lluís Antoni Planes. Fou deixeble de Francisco Bayeu i de Mariano Maella. Fou acadèmic de Sant Carles. Destacà com a retratista.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Planes i Izabal, Ramon  (Sitges, Garraf, 1905 - Arenys de Mar, Maresme, 12/mar/1989)  Escriptor. Perit químic. Ha dirigit la revista sitgetana "Antologia" i fou secretari de redacció de la revista "L'amic de les Arts". És autor d'una producció narrativa molt notable, composta per les obres El pont llevadís (1950), El cercle de foc (1952), Confessió en el tren (1954), La terra té camins (1971), així com les policíaques: Crim al carrer Tuset (1973) i La filla del pintor (1976). També ha publicat el Llibre de Sitges (1952), El mestre Morera i el seu món (1972), Rusiñol i el Cau Ferrat (1974) i l'estudi comarcal El Penedès i Garraf (1961). Ha estat guardonat amb el premi Josep Yxart el 1968 pel seu assaig El modernisme a Sitges, publicat el 1969.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPlanes i Mundet, Josep  (Girona, 1902 - s XX)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. És autor dels llibres i opuscles Apunts per a una concepció de la personalitat (1932), Imperatiu a la pàtria (1933) i Refraccions d'una vida, novel·la (1933).

97 CATALUNYA . BIOGRAFIA

Planes i Vilella, Ferran  (Bagà, Berguedà, 1914 – Barcelona, 1985)  Escriptor. Estudiant de lletres, ingressà a l'exèrcit republicà i s'exilià el 1939. Ha publicat El desgavell (1970), memòries personals, mig novel·lades, sobre l'ocupació alemanya de França, l'exili i la primera postguerra.

98 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaPlaneses  (Fenolleda Municipi: 6,16 km2, 160 m alt, 108 hab (2013), (occ: Planesas, fr: Planèzes). De llengua occitana, situat a la vall de l'Aglí, a l'est de la Tor de França. El terme és dominat al nord pel roc de l'Abelha (381 m alt) i al sud per la roca Corba (336 m alt), és molt accidentat i cobert de bardisses. Agricultura de secà, especialment vinya. La seva economia es fonamenta en la indústria vitícola (la meitat a vins dolços naturals i l'altra meitat a vins de taula de bona qualitat -Costes del Rosselló-). Al nord del terme hi ha una mina de ferro sense explotar. La població, tot i mantenir-se estable, ha tingut diversos alts i baixos durant els darrers 200 anys, encara que actualment tendeix a disminuir. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és establert a l'esquerra del riu, aigua avall i a menys d'un quilòmetre de Rasigueres. Àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Planeses  (Sant Julià de Vilatorta, Osona Veure> Sant Feliu de Planeses.

100 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaPlanet, mall  (Benasc, Ribagorça Cim (2.716 m alt), de la línia de crestes que separen la vall de Benasc de la vall occitana de Lis, entre el mall Barrat i el pic de Folhosa.

101 CATALUNYA - EMPRESA

Logo d'Editorial PlanetaPlaneta, Editorial  (Barcelona, 1950 - )  Empresa fundada per José Manuel Lara Hernández. El 1965 inicià la seva expansió per Iberoamèrica, i des de principis dels anys 1980, amb l'adquisició de nombroses editorials espanyoles (Seix Barral, Ariel, Deusto, Espasa Calpe i Columna, entre d'altres) o l'associació amb d'altres, com la italiana De Agostini, s'ha convertit en el grup editorial més important del mercat hispanoamericà. S'ha especialitzat en la publicació d'obres literàries entre les quals destaquen les col·leccions "Autores Españoles Contemporáneos", "Clasícos Contemporáneos", etc. Ha publicat també enciclopèdies, en col·laboració amb l'editorial francesa Larousse, i grans obres de caràcter general. Des del 1951 atorga anualment el Premi Planeta per a novel·les escrites en llengua castellana, i des del 1980 ha tornat a convocar el premi Ramon Llull (creat el 1968) per a novel·les escrites en català, actualment ampliat a tots els gèneres narratius. Grup Planeta

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Planeta, la  (el Pont d'Armentera, Alt Camp Barri, a l'esquerra del Gaià, el 1981 se segregà del municipi d'Aiguamúrcia.

103 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaPlanícia  (Banyalbufar, Mallorca Occidental Possessió (o Planici), al sud de la vila, al vessant septentrional de la mola de Planícia (920 m alt), sector de la serra de Tramuntana que separa el terme costaner de Banyalbufar de la vall de Superna (Puigpunyent).

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Planils  (Corçà, Baix Empordà Veïnat, situat a la dreta de la riera de Corçà, aigua amunt del poble.

105 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsPlanoles  (Ripollès Municipi: 18,8 km2, 1.136 m alt, 298 hab (2015). Situat a la vall de Ribes, a la serra de Gorrablanc, prop del límit amb l'Alta Cerdanya, drenat pel Rigard i pels seus afluents, els torrents Aspres i de Planès, al nord-oest de Ripoll. Relleu muntanyós, cobert en part de boscs de roures i pins i en part de pasturatges. Els principals conreus són els cereals, els farratges i les patates. La ramaderia (bestiar boví, sobretot) és la principal activitat econòmica. Hi ha mines d'antimoni. Estiueig. El poble és a l'esquerra del Rigard, L'església parroquial és dedicada a sant Vicenç, romànica. El municipi comprèn, a més, el poble de Planès de Rigard, annexat el 1967, el barri de les Casetes i la masia de Croells. Forma part de l'àrea comercial de Ripoll. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Associació Excursionista - Imatges

Anar a:    Planas ]    [ Planas i G ]    [ Plane ]    [ Planella i C ]    [ Planes ]    [ Planes d ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -