A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Poble ]    [ Poblenou ]    [ Poblet ]    [ Poc ]    [ Poci ]    [ Polit ]

L'atzar és una paraula buida de sentit, res pot existir sense causa. (Voltaire)

1 ANDORRA - PUBLICACIÓ

Poble Andorrà, El  (Andorra la Vella, 1/des/1974 - )  Diari. És el primer del Principat d'Andorra i també el primer editat en llengua catalana després de la guerra civil espanyola. El 1977 passà a setmanari i després s'ha difós sovint lligat a d'altres diaris ("El Noticiero Universal", "Diario de Barcelona", "Avui").

2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Capçalera d'El Poble CatalàPoble Català, El  (Barcelona, 11/mai/1906 - 14/abr/1918)  Diari polític. Òrgan del Centre Nacionalista Republicà. Publicat amb un total de 4.603 números, ocupa el segon lloc en durada a la història de la premsa en català. Fundat com a setmanari el nov/1904, com a portaveu d'una dessidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell. Eugeni d'Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius, i hi col·laboraren d'altres escriptors. Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció. Encomanada la direcció (1909) a Pere Coromines, cap del partit de la Unió Federal Nacionalista Republicana, continuador del CNR, el pacte de Sant Gervasi amb elsInici página lerrouxistes provocà una forta crisi al diari i en sortiren els principals redactors i col·laboradors, que explicaren la seva decisió en el full titulat "La Bandera" (25/abr/1914). L'últim director fou J. Ribera i Rovira, que (25/abr/1914). L'últim director fou J. Ribera i Rovira, que accentuà la col·laboració amb el partit radical. El diari (1906-10) publicà una biblioteca literària amb el mateix nom (19 títols). A l'exili, hom publicà a París (1939) un setmanari amb el mateix nom, reprès a Mèxic (1942-47) com a òrgan de la comunitat catalana. Adoptà el mateix nom una efímera publicació de Tolosa de Llenguadoc (1944).

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poble de Baix, el  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa Un dels dos nuclis principals de la ciutat.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poble de Baix, el  (la Vall de Laguar, Marina Alta Veure> Campell.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poble de Baix, el  (Marina Baixa Veure> Tàrbena.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poble de Dalt, el  (Marina Baixa Veure> Benimantell.

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poble de Dalt, el  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa)  Un dels dos nuclis principals de la ciutat.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poble de Dalt, el  (Tàrbena, Marina BaixaVeure> Tarbeneta.

9 CATALUNYA - ART

Poble Espanyol, el  (Barcelona, Barcelonès)  Conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc. Construït per a l'Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo. Ocupa una superfície de 20.000 m2 i adoptaInici página l'estructura d'un poble hispànic típic. Hi sobresurten la porta d'accés -reproducció de la de San Vicente a Àvila-, la casa del comú -de Vall-de-roures (Matarranya)-, la calle de los Arcos -de Sevilla-, la font -de Prades (Baix Camp)-, el campanar de l'església -d'Utebo (Aragó)- i el monestir, una mica apartat, que condensa

10 ILLES BALEARS - ART

Poble Espanyol, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Conjunt monumental, a imitació del de Barcelona, construït el 1967 sota la direcció de Fernando Chueca Goitia. Té una extensió de 25.000 m2, i reprodueix un centenar d'edificis, majoritàriament d'Andalusia i Castella. Té una sala de congressos. Deficitari des del primer dia, fou adquirit pel ministeri d'informació i turisme.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poble Nou de la Mar, el  (València, Horta)  Antic municipi, que comprenia els barris marítims del Cabanyal (que n'era el centre) i del Canyamelar, i el més petit del Cap de França, creat el 1837, fou annexat a València el 1897. Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d'esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poble Sec, el  (Igualada, Anoia)  Barri de la ciutat, dit també de Sant Magí, format a banda i banda de la carretera de Manresa.

115 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poble Sec, el  (Barcelona, BarcelonèsVeure> Poble-sec, el (barri de la ciutat).

13 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Poble Valencià, El  (València, 31/mar/1917 - 7/nov/1931)  Setmanari publicat en dues èpoques. Durant la primera (31/mar a 5/mai/1917) el dirigí Josep Maria Bayarri i comptà amb la col·laboració de diversos escriptors. Reaparegue el 1931 (4/jul - 7/nov), com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista iInici página anticatalanista.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Raval de la vila.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Alcàsser, Horta Barri del municipi, al sud del nucli urbà, al límit amb el terme de Picassent.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Manresa, Bages)  Barri de la ciutat, sorgit dins el territori de la parròquia del Carme a la fi del s. XIX. El 1915 hi fou oberta l'església de Sant Josep.

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Catadau, Ribera Alta Caseria, a l'oest del poble, vora la carretera de Llíria.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (la Vila Joiosa, Marina Baixa Barri marítim, separat del nucli antic pel riu de la Vila. Fou creat el 1806.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Figueres, Alt Empordà Barri residencial de la ciutat, situat al sud-oest del nucli urbà, limitat al nord per la carretera d'Olot.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Pineda de Mar, Maresme)  Barri, a ponent del centre urbà. Es començà a formar el decenni del 1920 i és ocupat principalment per població immigrant. Es anomenat també barri de Garbí i de Ponent.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPoblenou, el  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, correspon a la part marítima de l'antic terme de Sant Martí de Provençals, situat entre el parc de la Ciutadella i el terme de Sant Adrià de Besòs. Antiga zona de maresmes, es desenvolupà com a conseqüència del creixement industrial de Barcelona i es convertí en una de les primeres zones industrials de la ciutat. Un dels seus carrers més importants és l'antiga carretera de Badalona, avui carrer de Pere IV, i el centre del barri és constituït per la Rambla o Passeig del Triomf. Amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, s'hi efectuà la urbanització de la façana marítima, per construir-hi la vila olímpica.

22 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Fraga, Baix Cinca Barri de la ciutat, a la dreta del Cinca.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Terrassa, Vallès Occidental Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest de la ciutat, al voltant de la carretera de Rellinars i aïllat del centre urbà per la desviació de la riera de Palau. És format principalment per cases d'autoconstrucció i habitat per població immigrant.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblenou, el  (Mutxamel, Alacantí Veure> Penya-serrada.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Poblenou, es  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca SeptentrionalVeure> colònia de Gatamoix.

26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaPoblenou de Benitatxell, el  (Marina Alta Municipi: 12,55 km2, 142 m alt, 4.659 hab (2014), (o Benitachell). Situat als vessants de la serra de Benitatxell, prop del cap de la Nau, i estès fins al litoral. Està conreada gairebé la meitat del terme, que es destina a l'agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya (per a panses) i els garrofers. Regressió demogràfica (1.885 hab el 1900) fins al 1977, any en què començà un ràpid creixement demogràfic degut alInici página turisme. El poble és al centre del terme. L'església parroquial de Santa Magdalena fou bastida a partir del 1710. El municipi comprèn, a més, la partida de Benitatxell i les partides i caseries de Benicambra, Abiar i Alcàsser. Àrea comercial de Benissa. Ajuntament

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblenou de la Corona, el  (HortaVeure> Llocnou de la Corona.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblenou de la Salut, el  (Sabadell, Vallès Occidental Barri de la ciutat, situat al nord-est de la ciutat, a 5 km del centre. S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell. Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta. Els terrenys eren d'un sol propietari, que els anà venent les parcel·les a terminis. Segons el pla general d'urbanisme vigent no s'hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou de Llers, el  (Llers, Alt Empordà)  Raval de la vila, al sud del nucli urbà.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblenou de Sant Rafael, el  (Cocentaina, Comtat Llogaret, al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra de l'Ull del Moro.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblenou del Delta, el  (Amposta, Montsià Poble agrícola, creat pel Instituto Nacional de Colonización amb el nom de Villafranco del Delta, en la zona d'arrossars del delta de l'Ebre. Inicialment, una part de la caseria es trobava dins el terme de Sant Carles de la Ràpita.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPoblenou del Pi, el  (València, Horta Llogaret, al nord de la ciutat, vora la carretera de Montcada, prop de Borbotó.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobles, les  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Poble, al nord-est de Santes Creus, a la dreta del barranc de Pigot (afluent, per l'esquerra, del Gaià). La parròquia fou segregada de la de Santes Creus el s XIX.

34 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Pobles, les  (Illes Balears Nom genèric amb el qual hom coneix les fundacions medievals de poblats a l'illa de Mallorca, arrel de les ordinacions del rei Jaume II de Mallorca. Promulgades el 1300 i elaborades abans del 1285, hom pot incloure-hi poblacions com Llucmajor, Manacor, Binissalem, Felanitx, Sant Joan o Sa Pobla, caracteritzades per un urbanisme de traçat regular, que admet una clara relació amb el fenomen contemporani de les bastides franceses.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poble-sec, el  (Barcelona, Barcelonès Barri de la ciutat, situat als vessants septentrionals de Montjuïc, entre el Morrot i la plaça d'Espanya. És mixt d'habitatge i indústria i és habitat principalment per menestrals i obrers. Es començà a formar entre el 1856 i el 1867 amb la urbanització del sector situat prop de les Hortes de Sant Bertran, fora ja del projecte d'eixample de Cerdà; no fou legalitzada fins el 1907. El nom oficial fou l'eixample de Santa Madrona. Format per carrers estrets amb fort pendent, des del començament del s XX hi hagué importants nuclis de barraques a la part alta del barri.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPoble-sec, el  (les Masies de Voltregà, Osona Barri, a la dreta del Ter, vora la vila de Sant Hipòlit de Voltregà.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

indret del bosc de PobletPoblet, bosc de  (Baix Camp / Conca de Barberà Bosc de les muntanyes de Prades, estès pels termes de l'Espluga de Francolí, Vimbodí, Montblanc i Prades, des del monestir de Poblet, al nord-est, fins prop de la vila de Prades, al sud-oest. Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat. Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats; Montblanc, l'Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals; el 1349 tingué lloc una avinença entre el monestir i la vila de Prades, però continuaren els incidents, sovint sagnants (com l'assassinat de fra Guillem Tost el 1349, la mort de dos veïns de Montblanc pels guàrdies de Poblet el 1377 i la venjança dels montblanquins aquell mateix any amb l'incendi de la granja de la Pena i la mort dels religiosos que en tenien cura). Amb la desamortització del s XIX esdevingué patrimoni de l'estat.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblet, el  (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida Caseria, prop del límit amb el terme de la Font de la Figuera (Costera).

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblet, el  (Barcelona, Barcelonès Nom donat al començament del s XX al sector de l'Eixample, dins l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, urbanitzat a partir del 1868 i conegut actualment per barri de laInici página Sagrada Família.

40 CATALUNYA - ART

monestir de Poblet (Conca de Barberà)Poblet, monestir de  (Vimbodí, Conca de Barberà Monestir cistercenc (Santa Maria de Poblet). És un dels conjunts conventuals més importants de Catalunya. Ramon Berenguer IV, per commemorar la victòria sobre els àrabs, el va fundar l'any 1153 i l'encomanà a l'orde del Císter, i fou habitat inicialment per monjos procedents del convent de Fontfreda. Mort el fundador el 1162, el seu fill Alfons I el Cast en continuà l’obra, que fou seguida després pels successius monarques del casal de Barcelona; altres nobles famílies contribuïren també al seu engrandiment. Al final del s XIV Poblet esdevingué el monument més remarcable i el feu més poderós de tota la corona catalano-aragonesa, i el panteó dels seus reis; guarda els sepulcres dels monarques Alfons I, Jaume I, Pere III, Joan I, Martí l’Humà, Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim; també els d’algunes reines, els de Carles de Viana i d’altres prínceps, així com els de nombrosos barons...  Segueix... 

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poblet, vall de  (l'Espluga de Francolí / Vimbodí, Conca de Barberà Paratge natural d'interès nacional, que ocupa 2.477 ha dels dos municipis. Fou declarat espai natural de protecció especial el 1984. El paratge comprèn part de la vall del monestir de Poblet, on l'entorn natural és un dels més ben conservats de les contrades i amb una gran riquesa botànica. L'any 1998 es declararen reserves naturals parcials el barranc del Titllar i el de la Trinitat. Parc Natural de Poblet

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblet de les Cases, el  (Altea, Marina Baixa Veure> Altea la Vella.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poblet dels Ferrers, el  (Bocairent, Vall d'Albaida Caseria, al sud-oest de la vila, prop del límit amb elInici página terme de Banyeres de Mariola (Alcoià).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Poblet i GuarroPoblet i Guarro, Josep Maria  (Montblanc, Conca de Barberà, 5/nov/1897 – Barcelona, 20/nov/1980)  Escriptor i polític. De formació autodidàctica, ha viscut a Madrid, França, Cuba, Mèxic i els EUA. Membre de l'Esquerra Republicana, durant la guerra fou secretari del president de l'audiència de Barcelona Josep Andreu i Abelló. Exiliat el 1939, publicà novel·les i llibres de viatge a fora: Records vells i històries noves (1941), Retorn (Mèxic 1942), novel·la; De Barcelona a l'Havana... passant per Darnius (Mèxic 1942), Terres d'Amèrica (Mèxic 1945), Tres mesos i un dia a Nova York (París 1947). Establert a Barcelona, es dedicà al teatre i escriví anecdotaris teatrals: Un còmic de Barcelona (1954), llibres de viatges, refonent els editats a fora, la monografia sentimental La Conca de Barberà (1961) i sobretot assaigs i biografies. Cal destacar-ne Enric Borràs (1962), Joan Capri (1964), Les arrels del teatre català (1965), Frederic Soler "Pitarra" (1967), Prim: militar, diplomàtic.. Segueix... 

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poblet i Orriols, Miquel  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1928 - )  Ciclista. Actiu del 1944 al 1962, guanyà 22 títols espanyols, 34 etapes de la Volta a Catalunya, 3 etapes del Tour de França i 22 etapes del Giro d'Itàlia. Assolí dues victòries a la cursa Milà-San Remo i fou guanyador d'unes altres de clàssiques, com el Midi Libre i la París-Roubaix. Ha estat president de la Federació Catalana de Ciclisme.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobleta d'Alcolea, la  (Morella, Ports)  Poble (o la Pobla d'Alcolea), 18 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Torredarques (Matarranya), al vessant septentrional del massís dels ports de Morella. L'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPobleta d'Andilla, la  (Andilla, Serrans)  Poble i nucli més important del municipi, a més d'un km a l'oest de la vila. La seva parròquia és dedicada a santa Paula.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobleta de Bellveí, la  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Vila (803 m alt), situat a la vall Fosca. L'església és dedicada a sant Feliu. El lloc té el seu origen en l'antic poble de Bellveí. Fou municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia, a més, els pobles d'Envall, Antist, Estavill, Castellestaó, i el despoblat i antic terme de Serraspina.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobleta de la Granadella, la  (Garrigues Veure> Bellaguarda.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobleta de Mafumet, la  (Tarragonès)  Veure> Pobla de Mafumet, la.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobleta de Portaceli, la  (Serra de Portaceli, Camp de Túria Masia i antic llogaret, al vessant meridional de la serra de Portaceli, construït a la fi del s XIV per l'orde del Císter. Havia estat possessió de la cartoixa de Portaceli. Es despoblà a la fi del s XV i en restà només el castell de la Pobleta., transformat el s XIX en una explotació agrícola privada.

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobleta del Riu, la  (Morella, Ports Caseria, situada a l'oest de la ciutat, a la vall del Bergantes, vora elInici página límit amb el terme de Forcall.

53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaPoblets, els  (Marina Alta Municipi: 3,62 km2, 14 m alt, 3.350 hab (2014). Format l'any 1971 per la unió dels termes de Miraflor, Setla i Mira-rosa. Situat al Marquesat, a la conca del Girona. L'agricultura és la base econòmica del municipi; al regadiu, que ocupa gran part de les terres conreades, s'hi troben fonamentalment cítrics i la resta hortalisses. Com a record del secà romanen 4 ha de vinya per a panses i raïm de taula o de balança. La capitalitat del municipal és al poble de Setla dels Llocs, que junt amb Mira-rosa, on hi ha l'església parroquial del Salvador, i el veí de Miraflor, foren anomenats els Llocs i pertangueren a la mateixa jurisdicció. Àrea comercial de Dénia. Ajuntament (en castellà)

54 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratPoboleda  (Priorat Municipi: 14,03 km2, 343 m alt, 363 hab (2015). Situat al peu dels contraforts meridionals de la serra de Montsant, travessat d'oest a est pel riu Siurana, al centre del Priorat històric. El relleu és configurat per un seguit de turons arrodonits, de llicorella. La superfície inculta és ocupada principalment per pasturatges, garriga i bosc. Agricultura de conreus de secà; la vinya ocupa més de la meitat de l'espai conreat; a més, hi ha avellaners, ametllers, oliveres; i, en regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Ramaderia porcina. Indústria de materials per a la construcció. Tingué un fort descens de la població als inicis del s XX, degut a la fil·loxera, fins a perdre més de tres quartes parts de la població. La vila és als vessants d'un tossal damunt la riba dreta del riu de Siurana; l'àmplia església parroquial de Sant Pere, dita la catedral del Priorat, fou bastida a partir del 1750. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Informació turística

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pobra, na  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Illot (24 m alt) de l'arxipèlag de Cabrera, al sector més septentrional, entre na Plana i l'illot Pla.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPoc, Montserrat  (Catalunya, a 1528 – Barcelona, 1578)  Bandoler. Formà una banda amb els seus germans Joan i Pere, i esdevingué el bandoler més important de l'època. El 1570, entre Piera i Vallbona, atacà el comissari reial Pere Mateu, que morí en l'atac. Perseguit, es refugià a França, on, a la zona de Foix, diversos homes de la seva banda foren detinguts. Retornà el 1572 per Andorra. Morí executat.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poc, Pere Joan  (Barcelona, s XVI)  Mestre argenter. Establert a Barcelona durant part de la seva vida, per bé que n'estigué absent del 1551 al 1587.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poc, Reginald  (Planoles, Ripollès, s XVII)  Eclesiàstic i escriptor. Frare dominicà. És autor dels llibres hagiogràfics dedicats a sant Galderic del Canigó, sant Magí i sant Medir. Foren publicats pels anys 1627-30.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poca i Gilabert, Jaume  (Mollerussa, Pla d'Urgell, 1893 – Barcelona, 1968)  Flautista. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fou flautista de l'Orquestra Pau Casals, amb la qual actuà com a solista a Barcelona i a París. Més tard ho fou de la Banda i de l'Orquestra Municipal de Barcelona.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina  (Fonollosa, Bages)  Raval, al nord del poble.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina  (Maià de Montcal, Garrotxa Veïnat.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina  (Vallgorguina, Vallès Oriental Veïnat, al nord del poble.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPocafarina  (les Preses, Garrotxa Veïnat, al nord del poble.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa Veïnat, molt pròxim al poble.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina  (Llagostera, Gironès)  Veïnat (o Fonolleres), prop de la vila.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa)  Veïnat.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina, la  (Arbúcies, Selva Veïnat, al nord-oest de la vila.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pocafarina del Mallol  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Veïnat de l'antic mun. de Sant Privat d'En Bas.

69 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pocets, pic de  (Alta Ribagorça Cim (3.375 m alt) de la comarca, al Pirineu central, al límit amb Sobrarb (Aragó). És el segon pic en elevació dels Pirineus. El contacte entre el duríssim granit i les calcàries paleozoiques originà una aurèola metamòrfica on es filtren aigües que, seguint les calcàries per sota el granit, ressorgeixen al riu d'Estós, afluent de l'Éssera (vessant benasquès), tot i originar-se a la conca del Cinca (vessant sobrarbès). És la culminació de quatre línies de crestes d'uns 3.000 m alt.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poch, Jeroni  (Fortià, Alt Empordà, s XVII - Catalunya, s XVII)  Metge. És autor del notable tractat De naturae malitia aetatem superante et de importantia ad copulam carnalem, estampat a Girona el 1637.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPoch, Joan  (Catalunya, s XVI - Barcelona, 1573)  Bandoler. Germà del famós Montserrat, amb la partida del qual cometé moltes malifetes. Participà a la mort d'un comissari reial el 1570 i a les altres vicissituds inicials de la banda dels Poch. La seva carrera fou en tot cas bastant curta, ja que pel gen/1573 fou detingut a la rectoria de Castellfollit del Boix, després de forta resistència. Dut a Barcelona, hi fou executat.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poch i Aguilà, Pelagi  (Barcelona, 1899 - s XX)  Químic. Fou catedràtic d'anàlisi química i un dels animadors del pla d'investigació del Laboratori d'Investigacions Físiques de Madrid. És autor de treballs remarcables sobre electròlisi.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poch i Carles, Ricard  (Barcelona, 1855 – 1878)  Escriptor. Figurà al grup inicial de l'associació patriòtica Jove Catalunya. Col·laborà a "La Renaixença", "Lo Gai Saber" i "Lo Nunci". Traduí en vers Les lamentacions de Jeremies, premiada als Jocs Florals de 1877. És autor d'algunes obres teatrals: Diners o la vida!, Pescar a l'encesa i Joves del dia.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poch i Comas, Àngels  (Terrassa, Vallès Occidental, 1948 - )  Actriu. Cursà els estudis d'interpretació al Centre Dramàtic del Vallès. Debutà professionalment l'any 1979 en Bestiari, L'oncle Vània i Tafalitats, obres dirigides per Pau Monterde. D'ençà d'aleshores ha participat en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars (1990), Carícies (1992), Morir (1998), La corona d'espines (1994), any en què li fou atorgat el premi de la Crítica, Els gegants de la muntanya (1999), Tartuf o l'impostor (2000), Enric IV, La comèdia dels errors (2000), Dissabte, diumenge i dilluns (2002), Primera plana (2003), El cafè de la Marina (2003), L'oncle Vània (2004), 16. 000 pessetes (2005). La temporada 1997-98 fou guardonada amb el premi Margarida Xirgu. També ha treballat en cinema i televisió, on destaquen les produccions de TVC Estació d'enllaç i la sèrie de Dagoll Dagom La memòria dels cargols, i la pel·lícula Platillos volantes.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPoch i Noguer, Josep  (Barcelona, 1883 - s XX)  Escriptor. Era farmacèutic. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. El 1924 fou premiat a la Universitat de Barcelona pel seu treball Las ciencias ocultas reveladas por la Metapsíquica. És autor d'un bon nombre de llibres de vulgarització científica.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poch i Viñals, Rossend  (Barcelona, 1913 – Madrid, 1986)  Metge. Catedràtic d'oto-rino-laringologia a Granada (1953), Sevilla i Madrid. És autor d'una extensa obra científica i assistencial, en la qual destaquen treballs sobre el camp de l'audiometria supraliminar (1956); l'explotació funcional auditiva (1958) i els aspectes terapèutics. Dirigí "Progresos en ORL, y patología cervicofacial" (1978).

77 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pociello  (la Vall de Lierp, Ribagorça Despoblat.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poculull, Joan  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Mercader i diplomàtic. El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l'Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309. Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abü Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7/gen/1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Puculull tornava a trobar-se a Bugia.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pocurull i Vilagrassa, Josep  (Lleida, s XVIII)  Monjo cistercenc. Fou prior de Poblet i tingué fama de bon predicador. Autor d'una obra inèdita en nou volums, Recopilación histórica de los sucesos de la Europa desde 1640 hasta 1775, i d'un Ramillete de mil flores, en sermones panegíricos y morales, imprès a Barcelona el 1743.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPodrida, estany de la  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat Llacuna costanera, la més propera a la desembocadura del Llobregat.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Podu, tuc d'Et  (Salardú, Vall d'Aran Tuc de cap de port del circ de Colomers, entre els antics mun. d'Arties i Tredòs.

82 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Poemes  (Barcelona, 1963 – 1964)  Revista de poesia trimestral, publicada i dirigida per Joan Colomines i Puig. En sortiren vuit números i hagué de desaparèixer per dificultats administratives. Publicava poetes clàssics, consagrats moderns i inèdits. A més una bibliografia de poesia catalana, crítica rigorosa de novetats importants, notes diverses sobre poesia forastera, traduccions i noticiari. Hi col·laboraren importants escriptors i poetes de mitjans del s. XX.

83 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Poesia  (Barcelona, 1944 – 1945)  Revista clandestina. Primera publicació literària catalana de la postguerra. Editada per Josep Palau i Fabre. Publicà vint números, impressos en paper de fil i amb un tiratge de cent exemplars, numerats. Carles Riba, J.V. Foix, Clementina Arderiu, Salvador Espriu, Josep M. de Sagarra, Marià Manent, Joan Perucho i altres poetes hi col·laboraren. Inserí també alguns textos en castellà, francès i gallec. Dedicà números monogràfics a Rosselló-Pòrcel, al superrealisme, la tanka i la poesia femenina.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pois, mall d'Es  (Viella, Vall d'Aran Contrafort (2.875 m alt) septentrional del cap de Tòro (o tuca Forcanada), entre la vall de Molieres i la vall d'Es Pois, centrada a l'estanyet d'Es Pois, l'emissari del qual, el barranc d'Es Pois és la capçalera del riu d'Et Joeu.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPojo  (Salardú, Vall d'Aran Caseria i antic poble (o Puio, cat ant: Puig).

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pol, Bernat Joan  (Illes Balears, s XVI – s XVII)  Jurista. Fou regent de la cancelleria del regne de Mallorca i conseller del rei Felip II. És autor de les Noves ordinacions, estils i pràctica, així en les causes que poden evocar-se a la Reial Audiència, per sa Majestat instituïda i erigida, altament anomenada de la Rota, en la ciutat i regne de Mallorca (1618). Aquesta obra fou reimpresa al llibre Ordinacions, d'Antoni Moll (1663).

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pol i de Quimbert, Manuel Rafael  (Maó, Menorca, s XVIII - Catalunya, s XIX)  Espia. Durant el trienni liberal dirigí el llatzeret de Maó i col·laborà en el diari liberal "Tertulia Patriótica Mahonesa". Tot i això, anà al Principat amb cartes de recomanació com a reialista i la Regència d'Urgell li confià diverses missions, algunes a França. Capturat pels liberals (oct/1822), es digué espia liberal i féu delacions tan importants que el govern constitucional el premià en lloc de punir-lo, puix que permeteren de conèixer les vinculacions d'eclesiàstics de Maó, Barcelona i Vic (fins i tot el bisbe mateix de Vic, R. Strauch) amb la Regència d'Urgell. Mai no ha estat aclarit si era veritablement liberal o no.

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pol i Juan, Antoni  (Illes Balears, s XIX – s XX)  Polític republicà i folklorista. El 1899 era secretari del Centre d'Unió Republicana de Palma. El 1917 participà en el Bloc Assambleista i tingué una actitud propera al regionalisme. Com a folklorista publicà Tornada de Sa Tafona (1916), Da Mallorca. Costumbres, recuerdos y curiosidades (1915-16), Folklore musical mallorquín (1926).

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pola, torre de  (Tossa, Selva Antiga torre de la Costa Brava, s'aixeca en un promontori damunt la punta de Pola, que separa la cala Giverola, al nord (on hi ha una urbanització), de la cala de Pola i cala Bona, al sud.

90 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaPolavieja, marquès de (Camilo Garcia Polavieja)  (Madrid, 1838 – 1914)  Militar. Lluità contra els carlins a Catalunya (1873-76). Proposà una política anomenada de regeneracionisme, publicà un manifest (1/set/1898) que apel·lava a la dreta hispànica i intentà d'atreure la cooperació catalana amb l'oferiment d'una descentralització administrativa, fet que atragué un sector de la burgesia catalana, que formà la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja. Fou nomenat ministre de la guerra del gabinet Silvela (1899). Però, davant les exigències financeres del pressupost del ministre Villaverde, es produí un moviment de refús al País Valencià, a Aragó, a Múrcia i, sobretot, a Catalunya, on s'anomenà el Tancament de Caixes. Aquest conflicte provocà la dimissió de Polavieja i la fi de l'intent.

91 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Polida, cova de na  (es Mercadal, Menorca Cova natural marina, situada a la costa septentrional, a sa Mola de Fornells. Hi ha formacions estalactítiques.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Polig  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Poble, situat en un altiplà, a l'interfluvi del Segre i el Rialb, a 1 km a llevant de la Torre de Rialb, centre del municipi i de la parròquia de Polig.

93 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Polig  (Cameles, Rosselló Llogaret, al nord del cap del municipi, a l'extrem nord-est dels Aspres.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Polinyà, mestre de  (Catalunya, s XII)  Pintor romànic anònim, del corrent francobizantí. Se li atribueixen les pintures de Sant Esteve de Polinyà, la decoració dels absis laterals i de la volta del creuer de l'església deInici página Santa Maria de Barberà i de la de Sant Martí Sescorts.

94 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaPolinyà de Xúquer  (Ribera Baixa Municipi: 9,18 km2, 12 m alt, 2.546 hab (2014), (o Polinyà de la Ribera). Situat a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), després de la seva confluència amb el riu Magre. El terme és pla, i és regat per les sèquies derivades del riu, que fan possible l'agricultura de regadiu, la qual es dedica al conreu de les taronges. Entre les activitats industrials sobresurt la derivada de la comercialització de les taronges i la de materials per a la construcció. El principal augment demogràfic del s XX fou experimentat entre el 1900 i el 1910. El poble és a la dreta del riu; l'església parroquial de Sant Sebastià fou bastida el 1727. Fins al 1839 formà part de l'Honor de Corbera. El municipi comprèn l'església i caseria de Sant Bernabé de Polinyà, el poble de Benicull i el barri de la Muntanyeta de Benicull. També s'han trobat restes romanes. Àrea comercial de València. Ajuntament

95 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalPolinyà del Vallès  (Vallès Occidental Municipi: 8,83 km2, 123 m alt, 8.226 hab (2015). Situat a la dreta de la riera de Caldes, al nord-est de Sabadell. Té algunes petites extensions de bosc. L'actual base econòmica del municipi ha esdevingut la indústria, localitzada als afores del nucli urbà; els principals sectors de la qual són la química, la metal·lúrgica, del paper, de les arts gràfiques, la tèxtil i d'altres. Des dels anys 1960 l'agricultura està en retrocés; conreus de cereals, vinya i farratge. A partir dels anys 1960 s'inicià el gran augment demogràfic, per l'afluència de treballadors que requerien les noves indústries, aixó implicà que la població es quadrupliquès en menys de vint anys. El poble és a la plana, prop de la carretera de Granollers a Sabadell; destaca l'antiga església parroquial de Sant Salvador, que conserva part de la primitiva obra romànica i restes de pintures murals. Museu municipal, amb troballes arqueològiques. Àrea comercial de Sabadell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPòlit i Buxareu, Isidre  (Alella, Maresme, 1880 – Barcelona, 1958)  Físic i astrònom. Ajudant tècnic de l'observatori Fabra el 1900, n'esdevingué astrònom el 1921. Fou membre de nombroses institucions científiques. Va publicar treballs científics sobre cinemàtica i astronomia: Estudi cinemàtic del mecanisme a la Cardan, La variación de las latitudes i Observaciones visuales de pequeños planetas y cometas.

97 ANDORRA - POLÍTICA

Politar Andorrà  (Andorra, 1763)  Compilació dels costums de les Valls d'Andorra feta pel sacerdot Antoni Puig el 1763, sota el títol Politar andorrà. De la antiquitat, govern i religió, dels privilegis, usos, preheminències, consuetuds i prerrogatives de la Vall d'Andorra. L'autor es limita a copiar, afegint-hi algunes modificacions, el Manual Digest' d'Antoni Fiter i Rossell. És una obra privada, testimoni de la tradició, que ha adquirit amb el temps un caràcter semioficial per l'autoritat que li reconeixen els mateixos andorrans.

98 CATALUNYA NORD - CULTURA

Politècnica dels Pirineus Orientals, Associació  (Perpinyà, 1878 - )  Entitat cultural. Fundada per l'enginyer Alexandre Henrion. Organitzà un gran nombre de cursos vespertins per a adults a l'Escola Lavoisier de Perpinyà, sobre matèries tècniques, manuals i també de llengua catalana, com els organitzats per Lluís Pastre i Carles Grandó, represos el 1968 per Renat Llech-Walter, que presidí l'associació des del 1953. Ha organitzat un gran nombre de conferències a càrrec de personalitats de tot l'àmbit dels Països Catalans.

99 CATALUNYA - POLÍTICA

Política Interior, Conselleria de  (Catalunya, 14/abr/1931 - 28/abr/1931)  Nom que tingué la Conselleria de Governació de la Generalitat.

100 CATALUNYA - POLÍTICA

Política Lingüística a Catalunya, llei de  (Catalunya, 30/des/1997 - )  Llei del Parlament de Catalunya, aprovada en substitució de la Llei de Normalització Lingüística del 1983, per tal de promoure i estendre l'ús del català en tots els segments de la vida social, especialment en els àmbits dels mitjans de comunicacióInici página privats, de determinades industries culturals, del món socio-econòmic i de la documentació en massa. La llei es fixà com a objectiu d'arribar a la plena igualtat, pel que fa als drets i als deures lingüístics en l'ús de les dues llengües oficials a Catalunya, i establí quotes lingüístiques en els àmbits del cinema, la ràdio i la televisió, amb les sancions corresponents, d'acord amb la llei de defensa dels consumidors i dels usuaris. Davant dels recursos plantejats per les productores i distribuidores cinematogràfiques, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (5/feb/1999) va suspendre de forma cautelar les disposicions sancionadores del decret del 8/set/1998 per a l'aplicació de la llei lingüística.

101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Poll, Bernat Joan  (Illes Balears, s XVI)  Jurisconsult i doctor en drets. Regent de la cancelleria del regne de Mallorca i conseller de Felip II. Arran de la creació de l'audiència a Mallorca per la pragmàtica reial del 1571 escriví un manual sobre el funcionament d'aquesta i sobre la forma i manera de procedir-hi: Noves ordinacions, stils i pràctica..., publicat el 1576 per manament del lloctinent Miquel de Montcada.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poll, mas del  (Llíria, Camp de Túria Veure< Mas del Poll, el.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pollac, Berenguer de  (Catalunya ?, s XII)  Cavaller català o llenguadocià. Es distingí molt en la presa de Tortosa (1148), sota el regnat de Ramon Berenguer IV. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat, junt amb les d'altres cavallers.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pollarosa, la  (Salomó, Tarragonès)  Masia i antic terme.

105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPollastres, alqueries dels  (Xirivella, Horta Veure< Alqueries dels Pollastres, les.

106 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaPollença  (Mallorca Septentrional Municipi: 151,7 km2, 47 m alt, 16.088 hab (2014). Situat a es Raiguer, entre la badia de Pollença (on hi ha la plana de Pollença) i la serra de Sant Vicent, sector est de la de Tramuntana. Comprèn l'extrem septentrional de l'illa i la petita península de Formentor. La costa, molt retallada, abunda en cales i platges, entre les quals sobresurten, ja fora de la seva badia, rematada al nord-est pel cap de Formentor, les cales Figuera i Sant Vicent. El terme és accidentat, amb una mínima porció dedicada als conreus de secà i de regadiu (horta de Pollença); predominen els cultius de l'olivera, els ametllers i els garrofers. Hi ha ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i aviram. L'afluència del turisme, a causa de l'atracció de les platges i del paisatge, ha determinat la creació d'una important indústria hotelera, a més d'haver-s'hi construït xalets i apartament; té molta anomenada Formentor, però el principal nucli de concentració turística és el Port de Pollença...  Segueix... 

107 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pollença, badia de (Alcúdia de Mallorca / Pollença, Mallorca Septentrional)  Entrant del litoral, entre els dos municipis, oberta a l'angle nord-est de l'illa, i formada per la costa meridional de la península de Formentor (el cap de Formentor és a l'extrem nord de la badia) i, al sud, pel braç que la separa de la badia d'Alcúdia, l'extrem del qual és el cap des Pinar.

108 ILLES BALEARS - ART

Pollencina, Escola  (Pollença, Mallorca, 1914 - )  Grup informal d'artistes. L'integraven Tito Cittadini, Roberto Montenegro, Gregorio López Naguil, Roberto Raumagé i altres pintors, en general llatinoamericans, reunits a l'entorn del seu mestre Hermen Anglada Camarasa. Es caracteritzà per un decorativisme colorista basat en el paisatge mallorquí.

109 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaPollentia  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional Antiga ciutat romana. Corresponia a l'Alcúdia actual, però que és la base del topònim Pollença. Capital de la província Baleàrica sota Dioclecià. Diverses excavacions arqueològiques hi han descobert algunes cases, un sector de la muralla i les restes d'un teatre extramurs, així com algunes necròpolis properes.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pollès i Vivó, Bonaventura  (Barcelona, 1857 – Sevilla, Andalusia, 1919)  Arquitecte. Estudià a Madrid i Barcelona i es titulà el 1880. Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona (1888), dirigí la construcció de l'Hotel Internacional, segons el projecte de Domènech i Montaner. Fou arquitecte municipal de Madrid. També es distingí com a aquarel·lista.

111 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóPollestres  (Rosselló Municipi: 8,29 km2, 43 m alt, 4.647 hab (2013). Situat a la confluència del Rard amb la Canta-rana, en una plana molt conreada al sud de Perpinyà. La principal riquesa és la viticultura; gran part del territori és dedicat exclusivament a la vinya (vins de denominació d'origen controlat i vins de qualitat superior); també hi ha conreus de fruiters (albercoquers i presseguers) i d'hortalisses. Celler cooperatiu. Indústria de materials per a la construcció (ceràmica) i de mobles. Població en ascens. Travessen el terme de sud a nord la carretera i l'autopista. El poble és a l'esquerra de la Canta-rana, al voltant de l'església parroquial, romànica (s XI-XII). Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

112 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPollina  (la Llacuna, Anoia Veïnat, al sud de la vila, al límit amb el terme de Pontons, a la vall de Pollina, capçalera del riu de Foix.

113 ALGUER - GEOGRAFIA

Pòllina, cap de  (l'Alguer, Sardenya)  Cap de la costa occidental de l'illa, límit meridional del municipi.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve Polls i CondomPolls i Condom, Esteve  (Barcelona, 17/nov/1922 - )  Actor i director teatral. Debutà professionalment el 1952 dirigint L'amor viu a dispesa. Aquest any esdevingué director de la Companyia Maragall, titular del Teatre Romea, amb la qual estrenà, fins el 1957, nombroses obres interpretades per destacats actors i fou mentor de joves actors com ara Núria Espert. Aquests anys fundà la seva pròpia companyia, el Teatre Experimental de Barcelona, amb el qual féu una gira per Itàlia (1954). L'any 1957 estrenà Juli Cèsar al Teatre Grec, primera obra clàssica en català autoritzada per la censura franquista. Molt actiu en l'escena teatral de Barcelona, assumí temporades de diverses sales d'aquesta ciutat i també de Madrid, on, després d'un parèntesi a París en 1957-58, el 1960 dirigí la temporada oficial del Teatre de la Zarzuela. El 1962 tornà al Romea, on reestrenà Romeu i Julieta, en versió de J.M. de Sagarra. El 1964 dirigí el Festival Homenatge al IV Centenari de William...  Segueix... 

Anar a:    Poble ]    [ Poblenou ]    [ Poblet ]    [ Poc ]    [ Poci ]    [ Polit ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -